File non in uso

Narrativa

REPERTORI PER AL RIALC2: NARRATIVA

 

Explicacions:

*Aquest repertori l’han establert Lluís Cabré, Miriam Cabré i Xavier Renedo (amb l’assessorament de Lola Badia). Es basa en el Repertori de Parramon (molt poc fiable en tots els sentits) i, més concretament, en tot allò que va quedar exclòs del RIALC1. Per aquesta raó ha de ser provisional: possiblement apareixeran textos negligits per Parramon que caldrà incorporar; a més, convindrà assegurar-se que no s’hagin ‘perdut’ textos no inclosos al RIALC1 (aquesta llista s’ha col.lacionat amb l’incipitario del RIALC! amb data 2.2.00). Suposem que podrem oferir un repertori completament definitiu abans del juliol del 2000. De moment, aquest hauria de servir per començar a treballar de seguida amb una certa seguretat. Un altre problema de la base Parramon és que els initia han estat ‘normalitzats’, i això a vegades vol dir que s’hi han introduït variant gràfiques que n’alteren l’ordre alfabètic i fins correccions que deturpen la lliçó del primer vers en qüestió: no hi donem cap importància. Els títols entre claudàtors només tenen la funció d’ajudar a identificar amb més facilitat. Es mantenen les referències (entre parèntesis) a l’esquema de versificació perquè fan veure si el vers és narratiu o líric (segons la distinció de Parramon): quan és líric, en algun cas sembla que hauria d’anar a RIALC1 (eg 0, 95a); en general, quan es vulgui, es poden posar cross-references de RIALC1 a 2: la majoria de peces líriques de RIALC2 hi són perquè s’integren en un marc en vers ‘narratiu’; hi ha obres a RIALC1 que són narratives tot i ser compostes en cobles (e.g. 182, 6). No ens pertoca entrar ara en aquesta qüestió.

*La llista segueix la numeració del Repertori de Parramon. Sempre que ha estat possible l’hem actualitzat: indicant edicions més recents i/o més fiables (llavors, la cita autor-data es substitueix per una referència completa); suprimint textos que no semblen catalans (marcats amb 0); afegint textos que no s’havient tingut en compte (en uns ADDENDA finals que, suposem, caldria intercalar en l’ordre preestablert).

*Abans del número de Parramon hem fet servir, per indicar el tractament del text dins el projecte RIALC2, les sigles següents:

(i) Corresponents a la fase A (grosso modo, febrer-setembre 2000):

NP= textos que ja es poden passar per l’escàner a Nàpols a partir d’ara (ie. edicions del tot fiables o edicions acceptables donades les condicions de què partim, cioè l’estat lamentable de la filologia catalana). Barcelona-Girona pot, a tot estirar, assessorar sobre alguns punts conflictius d’aquests textos i, naturalment, fornir fotocòpies d’edicions de difícil accés.

BG= textos que es proporcionaran, des de Barcelona o Girona, a partir d’ara (ie. textos inèdits o editats de nou perquè l’edició era pràcticament inservible; o bé textos editats recentment, transmesos en disquet). Aquest bloc, en general, anirà a càrrec de Gemma Navarro (amb la revisió del grup de persones citat a l’inici); ocasionalment, es recolliran textos d’edicions en curs, quan no hi hagi problemes de copyright. La Bíblia rimada (0.65) i les peces 0.22 i 0.45 (ed. Josep Izquierdo) poden ser transmesa directament de València a Nàpols. Igualment, Nàpols ha de contactar F. Ziino per al text 0.137. Altres persones a contactar perquè proporcionin disquets són: MCabré (Conte d’amor), JPujol (JMarch), LCabré (PMarch), AMCompagna (GTorroella). Tota la feina de centraleta a BG la fa Lola Badia (inclou ed. de PTorroella i, potser, LSors (JTurró) ).

[És important entendre que, sota aquestes dues sigles, es cobreix el moll de l’ós del RIALC2: si les feines respectives es portem a terme abans del setembre del 2000, la part més compromesa del projecte s’haurà complert; la resta, potser quantitativament major, en el fons es podria cobrir fàcilment rebaixant els criteris d’una certa qualitat contemplats, encara, sota les sigles següents. No hi hauria d’haver sorpreses d’última hora.]

(ii) Corresponents a la fase B (octubre 2000-final del projecte 2001):

NP/R: textos que ja es podrien passar per l’escaner a Nàpols des d’ara, però que demanen algunes correccions, de manera que és millor esperar que se’n faci el control a BG. En tots aquest casos, es proporcionarà una llista d’esmenes puntuals, importants, amb la intenció de millorar l’essència d’edicions antigues altrament aprofitables. En cap cas es procedirà a fer-ne una revisió sistemàtica (de la puntuació, etc.), ja que el volum d’aquesta feina impediria de tractar altres qüestions més importants de R.

R:  textos ‘congelats’ (ie. edicions que no s’han comprovat per falta de temps; textos dels quals n´ha aparegut un altre manuscrit; textos que potser es poden obtenir si no hi ha problemes de copyright, etc.).  Previsiblement, molts d’aquests aniran a parar a la categoria NP/R, però d’altres poden merèixer l’edició de nou (BG). Speriamo bene.

NP/V: aquí s’inclouen tot els textos d’origen valencià  que no han estat editats recentment amb criteris acceptables per al RIALC (perquè són criteris massa modernitzadors: e.g. veg. nota a 60,5 ). Aquests textos van ser tots editats per Ramon Miquel i Planas (un editor molt fiable, pel que fa als mínims filològics de què tractem: de fet, és molt millor que la majoria d’editors actuals): bàsicament, el Cançoner satírich. Les edicions recents es limiten a actualitzar Miquel. Tanmateix, com que els criteris d’edició de Miquel són minimalistes, la feina d’adaptar-los al RIALC és considerable (eg. no regularitza u/v). En el fons es tracta d’un problema menor, superficial, però potser seria millor deixar-lo per a més endavant. Si sorgís la possibilitat de tenir algú que actualitzés els criteris de Miquel (un becari valencià?), llavors podríem afegir-hi (i així han estat marcats for  the time being) els textos editats per Ferrando 1978 i 1983 (ie. la poesia de certamen): no per problemes de criteris, sinó per la qualitat insegura de l’edició. Tot plegat, és un problema pràctic important, però un problema filològic de poca importància (en relació als que es presenten en els altres sectors: tot el projecte, entenem, treballa sobre la base del possibilisme). També es pot fer a l’inrevés: escanejar les edicions modernitzadores (citades per Parramon) i després canviar tot el que han modernitzat en excés compulsant Miquel. Up to Naples.

[Convé entendre que, en el pitjor dels casos, els responsables de la llista només garanteixen l’exhaustivitat del repertori (‘lleixant a part’ els retalls manuscrits que sempre acaben sortint), així com la possibilitat de completar-lo a marxes forçades reproduint qualsevol edició existent a costa de la qualitat. De la disponibilitat, els recursos i la productivitat (dins les fases fixades), dependrà en bona mesura la possibilitat de millorar l’estat actual de molts textos.]

 10.02.00