Jaume Rovira
1 Qui vol al mon de fis pretz fama granda,
2 d’onor, bondat e de valor ensemps,
3 e far lur faytz mençonar per tots temps
4 e conquistar de ver joy la garlanda;
5 ab les virtuts vulla far concordança,
6 vicis e molt de si foragitan,
7 dins en son cor Dieu sovin contemplan:
8 e sera fills d’eternal benanança.
9 Virtuts ab tots vol aver amistança
10 e qui la quer, troba la sertaments:
11 reys, duchs, marques, serfs, franchs comunaments
12 recep, donan abundan alegria;
13 d’ome paubret ni de larg no s’absenta,
14 dura mayso ne grans tesaurs no vol,
15 mas ben compost e pur coratge col
16 e de vers cors e honrat se contenta.
17 Gaugs perfeyts ve de virtut, qui presenta
18 a l’home pur qu’es palays divinals,
19 razo que·l reyg los sinch seyns corporals,
20 pels quals sech Dieu ab voluntat attenta,
21 tots amistats, e quascus fayts agença,
22 e ço que fay es tots maravellos,
23 amables cars en aquellas mayzos
24 hon fay repaus e ’nnoblex de prudença.
25 Virtuts qu’es be d’umanal consiença,
26 regnar ciutats, provincies regir
27 fay justaments ez en pats mantenir,
28 sosten las leys ab granda providença,
29 don’els regnants vas lurs sotsmes doctrina,
30 paubres e richs ço que de nou quer,
31 e ’n ben regir ajudar e valer,
32 ez els amichs com s’amon d’amor fina.
33 Hom virtuos a vils fayts no s’enclina
34 car mort, turments ni treball ne tristor,
35 ne ’dversitats ne ’njuries, terror
36 no·l poden far, car ab gran disiplina
37 trespassa lieu bona, mala fortuna,
38 los bes e·ls mals ab hodi menyspresan,
39 si ben regen ez cells dissimulan
40 ab cor joyos e no ges cara bruna.
41 Ges ab virtut no·s pot causa neguna
42 equiparar, car l’hom atent veray
43 es en totz faytz, be virtuos e gay,
44 e·l fa sobrar la mort a tots comuna;
45 dona li gaug veray inmensurable,
46 qui·l fay ben dir e coronar als cels,
47 e nomenar entre bos e fizels
48 e quo[n]sseguir lo regne perdurable.
49 Tot home fay virtuts e·l mon amable,
50 noble, valen, just, ardit, franch e fort,
51 pros, gracios e de molt digne sort,
52 savi, plazen, discret ez honorable,
53 donant li gest tal que may no s’esmaya,
54 auts e grans fayts valenments comensar
55 e dur a fy, e puys ben hordenar
56 ez en grans dons no far cara savaya.
57 Mas eu no pens que mos xants a cells playa
58 que grans diners ajusten e tesaur
59 e fan llur dieu de riqueses e d’aur
60 que, sots parven de gaug ab crusel playa
61 naufren lo cor, on pauson tota via
62 dolors, treballs, pensaments sens repaus,
63 vicis e mals, injuries e fraus,
64 qui·l fan servent de tota vilania.
65 Mos fis corals, en tota part hon sia
66 en vostre puny et mos esperits claus,
67 si com dolç cor decora vostra llaus
68 qui·l donen joy, virtut e mantenia.
69 Mot aut senyor duchs, si us platz xascun dia,
70 si de valor volets tenir les claus,
71 al vostre cors fayts de virtuts grans claus,
72 senes les quals no val res senyoria.
Ed. Pere Bohigas, Lírica trobadoresca del segle XV. Joan Basset i altres poetes inèdits del Cançoner Vega-Aguiló, Barcelona, Institut de Filologia Valenciana - P.A.M., 1988, p. 195. — Rev. Miriam Cabré.
Ms.: Hb. || 2 ensemps] ensempç ed. — 6 mals] molt ed.; foragitan] foragitar ed. — 7 sovin] soven ed.; contemplan] contemplar ed. — 10 sertaments] sertament ed. — 11 communaments] communament ed. — 13 ni] ne ed. — 15 col] vol ed. 21 quascus] quiscus ed. — 22 tots] tot ed. — 23 amables] amabl·et ed. — 27 pats] part ed. — 30 è ipometro, come segnalato dall’editore, e probabilmente guasto. — 34 ne tristor] ni tristor ed. — 48 quo[n]sseguir] quo[n]tsseguir ed. — 50 valen] valent ed. — 54 grans] gran[s] ed. — 61 naufren] naufron ed. — 66 et ] e ed. — 71 fayts] faits ed. || Aggiunte all’apparato dell’ed. Bohigas: 15 coratge ed.] coratje ms. — 17 Gaugs ed.] guaugs ms. — 19 los ed.] les ms. — 47 entre ed.] entres ms.
Incipitario
di Jaume Rovira
Indice
degli autori
