Rialc
Rao 138.2

            Francesc Prats






    1      Aquell qui s’adapta la carn de Christ pendre,
    2      sols dels justs vianda, ab lo Verb unida,
    3      prepari la vida,
    4      perque capaç entri lo secret entendre.
    5      Als peus del prevere,
    6      los secrets diga. Guard que sia vera
    7      confessio, simple, neta i discreta,
    8      humil, frequentada,
    9      clara, vergonyosa i acelerada,
    10     plorant i secreta,
    11     acusant, entegra i aparellada
    12     a fer penitencia
    13     ab desig e forsa, i sens resistencia.

    14     Munde de l’ofensa, en edad perfecta,
    15     deju fidefssim, i ab pensa bona,
    16     e cint ab la zona ’
    17     d’intencio recta, perspicaç i neta.
    18     Per tenir la via
    19     segura i ferma i que no es canvia,
    20     en la Cena entra qui de mais libera
    21     als qui en ella creuen,
    22     e, sots lo velamen dels accidents, veuen
    23     la hostia vera,
    24     e, sens haver fastig, la pura sanch beuen,
    25     pero deposada
    26     la dura malicia e inveterada.

    27     De obres illicites, ab la humil pensa,
    28     satisfet lo deute a Deu i al proisme,
    29     so que, en lo babtisme
    30     promes, regonesca, i si mateix vence,
    31     prenint diligencia,
    32     lingua en custodia, pura consciencia,
    33     e ab peus descalsos de mundans affectes, .
    34     posat dins la cinta
    35     de fe aprovada, la peresa victa,
    36     los senys als objectes
    37     posi en tal orde, que l’infernal tincta
    38     ethiop no el fassa,
    39     en la gran paluda de speransa crassa.

    40     Prenga lo viatich, qui lo mon sustenta
    41     purga los vicis, i virtuts robora.
    42     aquesta penyora,
    43     als crehents lexada, tot jorn nos presenta
    44     l’Esglesia Sancta.
    45     Lo saber que dona los doctes espanta.
    46     Caritat inflama i la fe conserva.
    47     Delint la culpa,
    48     dels perversos habits ell nos desenvulpa,
    49     e la gran caterva
    50     de natura humana, quant ossos i pulpa
    51     haura recobrada,
    52     per ell, ab veu alta, sera judicada.

    53     No apren la lengua la sabor que porta.
    54     boci es jocunde al sperit nostre,
    55     e es lo qui ens mostra
    56     suavitat digna. E soferint, porta,
    57     per entrar en gloria
    58     de Christ la congoxa, tenint a memoria,
    59     i el past en la taula, donat sens merexer,
    60     perque pasciencia
    61     en nos induesca conterint sciencia,
    62     merexent nos pexer
    63     d’aquest pa dels angels, sens fer resistencia,
    64     e no, com feu Juda
    65     qui sumi la hostia que hach ja venuda.

    66     Si ab corporal vista, Jesus no pot veure,
    67     haja lo refugi a la fe catholica,
    68     que no es bucolica
    69     o pastoral letra, qui ens induex creure,
    70     ab sanch i martiri.
    71     Es tant aprovada, que blanca com liri
    72     entre les espines,
    73     de les heretgies les rels ha tallades
    74     e encarcerades
    75     en l’antro de Ditis, e infernals mines.
    76     I dona·ns noticia
    77     com sota tal forma el prengam sens malicia.

    78     Per obtenir venia, pens el qui s’acosta
    79     a tan alt misteri, trement, hon se troba,
    80     i vesti·s la roba
    81     que Jesus ensenya al convidat hoste,
    82     perque no li diguen:
    83     levau de la taula, e apres, que el liguen,
    84     posat en la fossa per Deu maleida
    85     en eternal pena,
    86     com tant es excelsa i digna la cena
    87     que aquell convida
    88     sol de vesta munda, i a fills amena,
    89     e pren gran venjansa
    90     del mendic o pobre qui per rich s’avansa.

    91     Majestat divina, l’Escola flaquida
    92     del Jueu refrena,
    93     fundant l’edifici tot sobre l’arena,
    94     e tant corregida
    95     sia, que la glossa que sempre ordena,
    96     Tu per terra lanses,
    97     perque tal misteri maleir s’atansa.

    98     Sobre totes, Mare Verge, beneida
    99     ab gracia plena,
    100    endressa mos actes, i no en res offene;
    101    ans, sia delida
    102    la mia scriptura per ton Fill, qui ens mena,
    103    ab dolsa speransa,
    104    a rebre la hostia, segura fermansa.

 

 

 

Ed. Gaspar Munar i Miquel Pascual: Francesc Prats, Llibre de Contemplació, Palma, Font, 1985, p.124.

 

Incipitario di Francesc Prats
Indice degli autori

Rialc