Rialc
Rao 94.24

            Ausiàs March






    1      Clar es e molt a tots los amadors,
    2      y a tots aquells que de mi han sabut,
    3      que mon semblant no es huy conegut.
    4      D’aver sentit Amor e ses dolors
    5      no·m fa mester testimonis haver,
    6      ne blan parlar ab persuasions,
    7      ne falagar orelles ab rahons:
    8      favor ha gran paraula dient ver.

    9      Perque·ls estrems ha cerquats mon voler,
    10     en aquest mon no ha trobat semblant;
    11     los que·ls migs lochs en Amor van cerquant
    12     no·ls defalli trobar tot llur mester.
    13     Amor en mi tant ha loch convinent,
    14     qu’en altra part se veu esser estrany;
    15     son lauger pes ja dona ’l mon afany:
    16     als muscles meus es carech molt plaent.

    17     No fara molt lo qui sera crehent,
    18     vehent d’Amor en mi lo seu proces:
    19     la grossa part d’Amor en mi gran es,
    20     de l’altra·m call qu’es fort dar a ’ntenent.
    21     Los actes grans d’aquest’amor mostrats,
    22     jutjau los tots, vos qui mes n’enteneu;
    23     los no toquats perdon, si·m repreneu,
    24     car segur so dels ben enamorats.

    25     Mos sentiments son axi alterats
    26     quant la que am mon ull pot divisar,
    27     que no m’acort si so ’n terra ne mar
    28     y els membres luny del cor tinch refredats.
    29     Si·l trob en part on li pusqua res dir,
    30     yo crit algu perque ab ell’escus
    31     aquesta por, perqu’ella no·m refus,
    32     crehent mon mal de mala part venir.

    33     Tal pena, donchs, qui la pot sostenir
    34     com yo, vehent que·m degra sser grahit,
    35     per molt amar, d’ardiment ser fallit,
    36     e mon voler estrem veig desgrahir?
    37     Ans so jutjat hom pech e sens amor,
    38     o sens calor alguna naturall;
    39     e si no·m fos la fama cominal,
    40     ja fora mort per sobresgran dolor.

    41     No trob en mi poder dir ma tristor,
    42     e de aço n’ensurt un gran debat:
    43     lo meu cor diu que no n’es enculpat,
    44     car del parlar la lengua n’es senyor.
    45     La lengua diu qu’ella be ho dira,
    46     mas que la por del cor força li tol,
    47     que sens profit esta, com parlar vol,
    48     e, si ho fa, que balbucitara.

    49     Per esta por vana la penssa sta,
    50     sens dar consell per execucio;
    51     no es senyor en tal cas la raho,
    52     l’orgue del cors desbaratat esta.
    53     La ma no pot suplir en lo seu cas,
    54     mou se lo peu no sabent lo perque,
    55     tremolament per tots los membres ve,
    56     per que la sanch acorre al pus llas.

    57     O tu, Amor, qui ab ulls cluchs estas
    58     quant vols partir tos amargosos dons!
    59     No compenssant los merits e rahons,
    60     ta voluntat regeix fortunat cas;
    61     vulles pensar l’inconportable dan
    62     que lo mon reb de tos fets deseguals.
    63     Qui pren de tu delits, degr’aver mals,
    64     e plora ’quell qui degr’anar trufan.

    65     Lir entre carts, les coses periran
    66     que dintre ssi estan en desacort.
    67     Y Amor a ssi no guarda de fer tort;
    68     com guardara lo qui·l serveix d’engan?

 

 

 

Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.

Pagès LXIX.

 

Incipitario di Ausiàs March
Indice degli autori