Mossèn Avinyó
1 [S]egons comprench, pratica cortesana
2 vos fa dir no del que de vos desig,
3 car promptament la senyora luçana
4 no·s deu liurar segons tots jorns se lig,
5 ffent compte tal la cosa desigada
6 per un gran temps es de mes estimar;
7 un cas tant fort, ab mi lo praticar,
8 me fa tenir la persona lassada.
9 D’un tal estrem ma pens’es treballada,
10 mes, dels treballs, conort es lo menor;
11 sere content, si suma no·s errada,
12 del [e]sperat per por d’aver pijor.
13 Mas, pus sabeu que port en mi flaquesa
14 per los grans mals qui·m tenen nit e jorn,
15 en do us deman que no us metau en torn,
16 car nunch’amor ab mi fon tan encesa.
17 Pus vos es clar ma voluntat sotmesa
18 es tant ab vos, no podent s’i ’ffegir,
19 quin guany fareu en donar me tristesa
20 ni per tal cas voler fer me morir?
21 Car vostre foch ha pres ja tant ab mescha
22 que lo tardar no creix mes lo voler,
23 pus m’a forçat amor ab son poder,
24 donant m’al grat de qui vol no·m pertescha.
25 Lo jugador qui fa son joch a grescha,
26 ab lo dau falç dete lo seu avanç,
27 signifficant, ans del joch se partescha,
28 que mala sort li dona desavanç;
29 mas, a tenir, los daus fan a sa guisa;
30 axi us en pren, vos fent de mi l’esquiu,
31 mas jo comprench no passara l’estiu:
32 d’aspra que·m sou, a mi sereu prest lisa.
33 Ma voluntat, essent de major cisa,
34 en ben amar, l’aguayt sentir me fa;
35 vos demostrant e fent me cara risa,
36 crech esser ver lo que profetara
37 l’entendre meu, qui del vostre·s contenta:
38 ffa presumir volreu donar socors
39 a mi, qui·l mal me fa ’star congoxos,
40 e, per mon dan, m[a] sanch ja no·s calenta.
41 Alta·s de sort, e ’n mes virtut atenta,
42 qui·m dona pler e·m fa ’star enujos:
43 mes de l’enuig so molt pus abundos
44 que del delit, pus mon pler vos contenta.
Ed. Rossend Arqués, Les poesies amb la rúbrica «Mossèn Avinyó», Venècia, s. e., 1990.
Incipitario
di Mossèn Avinyó
Indice
degli autori
