Rialc
Rao 89a.1

            Pseudo Ramon Llull






            a.

    1      [A]mor nos fa aço rimar:
    2      ab corrupcio poras saber,
    3      car sens ella no·s pot lunyar
    4      generacio de son esser.

    5      Essencia fa quinta obrar,
    6      si vols unitat d’aço fer,
    7      e no·t vull pas mays declarar;
    8      cove·t plurall amor haver.

    9      D’aço·t daray esta semblança:
    10     conexeras per l’ens extens
    11     del simple per concordança
    12     d’altre que hom clama intens.

    13     Saber hauras ab desemblança:
    14     d’ayre sera congelamens
    15     qui amor fa ab concordança
    16     per concordar les elemens.
    
    17     Vosaltres ab los ens concrets
    18     per fantastica creatura,
    19     si lo genus haver volets,
    20     dels ens reals haurets mensura.

    21     Los ens abstracts cercar devets
    22     del faedor per la factura,
    23     specialment ho trobarets,
    24     connexen sa propria natura

    25     Ab obra artificiali
    26     de ira faras tornar amor;
    27     en mesciantli lo naturale,
    28     l’ayrat serra amador.

    29     Mas si natura no ti val,
    30     ja tu no serras sabidor,
    31     per ignorar art atretal
    32     de transsubstanciar l’humor.

    33     De essencia e de accident
    34     ab tots ses parts substancials
    35     cove ser lo transmudament,
    36     e semblantment accidentals

    37     apres que sia novament,
    38     renunciat als altres senyals,
    39     convertir en altre essent
    40     de tot sos graus elementals.

    41     Ab accident esser novell
    42     adonchs l’art no pot fallir,
    43     que ell no sia d’altra pell,
    44     mas defallex per fals cosir.

    45     Si vols entrar per est portell,
    46     per tal que ver sapies regir,
    47     ops te serra portar capell,
    48     que pusques entrar e exir.


            b.

    49     Ffill, tot aço has en lo «Testament»;
    50     ab volentat de caritat
    51     trobara mas lo governement,
    52     car allí esta revelat

    53     ço que tots jorns cerca la gent;
    54     mes ho havem en dictat,
    55     car es ligera cosa e placent,
    56     car engana a ruda gent.

    57     D’on l’hom qui l’a, es molt preat
    59     mas no per sa bondat,
    59     e aço per convertir pagana gent
    60     en poder fortificar.

    61     Car necessari he parlat
    62     ab cor de noble ardiment
    63     com prudencia e caricar.


            c.

    64     A Deu ne façam tuyt lahors,
    65     per exaltar cristianidat,
    66     qui·ns ha prestat noble succors
    67     per la sua benignitat.

    68     D’on molts infeels tornaran
    69     en la fee catholica gran,
    70     puys apres entenen lo dictat
    71     qui en l’art es amphorismat.

    72     [S]i vols entendre la mesura
    73     d’aço que t’es dat sens figura,
    74     per tot lo cos del «Testament»
    75     quin es semblant a coment

    76     e ve te n’all començament,
    77     qui forma lo primer regiment, 
    78     axí com nos volem breviment
    79     liurar philosophalment.

 

 

 

Ed. Michela Pereira e Barbara Spaggiari, Il «Testamentum» alchemico attribuito a Ramon Llull, Tavernuzze, SISMEL - Edizioni del Galluzzo, 1999, p. CXXV e 522.

Poemetto alchemico posposto al Testamentum pseudolulliano e accompagnato da una traduzione e da un commento in latino. Gli editori vi distinguono tre parti: la prima, che rappresenta il nucleo più antico, comprende i vv. 1-48 (strofi I-XII); la seconda e la terza, discontinue dal punto di vista metrico, i vv. 49-63 (XIII-XVI) e i vv. 64-79 (XVII-XX). La strofe XVI (vv. 61-63) ha tre versi invece di quattro, fungendo forse da congedo della prima aggiunta. Il componimento è denominato Cantilena nell’explicit del Testamentum.

 

Incipitario dello Pseudo Ramon Llull
Indice degli autori

Rialc