Francesc Prats
1 De stupor compres, en lo novell temple
2 i cenacle gran, Jesus, so entrat,
3 mon Deu poderos. I aqui contemple
4 l’eternal Saber qui ens dona exemple
5 de investigar sols la veritat.
6 Mir com a la Ley Vella dones terme
7 e introdueys l’Evangelical,
8 figura passant, inculta i erma,
9 per jui cavillos que el jueu hi ferma,
10 terrestre i baix e tot literal.
11 Mir pa de forment tenir Tu, Christ Deu,
12 en sagrada ma, aquell beneint.
13 hoig te proferir ab divinal veu,
14 sobre lo holocaust: aso es lo cos meu.
15 Acte marvellos! A tu obeint,
16 tal oracio havent proferida,
17 sols en Tu conec transubstanciat
18 lo pa, en virtut de excellent vida.
19 Poder es immens que no el compren mida.
20 D’on nostre sperit n’es refocillat.
21 Aristotil vol provar ab raho,
22 princep nomenat de Filosofia:
23 transubstanciar o conversio,
24 que sols generant o ab corrupcio,
25 o diminuint o alterant sia
26 o per augmentar o, cert, perque es muda.
27 Sis modos coneix, per tal obra fer.
28 Lo sete no sab. La via ha perduda,
29 perque es divinal i de Tu vinguda.
30 Entendre no es pot, sens creure primer.
31 La corrupcio, ab ferma instancia,
32 generar retrau, i del tot oblida.
33 call lo filosof de la petulancia.
34 Car lo cos beneyt en que la substancia
35 del pa conexem esser convertida,
36 que sia abans, no es podra negar,
37 que lo convertit. Donchs, lo esser nou
38 en cosa no es reb. D’on lo generar
39 de tal Sagrament se veu apartar,
40 i el saber huma, sens la fe, en remou.
41 Actualment veym materia alguna
42 en los dos extrems, del pa i el cos teu,
43 no romandre en res que sia comuna.
44 de hon se fa jui que resta immune
45 de corrupcio. Ni augment si veu,
46 com no altre es lo cos divinal,
47 major ni menor que es en lo cel.
48 aquell qui ab la fe vol tenir cabal,
49 e baix lexa els senys, fet angelical,
50 veu ab que i com, guiat ab just zel.
51 No es alterat ni diminueix
52 lo pa ni lo cos de Tu, Deu i Hom.
53 D’alterar parlant, si be es difineix
54 la tal diccio, i dintre es conex,
55 limitant aquell per atenyer com
56 lo esser del pa no en altra manera
57 se ha que d’abans, com tot convertit
58 es e no es tal, perso, no s’altera.
59 Entendre tal pas jocunditat mera
60 dona, contentant l’humil esperit.
61 Jesus Redemptor, mir te sobre l’ara,
62 e no davallant, del cel en la terra
63 ne el loch derencleys que ocupes ara.
64 Obra es d’Infinit qui creure ens prepara
65 tan gran veritat, perque james erra.
66 Donchs, multiplicar lo cos teu sagrat
67 en diversos lochs, essent, tottemps, u,
68 sopleix lo poder qui no es limitat
69 i no es contradiu. Aso es veritat
70 qui es sobrepujant l’entendre comu.
71 No naturalment lo pa es converteix
72 en la tua carn, perque abduy han fi.
73 El poder immens axi es regoneix
74 que el pa i el cos sanct aquell obeyex.
75 E, concomitant, ab ell es aqui.
76 Lo cos es present per sola virtut
77 del que es proferit per lo sacerdot
78 lo teu loch tenint. I est conegut
79 en hun sol instant, hon es dessabut
80 qui el parer segueix de natural vot.
81 les dimensions no les contemplam
82 de Tu, Jesucrist, seguint tal proces.
83 Del que era pa les consideram
84 e aqui, Senyor Jesus, t’adoram
85 sots los accidents d’aquell qui no y es.
86 Present est aqui ver i realment
87 i presencial i als cels circumscripte.
88 Axi hu creu lo just i obedient,
89 humil i devot i en res no dissent,
90 ab creure, apartat del obscur Egipte.
91 Crees de no res en ens existent,
92 Senyor, cascun jorn. Ab sola paraula,
93 transustancies, en lo sagrament,
94 de un positiu qui es pa de forment
95 en excellent carn, en sagrada taula.
96 En l’hostia est i no ab la statera
97 de esser mensurant mes sols de substancia
98 e la quantitat hi es vertadera.
99 Veu se que es axi ab la fe primera,
100 ton esser seguint, per concomitancia.
101 Jhesucrist, mon Deu! L’inflat qui prospera
102 tot presumptuos, abrassant jactancia,
103 repren lo Senyor, i no es torna fera.
104 com fa dir aso veja la manera.
105 No squivi lo parlar qui no te elegancia.
106 O port de repos, centre i spera,
107 on tota virtut ha presa estancia,
108 Mare de Jesus, fes que persevere
109 en loar ton Fill, seguint la carrera
110 de ver cristia, i sens arrogancia.
Ed. Gaspar Munar i Miquel Pascual: Francesc Prats, Llibre de Contemplació, Palma, Font, 1985, p.110.
Incipitario
di Francesc Prats
Indice
degli autori
