Rialc
Rao 94.15

            Ausiàs March






    1      Aquell ateny tot quant atenyer vol,
    2      si lo voler egual’ab lo poder;
    3      no·s consegueix aço per lo diner,
    4      y ell no sabent penssa que tot mal tol.
    5      Donchs per haver hom lo major delit,
    6      no cerch ab ço que lo diner ateny,
    7      car en mes mal que a be l’hom empeny;
    8      dins hom esta lo seu be tot complit.

    9      Natura ’n l’om ha termens establit
    10     a sos desigs, per aquells contentar,
    11     e bastantment per aquells sadollar,
    12     y ell no sabent ho vol en infinit.
    13     Guardat de fam, de fret e de calor,
    14     lo cors per ssi res no demanara;
    15     si l’apetit de mes lo requera,
    16     en loch de be s’i metra la dolor.

    17     Erminis, marts no guarden de fredor
    18     mes que lla pell de la volp o d’anyell;
    19     ne cal vestir, per calor, terçanell,
    20     ne son requer lit ab molta blanor.
    21     Prest, sens gran cost, es quant mester havem;
    22     mas l’apetit nostre·ns ho encareix
    23     tant que la fam, com mes n’avem, nos creix;
    24     d’alguns desigs, complits, fastig n’avem.

    25     Aquell voler per null temps fartarem
    26     que passa d’om lo delit natural,
    27     e sols aquest es lo mer sensual
    28     y aquell major que d’entendre prenem.
    29     Quant aquests han lo seu propi esguart,
    30     l’ome pot dir qu’es en lo mon content:
    31     ladonchs lo ver coneix l’enteniment
    32     y ell cors, sens fam e fastig, roman fart.

    33     Aquell voler es molt menys que bastart,
    34     no resemblant als qui l’an engenrat:
    35     sembla·ls, mas poch; de que l’om es torbat,
    36     veent d’ell fets lançants natur’a part.
    37     Aquest ociu aquells d’on l’esser trau;
    38     el es fill cert de falss’opinio,
    39     matant lo cors, destruint la raho,
    40     e qui·ll segueix, a ell y a ssi desplau.

    41     Rey es tot hom; aquest lo fa esclau,
    42     e menys de grat aquest se fa servir,
    43     car per aquest l’ome no pot venir
    44     al desijat e fa lo que li plau.
    45     Ell es aquell qui l’om porta ’n lo mon
    46     cercant la fi que james trobara,
    47     e fora ssi james hi pervendra:
    48     les fins d’aquest en natura no son.

    49     Per consegüent lo meu consell yo don:
    50     que vostr’amich hus del[s] dines axi:
    51     que solament ne prenga per a ssi,
    52     tant com mester al necessari son;
    53     e lo restant partesc’als qui no n’han,
    54     car no·n traura d’aquells son propi be,
    55     hoc hun be fals que tost se·n va e ve,
    56     tal que·l pus rich es lo mes pobrejant.

    57     Avis a tots los qui trobar volrran
    58     lo gran delit sens mescla de dolor:
    59     fugen del tot cobejança e por,
    60     e pells diners a llur ostal venrran.

 

 

 

Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.

Pagès CIII.

 

Incipitario di Ausiàs March
Indice degli autori