Teatro
Misteri d’Elx
Consueta o Director per a la gran funció de Vespra y Dia de la Mare de Déu de la Asumpció, Patrona de Ells. Per als Mestres de Capella.
[Primera jornada o Vespra]
[Lo acte de la Vespra és lo següent. Que acabades les vespres ix la Maria ab les dos Maries y quatre o sis àngels de la ermita de Sant Sebastià, on està la capella de Nostra Senyora, y la acompanyen los dos elets (seculars) ab lo mestre de capella, lo vicari foràneo y dos capellans ab sis o güit cavallers a la iglésia major ab los sons y trompetes, y entra per la porta major y va a l’andador y sonen los ministrils, orgue y campanes, y agenollada, sobre dos coxins de vellut carmessí, canta les cobles següents:
Maria
Germanes mies, yo voldria
fer certa petició aquest dia.
Preg-vos no·m vullau dexar,
puix tant me mostrau amar.4
Maries
Verge, on vós voldreu anar
vos irem a acompanyar.]6
Maria, agenollada
Ay, trista vida corporal!
O món cruel, tan desigual!
Trista de mi! Yo què faré?
Lo meu car fill, quant lo veuré?10
Acabada esta cobla pasa avant y agenolla’s enfront lo ort y canta lo següent al mateix to.
[Maria]
O sant verger Getsemaní,
on fon pres lo Senyor! Aquí,
en tu finà tracte cruel
contra el Senyor de Israel.14
Pasa a la creu y canta:
[Maria]
O arbre sanct, digne de honor,
car sobre tots es lo millor!
En tu volgué sanc escampar
aquell qui·l món volgué salvar.18
Pasa al sepulcre y canta:
[Maria]
O sant Sepulcre virtuós,
en dignitat molt valerós!
puix en tu estigué y reposà
aquell qui cel y món creà.22
Pasa la Maria al cadafal y, agenollada en lo llit, canta lo següent:
[Maria]
Gran desig m’és vengut al cor
del meu car fill, ple de amor,
tan gran que no u poria dir,
on per remei desig morir.26
Acabada esta cobla, obren la porta del cel y devalla lo núvol ab lo àngel, y comensant a exir per la porta, se à de disparar la artilleria, sonarà lo orgue, menestrils y campanes, mentre lo núvol devalla alguna distància, y en parar la artilleria y los demés instruments, obre’s lo núvol y comensa a cantar lo àngel les següents cobles:
[Àngel]
Déu vos salv, verge imperial,
mare del Rey celestial,
yo us port saluts e salvament
del vostre fill omnipotent.
Lo vostre fill qui tant amau
e ab gran goig lo desijau,
Ell vos espera ab gran amor
per exsalsar-vos en honor.
E diu que al ters jorn, sens duptar,
Ell ab si eus vol appellar
alt en lo regne celestial
per regina angelical.
E manà’m que us la portàs,
aquesta palma, y eus la donàs,
que us la fassau davant portar
quant vos porten a soterrar.42
Acabada esta cobla arriba lo àngel y agenolla’s en lo cadafal, prop la Maria, y besa la palma y posa-la sobre lo cap y dóna-la-y; y la Maria pren dita palma fent la mateixa serimònia, y respon al to de «Vexilla Regis», dic al to de «Gran desig».
Maria
Àngel plaent e illuminós,
si gràcia trop yo davant vós,
un do vos vull demanar;
prec-vos no·l me vullau negar.
Ab mi ensems, si possible és,
ans de la mia fi, yo vés
los apòstols assí justar
per lo meu cos a soterrar.50
Acabada esta cobla, respon lo àngel muntant lo núvol.
Àngel
Los apòstols assí seran
y tots ab brevetat vendran,
car Déu, qui és omnipotent,
los portarà soptosament.
Y puix, Verge, [h]o demanau,
lo etern Déu diu que li plau,
que sien assí sens dilació
per vostra consolació.58
Acabada esta cobla, tanca’s lo núvol, y entra en lo cel y tanca’s la porta, y tornen a sonar los menestrils, campanes y los demés instruments. Ara entra sent Joan Apòstol, fent admiracions, y canta lo següent:
St. Joan
Saluts, honor e salvament
sia a vós, mare exel lent,
e lo Senyor qui és del tro
vos done consolació.62
Respon la Maria al to de «Ay, trista vida corporal»:
Maria
Ay, fill Joan e amich meu!
Conforte-us lo ver Fill de Déu,
car lo meu cor és molt plaent
del vostre bon adveniment.
Ay, fill Joan! Si a vós plau,
aquesta palma vós prengau
y la’m fassau davant portar
quant me porten a soterrar.70
Pren sent Joan la palma y besa-la, posan-se-la sobre lo cap, y, apartat un poch diu, com a plorant, lo següent:
St. Joan
Ay, trista vida corporal!
O món cruel, tan desigual!
O trist de mi! Y on iré?
O llas mesquí! Yo què faré?
O Verge, reyna imperial,
mare del Rey celestial!
Com nos dexau ab gran dolor
sens ningun cap ne regidor!78
Acabada esta cobla, se gira sent Joan un poch envés la porta major, y diu la següent cobla:
[Sant Joan]
O apòstols e germans meus!
Veniu, plorem ab tristes veus,
car hui perdem tot nostre bé,
lo clar govern de nostra fe.
Sens vós, senyora, què farem?
E ab qui ens aconsolarem?
De ulls e cor devem plorar
mentres viurem, e sospirar.86
Entra sent Pere fent admiracions y aplega al cadafal y, humillant-se agenollat davant la Maria, ella li posa los brasos damunt, y alça’s y abraça a S. Joan, humillant-se los dos, y diu al to de «Saluts onor», etc., al mateix to que diu sent Joan la primera cobla.
Sent Pere
Verge humil, flor de honor,
mare de nostre Redemptor,
saluts, honor e salvament
vos done Déu omnipotent.90
Mentres sent Pere diu esta cobla, entren sis apòstols, de dos en dos, fent les mateixes admiracions, y, arribant a la Maria, li fan humiliació besant-li les mans, y, moguts, fan son acatament a sent Pere y després a sent Joan, abraçant-los fints agenollar-se ab un genoll. En seguida entren tres apòstols, qui seran sent Jaume y altres dos, cascú per sa porta, y, juntats en lo andador, abrasen-se. Després de haver fet admiracions, canten lo següent:
[Apòstols]
O poder de l’alt imperi,
Senyor de tots los creats!
Cert és aquest gran misteri,
ser ací tots ajustats.
De les parts de ací estranyes
som venguts molt prestament,
passant viles y montanyes
en menys temps de un moment.
Ab gran goig, sens improperi,
som ací en breu portats.
Cert és aquest gran misteri,
ser ací tots ajustats.102
Acabat lo ternari, munten al cadafal y fan les ceremònies que els altres, en veu baxa y agenollats:
[Apòstols]
Salve regina princesa,
Depeus: mater Regis angelorum,
advocata peccatorum,
consolatrix aflictorum.
L’omnipotent Déu, fill vostre,
per nostra consolació
fa la tal congregació
en lo sant conspecte vostre.
Vós, molt pura e defesa,
reatus patrum nostrorum,
advocata peccatorum,
consolatrix aflictorum.114
Sent Pere
O Déu, valeu! Y qu·és assò,
de aquesta congregació?
Algun misteri amagat
vol Déu nos sia revelat.118
Respon la Maria al to de «Ay, trista vida corporal»:
Maria
Los meus cars fills, puix sou venguts
y lo Senyor vos haja duts,
mon cos vos sia acomanat
lo soterreu en Josafat.122
Acabada esta cobla, se gita la Maria, morta, y donen-li una candela ensesa en les mans, y los apòstols se alçaran tots. Ab brevetat y cecret apartaran la Maria y posaran la ymage, y cantaran lo següent:
[Apòstols]
O cos sanct glorificat
de la Verge sancta y pura!
Hui seràs tu sepultat
y reynaràs en la altura.126
Mentres se canta lo sobredit, comensa a devallar lo araceli, y los apòstols prenen los siris encesos, y canta lo araceli:
[Àngels]
Esposa e mare de Déu,
a nós, àngels, seguireu.
Seureu en cadira real
en lo regne celestial.
Car puix en vós reposà
aquell qui cel y món creà,
deveu aver exalsament
e corona molt exelent.
Apòstols e amichs de Déu,
este cos sagrat pendreu
e portau-lo a Josafat,
on vol [que] sia sepultat.138
En aver muntat lo araçeli ab la ànima, tornen a tirar y sonen tota la armonia de la música, y ce acaba la festa del primer dia.
[Segona jornada o Dia]
La festa del dia és la següent. Primo, acabades les vespres, mentres se diguen completes, van los apòstols a vestir-se, y, en acabar completes, entraran en la iglésia, acompanyats ab los majordoms y los sants sent Pere, sent Joan, sent Pau y demés apòstols, exepto sent Tomàs, que no entra fins lo darrere de tots (com avant se dirà), y les Maries es queden en lo andador acompanyades ab los àngels y dos o tres capellans, y los apòstols munten al cadafal y, per orde, van adorar la image de la Mare de Déu, la qual ya à de estar en lo llit ab quatre antorches de sera blanca, enseses als cantons del cadafal. Y, en aver adorat, se aparten a un cap, y canten sent Pere y sent Joan y altre lo següent:
[Sent Pere, Sent Joan i Sent Jaume]
Par-nos, germans, devem anar
a les Maries pregar
devotament vullen venir
per a la Verge sepelir.142
Acabat de cantar, aniran a les Maries y canten lo següent en lo andador, que és a do estan les Maries.
[Sent Pere, St. Joan i St. Jaume]
A vosaltres venim pregar
que·msemps anem a soterrar
la Mare de Déu gloriós,
puix tant bé ha fet per nós.
E anem tots ab amor
e alegria
per amor del Redemptor
e de la Verge Maria.150
[Responen les Maries y àngels als apòstols:
Maries
Vosaltres siau benvinguts,
parents e amichs de grans virtuts,
promptes som per a anar
a la Verge a soterrar.]154
Acabat de cantar, pren sent Pere la palma que té lo image, y canta lo següent.
Sent Pere
Preneu vós, Joan, la palma preciosa
e portau-la davant lo cos glorificat,
car axí u dix la Verge gloriosa
ans que als cels se n’agués pujat.158
Respon sent Joan lo següen al mateix to:
Sent Joan
De grat pendré la palma preciosa
e compliré lo que [m’]aveu manat,
puix que aveu potestat copiosa
de condemnar e delir tot pecat.162
Dita esta copla, pren sent Joan la palma y, agenollan-se tots los apòstols al derredor del llit, canten lo següent:
[Apòstols]
Flor de virginal bellesa,
temple de humilitat
on la sancta Trinitat
fon enclosa e contesa,
pregam-vos, cos molt sagrat,
que de nostra parentat
vos acort tota vegada
quant sereu als cels pujada.170
Acabat de cantar, prenen los apòstols lo cos de la Mare de Déu per a portar-lo a soterrar, dient lo psalm:
In exitu Israel de Ægypto,
domus Jacob de populo barbaro:
Facta est Judea sanctificatio eius:
Israel potestas eius.
Mare uidit, et fugit:
Jordanis conuersus est retrorsum.
Montes exsultauerunt ut arietes:
et colles sicut agni ouium.
Quid est tibi mare quod fugisti?
et tu Jordanis, quia conuersus es retrorsum?
Montes exsultastis sicut arietes,
et colles sicut agni ouium?
A facie Domini mota est terra,
a facie Dei Jacob:
Qui conuertit petram in stagna aquarum,
et rupem in fontes aquarum.
Non nobis, Domine, non nobis,
sed nomini tuo da gloriam.
Super misericordia tua et ueritate tua:
nequando dicant gentes: Ubi est Deus eorum?
Deus autem noster in cælo:
omnia quaecumque uoluit, fecit.
Simulacra gentium argentum et aurum,
opera manuum hominum.
Os habent, et non loquentur,
oculos habent, et non uidebunt.
Aures habent, et non audient,
nares habent, et non odorabunt,
Manus habent et non palpabunt,
pedes habent, et non ambulabunt,
non clamabunt in gutture suo.
Similes illis fiant qui faciunt ea,
et omnes qui confidunt in eis.
Domus Israel sperauit in Domino,
adjutor eorum et protector eorum est.
Domus Aaron sperauit in Domino,
adjutor eorum et protector eorum est.
Qui timent Dominum sperauerunt in Domino,
adjutor eorum et protector eorum est.
Dominus menor fuit nostri,
et benedixit nobis.
Benedixit domui Israel,
benedixit domui Aaron.
Benedixit omnibus qui timent Dominum,
pusillis cum majoribus.
Adjiciat Dominus super uos:
super uos, et super filios uestros.
Benedicti uos a Domino,
qui fecit cælum et terram.
Cælum cæli Domino,
terram autem dedit filiis hominum.
Non mortui laudabunt te Domine,
neque omnes qui descendunt in infernum.
Sed nos qui uiuimus, benedicimus Domino,
ex hoc nunc et usque in sæculum.
Gloria Patri, et Filio,
et Spiritu Sancto.
Sicut erat in principio, et nunc, et semper,
et in sæcula sæculorum. Amen.
I dien[t] asò, entren los jueus, los quals, axí mateix, an de estar aparellats, y, entrant per lo andador, canten lo següent. Y adverteix-se que mentres canten, sent Pere y sent Joan van-los inpedint no passen avant. Y en acabar tot lo que en lo andador cantan, desenbayna sent Pere un coltell que porta y pelea ab los jueus, y tornen a embaynar y van tots al cadafal darrer sent Pere, los braços alts y les mans fetes gafes y, agenollats tots, canten los jueus «O Déu Adonay», perquè lo seg[ü]ent es canta en lo andador.
[Jueus]
Aquesta gran novetat
nos procura desonor.
Anem tots a pas cuytat,
no·n conportem tal error.
No és nostra voluntat
que esta dona soterreu,
ans en tota pietat
vos manam que ns la dexeu.
E si asò no fareu,
nosaltres cert vos direm
que us manam, en quant podem,
per Adonay, que ns la dexeu.182
[Jueus]
O Déu Adonay
qui formis[t] natura!
Ajuda’ns, Sabday,
sapiensa pura!
Som-nos penedits
de tot nostre cor.
Pregam-te, Senyor,
nos vulles guarir.
Tal miracle may
no féu creatura.
Ajuda’ns, sent Pere,
qui tens la procura.194
Acabad de cantar los jueus, diguen los apòstols lo següent:
[Jueus]
Pròmens jueus, si tots creeu
que la Mare del Fill de Déu
tots temps fon verge, sens duptar,
ans e aprés de infantar,
pura fonc e sens pecat
la Mare de Déu glorificat,
advocada dels peccadors,
crehent açò guarireu tots.202
Responen los jueus:
[Jueus]
Nosaltres tots crehem
qu·és la Mare del Fill de Déu.
Batejau-nos tots en breu,
qu·en tal fe viure volem.206
Pasen avant.
[Jueus]
Cantem, señors! Què cantarem?
Ab clamors
façam gràcies y llaors
a la humil Mare de Déu.
A ella devem servir
tot lo temps de nostra vida,
puix la Bondat infinida
nos vullgué axí guarir.
Dons cantem tots, tots la lloem.
Ab clamors,
façam gràcies y llaors
a la humil Mare de Déu.218
Acabat de cantar esta cantoria, prenen los apòstols lo image ab tota la solemnitat, ab lo palis y creu, ensencer, y tots ab llums, axí apòstols com jueus y Maries, y fan lo soterrar per dalt lo cadafal, y canten «In exitu Irrael», y tornen lo image on estava, y, tots agenollats, canten lo següent:
[Apòstols]
Ans d’entrar en sepultura
aquest cos glorificat
de la Verge sancta e pura,
adorem-la de bon grat.
Contemplant la tal figura,
ab contrició y ab dolor,
de la Verge sancta e pura
en servey del Creador,
espectant la tal figura
ser de tanta magestat,
de la Verge sancta e pura,
adorem-lo de bon grat.230
Acabada esta cantoria, adoren tots lo image, y després, cantan lo «In exitu Israel d’Egipto», etc., posen-lo en la sepultura, y tantòs devalla lo araceli ab quatre àngels cantant lo següent. Y devallen fins lo sepulcre. Y advertex-se que dins lo sepulcre an de estar persones que sàpien donar lo image als àngels. Y tornen a muntar cantant les matexes coples. Y, mentres canten la darrera copla, entra sent Thomàs fent actes de admiració, mostrant gran sentiment. Y, entretant, van los àngels muntant poch a poch, y paren-se mentres sent Thomàs canta. Y li lleven la diadema del cap de la Verge per a què els de la Coronació pug[u]en coronar-la.
[Àngels]
Llevantau’s, Reina excelent,
Mare de Déu omnipotent.
Veniu, sereu coronada
en la celestial morada.
Alegrau’s que hui veureu
de qui sou Esposa e Mare,
e també veureu lo Pare
del car Fill y etern Déu.
Allí estareu sens tristor,
on pregareu per lo peccador,
e regnareu eternalment
contemplant Déu omnipotent.242
Acabat de cantar los àngels, canta sent Thomàs, que à de ser veu de contrabaix.
[Sent Thomàs]
O bé·s fort desaventura
de mi, trist, desaconsolat,
que no m sia assí trobat
en esta sancta sepultura!
Prech-vos, Verge excelent,
Mare de Déu omnipotent,
vós me ajau per escusat,
que les Indies me an ocupat.250
Acabat de cantar sent Thomàs, canten los de la Coronació, los quals an de estar aperellats. Y, acabats de cantar, coronen lo image cantant lo «Gloria Patri».
Coronació
[Santíssima Trinitat]
Vós siau ben arribada
a reynar eternalment,
on tantost, de continent,
per Nós sereu coronada.254
[Coronació i Àngels Araceli]
Gloria Patri et Filio
et Spiritui Sancto.
Sicut erat in principio
et nunc et semper
et in secula seculorum.
Amen.
Ed. Francesc Massip, Consueta 1709 [Misteri d’Elx]. Estudi crític del text, València, Generalitat Valenciana, 1986. Vedi la Nota al testo.
