Joan Berenguer de Masdovelles
e Andreu Despens
Masdovelles
1 Mossen Endreu: un om a ffet aymia,
2 en la qual may pora merçe trobar,
3 hi es ben certz que, si la vol llexar,
4 aura son vol del mon la mes jolia;
5 per que jo us prech, per vostre gentilesa,
6 me fessats tant que vullats ara dir,
7 lo dit bon hom, si deu ho no jequir
8 la que debans avia per si presa.
Spens
9 En cavaller: ma volentat seria,
10 d’aquest dabat que voleu altercar,
11 seguir tostemps e voler trebelhar
12 ab la qu’abans l’om per si pres’avia,
13 e no llexar, per coss’al mon, s’enpresa,
14 e ’n cas que res no pogues hobtenir
15 de sa merçe, la deu millor servir
16 ab gran sforç he sens nulla peresa.
Masdovelles
17 Ges no m’acort, ne may m’ecorderia,
18 en vostron dit, mossenyer, ans me par
19 concellau mal l’om, fent l’abendonar
20 la plus janzer del mon c’aver podia,
21 per aymar leys qui·l portara pobresa
22 he d’on james no pora conseguir
23 sino la mort, car tots jorns deu llenguir,
24 ab mal he dol, vinent a gran flaqueza.
Spens
25 De mon concell james jo no·m pertria,
26 per que val mes, si be y voleu pensar,
27 que l’om de be lo·n feu hanamorar
28 les grans virtuts qu’en ella conaxia;
29 per qu’a mon seny faria gran peguesa,
30 per don’al mon, d’esta·s volgues partir,
31 qu’onor es gran qui·s pot per seu tenir,
32 e lo restant no u preu una pugesa.
Masdovelles
33 Concell tan mal james no lloharia,
34 mosse[n] Despens, abans vos dich tot clar
35 que·l desllou molt, e·m fets maravalhar
36 del que dizets, car l’om, per nulla via,
37 aver no pot sino dol he tristesa
38 en servir leys qui no·l vol retanir;
39 per que·l val mes lo joy d’emor complir
40 ab la qui·l vol, plus es de gran ballesa.
Spens
41 Lo gran poder d’emor, he senyoria,
42 e sos costums, costreny cascu d’aymar,
43 e no li plau nengu·s dega mudar,
44 pus c’a triat sa bona companyia,
45 sino tostemps, ab volentat ençesa,
46 honestament aquella deu seguir,
47 e leix tot ço qui·l pot d’altre venir,
48 pus veu qu’en leys floreix ten gran bonesa.
Masdovelles
49 Mos ffrayres cars: l’esforç d’emor crey sia
50 tal com dizets, he pot cascu forçar,
51 e cell qui·s vol fa dins sa cort entrar,
52 e don’als uns pler, als altres faunia,
53 mas jes, per ço, esser no deu remesa
54 l’amor, per l’om, de leys qui fay florir
55 beutat he seny, he qui·l vol hobezir,
56 per la cruzel qui·l fay ten gran malesa.
Spens
57 Mossen Johan: james concellaria
58 al dit bon hom que·s degues apartar
59 de ses amors, mas fferm voler estar,
60 seguint tostemps s’amorosa paria;
61 pus que la veu donos’ab gran destresa,
62 e·l voler cast que li plau mantenir,
63 per qualsevol qu’ell pogues conquerir
64 no deu llexar don’ab tanta proesa.
Masdovelles
65 Vostre rayzo lloar ges no poria,
66 mosse[nye]r bell, ne m’i vull acordar,
67 ab tot le us veig ab gran sforç reunar,
68 ans dich que l’om qui seguira la mia
69 aura solas ab cella qu’es cortesa,
70 qu’eymar lo vol he per seu retenir,
71 mas l’altr’ab mal aura sos jorns fenir,
72 e crey, per Deu, sera s’arma represa.
Spens
73 A l’om de be res no·l contentaria
74 que·l mon justat pogues senyorajar,
75 ni es bastant poder lo contentar
76 levant li ço d’on ha tant’alegria,
77 que tant content es de sa gran abtesa,
78 de son bon seny he de son captenir,
79 com d’altr’aver lo pus bell que se·n mir,
80 pus ca la veu honest’ab saviesa.
Masdovelles
81 Per jutge prench, en cesta gran contesa,
82 Johan Bosca, qui de çert, sens falhir,
83 dara lo dret al qui·l deu hobtenir,
84 qu’en tal fet sap ez ha gran spertesa.
Spens
85 Si’a ’N Bosca nostre tansso comesa,
86 que per ma part ma plau, pus allegir
87 l’aveu volgut, qu’en ell ha tal sentir
88 sebra dir cert qui mils l’aura deffesa.
89 Entre nos dos es debat, en cest dia,
90 si com veyrets en nostre tanssonar,
91 e pensam tots lo dit debat guoynar,
92 per aver dret he tenir milloria;
93 mas no·s pot ffer, ans, ses nulla contesa,
94 es lo dret d’u, per quez al juy venir
95 volem, de vos, qui us fayts En Bosca dir:
96 diats nos, donchs, quals ha millor part presa.
Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, p. 73.
L’ultima cobla è preceduta dalla rubrica: cobla dejus scrita fonch tremesa, per nosaltres dos, al dit En Bosca, lo qual pres carrech dar centencia en nostron debat.
Incipitario
di Andreu Despens
Incipitario
di Joan Berenguer de Masdovelles
Indice
degli autori
