Rialc
Rao 99.5

            Pero Martines






    1      Mervellat estich de ço que hoig,
    2      e molt pensos com es cose possible,
    3      que home fort y de cor invencible
    4      dels grans combats no aja tostemps goig;
    5      per que no crech a quants ne parlaran,
    6      puys cor valent de perils no s’amaga,
    7      que hun tal hom sia fugit de Fraga:
    8      digne d’onor, Diego de Gusman.

    9      Y majorment tenint lo fort castell
    10     en que sperar poguera per molts jorns,
    11     monstrant esforç e les valens rahons
    12     que·l castella sab dir en estil bel;
    13     molt so torbat com lo parlar s’estronca
    14     venint al cas que han d’obrar les mans,
    15     mes d’altre part es us de castellans
    16     matar ne mil justats ab una ronca.

    17     Los pebrerets que castellans motegen
    18     an empebrat aquest gentil potatge,
    19     fahent fugir tal home de paratge
    20     y tants valens que ’n temps de pau brevegen;
    21     molt me par cas en estrem vergonyos
    22     ans de combat dessemparar la força,
    23     puys en los mals lo valent mes s’esforça
    24     e titol reb lo cor molt animos.

    25     Yo crech per cert qu’entre gent castellana
    26     lo garrejar rete altre custuma:
    27     saber a ffer algun partit o suma,
    28     conduint los ab pensa molt humana;
    29     mes ab Valles e gent de Lobregat
    30     y d’Enpurda, que no viuen ab tractes,
    31     l’espase es la fi de lurs contractes,
    32     fins que la mort los fets ha deliurat.

    33     Si lo castell es segons fur d’Espanya,
    34     gran crim me par jaquir lo per tal via;
    35     a molts parlant e vist malanconia
    36     que ’n lo master tenen manera stranya;
    37     don Diego, temprau vos en la boca,
    38     no degolleu tants catalans a soles
    39     fins que vejau regar la sanch per goles
    40     dels salcerets que donen colp de broca.

    41     Pero mirant lo temps sant e devot
    42     haveu fluxat en no fer tant de mal,
    43     axi cove al cor gentil real
    44     en tal trespas no fer tot ço que pot;
    45     molt es millor que·ls dexeu confessar,
    46     i vos tanbe que vivau longament:
    47     Quaresma vol, per qu’es temps penident,
    48     que us degam tots de bon cor perdonar.

    49     Mes lo fugir enlloch es valentia:
    50     vent tans penons y gent mesa ’n bon orde,
    51     home algu no us comptara desorde
    52     dar de piquons per bella galania;
    53     lo derrocar per lo castell ab corde
    54     es consentit en tan aspra fortuna
    55     avent temor de forma no cumuna
    56     no us doneu res en que la gent vos morde.

    57     Si us blasmeran, vos feu l’orella sorde,
    58     que fets semblants dintre pochs jorns s’obliden;
    59     si a tal past catallans vos conviden,
    60     no l’accepteu, si de Fraga us recorde.

Ed. Martín de Riquer, Obras de Pero Martínez, Barcelona, C.S.I.C., 1946, p. 134.

 

Incipitario di Pero Martines
Indice degli autori