Rialc
Rao 94.53

            Ausiàs March






    1      Maleyt lo jorn que·m fon donada vida,
    2      puix tant so vist en mos volers contrari;
    3      yo so aquell qui·l pensament he vari
    4      e voluntat del tot desahunida.
    5      Ab desgrat am e avorreixch ensemble;
    6      mos senys en mi conech esser discordes:
    7      l’ull e lo toch dabans foren concordes;
    8      si pens qui so, al que fuy punt no semble.
    9      Avorriment ab Amor en mi foren,
    10     mas ab desalt ensemps en mi lavoren.

    11     Qui pot amar dona de que·s desalte?
    12     Mas be pot ser que d’ira ple molt ame.
    13     Mas, que sera que reffret e qu’enflame
    14     e fastig port e qu’ensemps hom se n’alte?
    15     Tant es l’escalf que pel gest m’enamora,
    16     que no sent res del fret que·l toch me porta,
    17     ans tot es foch quant la pensa·m reporta;
    18     l’imaginar l’amarch dolç assabora,
    19     si com la mar los rius la obehexen
    20     qu’en s’amargor lur dolçor convertexen.

    21     Sens mon voler yo no·n parteix la pensa
    22     per un desig que no·m par amor sia,
    23     car no cobeig la su’amor fos mia,
    24     ans ve a temps que·m plau me fes offensa;
    25     car per s’amor la mia se n’obliga
    26     e mi no plau de tal preu fer li paga.
    27     No vull son be e tinch ne al cor plaga
    28     de leig fet nou e de legea antiga,
    29     e ve que dich que·m plau que l’avorreixca,
    30     mas no pot ser qu’en tal pensa feneixca.

    31     Quant ymagin d’aquest’amor la causa,
    32     no la perceb e menys hon te son siti:
    33     crech que desam, e quant ne pens ser quiti,
    34     mon pensament un gran delit se causa,
    35     e no se com en tant e tal s’estenga
    36     e trob raho per desgrat e per ira.
    37     Quant desgrat sent, Amor tost a si·m tira,
    38     o almenys fa que lesio no·n prenga;
    39     en hora·m ve que son leig m’es bellea,
    40     mas per tostemps de sos fets he ferea.

    41     Grat e desgrat ensemps ab mi·s justaren
    42     en algun temps, amant alguna dona,
    43     car yo volgui la malvada fer bona,
    44     mas tots los grats de la carn s’i trobaren.
    45     De present veig contrasts qu’en mi·s desperten,
    46     car de per si lo toch e l’ull desamen,
    47     e per lo gest de gran desig s’inflamen;
    48     aquest esguart fa qu’en amar s’acerten:
    49     l’ull de per si e·l toch lur be no y senten;
    50     per los senys dins lurs delits se asenten.

    51     Lo toch, per si, molt no s’i adelita:
    52     quant pren delit, l’imaginar lo y porta
    53     pel gest, que tal pensament me reporta
    54     que tot mi ’nsemps per ella tota·m cita.
    55     En amagat, Amor en mi fa obra;
    56     no trob raho per que tant la cobege,
    57     e lo que veig no basta que pledege
    58     tal heretat, de la bossa tan pobra.
    59     Algun temps fon amar ço que desalta,
    60     no a la carn, mas per fer Amor falta.

    61     Axi com es torbat algun bon metge
    62     com del malalt lo mal no pot conexer,
    63     e veu bon polç e sa vida descrexer,
    64     ab bon cervell, cor, ventrell, melsa, fetge;
    65     dels vuit senyals mortals qu’Ypocras posa,
    66     no·n veu algu e sa vida s’abreuja;
    67     ne pren a mi, qu’Amor en mi alleuja
    68     e no se hon que·m degues fer tal nosa.
    69     Puix que no vull amar ne amat esser,
    70     com es en mi de Amor lo seu esser?

    71     Si co·l malalt que sobre si vol veure
    72     com li sdevench son accident de febra
    73     —diu que menjant carn de bou o de lebra
    74     o per fredor o per mal’aygua beure—,
    75     e no veu res que per l’accident baste,
    76     de que·l cove en gran sospita caure,
    77     ne pren a mi, que no puch juhi traure
    78     quin delit es lo que d’amor yo taste.
    79     No es en carn, e la carn mi enclina:
    80     entra per l’ull e ’n lo tot d’ella fina.

    81     Axi com es bella una persona
    82     tota ensemps, e no en parts jutjada,
    83     e no·s veu be perqu’es tal estimada,
    84     puix no ha res qu’als bells natura dona
    85     —en als esta que·l cors li acompanya,
    86     ço es lo gest qu’en tal cas l’ull engana—;
    87     Amor pel gest cors leig amar me mana,
    88     tant qu’en mi veig speriença stranya:
    89     si·l pens en parts, la pensa d’ell’aparte,
    90     e quant la veig o toch, sens alt, no·m farte.

    91     Quant yo m’acort de res qu’en ira·m torne,
    92     si poca es, lo meu desig s’esforça,
    93     e si es gran, la ira ’n mi pren força
    94     que no ymagin qu’en amor yo retorne.
    95     Dubte·m que am, puix son be no desige,
    96     ans ve a temps que sa mort no m’es crua;
    97     no prench delit en res de l’amor sua
    98     e·m plaura be que d’ella yo·m fastige.
    99     Ab tot aço mon delit es en ella,
    100    prenent l’en parts per lo tot de aquella.

    101    Amor, Amor, yo·m done maravella,
    102    de vostres fets, si degu·s maravella.

 

 

 

Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.

Pagès CXIX.

 

Incipitario di Ausiàs March
Indice degli autori