Ramon Llull
De la passio e lo desconort que ac nostra Dona de son fil.
1 Vivia ab gran gaug la verge Maria
2 en veser son Deu fill que aut avia
3 per lo Sant Espirit, sens d’ome paria:
4 e car son dous fil, deu e homes sabia,
5 lo gran gaug e·l plaser que per el sentia,
6 no es qui·l pogues dir. Mas gens no sabia
7 l’ira ni·l desconort en que·s devenia,
8 car Iudas Scariot consebut avia
9 en trahir Jhesu Crist, qui morir volia
10 per nosaltres salvar e per donar via
11 com mays lo servescam, e que cascu sia
12 seu per compra de mort, car per nos moria.
Com fo venut
13 Judas Escariot, tu as mon fil venut,
14 lo qual molt mays val que so quell n’as aut:
15 donat as per argent lo seynor de vertut.
16 Tu cres per mon fil e per mi molt volgut:
17 mi as, fals, enganada e tu t’es desebut.
18 e si eu ne son trista, e tu·n seras perdut.
19 Fals! com as pogut vendre cel qui es mays temut,
20 qui es home e deu, e es reys de salut?
21 Jo·n romang dolorosa, e tu n’es abatut.
22 Judas fals, traidor! Mon cor as combatut
23 ab ira e dolor aytant com as pogut;
24 per que·n seras en infern combatut e vensut.
De tracio
25 Senyors a tuyt mi clam de la gran tracio
26 que an fayt’a mon fil li fals judeu fello
27 qui en mi s’es fayt home per lur salvacio,
28 e tots temps ha fayt be, e falliment no fo:
29 ara lo man trait, e l’an mes en preso.
30 A, judeus, traydors! per qual entencio
31 avets trait mon fil, qui de linatge fo
32 de David, Moyses, segons profecio?
33 De aquest gran traiment, lassa irada so
34 tan fort, que tota·m sent en consumacio,
35 e tot quant ha en mi, n’esta en passio.
36 De aquest mal qui m’es fayt, qui·n trobara perdo?
De besament
37 Judas fals e amic de tot defalliment!
38 com fust anc tan ardit, que ab boca tan pudent
39 baysest mon dous fil, amic de compliment,
40 qui ha boca olent en tan bel pariament,
41 qui anc mays no menti ni·n parlet follament.
42 Ans en diu veritat tan vertuosament,
43 que nuyl hom vicios ni qui sia mintent
44 no la deuria baysar per negu traiment?
45 E tu fals, erguyllos, as donat baysament
46 a mon fil, qui es deu e home exament,
47 lo qual sovin baysava tan amorosament.
48 A, con las aunit per ton fals tocament!
De mostrar
49 Judas: tu as donat un fals bays per seynal,
50 per aportar a mort lo meu fil, qui tant val
51 e qui ha entreseyna de persona leyal.
52 Enemic de vertut e en tot ple de mal!
53 car as fayt fals seynal, tu n’auras tal cabal
54 que tost temps ne staras en lo foc infernal.
55 Trista! Anc mays no fo, segons dret natural,
56 que ab falsa semblansa hom vengues en ostal
57 mostrar veritat de nuylla res corporal,
58 e ayso meteyx es de causa spirital;
59 e tu, fals mostrador, as mostrat hom vidal,
60 qui en quant es Deu no poria esser mortal.
De preso
61 A dolenta marrida! Lo meu fil esta pres:
62 menen lo se·n judeus, sens que el nos n’es defes
63 ni eu, qui son fembra, no y poria far res.
64 Ha negu emfre nos que ajudar i pogues?
65 Anava la puella pres son fil, e espes
66 demandava ajuda, e tirava a manes
67 sos cabels, e sa cara rompia, e no es
68 qui li donas ajuda, com si res no valgues
69 Ca ni son Deu fil; per que pietat es
70 oir lo desconort en lo qual ella·s mes,
71 ni com foren, vas ella, vila e descortes
72 tuyt li seu compayno e·l judeu malapres.
Desemparada
73 Estava la reina molt fortment irada
74 can per los seus si era desemparada,
75 car sino sant Jouan, per tots fo lexada.
76 Cridava la doncella: E on es anada
77 la nostra compaynia qui m’a desonrada?
78 car m’an jaquida sola ab tant vil meynada,
79 meynada del demoni, e qui m’a donada
80 tanta de pressura e tanta bocada,
81 que apenes mi sostene, tam fort son cascada.
82 Lassa! e ja era per los meus aujada;
83 e seu que anc no fuy en vas els errada,
84 per qual raso m’an, doncs, axi ublidada?
Negat
85 Negat ha sent Pere lo meu fil per paor,
86 la qual ac dels judeus, e no la ac major
87 de mon fil glorios, qui es son creador,
88 lo qual l’a molt amat com leyal amador.
89 E tu, Pere, qui eres un paubre piscador,
90 has negat lo meu fil, qui t’es honrat seynor
91 e qui tu ha elet a esser procurador
92 de totes ses oveylles, de qui ta fayt pastor.
93 Peyre, dix la reyna e dona de valor:
94 tam fort m’as trabayllada per la pauc’amor
95 que aguist a mon fil pers pauca de temor
96 de pres o de mort! Per que en planc e·n plor.
Clucat
97 Estava meu fil emfre·ls judeus clucat:
98 cascu colps li donava, dient: «Qui t’a tocat?
99 Pus que tu·t fas profeta, divina veritat».
100 Estava lo meu fil pacient e senat,
101 per donar exempli de gran humilitat
102 e de gran paciencia; per que fa gran pecat
103 qui no pren son exempli, qui tant li ha costat,
104 e qui no fa so que pot com el sia honrat.
105 A, seynors! con son trista, con tant pauc es amat
106 lo meu fil deu e home, qui vos ha tant donat,
107 e qui per vosaltres es tan fort avilat!
108 Ha negu emfre nos qui n’aja pietat?
Escupit
109 Pres esta mon car fil, e, per vilania,
110 en la sua cara cascu escupia:
111 cara de deu e home, on tot be avia,
112 en qui veyg escupir, com si la pudia.
113 En ella escupir, negu no·s jaquia,
114 e tant estava gran la inmundicia
115 que en ella posaven, que can la vesia,
116 d’ella no·m venia lo gaug que solia;
117 e car a ella, lassa, venir no i podia
118 que la denejas, ab pauc no moria.
119 A, cara gloriosa, d’on joy me venia!
120 A, can gran gaug auria si torcar vos podia!
De gautades
121 Per la cara e·l col veig lo meu fil ferir
122 ab les mans, e no·s mou, tan fort ama suffrir
123 e s’eu trista esper quan se·n volran jaquir.
124 A, cara a qui·s tayn honrament e servir
125 e c’om a vos deman perdo de son fallir!
126 Qui enaxi vos veu colpejar e aunir
127 per tant malvat judeu, com se pot abstenir
128 que no plor e no fassa mant anxos suspir?
129 A, col tam pacient! com podets sustenir
130 tant espes feriment? ni eu, com pusc vivir
131 vesent vos per tant hom tant fort envilanir,
132 ni los judeus malvats no ujar de ferir?
De escarnir
133 A trista de mon fil! e com es desonrats
134 emfre lor, mals judeus e los homens armats
135 qui l’escarnexon com si agues pecats!
136 A, judeus plens de mal! e no escarnescats
137 aquel per qui serets jutjats e blastomats,
138 lo dia del judici, per so col desonrats;
139 car adoncs vos dira: «Anats, malayrats,
140 en lo foc enfernal, on tots temps estiats,
141 car mi encolpavets de so d’on sots nafrats»!
142 A, fil! per pietat, un pauc mi esguardats,
143 e ab vostre veser a ma pen’ajudats,
144 car en vos escarnir es mon cor treballats.
Despuyllat
145 Despuyllat es mon fil e tot quant ha li par:
146 cel qui es ver seynor de terra e de mar
147 no ha un petit drap d’on se pusc’abrigar.
148 A lassa! Car lo veig en axi nuu estar
149 e pers los fals judeus tant fort vitoperar,
150 ab pauc no pert lo sen, el cor vol esclatar.
151 Seynors: aquest vel meu plasa us en el pausar.
152 E els com a enics no·m volgren escoltar.
153 A, fil glorios! pus vos lexats despuyllar,
154 de vostra innocencia vos vuyllats adossar;
155 car trop ay gran ira dels escarns que us veig far
156 ni car eu, lasseta, no vos pusc abrassar.
Ligat
157 Trista fuy e marrida can vi mon fil ligats,
158 fil qui esta seynor de tot quant es creats,
159 fil qui anc mays no fo falliment ni peccats.
160 Enaxi com aynel que hom ha degollats,
161 qui en res no·s n’es defes, es mon fil suauats
162 per pendre e ligar, a la lur volentats,
163 los seus brasses tant forts ab un filet delgats.
164 Mas ayso el sofria per sa humilitats
165 e car ama honrar ab sa humanitats
166 la divina natura, qui tant la exausats,
167 que tot quant ha creat a el ho ha donats,
168 e ab el s’es ajustada en un home deitats.
Batut
169 Estava Jhesu Crist a un pilar ligat
170 e per dos fort ribauts tam fortment assotat,
171 que fot lo cuir dels costats li avion levat.
172 Cridava la doncella: A, ons es pietat?
173 A, judeus traydors, e com gran crueltat
174 esta en vostre coratge ple de gran falsetat!
175 Cridava la reina en alts crits a Pilat
176 que falsament avia son fil a mort jujat,
177 car en nuyl falliment no l’avia trobat.
178 A, fil! dix la doncella, e com sots malmenat!
179 ni com lo meu cor, ab qui us he tant amat,
180 esta en gran dolor e per vos trabayllat!
Con porta la creu
181 De dos grans fusts fo fayt un molt greu bastiment
182 per so que en el lo meu fil suffris turment:
183 fayta ne fo la crots on pres recreament
184 trastot l’uma genre, e, per avilament,
185 sobre·l col de mon fil la posaren vilment.
186 Com si el fos bastayx, li feren mandament
187 que el portas la crou, qui pesava malament;
188 e per lo gran pes e per batiment
189 a penes la portava, per l’aflaquiment
190 del seu cors glorios, de tot mal innocent.
191 E eu, lassa, a el no pudia aver passament,
192 e cridava: Seynors! fayts li acurriment.
Clavellat
193 Can mon fil fo al loc on fo crucificat,
194 en subines mon fil els agren enversat,
195 e ab tres claus en la crou molt fortment clavellat,
196 e de cascuna part cascu clau reblegat
197 per so que la pena fos en majoritat,
198 car en vers la terra estava regirat.
199 Lo sanc qui·n decorria tot era causigat:
200 cascu son peu torcava e era despagat
201 com al sanc de mon fil l’avia acostat,
202 sanc qui de font ixia de home deytat;
203 e cant eu lo volia baysar, era·m vedat.
204 A, lassa! com no moyr o no mes ajudat?
Coronat
205 Per so que al meu fil fos donat gran turment
206 e que fos escarnit per trastota la gent,
207 ab corona d’espines, e cascuna puynent,
208 coronaren mon fil, quax qui fa honrament
209 a rey per son regisme, con pren coronament;
210 e cascuna espina entrava tan fortment
211 per lo cap de mon fil, que tot era sagnent,
212 e per tota la cara era·l decorriment
213 de la sanc tro als peus; mas l’angoxos turment
214 que eu, lassa, avia, no es home vivent
215 qui lo pogues pensar; car sol l’esgardament
216 que mon fil me fasia, m’era quax foc ardent.
Penjat
217 Can dressaren la creu e mon fil penjar vi
218 en aquel punt un gran colp en mon cor senti
219 de tan gran ira, que en pauc no mori:
220 e la sanc e suor que d’aquel cors ixi
221 regua lo paiment; per qu’eu adoncs n’agui
222 e bayse lo molt car; mas per so no·s parti
223 l’ira ni la dolor, ans tota m’estremi
224 can senti aquel sanc que Deus volc pendre en mi.
225 Dementre que mon fil penjava enaxi,
226 cascu lo desonra e cascu l’escarni;
227 e mon fil callava e·l cap teni’encli:
228 e al peu de la creu sent Jouan era ab mi.
Comana sa mayre a sent Jouan
229 Esguarda Jhesu Crist sa mayre e sent Jouan
230 ab esguart angoxos, com a hom angoxan,
231 e dix a sent Joan: «Ma mayre te coman:
232 ella sia en ta guarda de uy mes en avan.
233 E vos, mayre e dona, prenets per fil Jouan».
234 Trista! Cant eu ausi que de mi lo coman
235 cel qui no·m lexava nuyl’hora tan ni quan,
236 adoncs me senti sola, e pense en estan
237 que lo meu fil moria, e que en gran affan
238 en aquest mon viuria, on visqui benenan
239 en estar ab mon fill, al qual dix en ploran:
240 A, fil! menam ab tu: per merse t’o deman.
Abourat
241 Dementre Jhesu Crist en la creu pendia,
242 en auts crits cridava que gran set avia,
243 car tota la humiditat de son cors ixia
244 en sanc e en suor; e per vilania
245 beuratge molt amar, qui a set no valia,
246 de suja e de fel vinagre hom metia
247 en la sua boca, que mal no deya:
248 boca dolsa de amor e qui no mentia.
249 A, lassa marrida! E com tanta aygua sia,
250 que es so que mon fil, qui tant la volia,
251 no·n poc gens aver, pus creada l’avia?
252 Trista son car no li·n pusc donar aquel dia.
De la pena que Crist sentia
253 Sentia Jhesu Crist en la crots gran turment
254 per les nafres dels claus e per lo pesament
255 de la sua persona, car en desjuniment
256 era d’osses nervis, e pel coronament
257 de cascuna espina, que era trop puynent.
258 Encara, que avia aytan gran sentiment
259 de pena e dolor, com fo lo falliment
260 de tot lo huma linatge e li primer parent,
261 per so que·n fos fayt lo nostre reparament.
262 Altra dolor avia Crist en son pensament
263 can veya sa mayre en tan gran languiment;
264 encara que son cors mays que altre era sintent.
De la pena que sentia nostra Dona
265 Sentia nostra Dona per son fil grans dolors,
266 tant que tota estava en suspirs e en plors,
267 e enaxi tremblava com fembra per paors.
268 Lo seu cors verge tot era en gran sudors,
269 e lo cor se departia per forsa de langors.
270 Tan gran dolor avia que anc no fo majors:
271 les sues mans torsia, e cridava: Seynors!
272 volentera morria, car li gran desonors
273 e la pena que dats a mon fil, qui amors
274 lo fan morir en la creu per tuyt li pecadors,
275 mi costreynen tan fort mon cor ab amargors,
276 que tot se deslassa e·s bayna en dolors.
Com nostra Dona pregava a los angels que ajudassen a son fil
277 Levava nostra Dona les mans e·ls uyls al cel
278 en altes vots cridava a l’angel sent Miquel,
279 Serafi, Cherubi, Gabriel e sen Rafael:
280 Avallats e vejats esta mort tan cruel,
281 la qual fan a mon fil li malvat infeel
282 ens que el no ha colpa, ans ha estat feel
283 al Payre qui·l trames es mi per Gabriel.
284 Ve us e com mor de set, e donen li de fel
285 ab suja e vinagre, pus contraris a mel
286 que no es foc ardent a aygua ni a gel.
287 A, senyors! ajudats; car anc Caim d’Abel
288 no ac mays de crueltat com an cest infidel.
Com Jhesu Crist comana la sua anima al Payre
289 Cridava lo Seynor, qui moria ’n la crots,
290 a lo scu Payre deu, e gitava sanglots
291 per angoxa de mort que lauseia per tots:
292 «O sant Payre, mon Deu! Vos qui tan leyal sots,
293 prenets lo meu espirit, qui mundara lo pots
294 d’Adam e los profetes, e deligara·l nots
295 del pecat original, qui estava ell tots.
296 A, Payre glorjos! vuyllats ausir ma vots
297 e perdonats a est l’ayre qui pres de mi es en crots,
298 car en mi se confia que yo lo gart del lots
299 on estan li demoni en l’abis mays desots.
300 los quals tracten ma mort e·m fan dir fals mots!».
De la mort
301 Estremis Jhesu Crist e reclama: «Eli!»,
302 qui es interpretat: «Tu qui es Deu de mi»,
303 Deus de la humanitat, la qual el relinqui
304 en lexar la morir, mas d’ella no·s parti;
305 mas volc que moris per so que agues fi
306 original pecat que, per a mort, deli.
307 E adoncs Jhesu Crist espira e mori:
308 mori en quant fo home, no en quant fo divi.
309 En lo punt de la mort lo sol s’escurei,
310 e si·s fe la luna, e·l temple s’estremi.
311 Sa mayre qui·l vi mort, caer al sol se jaqui,
312 e dix a la mort: A, mort. portats ne mi.
Lansejat
313 En lo Cor de Jhesu estava restaurat
314 un petit de sanc, per so que calsigat
315 no fos pels judeus; mas Longi al costat
316 lo feri ab la lansa, e ha·l cor traucat,
317 d’on ixi aygua e sang qui an Longi tocat
318 en los uyls; per que ha son veer recobrat:
319 e d’aygua e de sanc fo·l paviment rosat.
320 Maraveylla·s Longi can el vi la clardat,
321 e de la mort de Crist ac molt gran pietat,
322 e penedi·s fort car l’avia nafrat.
323 E yo, lassa, can vi que Longi fo sanat,
324 dix als judeus: Vejats com fort avets errat!
Com fo devallat de la creu
325 Can viren los judeus que Crist fo trespassats,
326 cascu lo lexa, e fo acompaynats
327 de sa mayre e sent Jouan e no d’altre home nats:
328 lo dol que amdos fayen no pot esser contats.
329 Dementre axi ploraven e mig jorn fo passats,
330 Josep Benamatia, qui era molt privats
331 de Jhesu Crist estat, demana a Pilats
332 lo cors de Jesu Crist, e ha·l li altrejats,
333 si qu’el e sent Jouan de la creu l’an levats,
334 e la douça puella qui lo pres en sos brats.
335 En un nou moniment e tots tres l’an pausats:
336 ab una nova tela en el an soterrats.
Con la reyna se parti del moniment
337 Maria Magdalena venc al moniment
338 on atroba la reyna en gran desconsolament,
339 e si·s fe sent jouan, e pregua·l humilment
340 la puella d’amor que vengues mantinent
341 a l’ostal, e preses un pauc de recreament,
342 A! dix la reina: E tan greu partiment
343 es aquest que eu fas de mon fil! car no sent
344 vertut ni forsa en anant ni en seent.
345 E adoncs la reyna, dona uns baysament
346 a la peyra del vas, ab tal suspirament,
347 que en pauc no fo son cor en esclatament:
348 va se n’ab Magdalena, en ella sustinent.
Con la consolaven les .iij. Maries
349 Can amdues foren vengudes a mayso,
350 Maria Cleofas e Maria Salomo
351 estaven en la cambra en gran desconsolacio.
352 Can viren la reina, qui no·ls dix hoc ni no,
353 car quax morta estava, mudaren lo sermo
354 en consolar la reina, mas no valc pauc ni pro,
355 car tan gran dol faya que a neguna raso
356 que elles li dixessen, no donava responsio,
357 car pres era de mort per la greu passio
358 que membra de son fil, qui a gran tort mort fo.
359 Esgardava la reina sa e lla en viro
360 si veuria son fil, rey de la mar e·l tro.
Com sent Jouan consolava nostra Dona
361 Dementre nostra Dona estava en plorar
362 e en torsre ses mans e en suspir gitar,
363 e l’ostal venc Jouan e volc lo consolar
364 la reina que plora va; mas anc no·s pot estar
365 c’ab ella no ploras tro que·s volc esforsar;
366 e dix la reina que no volgues membrar
367 lo seu fil ni sa mort, per so que reposar
368 pogues un petit car no o poria durar.
369 A, Jouan dix la reina: no sabs be conseyllar,
370 car en membrar mon fil, la mort no·m pot sobrar,
371 e si eu l’oblidava, fallir m’ia amar;
372 per qu’eu te prec, fil, que del me vuylles parlar.
De la fi del desconort
373 Finit es aquest Plant, qui es tam doloros,
374 de la Verge reynaa mayre de peccadors,
375 lo qual vol que xanton los grans e los menors
376 la douça donçella qui es dona d’amors.
377 Per que, eu Ramon Luyl qui del xant ay dolors,
378 lo do als uns e als altres, per so que les langors
379 menbren de nostra Dona, e la gran desonors
380 que es fayt a son fil per prelats e seynors,
381 car en la Terra Sancta no fan dire lausors;
382 e si nostra Dona al cel agues dolors
383 car tant pauc onram son fil, ara l’agra majors.
384 A vos, Verge reina, coman est xant d’amors.
Ed. Salvador Galmés: Ramon Llull, Rims, vol. I, Palma de Mallorca, Diputació Provincial de Balears, 1936, p. 201.
Incipitario
di Ramon Llull
Indice
degli autori
