Rialc
Rao 10.10
Mossèn Avinyó
1 [P]us bona sort de mi tots jorns sabsenta,
2 volent que·m luny de qui no·m plau absencia,
3 mes forçat dir: «Partida de ma pena»,
4 als qui damor tenen lo major ceptre,
5 pregant a tots me vullen dar ajuda
6 en quant poran, pus vegen que u meresque;
7 e sia prest, si no volen que muyre,
8 car triga gran, a morir prest me cuyta.
9 Los ignorants de mon gran mal fan burla,
10 dient a molts: lo seny de mi saparta,
11 havent per clar que visch en gran desorde,
12 no conexent lo mal que mi desvia.
13 Un parlar tal que n molts veig vuy abita
14 me torne n pler, que·m fan venir desastre;
15 pensant dir be, se lunyen mes del terme,
16 donchs lur burlar en mes pler me retorna.
17 Dunes gents tals no·m plau gens lo lur veure,
18 mas haure pler de mi·s vullen ben dolre
19 los qui n lur fet perden la conaxença:
20 per ben amar son [c]echs, trobant se n falta,
21 no ignorant si cometran errada;
22 mas es forçat oblidar se la fama,
23 qui·s va perdent entre gent poch entesa:
24 en fets damor lunyats son de sa costa.
25 Alta·s de sort, qui·m fa passar vidaspra;
26 per ser nabsent, ma vida trob despesa:
27 no trob remey ni se ab qui m’afferra,
28 si donchs la mort no prench per consellera.
Ed. Rossend Arqués, Les poesies amb la rúbrica «Mossèn Avinyó», Venècia, s. e., 1990.