Rialc
Rao 94.50

            Ausiàs March






    1      Los ignorants Amor e sos exemples,
    2      crehent que·ls fets d’aquell son estats faula,
    3      reprenen mi perque·m tresport en altre,
    4      prenint delit en franch arbitre perdre.
    5      A llur semblant un gran miracle sembla,
    6      e majorment alguns pus forts articles:
    7      descreen mort esser de grat suferta,
    8      e qu’en dolor d’amor delit se mescle.

    9      Foch amagat, nudrit dins en les venes,
    10     faent gran fum per vya dreta y torta;
    11     ira dins pau, e turment molt alegre,
    12     lum clar e bell ab si portant tenebres:
    13     aquests contrasts los fins amadors senten.
    14     Dins en un temps Amor dins ells alloga,
    15     e tots aquells no crehents ser possible,
    16     sols d’esser nats natura pren vergonya.

    17     Vehent lo cel ma natura disposta,
    18     volch influir dos poders separables
    19     a mi vinents ab manera diversa,
    20     cascu prenent la part a ell condigna:
    21     ffahent amar simplament la mi’arma
    22     lo seu semblant, sentit de vici munda,
    23     e l’altra part en mi no roman solta,
    24     y en son voler son decret l’arma posa.

    25     Aquell’amor que·s diu voluntat bona
    26     e solament sguarda part honesta,
    27     aquest’amor ha fet a mi amable
    28     per mon semblant e·l mijançant ministre.
    29     E l’altr’amor qu’en delit s’entitola
    30     e d’onestat es enimich rebelle,
    31     m’arma e cors per ell prenen ses armes,
    32     aportants pau e guerra tot ensemble.

    33     Aquest’amor per nostres senys nos entra
    34     e fa present al comu seny, e passa
    35     lo presentat, per sos migs, a l’entendre,
    36     d’on voler creix tant com l’om s’i delita;
    37     mas perque ’n grau delitos l’amant puge
    38     dins en l’ostal que Venus lo alleuja,
    39     totes virtuts e seny de la persona
    40     son desijats en servitut de l’acte.

    41     Cells qui amor bestialment pratiquen
    42     sens acollir en part delit d’entendre,
    43     sol per la carn llur apetit se liga
    44     que, sino brut, plaer no·ls acompanya.
    45     Qui vol trobar amor, qui null temps folgua,
    46     no la cerch lla on lo poder se vença,
    47     car tota res, perdent la sua causa,
    48     no es trobat de aquell algun esser.

    49     Alguns elets, en molt espoquat nombre,
    50     qui solament d’amor d’espirit amen,
    51     d’aquest’amor participen ab angel,
    52     e tal voler en per null temps se canssa.
    53     Los qui amor ab cors e arma senten,
    54     amant lo cors e mes la part de l’arma,
    55     grau de amor homenivol atenyen:
    56     sobre dos colls lo jou d’Amor aporten.

    57     Puys arma y cors donen esser a l’home,
    58     prop de forçat es entr’ells lo complaure:
    59     ame lo cors a sson semblant conforme,
    60     ne fa reptar si·ls infinits no cerqua.
    61     Nostre sperit a sson semblant cobeje,
    62     e de aquell tots los actes que n’hixen;
    63     mas los volers que d’aquests composts naxen
    64     son mes punyents que d’algun’amor simple.

    65     De la virtut es nostra vida ’xempta,
    66     si que lo cors venç a l’arma batalles,
    67     y els pochs volers lo seny de l’hom no tempra.
    68     E, donchs, quant menys los qui gran força porten?
    69     E tal amor lo juhi no escolta,
    70     tant de la carn benivolença capta.
    71     Ab cor segur de vençr’aquella tempta,
    72     ses blanes mans los forts diamants pasten.

    73     Si be Amor les passions avança,
    74     en ser primer lo desig li da força,
    75     e puys delit lo soste dins son regne;
    76     ffallint aquest defall d’Amor lo ceptre.
    77     No sia ’ntes present desonest acte,
    78     car fin’Amor d’altr’amor se contenta;
    79     si no l’ateny viu d’esperança sola,
    80     e la gran por segueix lo seu contrari.

    81     Cell qui d’Amor del tot no·s lexa vençre,
    82     si que raho de son consell no lunya,
    83     no mereix pas la corona de martre
    84     d’aquells passius no havents altre compte
    85     sino pensar haver lur vida terme,
    86     ffinit aquell qui ’n tal estrem los mena,
    87     crehent de ferm los fets del mon ser ombra
    88     d’aquell sol clar qui tot lur cor escalfa.

    89     O bon’Amor, a qui mort no triumpha,
    90     segons lo Dant ystoria recompta,
    91     e negun seny presumir no s’ocupe
    92     contra tu fort victoria consegre,
    93     e cossos dos ab un’arma governes
    94     per la virtut que d’amistat s’engendra!
    95     Cell qui de tu lo terme penss’atenyer
    96     no sab de tu, d’ignorança ’s dexeble.

    97     Lir entre carts, tres son les grans carreres
    98     on veritat per negun temps passeja:
    99     Ira i Amor ab si no la consenten,
    100    e l’altra es general Ignorança.

 

 

 

Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.

Pagès XLV.

 

Incipitario di Ausiàs March
Indice degli autori