Rialc
Rao 89a.1
Pseudo Ramon Llull
a.1 [A]mor nos fa aço rimar:
2 ab corrupcio poras saber,
3 car sens ella no·s pot lunyar
4 generacio de son esser.
5 Essencia fa quinta obrar,
6 si vols unitat d’aço fer,
7 e no·t vull pas mays declarar;
8 cove·t plurall amor haver.
9 D’aço·t daray esta semblança:
10 conexeras per l’ens extens
11 del simple per concordança
12 d’altre que hom clama intens.
13 Saber hauras ab desemblança:
14 d’ayre sera congelamens
15 qui amor fa ab concordança
16 per concordar les elemens.
17 Vosaltres ab los ens concrets
18 per fantastica creatura,
19 si lo genus haver volets,
20 dels ens reals haurets mensura.
21 Los ens abstracts cercar devets
22 del faedor per la factura,
23 specialment ho trobarets,
24 connexen sa propria natura
25 Ab obra artificiali
26 de ira faras tornar amor;
27 en mesciantli lo naturale,
28 l’ayrat serra amador.
29 Mas si natura no ti val,
30 ja tu no serras sabidor,
31 per ignorar art atretal
32 de transsubstanciar l’humor.
33 De essencia e de accident
34 ab tots ses parts substancials
35 cove ser lo transmudament,
36 e semblantment accidentals
37 apres que sia novament,
38 renunciat als altres senyals,
39 convertir en altre essent
40 de tot sos graus elementals.
41 Ab accident esser novell
42 adonchs l’art no pot fallir,
43 que ell no sia d’altra pell,
44 mas defallex per fals cosir.
45 Si vols entrar per est portell,
46 per tal que ver sapies regir,
47 ops te serra portar capell,
48 que pusques entrar e exir.
b.49 Ffill, tot aço has en lo «Testament»;
50 ab volentat de caritat
51 trobara mas lo governement,
52 car allí esta revelat
53 ço que tots jorns cerca la gent;
54 mes ho havem en dictat,
55 car es ligera cosa e placent,
56 car engana a ruda gent.
57 D’on l’hom qui l’a, es molt preat
59 mas no per sa bondat,
59 e aço per convertir pagana gent
60 en poder fortificar.
61 Car necessari he parlat
62 ab cor de noble ardiment
63 com prudencia e caricar.
c.64 A Deu ne façam tuyt lahors,
65 per exaltar cristianidat,
66 qui·ns ha prestat noble succors
67 per la sua benignitat.
68 D’on molts infeels tornaran
69 en la fee catholica gran,
70 puys apres entenen lo dictat
71 qui en l’art es amphorismat.
72 [S]i vols entendre la mesura
73 d’aço que t’es dat sens figura,
74 per tot lo cos del «Testament»
75 quin es semblant a coment
76 e ve te n’all començament,
77 qui forma lo primer regiment,
78 axí com nos volem breviment
79 liurar philosophalment.
Ed. Michela Pereira e Barbara Spaggiari, Il «Testamentum» alchemico attribuito a Ramon Llull, Tavernuzze, SISMEL - Edizioni del Galluzzo, 1999, p. CXXV e 522.
Poemetto alchemico posposto al Testamentum pseudolulliano e accompagnato da una traduzione e da un commento in latino. Gli editori vi distinguono tre parti: la prima, che rappresenta il nucleo più antico, comprende i vv. 1-48 (strofi I-XII); la seconda e la terza, discontinue dal punto di vista metrico, i vv. 49-63 (XIII-XVI) e i vv. 64-79 (XVII-XX). La strofe XVI (vv. 61-63) ha tre versi invece di quattro, fungendo forse da congedo della prima aggiunta. Il componimento è denominato Cantilena nell’explicit del Testamentum.