Pere Despuig
1 Pus que bondat neç abtesa
2 no val tant com la favor,
3 vul servir sa gran altessa
4 e pel mon cridar: favor!
5 Mant hom vey prous ez ardits,
6 complits de virtuts assats,
7 e, pus no son favorits,
8 valen los poch ses bondats.
9 E pus, donchs, que sa empresa
10 desavança lo millor,
11 vull servir sa gran altesa
12 e pel mon cridar: favor!
13 Altres vey nicis e roms,
14 ffolls e pechs que·s fan valer;
15 pus favor los vol tener,
16 no·ls lexa may pendre toms,
17 ans quant fan es tot prohesa,
18 e les folldats, gran honor:
19 vull servir sa gran altesa
20 e pel mon cridar: favor!
21 Moltes gents vey abatudes
22 pus favor no·ls vol guardar,
23 e vey que van totes mudes,
24 que no·ls val res ben parlar.
25 E puys vey que gentilesa
26 no val tant en nagun for,
27 vull servir se gran altesa
28 e pel mon cridar: favor!
29 Tots jorns veig grans meravelles
30 ffer en les corts dels magnats,
31 que mants grossers e trop fats
32 han favor trossus les celles.
33 E pus vey qu’es tal mestresa,
34 que de vessal fa senyor,
35 vull servir sa gran altesa
36 e pel mon cridar: favor!
37 De bondats no he gents cura,
38 car no val res segons vey.
39 Mas, si vulla·l mon ni·l rey,
40 sia favor ma procura,
41 e no quir autra riquesa
42 sino leys que val mays qu’or.
43 Vull servir sa gran altesa
44 e pel mon cridar: favor!
Ed. Miriam Cabré. Rialc 2000.
Mss.: JKLN. Base: J. || 13 nicis L] vicis JKN. — 33 qu’es] que JKN. — 41 autra KNL] eutre J.
Incipitario
di Pere Despuig
Indice
degli autori
