Rialc
Rao 89.1
Ramon Llull
A conexer Deu en lo mon
comença·l Dictat de Ramon
1 A cells qui dihen que provar
2 hom no pot la fe, ni donar
3 null necessari argument.
4 Volem donar ensenyament
5 de .vij. articles principals,
6 los quals, per rahons naturals,
7 provam per nous començaments,
8 qui mostren inconvenients
9 esser en Deu sens unitat,
10 sens trinitat, sens encarnat,
11 sens crear, sens resuscitar.
12 Encara volem demostrar
13 Deus esser de necessitat.
14 Empero est nostre dictat
15 requer haver ensenyador,
16 qui mostre la força major
17 qui esta per los consequents
18 qui ixen dels antecedents,
19 nous començaments appellats.
20 Comensem donchs ab la clardats
21 del Sant Spirit glorios,
22 qui complesca nostres rasos
23 e enlumin hom obstinat,
24 qui no pot veser la claredat
25 sotsposant que no·s pusca far
26 que nostra fe·s pusca provar.
27 Provem anans que Deus es,
28 en apres que sol un Deus es;
29 puys provarem pluralitat
30 qui en Deu mostra trinitat;
31 e que Deu ha volgut monstrar
32 sa bontat volent se encarnar;
33 e que·l mon nou es començat;
34 e c’oms sera resuscitat,
35 a gloria o a turment,
36 per Deu qui es omnipotent.
37 Ara comencem enaxi
38 per lausar Deu qui anch no menti.
Que Deus sia de necessitat
39 Mays san esser e compliment,
40 que esser e deffalliment.
41 Si no es esser infinit,
42 ço que mays es, es mays finit.
43 Si ens infinit no pot star,
44 ço que es finit ho fa y far.
45 Sens infinit e eternal
46 no es tant de be com de mal.
47 Si Deus no es, no esta fi
48 en meyt dia vespre e mayti.
49 Si Deus no es, privacio
50 es fi de generacio.
51 Si Deus no es, infinitat
52 es sola en eternitat.
53 Si Deus no es, no es peccar,
54 ni negun be ’s remunerat.
55 Si Deus no es, mays val bontat
56 per durar, que per santetat.
57 Si Deus no es, fi es obrar,
58 e no fi esta en estar.
59 Si Deus no es, fals pensar val
60 mays que ver esser, que ’s reyal.
61 Si Deus no es, tot quant es ple
62 d’aço que no val nulla re.
63 Si Deus no es, tot quant es tort,
64 e tot lo be·s pert en la mort.
65 Si Deus no es, car ell no es,
66 se pert lo be de tot quant es.
67 Si Deus no es, no valem res,
68 e per no res es tot quant es.
69 Si Deus no es, mays val sentir
70 que raso, merit, ni desir.
71 Si Deus no es, no cal be far,
72 e bo·m deu viure per manjar.
73 Si Deus no es, e qui ha mes
74 tant bell orde en ço que es?
75 Si Deus no es, donchs, qui hyc ha mes,
76 que sia amat mays que cant es?
77 Si Deus no es, lo firmament
78 es fals deu ab deffalliment.
79 Provat es, donchs, e demostrat
80 que Deus es de necessitat.
Que sia un Deus
81 Si es sol un Deu, possificar
82 pot en ell infinit estar.
83 Si son .ij. infinitats,
84 ço que hom enten no es veritats.
85 Si estan dos deus infinits,
86 ço que poden esta finits.
87 Si son dos deus o tres o plus,
88 cascu es dessus e dejus.
89 Si son dos deus, eternitat
90 no pot haver prioritat.
91 Si son dos deus, estan mesclat
92 en loch finit, no eternat.
93 Si son dos Deus, cascu requer
94 haver sobre l’altre poder.
95 Si son dos deus, cascu ha mon
96 que fa buyt deffors en redon.
97 Si son molts deus, no han ab que
98 se pusquen convenir en re.
99 Si son molts deus, un valgra mes,
100 car pogra en tot ço que es.
101 Si son molts deus, tuyt son finit,
102 e llur nombre es infinit.
103 Si son molts deus, e mi e vos
104 n’amam menys lo Deus qui es de nos.
105 Si son molts Deus la .j. e l’altre val,
106 e no han qui·ls faça egual.
107 Si son molts deus, cascu enten
108 que no ha en si complimen.
109 Si son molts deus, pot envejar
110 la .j. l’altre, e pot peccar.
111 si son molts deus, no es compliment
112 en .j. ni en tots exament.
113 Si son molts deus, no es .j. fi,
114 e tot quant es, es pelagri.
115 Si son molts deus, nulla valor
116 esta digna de gran lausor,
117 Si son molts deus, cascu tot sol
118 pot far de l’altre ço que·s vol.
119 Si son molts deus, e que ha mes
120 qu’enfinit ens no sia res?
121 Es, donchs, un Deus tan solament,
122 qui de quant es, es compliment.
Que Deus sia en pluralitat
123 Deus es ens qui deffora se,
124 no ha mester neguna re.
125 Essencia d’ont res no es,
126 no ha valor en nulla res.
127 Si a unitat no tany unir,
128 ni a voluntat tany desir.
129 Sens naturant e naturar,
130 nulla natura pot estar,
131 Si finit finir han semblant,
132 mays infinit infinir l’an.
133 Qui no pot de se, be·s seguex
134 que no sia de si matex.
135 Tot ço cove esser en Deu dit,
136 sens que no pot esser complit.
137 Qui no vol esser molt amat,
138 es contra sa amabilitat.
139 Negu ens pot estar complit,
140 si en complir no ha delit.
141 A infinit tany infinir,
142 mays que crear ni res finir.
143 Mays es cell qui es e qui fa,
144 que cell qui es e res no fa.
145 Enteniment ha natura,
146 ab entendre e dretura.
147 Qui res de si no vol donar,
148 pigre avar se fay estar.
149 Qui no ha propi ni comu,
150 no es compliment de negu.
151 Sens granea e magnifficar,
152 negu esser pot gran estar.
153 Tot ens cove esser finit,
154 qui no pot de ens infinit.
155 Negu ens es bo sens far be,
156 e tot ens es mal d’on mal ve.
157 Poder qui dins si no pot res,
158 no es deffores si estes.
159 En ens on fi no ha poder,
160 coven vacuytat caber.
161 Tot poder ha passio
162 qui no pot de perfeccio.
163 Provat havem pluralitat,
164 que significa Trinitat.
Que Deus sia encarnat
165 Mays val un hom deyficar,
166 que mil milia mons crear.
167 La fi que en crear es major
168 cove amar nostre Senyor.
169 Poder absolut en crear,
170 no ha orde sens encarnar.
171 La major fi de tota gent,
172 es Deus esser nostre parent.
173 En fi on Deus mays no pot dar,
174 han ses dignitats repausar.
175 Car Deus s’es homenificat
176 es mays entes e mays amat.
177 Si Deus no faes home si,
178 null cors hagra en ell sa fi.
179 Per natura e per crear,
180 volch Deus ab nos participar.
181 Infinit ha proporcio
182 ab nos per incarnacio.
183 Deus fora ocios e avar,
184 si·l major be no volgues far.
185 De ens creat pot Deus mays far
186 en si que en als, sens comparar.
187 A Deu cove atribuyr
188 ço per c’om lo pot mays servir.
189 Si Deus e hom no fossen .j.,
190 no fora ço que ’s mays comu.
191 Ab encarnar ha Deus monstrat
192 l’obra que ha en trinitat.
193 Per ço car Deus s’es encarnat,
194 es mays son judici temprat.
195 Si Deus no·s volgues encarnar,
196 legut fora desesperar.
197 No pogra Deus lo mon complir,
198 si ab hom no·s volgues unir.
199 Ço per que Deus pot mays amar
200 s’obra, coven en ell estar.
201 Deus no pot major fi saber,
202 que cella que ama son voler.
203 Car Deus crea a si lo mon,
204 de si mateix li da abon.
205 Es, donchs, manifest e provat
206 que Deus cove esser encarnat.
Que·l mon sia creat
207 Si lo mon no es començat,
208 sola fi es eternitat.
209 Poder no poria eternar
210 sens infinit possificar.
211 No·s cove sien cominal,
212 en eternitat, be e mal.
213 Aquell ha poder pus estes,
214 qui pot de res e de no res.
215 Cell qui crea e qui mante,
216 mays fa que cel qui soste.
217 Si·l mon no pogues començar,
218 no hagra natura de privar.
219 Tot ço cove esser causat
220 on Deus por mays esser lausat.
221 En Deus cascuna dignitat
222 ab altra ha egualtat.
223 Eternal revolucio
224 es si lo mon creat no fo.
225 Si·l mon no es creat, fa peccat
226 Deus contra s’amabilitat.
227 Es, donchs, manifest e provat
228 que lo mon es nou e creat.
Que sia resurreccio
229 Si en hom no es resuscitar,
230 null hom pora Deus molt amar.
231 Si no es resurreccio,
232 lo mon no ha perfeccio.
233 Mays val un hom eviternar,
234 que tots senes resuscitar.
235 No fora fi de sentiment,
236 si no fos resuscitament.
237 Aquell cove esser jutjat,
238 qui fa lo be e lo peccat.
239 Si hom no es resuscitat,
240 en altre mon pert la meytat.
241 Si no es resuscitament,
242 en est mon ha hom compliment.
243 En efectu qui es pus ple,
244 influeix causa mays de be.
245 On mays de be ’s perpetuat,
246 mays ne pot Deu esser lausat
247 Deus no mirva null compliment,
248 ans hi met multiplicament.
249 Aytant co·l mon esta major,
250 fay hom a Deu de be lausor.
251 A Deu pertany molt perdonar,
252 e a home merce clamar.
253 Mostrat havem per gran rayso
254 que sia resurrecio.
255 A honor del Sant Spirit
256 comença e fini son scrit,
257 Ramon, en vinen de Paris;
258 e·l comana a sant Luys
259 e al molt noble rey d’Arago,
260 Jacme, en l’Encarnacio
261 de MCCXC nou.
262 Placia ausir est nostre mou,
263 lo qual havem en disputar
264 contra·ls infaels, e mostrar
265 de nostra fe la veritat;
266 e que hi sien li prelat,
267 Preycadors, frares Menors,
268 e atressi li grans senyors
269 qui han enteniment levat:
270 e sien jueus appellat
271 e serrayns, al disputar;
272 e adonchs mostrarem tot clar
273 que nostra fe es veritat,
274 e que·ls infaels son errat.
275 E si eu, senyer, mostre el ver,
276 placia us que·m donets poder
277 per vostres regnes e comtats,
278 castells, viles e ciutats,
279 que·ls serrayns faça aiustar,
280 e los judeus, al disputar
281 sobr’est novell nostre dictat.
282 E, senyer, per gran caritat,
283 humil rey d’alta corona,
284 comencem en Barchinona.
285 E sia Jhesu Xrist lausat
286 car vostres gents vos han cobrat
287 sa, alegre, ab dever
288 on havets fayt vostre poder.
289 A ceyls qui dien que provar
290 hom no pot la fe, ni donar
291 nuyl necessari argument,
292 volem donar ensenyament
293 de set articles principals,
294 los quals, per raho naturals,
295 provam per nous començaments
296 qui mostren inconveniens
297 esser en Deu sens unitat,
298 sens trinitat, sens encarnat.
299 sens crear, sens resuscitar.
300 Encara volem demostrar
301 Deus esser de necessitat;
302 empero est nostre dictat
303 requer aver ensenyador
304 qui mostre la forsa major
305 qui esta per los conseguens
306 qui ixen dels antecedens
307 nous comensaments apellats.
308 Comensem, donchs, ab la claradats
309 del Sant Sperit glorios,
310 qui complesque nostres raysos
311 e illumin hom obtinat
312 qui no pot veer la claradat
313 sols posant que no·s pusque far
314 que nostra fes pusque provar.
315 E provem anans que Deu es,
316 e apres que sol un Deu es;
317 e puix provem pluralitat
318 qui en .j. Deu mostre trinitat;
319 e que Deu ha volgul mostrar
320 sa bontat, volent se encarnar;
321 e que·l mon nou es començat;
322 e con hom sera resuscitat,
323 a gloria o a turment.
324 per Deus qui es omnipotent.
325 Ara començarem enaxi
326 per lausar Deu qu’anch no menti.
Ed. Salvador Galmés: Ramon Llull, Rims, vol. I, Palma de Mallorca, Diputació Provincial de Balears, 1936, p. 263.