Rialc
Rao 180.29
Pere Torroella
1 Tres falliments venen de vos retraure
2 perffeccio, qu’altrament era vostre:
3 lo que mostrau gentilessa detraure,
4 pus que amor al cor gentil se mostre;
5 l’altre que us veig fallir en conaxença
6 fent viura mi, ben amant, desamat;
7 lo terç preniu blasme de crueltat,
8 matant l’om pres hon no·s troba deffença.
9 Mas com recort lo restant d’altres bens
10 vos possahir, en la part de millor,
11 creura no puch semblants deffalliments
12 ab ells discorts da vos cobren favor.
13 Mas sent virtut de vostre voler guia
14 tenint amor guardau temps al donar,
15 car millor es, abans d’amar, jutgar,
16 qu’apres d’amar fer juy, si fer devia.
17 E pus james lo vostr’enteniment
18 veig contrestar ab so que raho ’rdena,
19 mos merits grans e·l voler conaxent,
20 devant los ulls me veig d’amor l’esmena.
21 E tant meresch que·m puch dir ser amat,
22 delit ne sent pus raho vol que·n sia
23 e que·n fos cert sens merits no u seria,
24 fet indispost de perçebre tal grat.
25 A tant’amor com mon voler abrassa
26 es de pensar qu’entreve calitat,
27 e jo u conech sertament axi passa,
28 no cur si·m vant, [e]st[a] es la veritat.
29 No·s pot fer, donchs, las calitats concordes,
30 les volentats romanguan discordants;
31 vos amau mi, posats vostres semblants,
32 mostreu qu’amor los desigs te discordes.
33 Si·ls [e]sperits se donen sentiment,
34 com se diu sert, do y amor [e]strema:
35 no dupte gens si·l vostre de mi sent
36 tal grau d’amor qu’en vos no resta sema.
37 Mon [e]sperit vostr’amor me ’segura
38 e sols temor diu que·ls fets me dete:
39 mostrau la donchs, que sens obres la fe,
40 es lo tresor qu’en fons d’amar s’atura.
41 Be de mos mals, tan justa [e]s ma querella
42 que presumesch romandre vençador,
43 cre[e]nt qu’a la fi no·m pot fa[l]lir amor,
44 mas tem da mort la tardança d’aquella.
Ed. Pedro Bach y Rita, The Works of Pere Torroella, New York, Instituto de las Españas, 1930, p. 185.