Rialc
Rao 83.11
Lluís Icart
1 Can me sove de la beutat diversa
2 que vey en vos, soffrins, noble ses par,
3 per tot mos cor molt gran dolor conversa,
4 tan suy destretz, belha, per vos amar;
5 don crey lo jorn mil vetz, e plus, mespasme,
6 can vos no puix, pros dona, remirar
7 los vostres hulhs solen me joy donar,
8 dels quals no crey nulhs homs puysa dir blasme.
9 Dona presans, on grans valors salberga
10 mils podets far a vostres voluntats
11 de me, si us play, que lom fortz de breu verga:
12 tan finamen a vos me suy donatz
13 per far e dir tostemps a vostra guisa
14 los mandaments per vos a mi mandatz
15 e despandir les vostras grans beutats,
16 quen lo mon par non ha qui be us divisa.
17 Dins en mon cor vos am demor ten ferma,
18 despuys que vi vostra donari franch,
19 qun sol momen lo meu cor no·s refferma
20 vas autramor, abans en vos romanch,
21 qui·m podetz far del tot rich o descebre
22 ez yeu no suy poderos que·m desbranch
23 de vos amar, ni crey amedors hanc
24 suffris tans mals desirans joy resebre.
25 E si be·m dulh e suffrir tanta pena,
26 ges no·m desplay ni·n fau senblan en re,
27 car esperan vostra joyosa strena
28 pauchs es le carchs quez aman vos me ve;
29 e si no us platz valer, dona benigna,
30 abans del tot la mort voletz de me;
31 si greus vos es, no us clamare merce,
32 car pendre mort mas no pux tan insigne.
33 Mas quan yeu vey qUmilitatz arregle
34 vostres cors belh, digna de mot grans laus,
35 creure no pux que de vos tingue recgle
36 de que mos cors visques ses lunch repaus;
37 ans pensi be daretz obediença
38 mot ffranchamen, laysan greus ditgs e braus,
39 als meus fis prechs, quez ab ten ferm prepaus
40 presenteray la vostra benvolença.
41 Mos gais desirs, vostra gran excelhensa
42 ez del meu cor gaug singular e claus;
43 per que us sopley, pus que·m tenets enclaus,
44 hajats de me, si vos play, sovinença.
Ed. Joaquim Molas, «Lobra lirica de Lluís Icart», Estudis Romànics, 10, 1962, pp. 227-254.