Rialc
Rao 0.94

            Poesie anonime






    1      Noble senyor e dels pus magnifichs,
    2      cap de virtut, linatge de Muncada,
    3      present vos faç d’una copa daurada
    4      plena de flos d’aximpli dels antichs,
    5      si be so cert que no us fan gran fretura,
    6      car honrat sou de virtuts e dretura,
    7      mas veu que Deu, qu’es de be compliment,
    8      mana·ls antichs fer li d’ensens present.

Consell parlant en persona d’un pare al fill

    9      Pus que en lo mon se fan novells barats,
    10     consell te, fill, que tingues novell regle,
    11     perque segur pugues viure al segle,
    12     segons lo temps no disposant bondats.
    13     Ne sies fals, mas conex la falsia;
    14     e sies just, no pas que·t fos follia;
    15     e no t’enguan hom ab cortes cimbell
    16     ne d’om trencant no prengues ton consell.

    17     Henemich t’es qui tos crims embellex;
    18     matar te vol qui tos peccats remira.
    19     Es ver amich qui tos vicis esquiva
    20     e qu’en los obs no fallint te conex.
    21     No·t fies gens ab hom de dues cares
    22     que·t tracta mal e·t fa grans alimares.
    23     Defene·t Deu del lagoter amich,
    24     car tu be·t pots guardar de l’enemich.

De bons costums

    25     De vills custums no prendras los estrems,
    26     car en tots fets es lo miga loable.
    27     Lo scient hom que gens es variable
    28     en bons costums es com fusta sens rems.
    29     Fill, sies franch, mas no·t vulles dispondre
    30     gens escampar, car pories te·n fondre.
    31     Sies apert, mas embalçar no·t deus;
    32     sies ardit, guardant on mets los peus.

De humilitat

    33     Sies humil, cortes he gracios:
    34     seras amat de tota creatura.
    35     Car tot ergull es a Deu cosa dura,
    36     e sobretot lo pobre argulos.
    37     De humilitat, no te·n pot hom rependre
    38     si tu·n volras la part estrema pendre:
    39     mira Mohisses, perque fonch vergonyos,
    40     entre los sants com es molt glorios.

De lealtat

    41     Sies leal e, si·l traydor a be,
    42     no t’i dons res, car fill es de la forca.
    43     Mira que diu lo bon rey de Malorqua:
    44     que lealtat en l’om tot be rete.
    45     Tota bondat al fals es hodiossa;
    46     ffer trayment li sembla bona cossa.
    47     Viure no pot lo leal en l’estol
    48     sino aytant com lo falsari vol.

De veritat

    49     Esquivar deus ta lengua de viltats
    50     e de mentir, sino dir t’an falsari.
    51     E sabs quin es del fals hom son salari?
    52     Que no·l creuran quant dira veritats,
    53     car en tal punt sa lengua s’es encessa,
    54     e ’n parlar fals no diu sino malessa.
    55     E per ço dix Daviu en un psalm seu
    56     que·l maldient no vendra devant Deu.

De fellonia retenir

    57     No sies, fill, colerich ne hiros.
    58     Vulles ab fre domdar ta fellonia,
    59     car molt bon hom la colera·l desvia
    60     del dret cami, vivint fort angoxos.
    61     Asemblant es a l’hom qui s’enbriagua:
    62     co·s regonex, de vergonya s’amaga.
    63     E per aço lo rey Salamo diu
    64     que lo foll hom fellonia l’alciu.

De obstenir se de moltes cosses

    65     Absten te molt res de mal just plegar,
    66     car los diners no·ls duras a la fossa.
    67     Si fillas as vidues o espossa,
    68     no·ls dones tant que n’ages a captar.
    69     Si as de be, valra t’ab la vellessa:
    70     mes honor fa a l’hom una pugessa
    71     que no deu fills, car tal temps es ates
    72     que del passat al fill no menbre res.

De paciencia

    73     D’un petit mot no faces gran proces,
    74     car d’un poch foch se fa una gran flama.
    75     E, si volras aucmentar be ta fama
    76     e no hoyr aldre que·t cogue mes,
    77     vulles callar a lengua malparlera:
    78     per hon se va a una tal carrera,
    79     car major mal no pots fer a l’hom foll
    80     sino·l callar, e trencar li lo coll.

De conexer benifici

    81     Qui·t fa plaer vulles remunerar
    82     e setisfer mes que son benifici;
    83     e qui·t fa mal, enug, dan e desfici,
    84     segons que·t fa, no·l vulles guardonar.
    85     Car a Deu plau comport e paciença,
    86     e l’es molt greu cruel desconexença:
    87     car lo vila qui desconex bondat
    88     hoblidara aquell qui l’a format.

De consells

    89     Tot cas es bo que·s fa ’b madur consell,
    90     e, ben pensat, es pus ferm e estable.
    91     Mas fet cuytat es hobra del diable:
    92     no torne viu com auras mort l’anyell.
    93     Lo penedir es fruyt de la gran cuyta
    94     e gran quebrant es vehi de la luyta.
    95     Donchs, guarda·t be no faces res cuytat,
    96     car gran sabor ha lo pa ben levat.

De regiment de cassa e de vila

    97     L’atministrar que deus fer en l’alberch
    98     es resenblant al regiment d’un poble:
    99     tembre·s deu fer a sos vasalls lo noble
    100    e·ls deu amar, guardant que punts no·ls cerch;
    101    no·s deu tornar pastor a ses hovelles,
    102    car, si·ls fa mal, a qui·n faran querelles?
    103    Axi u deu fer en sa casa·l marit:
    104    que·l temen tots, mas no cerque brogit.

De muller

    105    Mas si cas es que tens bella muller
    106    ab leuger peu, e no te bona secta,
    107    ret te·n celos per via indirecta,
    108    sens que negu no senta son voler.
    109    E guarda la de tot’avinentessa;
    110    coregex la ab seny e saviessa
    111    e, si no·s vol per tos dits castigar,
    112    ans que la mats, vulles te n’apartar.

    113    Corona d’or es la don’al marit
    114    si leal es e vol pendre doctrina;
    115    e, si no u fa, es semblant de l’aspina,
    116    que dins la carn puny e fa gran despit.
    117    Poques son vuy qu’en l’espillet no·s miren
    118    cent veus lo jorn e qu’en amar no·s giren.
    119    Mal se regex lo caval sense fre.
    120    La hon defall la fe no y a null be.

De joch

    121    Joch es vuy foch que s’encen per lo mon
    122    e fa tornar molt pecador eretge,
    123    blasfemant Deu e jurant cap e fetge.
    124    Ho malvat mon, com nos pert e·ns confon!
    125    Ho duchs, ho reys, com no preniu venjança
    126    del malvat joch, metre l’en oblidança!
    127    Mas si pijor fan ells: que per cimbells
    128    tenen obrats de vori los taulells.

De mesura

    129    Mesura met en vestir e menjar,
    130    e pren consell cascun jorn de ta bossa:
    131    que·t val a tu si ta muller ha trossa
    132    de bons vestits e t’as a ’bandonar?
    133    Mal punt an vist vuy la gent la hufana:
    134    que tan be vol portar roba de grana
    135    muller d’un saig com la del cavaller,
    136    car no conex negu quant pot valer.

De castigar lo fill

    137    Castigua fort ton fill mentre es poch,
    138    car lo plorar li tornara en riure.
    139    E mostra li de legir e d’escriure,
    140    e guarda·l be que no prengua de joch.
    141    Si dispost es, fes lo muntar a savi,
    142    car poch li val si fonch sabent son avi
    143    si ell roman ignorant e grosser;
    144    e, si no u voll, mostra li net mester.

De riquessa

    145    Si l’om husas dels diners segons deu,
    146    noble haver serie la riquessa:
    147    fent caritat, almoyna e bonessa,
    148    aconseguir pot lo regne de Deu.
    149    Mas on es vuy crueltat e malessa,
    150    hon es argull e mortal averessa,
    151    sino ’n los richs, plens de tota viltat?
    152    Aquell es rich qui del seu es pagat.

De diners

    153    Diners son vuy misatges infernals,
    154    que tot lo mon los presta omenatge.
    155    Diners fan vuy gran renom e linatge
    156    e fan tornar fills de sarts cardenals.
    157    Los advocats fan tornar adversaris,
    158    als escrivans fan mudar calendaris.
    159    No se castell ni dona qui·s tingues
    160    si lo flori hi core sol un mes.

De jutges

    161    Jutges de dret canonich o civil
    162    no deuen gens favorir rich ni pobre,
    163    illuminant a tots lo canalobre
    164    del ver juy, mas no·n trob hu de mil
    165    que per diners no torce la balança.
    166    Tots tres faran en infern una dança:
    167    los advocats, pleders e escrivans,
    168    car fan durar un plet sutil deu ans.

Dels frares

    169    Preicadors e los de sent Francesch,
    170    Deu los tramet per convertir lo poble:
    171    donchs, si fan be, auran merits al doble
    172    e, si no u fan, hiran en foch gresesch.
    173    Molt son plasents lurs paraules discretes,
    174    mes com los veg portar onze tiretes,
    175    ab gipons curts, e les dones mirar,
    176    renech yo d’ells e de lur prehicar.

Dels prelats

    177    Be·m maravell dels subirans prelats
    178    com volen vuy mentenir tal hufana,
    179    car Deu no u vol e l’Asglesia no u mana
    180    bisbe menar ab si homens armats.
    181    La dignitat es bona si es regia
    182    segons que deu e sensals no prenia.
    183    Ades seran tot lo mon capelans
    184    per viure richs e tenir esculans.

De monges

    185    Consell te, fill, que no metes per res
    186    en monastir ta filla o germana,
    187    car, pus que·s veu bella, grassa e sana,
    188    la carn volra fer algun antremes.
    189    He com es bo levar se a dir matines
    190    e los amichs tenir jus les cortines!
    191    No vull pus dir, que vergonya·m remort.
    192    Lexem cercar a cascu son deport.

De reys

    193    Lo rey deu fer segons estil de rey,
    194    car aquest nom apellen a l’Altisme.
    195    Regesque, donchs, justament son regisme,
    196    squivant fort blasfemia he homey.
    197    Segua sovint en sa real cadira,
    198    jutjant, temprant ab pietat sa yra;
    199    amant los bons, deu castigar los mals,
    200    e deu pensar que·ls homens son mortals.

    201    No vulla gens en sa cort malparlant
    202    ne lagoter pendre per secratari,
    203    mes hom secret, ab cor pur e no vari,
    204    ab son consell sia participant.
    205    E, si lunyar vol alsguns, cerch escusa,
    206    e l’amistat sens esquinçar descussa.
    207    No deu sentir son secret son vestir,
    208    e, sens acort, null hom faça morir.

    209    Esser deu rey virtuos molt sentit,
    210    tenint l’esguart escampat per la tera,
    211    conservant pau e, si li cerquen guera,
    212    deu se mostrar venjatiu e ardit.
    213    No·s deu altar de tort ni de rapina,
    214    ni cobejar dona, sol la rahina.
    215    Tenint cor franch e fort com un leo,
    216    deu dar xic colp e tenir gran basto.

De barons

    217    Los barons son cor d’universitats;
    218    per ço·ls diu hom magnifichs he egregis.
    219    Deuen servar als vasals privilegis
    220    semblant que fan ha ells les faeltats.
    221    Seneca diu que no veu que re luha
    222    tant al senyor com guardar la fe sua,
    223    mas yo·n conech que·s curen poch d’aço:
    224    ya·ls he provats, si Deu no·ls ho perdo.

    225    No faces gens en baronia niu
    226    si lo baro no es rich honorable,
    227    hom pacient, de fiscals desamable,
    228    car sens aço l’om franch fara catiu.
    229    E, si gens ha lo senyor muller bella
    230    ho que sera millor linatge·l d’ella,
    231    no·t valra res negun dret ne bon plet,
    232    qu’ella·t fara revocar quant as fet.

    233    Los princeps son acomparats al foch
    234    e axi u volch lo Filosof escriure:
    235    «Si·t lunyes molt, no poras sens ells viure;
    236    si·ls estas prop, cremar t’an poch a poch».
    237    Per que·t consell prengues la migania:
    238    ffes te ab ells tant com mester te sia,
    239    e no vulles privadesa ’n lur cort,
    240    car may ne vench negu a un bon port.

De cavallers

    241    Consell te do, si·t vols fer cavaller:
    242    que primer guarts quina sera la renda,
    243    car mes te val, ans que no faces venda
    244    de tos sensals, estar bon escuder.
    245    Gran dignitat es la cavalleria,
    246    e vol florir honor e preu tot dia
    247    e sostenir bon cavall e arnes
    248    e no jaquir dos escuders ho tres.

    249    D’altra part vol ardiment e gossar;
    250    clar, franch, cortes, amoros, no maligne,
    251    sabent vengar sos greuges, mas no signe
    252    camp a negu ni·s vulle escussar
    253    sense bon dret e per gran necessari.
    254    Mas ara veig que s’ich fa lo contrari,
    255    que, si res fan no pas degudament,
    256    lo bell enguan apellen ardiment.

De estudians

    257    Estudiar, e en arts liberals,
    258    vulles en drets o en theologia.
    259    Es noble fet, si no y mescles follia,
    260    l’estudiar, ni deports temporals.
    261    Mas ara veig que·l legir e l’apendre
    262    lancen a part, e van de nits ofendre
    263    los ciutadans, cerquants delits del mon,
    264    no considerant lur pare que s’i fon.

    265    Lo pes del seny e la viva raho,
    266    ab diligent estudi e gran cura,
    267    ffa pugar l’om en saviessa pura,
    268    sol que no·l torp vana presumcio,
    269    car presumir massa fa l’ome nici
    270    e la virtut fa convertir en vici.
    271    Mas, si no fas los manaments actius,
    272    poch te val, fill, tot ço quant estudius.

De dir mal del mon

    273    Tot quant s’inch fa s’es fet antiguament;
    274    no se nengu vuy face l’obra nova.
    275    E si ton seny los fets antichs reprova,
    276    pensa qu’en tu es lo deffalliment,
    277    car los passats avien la destressa
    278    e los de vuy an solament nicessa:
    279    cuyden saber e negu no·s conex,
    280    car aquest mon tots jorns disminuex.

    281    Superbia e avaricia gran
    282    regnen tan fort que tots bons fruyts bandegen.
    283    Vicis e crims ab les virtuts garegen
    284    tant que fugir e amagar les fan.
    285    Si l’om guardas que tan prop es son terme
    286    e que dema sera germa del verme,
    287    lançar’a part pompa e foll argull.
    288    Mes com veura lo rat penat sens hull?

    289    Ho foll mesqui! Com pots donar un prat
    290    ple de dolçor per un troç d’una bresca?
    291    Si guardes be, troberas dins la lesca
    292    d’aquest fals mon arcenich enbolcat.
    293    Donchs, lex’anar la reprovada norma
    294    del cors pudrit, pren cami de la forma,
    295    car no t’ha Deu creat sol per menjar,
    296    mas per aydar a l’arma be hobrar.

    297    Tot hom errant es regla natural
    298    que cerque loch per tornar a carera.
    299    Donchs, tu, mesqui, com no cerques cendera
    300    per a tornar a vida divinal?
    301    Per que no fas de tos leigs torns esmena?
    302    En Pere March mira com ho nomena:
    303    «Als fayts del mon vey be tot om ences,
    304    mes, als de Deu, groser e mal apres».

    305    Deu t’a format persona racional,
    306    compost de cors e d’arma intellectiva.
    307    Guarda quant es l’arma caritativa
    308    que·s vol lunyar del loch celestial
    309    per fer parlar la lengua qu’era muda.
    310    Donchs, be li deus fer grat de sa venguda,
    311    car, si tu vols, la·n poras fer tornar
    312    ab guany o be, o la faras dampnar.

    313    No·t baste prou que tu pots fabricar
    314    en paradis eternals edificis,
    315    estant aci, en lo mon ple de vicis,
    316    que tostemps vas e cuydas reposar?
    317    Pobre e rich, duch e rey e monarcha
    318    naveguen tots en la mundanal barcha;
    319    cuyden dormir e tots jorns van un pas
    320    enves la mort, que may tornen atras.

    321    Tot crestia ho moro o juheu
    322    creura un Deu, atorgant causa prima;
    323    per que·t dich, fill, prengues per final rima
    324    creure, servir e adorar un Deu.
    325    No cregues fats te puguen en res noure
    326    ne·t pugua res del franch arbitre moure;
    327    donchs, pus que Deu t’a fet senyor e rey
    328    de tu matex, vulles guardar sa ley.

    329    Tot quant ha fet lo Creador me par
    330    ben ordonat, just e tot rahonable.
    331    Mes, cert, la mort m’es fort espaventable,
    332    e de tal cas no·m puch ben conortar;
    333    per que la gent discreta e polida
    334    torn’a no res, corcada e pudrida.
    335    Mas torn a dir que, si no fos la mort,
    336    los grans als pochs no feren sino tort.

Tornada

    337    Ha tu, Senyor, qui est vida de vida,
    338    llum dels erants e dels pechs fre e brida,
    339    un, infinit, que no mudes d’acort,
    340    prech te omilment que·m portes a bon port.

 

 

 

Ed. Lluís Cabré i Miriam Cabré, Rialc 2001.

Mss.: i1 O2  P. Al ms O2, entre els vv. 328 i 329, hi ha intercalades les tres primeres cobles de No sab que·s fa cell sino qui Deu prega, de Francí Joan Puculull (140.2). Base: O2. || 16 trencant] trencat O2 P. — 18 peccats P] peccas O2. — 47 l’estol P] lastol O2 . — 69 valra·t P] volrat O2. — 76 que·t ] quot O2 manca P. — 78 va a P] va O2 . — 85 paciença] paciencia O2 P.—104 mas P] mos O2. — 106 secta] s??ta O2 secte P.— 122 fa P] fan O2 . — 124 e·ns]es O2 P .— 151 los] lochs O2 P .—165 torce P] trosse O2. —168 ans] anys O2 P .— 176 prehicar] pehicar O2  predicar P. — 180 menar P] manar O2 . — 184 esculans] seculans O2 P .— 187 grassa P] grossa O2 . — 189 a dir P] dir O2 . — 206 esquinçar P] esquivar O2. — 223 yo·n] yom O2  jon P. — 226 honorable P] ho notable O2 .— 230 linatge·l] linatge lo O2 P. — 231 valra P] volra O2 . — 232 qu’ella·t P] Quallant O2 . — 268 torp P] trop O2 . — 304 als] al O2 P. — 311 tu] tut O2 P.—312 guany P] guay O2 . — 317 rich, duch e P] rich e O2 . — 322 atorgant causa prima] torgant causa primera O2 P.

 

Incipitario degli anonimi
Indice degli autori

Rialc