Rialc
Rao 96.5

            Pere March






    1      Cest falç de mon no·l presi un puges,
    2      car tot lo trop ple de mals e d’engan,
    3      de vanitatz, de dolors e d’efan;
    4      mas qu’eu faray com fa·l rey d’un pages,
    5      que vol lo sieu e no vol sa paria,
    6      e presa·l pauch mas que se·n vol servir,
    7      e, cant lo pert, no se·n dona cossir,
    8      si com de re que ten paucha valia.

    9      Siam senyors, pus Dieus ho ha permes,
    10     e no metam ço qu’es detras denan,
    11     que·l mon es fayt per al nostre coman
    12     e nos de Dieu, qui factor de totz es.
    13     Donques lexem tota ribaldaria
    14     de cobeytatz e de mal far e dir,
    15     pensan totz jorns qu’avem tots a morir,
    16     e no vulham res qui de peccat sia.

    17     Be fay que folh qui no fa bon proces
    18     mentre vivim; e no·ns torp li Cetan,
    19     la carn e·l mon, que cercan nostre dan,
    20     mas que·ls hagam per enamichs tots tres,
    21     que·l Cetan vol ergulh, ira, falcia;
    22     la carn, menjar e femnes e dormir;
    23     e·l mon, tresaur e pompes e gaudir.
    24     Perdut es l’om qui vol seguir lur via.

    25     Usem dels bens que Deus nos ha comes,
    26     entendimen, rayso e franch talan,
    27     degudamen los mandaments guardan,
    28     e cossegrem lo joy que·ns ha promes.
    29     Tot l’aur del mon, joven ne perlaria,
    30     no pot valer que no ych hajam exir
    31     e denant Dieu a juy stret venir,
    32     que mils que nos sab quez obram tot dia.

    33     Que val star duchs ne coms ne merques,
    34     dalfis ne reys, pus que sap que morran
    35     ez en est mon axi be sofferan
    36     dolor e mals com lo paubre sotzmes?
    37     Reys es totz homs qui per dretxura·s guia
    38     e celh caytiu qui peccat vol seguir,
    39     e celh es richs qui domda son desir
    40     e paubres celh qui cech ço que volrria.

    41     Algus diran quez yeu dich belh no res,
    42     que l’aur es bos e la dignitat gran.
    43     Yeu dich qu’es ver als que be n’useran,
    44     qu’estiers melhor fora c’om no n’hagues;
    45     car, dignitat, qui regir la saubia
    46     si com se tany e l’aur be compertir
    47     lo mon e Dieu ne pot aconseguir:
    48     s’eu los saubes, de grat los nomnaria.

    49     Al mal hom pren com fay a l’hom foll pres,
    50     qui pença pauch al jorn que·l penjaran,
    51     e menge e beu, tot risen e trufan,
    52     tro que ve·l saig qui breumen l’a despes.
    53     Celh qui no vol far be com far poria,
    54     com vol no pot, car Dieu l’a en azir.
    55     Mentre podem, vulham nos corregir
    56     e satisfer, qu’apres mort no val mia.

    57     Als faytz del mon vey be tot hom ences,
    58     mas, als de Dieu, grociers ez ignoran;
    59     e som be certs que·lls faytz nos seguiran,
    60     e mals e bos, e·l temps en va despes,
    61     e cant havem fara say romania;
    62     per que xascus hi deu trop advertir
    63     en far bons fayts e los mals avorrir,
    64     e fay que pech qui ’n son hereu se fia.

    65     Mays val donar que mendicar tot dia,
    66     e comandar que mandaments soffrir;
    67     pero de lieu pot hom en tot felhir:
    68     Dieu nos lax far ço que millor ne sia.

    69     Mayres de Dieu, humil Verges e pia,
    70     per servidor me vulh a vos offrir,
    71     perque d’est mon yeu pugua derenclir
    72     tot ço que vos desplagues si u fasia.

 

 

 

Ed. Lluís Cabré: Pere March, Obra completa, Barcelona, Barcino («ENC»), 1993.

 

Incipitario di Pere March
Indice degli autori