Rialc
Rao 26bis.1
Ramon Boter
1 Dos grans contrasts son bolcats en ma pensa:
2 un estrem grat faltat de ver conexer,
3 e, discordants, james pusch be conexer
4 ffins que hunits sien en conaxença.
5 Jo us stim tant que vinch a punt de ffer
6 so que·ls gentils solien praticar,
7 car mils parent no poria trobar
8 ne ço que vull ab als non pusch saber.
9 Ans que del tot no·m lunyas del carrer
10 ne fes perjuy a l’hom justifficat,
11 car del que dich ell ne sia ’cceptat
12 on es mon cor, mon juy e mon voler;
13 mas apres d’ell vuy senta l’entanent
14 que·l vostre cors es fet d’una tal pasta,
15 que·l vicios mirant vos se deguasta
16 e·l virtuos duplica son sement.
17 Tot hom m’aura per hom intelligent
18 si·ls vostres fets jo·ls se specifficar;
19 sens crim no viu qui del mon es vivent
20 e sol perfet de Deu se pot parlar:
21 e per ço visch de vos ten bestial,
22 que sense crim se pratich vostra vida,
23 que·l vostre cors no fos celestial,
24 trames per Deu, de paradis exida.
25 Lo malvat veig que te pensa ’ndurida
26 e tot son cor es pensar maliffici,
27 que, vos mirant, usa de beniffici
28 e d’obstinat esmena sa fallida;
29 e l’anvegos, qui de ben dir s’ebsenta,
30 com l’ou de vos fa cara riallosa,
31 e·l dissolut en son mengar s’atenta,
32 lexant del tot la vida viciosa.
33 Los frets d’amor, tenint vid’ociosa,
34 surten dels banchs hon es lur apetit,
35 e van mirar vostre cors abellit
36 e, fets disposts, tenint vid’amorosa.
37 Lo gros e·l pech fa per vos continença
38 de galant fresch, agut e atravit,
39 si que·l pus fat se met per hom sentit,
40 no dubtant gens vostr’abta conaxença.
41 Los infants pochs, q’usen de ignocença,
42 esperitats reclamen vostre nom;
43 he·ls pus sabents, qui pratiquen sciença,
44 son admirats com se pot fer ne com
45 que·l vostre cors sia tan magniffich;
46 per que insurt entr’ells gran questio,
47 e, fets d’acort, son d’un’intencio
48 que·l vostre cors ab les santes se plich.
49 Lo limitat qui ha viscut menich
50 amant del mon la vil cupiditat,
51 com hou de vos tanta de dignitat,
52 ffet tot divers, lexa·l peccat inich,
53 e tot pulit s’offer a vostra vista,
54 mostrant ab l’ull esser vostre sotmes,
55 si que per vos de vici es sotmes,
56 e sol virtut sa persona ’dministre.
57 Los qui per dol tenen la vida trista,
58 per remeyar e pendr’algun repos,
59 venen mirar vostre gracios cors
60 de que·l segueix que vostr’ull los conquista;
61 en tal endret los fa posar gramalles
62 e·ls capirons que porten de molada,
63 e·l qui mes pot se fa roba grisada,
64 lexant del tot los gemechs e ploralles,
65 Si sou mortal, en vostra mort grans falles
66 vindran del cel ab molta resplandor,
67 y els angels tots vos rebran ab amor,
68 offerint vos a Deu per presentalles;
69 e de present faran canonitzar
70 vostre cors just, fent ne sollempna festa,
71 en aquest mon fent ne volum e gesta,
72 que·ls vostres fets no·s puguen ignorar.
73 Gracie y seny, si home us pot amar,
74 jo son aquell importu e terrible;
75 e com veure que no·m sia pussible,
76 en fets divins me veureu contemplar.
Ed. Martí de Riquer e Lola Badia, Les poesies de Ramon Boter i l’herència d’Ausias March, in Estudis de literatura catalana en honor de Josep Romeu i Figueras, vol. II, Barcelona, P.A.M., 1986, pp. 253-293.