Rialc
Rao 180.25
Pere Torroella
1 Qui volra veur’un pobr’estat
2 d’un pus leyal enamorat,
3 pus trist e pus desventurat
4 qui james fos,
5 aquest meu lay tint de dolors,
6 de jamechs, plants, suspirs e plors,
7 entrellesat dins mes amors
8 vingue legir;
9 e trobara que·l depertir
10 m’a fet, absent, tal devenir,
11 que de quals mals se poden dir
12 e la mes part.
13 si·ls desig ab mort metr’a part.
14 Mas, desigant, mes me n’apart,
15 car el desig reve no tart
16 un pensament
17 trames d’esperança, qui[·s] sent
18 en tots mos mals, des que so ’bsent,
19 e a nagu d’els no consent
20 qui mort reclam.
21 Mas mos trists ulls, destrets de fam,
22 junts al record de qui mes am,
23 contra ’Sperança donen clam,
24 de que s’ensen
25 tal debat dins mon pensamen
26 qu’e bon esper tant no deffen
27 que qual dich al comensamen
28 no vingu’a ser.
29 Sol me dete no desesper,
30 mes tal socors ve per haver
31 nom de dolor, so que·s pot fer
32 per cars delit,
33 quant mes a mi que·m trop pertit
34 de tots los bens, pus depertit
35 e de qui te mo[n e]sperit
36 lo feble cors,
37 car no pot dar tan cruell mos
38 Mort, que pijor negu no fos
39 de mill que sent, seguint lo cos
40 de ma pertida,
41 qu’en tal estat dete ma vida,
42 per passio no poch sentida,
43 que tal temor dins mi s’oblida,
44 vivint ja mort,
45 e maiorment com he recort
46 que·m lunya Fortuna del port
47 qui tots los bens de bon report
48 dins si rete.
49 O desestrat, e que dire?
50 Que tots mos mals conech e se,
51 e no m’acort a nengun be
52 des que perti.
53 Caminant sol, no vaig ab mi,
54 mas obras fas no se qual fi;
55 e, com me parlen, responch «si»,
56 sens negun temps.
57 En pensar es mon passatemps
58 Mon cor e yo no ’stam ensemps,
59 e per ço vaig per los [e]stremps
60 desuariant,
61 ab mi mateix desacordant,
62 pensatiu, mudat de semblant.
63 E dien molts, si·ls pas denant,
64 que so offa.
65 Ay! que no u so, mes mon gest fa
66 so que·l voler james pença,
67 perque mon cor es romas lla
68 hon yo m’oblit.
69 Mon cors no pren en res delit,
70 ni·m val lo repos de la nit,
71 qu’escassament so adormit.
72 Tentost me guia
73 entre sompnis la fantasia
74 als lochs per hon dolor fa via;
75 e si per cars trob alagria
76 per nouitat,
77 despert com un hom asombrat,
78 e a penas so despertat,
79 regonexent la veritat,
80 que, compla[n]yent,
81 jo plor, suspirant agrament,
82 cridant, angoxos e dolent,
83 mi e mes obres maldient
84 e·l foll pensar.
85 No visch ne·m gos desesperar.
86 Mon remey es, languint, plorar:
87 en als no puch mos senys girar
88 per negun cars,
89 que·l pensament es ja romas
90 tan abatut, cançat e llas
91 que fora si no don un pas
92 ne menys acull
93 negun report que·l fassa l’ull,
94 seny ne voler, ne ço que vull
95 lunya de si, fent bell acull
96 a tots mos mals;
97 e dins ells junts retornan tals
98 mos sentiments, que no fan als
99 sino ferir de colps mortals
100 lo trist de mi.
101 Lavors record, sabeu a qui?
102 a una himatga que·m porti
103 al temps que d’equella parti,
104 de qui ’s semblant,
105 qu’amor pinta, fantasiant,
106 ab lo pinsell dels ulls mostrant
107 l’imaginar tot ço ne quant
108 Natur’i mes,
109 qui no pens puxa ser compres
110 per negun juy, si ya no es
111 per sobr’amar vertader pres
112 lo sobrelaus.
113 Mirant aquella, fan les paus
114 mos sentiments, e tots, suaus,
115 obadients, mostran sas claus,
116 me lexat solt.
117 Perturbat, mir qui d’els m’a tolt
118 e de tots bens vedat, absolt,
119 e dich: «Mon be, passat ha molt
120 que jo no us viu».
121 De qu’entre·ls qui·m miren se diu
122 que mon semblant no ’s d’ome viu,
123 mes d’algun mort qu’en lo mon viu
124 per passar pena.
125 Del cars semblants amor m’estrena
126 e fa qu’un foch dins mi s’ensena
127 per contrast[s] qu’a junts ab cadena
128 ma volentat,
129 que, debatent sens null debat,
130 trobant m’absent e desamat,
131 yo sent la pena del dempnat,
132 com no veu Deu.
133 Valeu me donchs, vos qui podeu,
134 e pus so vostre, vostre·m feu;
135 que·m manau fer no·m responeu,
136 bona senyora?
137 Dient tal mot, mon juy lavora,
138 regonaxent, e veu la hora
139 que la himatga qu’el adora
140 es incensible,
141 si be·l pensar la fa vissible.
142 Del patro·m pren desig terrible,
143 pusque repos no m’es possible
144 d’aquell’aver.
145 Lavors me respon Desesper,
146 prenosticant que no·s pot fer,
147 perque lo temps ve tan coster
148 que no u comporta;
149 de qu’Esperança roman morta
150 e mon Desig se desconforta.
151 E·l pensament tanch la porta
152 a mos delits,
153 e romanen mos [e]sperits,
154 doloregant, tant affligits,
155 que com a foll done grans crits,
156 si sols me trobe;
157 e si ’n publich, per tal que·m cobre
158 los dans qu’Amor dins mon seny obre,
159 se vist mon trist gest una roba
160 d’una color
161 tenyida per mortal dolor,
162 portant ensemps fret e calor,
163 d’un tall que sens força d’amor
164 no·s pot vestir.
165 E no plor, ne planch, ne suspir,
166 mas, demudat, tremolant, mir,
167 e no veig, ne puch gens sentir,
168 tot espesmat,
169 si dels presents so recordat.
170 Tot vergonyos, [e]spaventat,
171 yo fuig per pendre soletat
172 per companyia.
173 Axi·s despen la vida mia,
174 sens pasar punt, hora, ni dia,
175 espay, moment, nit, que no sia
176 mon pensament
177 per tals debats fet descontent,
178 lo temps desigant de pressent,
179 sentint per qui mos mals no sent
180 e molt menys pensa.
181 Aquest pensar offen ma pensa
182 tant que no puch trobar deffensa,
183 de que mon cor reb tal offensa
184 que ve ’sclatar.
185 E res no·m pot aconsolar
186 com repren tal recordar.
187 Los altres mals son de passar,
188 mes aquest no.
189 Perque·l suplich m’atorch un do:
190 pus per amar la ’n tal punt so,
191 si muyr dient: «Deu li perdo»,
192 lanç un sospir.
Ed. Amédée Pagès, La poésie française en Catalogne du XIIIe siècle à la fin du XVe, Toulouse-Paris, Privat-Didier, 1936, p. 315.
174 Aggiungiamo virgola dopo punt.