Rialc
Rao 103.118

            Joan Berenguer de Masdovelles






    1      Perdut he pler, deport, solas he riure,
    2      despuixs parti, bell’aymia, de vos,
    3      e visch panssiu, trist he ffort conguoxos,
    4      car sent he veig que gens no pore viure
    5      estant absent de vostra senyoria,
    6      d’on son partit romput, desesperat,
    7      a vos blasmant, qui james veritat
    8      no·m volgues dir, ne·m ffes tal cortesia.

    9      L’ora que pris, ab molta fellonia,
    10     dona, de vos, com sabeu, comiat,
    11     no creya gens que us fos tan sopjuguat,
    12     que passas mal, per vostra companyia
    13     llexar del tot, pus que·m ffeyeu ffellença
    14     tan gran com ffes de rompre jurament,
    15     mas ara veig c’Amor gens no·m consent
    16     qu’ab vos null temps partescha covinença.

    17     Ja fuy ssotsmes, lo jorn de ma naxença,
    18     de ffer del tot a vostro manament,
    19     e no·m partis de vos en mon vivent,
    20     no contrestant me trencau promatença;
    21     per que, pus sse que tal es ma ventura,
    22     que gens no·m pusch un pas de vos partir,
    23     desemat vull a vos tostemps servir,
    24     passant affanyn, turment, dol he tristura.

    25     D’essi avant no·m vull donar gens cura
    26     del que·m fareu, he que·m fesseu morir,
    27     ans ssoffarre, lo mils pore ssoffrir,
    28     lo mal que pas ab passio molt dura;
    29     e vull ffiar de vostra gentilesa,
    30     si be, ffiant, m’aveu ja desçabut,
    31     car algun temps pens sera conegut
    32     mon bon servey per vostra gran destresa.

    33     Ab homil cor he volentat ençesa
    34     a vos me ret, abandonat, vençut,
    35     e us ssoplich molt que sia retengut,
    36     ara, per vos, ab tot que us he hoffesa,
    37     e no siau del que us dix malcontenta,
    38     ne gens per sso no·m vullau desemar,
    39     car desig gran ves vos me feu arrar,
    40     qui ffort ssovint ab mal me desetenta.

    41     Dona de mi: ffeu que mon desig senta
    42     vostre merçe, he no·l fessau penar,
    43     car ssi no vos, als no·l pot contentar,
    44     e sens vos gens de res no s’acontenta.

 

 

 

Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, p. 137.

 

Incipitario di Joan Berenguer de Masdovelles
Indice degli autori

Rialc