Rialc
Rao 103.24

            Joan Berenguer de Masdovelles






    1      Ara conech sso que no conexia
    2      an aquell temps que us era sopjuguat
    3      per ffin’amor he bona volentat,
    4      que deves vos, ab lleyaltat, avia;
    5      car, sabeu çert, de vostron dit fiava,
    6      ab tot, sovint, me trespostaveu jorn
    7      ab fals enginy hi fort cautalos torn,
    8      mas, en ma ffe, jo le us fere pus blava.

    9      Dir vull del tot sso que secret pensava,
    10     dona, tenir, he dintre mon cubert,
    11     car ffet m’aveu tal joch, al descubert,
    12     que, ssi greument he prest no us en paguava,
    13     crech de tot çert farie us atravida
    14     mes que no sou, ab tot prou ho siau,
    15     car, ab enguan he molt manifest frau,
    16     m’aveu tocat, mostrant vos mal nodrida.

    17     Ara dire quin’es la vostra vida,
    18     ni com sabes falsament enguanar
    19     a mi, lo jorn que volgui ffe donar
    20     en vostros dits, dona de mal complida,
    21     e com m’aveu rompuda covenença
    22     e·l sagrament que·m fes de vostra ma
    23     sobre los sans; pensau no y menquera
    24     res, pus que veig vostra desconexença.

    25     Recorde us, crech, ab quina continença
    26     rebes a mi, volenterosament,
    27     l’ora que·m fes venir secretament
    28     la hon ffermam abdosos covinença,
    29     e, com sabeu, me das jornada çerta,
    30     ab gran voler que deves mi mostras,
    31     car vostre cors del tot m’abendonas,
    32     mas no·l volgui, per tenir vos cuberta.

    33     No us toqui gens, si be us viu descuberta,
    34     en sso que fonch promes per vos a mi;
    35     ffeu me·n estar com sertament sebi
    36     que us fora dan, car fembra prou sperta
    37     en perlar mal, ab vos era venguda,
    38     e ffeye·m por no descobris lo ffet.
    39     D’equest çervey vos fas ara retret,
    40     ab tot conech es cosa ja perduda.

    41     Un lloc sper hon siau coneguda,
    42     que us pugua dir so que us don per scrit,
    43     e poblicar, axi·l gran co·l petit,
    44     com falçament m’aveu la ffe rumpuda,
    45     e dir tot sso que, fins esta jornada,
    46     es entre nos passat, ab ffort gran pler,
    47     e gens no crech puguau naguar lo ver,
    48     pero, si u ffeu, lletre·n sera mostrada.

    49     Be us degreu sser, mala dona, guardada
    50     de scriur’axi, ni metr’en mon poder
    51     lletr’en lo mon, pus avieu voler
    52     de no tenir la ffe per vos donada.

 

 

 

Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, p. 182.

 

Incipitario di Joan Berenguer de Masdovelles
Indice degli autori

Rialc