Rialc
Rao 107.2
Francesc de Mèscua
1 Fermant los ulls alt en l’amor eterna,
2 l’enteniment, si gracia l’afina,
3 a dir lo ver de la mare divina,
4 dins lo Volum qui tot quant es guoverna,
5 veura molt clar com l’alta genitura
6 per Creador l’Om exalsar devia,
7 en tant qu’ab Ell un suposit seria
8 causa final de tota sa factura.
9 E com obrant en elecio pura
10 de tot agent la fi principal sia,
11 ans fon elet l’Om qui Deu ser avia
12 que tot quant fon de qualsevol natura.
13 E, sens miga, la mare que fonc sua,
14 apres del Fil dec esser preeleta,
15 ans que Adam ne la ley a ’quel feta.
16 Per tant lo crim, de bens no la feu nua.
17 Aço veu mils qui privilegi ag[u]a,
18 car Deu ser hom es l’obra mes perfeta
19 que tot creat del Creador a treta.
20 Com lo finit ab l’Enfinit relua,
21 mare tenint a qui feu honor tanta
22 quant aver pot [la] dona pus honrada.
23 Eva, sert, fon sens tot pecat formada:
24 qui u pot negar d’aquesta mare santa?
25 Si ’n pecat fos, original, la planta,
26 d’on lo Fil pres la carn glorificada,
27 al vil Satan era ja subjugada,
28 en dessamor de Deu, no sens conplanta.
29 E si Jhesus elegis mort no pendre,
30 sa mare, sent d’original conpressa,
31 de veure Deu fora del tot sospessa.
32 Per ço la·n dec lo seu car Fil deffendre.
33 Als qui diran creus la Verge conpendre,
34 que Redentor d’universal malesa
35 fon Jhesus Christ, dic qu’ela fonc defesa
36 per El del cas, podent se·n ela stendre,
37 mas de peccat, puys preservada n’era,
38 segons es dit, no fon per aquel rassa,
39 e de tants bens ague plena la casa
40 com rebre en si com pur creat poguera.
41 Verge, yo tinc, dessarmat, causa vera,
42 vos, per merce guarnint me de la spasa
43 que per la mort de Jhesus fon romassa,
44 dins nostre cor tenint El la creura.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 113.