Poesie anonime
1 Noble senyor e dels pus magnifichs,
2 cap de virtut, linatge de Muncada,
3 present vos faç d’una copa daurada
4 plena de flos d’aximpli dels antichs,
5 si be so cert que no us fan gran fretura,
6 car honrat sou de virtuts e dretura,
7 mas veu que Deu, qu’es de be compliment,
8 mana·ls antichs fer li d’ensens present.Consell parlant en persona d’un pare al fill
9 Pus que en lo mon se fan novells barats,
10 consell te, fill, que tingues novell regle,
11 perque segur pugues viure al segle,
12 segons lo temps no disposant bondats.
13 Ne sies fals, mas conex la falsia;
14 e sies just, no pas que·t fos follia;
15 e no t’enguan hom ab cortes cimbell
16 ne d’om trencant no prengues ton consell.
17 Henemich t’es qui tos crims embellex;
18 matar te vol qui tos peccats remira.
19 Es ver amich qui tos vicis esquiva
20 e qu’en los obs no fallint te conex.
21 No·t fies gens ab hom de dues cares
22 que·t tracta mal e·t fa grans alimares.
23 Defene·t Deu del lagoter amich,
24 car tu be·t pots guardar de l’enemich.De bons costums
25 De vills custums no prendras los estrems,
26 car en tots fets es lo miga loable.
27 Lo scient hom que gens es variable
28 en bons costums es com fusta sens rems.
29 Fill, sies franch, mas no·t vulles dispondre
30 gens escampar, car pories te·n fondre.
31 Sies apert, mas embalçar no·t deus;
32 sies ardit, guardant on mets los peus.De humilitat
33 Sies humil, cortes he gracios:
34 seras amat de tota creatura.
35 Car tot ergull es a Deu cosa dura,
36 e sobretot lo pobre argulos.
37 De humilitat, no te·n pot hom rependre
38 si tu·n volras la part estrema pendre:
39 mira Mohisses, perque fonch vergonyos,
40 entre los sants com es molt glorios.De lealtat
41 Sies leal e, si·l traydor a be,
42 no t’i dons res, car fill es de la forca.
43 Mira que diu lo bon rey de Malorqua:
44 que lealtat en l’om tot be rete.
45 Tota bondat al fals es hodiossa;
46 ffer trayment li sembla bona cossa.
47 Viure no pot lo leal en l’estol
48 sino aytant com lo falsari vol.De veritat
49 Esquivar deus ta lengua de viltats
50 e de mentir, sino dir t’an falsari.
51 E sabs quin es del fals hom son salari?
52 Que no·l creuran quant dira veritats,
53 car en tal punt sa lengua s’es encessa,
54 e ’n parlar fals no diu sino malessa.
55 E per ço dix Daviu en un psalm seu
56 que·l maldient no vendra devant Deu.De fellonia retenir
57 No sies, fill, colerich ne hiros.
58 Vulles ab fre domdar ta fellonia,
59 car molt bon hom la colera·l desvia
60 del dret cami, vivint fort angoxos.
61 Asemblant es a l’hom qui s’enbriagua:
62 co·s regonex, de vergonya s’amaga.
63 E per aço lo rey Salamo diu
64 que lo foll hom fellonia l’alciu.De obstenir se de moltes cosses
65 Absten te molt res de mal just plegar,
66 car los diners no·ls duras a la fossa.
67 Si fillas as vidues o espossa,
68 no·ls dones tant que n’ages a captar.
69 Si as de be, valra t’ab la vellessa:
70 mes honor fa a l’hom una pugessa
71 que no deu fills, car tal temps es ates
72 que del passat al fill no menbre res.De paciencia
73 D’un petit mot no faces gran proces,
74 car d’un poch foch se fa una gran flama.
75 E, si volras aucmentar be ta fama
76 e no hoyr aldre que·t cogue mes,
77 vulles callar a lengua malparlera:
78 per hon se va a una tal carrera,
79 car major mal no pots fer a l’hom foll
80 sino·l callar, e trencar li lo coll.De conexer benifici
81 Qui·t fa plaer vulles remunerar
82 e setisfer mes que son benifici;
83 e qui·t fa mal, enug, dan e desfici,
84 segons que·t fa, no·l vulles guardonar.
85 Car a Deu plau comport e paciença,
86 e l’es molt greu cruel desconexença:
87 car lo vila qui desconex bondat
88 hoblidara aquell qui l’a format.De consells
89 Tot cas es bo que·s fa ’b madur consell,
90 e, ben pensat, es pus ferm e estable.
91 Mas fet cuytat es hobra del diable:
92 no torne viu com auras mort l’anyell.
93 Lo penedir es fruyt de la gran cuyta
94 e gran quebrant es vehi de la luyta.
95 Donchs, guarda·t be no faces res cuytat,
96 car gran sabor ha lo pa ben levat.De regiment de cassa e de vila
97 L’atministrar que deus fer en l’alberch
98 es resenblant al regiment d’un poble:
99 tembre·s deu fer a sos vasalls lo noble
100 e·ls deu amar, guardant que punts no·ls cerch;
101 no·s deu tornar pastor a ses hovelles,
102 car, si·ls fa mal, a qui·n faran querelles?
103 Axi u deu fer en sa casa·l marit:
104 que·l temen tots, mas no cerque brogit.De muller
105 Mas si cas es que tens bella muller
106 ab leuger peu, e no te bona secta,
107 ret te·n celos per via indirecta,
108 sens que negu no senta son voler.
109 E guarda la de tot’avinentessa;
110 coregex la ab seny e saviessa
111 e, si no·s vol per tos dits castigar,
112 ans que la mats, vulles te n’apartar.
113 Corona d’or es la don’al marit
114 si leal es e vol pendre doctrina;
115 e, si no u fa, es semblant de l’aspina,
116 que dins la carn puny e fa gran despit.
117 Poques son vuy qu’en l’espillet no·s miren
118 cent veus lo jorn e qu’en amar no·s giren.
119 Mal se regex lo caval sense fre.
120 La hon defall la fe no y a null be.De joch
121 Joch es vuy foch que s’encen per lo mon
122 e fa tornar molt pecador eretge,
123 blasfemant Deu e jurant cap e fetge.
124 Ho malvat mon, com nos pert e·ns confon!
125 Ho duchs, ho reys, com no preniu venjança
126 del malvat joch, metre l’en oblidança!
127 Mas si pijor fan ells: que per cimbells
128 tenen obrats de vori los taulells.De mesura
129 Mesura met en vestir e menjar,
130 e pren consell cascun jorn de ta bossa:
131 que·t val a tu si ta muller ha trossa
132 de bons vestits e t’as a ’bandonar?
133 Mal punt an vist vuy la gent la hufana:
134 que tan be vol portar roba de grana
135 muller d’un saig com la del cavaller,
136 car no conex negu quant pot valer.De castigar lo fill
137 Castigua fort ton fill mentre es poch,
138 car lo plorar li tornara en riure.
139 E mostra li de legir e d’escriure,
140 e guarda·l be que no prengua de joch.
141 Si dispost es, fes lo muntar a savi,
142 car poch li val si fonch sabent son avi
143 si ell roman ignorant e grosser;
144 e, si no u voll, mostra li net mester.De riquessa
145 Si l’om husas dels diners segons deu,
146 noble haver serie la riquessa:
147 fent caritat, almoyna e bonessa,
148 aconseguir pot lo regne de Deu.
149 Mas on es vuy crueltat e malessa,
150 hon es argull e mortal averessa,
151 sino ’n los richs, plens de tota viltat?
152 Aquell es rich qui del seu es pagat.De diners
153 Diners son vuy misatges infernals,
154 que tot lo mon los presta omenatge.
155 Diners fan vuy gran renom e linatge
156 e fan tornar fills de sarts cardenals.
157 Los advocats fan tornar adversaris,
158 als escrivans fan mudar calendaris.
159 No se castell ni dona qui·s tingues
160 si lo flori hi core sol un mes.De jutges
161 Jutges de dret canonich o civil
162 no deuen gens favorir rich ni pobre,
163 illuminant a tots lo canalobre
164 del ver juy, mas no·n trob hu de mil
165 que per diners no torce la balança.
166 Tots tres faran en infern una dança:
167 los advocats, pleders e escrivans,
168 car fan durar un plet sutil deu ans.Dels frares
169 Preicadors e los de sent Francesch,
170 Deu los tramet per convertir lo poble:
171 donchs, si fan be, auran merits al doble
172 e, si no u fan, hiran en foch gresesch.
173 Molt son plasents lurs paraules discretes,
174 mes com los veg portar onze tiretes,
175 ab gipons curts, e les dones mirar,
176 renech yo d’ells e de lur prehicar.Dels prelats
177 Be·m maravell dels subirans prelats
178 com volen vuy mentenir tal hufana,
179 car Deu no u vol e l’Asglesia no u mana
180 bisbe menar ab si homens armats.
181 La dignitat es bona si es regia
182 segons que deu e sensals no prenia.
183 Ades seran tot lo mon capelans
184 per viure richs e tenir esculans.De monges
185 Consell te, fill, que no metes per res
186 en monastir ta filla o germana,
187 car, pus que·s veu bella, grassa e sana,
188 la carn volra fer algun antremes.
189 He com es bo levar se a dir matines
190 e los amichs tenir jus les cortines!
191 No vull pus dir, que vergonya·m remort.
192 Lexem cercar a cascu son deport.De reys
193 Lo rey deu fer segons estil de rey,
194 car aquest nom apellen a l’Altisme.
195 Regesque, donchs, justament son regisme,
196 squivant fort blasfemia he homey.
197 Segua sovint en sa real cadira,
198 jutjant, temprant ab pietat sa yra;
199 amant los bons, deu castigar los mals,
200 e deu pensar que·ls homens son mortals.
201 No vulla gens en sa cort malparlant
202 ne lagoter pendre per secratari,
203 mes hom secret, ab cor pur e no vari,
204 ab son consell sia participant.
205 E, si lunyar vol alsguns, cerch escusa,
206 e l’amistat sens esquinçar descussa.
207 No deu sentir son secret son vestir,
208 e, sens acort, null hom faça morir.
209 Esser deu rey virtuos molt sentit,
210 tenint l’esguart escampat per la tera,
211 conservant pau e, si li cerquen guera,
212 deu se mostrar venjatiu e ardit.
213 No·s deu altar de tort ni de rapina,
214 ni cobejar dona, sol la rahina.
215 Tenint cor franch e fort com un leo,
216 deu dar xic colp e tenir gran basto.De barons
217 Los barons son cor d’universitats;
218 per ço·ls diu hom magnifichs he egregis.
219 Deuen servar als vasals privilegis
220 semblant que fan ha ells les faeltats.
221 Seneca diu que no veu que re luha
222 tant al senyor com guardar la fe sua,
223 mas yo·n conech que·s curen poch d’aço:
224 ya·ls he provats, si Deu no·ls ho perdo.
225 No faces gens en baronia niu
226 si lo baro no es rich honorable,
227 hom pacient, de fiscals desamable,
228 car sens aço l’om franch fara catiu.
229 E, si gens ha lo senyor muller bella
230 ho que sera millor linatge·l d’ella,
231 no·t valra res negun dret ne bon plet,
232 qu’ella·t fara revocar quant as fet.
233 Los princeps son acomparats al foch
234 e axi u volch lo Filosof escriure:
235 «Si·t lunyes molt, no poras sens ells viure;
236 si·ls estas prop, cremar t’an poch a poch».
237 Per que·t consell prengues la migania:
238 ffes te ab ells tant com mester te sia,
239 e no vulles privadesa ’n lur cort,
240 car may ne vench negu a un bon port.De cavallers
241 Consell te do, si·t vols fer cavaller:
242 que primer guarts quina sera la renda,
243 car mes te val, ans que no faces venda
244 de tos sensals, estar bon escuder.
245 Gran dignitat es la cavalleria,
246 e vol florir honor e preu tot dia
247 e sostenir bon cavall e arnes
248 e no jaquir dos escuders ho tres.
249 D’altra part vol ardiment e gossar;
250 clar, franch, cortes, amoros, no maligne,
251 sabent vengar sos greuges, mas no signe
252 camp a negu ni·s vulle escussar
253 sense bon dret e per gran necessari.
254 Mas ara veig que s’ich fa lo contrari,
255 que, si res fan no pas degudament,
256 lo bell enguan apellen ardiment.De estudians
257 Estudiar, e en arts liberals,
258 vulles en drets o en theologia.
259 Es noble fet, si no y mescles follia,
260 l’estudiar, ni deports temporals.
261 Mas ara veig que·l legir e l’apendre
262 lancen a part, e van de nits ofendre
263 los ciutadans, cerquants delits del mon,
264 no considerant lur pare que s’i fon.
265 Lo pes del seny e la viva raho,
266 ab diligent estudi e gran cura,
267 ffa pugar l’om en saviessa pura,
268 sol que no·l torp vana presumcio,
269 car presumir massa fa l’ome nici
270 e la virtut fa convertir en vici.
271 Mas, si no fas los manaments actius,
272 poch te val, fill, tot ço quant estudius.De dir mal del mon
273 Tot quant s’inch fa s’es fet antiguament;
274 no se nengu vuy face l’obra nova.
275 E si ton seny los fets antichs reprova,
276 pensa qu’en tu es lo deffalliment,
277 car los passats avien la destressa
278 e los de vuy an solament nicessa:
279 cuyden saber e negu no·s conex,
280 car aquest mon tots jorns disminuex.
281 Superbia e avaricia gran
282 regnen tan fort que tots bons fruyts bandegen.
283 Vicis e crims ab les virtuts garegen
284 tant que fugir e amagar les fan.
285 Si l’om guardas que tan prop es son terme
286 e que dema sera germa del verme,
287 lançar’a part pompa e foll argull.
288 Mes com veura lo rat penat sens hull?
289 Ho foll mesqui! Com pots donar un prat
290 ple de dolçor per un troç d’una bresca?
291 Si guardes be, troberas dins la lesca
292 d’aquest fals mon arcenich enbolcat.
293 Donchs, lex’anar la reprovada norma
294 del cors pudrit, pren cami de la forma,
295 car no t’ha Deu creat sol per menjar,
296 mas per aydar a l’arma be hobrar.
297 Tot hom errant es regla natural
298 que cerque loch per tornar a carera.
299 Donchs, tu, mesqui, com no cerques cendera
300 per a tornar a vida divinal?
301 Per que no fas de tos leigs torns esmena?
302 En Pere March mira com ho nomena:
303 «Als fayts del mon vey be tot om ences,
304 mes, als de Deu, groser e mal apres».
305 Deu t’a format persona racional,
306 compost de cors e d’arma intellectiva.
307 Guarda quant es l’arma caritativa
308 que·s vol lunyar del loch celestial
309 per fer parlar la lengua qu’era muda.
310 Donchs, be li deus fer grat de sa venguda,
311 car, si tu vols, la·n poras fer tornar
312 ab guany o be, o la faras dampnar.
313 No·t baste prou que tu pots fabricar
314 en paradis eternals edificis,
315 estant aci, en lo mon ple de vicis,
316 que tostemps vas e cuydas reposar?
317 Pobre e rich, duch e rey e monarcha
318 naveguen tots en la mundanal barcha;
319 cuyden dormir e tots jorns van un pas
320 enves la mort, que may tornen atras.
321 Tot crestia ho moro o juheu
322 creura un Deu, atorgant causa prima;
323 per que·t dich, fill, prengues per final rima
324 creure, servir e adorar un Deu.
325 No cregues fats te puguen en res noure
326 ne·t pugua res del franch arbitre moure;
327 donchs, pus que Deu t’a fet senyor e rey
328 de tu matex, vulles guardar sa ley.
329 Tot quant ha fet lo Creador me par
330 ben ordonat, just e tot rahonable.
331 Mes, cert, la mort m’es fort espaventable,
332 e de tal cas no·m puch ben conortar;
333 per que la gent discreta e polida
334 torn’a no res, corcada e pudrida.
335 Mas torn a dir que, si no fos la mort,
336 los grans als pochs no feren sino tort.Tornada
337 Ha tu, Senyor, qui est vida de vida,
338 llum dels erants e dels pechs fre e brida,
339 un, infinit, que no mudes d’acort,
340 prech te omilment que·m portes a bon port.
Ed. Lluís Cabré i Miriam Cabré, Rialc 2001.
Mss.: i1 O2 P. Al ms O2, entre els vv. 328 i 329, hi ha intercalades les tres primeres cobles de No sab que·s fa cell sino qui Deu prega, de Francí Joan Puculull (140.2). Base: O2. || 16 trencant] trencat O2 P. — 18 peccats P] peccas O2. — 47 l’estol P] lastol O2 . — 69 valra·t P] volrat O2. — 76 que·t ] quot O2 manca P. — 78 va a P] va O2 . — 85 paciença] paciencia O2 P.—104 mas P] mos O2. — 106 secta] s??ta O2 secte P.— 122 fa P] fan O2 . — 124 e·ns]es O2 P .— 151 los] lochs O2 P .—165 torce P] trosse O2. —168 ans] anys O2 P .— 176 prehicar] pehicar O2 predicar P. — 180 menar P] manar O2 . — 184 esculans] seculans O2 P .— 187 grassa P] grossa O2 . — 189 a dir P] dir O2 . — 206 esquinçar P] esquivar O2. — 223 yo·n] yom O2 jon P. — 226 honorable P] ho notable O2 .— 230 linatge·l] linatge lo O2 P. — 231 valra P] volra O2 . — 232 qu’ella·t P] Quallant O2 . — 268 torp P] trop O2 . — 304 als] al O2 P. — 311 tu] tut O2 P.—312 guany P] guay O2 . — 317 rich, duch e P] rich e O2 . — 322 atorgant causa prima] torgant causa primera O2 P.
Incipitario
degli anonimi
Indice
degli autori
