Joan Berenguer de Masdovelles
1 Pus que sebi qu’e vostre sensoria
2 pleya que jo us anas prest visitar,
3 may he ffet als mas tostemps conguoxar,
4 ab bascha ffort, fins en lo present dia,
5 que sort he fat han permes mon voler
6 ab gran affayn se complis, he volgut;
7 car fina havuy ab mal m’an retengut,
8 levants me giyn, força, seyn he saber.
9 Creure de cert podeu, ma bell’aymia;
10 que·l voler meu era tentost hanar,
11 mas Deu vos jur que may pogui trobar.
12 cami nengu per anar hon volia,
13 car ço qu’e dit feren tot llur dever
14 en mi tenir; per que m’a covengut
15 ffer a llur vol tant com los ha plegut,
16 pus que sus mi avien tal poder.
17 Donchs, feu me tant, per vostre cortesia,
18 que ço que us dich creguau, sens jes duptar,
19 e que per sso no vullau mi llexar,
20 qui us vull e us ham molt mes que no solia,
21 e us son pus fferms, per Deu!, he mes sençer
22 que may no ffuy; mas, si sort m’a vençut,
23 las!, que y fere? Be m’a molt greu sebut,
24 car perdut n’e part de mon joy he pler.
25 La volentat, las trist!, jo be l’avia
26 en ffer tentost ço que us plegue menar
27 a mi, mas sort no u volgue ssoportar
28 james, abans m’a tengut tota via
29 pres he lliguat, no llexant comparer
30 mi devant vos, fins que·l jorn es vengut
31 que u ha permes, mas tant he ja perdut,
32 que·m dupte molt res me puscha valer.
33 Pus assi son, bella senyora mia,
34 rebeu me prest he no·m fessau penar,
35 e pensau be com sort me vol llevar
36 ço que mes ham e·l millor qu’el mon sia:
37 asso sou vos, q’a mon juy he perer
38 par no taniu; donchs, prestament m’ajut,
39 jo us en soplich, vostre gran altitut,
40 e no·m fessau cossa de no soler.
41 Dona sens par: al cor no·m pot caber
42 altre que vos, ne may no y ha cabut;
43 donchs, feu me be, car tant com he viscut
44 null temps l’agui ne·l posqui meyns aver.
Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, p. 55.
Incipitario
di Joan Berenguer de Masdovelles
Indice
degli autori
