Joan Berenguer de Masdovelles
1 Eres, pus ssuy ssi fort anamorats,
2 ffaray canço de rims unisonans,
3 perlan d’emor, car ssuy ne desirans,
4 e mays en dir d’una ses grans beutats,
5 son bon sauber, guyn, art he maestria,
6 son perlar bell, cortes he grecios,
7 son bell esguart, honest ez amor[o]s;
8 acolhir mils sap que dopn’al mon sia.
9 No veyrets may ffassa ges vanitats,
10 ne mostr’erguyll en fayts nez en senblans;
11 de totes jens, axi de pauchs com grans,
12 se fay grezir, car, seguons llurs estats,
13 honrar los sap, he ges no permatria
14 del gran ne·l poch auzir nulla reyzos
15 (d’ayçells ho dich qui·n son ssi enguoxos),
16 ans destrament los met en altre via.
17 En molts castells, viles he grans ciutats,
18 llauzors li dan reys, duchs e d’altres mans,
19 dizent axi: quez, a llur juy, mil tans
20 val, sap he pot (e sson ssi affermats),
21 que dopn’al mon; car ges no·s trobaria
22 a lleys null par, d’on ne son desiros
23 cascu d’ells tots; d’altre part temoros
24 tan fort, que ges no l’auzen dir «aymia».
25 E puixs com diu, ez ab quins mots pesats!,
26 sa rayzo, quan, per alcuns demendans,
27 li es dit res, no movent peus ni mans,
28 tinent los vulls mot ben amasurats;
29 ez, al comjat, ab quina cortesia
30 lo·ls da, ssi veu qu’estiguon ges pensos!;
31 com del pensar coneix tost l’ocayzos,
32 dopna vivent mils no y proveyiria.
33 De les virtutz, balleses he bondats
34 de vos, jentils, va gran fama volans
35 per lo mon tot, car tro·ls paytits infans
36 ne dizon be, quant ne son demenats;
37 per quez a mi, donques, dir no calia
38 ço qu’es ja çert e molt plus abundos
39 qu’ieu dir no u say; mas dich c’altre que vos,
40 de valer tant, molt mes se·n preharia.
41 Dona sens par: vos ets de tal valia
42 com la que dich: en agual sots abdos.
43 Er he tostemps sper socors de vos:
44 nul autre ges donar no·l ma poria.
Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, p. 30.
Incipitario
di Joan Berenguer de Masdovelles
Indice
degli autori
