Rialc
Rao 94.77
Ausiàs March
1 Paor no·m sent que sobreslaus me vença,
2 loant aquell qui totes lengües loen,
3 guardant honor a ’quell eternal esser
4 on tota res en ell es pus perfeta
5 que ’n si no es, obrant, quan pot, natura;
6 ans he pahor que mon parlar no cumpla
7 en publicar part de sa justa fama,
8 tal com requer y els merits seus l’atracen.
9 L’om envejos son offici reposa,
10 car d’egualtat ab ell negu pareja;
11 en ell penssant, cascu si justifiqua,
12 tallant de ssi l’amor a ssa persona.
13 Tant son en ell les virtuts manifestes,
14 qu’es d’ira cech l’om qui be no les veja:
15 per los migs va, qu’en los estrems no toqua.
16 En temps dels deus, en vida, l’adoraren.
17 E Deus, vehent la perllongada onta
18 que·ls grans senyors en contra d’ell cometen,
19 tenints ab fraus e tirannes maneres
20 les parts del mon, los pochs e grans realmes,
21 ha dat voler al justificat home
22 qu’en breu espay haja la monarchia.
23 Clar lo nomen ab aquest’altra ’nsenya:
24 com de tot cert es dels homens pus savi.
25 Per ço que mils a totes gents se mostre,
26 mostrant l’a ’quells qui vaques e bochs guarden,
27 ell es aquell qui ’n sa joventut tendra
28 sobra ’n aquells qui saviesa colen,
29 e despocat de nombre de gent d’armes,
30 les multituts d’aquelles ha fet retre.
31 Tot quant pot fer virtut de fortalesa
32 dins hun cos d’om, en lo seu ho demostra.
33 En gran defalt es lo mon de poetes
34 per enbellir los fets dels qui be obren;
35 nos freturants de bella eloqüença,
36 l’orella d’om afalach no pot rebre.
37 D’aquest valent una gran trompa sona
38 que·ls indians ab un poch no exorda;
39 hoen l’aquells qui son a Tremuntana
40 y ells de Ponent e de Llevant los pobles.
41 Foll es aquell qui fa juhi ’n los homens,
42 segons que d’ells la Fortuna ordena;
43 aquells affers que no son en l’arbitre,
44 colpa no y cau, si venen per contrari.
Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.
Pagès LXXII.
Incipitario
di Ausiàs March
Indice
degli autori