Corpus dels Cavallers de València
1 Sitot no pot lenga d’ome bastar
2 a la lausor del veray Sagrament
3 del Cor de Deu, qui per nos humilment
4 volc mort sofrir, per la festa honrar
5 fau vers novell, sopleyant l’umil Mayre
6 qui·l nos peric ver hom e ver Salvayre,
7 que ses nul pech lo·m laxe be finir,
8 car pazor ay senes ley de faylir.
9 Cant pus hi vau pensan, lo seny mi fayl:
10 tant veig lo cors de natura mudat,
11 que·l vi e·l pa veig transsubstanciat
12 en carn e sanch d’aquell veray mirayll,
13 on se mostrech, sots l’umenal figura,
14 la Deïtat, cuberta de carn pura,
15 e fuech ensemps ver Deus ez hom mortals,
16 al Payre seu en deïtat eguals.
17 Aycel tresor del seu cors precios
18 nos volch lexar, perque l’ajam tostemps
19 tuyt li fizel cant serem endesemps
20 de la greu mort que Ell sofric per nos
21 recordement e de so que ’n la Cena
22 dix als cenants, stant la taula plena:
23 «Veus lo meu Cors, qui per vos mort pendra.
24 Cant so farets de mi us recordara».
25 Adorats es cest noble Pa al cel
26 pels angels bos e per tots los salvats,
27 e altres veus criden, ajonoylats:
28 «O Sant dels Sants, o Sant Emanuel,
29 ages merce de natura humana,
30 que sens ru es del tot frevol e vana,
31 car l’Anamich, ab son malvat sauber,
32 no le·n desviu ne l’aj’en son poder.
33 Aycest Pa es per trestots recebut
34 los cristians, mas egual fruyt no n’an,
35 car los malvats lo reben a lur dan
36 es als justs es mout veraya salut.
37 Per que·n devem tuyt, ab gran diligensa,
38 de tots pecats mudar la consiensa,
39 dels fayliments avent contricio,
40 cant d’eycest Pa fem la comunio.
41 O Rey dels reys, qui per la gran falensa
42 del primer hom volguist pendre naxensa
43 ez en la Crots sofrir greu pacio,
44 vulles nos dar vera salvacio.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 94.
Incipitario
del Corpus dels Cavallers de València
Indice
degli autori
