Mossèn Avinyó
1 [T]ots mos delits en un punt volgui perdre,
2 l’or’e lo jorn que fuy deliberat;
3 e quant me·n viu del tot desprosperat,
4 lo pobre cor se comença d’esperdre,
5 ell conexent esperança perduda,
6 ab prou senyals donant li ’n claritud,
7 molt descuberts, car no porten escut:
8 mas ja per ço mon bon voler no·s muda.
9 Temps d’esperar d’amor haver ajuda
10 gens no·m compren, essent hi tals contrasts,
11 mes no ’s a mi haver tals libertats,
12 poder lexar qui·m te la pensa muda.
13 Axi me·n pren com fa ’quell qui ’s malalt:
14 havent per clar que te mal incurable,
15 no te l’esper d’aquell esser curable
16 si donchs per mort, que [a] tots es derrer salt.
17 Aquell esper ab lo voler molt calt,
18 car sere solt d’estrema passio
19 qui·m fa perdent lo seny e la raho;
20 no ignorant de mos fets a desalt.
21 Mes val partir del mon ab mort lohada
22 que viure mal, essent luny de conort;
23 e va·s perdent la pena no poch fort
24 e ’s hom segur de fer mort desestrada.
25 En aquell temps, si la pens’es sobrada,
26 es perillos qui te tal pensament:
27 que l’arm’e·l cors no·s vaja tot perdent,
28 com d’Oliver qui per s’anamorada
29 sa volch matar donant s’ab un fagui
30 [un] tant gran colp que·s va partir la testa.
31 Tots los amants de s’amor faran festa,
32 sollempnitzant la mort d’aquell mesqui.
33 No fare ’vanç, si·n pren a mi axi,
34 que, no volent, se fan de grans errades,
35 e qui mes tem del perill les intrades,
36 promptes li son, si pensa·n donar fi
37 al gran treball que te la sua pensa,
38 richa d’enuig, abundosa ’n tristor;
39 per esquivar la vida ’b desfavor
40 en fer se dan lo voler hi dispensa.
41 En aquest fet l’entendre meu repensa
42 per los perills qu’es veu estar davant
43 e sol un pas de mi no·s van lunyant;
44 lo pensament de mon cor fa despensa
45 e sos sacrets li vol participar,
46 pus de consell ma person’es deffesa,
47 pren lo repos fins que mort l’aj’offesa
48 ab son acort, qui d’ell no·s pot lunyar.
49 Alta·s de sort, qui·m fa vivint penar
50 e vol que port la mort per sa empresa:
51 en lo tardar lo delit es tristesa,
52 car viure mal no deu nengu ’cceptar.
Ed. Rossend Arqués, Les poesies amb la rúbrica «Mossèn Avinyó», Venècia, s. e., 1990.
Incipitario
di Mossèn Avinyó
Indice
degli autori
