Rialc
Rao 10.10

            Mossèn Avinyó






    1      [P]us bona sort de mi tots jorns s’absenta,
    2      volent que·m luny de qui no·m plau absencia,
    3      m’es forçat dir: «Partida de ma pena»,
    4      als qui d’amor tenen lo major ceptre,
    5      pregant a tots me vullen dar ajuda
    6      en quant poran, pus vegen que u meresque;
    7      e sia prest, si no volen que muyre,
    8      car triga gran, a morir prest me cuyta.

    9      Los ignorants de mon gran mal fan burla,
    10     dient a molts: lo seny de mi s’aparta,
    11     havent per clar que visch en gran desorde,
    12     no conexent lo mal que m’i desvia.
    13     Un parlar tal que ’n molts veig vuy abita
    14     me torne ’n pler, que·m fan venir desastre;
    15     pensant dir be, se lunyen mes del terme,
    16     donchs lur burlar en mes pler me retorna.

    17     D’unes gents tals no·m plau gens lo lur veure,
    18     mas haure pler de mi·s vullen ben dolre
    19     los qui ’n lur fet perden la conaxença:
    20     per ben amar son [c]echs, trobant se ’n falta,
    21     no ignorant si cometran errada;
    22     mas es forçat oblidar se la fama,
    23     qui·s va perdent entre gent poch entesa:
    24     en fets d’amor lunyats son de sa costa.

    25     Alta·s de sort, qui·m fa passar vid’aspra;
    26     per ser n’absent, ma vida trob despesa:
    27     no trob remey ni se ab qui m’afferra,
    28     si donchs la mort no prench per consellera.

 

 

 

Ed. Rossend Arqués, Les poesies amb la rúbrica «Mossèn Avinyó», Venècia, s. e., 1990.

 

Incipitario di Mossèn Avinyó
Indice degli autori

Rialc