Rialc
Rao 89.3b
Ramon Llull
1 Senyer ver Deus, rei glorios,
2 qui ab vos volgues hom unir,
3 membre us dels vostres servidors
4 qui per vos volen mort sofrir,
5 e faits los ardits lausadors
6 en vos honrar e obeir
7 de lur poder,
8 car vos ets plaent, douç desir
9 de lur esper.
10 Nada es novella frevos,
11 e renovellen li desir
12 dels Apostols, qui lausant vos
13 anaven mort plaer sentir.
14 E doncs, qui es verai ni bos,
15 meta s’avant, e vaja dir
16 lo gran poder
17 de Deu, qui hom fe·s devenir
18 en son saber.
19 Remembrat ha frares Menors
20 lo Salvador, qui volc vestir
21 ab si lo sant religios,
22 e han fait Miramar bastir
23 al rei de Mallorca ’moros.
24 Iran sarrains convertir
25 per far plaer
26 a Deu, qui a mort volc venir
27 per nos haver.
28 E doncs, que fan preicadors,
29 pus amen tant en Deu fruir?
30 Ni que fan abats ni priors,
31 bisbes, prelats, qui enantir
32 amen tant lurs possessios?
33 Ni que fan reis, qui ab dormir
34 e ab haver
35 cuidon a parais tenir
36 e Deus vezer?
37 Menors e mijans e majors
38 han plaer en mi escarnir,
39 e amors, lagremes e plors
40 e sospirs fan mon cors languir;
41 e m’anima creix son joios
42 remembrament, e son albir
43 e son voler
44 en Deus, qui·m fai tots jorns jausir
45 en son dever.
46 La dolça Verge vull servir
47 de mon poder,
48 car sai m’ha trames dolç desir
49 e bo esper.
50 Blanquerna, qui·m sabria dir
51 on dei tenir
52 vas vostra cella on desir
53 sol Deus haver?
Ed. Josep Romeu i Figueras: Ramon Llull, Poesies, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1986, p. 29.
È una delle due liriche inserite nel Blanquerna.