Joan Berenguer de Masdovelles
1 Lo fonament de mon pler, alagria,
2 sobra dolor veig asegut sta,
3 e quant n’a ’xit, ix, ne may axira,
4 es a mon dan mes que dir no sabria;
5 car tots los plers, dalits, que vuy ma tenen,
6 e m’an tengut, e tindran, prosomesch
7 son mundenals, e Deu na desçervesch
8 en tal endret, que tot be ma defenen.
9 Mos sentimens e volentats antenen
10 en alt muntar, e met ma llibertat
11 an usos mals, e no·m guart de peccat
12 ni d’enamichs que mortalment m’offenen,
13 e com foll tinch ma segura sperança
14 en los vils bens de furtuna venguts,
15 los quals m’es çert an un punt son perduts,
16 e no conech com vinch a trebucança.
17 Tota virtut ma folla cobegança
18 luynya de mi, e·m fa desordenar,
19 ffent me·ls delits d’equest mon abrassar
20 i aver grat, abandonant trempança;
21 pansi fugir, per bona conaxença
22 qui·m vench un jorn, en mos vans fets pensant,
23 mas no·m dura, perque viu al devant
24 so qui·m destreyn e·m porta malvolença.
25 No trop ramey, si no ffer depertença
26 de tots los guogs que tingua devant mi,
27 car, pus mos vulls, pels quals pech e pechi,
28 sien absens, no·m feran ffer offença
29 a Deu, ni gens ne tindre vida mala,
30 seguons he fet fins en lo present jorn,
31 ans, mudant punt, crech trobare sogorn
32 e muntare per virtuosa scala.
33 Nengu no·s dol de ma singular tala,
34 ne fins a vuy he trobat bon consell,
35 si be·m digui quant tinch en lo ventrell
36 a tal qui·m mes dins perillosa sala;
37 e perque·l fet benenia ma pensa,
38 prengui tot quant per aquell ma fonch dit,
39 de que·m trobi, he trop, enverguonyit,
40 e dura sort sobre mon fet dispensa.
41 A vos atench, ab pensa qui repensa,
42 Mare de Deu, soplicant jorn he nit
43 pregueu lo Fill ma luyn d’equell delit
44 que tinch, e·l mut, car mal en mi compensa.
Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, p. 223.
Incipitario
di Joan Berenguer de Masdovelles
Indice
degli autori
