Rialc
Rao 138.2
Francesc Prats
1 Aquell qui s’adapta la carn de Christ pendre,
2 sols dels justs vianda, ab lo Verb unida,
3 prepari la vida,
4 perque capaç entri lo secret entendre.
5 Als peus del prevere,
6 los secrets diga. Guard que sia vera
7 confessio, simple, neta i discreta,
8 humil, frequentada,
9 clara, vergonyosa i acelerada,
10 plorant i secreta,
11 acusant, entegra i aparellada
12 a fer penitencia
13 ab desig e forsa, i sens resistencia.
14 Munde de l’ofensa, en edad perfecta,
15 deju fidefssim, i ab pensa bona,
16 e cint ab la zona ’
17 d’intencio recta, perspicaç i neta.
18 Per tenir la via
19 segura i ferma i que no es canvia,
20 en la Cena entra qui de mais libera
21 als qui en ella creuen,
22 e, sots lo velamen dels accidents, veuen
23 la hostia vera,
24 e, sens haver fastig, la pura sanch beuen,
25 pero deposada
26 la dura malicia e inveterada.
27 De obres illicites, ab la humil pensa,
28 satisfet lo deute a Deu i al proisme,
29 so que, en lo babtisme
30 promes, regonesca, i si mateix vence,
31 prenint diligencia,
32 lingua en custodia, pura consciencia,
33 e ab peus descalsos de mundans affectes, .
34 posat dins la cinta
35 de fe aprovada, la peresa victa,
36 los senys als objectes
37 posi en tal orde, que l’infernal tincta
38 ethiop no el fassa,
39 en la gran paluda de speransa crassa.
40 Prenga lo viatich, qui lo mon sustenta
41 purga los vicis, i virtuts robora.
42 aquesta penyora,
43 als crehents lexada, tot jorn nos presenta
44 l’Esglesia Sancta.
45 Lo saber que dona los doctes espanta.
46 Caritat inflama i la fe conserva.
47 Delint la culpa,
48 dels perversos habits ell nos desenvulpa,
49 e la gran caterva
50 de natura humana, quant ossos i pulpa
51 haura recobrada,
52 per ell, ab veu alta, sera judicada.
53 No apren la lengua la sabor que porta.
54 boci es jocunde al sperit nostre,
55 e es lo qui ens mostra
56 suavitat digna. E soferint, porta,
57 per entrar en gloria
58 de Christ la congoxa, tenint a memoria,
59 i el past en la taula, donat sens merexer,
60 perque pasciencia
61 en nos induesca conterint sciencia,
62 merexent nos pexer
63 d’aquest pa dels angels, sens fer resistencia,
64 e no, com feu Juda
65 qui sumi la hostia que hach ja venuda.
66 Si ab corporal vista, Jesus no pot veure,
67 haja lo refugi a la fe catholica,
68 que no es bucolica
69 o pastoral letra, qui ens induex creure,
70 ab sanch i martiri.
71 Es tant aprovada, que blanca com liri
72 entre les espines,
73 de les heretgies les rels ha tallades
74 e encarcerades
75 en l’antro de Ditis, e infernals mines.
76 I dona·ns noticia
77 com sota tal forma el prengam sens malicia.
78 Per obtenir venia, pens el qui s’acosta
79 a tan alt misteri, trement, hon se troba,
80 i vesti·s la roba
81 que Jesus ensenya al convidat hoste,
82 perque no li diguen:
83 levau de la taula, e apres, que el liguen,
84 posat en la fossa per Deu maleida
85 en eternal pena,
86 com tant es excelsa i digna la cena
87 que aquell convida
88 sol de vesta munda, i a fills amena,
89 e pren gran venjansa
90 del mendic o pobre qui per rich s’avansa.
91 Majestat divina, l’Escola flaquida
92 del Jueu refrena,
93 fundant l’edifici tot sobre l’arena,
94 e tant corregida
95 sia, que la glossa que sempre ordena,
96 Tu per terra lanses,
97 perque tal misteri maleir s’atansa.
98 Sobre totes, Mare Verge, beneida
99 ab gracia plena,
100 endressa mos actes, i no en res offene;
101 ans, sia delida
102 la mia scriptura per ton Fill, qui ens mena,
103 ab dolsa speransa,
104 a rebre la hostia, segura fermansa.
Ed. Gaspar Munar i Miquel Pascual: Francesc Prats, Llibre de Contemplació, Palma, Font, 1985, p.124.