Biblioteca del Rialc

            Versione
            del Cançoner Aguiló




    1      Ar’agues heu .m. marchs de bon argen
    2      es atretan de fin aur e de res,
    3      es aguesse prou civada, formen,
    4      bous e vaques, fedas e moltos,
    5      e cascun jorn .m. lliures per despendre,
    6      e fort c[astel] hon me pogues defendre,
    7      tal que null hom no me·n pogues sobrar,
    8      e agues port d’ayga dolç e de mar.

    9      Es eu agues atretan de bon sen
    10     e mesura com Salamo,
    11     e que fazes mos fayts alegramen
    12     e que·m trobas leals tota saso,
    13     ffranch e meten prometre ab atendre,
    14     es aguesse may de dar que de renda,
    15     tal que null hom no me·n poges sobrar
    16     en null fayt, cavaller ne juglar.

    17     Es eu agues .m. chavalers valen
    18     totes sazos que mi mester me ffos,
    19     quins ben arreats als mils que say entendre,
    20     e que trobassen comprar e vendre,
    21     ja gran aver no me·n pogues sobrar
    22     ne res fallir que u sabes desigar.

    23     Es eu agues tan aver, tan argen
    24     co·l rey angles e fos tan poderos
    25     e que tornas en .xx. anys mon joven
    26     e que visques de mays .lxii.;
    27     res no·m fallis qu’eu sabes a despendre
    28     es aguess’e’ bella dompna hon me pogues stendre,
    29     tal que null hom no me·n pogues sobrar,
    30     per mon sforç lo Sant Sepulcre cobrar
    31     e que pogues la mort de Deu venjar.

Ed. Gabriel Ensenyat i Pujol, Joan Mas i Vives, Joana M. Matas i Alomar, Cançoner Aguiló, Palma de Mallorca, Societat Arqueològica Lul·liana, 2000, p. 348.

Ms.: E. || 12 trobas] trobals ed. e ms. (con l, sembra, cancellata). — 26 .lxii. ms.]  .xii. ed. — 28 aguesse ed.

Si tratta di un rifacimento, con irregolarità strofiche e sillabiche, di un componimento del trovatore Pistoleta (inizio del sec. XIII, attivo alla corte d’Aragona), qui a sinistra. La poesia conobbe una discreta fortuna a giudicare dal numero di manoscritti e delle interpolazioni, e dal fatto che alcune stanze ebbero una circolazione autonoma.