Joan Berenguer de Masdovelles
1 Pus dau raho a mi, de mal perlar,
2 dona, de vos, ja no us tindre secreta,
3 ni penseu menys vostro berat remeta,
4 ans ara·l vull del tot maniffestar,
5 no perque pens verguony’agau, d’oir
6 so que us fere, denant, comptar he dir,
7 mas vull ho ffer, que sereu coneguda,
8 almenys, d’equell per qui sou ben volguda.
9 Be pens he crech volrreu del tot neguar,
10 com vos diran la viltat qu’eveu ffeta
11 a mi, mas gens no y poreu dar desfeta,
12 que clarament per lletra u pusch mostrar;
13 e, d’altre part, que y ffes entrevenir
14 persones tals, qui no volrran mentir
15 per cobrir vos, qui us sou desconeguda,
16 e, per poch seny, ab mi desavenguda.
17 Si vos voleu veritat atorguar,
18 direu com fuy de vostros ffets proffeta
19 com vos digui ves mi anaseu dreta
20 e d’altre ffet no us volguesseu curar;
21 e vos, volent a mi secret tenir,
22 so que d’uymes pus no·m podeu cobrir,
23 digues, plorant, ab veu casi vençuda:
24 «Ma volentat, senyor, de vos no·s muda».
25 Mas, com sabeu, may volgui fe donar
26 en vostros dits, dona molt indiscreta,
27 abans vos fiu un poch tenir destreta,
28 e sso perque us pogues de mal guordar;
29 mas, volent vos vostra viltat complir,
30 ab gran affany prestament fes venir
31 aquell qui us ach e us dona tal cayguda,
32 que no crech may la vegau revenguda.
33 Pler no trop gens vostro ffrau ressitar,
34 ans m’es fort greu com no us he de mal treta,
35 mas es forssat que mal per mal vos reta,
36 pus d’equell ffer no us sou volgud’estar;
37 e mes me ve ara de vos pertir,
38 que pus avant no us vull ni dech servir,
39 ans, pus aveu la verguonya perduda,
40 sereu per mi, hon deveu, aseguda.
41 Si be·s dix may de vos, are·s pot dir
42 lo mal major que·s pugua presumir,
43 car vida tal aveu pocha tenguda,
44 que us ha la gent molt per don’abetuda.
Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, p. 185.
Incipitario
di Joan Berenguer de Masdovelles
Indice
degli autori
