Mossèn Avinyó
1 D’amor me clam de l’interes que prench,
2 pus no so ’n punt poder li resistir,
3 ans m’es forçat tal pena sostenir,
4 pus que l’esforç en mi gens no comprench.
5 Mas tinch l’esper que fa ’quell qu’es malalt
6 e per son mal lo jutgen ja per mort,
7 medecinant li passa·l mal tan fort,
8 qu’essent ja cert, li fan tornar prest alt.
9 Trobant me ’n punt per fer lo derrer salt,
10 no trob remey ni se ’b qui m’aconord.
11 O trist de mi, desventurat de sort!
12 E que fare, mesclant s’i lo desalt?
13 Son demostrar a mi fa ’star incert!
14 Si per merce volra donar socors
15 al cor mesqui qui no ’s poch angoxos:
16 lo be ’sperant, pel mal que te mes cert.
17 Ans que per mort al vas m’agen cubert,
18 deman en do: «Tothom sia ploros
19 de mon trist cas, e rest mes doloros
20 al qui ma mort sera ’stat pus apert,
21 e de mon cors sia lo mermessor,
22 distribuint al voler seu mos bens.
23 Al soterrar vull de[n]an moltes gents,
24 car de tal mort se mereix fer honor».
25 A Deu reclam, aquell Pare d’Amor,
26 ans del trespas me don tals sentiments,
27 e si·s dolra de mos tan grans turments
28 la per qui pert del mon la mes favor.
29 E prench cami lunyant, mas no se·l loch,
30 si ’s de repos o mal mes infinit.
31 Essent m’incert, jo prench un gran despit;
32 cert, lo meu dan no·m par sia poch.
33 Del mon no·m dolch, prenent tal enderroch,
34 mes dolra·m molt da qui·m sere partit:
35 en paradis no vull ser acollit
36 si vos no y sou, ab qui jo tingua joch,
37 car sensa vos a mi no plau saber
38 semblant delit qui no pot ser compres;
39 si be, so cert, desige·l tota res,
40 a mi no·m plau ni u tench gens en voler.
41 Alta·s de sort, e de molt gran voler,
42 la per qui so en tant estrem offers;
43 si promptament del dan no so deffers
44 lo pobre cors la mort te per esper.
Ed. Rossend Arqués, Les poesies amb la rúbrica «Mossèn Avinyó», Venècia, s. e., 1990.
Incipitario
di Mossèn Avinyó
Indice
degli autori
