9200 Ab tant venc al castel Fellon,
9201 E cant fon el castel vengutz,
9202 Jaufre fo mout ben receubutz.
9203 E Jaufre dis: “Faiss’on venir
9204 Un metje per Fellon garir;
9205 Pueis fara vostre mandamen,
9206 Domna, c’aisi m’o a en coven,
9207 Que tot so que volres mandar,
9208 Deu atendre ses traspassar.”
9209 Ab tant ve·us lo metje vengut,
9210 E vi Fellon mout esperdut,
9211 Ez a·l sas plagas regardadas,
9212 D’aiga e de vin blanc lavadas,
9213 Pueis an lo en un lieg colgat.
9214 Ab atant la domna a sonat
9215 Dos escudiers alegramentz:
9216 “Baron, anatz tost e corentz
9217 Lai en cel castel per vezer,
9218 E non remanga per aver,
9219 Que non aiam pron que manjar!”
9220 Ab tan s’en prenon az anar,
9221 Ez an faitz amenar moutons,
9222 Bous, porcs e gruas e paons,
9223 E gran ren d’autra salvazina,
9224 Car mout n’eron en bon’aisina.
9225 Cant lo manjar fon asermat,
9226 Lavon tuit e son s’asetat
9227 E manjeron mout volontier,
9228 E jent lor servon li scudier.
9229 E cant agrun assatz manjat,
9230 Pron, a tota lor voluntat,
9231 Jaufre se levet tot primiers,
9232 Ez apres totz los cavalliers
9233 E son vengut a lor seinor.
9234 E Jaufre ac mout gran dolor
9235 Intz en son cor e pensamentz,
9236 Car non era ab Brunesentz.
9237 E ven ab la domna parlar
9238 Con puesc’a Brunesentz tornar.
9239 E la domna, que·l vi venir,
9240 Levet se per el acuillir
9241 Ez a·l asegut josta se
9242 E sonri cant a vist Jaufre,
9243 E dis: “Seiner, ben sai, per Dieu,
9244 Que l’estage d’aisi·us es grieu;
9245 Mas ie·us dic ben per veritat,
9246 C’aisi, com en tuitz ajostat,
9247 Seren ab Brunesentz deman,
9248 Ez aiso promet vos de plan.”
9249 “Domna, la vostra gran merce,”
9250 Si li a respondu Jaufre;
9251 “Mas l’auçel prec me fazas dar,
9252 Que a Fellon vi aportar,
9253 Que donar l’ai al rei Artus:
9254 Aquel en voill e non als plus.”
9255 “Seiner, aquel vos er rendutz.”
9256 Ab aitant ez il son vengutz
9257 Denantz Fellon, que jatz nafratz,
9258 Jaufre ez ella latz e latz,
9259 E dis la domna a Fellon:
9260 “Seiner, Jaufre, lo fil Dovon,
9261 Vos prec que donetz vostr’auçel,
9262 Cel ab que casses el pradel
9263 Las gruas, que li cavalier
9264 Viron e nos autre a regier.”
9265 Fellon dis: “Domna, del auçel
9266 Podetz far so que·us sia bel,
9267 E de me trastot ensament,
9268 Qu’i soi per vostre mandament.”
9269 La domna dis: “Al bon matin
9270 Voill que·ns metan el dreitz camin
9271 Per anar a la cort Artus.
9272 E cant seren puiatz lai sus,
9273 Nos trobaren en nostra via
9274 Domnas e gran cavallaria
9275 E irem mieltz enconpaignat.”
9276 “Domna, a vostra voluntat
9277 Me podetz menar ons volretz,
9278 Aissi con cel qu’es vostre pretz.”
9279 Ab aitant son partit d’aqui
9280 Jaufre e la domna autresi;
9281 Ez an faitz lo vin aportar,
9282 E pues son se anat colgar.
9283 Tantost co·l jorntz fon esclarçitz,
9284 Jaufre s’es causatz e vestitz,
9285 E serviron li dos donçels;
9286 E d’autres, que vengron ab els,
9287 An li aportat d’aiga clara,
9288 Don lavet sas mans e sa cara.
9289 E pueis vai al mostier orar.
9290 E cant venc, mandet ensellar
9291 La domna un bel palafre,
9292 En c’anes cavalcant Jaufre.
9293 E mentre tan que li scudier
9294 Torcon ez ensellon destrier,
9295 La domna lor fes totz disnar.
9296 Mas ja d’aço non voill parlar,
9297 Que trastot fon a lor talen,
9298 Azautz ez asermadamen.
9299 Ab aitan an apareillat
9300 Un lietz, on an Fellon colgat,
9301 E meto·l sobre dos cavals.
9302 E passon lo pueg e las vals
9303 E son vengut pres de la fon.
9304 Ab tan la domna vai amon
9305 Ez a lor si apareillat
9306 Lo pas, que trastut son passat.
9307 E cant sun tuit puiatz lai sus,
9308 Li mesacies, c’al rei Artus
9309 Eron anat, son tuit vengut
9310 E cant an dita la salut,
9311 Conteron so que lor mandet
9312 Lo rei Artus e comandet.
9313 E contet o l’uns enaissi
9314 Con aras auziretz de mi:
9315 “Domna, manda·us lo rei Artus
9316 Que·l dol non voillatz menar plus
9317 E atendetz aici Jaufre;
9318 Car calc’aventura·l rete,
9319 Que non es mort ne confondutz.”
9320 E Brunesentz a·ls entendutz,
9321 Que ac mout gran gautz e sobrier.
9322 Ab aitan ve·s un escudier
9323 Que dis novas a Melian:
9324 “Seiner, ieu veu la cavalcan
9325 De cavalier entro a cent.”
9326 E Melian tost e corent
9327 Tot a pe va devas la fon.
9328 E non ac anat gaire lon,
9329 Quetz el a Jaufre conegut.
9330 Ab aitant Jaufre es desendut,
9331 E van s’estreiner e baisar
9332 E comenson s’en as anar
9333 Davaus la tenda tot correntz,
9334 En que jazia Brunesentz.
9335 E Brunesentz, que·l vi venir,
9336 Ac tal gautz que no·l pot motz dir,
9337 Mas que·l va mantenen baisar,
9338 E fes lo josta se asetar
9339 E daus l’autra part Melian.
9340 E·l gautz fon a sobrier mout gran
9341 Que a·l senescal ez Augier
9342 E tuitz li autre cavalier.
9343 E cant se foron asetat,
9344 Brunesentz premier a parlat:
9345 “Seiner Jaufre, gran marrimen
9346 M’aviatz donat e cozen,
9347 So·s promet ben, si Dieus m’aiut,
9348 De vos que avian perdut.
9349 Non sabiam consi ni con,
9350 Mas que eravatz en la fon,
9351 De que tuit eravan marrit.
9352 E per so que eravatz garnit,
9353 Nos era viaire a totz
9354 Que tro al fon fosses casotz.”
9355 E Jaufre a lor tot contat,
9356 Con fon ni consi ez anat,
9357 Ne consi la domna la·l mes,
9358 Ne con del cavallier o fes,
9359 Que la domna desaritava
9360 A tort, que merce no·i trobava,
9361 Ni consi en canp l’a vencutz,
9362 Ni con a la domna rendutz,
9363 Ni con ab el s’en puiet sus
9364 Per anar a la cort Artus.
9365 E cant tot lor o ac contat,
9366 Ab aitant ez il son levat
9367 E son s’en vengut a Fellon,
9368 Qu’era dedintz son paveillon,
9369 Que hom li avia tendut,
9370 On jazia mout esperdut,
9371 Car aitant fort era nafratz
9372 Que mais no cuj’esser sanatz.
9373 E la domna er’ab Fellon,
9374 Que Jaufre passet per la fon;
9375 E cant a vista Brunesen,
9376 Levet se tost de mantenen
9377 Ez a·ls mout gen aconpainatz,
9378 Ez ab aitan son s’asetatz.
9379 E Brunesentz pres li a dir:
9380 “Domna, ben vos dic ses mentir,
9381 Ben degratz aver desfizada
9382 Me e tota ma cavalcada,
9383 Antz que Jaufre n’acses menat
9384 Aissi a mala volontat.”
9385 “Domna, prec vos, per gran merce,
9386 Que no·us sia mal, car Jaufre
9387 M’a estorta e m’a renduda
9388 Ma terra c’avia perduda,
9389 Que·m tolea aquest a tort,
9390 Don dei esser alegra fort.
9391 Car, domna, vos n’est leu garida,
9392 Mas ieu fora totz tenps marrida,
9393 Si mos cors en fos confondutz,
9394 Ni mos castels li fos rendutz.”
9395 E Brunesentz a·l respondut:
9396 “Pueis qu’enaissi ez avengut,
9397 Platz mi, que enaissi es estorta;
9398 Mas ieu en cujei esser morta
9399 Tot per lo dol, que per als non.”
9400 Adonc li respondet Fellon:
9401 “Domna, lo seiner que nos fes,
9402 Trames en aquel loc Jaufres,
9403 Que preses venjansa del tort,
9404 Qu’ieu fasia sobrier e fort
9405 A la domna, que guerroiava,
9406 Que ab me merce non trobava;
9407 Enantz ella e son castel,
9408 Que a mout fort e bon e bel,
9409 Cujava aver consegut.
9410 Mas Jaufre l’o a tot rendut,
9411 Que m’a vencut e m’a nafrat,
9412 Que jamais non serai sanat;
9413 E vol m’en a la cort menar
9414 D’Artus, lo bon rei, que Dieu gar.”
9415 E cant aiso agron auzit,
9416 Que apereillat e garnit
9417 Eron de la cort az anar,
9418 E Melian pres a parlar:
9419 “Ie·us dirai consi o farem:
9420 Al bon maitin nos nos metrem
9421 El camin, que irem a la cort,
9422 E conseill que fassas biort
9423 Tuitz li cavallier c’aisi son.
9424 E siam .x. c’as esperon
9425 Nos n’anem entro al castel,
9426 On es le rei, per far sanbel,
9427 Cais que nos siam lor guerrier.
9428 E Quex sai que vera primier
9429 Per consegre lo un de nos.
9430 Ez ieu, Jaufre, dic lo a vos,
9431 Que si ja ab vos ven jostar,
9432 Los arsons li fassas voidar.”
9433 E Jaufre li a respondut:
9434 “Jamais non voill portar escut,
9435 Si ab me si pot encontrar,
9436 Qu’ieu no·l fassa a pe tornar
9437 Per sol l’ancta que dis de mei
9438 En la sala denant lo rei.”
9439 Ab aitant an pres comïat
9440 E son s’en tuit ensems anat
9441 Tro a la tenda a Brunesentz.
9442 E non fan autre parlamentz,
9443 Mas que cascuns se n’es anatz
9444 En cel luec on fon albergatz.
9445 Cant venc al maitin, que·l jorn par,
9446 Ez ill mandaron ensellar,
9447 E cant an lor arnes plegat,
9448 Ez ill son el camin intrat
9449 De Carduol, o·l reis Artus es.
9450 Ab tant Melians e Jaufres
9451 Ab .viii. d’autres se van armar
9452 E van a Carduol asautar,
9453 E vengron tro pres del portal.
9454 Ab aitant Quex, lo senescal,
9455 S’es apareilatz e garnitz
9456 Ez es fors del castel eissitz,
9457 E venc aconsegent Jaufre
9458 E dis: “Mal fon faitz, per ma fe,
9459 Cavallier, car aissi vengues!”
9460 Ab aitant giret se Jaufres
9461 E conoc Quex lo senescal,
9462 Ez a·l ditz: “Vos venetz plus mal!”
9463 Ez el mes se denan lo scut
9464 E broca ves el per vertut.
9465 E Quex, que·l vi ves si venir,
9466 Cobre·s ez es l’anatz ferir,
9467 Que tota la lansa briset.
9468 E Jaufre minga no·s peccet,
9469 Antz li det tal sus en l’escut,
9470 Que totz lo·l a fraitz e ronput,
9471 Ez a·l del caval derocat,
9472 Si qu’a pauc no l’a degolat.
9473 E can se vol en pes levar,
9474 Anet a una part tonbar.
9475 “Quex, ara conoc ben e cre,
9476 Que ibri es,” so dis Jaufre.
9477 Ab tan va·l caval aregnar
9478 E comensa l’en a menar.
9479 E tuit li autre cavallier
9480 Cridon a Jaufre: “Ja non er
9481 Qu’enaissi en menetz lo caval!”
9482 E venc brocan per mietz le val
9483 Ves Galva, que a conegut:
9484 “Galvan, a vos sera rendut
9485 Le cavals, que az altre non.”
9486 Galvan conoc Jaufre al son
9487 E mantenen va·l abraçar,
9488 Ez ac gautz cant lo vi tornar
9489 Quiex a pe deves lo castel.
9490 Ez a totz los autres fon bel,
9491 E prenon s’a meravillar,
9492 Cant il los viron abrasar.
9493 Ab tant un escudier entret
9494 El castel, c’al rei o contet,
9495 Que Jaufre es, lo fil Dovon.
9496 “Com Jaufre?” lo reis li respon.
9497 “Seiner, il es, si Dieus me gar,
9498 Que·l vi a Galvan abrasar,
9499 E derocet lo senescal
9500 A jonta lai en un coral.”
9501 E·l reis ac gautz e fa cridar
9502 Als cavalliers que ensellar
9503 Fasson ades per acullir
9504 Jaufre, que ven, “So ausem dir.”
9505 Ab aitant lo rei es puiatz
9506 Ez eis ne fors ben compainatz,
9507 Que ben furon, si Dieus mi sal,
9508 Mil e .vi. cent tuit a caval
9509 Estiers los autres a regiers,
9510 Qu’eron borzes e mercadiers.
9511 E non an gaire cavalcat,
9512 Que·l reis a·l senescals trobat;
9513 E cant lo vi a pe venir,
9514 Comensa·l aqui eis a dir:
9515 “Quex, e com es cambateratz?
9516 Avetz vostre caval prestatz?”
9517 Quex, cant l’ausi, fon fort iratz,
9518 E no s’o tenc a nul solatz.
9519 “Seiner, ben podetz far escern;
9520 Mas tuitz li diable d’enfern
9521 Mi ronpo·l col, cant mais per crit
9522 C’om fassa, m’en sirai garnit.”
9523 E·l reis ac gautz e pres l’a dir:
9524 “Quex, non deu om tant aseguir,
9525 Com l’en fassa aunitz tornar.”
9526 Ab tant Quex s’en pren az anar,
9527 Que non vol plus lo rei auzir,
9528 Qu’iratz es de so que l’au dir.
9529 Ab aitant ve vos Melian,
9530 Brunesentz, Jaufre e Galvan,
9531 Que son ab lo rei ajostat.
9532 El reis es pros ez enseinat
9533 Ez a Brunesentz saludada
9534 Ez apres tota sa mainada,
9535 Pueis a ditz a Jaufre aital:
9536 “Jaufre, Quex, nostre senescal,
9537 Avetz lai laitz envergoinat
9538 De son caval, que·us a laissat.”
9539 “Seiner,” so li a ditz Jaufre,
9540 “Vos sabetz si tortz es de me.
9541 Seiner reis, cant ieu m’enanti
9542 Segre Taulat, que·l colp feri
9543 Al cavallier per la petrina,
9544 Que aucis denan la raïna,
9545 E Quex ditz: “Cant auretz begut,
9546 Amicx, mais auretz de vertut;
9547 Ez ieu dar vos n’ai ab lo ‘nap.”
9548 Mas ieu car li vendera·l gap,
9549 Seiner reis, si non fos per vos.
9550 Non es tan mal ni enuios,
9551 Mas el sap ma lansa con fier,
9552 Que laissat m’en a son destrier.”
9553 E·l reis l’a ditz: “Non m’es jes mal,
9554 Jaufre, si Dieus m’aiut ni·m sal;
9555 Ennantz m’es bon, que n’es aunitz
9556 Per sos gaps e per sos fols ditz.”
9557 Ab tant son el castel vengut
9558 E son el palais desendut.
9559 E la raïna es eissida
9560 De sa canbra mout ben garnida,
9561 Ab de domnas entro a cent,
9562 E venc s’en el palais mout jent.
9563 Ab aitant totz los cavalliers
9564 Levon, e Jaufre totz primiers
9565 Es vengutz denantz la raïna,
9566 Que ac la color fresca e fina.
9567 E la domna fon mout cortesa,
9568 Franca, enseinada ez apresa;
9569 Saludet Jaufre tot primiers
9570 E totz los autres cavaliers.
9571 E pueis son az una part mes
9572 La pros raïna e Jaufres.
9573 E·l reis sec delatz Brunesentz,
9574 La domna dels enseinamentz,
9575 E tuit li autres autresi
9576 Solason las autras aqui.
9577 La raïna dis a Jaufres:
9578 “Seiner, mout vos ren grantz merces
9579 Del servisi que m’avetz faitz,
9580 E dic vos ben per atrassaitz,
9581 C’anc non receup maiors honors,
9582 Ni anc rois ne enperadors
9583 No poc faire plus ric present
9584 Com de Taulat e dels cinc cent
9585 Cavallier, c’aisi·m trametes.”
9586 “Domna,” so li a ditz Jaufres,
9587 “D’aiso gracias no·m rendatz,
9588 Qu’encaras som apareillatz,
9589 Se negun per fol ardimen,
9590 Per follesa ne per fol sen
9591 Vos cujava desmesurar,
9592 Ben fos fins, de l’ancta venjar.”
9593 “Seiner Jaufre, ara·m digatz,
9594 Aquesta domna c’amenatz,
9595 Qui es; car mout mi par honrada,
9596 Franca, cortesa ez enseinada.”
9597 “Domna, aiso vos dirai ieu ben,
9598 Que ja no·us mentirai de ren.
9599 Aquesta a nom Brunesentz,
9600 La domna dels enseinamentz.
9601 Ez a un castel mout cortes,
9602 On son cavallier e borjes
9603 Plus de .xx. milia casatz.
9604 E·l castel es Monbrun clamatz,
9605 Ez a·n d’autres entro a trenta,
9606 E non cuitz que hom m’en desmenta,
9607 Don pot aver ben ses nul cost
9608 Cen millia homes en ost.”
9609 “Per ma fe, rica femna es,”
9610 Dis la raïna a Jaufres;
9611 “Ara·m digatz per que es aici
9612 Venguda!” E Jaufre respont li:
9613 “Domna, aiso vos dirai ben,
9614 Que no·us en mentirai de ren:
9615 Melian, aquel cavallier
9616 Qu’era de Taulat presonier,
9617 M’a aquesta domna fermada
9618 Ab sa terra, qu’es mout honrada,
9619 Que lla dei penre per moiller.
9620 E per so tuitz ist cavallier
9621 Son az esta cort ajostat.
9622 Ez ieu non voill platz tan honrat
9623 Far, domna, ses vostre saben
9624 Ne de mon seinor enssiamen
9625 Lo rei, que m’a faitz cavallier.”
9626 E la raïna Guillamier
9627 Fon d’aiso que au mout pagada.
9628 Ez es se mantenent levada,
9629 Que vol a Brunesentz parlar;
9630 E comenson s’en az anar
9631 De ves ella süau e gen.
9632 Ab tant Brunesentz, mantenen
9633 Que vi la raïna venir,
9634 Levet se per ell’acoillir,
9635 E·l reis es altresi levat;
9636 Pueis tuit ensems son asetat,
9637 E la raina pres Brunesentz,
9638 Jaufre pres lo rei eissamentz.
9639 “Domna Brunesentz, gran honor
9640 Avetz faicha a mon seinor
9641 Ez a mi, car aici vengues;
9642 E dic vos ben, si m’aiut fes,
9643 Que fort mi platz e son pagada.
9644 Ez anc mais domna tant honrada
9645 Non fon en neguna cort mais
9646 Con vos seretz, si Dieus mi lais
9647 Faire so c’az el sia bon,
9648 E jes no·n avem mal raçon.”
9649 “Domna, la vostra gran merce,”
9650 Dison Brunesentz e Jaufre,
9651 “Car als vostre faretz honor,
9652 Que los cors, l’aver e l’onor
9653 Podetz penre cant vos volres.”
9654 E·l reis respont: “Vostras merces;
9655 Que tant nos avetz ditz e faitz
9656 Que ben podetz per atrasaitz
9657 En aquel luec mezeis pausar,
9658 Que no·us en cal de ren doptar.”
9659 “Seiner reis,” so ditz Brunesentz,
9660 “Jaufre es ieu aven coventz
9661 Que me deu penre a moiller,
9662 Ez eu per marit drechurer
9663 El, c’aissi lo a covengut,
9664 E voill c’aissi si’atendut,
9665 Seiner reis, en vostre poder
9666 E de ma domna son plazer.”
9667 Lo reis ditz: “Ben platz est afar,
9668 E si a vos autres bon par,
9669 Ieu o dirai com o farem:
9670 Sol .viii. jorns nos esperarem,
9671 Que ma cort sia ajostada;
9672 Que Brunesentz es tant honrada
9673 E domna de tan gran valor,
9674 Que ben li tain tota honor.”
9675 “Seiner, la vostra gran merce,”
9676 Respon Brunesentz e Jaufre.
9677 Ab aitant lo rei a mandat
9678 Mesatjes per tot son reinat,
9679 Que vengun, ses tota fallia,
9680 Cascuns cavalliers ab s’amia
9681 O ab sa moillier, se el l’a,
9682 A la gran cort que·l reis tenra.
9683 Cant li mesatjes son anat,
9684 Fon de manjar apareillat,
9685 E lavon e van s’asetar.
9686 Mas ja d’aiso non voill parlar,
9687 Que mout son servit ricamentz,
9688 Azau ez aissernidamentz,
9689 Que tot fon a lor volontat.
9690 Ab aitant es el son levat,
9691 E son s’en el palais vengut,
9692 E pues an lor solatz mogut,
9693 Que·us anaria alre parlan?
9694 Que de cavalliers i ac tan,
9695 C’apenas en sai contes dire.
9696 Mas enpero ben los albire,
9697 Que n’i pot aver cent miliers
9698 Totz ab armas ez ab destriers
9699 Ez ab lor autres garnimentz,
9700 Ez ab las domnas eissamentz,
9701 Que i vengron jent encavalcadas,
9702 Gent vestidas e gent paradas.
9703 E la raïna, cant las vi,
9704 Mout gentement las acoilli
9705 E·ls cavaliers tot eissament.
9706 E·l reis fes cridar mantenent
9707 A la bada, qu’es en la tor,
9708 Que corn ades lo corn maior,
9709 Que totz hom, que volra manjar
9710 Ne ricx vestimentz gazainar,
9711 O bonas armas o destriers,
9712 O que volla esser cavalliers,
9713 Venga aici, “que ieu lo man;”
9714 E la bada fes son coman.
9715 Ab aitan la bada a cridat
9716 Si con lo reis a comandat.
9717 E son ne vengut el palais
9718 .Xx. millia, so cre, e mais.
9719 E cant tuitz foron ajostat,
9720 Lo ricx reis a apareillat
9721 La richa corona en sa testa,
9722 Que anc en canson ne in gesta
9723 Anc mais tan rica non ausis;
9724 Car aissi co·l sollel luzis,
9725 Luziron las peiras qu’i son.
9726 E·l reis sonet lo fill Dovon,
9727 Que venga assezer de lonc se.
9728 E cant fon asentatz Jaufre,
9729 La raïna fes eissamentz
9730 De lonc se sezer Brunesentz.
9731 E·l seintz comenson a sonar
9732 Per la messa, que vol cantar
9733 Lo bons arquivesque Gales.
9734 Ab aitant lo reis e Jaufres,
9735 Cant o auson, levon corren
9736 E la raina e Brunesen
9737 E tuitz li autres cavaliers,
9738 E van se denan lo mostiers
9739 E son s’en eissit del palais.
9740 E non cre que hom vis anc mais
9741 Aitantz cavallier ajostatz,
9742 Ne tantas ricas poestatz,
9743 C’om no·n poiria a cap issir,
9744 Qui trastot vos o volia dir
9745 Consi foron apareillatz
9746 Las domnas e las poestatz.
9747 E can son vengut al mostier,
9748 Acomenson lo menestier.
9749 E·l bon reis Artus a mandat
9750 C’om fassa un carre cargat
9751 Aqui venir d’aur e d’argen
9752 E que ofron tuitz largamen
9753 Trastotz cil que penre volran,
9754 Que pueis n’i venra atrestan.
9755 E·l bon arcivesque Gales
9756 A faitz Brunesentz e Jaufres
9757 Amdos venir denant l’autar,
9758 E pres a cascun demandar,
9759 Se l’uns a del autre agrat;
9760 Ez amdui an o autreiat.
9761 E cant lo mestiers fon fenitz,
9762 Lo rei se n’es primiers issitz
9763 Ab Jaufre, que es mout joios,
9764 E apres los autres baros,
9765 E la raïna eissamentz
9766 Ab la cortesa Brunesentz,
9767 E pueis las autras autresi.
9768 E vengron s’en tuit enaissi
9769 El palais ab gran alegrier.
9770 E pueis mandon li cavalier
9771 Als escudier que enselar
9772 Fasson, qu’il vollon biordar.
9773 E·ls escudier tot mantenen
9774 An amanat deliuramen
9775 Los cavals e·n son tuit puiat.
9776 E cant lo beiortz fon mesclat,
9777 Viratz estar domnas az estras,
9778 Per los murs e per las fenestras;
9779 Que tant i estavon espes
9780 Doncellas, serventz e borzes,
9781 Que se neguns lai fos cazutz,
9782 Ja non levara viu, so cutz.
9783 E cant agron pron baordat,
9784 De manjar fon apareillat,
9785 E la bada pres a cridar
9786 A totz, que vengueson manjar.
9787 E mentre tan que·l cavallier
9788 Venon, Lucans le boteillier
9789 Venc ab .xx. millia donzels,
9790 Totz vestitz de sendatz vermeils,
9791 Ez aportaron a lor cols
9792 Toailons blancs e prims e mols,
9793 Bacins d’argent e copas d’aur;
9794 Anc hom non vit tan ric tesaur.
9795 E·l reis a l’aiga demandada,
9796 Ez uns coms la·l a aportada,
9797 E quatre duc tengron denan
9798 Una conca d’aur entrenan.
9799 E cant lo reis se fon lavat,
9800 Son s’a la raïna girat
9801 Ez a Brunesentz autresi,
9802 Car cascuns, cant poc, li servi.
9803 Ab tant lo rei es asetatz,
9804 E la raïna sec delatz,
9805 E Jaufre ab lo cor gailart
9806 E Brunesentz de l’autre part;
9807 E tuit li autre eissament
9808 Son asetat de mantenent.
9809 Pueis lo senescals venc ab tant
9810 Ez aportet al rei denant
9811 Lo premier, senes causiment,
9812 Ez a la raïna eissament.
9813 E Galvan, que fon mout cortes,
9814 A Brunesentz e a Jaufres
9815 Aportet lo manjar denan,
9816 E pueis va asezer ab aitan.
9817 Pueis a las domnas aporteron
9818 Lo manjar cels que mandat n’eron,
9819 Ez als cavalliers eissamentz.
9820 Ez anc non vi·s plus ricamentz
9821 Cort servida; car ses mentir
9822 Ieu vos en puesc ben aitant dir
9823 Qu’el mon non pot nul hom pensar
9824 Salvazina ne ric manjar,
9825 Que aqui no·n aia aitan
9826 Com negun ab boca deman.
9827 E·l joglar que son el palais
9828 Violon descortz e sons e lais
9829 E dansas e cansons de jesta:
9830 Jamais non vera hom tal festa.
9831 E tuitz escoltavon joglars
9832 Per la sala, si que·ls manjars
9833 N’an laissatz per els a auzir.
9834 Ab aitan el viron venir
9835 Un escudier mout autamen
9836 Escridan, mout esquivamen:
9837 “Az armas, seinor, via, sus!
9838 E pens de defendre cascuns
9839 Son cors per sa vida salvar! “
9840 Ab tant lo reis l’a faitz sonar
9841 E demanda·l: “Amicx, que as?”
9842 “Seiner, per que m’o demandas?
9843 Mas levatz tost e no·i pones,
9844 Que paor ai que non tarzes.”
9845 “Com tarzar? Doncx di·m que as vist!”
9846 “Seiner, no·us o sai dir, per Crist,
9847 Ni puesc, tant soi espaventatz,
9848 Car ades m’en era anatz
9849 Per deportar fors d’est castel;
9850 Ab tan venc volant un auzel
9851 Sobre me, ez a pauc no·m pres.
9852 Mas estortz ne son, Dieu merces;
9853 Car sol no·s poiria retraire
9854 Sa faison nuls hom natz de maire;
9855 Que·l bec cre que aia maior
9856 (E non o dic per la paor)
9857 Que non son .x. palm les plus gran,
9858 Que foson faitz oi a mils an,
9859 E·l cap plus gros d’un gran vasels,
9860 E·ls oills a tant clars e tant bels,
9861 Que senbla que carboncle sia.
9862 E·ls pes a maior, ses fallia,
9863 Que non es aquella gran porta.
9864 Dieu en grasic que l’ai estorta
9865 Ma vida; car, senes mentir,
9866 Non fui mais tan pres de morir.”
9867 “Per Dieu,” dis lo rei, “verament
9868 Verai s’aquest dis ver o ment!”
9869 Apres a sonat un donzel:
9870 “Aporta·m mas armas!” dis el.
9871 Ab aitant Galvan e Jaufres
9872 E Melians vengron totz tres
9873 Denan lo rei, que·s vol armar,
9874 Que vol·s fors al auzel anar,
9875 E disom: “Seiner, nos irem
9876 Ab vos ez aiudar vos em,
9877 Se l’auçel vos apoderava
9878 De neguna ren ne·s forsava.”
9879 So dis lo reis: “Ja non parles,
9880 Que ja ab me non anares,
9881 Vos ni nul autre, mas sol ieu.”
9882 “Bel seiner, non sia, per Dieu!”
9883 “Non m’en creses?” lo reis lor di.
9884 Ab aitant ez el se garni
9885 D’auberc e de sobreseinal,
9886 E d’elme clar ab gran nasal,
9887 E d’escut fort e de luzen,
9888 E de bran clar e resplanden.
9889 E tot a pe el ten sa via
9890 Fors del castel, se ja·l veiria.
9891 E·l cavallier son se garnitz,
9892 Mas non son ab lo rei issitz,
9893 Que an paor que no·l fos mal.
9894 Ab aitant Quex, lo senescal,
9895 Dis: “Seinor, siam apercebut,
9896 Que·l bon rei si’acoregut,
9897 Se veziam que ops li fos,
9898 Que no·i atendesem semos!”
9899 E cascuns dis: “No·us o cal dir,
9900 Se tuitz i sabiam morrir.”
9901 E cant fon foras del castel
9902 Le reis, ez el a vist l’auzel,
9903 Ez es se mout meravillatz
9904 E gan ren vegadas seinatz.
9905 E comenset süau e gen
9906 Ves l’auzel venir mantenen,
9907 L’escut el bratz, la spaza el man.
9908 E l’auzel, tot süau volan,
9909 Esten las alas e senblec
9910 Que·l volges ferir ab son bec.
9911 E·l reis, que o vi, ab son bran
9912 Cujet li dar un colp denan;
9913 Mas l’auzel se n’es ben gardatz
9914 E fes parven que fos iratz.
9915 Ez aqui eis tot demanes
9916 Es levatz sus ez a·l rei pres
9917 Per mietz los brasses entrenan,
9918 E tira·l sus tot en volan.
9919 Ez ab lo bec trais li del man
9920 L’espaza, e casec el plan.
9921 E·l cavallier, cant aiso viron,
9922 Cridon mout fort e lor pels tiron,
9923 E ronpon lor vestirs e frainon,
9924 E mout salvajament se plainon:
9925 “Sener Dieu Paire, que farem,”
9926 So dis Galvan, “e on iren?
9927 Mal aia qui oi aportet
9928 Las novas ni las li contet,
9929 Que·l meillor rei aven perdut,
9930 Que anc nasces, si Dieus m’aiut!
9931 Ai! Mortz, que no·m venetz aucir,
9932 Pos no·l puesc gardar de morir!”
9933 E Jaufre gitet son escut
9934 E son bran, que tenia nut,
9935 Ez es se trastotz esquintatz
9936 E cridet: “Mala fui anc natz,
9937 Seiner Dieu, pos non puesc valer
9938 A mon seinor, ni n’ai poder!”
9939 E la raïna venc ploran,
9940 Sos cabels ronpen e tiran:
9941 “Dieus, aiuda! E que farem?”
9942 Dis la raina, “E que direm
9943 De mon seinor, qu’enaisi·n porta
9944 Est auzel? Deus, car non soi morta;
9945 Que trop me seria meillor
9946 Que a viure az aital dolor!
9947 E tuitz li autre cavalier
9948 Fan tan gran dol e tan sobrier,
9949 Que, se gaire lor a durada,
9950 Tost sera lor vida anada.
9951 E l’auçels sai e lai totz dreitz
9952 Volet, e tenc lo rei estreitz.
9953 E las domnas e·l cavallier,
9954 Qu’eron pels pratz e pels vergier,
9955 Pregavon fort per gran dousor
9956 Dieu, que lor rendes lo seinor.
9957 E l’auçels comens’a puiar
9958 En sus, ez il a·l dol a far.
9959 E cant fon aut puiatz en sus,
9960 El laiss’annar lo rei en jus,
9961 E venc cazen de mout gran briu.
9962 Adonc fan dol fer ez esquiu
9963 E corron de mout gran poder
9964 Aqui, on lo reis dec cazer,
9965 Que·l volgron recebre els mans.
9966 Mas l’auzel, que non fon vilans,
9967 Gira·s vas lo rei ez a·l pres
9968 E trais l’en sus tot demanes.
9969 Adoncas comenson a far
9970 Dol, c’anc hom non ausi son par:
9971 “Seiner, si·us platz, rendetz le nos,
9972 Ver Dieu, Paire, Reis Glorios,
9973 San e sal, per vostra merce!”
9974 Adonc dis un coms: “Auiatz me,
9975 E laisem aquesta dolor
9976 Ez aquest clam ez aquest plor!
9977 E fassam cinc bous amenar
9978 Ez aqui eis escortegar,
9979 E lai loin los fassam tirar.
9980 Ez aqui eis venra manjar
9981 L’auzel, pueis tost de mantenen
9982 Venra segon mon eissient
9983 Als bous, que veira el canp mortz,
9984 Ez aissi lo reis er estortz.”
9985 E tuitz ensems an autreiat
9986 Lo conseill que·l ricx hom a dat;
9987 E feron los cinc bous venir
9988 Ez aqui eis fan los aucir.
9989 E podetz vos en ver pensar
9990 Que non penon el masel far.
9991 Ab aitant, qui mieltz poc, si pres
9992 Als bues tirar tot demanes
9993 Luein d’aqui una balestrada.
9994 Mas ben se debato en bada;
9995 Que l’auzel so·ls non fes parven
9996 Que·l vis, mas tot viasamen
9997 Tenc sa via e pauset se
9998 En una tor; lo met lonc se
9999 Lo bon rei, qu’era tot garnitz.
10000 Adoncas fon levat lo critz,
10001 Que ben cujeron l’aucises,
10002 Lo rei, lai sus e que·l manjes.
10003 Mas l’auzel no·n a voluntat,
10004 E cant se fon un pauc pausat,
10005 El leva sus ez a·l rei pres
10006 E porta·l ves un bosc espes,
10007 Que dura ben .x. legas grantz,
10008 C’omes ni femnas ne infantz
10009 No·i auson de paor estar,
10010 Car serps e leons e senglar
10011 E mouta bestia salvagia
10012 Avion laïntz lor estagia.
10013 Adoncs an tan gran dol mogut,
10014 Que mais, so·s par, non er tengut:
10015 Que cascuns ronp ez escoissent
10016 Sos vestir e·s fer malament
10017 En la cara de tal azir,
10018 Que sanc totz clar en fan eissir.
10019 Qui adoncas vis ensellar
10020 Caval ni cavallier puiar,
10021 Que neguns son par no·i atent.
10022 E tenon ves lo bosc corrent,
10023 Si que anc hom petit ni gran
10024 Non remas el castel no·i an,
10025 E las femnas tot autresi:
10026 Anc hom tan gran dol no ausi.
10027 E l’auzels per una rebiera
10028 Tenc ab lo bon rei sa cariera,
10029 Ez entret el castel aissi,
10030 Que anc hom ni femna no·l vi.
10031 Ez es s’en el palais intratz
10032 Ez a·l bon rei aqui pausatz.
10033 Pueis l’auzel devenc cavallier
10034 Bels e grantz e fortz e sobrier,
10035 Ez es vengut de genoillos
10036 Ves lo rei e dis: “Seiner bos,
10037 Prec vos, per Dieu e per amor,
10038 Que·m perdonatz la gran paor,
10039 Qu’ieu vos ai faicha oi; tan gran
10040 Non l’agues mais, a mon senblan.”
10041 E·l reis conoc l’encantador,
10042 Qu’en sa cort cavallier meillor
10043 Non a, ni d’armes tan presan,
10044 Ez a·l sus levat per la man
10045 Ez a·l ditz: “Totz vos o perdon;
10046 Mas com sera de mei baron,
10047 Que·m van d’amon d’aval queren?”
10048 “Ie·ls farai venir mantenen.”
10049 Ab aitant ies del castel tost
10050 E ven volan sobre la ost,
10051 E tuitz escrizon: “Ve·s l’auzel
10052 Que s’en vai de ves lo castel!
10053 Ez a en calque luec pausat
10054 Lo rei, o ben leu l’a manjat.”
10055 Ez intra·s n’el castel de pes
10056 L’auzel, e·l cavallier apres.
10057 E son s’en el palais entrat,
10058 On an lo bon rei atrobat,
10059 San e sals e ses enconbrier.
10060 E fon ab aquel cavallier,
10061 Que·ls a·l jorn aissi encantatz
10062 E·ls fa totz anar esquintatz.
10063 E la raïna e Galvans
10064 Son s’en vengut al rei denans
10065 E demanda·l si a nul mal.
10066 “Non ieu, domna, si Dieu mi sal,
10067 Mas tant que paor ai aguda;
10068 Mas, merce Dieu, tost l’ai perduda.”
10069 E la raïna Gillamier
10070 A ditz aitant al cavallier:
10071 “Seiner, ben vos dig veramen,
10072 Que ja non fairetz tan de ben
10073 A vostra vida, com de mal
10074 M’avetz uei faitz, si Dieus mi sal;
10075 Que non cre a tota ma vida
10076 Ne sia la paor issida.”
10077 “Domna, laisem aiso estar,”
10078 Dis lo bon rei e fa sonar
10079 Son senescal de mantenen,
10080 Que es vengut tost e corren
10081 E demanda·l: “Seiner, que·us platz?”
10082 “Anatz,” dis el, “tost e vivatz
10083 Aval el borc a aportar
10084 Totz los draps que poiretz trobar,
10085 Que·l vestirs, que son esquintatz
10086 Per me, voill sion esmendatz.”
10087 E·l senescals, tot d’esperon,
10088 Cant ausi cals es la raison,
10089 Es mout tost el borc devalatz
10090 Ez a totz los drapiers mandatz,
10091 Que fasson el palais portar
10092 Totz los draps de color e var,
10093 C’om puesca trobar ni aver;
10094 Que mantenen a lor plazer
10095 E a tota lor volontat
10096 Seran aqui mezeis pagat.
10097 Ez aqui mezeis li borjes
10098 An faitz carcar totz demanes
10099 .V. carres trastotz de sendatz,
10100 E .v. de samitz a orfresatz,
10101 E .xx. del meillor drap de grana
10102 Que cristians ne cristiana
10103 Anc en neguna terra vi.
10104 E .xx. cargaron autresi
10105 De vertz e de ricx senglatons
10106 E de palis ben faitz e bons.
10107 Ez enaissi son s’en intratz
10108 El palais, on an descargatz.
10109 E per los tapitz lor estendon
10110 Li mercadiers c’al reis lo vendon.
10111 E aqui mezeis fa cridar
10112 Le reis que qui vol far taillar
10113 Vestirs, qu’el venga·ls draps chaussir
10114 Ez apres fara·ls hom cosir.
10115 E que·us iria alre ditzen?
10116 Que non feron nul’altra ren
10117 Tuitz li sartor ne·l costoriers,
10118 Mas vestirs far als cavalliers
10119 E a las domnas eissamentz.
10120 Ja non sera mais veramentz
10121 A neguna cort tant taillat
10122 Tantz bon pali ne tant cendat,
10123 Ne dat tan d’aur ni tant d’argen,
10124 Ne tant bel arneis eissamen;
10125 Car enueis seria d’ausir
10126 Que tot vos o volia dir
10127 Dels vestimentz ni del gran dons,
10128 Que·l reis a faitz a sos barons.
10129 E contar vos ai de Jaufre,
10130 Qu’en la cort amenet ab se
10131 Fellon, que avia vencut.
10132 Ez es ab la domna vengut
10133 Denan lo rei per far saber
10134 Qu’es venguda laïntz querer.
10135 Apres a sa raison moguda:
10136 “Seiner, esta domn’es venguda
10137 Aici denan vos per mostrar
10138 La gran forsa que li sol far
10139 Est cavallier a tant gran tort,
10140 Que la guereiava per mort.
10141 Ez a·l vos aici amenat
10142 Pres e mout malament nafrat:
10143 Est cavallier a non Fellon.”
10144 Pueis mou la domna sa raison:
10145 “Seiner, sapchatz, qu’ieu soi aquella
10146 Qui fui l’autrier ab ma donzella
10147 Aici denant vos per mostrar
10148 Lo gran mal qu’aquest me sol far,
10149 A peccat e a gran desmesura,
10150 E ses neguna forfaichura,
10151 Qu’eu, seiner, de ren no·l fasia,
10152 Mas per so, car ieu non volia
10153 Az el mon cors abandonar.
10154 E laisera·m en aintz cremar
10155 E pecheiar a menutz tors,
10156 C’aunis mos parens ne mon cors.
10157 Mas, merce Dieu e de mon sen,
10158 Ieu trobei, tant anei queren,
10159 Jaufre, l’enseinat e l’adreitz,
10160 Que s’es conbatut per mon dreitz
10161 Ab Fellon, qu’es aici nafrat.
10162 Ez avem l’aici amenat,
10163 C’aissi co·us plaza ni·us er bon,
10164 Seiner que m’en tengatz raizon.”
10165 Quant lo bon rei ac escoutat
10166 So que la domna a contat,
10167 El s’es giratz deves Felon
10168 E fa·l dir tota sa razon,
10169 Per que la domna guereiava
10170 Ne per que la deseritava.
10171 E Fellons a·l contat per quen:
10172 “Seiner, non per neguna ren,
10173 Mas car m’avenia a grat.
10174 E conosc que a gran peccat
10175 O fasia, si Deus m’aiut,
10176 Mas mout m’es carament vendut,
10177 Que nafrat en soi malamentz,
10178 Si que ja senpre m’er parventz.
10179 Ez ieu soi en vostre poder,
10180 Seiner, c’a tot vostre plazer
10181 Fasatz de me so que·us er bon.”
10182 Adoncs dis lo reis a Fellon:
10183 “Seiner, mout m’es greu vostre dantz,
10184 E prec vos que d’aici enantz
10185 Sia la domna asegurada,
10186 Que non sia mais guereiada
10187 Per vos, e so que l’avetz tout,
10188 Le sia tot rendu e sout.”
10189 Dis Fellon: “Aquo farai ben,
10190 Seiner, que no·n esdirai ren.”
10191 “Anatz duncs en bonaventura,
10192 E prec, mais no·n aia rancura!”
10193 Ara lassem aquest estar,
10194 E voill vos de Jaufre contar,
10195 Que fes al bon rei Artus don
10196 De l’auzel que ac da Fellon:
10197 “Seiner, tenetz aquest auçel,
10198 Que anc mais tan bon ni tan bel
10199 Non ac ni ab tan de valor
10200 Coms ni reis ne inperador;
10201 Que encontra el no·s pot tener
10202 Auçel, tant non a de poder.”
10203 E·l rei Artus a l’auçel pres
10204 En son poing e dis a Jaufres:
10205 “Per Dieus, mout vos ai a grazir,
10206 Jaufre, e gan ren a servir;
10207 Que anc a trastot mon vivent
10208 Non fes hom tan onrat present,
10209 Con vos en tan pauc de saçon
10210 M’avetz faitz senes guizardon,
10211 Que de me no·n avetz agutz.
10212 Mas si Dieu mi dona salutz,
10213 Non sera ja en oblit mes.”
10214 “Seiner, la vostra gran merces,
10215 Que tot lo ben e la honor
10216 Qu’ieu ai, seiner, e la valor,
10217 Grazisc a Dieus primierament
10218 Ez apres a vos eissament.
10219 Seiner, s’il vos ven a plazer,
10220 Volem al bon maitin tener
10221 Nostra via, e que·m mandes
10222 So que·us plazera ni·us volres;
10223 Car mon cors e tota ma terra,
10224 Per far contra totz homes guerra,
10225 Podetz penre, can vos volres.”
10226 E·l reis respon: “Vostras merces;
10227 Que mais me puesc lausar de vos
10228 Que de cavallier que anc fos
10229 Ne que mais en ma cort vengues.
10230 Ez ieu prec vos, amic Jaufres,
10231 Que per moiller non oblides
10232 Esta cort, que non sai tornes;
10233 Car non ai, si Deus mi perdon,
10234 El mon cavallier ni baron
10235 A cui plus volentier fases
10236 Ben ni honor, si m’aiut fes.”
10237 “Seiner, la vostra gran merce,”
10238 So li a respondut Jaufre,
10239 “C’a totz mos jorntz voill tener car
10240 Vos, seiner, e totz vostr’afar,
10241 E far servisi e plazer,
10242 Tant con viva, a mon poder.”
10243 Ab aitant ve·us la noitz venguda,
10244 Ez ac el palais mout gran bruida
10245 De domnas e de cavalliers.
10246 Ab tant Lucas, lo boteilliers,
10247 Venc ab una copa d’aur fin
10248 Denant lo rei, plena de vin.
10249 E·l reis bec, pueis Jaufre apres,
10250 Ez a·ls altres porton ades
10251 Li donzel tuitz comunalmen.
10252 E·l reis a mandat mantenen
10253 C’om fasa·l lieg apareillar,
10254 Qu’iran dormir e repausar
10255 Li cavallier, que trabaillat
10256 Son del dol que an uei menat.
10257 Ab tant lo reis es se levatz
10258 Ez es s’en en la canbra intratz.
10259 E la raïna eissament
10260 Fes en sa canbra ricament
10261 A las domnas apareillar
10262 Los lieg, e pueis van se colgar.
10263 E·ls cavallier son si colgatz
10264 Els lieg c’on ac apareillatz
10265 El palais, on ses tot enoitz
10266 Dormiron tuitz aquella noitz.
10267 Cant venc al matin, que·l jorn par,
10268 Jaufres a mandat enselar
10269 E Melians tot enssament.
10270 E·l reis venc tot süau e gent
10271 El palais, quan si fon levatz,
10272 Ez a·ls cavalliers saludatz,
10273 Que·l rendon tot gent sa salutz.
10274 E li scudier son tuit vengutz
10275 Cavalcant els roncins trosatz,
10276 Que tiro·ls cavals ensselatz.
10277 E·l reis vi·ls escudiers venir,
10278 E comenset a Jaufre a dir
10279 Ez a Melian atrestal:
10280 “Baron,” dis el, “si Dieus mi sal,
10281 Be·m plagra, si esser pogues,
10282 C’a tota ma vida agues
10283 Aquest solatz, aquest deport;
10284 Creiatz, ben mi fora mout fort.
10285 E voill vos una ren pregar:
10286 C’aissi tengatz tot mon afar
10287 Planamentz con la vostra terra
10288 Per far contra totz homes guerra.”
10289 “Seiner, la vostra grant merce,”
10290 Dison Milian e Jaufre,
10291 “Car nos e tot cant nos avem
10292 Es vostre, e de vos volen
10293 Tener la terra e l’onor
10294 E·us volen tener per seinor,
10295 Tant con viurem, a bona fe.”
10296 “Baron, la vostra gran merce.”
10297 Ab aitant, tot süau e gen,
10298 Ven la raïna e Brunesen
10299 El palais, que foron levadas,
10300 E·l bon reis a las saludadas
10301 E las autras tot autresi.
10302 Pueis ensems pueion tuitz aqui
10303 Els palafres ez els destriers
10304 C’ameneron lor escudiers,
10305 Pueis totz ensems tenon lor via.
10306 E·l bon reis fes lor conpagnia
10307 E la raïna eissamentz
10308 Tot per l’amor de Brunesentz.
10309 Ez en aissi an cavalcat
10310 Gran ren cant Jaufre a pregat
10311 Lo rei, ez a·l ditz: “S’a vos platz,
10312 Seiner, oimais vos en tornatz;
10313 Que pron avetz, vostra merce,
10314 Ab nos anat,” so dis Jaufre.
10315 Ab tant se giret Brunesen
10316 Ves la raïna e tot jen
10317 Pres comjat, e dis li aitant:
10318 “Ma domna, a Dieus vos comant,
10319 Ez a Dieu tot primieramen
10320 Grazisc l’amor e l’onramen,
10321 Que vos, domna, e mon seinor
10322 M’avetz faicha, e la honor.
10323 E non avetz home tan vil
10324 En vostra cort ni tan sotil,
10325 Sol que vostre reclam tengues,
10326 Que ben conoisser non pogues
10327 Lo bon cor que·us ai de servir,
10328 S’en luec en pudia venir.”
10329 E la raïna dis tot gen:
10330 “La vostra merce, Brunesen,
10331 Que aitant no·us poria far,
10332 Que vos pogues guizardonar
10333 La gran honor que a Jaufre
10334 Facha avetz, vostra merce.”
10335 Ab tant lo reis es s’estancatz
10336 Ez a·ls totz a Dieu comandatz,
10337 Ez a Brunesentz mout pregada,
10338 Que se neguna res l’agrada
10339 De sa terra ni ren en quer,
10340 Que l’en mande son escuder,
10341 Que sol c’om o puesca trobar,
10342 Ja non se pot afadigar,
10343 “Si·m devia costar tot l’aur
10344 Ni l’argent c’ai en mon tresaur.”
10345 “Vostra merce,” dis Brunesentz,
10346 “Seiner, car ben sai veramentz,
10347 Que·m fariatz trastot plazer.
10348 Ez avetz nos o faitz parer,
10349 Per que m’en avetz gazainada
10350 Mieltz que se m’aviatz conprada.”
10351 Ab aitant lo reis l’abraset
10352 E pueis a Dieus la comandet,
10353 E son se partit enaissi.
10354 E Brunesentz ten son cami
10355 Jogan e rizen e parlan
10356 Ab Jaufre e ab Melian.
10357 Ez an tot lo jorn cavalcat
10358 Tro lo ser, que son albergat
10359 El prat cant en la font perderon
10360 Jaufre, don mot se treballeron;
10361 Aqui son la noitz albergat.
10362 El matin cant se son levat,
10363 Ez il mandaron enselar.
10364 Ab aitant il viron puiar
10365 Sus per meitz la font unas gentz
10366 Que aporteron mout presentz
10367 Sus en carres es en somiers.
10368 Ez apres vengron cavalliers,
10369 En qu’en poc ben aver .ccc.
10370 E de domnas mais de cinc cent.
10371 Ez ab aitan venc cavalcan
10372 Sus en un palafre feran
10373 La domna, que passet Jaufre
10374 L’autr’er per mietz la font ab se.
10375 E venc premiera denantz totz,
10376 Ez anc az hom non sonet motz,
10377 Mas que desent en mietz del prat.
10378 Ab aitant Jaufre a garat
10379 E pres a Melian a dir:
10380 “Melian, fasam tost garnir
10381 Nostras jentz ez apareillar,
10382 Car ben creiatz que encantar
10383 Nos vol aquesta veramentz.
10384 Gardatz, veiatz cals estrumentz
10385 An aportatz e que vol dir;
10386 Ben sapchatz qu’ella·ns vol traïr.”
10387 Ez aqui mezeis mantenen
10388 Garniron se fort tost e jen
10389 Ez esteron apareillat,
10390 C’al primier motz foson puiat.
10391 La domna fon en mietz del prat,
10392 E·ls cavallier son s’ajostat
10393 Entorn ella per escoutar
10394 So qu’ella lor volra mandar.
10395 E la domna lor pres a dir:
10396 “Barons, qui ja·m vol far ni dir
10397 En sa vida amor ni plazer
10398 Ne en m’amor vol remaner,
10399 Non foson mais negunas jentz
10400 Servidas mais tan richamentz,
10401 Car aici es cel que venquet
10402 Fellon e ma terra·m rendet,
10403 E totz vos autres a tornatz
10404 En avers ez en erectatz.”
10405 E totz respondon: “Cant avem,
10406 Domna, aici metre volem.”
10407 Ab aitant feron descargar
10408 Los carres, on venc lo manjar,
10409 Ez apres trastot l’autr’arnes,
10410 Cant que ops ne mister lor es.
10411 E cant foron tuitz descargat,
10412 La domna lor a pueis mandat,
10413 Que fasson la tenda fermar,
10414 Car hom no·i poiria durar
10415 Ses honbra, car fai gran calor.
10416 E prenon se tuitz li seinor
10417 A las pergas ades dreisar
10418 E prenon la fort a fermar;
10419 Pueis meton la tenda desus.
10420 E dura, ses tut mentir, plus
10421 De mieia lega ses doptar,
10422 Que anc sollels n’i poc intrar.
10423 Pueis apareillon mantenen
10424 Las taulas tot vivasamen
10425 E meton las toailas sus,
10426 Lo pan ab tot le sobreplus
10427 Que a las taulas mestier fon.
10428 Pueis no·i ac null’autra razon,
10429 Mais que la domna vol anar
10430 Daves Jaufre per envidar.
10431 E comenset ad establir
10432 A icels que devion servir,
10433 Que tan tost con seran vengutz,
10434 Il sion tuitz apercebutz
10435 Ab copas e ab toaillos
10436 Per donar aiga als baros.
10437 Apres venc s’en deves Jaufre
10438 E menet cen domnas ab se.
10439 E cant Jaufre e Melian
10440 E l’altri, qu’en torn els estan,
10441 An vist tot so que agron faitz,
10442 L’afan e·l trabaill que an traitz,
10443 Prenon se a meravillar,
10444 Con anc tan leu lo pogron far,
10445 Qu’en dos jorns non o agron faitz
10446 Dos tantz de jentz per atrasaitz.
10447 E viron la domna venir
10448 Ez il prendon a desgarnir,
10449 E comenson süau e gen
10450 Ves ella venir mantenen.
10451 E la domna a·ls saludatz
10452 E pueis apres a·l demandatz:
10453 “Baron, e con eratz garnitz?
10454 Cujavas que·us acsem traïtz?”
10455 “Non, domna, mas cant vim venir
10456 Los carres, ne las jentz issir,
10457 E llas domnas e·ls cavalliers
10458 Per mietz la font en lor destriers,
10459 Cujem nos ben senes doptar,
10460 Fellon fos, que·s volgues venjar
10461 De me, domna, car lo venquei
10462 E per so, car pres lo·us rendei.”
10463 Dis la domna: “No·s cal doptar
10464 D’el ni d’autre, si Dieus mi gar,
10465 Que·us posca negun dan tener:
10466 Tant non auria de poder.”
10467 “Domna, la vostra gran merce,”
10468 Dizon Milian e Jaufre.
10469 “Seiner Jaufre, ieu soi aici
10470 Venguda per vos, so·us afi,
10471 Per far servizi ez honor
10472 Ez als altres, per vostr’amor.
10473 E non ai ges mala razon;
10474 Car vos es cel que de prison
10475 E d’ancta e de marimen
10476 M’avetz estorta veramen,
10477 Per qu’ieu, si tot podia dar
10478 Cant ai ni poiria mandar
10479 Per vos servir, si m’aiut fes,
10480 Encaras i auria pauc mes.
10481 E prec vos per enseinamen,
10482 Vos e ma domna Brunesen,
10483 E Melian tot altresi,
10484 Ab cels que ab vos sun aici,
10485 Voillatz, si·us platz, ab me manjar,
10486 Car faitz o ai apareillar
10487 De disnar, enantz que·us movas,
10488 E prec vos de ‘non’ no·m digas.”
10489 “Domna,” so li respont Jaufre,
10490 “Est mandament avetz en me
10491 Que non es luec, si Deus mi gar,
10492 En que vos no·m pocses menar,
10493 Si·us voilatz, al cap del mon
10494 O ben desotz terra preon.”
10495 “Seiner, la vostra gran merce;
10496 Car en Dieus ai ma bona fe
10497 Que a vos ni a vostr’amic
10498 Non venga per me nul destric.”
10499 Ab aitant son d’aqui mogut
10500 E son s’en tuitz ensems vengut
10501 Ab ella, lai on adobat
10502 Fo·l disnar ez apareillat.
10503 Ez anc non feron mas lavar,
10504 Pueis tuitz ensems van s’asetar.
10505 E qui tot l’apareillamen
10506 Vos volia dir veramen,
10507 No·us o auria d’un jorn ditz;
10508 Garatz, cora seria escritz!
10509 Mas sol d’aitant en voill parlar
10510 Qu’el mont nuls hom non pot pensar
10511 Vianda, que a gran plantat
10512 No·n aia aqui acermat.
10513 E cascuns manjet voluntiers.
10514 E serviron los cavalliers;
10515 E las domnas qui son aqui,
10516 Servon las domnas altresi;
10517 E·ls escudiers e l’autra jent
10518 Servo·ls escudiers eissament;
10519 Que anc negun no volc manjar
10520 Ne neguns altre jornal far
10521 Mas de servir e far plazer,
10522 Cascun cant poc, a son poder.
10523 E cant agron assatz manjat
10524 Pron a tota lor voluntat,
10525 La domna venc denan Jaufre
10526 E annet sezer de lonc se.
10527 E Jaufre pres fort a garar
10528 La tenda e mout a lausar,
10529 Que anc mais tan bella non vi.
10530 E la domna respondet li:
10531 “Seiner Jaufre, pregar vos voill,
10532 E no·m o tengatz az ergoill;
10533 Un don vos volrai demandar
10534 E prec que·l me voillatz donar.
10535 E no·us querai aur ni argen,
10536 Caval ni autre garnimen,
10537 Domna, donzel ni cavalier,
10538 En que·us graves d’un sol diner.”
10539 “Per Dieu, ben seria foudatz,
10540 S’aquest don vos era vedatz,”
10541 So l’a respondut Brunesen.
10542 E Jaufre respont mantenen:
10543 “Domna, ben vos voill aitan dir,
10544 E podetz vos i ben plevir,
10545 Que ja no·m podetz re querer,
10546 Per tal qu’ieu o puesca aver
10547 Ni per negun aver trobar,
10548 Que·us i puescatz a fadiar.”
10549 Ez enaissi o a covengut.
10550 Ab tant ella lo a mogut:
10551 “Seiner Jaufre, ie·us voill donar
10552 Aquesta tenda, c’anc sa par
10553 Non vi anc neguns crestians,
10554 Sarazin, juzeus ni pagans.
10555 Ez ieu dir vos ai la fazon:
10556 Las pergas qu’en torn ella sson,
10557 Son aitals, com auzires dir:
10558 Que si fasiatz totz venir
10559 Lo fuoc c’om poiria trobar,
10560 No·n poiria una cremar.
10561 E del draps vos voill dir aitan,
10562 Que si plovia tot un an
10563 Tan d’aiga con a en la mar,
10564 No·i poiria gota passar.
10565 E la tenda e·l garnimen
10566 Pot portar, so·us dic veramen,
10567 Un carre ab mais d’autr’arnes.”
10568 “Per Dieu, domna,” so dis Jaufres,
10569 “Mout a aici onrat presen,
10570 E ja mais a tot mon viven
10571 Om no·l pot far de me partir
10572 Tro al jorn que deia morir;
10573 E mout lo voill ieu tener car
10574 Per vostr’amor, si Dieus mi gar,
10575 E per la vostra gran valor.”
10576 “Ancar vos farai mais d’amor,”
10577 So dis la domna a Jaufre;
10578 “Una ren voill aiatz de me
10579 Atal que hom no pot pensar:
10580 Que ja ren no·n voillatz cornar,
10581 Auçel, serpent, trigre, lion,
10582 O d’autres besties qu’i son,
10583 Sol que digatz: “Ara si’aital!”
10584 Tan tost er faitz, si Dieus mi sal.
10585 Ez auretz lo d’esta faisson,
10586 Que trastut li home qu’i son,
10587 Ni per me mezeissa eissamen
10588 No·l perdatz a vostre viven.
10589 A Brunesentz darai aitan,
10590 Que totz aquels que la veiran,
10591 Per ren que puesca dir ni far,
10592 D’ella no·s puescon enveiar.
10593 Ez a Milian, car pros es
10594 E car es amicx de Jaufres,
10595 Aia tan: qu’e nulla saçon
10596 Non aia paor de prizon;
10597 Se totz eron sos enemicx,
10598 Cant homes son, paubres e ricx,
10599 E que degues per els passar,
10600 Neguns no li puesca mal far.”
10601 Cant la domna lor ac donat
10602 Trastot aiso ez autraiat,
10603 Es sus levada mantenen
10604 Ez apellet mout autamen
10605 Un sieu cavallier Gondentaur:
10606 “Vai aporta·m l’argent e l’aur,
10607 Que la sus avem aportat,
10608 Que mantenen sera donat
10609 Als cavalliers que aici son,
10610 Per amor Jaufre, fil Dovon.”
10611 E Gondentaur fes aportar
10612 Denantz trastotz e descargar.
10613 Que·us anaria alre dizen?
10614 Anc no·i remas aur ni argen,
10615 Copa ni escudell’apres,
10616 Que trastot no lor adones.
10617 E cant trastot lo lor ac dat
10618 Lo tresaur que ac aportat,
10619 Es se girada mantenen
10620 Ves Jaufre e ves Brunesen
10621 E ves Melian autresi,
10622 Ez en apres ella lor di:
10623 “Seiner Jaufre, aital vos dic,
10624 Qu’el mont amiga ni amic
10625 Non avetz, a cui meillor fos,
10626 Con a mi seria de vos,
10627 Vostre bens ni vostra honor
10628 E dels autres per vostr’amor.
10629 Ez avetz una ren en me,
10630 C’aitan com viv’am bona fe,
10631 No·us podetz en me fadiar
10632 De nulla ren qu’eu puesca far,
10633 Se sabia que mi costes
10634 Tot cant ieu ai ni loing ni pres.”
10635 “Domna, la vostra gran merce,”
10636 Diçon Millian e Jaufre,
10637 “Car si nos aviatz conpratz,
10638 No·ns auriatz meiltz gazainatz
10639 De far trastot nostre poder
10640 A vos servisi e plazer.
10641 E volem vos d’aitant pregar,
10642 C’aissi tengas tot nostr’afar,
10643 Com si l’aviatz tot conprat,
10644 Per far a vostra voluntat.
10645 E si aviam neguna res
10646 En nostra terra que·us plagues,
10647 Mandatz nos o vivassament,
10648 Qu’el mont non avetz nul parent,
10649 Que plus tost, a nostre poder,
10650 Fos pregatz a vos far plazer.”
10651 “Seiner, la vostra gran merce,”
10652 So dis la domna, “que ben cre,
10653 Que·m fariatz trastotz plazer
10654 En tot luec on acses poder.”
10655 “Domna,” so dis Jaufre, “per Dieu,
10656 Me digatz, e no·us sia grieu,
10657 Vostre non, car saber lo voill.
10658 E no m’o tengatz az ergoill,
10659 Car mout me deuria pesar
10660 Si de vos ausia parlar,
10661 De cui deitz tener gran lausor
10662 Per lo don e per la honor,
10663 Que m’avetz faicha, c’anc tan gran
10664 Non la pres hom a mon senblan,
10665 E non sabria en ver dir
10666 Vostre nom, senes tot faillir.
10667 Per qu’e·us prec, si·us ven a plazer,
10668 Domna, que me·l digatz en ver.”
10669 “Jaufre, no·us sera ja celatz,”
10670 So dis la domna, “mas vertatz
10671 Vos er dicha ez er mi bel.
10672 Ieu sui la fada del Gibel,
10673 E·l castel, on vos fos ab me,
10674 A nom Gibaldac, e non cre
10675 Qu’el mont n’aia tan ben taillat
10676 De murs ni tan fort bataillat.
10677 E si trastotz los cavalliers
10678 Que son al mont, ab los arquiers
10679 E tota l’autra gent qu’i es,
10680 Eron entorn, un sol poges
10681 No·i porion dintz far de mal.
10682 Ez aiso es, si Dieus mi sal,
10683 Pos que vos vos fos conbatutz
10684 Ab Fellon, ez el fon vencutz;
10685 Car enantz m’era tan sobriers,
10686 Que non m’avia cavalliers
10687 Ne castel ni villa laissat,
10688 Mais sol lo castel aseiat,
10689 Que·l dovia rendre ab me.
10690 Mas vos, la vostra grant merce,
10691 M’o avetz tot aquiciat;
10692 Ez ai vos dicha veritat.”
10693 “Domna, la vostra grant merce,”
10694 So li a respondu Jaufre.
10695 Cant ac la domna sa raizon
10696 A Jaufre dicha, fil Dovon,
10697 Jaufre s’es levatz sus en pes,
10698 E trastuitz li autres apres,
10699 E manda: “Fais tost ensellar
10700 E trastot vostr’arnes plegar,
10701 C’ueimais no·us cal aver paor
10702 Que·ns fassa gran mal la calor.”
10703 Ab tant amenon lor scudiers
10704 Totz los palafres e·ls destriers,
10705 E son se tuit ensems puiat;
10706 Mas Brunesentz pren comïat
10707 Ab Melian e ab Jaufre.
10708 Pueis non feron null’autra re,
10709 Mas que son el camin entrat,
10710 Ez an tot lo jorn cavalcat
10711 Tro al ser, que lor falli·l jorn.
10712 E son vengut a gran sejorn
10713 En un castel on ricament
10714 Son servit a tot lor talent.
10715 Pueis d’aqui enantz son anat
10716 E per jornadas albergat,
10717 Tro que de Monbrun foron pres.
10718 Enantz que nuls hom lai entres,
10719 Li cavallier son tuit ensitz,
10720 Gen apareillatz e garnitz.
10721 E las domnas e l’autra gentz
10722 N’eisson trastot comunalmentz
10723 Per recebre a grant honor
10724 Jaufre con lor mout bon seinor.
10725 Enantz que fosson ajostat,
10726 Son tuit ensems canbaterrat
10727 E son se mes a genoillos
10728 Vesen de trastotz los baros.
10729 E pueis se som mes en poder
10730 De Jaufre per far son plazer,
10731 Que·ls mantenga aissi co·ls sieus,
10732 Contra totz homes apres Dieus
10733 E lor terra e lor onor,
10734 Aissi con de leal seinor.
10735 Ez el a lor promes en ver
10736 Qu’el en fara tot son poder.
10737 Ab aitant son s’en tuit levat
10738 E son en lor caval montat,
10739 E pueis tenon ves lo castel.
10740 Ab tant la maire del mezel
10741 E del jaan, que del verzier
10742 Enportet la filla d’Augier,
10743 Cant Jaufre la·l tolc e·l mes mort
10744 (Non era tan mal ni tan fort),
10745 Venc ves Monbrun vivassamen,
10746 Ab .x. cavallier solamen;
10747 Que·s venc metre en son poder
10748 De Jaufre per far son plazer.
10749 E pres a cavalcar mout tost,
10750 Ab aitan vi venir la ost,
10751 Ez es girada mantenen;
10752 Pueis de son palafren desen
10753 E venc tot a pe ves Jaufre
10754 E cridet fort: “Seiner, merce!
10755 Per Dieu sia asegurada
10756 Que non sia deseretada,
10757 Seiner Jaufre, tan con viurai,
10758 Ni no·m moira! Car estat ai
10759 Domna de mout granda valor
10760 E mout ai agut grant honor,
10761 Mas tot m’es tornat en derrier,
10762 Car mos filltz m’aucises l’autrier,
10763 No·m podon mais conseill donar!”
10764 E Jaufre la pres a garar,
10765 Que a la senpre conoguda:
10766 “E domna,” dis el, “Dieus aiuda!
10767 Es vos aquella que l’autr’ier,
10768 Cant me conbatet l’averser,
10769 Trobei desotz lo pin jazen?”
10770 “Ieu soi aquella veramen.”
10771 “Aras doncas,” so dis Jaufre,
10772 “Vos comant, fassatz tant per me,
10773 Se volletz esser affizada
10774 Que morta ni deseretada
10775 Non siat per nul cavallier;
10776 Que hostes del pas l’aversier,
10777 Que non puesca negun mal far
10778 Az home qu’i voilla passar,
10779 E que puescon seguramentz
10780 Venir en las terras las jentz,
10781 Que n’an estat tant essilatz
10782 E tant lonc tenps deseretatz.
10783 E per o far vos ai aitan,
10784 Que totas las jentz vos tenran
10785 Per domna aitant con viures.”
10786 “Seiner, la vostra gran merces,
10787 Qu’ieu o farai tot veramen
10788 E ses negun alongamen.”
10789 Pueis Jaufre comanda·l apres
10790 Que en son palafren puies
10791 E qu’intres el castel manjar,
10792 Pueis deman poira s’en anar.
10793 El castel son intratz trastuitz
10794 De Monbrun, on fa far conduitz
10795 Brunesentz, c’anc non fon tan ric
10796 Vist per home paubre ni ric.
10797 Ez anc non pot nuls hom pensar
10798 Salvazina ni nul manjar,
10799 Que no·n i agues largamen;
10800 Ni anc cavallier ni serven
10801 Ni soudadiera ne joglar
10802 No·i manjeron negun manjar
10803 Mais en escudella d’argen;
10804 Mout los fes servir ricamen.
10805 E cant trastuitz agron manjat,
10806 Li joglar son en pes levat,
10807 E cascuns pres son enstrumentz
10808 E comenset tan dosamentz
10809 Per mietz lo palais az anar.
10810 Adoncs viratz en pes levar
10811 Domnas, car neguna tener
10812 Non s’en poc per negun saber
10813 Del doutz son que fan l’estrumen,
10814 Que cascuna mout se enten.
10815 E cant si foron deportat
10816 Gran pessa, e Jaufre a sonat
10817 Son senescals e pres l’a dir:
10818 “Anatz, fatz mi vivatz venir
10819 En mietz lo palais un tapit,
10820 E non la remanga samit
10821 Ne escarlata ni bon cendat,
10822 C’ades non sion aportat,
10823 E l’aur e l’argent altresi.”
10824 Ab tant aquel se part d’aqui
10825 Ez a faitz mout tost son mandat.
10826 E cant tot o ac aportat,
10827 Jaufres s’es levatz sus en pes
10828 E senet c’om mot no·i sones,
10829 Car dire lor vol son agrat,
10830 Ez ab aitan tuit son calat.
10831 Pueis a totz los joglars triatz
10832 Ez a·ls tan ricamentz pagatz,
10833 Que cascun s’en vai mout joios.
10834 Ez apres donet als baros
10835 Ez a las domnas altresi,
10836 Que anc el tapit non giqui
10837 Escudellas ni bel enap,
10838 Escarlata ni autre drap,
10839 Que trastot non lor o partis.
10840 Non cuitz que anc negun hom vis
10841 Tan ricamentz home donar,
10842 C’anc neguns non se poc blasmar.
10843 E diçon que non es reinatz
10844 El mont ne nulla poestatz,
10845 En que fos mieltz donat ni mes
10846 Qu’en Brunesentz es en Jaufres.
10847 E mout son ben aventuratz
10848 Car los a Dieus apareillatz;
10849 Que en aitan con ten lo mon,
10850 Ne la mar clau tot en redon,
10851 Ne en tant co toca le soleill,
10852 Non cuitz n’aia meillor pairell;
10853 Car el mon non a poestat,
10854 Que ja conplit ne acabat
10855 Agues en tant pauc de sazon,
10856 Com a Jaufre, lo fill Dovon.
10857 E d’aiso tengron parlamen
10858 El palais tuitz cominalmen.
10859 Ab aitant ve·us la noitz venguda,
10860 Ez el palais ac mout gran pruda.
10861 E Brunesentz a comandat,
10862 Que sion tost apareillat
10863 Los lietz, pos iron se pausar,
10864 C’ueimais es ora de colgar.
10865 E las donçellas son levadas
10866 E son en la canbra intradas
10867 Per los lietz az apareillar.
10868 E·ll cavallier van se colgar
10869 Per lor ostals; mas solamentz
10870 Melian ab totas sas gentz
10871 Ez remansutz, e es colgatz
10872 Els lietz c’on l’ac apareillatz.
10873 Pueis Brunesentz es s’en intrada
10874 En sa canbra tota privada.
10875 E pueis Jaufre es s’en intratz;
10876 Apres ve·ls vos ensems colgatz.
10877 Ar son Brunesentz e Jaufres
10878 Amdui ensems, ez anc per res
10879 Neguns non cujet, en vertat
10880 Pogues esser: tan tost colgat
10881 Foron, que pogues esser ver:
10882 Tant n’avia cascun voler.
10883 So dis Jaufre a Brunesentz:
10884 “Amiga, ara sai veramentz,
10885 Qu’es conplit so que desirat
10886 Aurai e tant cobeçeiat,
10887 Que fos ab vos privadamentz.”
10888 “Seiner,” so·l respont Brunesentz,
10889 “A mi sap dos aitantz plus bon,
10890 Si Dieus bonaventura·m don,
10891 E n’ai men cor plus alegrat
10892 Trastot per vostra amistat.”
10893 Aissi jagron aquella noitz,
10894 Que anc ren non lor fes enoitz
10895 De ren que lor plagues a far.
10896 E l’endeman, cant le jorn par,
10897 Son levat sus süau e gen.
10898 Ab aitant Jaufre mantenen
10899 Es s’en vengutz a Melian,
10900 Que leve·s sus, e puis iran
10901 Ausir la messa al mostier.
10902 “Dieus, e con es tant matinier,”
10903 So li pres Milian a dir,
10904 “Que ja soliatz tant dormir!
10905 Mas ieu sai, mal vos enui’er
10906 Lo cant dels auçels del verzier,
10907 Que an cantat tota la nueitz,
10908 Per tal que·us fesesson enueitz.”
10909 “Ara, Milian,” dis Jaufre,
10910 “Ben podetz far escern de me,
10911 Mas ben cre una ren e sai
10912 Que calque jorn m’en venjarai.”
10913 Ab tant es vestitz e causatz,
10914 Ez apres a les mans lavatz,
10915 E van se deves lo mostier
10916 Ab tuit li autre cavallier.
10917 Ez apres va s’en Brunesentz
10918 Ab las domnas tot eissamentz.
10919 Cant son vengudas al mostier,
10920 A comensat senpre·l mestier.
10921 E no cre l’aguesson faitz tal,
10922 Neis si fos Pasca o Nadal,
10923 Mais il o fan tot per l’onor
10924 Brunesentz e de lor seinor.
10925 Apres, cant fon le mestiers ditz,
10926 Son s’en tutz del mostier eissitz
10927 E son s’en el palais intrat,
10928 On trobon jent apareillat
10929 E cortesamen de manjar.
10930 Ez anz non feron mas lavar
10931 E son s’asegut mantenen
10932 Per las taulas cominalmen.
10933 E ja non fassan lonc sermon;
10934 Que anc galina ni gapon
10935 Ni nulla res non fon a dir,
10936 Que nuls hom a manjar dezir.
10937 E cant agron assatz manjat,
10938 Ve·us Melian en pes levat,
10939 E dis a Jaufre que anar
10940 S’en vol al castel on estar
10941 Fai Taulat, qu’es nafratz e pres:
10942 “Car deman es le caps del mes,
10943 Que·l deg far l’angarda puiar
10944 Batent, com el sol de me far.”
10945 “En bon aür!” so dis Jaufres,
10946 “Mas ieu voill pregar una res:
10947 Que per m’amor li perdones
10948 Sol un mes, que mal no·l fares.”
10949 Ez a li tant ditz e pregat,
10950 Entro que lo·i ac autreiat.
10951 Pueis dis Melians c’om ensel,
10952 Que tenra deves lo castel.
10953 Ab tant vengron los escudiers
10954 Que amenon als cavalliers
10955 Trastotz los cavals ensellatz.
10956 Ez enantz que i fosson puiatz,
10957 Melian a comïat pres
10958 De Brunesentz, e pueis el es
10959 Mantenent el caval puiatz
10960 E pueis es el camin intratz.
10961 E remas a Monbrun Jaufres,
10962 Ez esgardatz si l’es ben pres!
10963 Ar preguen tuit cominalment
10964 Que cel que venc a naissiment
10965 Per totz nos autres a salvar,
10966 Que, si·l platz, el deing perdonar
10967 A cel que·l romantz comenset;
10968 Ez az aquel que l’acabet,
10969 Don de tal maniera reinar
10970 En aquest siegle ez estar,
10971 Que sia al sieu salvament!
10972 ‘Amen!’ digatz cominalment!
10973 Aquest bon libre es fenitz;
10974 Dieus en sia totz tenps grazitz!
