Llorenç Mallol
1 Molt[es] de vetz, dompna, ·m suy presentatz
2 a vos, preyan que·m dissetz claramen
3 qui son aycels qui us han dat entenen
4 qui heu aya dit qu’eu suy de vos amats;
5 car nuyll temps no dixi tal follor,
6 ne dins mon cap no·s poch may presumir
7 dir negun mal de vos, ne consentir
8 res que tornas a vostra desonor.
9 E tant no us dich que vostra senyoria
10 me vullye ausir n’ever per scusat,
11 d’on visch mot trist e quoax desesparat,
12 ymaginant en la trop gran falsia
13 que lausangiers alevar m’an volgut
14 per metre mal entre nos e devis;
15 d’on prey a Deus, ab cor veray e fis,
16 si u digui may qu’en res El no m’ajut.
17 Si u digui may, que ja Deus no·m perdo
18 degus peccats que aya fayts venials,
19 ne aytampoch los que seran mortals,
20 ans en imfern grieu penetensa·m do,
21 tal que nuyll temps no·m calgue aver sper
22 d’exir de lay on auray marrimens,
23 ans xascun jorn me doblen los turmens,
24 tant que l’ausir perda e lo veser.
25 Si u digui may, qu’ap vos, dompna veraya,
26 hon mis lo cor lo primer jorn que us viu,
27 no trop merses, ans me fazats l’esquiu,
28 havent plaser de tot mal ques eu haya;
29 e si mon cors en vos preyar se mou,
30 qu’ab respost brau mostretz que·m presatz poch,
31 si que me’n torn com a un bel badoch
32 en ta mal punt que no faza mon prou.
33 Si u digui may, que si ’n cort de senyors
34 per alguns fayts m’ay de res a clamar,
35 que degus d’els no·m vuyllen scoltar
36 ne dir per que ffau a leys mes clamors;
37 ans del ausir se donen tal afayn
38 que lo callar me donen per respost,
39 e tant no crit qu’a me degu s’acost,
40 ans diguen tuyt que me’n vay’a malgoayn.
41 Si u digui may, que si pux a vellesa
42 tant dolent torn e tant croy e reves
43 que per mos fayts desgrat de tota res
44 haya tots temps, ab gran colp de pobresa;
45 e per destret aya viure tot sols,
46 preyant a Deu que·m trasque d’aycest mon;
47 e si no u fay no sie nuyt ni jorn
48 que pusqua aver si no mals e grans dols.
49 Si u digui may, que si jugar me prench
50 a negun joch de taules ne d’esquachs,
51 que tant com juch mon sauber sie flachs
52 e mala sort no·s parte de mon rench
53 a fi que·ls daus trench tots ab lo coltell,
54 renegant Dieus e los sans atresi,
55 tant que·l vaguier me prengue, e·l mati
56 me veyen tuit sus alt en lo costell.
57 Si u digui may, que si nuyll temps viatge
58 ffas vultra mar ab mercades ensemps,
59 que per me sols se mogue ta mal temps
60 que tuyt pensem morir a mort salvatge;
61 que·ls colps de mar nos donen tal smay
62 que·l guovern trench e·ls arbres de hu en hu,
63 e l’endema me tropie qualcu
64 sus en mon trast mort de por e de glay.
65 Si u digui may, que si ’n alguna part
66 yeu m’esdevench entre mos enamichs,
67 que sobre me se mostren tan enichs
68 que no·m layxon fins xascu·n sie fart
69 de ferir me la squena e lo cap,
70 tant crusellment que no·m romangue sanch
71 dins lo meu cors, ans me sállon pel flanch
72 tots los budels, tant que de mort no scap.
73 Si u digui may, que si james notari
74 sui ne cosech auctoritat reall,
75 que·ll primer ffaze, per mon sen mall,
76 un testament fals ab un inventari,
77 d’on sia pres axi soptosament
78 que davant tuit me posen sus al coll
79 l’encartament, e del[s] sayts lo pus foll
80 m’azot tan layg que muyra de present.
81 Si u digui may, que si cort d’algun rey
82 seguesch ne vuyll aver fama he renom,
83 jo prech a Deus que no sie null hom
84 que·m vullye be ne s’alt de mon servey;
85 ans tots ensemps me vayen difaman,
86 trasen escarn de me com d’un sclau,
87 tant que ab bastons me giten del palau,
88 fferin mon cors e tots temps hahucan.
89 Si u digui may, que si per ma ventura
90 yeu me fau clerchs ne cant missa de cert,
91 que·l benifet que a mi sera ofert
92 haya a tenir ab simonia pura;
93 es a far mals jo sia induÿts
94 que de present sia hirrigulas,
95 e·l Payre Sans man sien mos stars
96 a Scornalbou, on reta l’esperits.
97 Si u digui may, que si nul temps m’acort
98 d’aver molyer ne conseguir ne puch,
99 yo prech a Deus qu’aje·l cors malestruch,
100 orreu e vil, ab sgoart fer e tort,
101 ab leja faz e rugallosa veu,
102 ab lo nas lonch e que·l pude l’ale,
103 e brava tant que no li gos dir res
104 ne sonar mot, tant me tengue sots peu.
105 Si u digui may, que·l jorn que iray a casa,
106 no y puxa anar sino sols e ben luyn;
107 e si falquo se leve de mon puyn
108 james no torn, per grans haüchs que faza,
109 ez yeu cercant lay amont es avayll,
110 maleÿnt Deu e ’ncares tots los sans,
111 venguen molts lops que·s menyen tots los cans,
112 si que me’n torn ab gran febra y rugayll.
113 Si u digui may, que si lay en ivern
114 vau per cami cuitat per alguns fets,
115 que prech a Deu que·m luyn del cami drets
116 e·m faza anar en loch brau e stern;
117 e com seray en aycest mal partit,
118 vengua la nits e que·l cel s’anuvol
119 ab trons e lamps e tal terra tremol,
120 que·m trobe mor[t] e·l roci startit.
121 Si u digui may, que si·m fau james frayre
122 presicador vullyes carmalitá,
123 que ges [no tro]p monestir za ni la
124 on sostenir me vuyllen poch ne gayre;
125 ans mey amichs ffazen de me tal clam
126 disen que heu faz males arts e conjurs,
127 perque jutgats sia far mos aturs
128 ins carç escur on muyra aqui de fam.
129 Mon rich tesaur, juntes mans vos reclam
130 que no creyats mals parles ni tafurs,
131 pus que [. . .]esetz qu’eu suy leyals e purs
132 envers v[. . .], qui sus totes vos am.
Ed. Martín de Riquer, «El escondit provenzal y su pervivencia en la lírica románica», BRABLB, 24, 1951-52, pp. 201-224, a p. 219; anche in id., Antologia de poetes catalans. I: Època medieval, Barcelona, Galàxia Gutenberg - Cercle de Lectors, 1997, p. 148.
Modifiche introdotte dall’editore nell’Antologia: 131 pus que sabetz; 132 envers vos (che dà, tuttavia, un verso ipometro).
Incipitario
di Llorenç Mallol
Indice
degli autori
