Rialc
Rao 89.1

            Ramon Llull






A conexer Deu en lo mon
comença·l Dictat de Ramon

    1      A cells qui dihen que provar
    2      hom no pot la fe, ni donar
    3      null necessari argument.
    4      Volem donar ensenyament
    5      de .vij. articles principals,
    6      los quals, per rahons naturals,
    7      provam per nous començaments,
    8      qui mostren inconvenients
    9      esser en Deu sens unitat,
    10     sens trinitat, sens encarnat,
    11     sens crear, sens resuscitar.

    12     Encara volem demostrar
    13     Deus esser de necessitat.
    14     Empero est nostre dictat
    15     requer haver ensenyador,
    16     qui mostre la força major
    17     qui esta per los consequents
    18     qui ixen dels antecedents,
    19     nous començaments appellats.
    20     Comensem donchs ab la clardats
    21     del Sant Spirit glorios,
    22     qui complesca nostres rasos
    23     e enlumin hom obstinat,
    24     qui no pot veser la claredat
    25     sotsposant que no·s pusca far
    26     que nostra fe·s pusca provar.

    27     Provem anans que Deus es,
    28     en apres que sol un Deus es;
    29     puys provarem pluralitat
    30     qui en Deu mostra trinitat;
    31     e que Deu ha volgut monstrar
    32     sa bontat volent se encarnar;
    33     e que·l mon nou es començat;
    34     e c’oms sera resuscitat,
    35     a gloria o a turment,
    36     per Deu qui es omnipotent.
    37     Ara comencem enaxi
    38     per lausar Deu qui anch no menti.

Que Deus sia de necessitat

    39     Mays san esser e compliment,
    40     que esser e deffalliment.
    41     Si no es esser infinit,
    42     ço que mays es, es mays finit.
    43     Si ens infinit no pot star,
    44     ço que es finit ho fa y far.
    45     Sens infinit e eternal
    46     no es tant de be com de mal.
    47     Si Deus no es, no esta fi
    48     en meyt dia vespre e mayti.
    49     Si Deus no es, privacio
    50     es fi de generacio.
    51     Si Deus no es, infinitat
    52     es sola en eternitat.
    53     Si Deus no es, no es peccar,
    54     ni negun be ’s remunerat.
    55     Si Deus no es, mays val bontat
    56     per durar, que per santetat.
    57     Si Deus no es, fi es obrar,
    58     e no fi esta en estar.
    59     Si Deus no es, fals pensar val
    60     mays que ver esser, que ’s reyal.
    61     Si Deus no es, tot quant es ple
    62     d’aço que no val nulla re.

    63     Si Deus no es, tot quant es tort,
    64     e tot lo be·s pert en la mort.
    65     Si Deus no es, car ell no es,
    66     se pert lo be de tot quant es.
    67     Si Deus no es, no valem res,
    68     e per no res es tot quant es.
    69     Si Deus no es, mays val sentir
    70     que raso, merit, ni desir.
    71     Si Deus no es, no cal be far,
    72     e bo·m deu viure per manjar.
    73     Si Deus no es, e qui ha mes
    74     tant bell orde en ço que es?
    75     Si Deus no es, donchs, qui hyc ha mes,
    76     que sia amat mays que cant es?
    77     Si Deus no es, lo firmament
    78     es fals deu ab deffalliment.

    79     Provat es, donchs, e demostrat
    80     que Deus es de necessitat.

Que sia un Deus

    81     Si es sol un Deu, possificar
    82     pot en ell infinit estar.
    83     Si son .ij. infinitats,
    84     ço que hom enten no es veritats.
    85     Si estan dos deus infinits,
    86     ço que poden esta finits.
    87     Si son dos deus o tres o plus,
    88     cascu es dessus e dejus.

    89     Si son dos deus, eternitat
    90     no pot haver prioritat.
    91     Si son dos deus, estan mesclat
    92     en loch finit, no eternat.
    93     Si son dos Deus, cascu requer
    94     haver sobre l’altre poder.
    95     Si son dos deus, cascu ha mon
    96     que fa buyt deffors en redon.
    97     Si son molts deus, no han ab que
    98     se pusquen convenir en re.
    99     Si son molts deus, un valgra mes,
    100    car pogra en tot ço que es.
    101    Si son molts deus, tuyt son finit,
    102    e llur nombre es infinit.
    103    Si son molts deus, e mi e vos
    104    n’amam menys lo Deus qui es de nos.
    105    Si son molts Deus la .j. e l’altre val,
    106    e no han qui·ls faça egual.
    107    Si son molts deus, cascu enten
    108    que no ha en si complimen.
    109    Si son molts deus, pot envejar
    110    la .j. l’altre, e pot peccar.
    111    si son molts deus, no es compliment
    112    en .j. ni en tots exament.
    113    Si son molts deus, no es .j. fi,
    114    e tot quant es, es pelagri.
    115    Si son molts deus, nulla valor
    116    esta digna de gran lausor,
    117    Si son molts deus, cascu tot sol
    118    pot far de l’altre ço que·s vol.
    119    Si son molts deus, e que ha mes
    120    qu’enfinit ens no sia res?

    121    Es, donchs, un Deus tan solament,
    122    qui de quant es, es compliment.

Que Deus sia en pluralitat

    123    Deus es ens qui deffora se,
    124    no ha mester neguna re.
    125    Essencia d’ont res no es,
    126    no ha valor en nulla res.
    127    Si a unitat no tany unir,
    128    ni a voluntat tany desir.
    129    Sens naturant e naturar,
    130    nulla natura pot estar,
    131    Si finit finir han semblant,
    132    mays infinit infinir l’an.
    133    Qui no pot de se, be·s seguex
    134    que no sia de si matex.
    135    Tot ço cove esser en Deu dit,
    136    sens que no pot esser complit.
    137    Qui no vol esser molt amat,
    138    es contra sa amabilitat.
    139    Negu ens pot estar complit,
    140    si en complir no ha delit.
    141    A infinit tany infinir,
    142    mays que crear ni res finir.
    143    Mays es cell qui es e qui fa,
    144    que cell qui es e res no fa.
    145    Enteniment ha natura,
    146    ab entendre e dretura.
    147    Qui res de si no vol donar,
    148    pigre avar se fay estar.
    149    Qui no ha propi ni comu,
    150    no es compliment de negu.
    151    Sens granea e magnifficar,
    152    negu esser pot gran estar.
    153    Tot ens cove esser finit,
    154    qui no pot de ens infinit.
    155    Negu ens es bo sens far be,
    156    e tot ens es mal d’on mal ve.
    157    Poder qui dins si no pot res,
    158    no es deffores si estes.
    159    En ens on fi no ha poder,
    160    coven vacuytat caber.
    161    Tot poder ha passio
    162    qui no pot de perfeccio.

    163    Provat havem pluralitat,
    164    que significa Trinitat.

Que Deus sia encarnat

    165    Mays val un hom deyficar,
    166    que mil milia mons crear.
    167    La fi que en crear es major
    168    cove amar nostre Senyor.
    169    Poder absolut en crear,
    170    no ha orde sens encarnar.
    171    La major fi de tota gent,
    172    es Deus esser nostre parent.
    173    En fi on Deus mays no pot dar,
    174    han ses dignitats repausar.
    175    Car Deus s’es homenificat
    176    es mays entes e mays amat.
    177    Si Deus no faes home si,
    178    null cors hagra en ell sa fi.
    179    Per natura e per crear,
    180    volch Deus ab nos participar.
    181    Infinit ha proporcio
    182    ab nos per incarnacio.
    183    Deus fora ocios e avar,
    184    si·l major be no volgues far.
    185    De ens creat pot Deus mays far
    186    en si que en als, sens comparar.
    187    A Deu cove atribuyr
    188    ço per c’om lo pot mays servir.
    189    Si Deus e hom no fossen .j.,
    190    no fora ço que ’s mays comu.
    191    Ab encarnar ha Deus monstrat
    192    l’obra que ha en trinitat.
    193    Per ço car Deus s’es encarnat,
    194    es mays son judici temprat.
    195    Si Deus no·s volgues encarnar,
    196    legut fora desesperar.
    197    No pogra Deus lo mon complir,
    198    si ab hom no·s volgues unir.
    199    Ço per que Deus pot mays amar
    200    s’obra, coven en ell estar.
    201    Deus no pot major fi saber,
    202    que cella que ama son voler.
    203    Car Deus crea a si lo mon,
    204    de si mateix li da abon.

    205    Es, donchs, manifest e provat
    206    que Deus cove esser encarnat.

Que·l mon sia creat

    207    Si lo mon no es començat,
    208    sola fi es eternitat.
    209    Poder no poria eternar
    210    sens infinit possificar.
    211    No·s cove sien cominal,
    212    en eternitat, be e mal.
    213    Aquell ha poder pus estes,
    214    qui pot de res e de no res.
    215    Cell qui crea e qui mante,
    216    mays fa que cel qui soste.
    217    Si·l mon no pogues començar,
    218    no hagra natura de privar.
    219    Tot ço cove esser causat
    220    on Deus por mays esser lausat.
    221    En Deus cascuna dignitat
    222    ab altra ha egualtat.
    223    Eternal revolucio
    224    es si lo mon creat no fo.
    225    Si·l mon no es creat, fa peccat
    226    Deus contra s’amabilitat.

    227    Es, donchs, manifest e provat
    228    que lo mon es nou e creat.

Que sia resurreccio

    229    Si en hom no es resuscitar,
    230    null hom pora Deus molt amar.
    231    Si no es resurreccio,
    232    lo mon no ha perfeccio.
    233    Mays val un hom eviternar,
    234    que tots senes resuscitar.
    235    No fora fi de sentiment,
    236    si no fos resuscitament.
    237    Aquell cove esser jutjat,
    238    qui fa lo be e lo peccat.
    239    Si hom no es resuscitat,
    240    en altre mon pert la meytat.
    241    Si no es resuscitament,
    242    en est mon ha hom compliment.
    243    En efectu qui es pus ple,
    244    influeix causa mays de be.
    245    On mays de be ’s perpetuat,
    246    mays ne pot Deu esser lausat
    247    Deus no mirva null compliment,
    248    ans hi met multiplicament.
    249    Aytant co·l mon esta major,
    250    fay hom a Deu de be lausor.
    251    A Deu pertany molt perdonar,
    252    e a home merce clamar.

    253    Mostrat havem per gran rayso
    254    que sia resurrecio.

    255    A honor del Sant Spirit
    256    comença e fini son scrit,
    257    Ramon, en vinen de Paris;
    258    e·l comana a sant Luys
    259    e al molt noble rey d’Arago,
    260    Jacme, en l’Encarnacio
    261    de MCCXC nou.
    262    Placia ausir est nostre mou,
    263    lo qual havem en disputar
    264    contra·ls infaels, e mostrar
    265    de nostra fe la veritat;
    266    e que hi sien li prelat,
    267    Preycadors, frares Menors,
    268    e atressi li grans senyors
    269    qui han enteniment levat:
    270    e sien jueus appellat
    271    e serrayns, al disputar;
    272    e adonchs mostrarem tot clar
    273    que nostra fe es veritat,
    274    e que·ls infaels son errat.
    275    E si eu, senyer, mostre el ver,
    276    placia us que·m donets poder
    277    per vostres regnes e comtats,
    278    castells, viles e ciutats,
    279    que·ls serrayns faça aiustar,
    280    e los judeus, al disputar
    281    sobr’est novell nostre dictat.

    282    E, senyer, per gran caritat,
    283    humil rey d’alta corona,
    284    comencem en Barchinona.
    285    E sia Jhesu Xrist lausat
    286    car vostres gents vos han cobrat
    287    sa, alegre, ab dever
    288    on havets fayt vostre poder.

    289    A ceyls qui dien que provar
    290    hom no pot la fe, ni donar
    291    nuyl necessari argument,
    292    volem donar ensenyament
    293    de set articles principals,
    294    los quals, per raho naturals,
    295    provam per nous començaments
    296    qui mostren inconveniens
    297    esser en Deu sens unitat,
    298    sens trinitat, sens encarnat.
    299    sens crear, sens resuscitar.

    300    Encara volem demostrar
    301    Deus esser de necessitat;
    302    empero est nostre dictat
    303    requer aver ensenyador
    304    qui mostre la forsa major
    305    qui esta per los conseguens
    306    qui ixen dels antecedens
    307    nous comensaments apellats.
    308    Comensem, donchs, ab la claradats
    309    del Sant Sperit glorios,
    310    qui complesque nostres raysos
    311    e illumin hom obtinat
    312    qui no pot veer la claradat
    313    sols posant que no·s pusque far
    314    que nostra fes pusque provar.

    315    E provem anans que Deu es,
    316    e apres que sol un Deu es;
    317    e puix provem pluralitat
    318    qui en .j. Deu mostre trinitat;
    319    e que Deu ha volgul mostrar
    320    sa bontat, volent se encarnar;
    321    e que·l mon nou es començat;
    322    e con hom sera resuscitat,
    323    a gloria o a turment.
    324    per Deus qui es omnipotent.
    325    Ara començarem enaxi
    326    per lausar Deu qu’anch no menti.

 

 

 

Ed. Salvador Galmés: Ramon Llull, Rims, vol. I, Palma de Mallorca, Diputació Provincial de Balears, 1936, p. 263.

 

Incipitario di Ramon Llull
Indice degli autori

Rialc