Br

       Jaufre


    5847   Ab aitant va·l caval cenglar,
    5848   Pueis piega e a·s faig donar
    5849   L’escut e la lansa ensament.
    5850   E pren la pulcella tot jent
    5851   Ez a la denan se portada;
    5852   Que ja per el non er laissada,
    5853   Tro l’aia a son paire renduda,
    5854   Que lla cuja aver perduda.
    5855   Aissi s’en vai cochosament
    5856   Ves lo castel de mantenent,
    5857   On jai nafratz lo cavalier,
    5858   A cui auria gra mestier
    5859   Secors; que vengutz es Taulat
    5860   Ab sos serventz, que l’an liat
    5861   Las mans estreitz detras le dos
    5862   Quatre bacallar grantz e gros,
    5863   Que an grantz quatre correiadas
    5864   De cour de cer menut nodadas,
    5865   Ab que·l baton e fan puiar
    5866   Lo puog, aissi con solon far,
    5867   C’aissi lo an set an tengut.
    5868   Ab tant l’an traiç fora tot nut,
    5869   Pueis l’an al pe del pueig menat,
    5870   E quecx a sos bratz reversat,
    5871   Que s’apareillon del ferir.
    5872   Ab tant viron Jaufre venir,
    5873   Mout tost, davant se la pucela.
    5874   Fan cil: “Aquest porta novela,
    5875   De que que sia, a mon seignor,
    5876   C’aissi cavalca per vigor.”
    5877   E Taulat es sus en l’angarda
    5878   E vi Jaufre, cant se regarda
    5879   Qu’es als quatre serventz vengutz,
    5880   Ez es s’en corren desendutz,
    5881   E venc ves Jaufre per saber
    5882   Que ven aitant cochos querer.
    5883   “Cavallier,” dis el, “saver voill
    5884   Cal sobriera ni cal orgoill
    5885   T’a faitz en ma terra intrar:
    5886   Deissen e vai te desarmar,
    5887   Que totz tenps estaras mais pres!”
    5888   “Seiner, non farai,” dis Jaufres,
    5889   “Trop vos volletz un pauc cochar;
    5890   Laissatz me un pauc razonar.
    5891   Per cest cavalier soi vengutz,
    5892   Que dovia esser batutz.
    5893   E prec vos per enseinament
    5894   E per tot vostre causiment,
    5895   Que·l laissetz per amor de me,
    5896   Si·us platz, e faretz i merce.
    5897   E s’anc fes ves vos malvestat,
    5898   Erguell ni guera ni foutat,
    5899   Tot enaissi s’en tornera
    5900   Con vostra cort conossera.”
    5901   Apres a Taulat respondut:
    5902   “Ieu cre,” dis el, “se Dieus m’aiut,
    5903   Que tu aias perdut ton sen,
    5904   C’aissi as parlat vilanamen
    5905   Ni dizes c’on aquest te renda.
    5906   Assatz as forfaitz c’on te penda,
    5907   O c’om t’aucia a mala mort.”
    5908   “Seiner, vos i fariatz gran tort,”
    5909   Dis Jaufre, “qu’eu non ai ditz ren,
    5910   Qu’eu deia enuiar, mas ben.
    5911   E ja per tant non laisserai
    5912   Que no·us o diga ancara mai
    5913   Que·l cavallier non aucisatz,
    5914   E que per amor lo·m rendatz,
    5915   C’ueimais l’avetz trop trebaillat.”
    5916   “Vai, villan, trop t’ai ascoutat!
    5917   Deissent e vai te desguarnir,
    5918   E si non, pres ies del morrir.
    5919   Ez aquela pulcella sia
    5920   Dels escudiers, car era tia.”
    5921   “Seiner,” dis Jaufre, “non er jes;
    5922   Car mout me seria mal pres,
    5923   S’era als escuders liurada.
    5924   Antz sera ma força mermada,
    5925   Qu’eu non porai del bran ferir,
    5926   Qu’ieu la lais forsar ni aunir.”
    5927   “E con? E vols t’ab me conbatre?”
    5928   “Oc, antz que·m lais aunir ni batre
    5929   Ne esta pulsella forsar.”
    5930   “Ara vols tu t’ancta doblar,”
    5931   Dis Taulat, “que, si Dieus m’aiut,
    5932   Pueis aurai al col mon escut,
    5933   Non escaparas ab la vida.”
    5934   “Mouta menassa ai auzida
    5935   Ab aquesta,” so dis Jaufre,
    5936   “Mas, per mon cap, vos dic, so cre,
    5937   Lo cavalier vos er a rendre;
    5938   E cuig vos ben l’ancta car vendre
    5939   C’al rei Artus fazes l’autr’ier,
    5940   Que·l ausises un cavallier.
    5941   Mas ara sai ieu veramentz,
    5942   Que mais d’erguell e de non sentz
    5943   A en te, qu’eu non aug retraire.
    5944   E non o podetz celar gaire
    5945   Que mout m’avetz fort menasat.
    5946   Ez eu o ai tot escoutat
    5947   E sufert tant com voletz dir;
    5948   C’aissi pot hom fol enfollir;
    5949   Cant hom on plus fort s’omelia,
    5950   Ades li creis mais sa follia
    5951   Ez ades s’en orgoilla plus.
    5952   Mas, fe que dei al rei Artus,
    5953   Cui am e tenc per mon seignor,
    5954   Oimais no·us portarai honor,
    5955   Que pro·us ai essaiat ab ben
    5956   Ni vos blandiria de ren;
    5957   E s’est mal, mal evetz trobat.”
    5958   Az aquest mot respont Taulat:
    5959   “Cavalier, mout as pauc de sen;
    5960   Que tu ja saps ton esïen
    5961   Que meillors .v. cen cavalliers
    5962   Que tu non iest, e plus sobriers,
    5963   Ai ab armas pres e conques.”
    5964   “Ancui para,” so dis Jaufres,
    5965   “Non o metan tot en parlar,
    5966   Mas si·t vols, va te tost armar,
    5967   E veian que Dieus en volra;
    5968   Que ja enantz ben no·m ira,
    5969   Tro que·m sia ab te conbatutz,
    5970   Que l’un sia mortz e vencutz.”
    5971   E Taulat respont ab erguell:
    5972   “Ja autra garnizon non vuell,
    5973   Mas sol mon escut e ma lansa;
    5974   Que tant te vei d’avol senblansa,
    5975   Que ja no·m voill per te garnir.
    5976   Antz, si·t vols, n’i fai set venir
    5977   Aitals con tu iest, totz armatz!”
    5978   “Cho,” dis Jaufre, “so es foldatz,
    5979   Que te conbatas desgarnitz:
    5980   Ben pars orgoillos a totz ditz.
    5981   Mas tot enaissi con volras,
    5982   Te conbatas, si en cor o as;
    5983   O si non, vai te rendre pres
    5984   Al rei Artus, que ça·m trames.
    5985   C’una d’aquestas t’er a far,
    5986   Tol ti oimais de menassar!”
    5987   Ab tant Taulat s’es irascutz
    5988   Ez es ves un sirvent vengutz:
    5989   “Aporta·m,” dis el, “mon escut
    5990   E ma lansa, si Dieus t’aiut!
    5991   Vai, aitant con poras, coren
    5992   E digas az aquella jen,
    5993   Que la foras son albergat,
    5994   Que vengan un malaürat
    5995   Vezer morir ab colp de lansa;
    5996   Que l’escut, l’auberc e la pansa
    5997   Li vuoll a un cop esfrondar,
    5998   O si non, vuell ja mais portar
    5999   Armas, ni far cavallaria
    6000   Ni de domna aver seignoria.”
    6001   E·l sirventz es d’aqui mogutz
    6002   Ez es s’en en la ost vengutz
    6003   Als cavalliers que fan gran dol
    6004   Per lor seignor que Taulat vol
    6005   Far puiar l’angarda batent.
    6006   Ez aissi con venc mantenent
    6007   Dis lor: “Baros, anatz vezer
    6008   Un caitiu qu’es vengut querrer
    6009   Sa mort, que mos seiner o manda,
    6010   Al pe del puig en mietz la landa!”
    6011   E pueis part se aitant con pot,
    6012   Ez intret el castel de trot,
    6013   On troba las domnas ploran
    6014   Mout fort e lors cabels tiran.
    6015   E pres la lansa e l’escut,
    6016   Que vi az un lancier pendut,
    6017   E vol s’ent tornar mantenen,
    6018   Cant la domna maier lo pren:
    6019   “Amicx,” dis ella, “digatz me,
    6020   E non m’en mentatz, per ta fe,
    6021   De quellas armas que vols far,
    6022   Que tant corren te vei portar?”
    6023   “Fe que deitz a la vostr’amor,
    6024   Domna, port las a mon seignor.”
    6025   “Ez a que ops, si Dieus te gart?”
    6026   “Per un vilain fol e musart,
    6027   Que s’es vengut ab el conbatre.
    6028   E si·l voletz vezer abatre
    6029   O aucir, venetz çai ades,
    6030   C’anc mais non fon de mort tan pres.”
    6031   “Dieus,” dis la domna, “lo·n defenda,
    6032   Ez a te, si·l platz, car o venda,
    6033   Car aissi parlas folamentz,
    6034   Car aiso ez aquel veramentz
    6035   Qu’ier a .viii. jorn çai vi venir,
    6036   E non vol del convent mentir.
    6037   Santa Maria·l gart de pena;
    6038   Ez a Taulat, c’aissi·s malmena,
    6039   Don de malaventura tan,
    6040   D’ira, d’angoisa e d’afan
    6041   E de trabail e de dolor,
    6042   Con ieu quier a nostre Seignor.”
    6043   Ab tant es vengutz lo serven
    6044   A son seinor, lai on l’aten.
    6045   E pres l’escut e pueis la lansa;
    6046   C’en son orgueill a tal fiansa,
    6047   Que non vol son auberc vestir.
    6048   Ez a escridat: “Vien morir,
    6049   Vilan, tu que sai es vengut!”
    6050   E Jaufre es ves el mogut,
    6051   Cant aisi s’ausi escridar,
    6052   Tant co·l caval lo pot portar.
    6053   E fon iratz, que de feunia
    6054   L’es doblada sa gailardia.
    6055   E Taulat venc de l’autre part,
    6056   Peier que lions ne liepart,
    6057   E va·l ferir per tal poder
    6058   Jaufre, que no·l poc retener
    6059   Sella ni cengla ni petral,
    6060   Que tot o trenca e vai a mal,
    6061   Que ab tot l’a en terra portat.
    6062   E Jaufre a·l tal cop donat
    6063   Sus en la pena de l’escut,
    6064   Que totz lo l’a fraitz e ronput,
    6065   Que l’escut e·l peitz e·l costat
    6066   L’a tot esvaisit e passat,
    6067   Si que la lansa n’es passada
    6068   De l’autra part una brasada
    6069   E contra terra l’a cosit.
    6070   E las gentz cridon a un crit:
    6071   “Verges dona, Santa Maria!
    6072   Abaisatz en aquesta dia
    6073   La felonia de Taulat
    6074   E l’erguell, que trop a durat!”
    6075   E Jaufre leva tot corren,
    6076   Pueis trais l’espaza mantenen,
    6077   Ez es s’en ves Taulat vengutz,
    6078   Que jaç el sol totz estendutz
    6079   Espandat en luec d’un grapaut.
    6080   E crida, tan con pot, en aut:
    6081   “Cavallier, per amor de Dieu
    6082   Non mueira, que mout m’esta grieu!
    6083   Vailla·m Dieu e Santa Maria,
    6084   Que mortz soi per ma gran follia.”
    6085   “Non est ancara,” dis Jaufre,
    6086   “Mes enantz que·t partas de me,
    6087   O diras en ver, ab mon grat,
    6088   Car trop a tos orgueill durat
    6089   E deu ben oimais penre fin.
    6090   Que tu cujavas oi matin
    6091   Qu’el mont non agues cavallier
    6092   Tan fort d’armas ne tan sobrier.
    6093   E pros eras tu veramentz,
    6094   Mas trop regnavas malamentz,
    6095   Car trop te donavas d’orguell,
    6096   E Dieus non l’ama ni l’acuell.
    6097   E tu potz o ura vezer;
    6098   Qu’ieu non son jes de quel poder
    6099   C’ab armas sobrar te degues,
    6100   Si Dieus aïrat non t’agues.
    6101   Mas per ta grant malaventura
    6102   T’a sufferta la desmesura,
    6103   Que fezes al bon rei Artus,
    6104   E no·l platz que te·l soffra plus,
    6105   Qu’en la cort del rei mon seignor
    6106   Es dels bons cavalliers la flor
    6107   Del mont, tuit eleitz e triat.
    6108   E cil que son a tort menat,
    6109   Son per cels a dreitz mantengutz
    6110   E li orgoillos confondutz.
    6111   Car Dieus l’a pausat per dreitura,
    6112   Ez en aitant con le montz dura,
    6113   Non a rei que tan ben la tenga;
    6114   Qu’el non cre plazer ni lausenga
    6115   Ni vol vilania escoltar.
    6116   E qui ab el vol gueroiar,
    6117   Non o pot durar lunguament;
    6118   Que ja tant non ira gaudent
    6119   Qui·l vol gueroiar ni aunir,
    6120   C’a merce no·l fason venir
    6121   Aquil de la Taula Redonda,
    6122   Sol que sotz terra no·s resconda.
    6123   Car aquil an la seinoria
    6124   De tota la cavalaria;
    6125   Ez aquo ez del mont la flors.
    6126   Ez ieu non soi jes dels meillors,
    6127   An soi un novel cavalliers;
    6128   Que non a jes dos mes entiers
    6129   Que·l rei Artus m’a adobat.
    6130   E Dieus tot per la malvastat
    6131   Qu’as aquest cavalier fasias,
    6132   Qu’en ta prison nafrat tinias,
    6133   Fes te en la cort del rei aunir
    6134   E me en aquel punt venir;
    6135   Que tant t’ai jorn e noitz seguit,
    6136   Che mon coraje n’ai conplit.
    6137   De luein t’es aquest mal vengutz:
    6138   Moutas vetz ez hom confondutz
    6139   Per so de que garda no·s pren;
    6140   Lonc tenps auras anat queren
    6141   So qu’as en pauc d’ora trobat.
    6142   Conoisetz, que mal as reinat?”
    6143   “O ieu, seigner, e clam merce,
    6144   Que prenatz segurtat de me;
    6145   C’aissi·m rent en vostra preison
    6146   Con vencutz e con mortz que son.”
    6147   Dis Jaufre: “Ab me trobaras
    6148   Merce, pueis demandada l’as,
    6149   Mas iras t’en, c’aissi o voill,
    6150   Al bon rei Artus a Carduoll,
    6151   Lai on el es, rendre per pres;
    6152   Car l’ancta no·t perdon ieu ges
    6153   Del rei, mas lo mal que m’as faitz
    6154   E·l trabail que per te ai traitz,
    6155   Te perdon, aco·t faitz saber;
    6156   Que del re non ai jes poder,
    6157   Car lo rei es seinor de me
    6158   E penra venjança de te
    6159   Per honor e per seinoria.”
    6160   “Seiner, aissi co·t volras, sia,”
    6161   Dis Taulat, “que no·i met content;
    6162   Mas tot sia a vostre talent
    6163   E a merce de mon seignor
    6164   Lo rei, a cui Dieus fai honor.
    6165   Seiner, faitz m’un meje venir,
    6166   Que puing en ma nafra garir,
    6167   Aquel que·l cavallier garia,
    6168   Que mout a bona maïstria,
    6169   E mout es sos sentz naturals;
    6170   Qu’el mont non cre qu’en sia aitals,
    6171   Ne que tan conosca de plaga
    6172   Ne mieltz a garison lo traga.”
    6173   “Ja,” dis Jaufre, “per San Tomas,
    6174   Enantz d’aqui non levaras,
    6175   Ne veras metje, per mon grat,
    6176   Tro que aias quite clamat
    6177   Al cavaliers qui es aqui;
    6178   Ez a los autres autresi,
    6179   Que de ta prison sion sout
    6180   Ab tot l’arnes que tu l’as tout.”
    6181   “Seiner, a vostra volontat
    6182   Faitz d’els e de me,” dis Taulat,
    6183   “Car vostre es totz mos pouders,
    6184   Mos cors, ma terra, mon avers;
    6185   Que de tot vos don seinoria,
    6186   Que so qu’en volres far, faitz sia.”
    6187   E Jaufre a sa spaza mesa
    6188   El fuere ez a la sua presa,
    6189   E vol en d’aitan desgarnir.
    6190   Pueis a faitz lo metje venir,
    6191   Que l’a la plaga regardada,
    6192   D’aiga e de vin blanc lavada.
    6193   E pueis an l’en un lieg colgat
    6194   Ez a l’en al castel portat.
    6195   E Jaufre a faitz desliar
    6196   Lo cavalliers e deliurar
    6197   E·ls autres denan se venir.
    6198   E pueis fes a totz convenir
    6199   C’al bon rei Artus s’en iran
    6200   Ab lor seinor, e portaran
    6201   Taulat tro denan lo rei sia,
    6202   Que prenga de la vilania
    6203   Qu’en sa cort fes sens desfisansa,
    6204   A son plazer dreit e venjansa.
    6205   “E contatz li la desmesura
    6206   Que fasia sentz forfaichura
    6207   Az aquel cavallier souffrir,
    6208   E com l’avia faitz languir
    6209   Aissi en sa prissons .vii. antz,
    6210   E con era ses erguell grantz,
    6211   E con ieu l’ai vencut e pres
    6212   Ab armas, ez az el trames!
    6213   Ez anatz li vos proferer,
    6214   E si·n vol negun remaner,
    6215   Servetz li tant co·l plazera,
    6216   Que mout honrat servir li fa,
    6217   E mout es sa cortz cara e bona,
    6218   E mout largament serf e dona;
    6219   Tant es adreitz ez enseinatz,
    6220   C’om non pot d’el partir iratz,
    6221   Aissi sap gen e grat servir.
    6222   E anc non l’ausi hom mentir:
    6223   Aissi atent so qui coven,
    6224   Que non promes anc nulla ren
    6225   Que voluntiers no l’atendes,
    6226   Per que de tot es mon a pres.”
    6227   E·l cavalier son se rendut
    6228   A Jaufre, ez an convengut
    6229   Que tot so que lor dis faran,
    6230   Que ja sol mot non pausaran,
    6231   E mais, se mais en vol querer,
    6232   Cascuns en fara son poder.
    6233   Dis Jaufre: “Alre non voil dir.”
    6234   Ab aitant vol se d’els partir,
    6235   Cant le seiner dels cavalliers,
    6236   Qu’era de Taulat presoniers,
    6237   Li venc denans mout humelment:
    6238   “Seiner,” dis el, “a vos mi ren,
    6239   Me e mos homes e ma terra
    6240   Per far contra totz homes guerra;
    6241   Que jent o avetz gazainat,
    6242   Que de tal luec m’avetz gitat,
    6243   On ai a ma forsa vescut;
    6244   Car tant i ai de mal agut,
    6245   Que mais mi valgra mort que vida.
    6246   Anc mais non cre que fos ausida
    6247   La dolor ne la passion,
    6248   Qu’ieu ai tracha en la prison,
    6249   On Taulatz m’aura tenut tan,
    6250   E ses forfaitz petit ni gran,
    6251   Que no l’avia de ren faitz;
    6252   Mas Dieu e vos m’en avetz traitz.”
    6253   “Seiner,” dis Jaufre, “ieu non quier
    6254   De vostre deliurar logier,
    6255   Diner ni terra ni honor,
    6256   Mas que·us n’anetz a mon seinor
    6257   Lo rei Artus, que sa·m trames,
    6258   Ez az el ne rendetz merces
    6259   Vos e tuit aquil cavallier.”
    6260   “Aquo farem mout volontier,”
    6261   Dis el cavallier, “mas, si·us platz,
    6262   Seiner, vostre non nos digatz,
    6263   Que saber voill de cui diren
    6264   Al rei Artus cant lo veren,
    6265   Que m’a de prison deliurat
    6266   Ni a vencut ni pres Taulat.”
    6267   “Seiner, qui·us demanda de me,
    6268   Digatz li qu’eu ai non Jaufre.”
    6269   “Jaufre, seiner?” “Oc veramentz.
    6270   E digatz me per entreseintz
    6271   A Quex, que l’orgueill baserai
    6272   El primier luoc on lo veirai,
    6273   De la vilania que·m dis;
    6274   Mais li valgra que s’en giquis.”
    6275   E·l cavalier dis e coven
    6276   A Jaufre qu’el lo dira ben
    6277   Al rei e a Quex so que·l manda;
    6278   En apres a Dieus lo comanda.
    6279   E Jaufre a puis demandat,
    6280   C’om l’aduga tot enselat
    6281   Un palafre per la pulcella,
    6282   A la filla d’Augier, la bella,
    6283   Que·l jaantz en menava presa,
    6284   A cui la tolc per sa proesa.
    6285   Ez aqui eis de mantenen
    6286   Il an faitz son comandamen,
    6287   Car mout lo volon obesir
    6288   Ez a totz son plazer servir.
    6289   E Jaufre pueia la pulcella
    6290   E pueis ten son camin ab ella
    6291   Totz sols, ses autra conpaignia;
    6292   Que ja non aura ben tro sia
    6293   La don lo jaantz l’a moguda,
    6294   E l’aia a son paire renduda.
    6295   E pueis tenra ves Brunesentz,
    6296   On es sos cors e son ententz.
    6297   El camin s’es mes per on venc.
    6298   E Taulat, aissi con convenc,
    6299   Rent als cavaliers garnimentz,
    6300   Que anc nulla res non fon mentz:
    6301   Caval, escut ni garnizon,
    6302   Que non renda atrestan bon
    6303   Com so que avian perdut.
    6304   E quant tot lor o ac rendut,
    6305   Meton·s tuit ensems en la via
    6306   E son vengut a .xj. dia
    6307   A Cardoil, on lo rei s’estava
    6308   Privadamentz ez escoutava
    6309   Una pulcela que·s rancura
    6310   E·s clama d’una desmisura,
    6311   C’uns cavalier li fai a tort,
    6312   Que la gueroiava per mort
    6313   E l’a touta tota sa terra.
    6314   E non puet mais sofrir la guerra;
    6315   Car non l’en a miga laisat,
    6316   Mas un castel pauc asseiat,
    6317   C’aura tro a .viii. jorn rendut,
    6318   Que aissi o a convengut.
    6319   Ez a·l mestier que lo atenda,
    6320   Si non troba qui la defenda,
    6321   E ven al rei querer secors:
    6322   “Seiner rei Artus, de pretz flors,
    6323   Ez aiso dison totz le mons,
    6324   C’om de vos non va fadions
    6325   De secors ne de vostra aiuda.
    6326   A vos soi per socors venguda,
    6327   Per so car m’a mout gran mestier,
    6328   Que·m bailetz, si·us platz, cavalier,
    6329   Tal que·s conbata per mon dreitz
    6330   Ab cel c’aisi·m ten en destreitz,
    6331   E que·m bailetz tot le meillor
    6332   De vostra cort, c’ab lo peior
    6333   L’aura a far, que si’al mont.”
    6334   Ab aitant lo reis li respont:
    6335   “Pulcella, si Galvan ci fos,
    6336   El s’en anara ben ab vos,
    6337   O Ivans o·l filtz de Dovon,
    6338   Mas neguns d’aquels non ci son.
    6339   E pero, si chai n’a negun
    6340   Que volges aver tant d’estrun,
    6341   Que s’en volges ab vos anar,
    6342   Gran lausor pogra gazanar.”
    6343   Ez anc neguns non sonet motz.
    6344   E la pulcela vezen totz
    6345   Escrida: “Cavaller, no sia!
    6346   Per Dieu, no m’en torn a faudia!
    6347   Non sia esta cort desmentida,
    6348   C’om diga que m’en torn fallida!”
    6349   E neguns non a mot sonat.
    6350   Ab tant viron venir Taulat
    6351   En un lietz garnit ricament
    6352   Entre dos palafres mout gent.
    6353   Ez entorn son tuit li cinc centz
    6354   Si garnitz, que ren non fon mentz,
    6355   Que totz son de novel vestitz
    6356   E de novas armas garnitz.
    6357   E·l cavallier es totz primiers,
    6358   Qu’era de Taulat prisoniers,
    6359   E vai s’als pes del rei gitar:
    6360   “Seiner, cel que deinet baisar
    6361   En terra per nostr’amistat,
    6362   E receup lo colp el costat,
    6363   Don tuit siei enemicx son mort
    6364   E siei amicx sal ez estort,
    6365   Vos don gautz e·us cresca honor,
    6366   Aissi con a tot le meillor,
    6367   Que jamais sia ni anc fos.”
    6368   E·l rei respon: “E Dieu sal vos,
    6369   Amic, e cels qu’ab vos ci son,
    6370   Que tant veç qui son bel e bon.
    6371   E vuoll saber quinas gent es,
    6372   Ni on anatz, ne qui queres,
    6373   Ne quin hom es aquest nafratz.”
    6374   “Seiner rei, aiso ez Taulatz.”
    6375   “Taulat,” dis lo rei, “e so con?”
    6376   “Seiner, Jaufre, lo filtz Dovon,
    6377   L’a conquist per cavallaria,
    6378   Qu’a ma domna es a vos l’envia,
    6379   Que prendatz de l’anta que·us fes,
    6380   Aital venjansa con volres.”
    6381   “Ai Dieus!” dis lo rei, “Sancs Sperit!
    6382   De Jaufre, con a ben servit
    6383   E de mon mal guerier honrat!
    6384   Amicx, digatz mi veritat,
    6385   On lo laisest ni on lo vist?
    6386   Era sans?” “Oc, seiner, per Crist,
    6387   Ez alegres e delichos
    6388   Con cavalier honratz e pros
    6389   E con cel en cui non faill ren.
    6390   Antz ne pot hom mais dir de ben
    6391   De sol el que dels autres totz,
    6392   Que no·us en mentiria de motz.
    6393   Mas ja a me no·l cal lausar,
    6394   Qu’als faitz es a las obras par,
    6395   Seiner reis, per Jaufre, qui es.
    6396   E dic vos que cant ausires
    6397   Lo mieu trabail ni m’aventura,
    6398   Con l’ai sufferta aspra e dura,
    6399   Tot vos farai meravillar.
    6400   Mas, seiner, non o deg contar,
    6401   Tro ma domna·l raïna i sia
    6402   Ab le mieltz de sa conpagnia.
    6403   E si·us platz, faitz l’aici venir,
    6404   C’a cella o voill contar e dir
    6405   So que Jaufre per mi li manda.”
    6406   Ez aqui eis lo reis comanda
    6407   A Quex c’aduga la raïna,
    6408   E non la remanga mescina
    6409   En canbra, domna ni donzella,
    6410   Que non veng’ausir la noella.
    6411   E Quex es s’en vengut coren
    6412   A la raïna; mantenen
    6413   Dis li: “Domna, si no·us es grieu,
    6414   Le reis, vostre seiner e mieu,
    6415   Vos manda que vengatz auzir
    6416   Un mesatje que·us vol fornir
    6417   Uns cavaliers mout avinentz,
    6418   Que mena ben d’autres .v. centz.”
    6419   E la raïna es venguda
    6420   El palais ez es aseguda
    6421   Lonc lo rei Artus, son seignor.
    6422   E no·i a domna de valor
    6423   Laissada, ni bella donzella,
    6424   Que non sia venguda ab ella.
    6425   E coras segron environ,
    6426   E·l cavalier mou sa raison:
    6427   “Domna, lo filtz Dovon, Jaufre,
    6428   Vos manda grantz salutz per me,
    6429   Con vostre homs, domna, qui es.
    6430   Ez a·us Taulat aici trames,
    6431   Que non avion vostre amic
    6432   Ni vos plus coral enemic,
    6433   Plus orgoillos ni plus sobrier.
    6434   E parec ben al cavalier,
    6435   Qui·us aucis l’autre jorn denan;
    6436   E tengra·us ho aissi cad’an,
    6437   D’aquo s’era ben astrunatz.
    6438   Mas Jaufre, lo ben aüratz,
    6439   Que tant es son cors grantz e ricx,
    6440   N’a venjatz totz sos ennemicx
    6441   Ez a vo·n faitz aici present,
    6442   Per so que prendatz venjament
    6443   De la vostra ancta e de la mia,
    6444   Que a gran dolor m’aucisia,
    6445   E dirai vos en cal mainera.
    6446   Per orguoll e per gran sobriera,
    6447   Que ren non saup al res per que,
    6448   Aucis mon paire e pueis pres me
    6449   E nafret me tan malamentz,
    6450   Si que ja senpre m’er parventz.
    6451   E tot nafrat el me tenc pres
    6452   Set antz, e non cre qu’anc vises
    6453   Mais home enaissi aucir,
    6454   Que, cant m’avia faitz garir
    6455   E mas plagas m’eron sanadas,
    6456   E me fasia ab coreiadas
    6457   Batent un’angarda puiar
    6458   E·ls mans detras lo dos liar.
    6459   E cant m’avian sus puiatz,
    6460   Batent e feren mal mon gratz,
    6461   Totz nutz e descals en mas bragas,
    6462   Ez eron crebadas mas plagas
    6463   Aissi co·l jorn que fui nafratz.
    6464   Ve·s con era marturiatz
    6465   Una ves cascun mes de l’an!
    6466   Mas non sofria ieu sols lo dan,
    6467   Que tuit li ome de ma terra
    6468   Menavan entr’els una guerra,
    6469   Un plant ez un plor ez un crit;
    6470   Que tant eron trist e marrit
    6471   Per la gran dolor qu’ieu sofria,
    6472   Que·s lassavon tres ves lo dia
    6473   E la noitz en gran dol a far
    6474   Ez en plainer ez en cridar.”
    6475   “Dieus aiuda! Santa Maria!”
    6476   Dis lo rei, “con gran vilania
    6477   A en aquesta e can laia!
    6478   Ja Dieu de me merce non aia,
    6479   S’anc ausi tan gran desmesura!”
    6480   “Ancara i a autra rancura,
    6481   Per ma fe,” dis lo cavalliers,
    6482   “Que tantz era Taulatz subriers,
    6483   Fols ez ergoillos ez ingres,
    6484   Que totz aquest c’aici vezes
    6485   Avia vencutz e pres per me,
    6486   Car sol li clamavon merce,
    6487   Que non m’aucises atan laig:
    6488   C’alre no l’avion forfaig.
    6489   Ez anc no·l sabrun tant clamar
    6490   Merce, que la·i pocsen trobar,
    6491   Tro Jaufre l’ac pres e vencut.”
    6492   “Anc mais, si Dieus e fes m’aiut,”
    6493   Dis la raïna, “non ausi
    6494   Cavallier regnar enaissi
    6495   Ab tan d’arguell ne de foudat!”
    6496   Az aquest mot respon Taulat:
    6497   “Domna,” dis el, “ben ai aüt
    6498   Trop d’argoill, mas tot l’ai perdut.
    6499   Trobat ai metje natural,
    6500   Que m’a leu garit de gran mal,
    6501   Car mout a gran mal en orgoill.
    6502   E ieu, que ja mentir no·n voill,
    6503   Avia aitant de sobreira,
    6504   Que anc e neguna maniera
    6505   Non puoc mal far, que no·l feses.
    6506   Ez es m’en tro aici ben pres,
    6507   Que de mil cavallier en sus
    6508   Ai mortz e sobratz e vencus,
    6509   Que anc non fui apoderatz
    6510   Ni non caisi ni fui nafratz,
    6511   Que m’en laises de cavalcar.
    6512   Ni ausi anc en luec parlar
    6513   De cavalliers que fos tan pros,
    6514   Que s’ages valor d’autres dos
    6515   Dels plus sobriers de tres o quatre,
    6516   Que non m’anes ab el conbatre.
    6517   Mout ai longament percasat
    6518   So c’ai en pauc d’ora trobat;
    6519   Que totz tenps ai quist cavallier
    6520   Plus fort de me e plus sobrier.
    6521   E domna, la vostra merce,
    6522   Ai lo trobat meillor de me,
    6523   E merce lo rei, mon seinor,
    6524   Que·m enviet tot lo meillor,
    6525   Lo plus franc e·l plus avinent
    6526   E·l plus humil e·l plus plaisent,
    6527   Lo plus fort e·l plus poderos
    6528   D’armes, qu’el segle non a dos
    6529   C’ab el se poguesson tener.
    6530   E si m’aiut Dieus, dic vos ver,
    6531   Que tot aiso e mais gran ren
    6532   I a, qu’ieu non puosc dir de ben.
    6533   Mout es franc ez humils e fins:
    6534   E non o sai per mos veisins,
    6535   Antz o sai planamentz per me,
    6536   Que greu pogra trobar merce
    6537   Ab nul cavallier qu’el mont sia,
    6538   Si l’agues tant de vilania
    6539   Dicha ne tant de desmesura.
    6540   Que si·m don Dieus bona ventura,
    6541   Tan lo desprisei e·l tinc vil,
    6542   Que non sai home tan sotil,
    6543   A cui la meitat en disses,
    6544   Que volontiers non m’aussises.
    6545   Mas Jaufre ac tant de bonesa,
    6546   D’umilitat e de franquessa,
    6547   Que tan tost co·l clamei merce,
    6548   La trobai, e dirai·us de que:
    6549   Tot l’enueitz e la vilania,
    6550   Que facha ne dicha l’avia,
    6551   E·l mal, c’avia per mi traitz,
    6552   Me perdonet per atrasaitz.
    6553   Mas l’oncta qu’ieu vinc aici far,
    6554   Aquella no·m volc perdonar,
    6555   Que dis que far non o podia,
    6556   Que portar vos voll seinoria.
    6557   Per que m’a aici enviat,
    6558   Que tot a vostra voluntat
    6559   E tot aissi con vos volres,
    6560   Vos e ma domna vos venjes.
    6561   Mas mout son malament e greu
    6562   Nafratz; vailla·m merce, per Dieu,
    6563   Franc rei d’umil cor e de bon.
    6564   Mas ja enjan ni tracion
    6565   No·m perdonetz, ni·us o querai,
    6566   Que voluntiers m’en defendrai
    6567   Denant vos qui m’en vol reptar,
    6568   Coras c’armas puesca portar.
    6569   Mas, seiner, per Dieus vos queria
    6570   Que·m perdonetz la vilania,
    6571   Lo forfaitz e l’envaisimen,
    6572   Qu’en vostra cort fis per non sen.”
    6573   Dis lo rei: “Mout m’es grieu a far;
    6574   Qu’ieu non sai con puesca trobar
    6575   Ab mon cor que ja fin te fasa,
    6576   Que tota autra ancta passa
    6577   Aquesta, qu’ieu anc receubes.”
    6578   “Seiner,” dis Taulat, “ieu soi pres
    6579   E nafratz en vostre poder,
    6580   E soi vengutz merce querer
    6581   Del forfaitz e della rancura,
    6582   Qu’es grantz, e de la desmisura;
    6583   Que ja no·us clamera merce,
    6584   Se no·i aghes raison per que.
    6585   Mas car i a trop de raison,
    6586   Vos quier, seiner, per Deu, perdon;
    6587   Car on maiers le forfaitz es,
    6588   Adoncs es maier la merces:
    6589   Qui perdona son maltalen,
    6590   E mais i fa de causimen.”
    6591   E·l rei con franc e debonaire,
    6592   Le meillor c’anc ausis retraire,
    6593   Azauta·s mais de perdonar
    6594   Totz tenps que de sobriera far,
    6595   Ez ac mantinen perdonat
    6596   Tot son maltalent a Taulat.
    6597   E pueis preget tant la raïna,
    6598   Con bona domna franca e fina,
    6599   Que·l a perdonat ausiment,
    6600   Can ve que·l rei la·n prega jent.
    6601   Pueis a le cavallier pregat,
    6602   C’avia en preson estat,
    6603   Que·l perdon, pueis el li perdona.
    6604   E·l cavallier sol motz no sona,
    6605   Mas que pren fort a sospirar,
    6606   E tuit li prendon a cridar,
    6607   Que·l perdon, pos que·l reis o vol.
    6608   “Barons, leu vos es le mieu dol
    6609   A perdonar, car ren no·us costa;
    6610   Mais se neguns me fos de josta
    6611   E vis com faisia malament
    6612   Puiar en l’angarda batent,
    6613   Las mans liadas tras lo dos,
    6614   Non a neguns lo cor tan gros
    6615   Que non plores de pïetat.
    6616   E cascun dis sa voluntat,
    6617   Mas ieu prec lo rei, mon seinor,
    6618   Que no m’en parle per amor,
    6619   E fasa m’en jugar a dreitz
    6620   Az un dels savis de la leitz.”
    6621   E le reis respont: “Aquo er faitz,
    6622   Mas si·us plagues que senes platz
    6623   Vos lo volguesses perdonar,
    6624   Mout vos en pogra mais amar.”
    6625   “Seiner reis, la mort de mon paire,
    6626   De mos parens e de mon fraire
    6627   E·l confondement de ma terra
    6628   E·ls homes que m’a mort per guerra,
    6629   Li perdun per la vostr’amor.
    6630   Mas lo trabail ni la dolor
    6631   Que a gran tort m’a faitz souffrir,
    6632   No·m pot jamais del cor eissir,
    6633   Que tant lai es preon intrada,
    6634   Que jamais non m’en er gitada,
    6635   Tro per tal venjansa que·m plassa,
    6636   E c’om mon vesent la m’en fassa.
    6637   Que, seiner, ancta corporal
    6638   Jamais az home, que ren val,
    6639   Sens venjansa non l’eis del cor,
    6640   Mas als malvais oblida e mor.
    6641   Per qu’ieu quier, si·us platz, jugament
    6642   Que·l me fassatz far lialment
    6643   De l’ancta qu’el mon cors a faicha,
    6644   Que anc sa pars non fon retraicha.”
    6645   “Seiner,” dis Quex, le senescal,
    6646   “Si·m sal Dieus, mout estara mal,
    6647   Si ja home altre dreitz li·n fa,
    6648   Pois per vos perdonat non l’a.
    6649   E pueis non dis paraula bona,
    6650   Cant dis c’avol es qui perdona.”
    6651   “Seiner Quex,” dis le cavaliers,
    6652   “Vos perdonetz fort volunters;
    6653   Ben leu trobet ab vos perdon
    6654   Cel que·us feri ab lo paon
    6655   El col, tal qui·us para d’est mes,
    6656   Ja tant ben no·us en gardares.
    6657   E Jaufre a·us per me mandat,
    6658   C’ancara no·us es perdonat
    6659   So que·l disses denan lo rei,
    6660   Mas, per la bona fe que·us dei,
    6661   Be·us manda que, si tot vos loina,
    6662   C’ancara·us en fara vergoina,
    6663   E puesc o ben vos en ver dir,
    6664   Qu’ieu no m’azaute de mentir.”
    6665   E Quex a clinada sa testa
    6666   E non so a tengut a festa;
    6667   Ez estet, que non sonet motz.
    6668   E·l reis a·l mandat denant totz,
    6669   Que fassa sa cort ajostar
    6670   De cels que sabon mieltz jugar
    6671   Lo dreitz que·l cavallier demanda.
    6672   E Quex, cant vi que·l reis lo manda,
    6673   A o faitz, ez aquo corrent;
    6674   Que faitz n’i a venir tal cent,
    6675   Que cascun sap de la lei pron.
    6676   Ez an en facha la razon
    6677   Tota contar al cavalier
    6678   Del cap primier tro al derrier,
    6679   Que de ren non lor a mentit,
    6680   Si com avetz denant auzit.
    6681   E cant tot lor o ac contat,
    6682   Ez il feron dir a Taulat
    6683   Sa raison tot süau e jent.
    6684   E pueis feron lor jugement,
    6685   Aital com auziretz contar:
    6686   Que·l cavallier fassa menar
    6687   Taulat lai on el lo tenc pres,
    6688   E fassa·l una ves lo mes
    6689   En l’angarda batent puiar,
    6690   Aissi con el solia far,
    6691   E tenga llo aissi set antz.
    6692   Mas se·l vol perdonar enantz,
    6693   D’aco·l dona la cort poder,
    6694   Mas pueis no l’aus a retener.
    6695   Ez aissi a o convengut,
    6696   Que plus de mal qu’a receuput,
    6697   No·il fara ne plus de sobriera.
    6698   E pueis tenc ab el sa cariera.
    6699   Ara laissem aquest estar,
    6700   Pos c’acabat an lor afar.
    6701   E contar vos ai de Joufre,
    6702   C’Amors l’a si tirat vas se,
    6703   Que·l manjar li tol e·l dormir,
    6704   Tot solatz e tot esbaudir,
    6705   Car ades non ve Brunesentz,
    6706   E vai ss’en a ella tot corentz.
    6707   Ez es per la terra sauput
    6708   Que sobrat ac, pres e vencut
    6709   L’ergoillos cavallier Taulat,
    6710   E lor seignor a deliurat
    6711   De la dolor e del afan,
    6712   Que lonjamentz a soffer tan,
    6713   Ques anc non auzi mais souffrir
    6714   Tant az home meintz de morir.
    6715   E·l dol que fasion, e·l crit
    6716   Es remansut, ez an bastit
    6717   Tal un gautz e tal alegrier
    6718   Per Jaufre, lo pro cavallier,
    6719   Con si vison Nostre Seignor:
    6720   Tant li servon e fan d’onor.
    6721   Cant Augiers de Cliart auzi
    6722   C’a Jaufre es pres enaissi,
    6723   Pueia e ten ves el sa via
    6724   Ab sos filtz que·l fan conpagnia.
    6725   E non ac minga cavalcat
    6726   De sa jornada la meitat,
    6727   Que vi la pulçella venir
    6728   Plus gentz que no·us sabria dir,
    6729   Cavalcant son bel palafre
    6730   E venc latz e latz de Jaufre;
    6731   Mas non l’a minga conoguda,
    6732   Que ben la cui’aver perduda.
    6733   Mas Jaufre conoc mantenent
    6734   Ez aqui mezeis el deisent
    6735   E venc ves el aitant con pot,
    6736   Alegres, de saut e de trot.
    6737   E Jaufre, cant lo vi venir,
    6738   Deissen e vai sse conjausir.
    6739   Ez Augiers a ditz a Jaufre:
    6740   “Seiner, l’ostal prenetz ab me,
    6741   Aissi con m’avetz convengut.
    6742   Mas pueis no·us vi, ai mout perdut;
    6743   C’uns jaantz m’a ma filla anblada,
    6744   E non sai on la·n a menada,
    6745   Ne vas on la puesca querer.
    6746   Ni non puesc alegrier aver
    6747   Ni gran gautz de neguna ren,
    6748   Antz vos dic que cant mi soven,
    6749   Per pauc d’ira lo cor no·m fent.”
    6750   “Mout la garavatz avolment,”
    6751   Dis Jaufre, “segon mon viaire.
    6752   Mas pos faitz es, qui·n pot als faire?
    6753   Aisso vos n’er’a esdevenir,
    6754   Qui pot s’aventura fugir?
    6755   E pos non pot esser cobrada,
    6756   Ieu ai ab armas gazanada
    6757   Atrestan avinen pullçella,
    6758   Ez aitan bona ez aitan bella
    6759   Con vostra filla veramentz,
    6760   Ez es d’atrestan bona jentz.
    6761   E dar la·us ai, se la voletz,
    6762   S’en luec de filla la tenetz.
    6763   E dic vos ben cant la veiretz,
    6764   Que ja meintz non la preisaretz
    6765   Con vostra filla fasiatz.”
    6766   “E seiner, per que m’en parlatz?”
    6767   Ditz Augier, “que non es aquella
    6768   En est mon, domna ni donçella,
    6769   Que tant agues de bon solatz
    6770   Ni de que tant fos hom pagatz,
    6771   Ni tan jent saupes aculir
    6772   Totas genz ne in grat servir,
    6773   Seiner, con ma filla fasia;
    6774   Per que jamais, tan con viu sia,
    6775   Sens ella gran gautz non aurai.”
    6776   Dis Jaufre: “Si auretz, quo sai;
    6777   E non auretz pron qui la·us dona
    6778   Aitant bella ez aitant bona?”
    6779   Ab tant el la va desliar,
    6780   Ez Augier la pren a garar
    6781   Ez a lla senpre conoguda.
    6782   “Bels seiner,” dis el, “Dieus aiuda!
    6783   On avetz ma filla trobada?
    6784   Per Dieu, con l’avetz deliurada?
    6785   Si·us platz, digatz m’en veritat!”
    6786   E Jaufre a l’o tot contat:
    6787   Del jaan con l’es avengut
    6788   Ni en cal guisa l’a vencut,
    6789   Ni con conbatet ab Taulat,
    6790   C’al reis Artus l’a enviat;
    6791   E del cavallier, con l’es pres,
    6792   C’a deliurat, ni co·l trames
    6793   Al rei Artus ab los .v. centz
    6794   Garnitz, si que res non es mentz.
    6795   Comtat lo a tot enaissi,
    6796   Que anc de ren no l’en menti,
    6797   Con ieu vos ai denant contat.
    6798   Ez enaissi an cavalcat,
    6799   Parlan de quo que lor fon bel,
    6800   Tro que foron pres del castel
    6801   D’Augier, que fa primier entrar
    6802   Sos dos filtz per apareillar,
    6803   Consi a gran procession
    6804   Recipïan lo fill Dovon.
    6805   Ez il s’en son primier entrat
    6806   Ez an per lo castel mandat
    6807   Que tuit n’escon per far honor
    6808   A Jaufre con a lor seinor.
    6809   E tuit s’en son foras enssitz
    6810   Gent aresat et gent garnitz,
    6811   Ez an el castel Jaufre mes,
    6812   Que anc maior honor non pres,
    6813   Qu’ils l’an faicha de lor poder;
    6814   Ez aqui estet aquel ser.
    6815   E no·us dirai l’arezament,
    6816   Los manjars e l’asermament
    6817   Que sos hostes li fes la nuitz,
    6818   Que tornaria·us a enuitz.
    6819   E·l matin, tan tost co·l jorn par,
    6820   A mandat c’on l’an ensselar
    6821   Son caval e tenra sa via.
    6822   “Seiner,” dis sos hostes, “non sia!
    6823   Per Dieu, si vos platz, remanetz
    6824   Per sejornar, que lasses etz,
    6825   Car trop avetz gran afan traitz.”
    6826   “Si anarai per atrasaitz,”
    6827   Dis Jaufre, “car de ren que sia,
    6828   Non aurai sejorn noitz ne dia,
    6829   Tro sia a Monbrun tornatz;
    6830   Car aqui es ma volontatz,
    6831   Mos cors, mon saber e mon sentz;
    6832   E sol que plassa a Brunesentz,
    6833   Sejornerai aqui un mes
    6834   O, tan mi pot far, dos o tres.”
    6835   “Seiner, e no·us pot hom aici,”
    6836   Dis Augier, “servir altresi
    6837   Con a Montbrun? Si fara ben,
    6838   Car chaïntz non a nulla ren,
    6839   Non sia vostre mieltz que mieu.
    6840   E seiner, remanetz, per Dieu,
    6841   Si·us platz, ab nos per sejornar!
    6842   E s’aici non podetz trobar
    6843   Causa qu’a vos veng’a plazer,
    6844   S’ieu la puesc trobar per aver,
    6845   Ie·us convenc que tota l’aurai;
    6846   Antz i metria tot cant ai.”
    6847   “Seiner, tot aicho tenc per pres,
    6848   Que·m proferetz,” so dis Jaufres;
    6849   “Car conosc que bon cor n’avetz;
    6850   Mas si ben servir mi voletz,
    6851   Ab volontat ni ab plazer,
    6852   No·m pregues mais de remaner.
    6853   E prec vos o per amistat,
    6854   Que no·m auriatz acordat
    6855   De mil antz, si Dieus mi perdon,
    6856   Vos ni tos l’omes qu’el mon son.”
    6857   E cant Augiers l’au afortir:
    6858   “Seiner, non o fa jes bon dir
    6859   Oimais, e ve vos m’en laissat,
    6860   E fatz n’a vostra voluntat.”
    6861   E con ill van aisi parlan,
    6862   La pusella ac entretan
    6863   Un paon roustit e lardat
    6864   E ricamentz apareillat,
    6865   E venc mantenent ves Jaufre.
    6866   “Seiner,” dis ella, “per ma fe,
    6867   Vos quier esta vostra pulcella
    6868   (E non ment qui aissi m’apella):
    6869   Enantz que·us movatz, vos disnetz
    6870   De cho qu’apareilat cha es.”
    6871   E Jaufre respont: “Voluntiers.”
    6872   “Per Dieu, filla,” so dis Augiers,
    6873   “Mais volgra l’acses demandat,
    6874   C’altressi·us o agra donat,
    6875   Que remanses aici ab nos
    6876   Per sejornar un mes o dos.”
    6877   “Seiner, non m’o dara ben leu,
    6878   E ja sabetz mieltz vos que ieu,
    6879   C’om non deu tal causa querer
    6880   Que·s pense que non puesc’aver;
    6881   Ez aiso no·s pot acabar.
    6882   Que s’ieu sabes que ab pregar
    6883   Lo sai pogues far remaner,
    6884   Be·i mostrara tot mon poder;
    6885   Mas ben sai c’aitant me perdria,
    6886   Que ja per ren non remanria,
    6887   C’as autra part sos cors li tira.”
    6888   E Jaufre, cant o au, sospira:
    6889   “Pulcella, vos avetz ditz ver,
    6890   Ben savetz parlar a plazer
    6891   E servir, si que n’avetz grat.
    6892   Per que m’en avetz gazainat,
    6893   Si que jamais, tant cant viurai,
    6894   De vos servir no·m recrerai.
    6895   E dic vos que negun afar
    6896   Non auria, tan gran ni tan car,
    6897   Qu’ieu tot non o lasses per vos,
    6898   Si sabia que ops vos fos.”
    6899   “Seiner, la vostra grant merce,”
    6900   Dis la pulcella, “que ben cre
    6901   Que m’avetz bona voluntat,
    6902   Que ben o ai vist e provat.”
    6903   Ab tant an l’aiga demandada,
    6904   Ez un donzel a l’aportada,
    6905   E·s laven, pueis son se disnat.
    6906   E un sirventz a amenat
    6907   A Jaufre son caval denant,
    6908   E ve·l vos levat ab aitant.
    6909   E non a lonc comïat pres;
    6910   Que a Dieu, que tot lo mont fes,
    6911   A la pulcella comandada
    6912   E pueis tota l’autra maisnada,
    6913   Ez es puiatz de mantenen
    6914   E pren sas armas e vai s’en.
    6915   E sos hostes vai s’en ab el
    6916   E siei fill, que son gran donzel.
    6917   Ez an enaissi cavalcat
    6918   Parlant, tro metzdia passat,
    6919   De Monbrun et de sa faison,
    6920   E de las domnas que lai son,
    6921   E dels bons aips de Brunesentz,
    6922   Dels faitz e de l’enseinamentz,
    6923   De sa bontat, de sa larguesa,
    6924   De son gent cors, de sa proesa
    6925   E de son gran enseinamentz,
    6926   Don fa meravilla la jentz,
    6927   Con tant de pretz ne de beutat
    6928   Son ensems en lei ajostat.
    6929   Dis Augier: “No·i pot hom blasmar
    6930   Alres, mas car non vol amar,
    6931   Ne anc jorn non s’en entremes.”
    6932   “Conplida fora,” dis Jaufres,
    6933   “S’en amor agues son entent;
    6934   Car s’enaissi pert son juvent,
    6935   Dols er e dan e gran pecatz.
    6936   Mala fon anc tan grantz beutatz,
    6937   Don tantz home son enveios,
    6938   Si calsacom no·n es joios.”
    6939   Aissi s’en van entr’els parlan.
    6940   Ez ab aitan lor saill denan
    6941   Lo senescal de Brunesen,
    6942   Que a Jaufre anat queren
    6943   A Carduoll, on a vist Taulat
    6944   E Meliantz que desertat
    6945   Avia estat tan longamentz
    6946   En prisons ab d’autre .v. centz.
    6947   Tant l’a e sai e lai cercat,
    6948   Que ve·l vos ab el ajostat.
    6949   Ez Augiers, cant lo vi venir,
    6950   Conoc lo e va·l conjauzir
    6951   E demanda·l com es aqui.
    6952   E·l senescal dis li consi
    6953   Quer Jaufre, ni con l’a tant quist.
    6954   E dis li que mala l’a vist,
    6955   Si no·l pot a Monbrun menar,
    6956   Que sens el no·i ausa tornar,
    6957   E se o fa, vengutz es mal.
    6958   Augiers respon au senescal:
    6959   “Seiner, trobat avetz Jaufre,
    6960   Que ve·l vos aqui, per ma fe,
    6961   E cre que ne·l puscatz menar
    6962   A Monbrun; anatz l’en pregar,
    6963   Ez ieu pregar l’en ai ab vos.”
    6964   “Per Dieu, mout i disses que pros,”
    6965   Ditz el, “e disses me amor,
    6966   Que non la·n podetz dir maior.”
    6967   Ab tant ez a Jaufre vengutz
    6968   Ez a·l dichas mout gran salutz
    6969   Daus part sa domna Brunesentz
    6970   Ez apres de totas sas jentz,
    6971   “Que mout vos volrion vezer.
    6972   E seiner, si·us ven a plazer,
    6973   Prenetz a ma domna l’ostal
    6974   E si non, ab son sinescal,
    6975   E prec vos o per amistat.”
    6976   E Jaufre a fort sospirat,
    6977   E respon ab aquel sospir:
    6978   “Seiner, ez com o podetz dir
    6979   C’ab vostra domna ni ab vos
    6980   Prenda l’ostal? Car Dieus en cros
    6981   Noca fon anc plus trabaillatz,
    6982   Ne plus ferritz ni plus macatz,
    6983   Con ieu lai fui, non sai per que.
    6984   Ez on plus clamava merce,
    6985   Adoncx era ieu plus batutz,
    6986   Plus trabaillatz e pietz vengutz.”
    6987   “Beltz seiner car, si Dieu mi gar,
    6988   D’aiso·ns podem leu razonar,”
    6989   Dis lo senescal, “que tant era
    6990   Nostra ventura dura e fera,
    6991   Nostre trabail, nostra dolor,
    6992   Que souffrian per mon seinor,
    6993   Per que tuit eravan marrit;
    6994   E per el fasiam lo crit,
    6995   Que l’autra noitz nos ausis faire.
    6996   E si fos mon filtz e mon paire
    6997   Que l’aventura demandes,
    6998   Tant n’auria mon cor engres,
    6999   Que no·l garira Sans Johans,
    7000   Qu’ieu non l’aucises de mas mans,
    7001   Se·i pogues primier avenir.
    7002   Mas nos vos avetz faitz giquir
    7003   Lo crit e·l dol e·l mariment
    7004   E·ns avetz dat esbaudiment,
    7005   Car avetz mon seinor gitat
    7006   De preson e vencut Taulat,
    7007   E ma domna si alegrada
    7008   Que ja mais non sera irada;
    7009   Aintz l’er meillor, si·us pot vezer,
    7010   Ni far servisi ni plazer,
    7011   Que se Nostre Seinor vesia.
    7012   E prec vos per Santa Maria,
    7013   Seiner, si·us platz, e per merce,
    7014   Que·us n’intretz el castel ab me.”
    7015   “Fatz o, seiner!” so dis Augiers.
    7016   E Jaufre respont: “Volontiers,
    7017   Si·m vol de Brunesentz garar,
    7018   Que ja rem no·m poesca forfar
    7019   Ne retener oltra mon grat
    7020   Ni ab ma mala volontat.”
    7021   “Seiner, iso pren sobre me,
    7022   Sobre Dieu e sobre ma fe,
    7023   Que ma domna non vos fara
    7024   Si plazer oc, tant con poira.”
    7025   Ar anem doncs a bon aür,
    7026   E Dieus don la·m meillor agur,
    7027   Que non lai agui a l’autra ves!”
    7028   Dis lo senescal: “Si aures,
    7029   Seiner, d’aiso no·s cal temer.
    7030   Ez ieu vauc m’en per far saber
    7031   A ma domna que vos venetz.”
    7032   Dis Jaufre: “Fort ben o dissetz.
    7033   E si segur lai puesc entrar
    7034   Ez eissir cant o volrai far,
    7035   D’oc o de non m’o tornetz dir,
    7036   Qu’ieu non voill ancara morir.”
    7037   Mas aiso dis tot per escern,
    7038   Qu’el fons de mar o de enfern
    7039   S’en entraria tot corentz,
    7040   Sol que lai sabes Brunesentz.
    7041   Lo senescal s’en vai coren,
    7042   E Jaufre tot süau e gen
    7043   Lo sec, de Brunesentz pensan,
    7044   D’oras in autras sospiran
    7045   De son cors e de sa beutat,
    7046   Que l’a destreitz, pres e liat,
    7047   Si que non a de si poder
    7048   Ni cuja la sazon vezer,
    7049   Que ab ella puesca parlar,
    7050   Son mal ni sa dolor mostrar;
    7051   S’ella non pensa del guarir,
    7052   Jaufre pensa ades morir.
    7053   Aissi s’en vai totz enpensatz,
    7054   E·l senescal es s’en intratz
    7055   A Monbrun, tan cun pot baten,
    7056   E venc s’en denantz Brunesen.
    7057   E cant lo vei, es esbaïda
    7058   Ez es coren en pietz saillida.
    7059   Ez antz que·l disses autra ren,
    7060   Demanda se·l cavaller ven,
    7061   Ni si l’a trobat, ni on es.
    7062   “Domna,” dis el, “leu lo verres.”
    7063   “Consi leu? Aicho que vol dir?
    7064   Com ausses denam me venir
    7065   Sens el, que no·l me menasses?
    7066   Si m’aiut Dieu ni santz ni fes,
    7067   Ben dic que mala fon anc faitz.
    7068   No·m cujetz aver esquern traitz:
    7069   Tot m’atendretz mos convinentz,
    7070   O ja, per Dieu, aur ni argentz
    7071   No·us garra, non siatz pendutz.
    7072   Que per so es tan tost vengutz,
    7073   Que·us cujes que·m fos oblidat?
    7074   Non es, antz o aures conprat.”
    7075   E·l senescals respont ab tant:
    7076   “Ben parlatz a vostre talant,
    7077   Domna, ez a vostre plazer
    7078   Mas ieu n’ai faitz tot mon poder
    7079   Del cavalier c’ai tant cercat
    7080   Que pres d’aici l’ai amenat.
    7081   E si·l voletz asigurar
    7082   Ez al eissir e al entrar,
    7083   Que no·l fasas mal ni·l forses,
    7084   Venra cha, mas estiers non jes.”
    7085   “E con o, a paor de me?
    7086   Ara sai e conosc e cre
    7087   C’aiso ez esquern, ce·m disses,
    7088   Qu’el aia paor que·l forses;
    7089   Ja per me non sera forsatz.”
    7090   “Ara doncs, domna, apareillatz
    7091   Vostre palais, e faitz issir
    7092   Vostras jentz per el acoillir,
    7093   Qu’ieu tornerai ves el ades.”
    7094   “Dreitz nïentz es so que·m disses,”
    7095   Dis Brunesentz, “que, per ma fe,
    7096   Ja no·us partretz gaire de me
    7097   Tro qu’eu sapcha per veritat,
    7098   S’es ver so que m’aves contat.”
    7099   “Domna, vers es, fe que dei vos.”
    7100   “Non faitz a creire plus que gos,
    7101   Que·l sagrament m’avetz passat
    7102   Que·m degratz aver amenat
    7103   Lo cavaliers, ez es tornatz
    7104   Sens el, de que·us es perjuratz.”
    7105   “Domna, non son, c’adug lo·us ai.”
    7106   “Vos o disses; mas ieu non l’ai
    7107   Ni l’aug ni·l veg, de que m’es grieu.”
    7108   “Vos l’averetz ancui, per Dieu,”
    7109   Dis lo senescals, “ab mon grat.
    7110   E si n’avetz grant volontat,
    7111   Seguetz me e faitz enselar,
    7112   E faitz per est castel mandar
    7113   Als cavaliers, qu’iescon la fors;
    7114   Ez aia cadaüns son cors
    7115   Vestit ez aresat mout gen;
    7116   E menatz de pulcelles cen,
    7117   De tals qu’a vos fason honor,
    7118   E n’aiatz da Jaufre lausor!”
    7119   “Ara avetz vos ben parlat,”
    7120   Dis Brunesentz. Ez a mandat
    7121   C’om l’aduga son palafren
    7122   Enselat, aissi con conven;
    7123   E pueis apres las cent pulcellas,
    7124   De sa cort totas las plus bellas,
    7125   Las plus pros, las plus enseinaidas,
    7126   E son totas ensems puiadas.
    7127   Pueis viratz puiar cavaliers
    7128   Els palafres es els destriers.
    7129   E·ls menistrals e l’autra gent
    7130   Tuit az un fais cominalment
    7131   Corron carieras escobar.
    7132   E viratz lor apareillar
    7133   Palis e samitz e sendatz,
    7134   Don fo·l castels encortinatz,
    7135   Si que non pogratz cel vezer.
    7136   Ni ja el mont non cal querer
    7137   Riquesa que aqui non sia;
    7138   Car ad enueitz vos tornaria
    7139   D’ausir ez a me de contar,
    7140   E per aso lais m’en estar.
    7141   E dirai vos de Brunesentz,
    7142   Con ieis del castel ricamentz,
    7143   Ab donçellas, ab cavalliers.
    7144   E·l senescal vai s’en primiers,
    7145   Ez ella sec lo cavalcan
    7146   En un bel palafre feran,
    7147   On hom de cavalcar no·s dol;
    7148   Ez anbla si que par que vol,
    7149   Azaut e jent, dreitz e süau,
    7150   C’a pena au hom son esclau.
    7151   E fon vestida richament
    7152   D’un singlaton mout avinent,
    7153   E siei cabel delgat e saur
    7154   Son gent estreitz d’un filet d’aur.
    7155   Ez a bella cara plaizent,
    7156   On anc non ac afaitament,
    7157   Antz es ben fina per natura,
    7158   Qu’e nulla sazon non peiura
    7159   Plus al maitin que al colgar,
    7160   Mas ben la ve hom meillorar.
    7161   Relusi e menet clardat
    7162   Que tuit en son enluminat
    7163   Cels que l’anavon environ.
    7164   Ez ac un capel de paon
    7165   En son cap mes per la calor,
    7166   E portet en man una flor
    7167   Mout bella et mout ben flairan.
    7168   Ez enaissi va s’en pensan,
    7169   Con poira Jaufre retener
    7170   Ni co·l fara son cor saber,
    7171   Ni, cant er ab el, que·l dira,
    7172   Ni de cal guisa respondra:
    7173   “Si m’escomet de nulla ren,
    7174   Ades li respondrai ab ben.
    7175   E se·s clama car lo tinc pres,
    7176   Ne del mal que ma gent li fes,
    7177   E car lo menasei a pendre,
    7178   D’aiso consi·m poirai deffendre?
    7179   Ab blandir ez ab gent parlar,
    7180   C’aissi pot hom tot cor domtar,
    7181   E, si Dieu platz, ieu domtarai
    7182   Aquest, tantz plazer li dirai.”
    7183   E Jaufre venc de l’autre part
    7184   Parlant, que·s cuja que fort tart
    7185   Puosca Brunesentz convertir,
    7186   Ni cuja que puesc’avenir
    7187   Qu’ella per ren s’amor li don;
    7188   Car tant es de bella faison,
    7189   Ez tant es rica de coraçie
    7190   E de terra e de linaçie,
    7191   C’a pauc non es desesperatz.
    7192   Mas en aiso s’es afermatz,
    7193   Que dis que non es ses merce,
    7194   Pos totz autres bens a en se.
    7195   “Doncs non poira ella suffrir,
    7196   Que·m veia per s’amor morir:
    7197   Que mort soi o tota l’aurai,
    7198   Mas merce n’aura, si Dieu plai.”
    7199   Ez aissi anet lonjamen
    7200   Pensan, qu’en al re non enten,
    7201   Tro que vi Brunesentz venir,
    7202   Per cui el es en tal coisir.
    7203   E·l senescals venc tot corentz:
    7204   “Seiner, ma domna Brunesentz
    7205   Es aici tot per vostr’amor;
    7206   Per so que·us fasa mais d’onor
    7207   Ven ves vos, que·us vol acuillir!”
    7208   Dis Jaufre: “Bel fai a grazir.”
    7209   Ab tant Brunesentz es venguda,
    7210   Que mout coindamentz lo saluda
    7211   E Jaufre ella ausiment,
    7212   Ez apres tota l’autra gent,
    7213   Cavaliers, domnas e pulcellas,
    7214   Car mout n’i avia de bellas.
    7215   E Brunesentz l’estent la flor:
    7216   “Domna,” dis el, “per vostr’amor
    7217   La penrai, pos vos la·m donatz.”
    7218   E pueis cavalcon latz e latz,
    7219   E las jentz estan entorn els
    7220   De cavallier e de donzels,
    7221   De pulcellas e de borges,
    7222   E tant i estavon espes,
    7223   C’om no·i pot nulla ren parlar
    7224   Si fort non l’aven a cridar;
    7225   Don enueia mout a Jaufre
    7226   Ez a Brunesentz mais, so cre,
    7227   Car non son en luoc on parlar
    7228   Pogueson mieltz de lor afar.
    7229   Ez enaissi son s’en vengutz
    7230   A Monbrun on an receubutz
    7231   Jaufre a gran procesion.
    7232   Pueis Brunesenz e sei baron
    7233   An l’en menat sus el palais.
    7234   E non cre que hom vis anc mais
    7235   Mieltz aperailat de manjar
    7236   Mas non m’o les ara contar;
    7237   Car enant fai meillor auzir,
    7238   E per aquo voill m’en giquir.
    7239   E cant agron asatz manjat,
    7240   Il an lor solatz comensat.
    7241   E Jaufre a lor o mogut
    7242   Con·s n’anet cant l’agron batut,
    7243   E con sos ausberc lo gari
    7244   E·l drap, que res non l’esvasi.
    7245   Pueis demandet del cavallier
    7246   Que·l venc residar el vergier
    7247   Tres ves, e·l venia ferir,
    7248   S’es garitz o si pot garrir.
    7249   Dis lo senescals: “Ben garra,
    7250   Seiner, que ja mal no·n aura.
    7251   Mas per la fe que dietz a vos,
    7252   Enantz n’i eron vengutz dos,
    7253   Qu’ieu e Simon eram vengut,
    7254   E par a cascun en l’escut;
    7255   Que cascuns voidet los arsos
    7256   E n’ac l’elme et l’auberc terros.
    7257   E de totz aicels de Monbrun
    7258   Feratz altrestal uns e un,
    7259   Entro qu’ieu dis que lai anasem
    7260   Tuit ensems e que·us n’amenassem;
    7261   E doncs cre que acses paor.”
    7262   “O ieu, que anc non l’ac maior,”
    7263   Dis Jaufre, “si·m sal Dieu ni fes,
    7264   Diable cujei m’agueson pres,
    7265   Que ça fosson d’infern issitz,
    7266   Cant los vi entorn mi garnitz.
    7267   Mas cant m’agron cha sus puiat
    7268   Ez ac ab ma domna parlat
    7269   E vi son cors, so·m fo avis
    7270   Que fos ab Dieu en paradis,
    7271   C’anc de ren pueis non ac temensa.
    7272   Enantz vos dic, per ma cresensa,
    7273   Que, sol qu’ella·s tengues ab me,
    7274   Ren no·m pogra noser, so cre.”
    7275   E Brunesentz a suspirat
    7276   Ez a·l tant fichamentz garat
    7277   Jaufre, ez aitan dousament,
    7278   Qu’els oiltz dintz el cor li desent,
    7279   Ez az ella puiet el vis
    7280   Lo sanc del cors, si que rogis.
    7281   Amdui son malament nafrat
    7282   D’un dart que d’Amor enpenat,
    7283   Don hom non pot son colp vezer,
    7284   Ne garnimentz no·l pot tener
    7285   Cant fer prim. Mas lo colp es gros,
    7286   Que no·i a mezolla ni os,
    7287   Vena ni nervi que no·l senta.
    7288   Aissi nafra can l’atalenta,
    7289   Durament e gent e süau,
    7290   Que non ve hom son colp ni l’au,
    7291   Ne jamais sanat non sera,
    7292   Mas per aquel que·l colp fera.
    7293   E co·l pot ferir ne nafrar,
    7294   Pos pueis lo·i aven a sanar?
    7295   Aqo vos dirai ben per que.
    7296   S’ieu ai nafrat vos e vos me,
    7297   S’ambedui nos poden garir,
    7298   En fol nos laissaren morir;
    7299   Car quecx es de garir cochos
    7300   De son mal, tant es angoissos.
    7301   Mas cant l’uns nafra solamentz,
    7302   Aqui a mestier mais de sentz,
    7303   Que·l nafratz a ops que enquieira
    7304   Con cel que l’aura ferit fieira,
    7305   Qu’estieirs non pot per ren garir.
    7306   E dirai vos co·l pot ferir:
    7307   Ab servir ez ab gentz parlar,
    7308   Ab blandir ez ab humiliar,
    7309   E que·s gart de far avolessas,
    7310   E faissa, cant poira, prodessas,
    7311   E que sia a tota gentz
    7312   Umiltz, amoros e plaisentz,
    7313   Per so que tuit en digon ben.
    7314   E gart se sobre tota re
    7315   D’enueitz e de far vilania,
    7316   D’ergueill e de sobransaria.
    7317   E sia larcs cant s’eschaira,
    7318   Segon lo poder qu’i aura.
    7319   E que·s tenga azaut e gent
    7320   E·s gart de parlar d’avol gent,
    7321   Que non lor sia trop privatz.
    7322   Mas del tot sia abandonatz
    7323   Ves aicels que nafrar volra,
    7324   E qu’en diga ben cant poira.
    7325   El sia fintz e vertadiers
    7326   Ez a totz aquels plasentiers,
    7327   Que ab leis le poran valer,
    7328   E cels qui poiran dan tener,
    7329   Am autresi e tenga car;
    7330   E que sapcha son cor celar.
    7331   E ve·us cal son li dart d’Amor,
    7332   Que nafron süau ab dolsor.
    7333   Ez enaissi pot hom nafrar
    7334   Lo plus dur que l’er az amar.
    7335   Amdui son d’aquest dart ferit
    7336   Ez amdui seran leu garit,
    7337   Sol qu’ensems sion ajostat,
    7338   Car cascun n’a grant voluntat.
    7339   El palais tenon lor solatz,
    7340   E cascun conta so que·l platz.
    7341   Mas Brunesentz ni au ni ve
    7342   Faitz ni ditz, mas cels de Jaufre,
    7343   Ne en ren alre non enten.
    7344   Don plaing e sospira soven,
    7345   E trasal e reviu e mor
    7346   E pensa ades en son cor
    7347   Can poira la sazon vezer
    7348   Que·l puesca entre sos bratz tener.
    7349   E Jaufre plaing de l’autra part
    7350   E mor ez esconpren ez art,
    7351   Cant ve son cors gai e cortes,
    7352   C’ades mor cant ab el non es.
    7353   Aissi an aquel jorn estat;
    7354   E Brunesentz a comandat
    7355   C’om faissa·l lieg apareillar,
    7356   Qu’ira·s jazer e repaussar,
    7357   Car la calors que es anada
    7358   L’a un petit de mal gravada.
    7359   Pueis venc a Jaufre mantenent
    7360   E dis li tot söau e gent:
    7361   “Seiner, vos vos n’iretz jazer,
    7362   E Dieus don vos anoitz bon ser
    7363   Ez al matin meilor levar!
    7364   Qu’ieu m’irai autresi pausar,
    7365   Mas paor ai que·us enfugatz
    7366   Ancanoitz, cant seren colgatz,
    7367   Aussi con l’autra ves fezes.”
    7368   “Non farai ja,” so dis Jaufres,
    7369   “Que, si m’aiut Dieus ni sos saintz,
    7370   Antz sai estaria .x. aintz
    7371   Que·m n’anes sentz vostre comjat
    7372   Ni meins de vostra volontat.”
    7373   Dis Brunesentz: “E bon aür,
    7374   Que ben dormirai plus segur.”
    7375   Ez es s’en ab aitant intrada
    7376   E fes castiar sa mainada
    7377   Que non faison bruida ni nausa,
    7378   E que laison dormir en pausa
    7379   Jaufre, si com pro cavallier,
    7380   Que ben cre que l’aia mestier.
    7381   Jaufre an ricament colgat
    7382   En un lieg gent apareillat,
    7383   En que pogra süau dormir,
    7384   S’Amors no·l vengues asaillir.
    7385   Mas ves Amor non pot valer
    7386   Benestansa de ben jazer;
    7387   C’aitant ben dormiria en pailla
    7388   Totz hom, pueis Amor lo trabailla.
    7389   Ez el es en si trabaillatz,
    7390   Que cent ves s’es la nuieitz giratz,
    7391   Que non sent si jatz mol o dur,
    7392   Ne gaire non esta segur;
    7393   C’ades pensa de la faison
    7394   Di Brunesentz, c’al cor li fon,
    7395   Que totz sos faitz e totz sos ditz
    7396   L’a sus sageillatz ez escritz.
    7397   E pensa s’en nulla maniera
    7398   Poira ja conoisser cariera
    7399   Co·l puesca son cor descobrir
    7400   Ni l’amor c’aissi·l fai languir.
    7401   E cant a pron pensat, no·i ve
    7402   Via mas de clamar merce,
    7403   E dis qu’enaissi lo dira,
    7404   Tan tost con vezer la poira:
    7405   “Domna, la vostra grantz beutatz
    7406   E vostre cors jent faissonatz,
    7407   Vostr’oilltz, vostra bocca plazen
    7408   E·l gai vis qu’el cor mi deisen,
    7409   M’a si destreitz, pres e lasat,
    7410   Que non m’avetz poder laissat
    7411   De nulla ren que el mont sia;
    7412   Que totz es en vostra baillia:
    7413   Mon cor, mon saber e mon sen,
    7414   Ma proesa, mon ardimen,
    7415   Mon deleitz e ma voluntat.
    7416   De totz m’avetz poder enblat,
    7417   Que tot es vostre mieltz que mieu.
    7418   E si·us avia ditz “de Dieu,”
    7419   No s’o deuri’a mal tener,
    7420   Car el vos a donat poder;
    7421   E per s’amor, domna cortesa,
    7422   Car vos a dat tant de proesa,
    7423   De pretz, de sen e de beutat,
    7424   Devetz aver humillitat
    7425   De me, c’aissi avetz conques
    7426   E vencut e lassat e pres,
    7427   Que non veitz ne intent ni autz
    7428   Ni puesc aver delietz ni gautz
    7429   Ses vostr’amor; e si non l’ai,
    7430   Atraisaitz vos dic que moirai.
    7431   E per Dieu, bona domna pros,
    7432   Non voillatz qu’ieu moira per vos,
    7433   Car no·m podetz mostrar ni dir
    7434   Razon per que·m deiatz aucir,
    7435   Mas car am vos: ve·us tot lo tort!
    7436   E si per so voletz ma mort,
    7437   Peccatz fairetz a mon viaire.
    7438   Mas nuls dreitz no·m val ab vos gaire,
    7439   Que tot es en vostre voler,
    7440   Mas merce me degra valer,
    7441   Qu’ie·us quier, bella domna cortesa.”
    7442   “Ben soi fol e ben dig folesa,
    7443   Car ja cuitz s’amistat aver.
    7444   Com l’ausarai ieu enquerer?
    7445   Qu’ieu non son d’aquella valor,
    7446   Qu’en me fos ben mesa s’amor,
    7447   Qu’el’es rica, de grant afar,
    7448   E pueis de beutat non a par;
    7449   Qu’el mon non a nulla persona
    7450   Que, s’ella s’amistat li dona,
    7451   Que non s’en tenga per pagatz.
    7452   Doncs non son ieu ben estragatz
    7453   Can me cuitz que a me la don?
    7454   C’anc mais no·m vi ni sap qui·m son.
    7455   Tol t’en, que ja non s’avenria!
    7456   Vai t’en e ten demain ta via!
    7457   E Dieus, e con o puesc anc dir?
    7458   Qu’ieu ja cujav’ades morrir
    7459   Can son cortes cors non vezia,
    7460   C’ades plorava e plainia;
    7461   Ez era, cant ab ella son,
    7462   Que·m n’anetz, non o tenc a bon.
    7463   Adoncs qual conseill en penrai?
    7464   Que cant la vei lo·m dobla mai
    7465   Mos mal, mos trabail, ma dolors.
    7466   Ez aiso non fon anc amors,
    7467   Antz ez lo peier mal del mon,
    7468   Qu’en totas gisas me confon
    7469   E m’ausi e·m ten en destreitz,
    7470   Atrestan ben can non la veitz,
    7471   Con cant puesc ab ella parlar.
    7472   Ez aiso con puesc ieu durar?
    7473   Tot m’er a souffrir, o murai.
    7474   Mas merce cuitz que troberai,
    7475   Qu’era·m fes ella bel senblan
    7476   E m’a servit ez honrat tan,
    7477   Gent acoillit e gent profert,
    7478   Que ben puesc conoser apert
    7479   Que per entendensa d’amor
    7480   O fes, cant me donet la flor.
    7481   Ara conosc que non ai sen:
    7482   Aissi va de la folla gen,
    7483   Que moutas sazon s’esdeven,
    7484   C’uns fols hom se cujara ben
    7485   S’una pros domna·l vol servir,
    7486   Que de s’amor aia desir
    7487   E cuja d’ella esser amatz,
    7488   Ez aquo ez fina foudatz.
    7489   De me puesc atrestal vezer,
    7490   Que s’aquesta m’a faitz plazer
    7491   Ni gent acuillit ni honrat,
    7492   Mi faitz segur de s’amistat.
    7493   Per cal valor, per cal proesa,
    7494   Per cal beutat, per cal riquesa,
    7495   Qu’aia en me, ni sap qui·m sia,
    7496   Aurai s’amor? No·i conosc via
    7497   Mas aquesta c’om dis d’Amor,
    7498   Que non vol orgueill ni ricor.
    7499   Doncs l’aurai ieu, que non son ricx,
    7500   Mas ben serai verais amicx
    7501   Sentz orguoll ez sentz tot enjan,
    7502   E·l servirai de bon talan.”
    7503   Aissi tota la noitz se plais
    7504   Ez estet en aquel pantais,
    7505   Que anc de sos oills non dormi.
    7506   E Brunesentz plais autresi,
    7507   E sospira sovent e grieu,
    7508   E priega Amor e poisas Dieu
    7509   Que d’aquel mal conseill li don,
    7510   C’aissi l’auci outra raison.
    7511   “Car outra raison m’auci ben
    7512   Amor, qu’en me non faill de ren,
    7513   Qu’ieu faitz tot so que·m manda far,
    7514   Ez am cel que·m manda amar.
    7515   E s’ieu faitz son comandament,
    7516   A tort m’auci mon esïent.
    7517   A tort? Non fa, aintz n’a gran dreitz,
    7518   Qu’ieu non o faitz, si com far deitz.
    7519   Si fauc: non am ieu doncs Jaufre?
    7520   Non ieu, car ren non faitz (per que?)
    7521   De tot so que taing az amic.
    7522   Cuitz lo ben amar car o dic;
    7523   Non faitz jes, alre m’a mestier:
    7524   Mos parlar non val un diner.
    7525   Si faitz. Non faitz; aintz dic folor
    7526   E n’ai l’enemistat d’Amor;
    7527   Car se l’ai convengut que l’am,
    7528   E non o faitz, a tort m’en clam,
    7529   Que, si m’auci ni·m dona mort,
    7530   El n’a lo dreitz ez ieu n’ai tort.
    7531   E doncs, lassa, e que·m ferai
    7532   S’Amors no·m conseilla? Non sai;
    7533   Del tot me met en sa comanda
    7534   E farai tot so qu’ela·m manda.
    7535   Amors manda qu’ieu a Jaufre
    7536   Renda m’amor, mon cor e me
    7537   E tot lo meta em bandon
    7538   Per far tot so que·l sia bon,
    7539   Que ja de ren non l’en desdiga,
    7540   Car enaissi deu far amiga.
    7541   Aquo farai ieu voluntiera,
    7542   Sol que·l plassa que me enquiera,
    7543   Car Amors non deu jes voler
    7544   Qu’ieu l’an pregar ne enquerer,
    7545   Que mos pretz s’en abaisaria.
    7546   Domna deu aver seinoria
    7547   D’aitant, que hom la deu preiar,
    7548   Ez ella deu o escoutar.
    7549   E s’aquell’amors non l’agrada,
    7550   Non l’escout mas una vegada,
    7551   Que no·l deu jes so far entendre,
    7552   Que non l’a en cor az attendre.
    7553   E si l’agrada ni tant es,
    7554   Fassa s’en apregar tres ves;
    7555   Car ja vergonia no·i sera
    7556   Az aquell que l’amor querra,
    7557   S’ella s’en fa tres ves preiar,
    7558   Antz l’en deura tener plus car,
    7559   C’ades ez hom plus volontos,
    7560   Plus cobes e plus desiros
    7561   De causa que·l ven a plazer,
    7562   Cant ve que non la pot aver.
    7563   E pueis, cant l’a, es mieltz garada
    7564   Que cella que non es presada;
    7565   Car causa vil non es trop bona,
    7566   Per que donna, se s’amor dona
    7567   Ses querre, non es tant honrada
    7568   Con es cella que n’es pregada.
    7569   E per so ez dreitz qu’ieu esper
    7570   Qu’el venga m’amor enquerrer.
    7571   E si non la·m quer, que sera?
    7572   Laisar m’ai morir? Non ieu ja.
    7573   Ez anarai l’en preiar ieu?
    7574   Hoc, antz que·m lais morir, per Dieu.
    7575   Doncs i aurai ieu desenor?
    7576   No aurai, que forsa d’Amor
    7577   M’en destreing, que m’en pot forsar,
    7578   Ez ieu no·l puesc jes contrastar,
    7579   Car en me vol far aparer
    7580   Se seinoria e son poder.
    7581   Car qui de ren s’en vol jausir,
    7582   Son mandamentz l’er a seguir
    7583   O de folia o de sen:
    7584   De tot l’er a far son talen,
    7585   Car de tot es sieu lo poders.
    7586   Beutat, paratjes ni avers
    7587   Non pot ves Amor contrastar,
    7588   Lai on vol son poder mostrar;
    7589   Qu’ela dona ben, cant si vol,
    7590   A l’un gautz, ez a l’autre dol,
    7591   E fara az un ricx amar
    7592   Una femna de bas afar;
    7593   Ez a una domna preisan,
    7594   De ric paratje e de gran,
    7595   Fai amar un de bas paracie,
    7596   Pobre d’aver e de linacie.
    7597   Tant es dousa, plaisentz e bona
    7598   Amors a cel a cui s’adona,
    7599   Ez aissi sap ver si atraire
    7600   Ab bel senblan, ab plazer faire,
    7601   Que paratje, ricor ni sen
    7602   Non pot ves lui aver conten.
    7603   E doncs, pos tant a de poder,
    7604   Com puesc ves ella retener,
    7605   Que non fassa sa volontat?
    7606   Farai o, e saura m’en grat.
    7607   Antz que traga mais de dolor,
    7608   Vauc a Jaufre querer s’amor
    7609   E dar l’ai la meu’autresi
    7610   E mostrar li ai enaissi:
    7611   “Seiner Jaufre, aissi·us o dic,
    7612   De vos faitz senor ez amic.
    7613   De m’amor, de ma drudaria
    7614   Vos don tota la seinoria.
    7615   E non m’en devetz meintz amar,
    7616   Car vos son venguda pregar;
    7617   Que far m’o fa forsa d’Amor,
    7618   Que fes Floris a Blancaflor
    7619   Tant amar, qu’era filtz de rei,
    7620   Que partir lo fes de sa lei:
    7621   E que fes fol senblar Tristan
    7622   Per Iseult, qui amet aitan,
    7623   E de son oncle lo parti,
    7624   Ez ella per s’amor mori.
    7625   Aitals amor mi sobreporta
    7626   Con fes Fenisa, que per morta
    7627   Se fes sevelir per Cliges,
    7628   Que pois amet long temps apres.
    7629   Anc Biblis, que amet son fraire,
    7630   Que ben avetz ausit retraire,
    7631   Non fon d’amor plus forsenada,
    7632   Qu’ieu soi per vos, ne plus aurada;
    7633   Ne Dido, qu’el cor se ferri
    7634   D’una spaza, si qu’en mori
    7635   Per Eneas que s’en partia
    7636   D’ella, ni de sa conpagnia.
    7637   Aissi m’a Amor sobrepresa
    7638   Ez aissi m’a del tot conquesa,
    7639   Que non sai ves cal part me tenga,
    7640   Que non puesc dire ab la lenga
    7641   La quarta part de la dolor
    7642   Qu’ieu soffre per la vostr’amor.”
    7643   Lassa, ben ai perdut mon sen,
    7644   Car anc pensei tan follamen!
    7645   E com porai ieu aso dir?
    7646   Enantz mi deitz lasar morir
    7647   Qu’ieu tan gran follesa disses,
    7648   So que anc mais femna non fes.
    7649   Ja non serai ieu la primiera
    7650   Con diga que homes inquera,
    7651   Ni ja asenple non darai
    7652   A las autras. Doncx que farai?
    7653   Laissar m’ai enaissi morir
    7654   Qu’ieu non puesc la dolor soffrir?
    7655   Ben pauc ai ancaras soufert,
    7656   Mal tenria mon cor cubert
    7657   Tres mes ni dos ne un, so·m par,
    7658   Cant una noitz no·l puesc celar.
    7659   Car celar no·l puesc ieu per ren,
    7660   Que·l grieu mal qui d’Amor mi ven
    7661   Mi destreing si que morta son.
    7662   E sai se·m dura per raison:
    7663   Com a suptamentz comensat,
    7664   Trop o ai a mon dan cellat.
    7665   E ja oimai celat non er,
    7666   Car qui de son gran mal non quer
    7667   Conseill, la on lo pot trobar,
    7668   Tota jentz lo·n deu mens amar.
    7669   E s’ieu ai pres de me meizina
    7670   Bona e natural e fina,
    7671   Que·m pot leu de mon mal garir,
    7672   Ben soi folla, si·m lais morir.
    7673   D’aquestas doas causirai
    7674   La meillor, si chausir la sai,
    7675   Se l’en irai pregar o non;
    7676   E Dieu prec que conseill mi don.
    7677   L’afar sai que m’er desenor.
    7678   Non er, que forsa m’en Amor,
    7679   Que del tot en so poder m’a,
    7680   Per que desenors no·m sera;
    7681   Car qui en amor a mais de sen,
    7682   Non ama jes tan finamen
    7683   Com cel que ben sap far follia.
    7684   Per que, se puesc vezer la dia,
    7685   Atrasaitz l’irai mon cor dir,
    7686   Que que m’en deia avenir.”
    7687   Ez enaissi so a acordat,
    7688   Cant tota noitz ac pron pensat.
    7689   Al maitin, tan tost co·l jorn par,
    7690   Ella·s vai vestir e causar
    7691   Ez es en la sala intrada
    7692   E manda levar sa mainada,
    7693   C’adobon de manjar corren,
    7694   Aissi que ren no·i sia men,
    7695   Pueis vai a la gliesa orar.
    7696   E Jaufre pensa de levar,
    7697   A cui es sa joia creguda,
    7698   Cant Brunesentz a conoguda
    7699   Al parlar que fai dousament.
    7700   E·l senescals ab d’autres cent
    7701   Son a Jaufre vengut servir,
    7702   Aitant co podon al vestir.
    7703   E cant fon vestitz e causatz
    7704   E sa cara e sses mans lavatz,
    7705   Pueis vai la messa escoutar.
    7706   E Brunesentz, qui·l vi entrar,
    7707   Es si escalfada d’amor,
    7708   Que per un pauc ves el non cor;
    7709   Qu’en pes se levet de sezentz,
    7710   Mas per parlar de malas jentz,
    7711   S’en es a gran pena tenguda.
    7712   Mas per o sa color li muda,
    7713   Que·l sancs del cors l’es en la cara
    7714   Puiatz, que par, qui ben li gara,
    7715   Que Dieus la fes per meraveilla.
    7716   Ez ac un prim filet de cilla,
    7717   Negre e soutil e delgat,
    7718   Natural e ben fasoinat,
    7719   Que non fon peillatz ni tondutz.
    7720   E Jaufre fon si esperdutz
    7721   Cant la vi, que non sap que·s diga,
    7722   Mas que pensa que trop li triga
    7723   Que·l puesca son cor descobrir,
    7724   E soven iesson grieu sospir.
    7725   Aissi a la messa escoutada,
    7726   E pueis ies s’en ab sa mainada;
    7727   Ez apres ies s’en Brunesentz
    7728   E de domnas mais de douzentz,
    7729   Gent vestidas, si con lor tais.
    7730   E son s’en vengut el palais
    7731   Ez an comensat lor solatz.
    7732   E Jaufre, con ben enseinatz,
    7733   Va de lonc Brunesentz sezer,
    7734   Ez anc no·l fes tan de plazer,
    7735   Car s’en es lonc ella vengutz.
    7736   Mas el estet si esperdutz,
    7737   Que so que ac la noitz pensat
    7738   Que·l disses, li fon oblidat.
    7739   Aissi·l fes canbïar son sen;
    7740   Car Amors li tol ardimen
    7741   Que li sol creisser e donar
    7742   En totz autres luecx e doblar.
    7743   Mas Brunesentz l’a si vencutz,
    7744   Qui·l fai estar si esperdutz,
    7745   Que sol non sap en que s’enprenga,
    7746   Ni·l pot dir son cor ab la lenga,
    7747   Qu’ades a paor de morir,
    7748   Perque non l’ausa son cor dir.
    7749   Ez enaissi estet un gran briu;
    7750   Ez a Brunesentz fon esquiu,
    7751   Car el non la scomet primiers.
    7752   E cant vi que non er estiers,
    7753   Amors li dona galardia,
    7754   Que·l vol tant dar de seinoria
    7755   Qu’ella parle primeirament;
    7756   E diss li tot süau e gent:
    7757   “Seiner Jaufre, vostra venguda
    7758   Nos a nostra joia creguda
    7759   E·ns a tout ira e consirer
    7760   E donat gautz ez alegrier;
    7761   Molt aven gazanat per vos.
    7762   Ben aia la terra don fos,
    7763   E·l rei Artus que sa·us trames,
    7764   E vostra miga, lai don es!”
    7765   “Oc,” dis el, “domna, cant l’aurai;
    7766   Que ben dic qu’encaras non l’ai.”
    7767   “Aiso non pot eser per ren,
    7768   Tant a en vos proesa e ben,
    7769   Que vos non aiatz bona miga!”
    7770   “Ella m’a, mas ieu non l’ai miga,
    7771   Domna, per que non es jes mia;
    7772   Non o dirai tro que o sia.”
    7773   “E sap ella que siatz sieus?”
    7774   “Domna, non sai, si m’aiut Dieu    

7775   Non o a gens per me sauput,
    7776   S’ella non so a conogut.”
    7777   “D’aiso non la·n podetz reptar;
    7778   Que si vos non voletz mostrar
    7779   Vostre mal, que disetz qu’es fortz,
    7780   Si·n moretz, de cui es le tortz?
    7781   Non minga sieus, que vostre er:
    7782   Cui focs a ops, ades lo quer.”
    7783   “Domna, vers es; mas la potensa
    7784   Qu’en lei es me dona temensa
    7785   Tal que non l’aus querer s’amor;
    7786   Qu’el mont non a enperador,
    7787   Que de s’amor non fos honratz,
    7788   Tant es sobriera sa beutatz,
    7789   Sos paratjes e sa ricors.”
    7790   “Aisso, que·us aug dir, es follors;
    7791   Plus que en l’autra jentz cortesa,
    7792   Amors non esgarda riquesa;
    7793   Bons aips, bons pretz, qui·ls pot aver,
    7794   An en amor mais de poder
    7795   C’avers ni terra ni lenatje.
    7796   Mout home son de gran paratje,
    7797   Que non vaillon un faitz de pailla,
    7798   Ne tals es ricx, una mezailla.
    7799   E per so non tengatz celat
    7800   Vostre cor, que faretz foudat.
    7801   C’aitant de pretz e de valor
    7802   Avetz que be·us deu dar s’amor
    7803   Tota domna, sia qui·s voilla,
    7804   E ben tain que aissi·us acoilla.”
    7805   “Domna,” dis el, “vostra merce,
    7806   Car vos platz que digatz de me
    7807   Tant de lausor ni tant de ben,
    7808   Car de gran benestar vos ven.
    7809   Ma si·us platz que·m voilatz valer,
    7810   Qu’ieu sai que vos n’avetz poder
    7811   Ab cella que m’a en bailia
    7812   E n’a tota la seinoria
    7813   E que·m pot far morir e viure,
    7814   Gazainat m’avetz a deliure.”
    7815   “Seiner, bon gazainar vos fa;
    7816   E ja en me non remanra
    7817   Per ren que·us puesca dir ni far.”
    7818   E Jaufre pres a sospirar
    7819   De mout proon, pueis a parlat:
    7820   “Domna,” dis el, “per amistat
    7821   Vos prec, per Dieu, e per merce,
    7822   E prendetz m’en em bona fe
    7823   Que m’en acorratz lialmen,
    7824   Ses enjan e ses fallimen.”
    7825   “Seiner,” dis ella, “e·us convenc
    7826   Sobre cel Dieu qu’en terra venc
    7827   Per nos el costat penre plaga,
    7828   Qu’ieu, si puesc, a cap vos o traga,
    7829   E lialment m’en entremeta
    7830   E que tot mon poder i meta;
    7831   Ja no·us en cal doptar de ren.”
    7832   “Domna, oimais vos en cre ben,
    7833   E non m’en tengatz per enic,
    7834   Si·us platz, car tant fort vos o dic,
    7835   C’anc mais en savi ne en fol
    7836   No passet la boca ne·l col,
    7837   Domna, aiso qu’ie·us dirai ara;
    7838   Car tant m’es aquest’amor cara,
    7839   Qu’enantz mi laissera escorgar.
    7840   Mas oimais no me·l cal celar:
    7841   Vos es cella c’ai encobida,
    7842   Vos es ma mortz, vos es ma vida,
    7843   Vos es cella que a deliure
    7844   Me podetz far morir e viure.
    7845   Vos es cella que ses enjan
    7846   Am e tem e cre e reclam.
    7847   Vos es mos gautz, mos alegrier
    7848   E vos es totz mos consirer.
    7849   Vos es mos delieg, mos solatz;
    7850   Per vos ai gautz cant sui iratz.
    7851   Vos es cella que·m pot valer
    7852   E que·m pot, si·s vol, decazer.
    7853   Vos es cella per cui mi clam.
    7854   Vos es cella per cui aflam.
    7855   Vos es cella de cui mi lau.
    7856   Vos es cella qui ten la clau
    7857   De tot mon ben, de tot mon mal.
    7858   Vos es cella, si Dieus mi sal,
    7859   Que·m pot far volpis ez ardit
    7860   E si·s vol, pec o eissarnit.”
    7861   Ar a Brunesentz so que vol;
    7862   Que de so de que plus se dol
    7863   E mais en est siegle dezira,
    7864   De que soven plain e sospira,
    7865   Se fai mout carament pregar.
    7866   Aissi sap jent son cor cellar.
    7867   Mout a gran gautz de so que au,
    7868   E dis a Jaufre tot süau:
    7869   “Seiner, ben sabetz escarnir,
    7870   E gent parlar e plazer dir;
    7871   Aiso dizes tot per plazer,
    7872   Qu’ieu non ai jes tant de poder
    7873   En vos, co·us autz dir, ni·l quarton.”
    7874   “Si Dieus bonaventura·m don,
    7875   Domna, si avetz, sentz mentir,
    7876   Mil tantz mais qu’ie·us sabria dir.”
    7877   “Aiso fa fort leu essaiar;
    7878   Car si vos mi voletz amar,
    7879   Aissi con dizes, finamen,
    7880   Trobat avetz qui lialmen
    7881   Vos amara e sens enjan.
    7882   Mas ieu vau una ren doptan,
    7883   Ez ai ne pron bona raizon,
    7884   D’una mout laia mesprison,
    7885   Qui es en est siegle venguda,
    7886   Per que es cortesia perduda
    7887   Ez amor tornada en nïent;
    7888   Que tal dis que ama, que ment,
    7889   E·n fai senblan, que·l faitz no·i es;
    7890   Qu’el mon non a quatre ni tres
    7891   Que amon aissi lialmen
    7892   Com il dizon ni fan parven.
    7893   Per que, si puesc, m’en gardarai,
    7894   Que ja az home non darai
    7895   M’amor, si fort ben no·m conven
    7896   Que ja mais, per mal ni per ben,
    7897   Per autra no·s parta de me.”
    7898   Az aquest mot respont Jaufre:
    7899   “Domna, ben sai que dreitz n’avetz,
    7900   Ez es vers tot so que dissetz,
    7901   Que·ls orgoillos, mals enseinatz,
    7902   Fals fegnedors, outracujatz
    7903   Confondon amor en amant,
    7904   Per que domnas s’en van garant.
    7905   Mas ellas non fan a reptar,
    7906   Car d’els mou tot lo malestar,
    7907   Que ves ellas fan los enjantz,
    7908   Per que sobre·ls pros torna·l dantz.
    7909   E pueis vos platz qu’ie·us o covenga,
    7910   Ja non diretz ren ab la lenga
    7911   Ni·us sabretz ab lo cor pensar
    7912   De covinent qu’eu deia far,
    7913   Que·us no·s en fasa per un tres
    7914   La sazon que vos o volres,
    7915   De meillor cor qu’ieu no·us o dic.”
    7916   “Aissi·us tenrai ieu per amic,”
    7917   Dis Brunesentz, “e per seinor,
    7918   Ez enaissi auretz m’amor.
    7919   E ve·us lo covinent cals er:
    7920   Que voill que·m prendatz a moiler,
    7921   E pueis porretz plus lialment
    7922   De me far a vostre talent,
    7923   E mieltz venir e mieltz anar
    7924   Ses tot repte de malestar
    7925   De lausengiers contrarios,
    7926   Que ves amor son enoios
    7927   E·n fan moutas partir a tort.
    7928   Mas aquesta no·s part ses mort,
    7929   Qu’enaissi l’a Dieus establida,
    7930   Per que non pot esser partida.
    7931   E si·us platz c’aital covinentz
    7932   Me voletz far tot bonamentz
    7933   En la man del bon rei Artus,
    7934   Ja no·us en demandarai plus.
    7935   Car el a pulcellas en garda,
    7936   E qui mal lor fa, non se tarda
    7937   Ora ni terme ni sazon,
    7938   Car senpre cobra gizardon
    7939   (Ja non er tant mal ni tan pros),
    7940   Sol qu’el ne sia poderos.
    7941   E cant el no·i pot avenir,
    7942   Fai l’als pros chavaliers seguir,
    7943   Que son de la Taula Redonda.
    7944   Aissi a pullcella aonda
    7945   Ez az domnas qui perdon terra:
    7946   Neguna per pais ni per guerra
    7947   En son poder non penra dan,
    7948   On que venga ni on que an.”
    7949   E Jaufre, cant o au, respon
    7950   Ab un gran sospir de preon:
    7951   “Domna,” dis el, “si m’aiut Dieus,
    7952   Tant m’es aquest covinent leus,
    7953   Doutz ez amoros e plazentz;
    7954   Que greu serai enantz jausentz,
    7955   Ne aurai alegrier de ren,
    7956   Ni noitz ne jorn pausa ni ben,
    7957   Tro qu’enaissi con o disses,
    7958   Sia faitz, pois vos o voles.”
    7959   E Brunesentz respon aissi:
    7960   “Voletz o doncas enaissi?”
    7961   “O ieu, domna, mout volontos;
    7962   C’anc ren non fis plus desiros
    7963   Ni de tan bon cor, per ma fe.”
    7964   “Doncs vos faitz ieu seiner de me,
    7965   De tot cant ai e de m’amor,
    7966   D’aver e d’omes e d’onor;
    7967   De tot vos don la seinoria.”
    7968   “Domna, ieu voill que siatz mia,
    7969   Mas ja ren del alre non voll.
    7970   E no·us o tengatz az orgoill,
    7971   Si ieu non voill penre la riquesa:
    7972   Anc non sai vinc per cobeseza
    7973   D’aver, de tera ni d’onor,
    7974   Mas plainamens per vostr’amor,
    7975   Que disir mais, si m’aiut Dieus,
    7976   No fatz, que totz lo mont fos mieus.
    7977   Mas en garda penrai la terra,
    7978   E·ls homes defendrai de guerra,
    7979   Tant com porai de mon poder.”
    7980   “Foudatz es qui·us vol plus querer,”
    7981   Dis Brunesentz, “si Dieus m’aiut.”
    7982   Ez aisso a quecx covengut.
    7983   Brunesentz dis que parlera
    7984   Ab sos homes e lor dira
    7985   La paraula tot coindamentz,
    7986   Que ja sol non fara parventz,
    7987   Que n’aia de ren volontat.
    7988   Ez a son senescals sonat
    7989   E ditz li que, se de manjar
    7990   Es adobat, fassa cridar
    7991   Que venga qui manjar volra.
    7992   Ez el respon que faitz sera.
    7993   Ab aitant venc un cavallier
    7994   Solamentz ab son escudier,
    7995   E venc per la sala batent,
    7996   Ez es desendutz mantenent
    7997   E venc s’en dreitz ves Brunesentz:
    7998   “Domna, salutz, mais de cinc centz
    7999   Vos aport de part mon seinor,
    8000   Melian de Mont Melior.”
    8001   Dis ela: “Ben siatz vengutz,
    8002   Que mout me plason las salutz
    8003   De mon bon seinor Melian.
    8004   Ez auria mout gran talan
    8005   De sa vista, se lui plagues.”
    8006   “Domna, fort breument lo veires,”
    8007   Dis lo cavalliers, “so·us afi,
    8008   Que non es gaire loig d’aici.
    8009   Atrasaitz sai quier a manjar;
    8010   E si·us platz, fatz o adobar,
    8011   Que per so sa m’a enviat.”
    8012   E Brunesentz a escridat:
    8013   “A ssellas, cavalier, a sellas!”
    8014   E pueis ies s’en ab sas pulcellas,
    8015   E Jaufre ab los cavaliers,
    8016   Que cascun lo sec volontiers.
    8017   E non an gaires cavalcat
    8018   Ni non son del castel luniat,
    8019   Que an vistas doas donzellas
    8020   Solas, que non ven hom ab ellas,
    8021   En lor palafres cavalcan.
    8022   Ez aneron sovent torcan
    8023   Lor oilltz, que agron del plorar
    8024   Trebols e vermeiltz del torcar.
    8025   E van sospiran e plainen,
    8026   Ez aquo menut e soven.
    8027   E Jaufre a llas saludadas
    8028   Ez a lor novas demandadas
    8029   De Melian, s’es loing d’aqui.
    8030   E la una respondet li
    8031   Sospiran e tenc sos oilltz bas:
    8032   “Seiner, bonaventura aias,
    8033   Que nos no·us saben re contar
    8034   De Melian, que·l nostr’afar
    8035   Nos es tan grieus e tan cozentz
    8036   Que·ns tol totz autres pensamentz.”
    8037   “Pulcella, e con es tan cars,”
    8038   Dis Jaufre, “aquest vostr’afars?
    8039   Saber o voill, digatz m’en ver!”
    8040   “Seiner, pos o voletz saber,
    8041   La veritat vos n’er contada:
    8042   Ieu sui una deseritada
    8043   D’aver e d’omes e d’onor,
    8044   Per so que non voill dar m’amor
    8045   Az un cavalier de mal plaitz
    8046   (Que no·i a nul autre forfaitz),
    8047   Mal enseinatz e mal adreitz,
    8048   Que a peccat me tol mon dreitz
    8049   Ez a tort e ses forfaichura.
    8050   Ez ieu non trob que ma dreichura
    8051   Defenda ves lo sieu gran tort.
    8052   Ez ieu voill mais receber mort
    8053   En autra terra, be·us o dic,
    8054   Que ja d’el facha mon amic
    8055   Ni ja en son poder mi tenga.”
    8056   “Ara·m digatz, si ben vos venga,”
    8057   Dis Jaufre, “si non es aguda
    8058   Al rei que a domnas aiuda
    8059   E la pulcella em patz ten?”
    8060   “Seiner,” dis ella, “si soi ben;
    8061   Mas anc conseill non la trobei,
    8062   Tant no·l queri ni·l demandei,
    8063   Ab cavalier ni ab son fill.”
    8064   Dis Jaufre: “Ben m’en meravill!
    8065   On era doncs Galvan anatz,
    8066   Ni Ivan lo ben enseinatz,
    8067   Caedis lo pros e Tristantz,
    8068   Percival ni Calogrinantz,
    8069   Lançalot de Lac ni Erecx,
    8070   Caraduis e·l senescals Quex?
    8071   Non eron en la cort aquist?”
    8072   “Seiner, d’aquo non sai, per Crist,
    8073   Lo ver, se i eran o non,
    8074   Que no·ls conosc ni sai qui son.
    8075   Mas ieu fis mon clam ausent totz,
    8076   Ez anc neguns non sonet motz;
    8077   Qu’ieu sai si n’i agues negun
    8078   Que volgues aver tan d’estrun,
    8079   Ni volgues son pretz assauçar,
    8080   Qu’el s’enantira de parlar,
    8081   Car ja pros hom non tarzara
    8082   De parlar lai on loc sera.
    8083   Mas lo malvais esta segur
    8084   Aqui on troba ren d’atur.
    8085   Aissi son de la cort partida
    8086   E vauc queren coma marida
    8087   Un cavallier c’a nom Jaufre,
    8088   En cui ai mon cor e ma fe,
    8089   Tant n’autz dir de bona lausor,
    8090   Qu’el m’acor’ab Nostre Seinor,
    8091   Ab sol que Dieu lo·m lais trobar,
    8092   Qu’el m’acabe tot mon afar.
    8093   Qu’el a Estot lo mal vencut,
    8094   E·l bron de la lansa pendut,
    8095   E·l serventz mort, que·l pas garava,
    8096   On om sen raubar non pasava,
    8097   E·l mezel que tant era grantz,
    8098   Que fazia aucir los enfantz,
    8099   E sobrat e vencut e mort.
    8100   Ez un jaan sobrier e fort
    8101   Aucis per la filla d’Augiers,
    8102   E·s conbatet ab l’aversiers,
    8103   Ez a Taulat vencut e pres
    8104   Ez a la cort del rei trames
    8105   Ab Melian que pres tenia,
    8106   Ab cinc centz en sa conpagnia.
    8107   Tant es Jaufres honratz e pros,
    8108   Tant cortes e benaüros,
    8109   Que sai que ja non faliria
    8110   E que mon dreitz m’en triaria.”
    8111   Aisi respondet Brunesentz,
    8112   Tot süavet entres ses dentz:
    8113   “Pulcella, ben parlatz en fol,
    8114   Car qui per forsa no·l mi tol,
    8115   N’aurai ieu tot so que desir,
    8116   Enantz que·l lais da me partir.
    8117   Car qui ten so que vol ez ama,
    8118   E pueis lo gic, a tort se clama,
    8119   Si n’a desaise ni fragura.
    8120   Anatz querer vostr’aventura
    8121   En autre luec, si·us platz, amie,
    8122   Que de quest non menaretz mie!”
    8123   E Jaufre parlet ab aitan:
    8124   “Mout m’enueia de vostre dan,
    8125   Donzella, e mout me sap mal;
    8126   E dic vos ben, si Dieus mi sal,
    8127   Si non fos per lo mieu afar,
    8128   Qu’ieu ai tant cochos e tant car,
    8129   Qu’ieu ades ab vos m’en anes.
    8130   Car ieu soi aquel que vos queres,
    8131   E deffendrai vos voluntiers
    8132   E serai vostre cavaliers,
    8133   Cant lo mieu afar aurai faitz.
    8134   Mas ja enantz per negun plaitz
    8135   Non enpenrai autra batailla.”
    8136   “E siner Jaufre, Dieus mi vailla,”
    8137   Dis la donçella tot ploran,
    8138   “Que tant vos ai anat cercan
    8139   E tant ai de respeitz en vos
    8140   Que, si·m sal Dieu le glorios,
    8141   Greu me poiria hom far entendre
    8142   Que ja autre·m poghes deffendre.
    8143   Seiner, fatz o, per Dieu vos sia,
    8144   Que no·i ai respitz mas cart dia,
    8145   E si adoncs non ai aiuda,
    8146   Tota ma terra ai perduda,
    8147   Que ja pueis non venga neguns!
    8148   Que, s’i venia·l rei Artus
    8149   Ab lo poder qu’el pot menar,
    8150   No·m poirria·n terra tornar,
    8151   Ez er me morir a dolor
    8152   Per frachura de valedor.”
    8153   Dis Jaufre: “Non aiatz temensa!
    8154   E Dieu aiatz ferma cresensa,
    8155   Donzella, qu’el vos pot valer
    8156   Fort leu, car el n’a ben poder;
    8157   E fara o ben ab mon grat.”
    8158   Ab tant el vi venir Taulat
    8159   Entres dos palafren anblan,
    8160   E de seguentre Melian
    8161   Ab sos cavalliers tot de pas.
    8162   E Jaufre cor ves el vias
    8163   E Brunesentz de gran eslais,
    8164   Ez anc non cre que vis hom mais
    8165   Tal joi menar ni tal baudor,
    8166   Com il an menat entre lor.
    8167   E Jaufre pueis e Melian
    8168   Van s’en ves lo castel parlan,
    8169   E de l’autre part Brunesentz;
    8170   Apres venon las autras jentz.
    8171   E Meliantz a lor contat
    8172   Del rei, com l’a rendut Taulat,
    8173   E con fes en sa cort jutjar
    8174   Qu’el fassa cada mes puiar
    8175   Taulat en l’angarda batent,
    8176   E que·l tenga tot aussiment
    8177   .Vii. antz, com el l’a tormentat;
    8178   Mas pueissas l’a asegurat.
    8179   E pueis dis li del rei Artus,
    8180   Que·l saluda cent ves e plus
    8181   E la raïna dos aitantz.
    8182   “Ez ja non aura gautz enantz
    8183   Ne alegrier de nulla ren,
    8184   Entro que·us aion vist, ni ben.”
    8185   Pueis demanda·l de son afar
    8186   Com er, se jamais vol tornar
    8187   Al bon rei que tant lo desira.
    8188   E Jaufre respont e sospira
    8189   Ez a garat ves Brunesentz,
    8190   E dis: “Si, tornerai breumentz,
    8191   Ab c’un pauc aia sejornat
    8192   En est castel, que mout m’agrat.
    8193   E deitz vos ben tener lausor,
    8194   Car mout mi an per vostr’amor
    8195   Gent acoillit totas las jentz.
    8196   E de ma domna Brunesentz
    8197   Laus me de son gent acuillir
    8198   Mil tantz que no·l sabria dir.”
    8199   Aisi se son parlan vengut
    8200   El castel, on son deseindut
    8201   E trobon jent apareillat
    8202   De manjar, e pueis an lavat
    8203   E son s’asegut bellamentz
    8204   Per las taulas cominalmentz.
    8205   Ja no·us cal novas demandar
    8206   Del jent servir que lor fes far
    8207   Brunesentz, ni·l gent acoillir,
    8208   Car hom no·us o poiria dir,
    8209   Si longa pena no·i metia.
    8210   Mas aitant vos dic tota via
    8211   Qu’el mont non es neguna res,
    8212   Per so c’om manjar en degues
    8213   Ni a la boca fos plazentz,
    8214   Que no·n i aghes largamentz.
    8215   E cant agron a lor plazer
    8216   Pron manjat ez a gran lezer,
    8217   Il son de las taulas levat
    8218   E son s’al solatz ajostat,
    8219   Que fon per la sala tengut.
    8220   E Meliantz es asegut
    8221   Ab Jaufre luein a una part:
    8222   “Seiner,” dis el, “si Dieus vos gart,
    8223   Digatz mi com es tant tarzatz,
    8224   Que non es a la cort tornatz
    8225   Del bon rei que tant vos desira?”
    8226   E Jaufre, cant o au, sospira,
    8227   Ez aquo grieu e de preon;
    8228   Pueis a cap de pessa respon:
    8229   “Seiner,” dis el, “per sejornar
    8230   M’a faitz Brunesentz estancar
    8231   Aici on m’a, per vostr’amor,
    8232   Gent servit ez a gran honor.”
    8233   Dis Milians: “Ara·m digatz,
    8234   E non m’o celetz, si·l amatz,
    8235   Car ieu vo·u puosc ben acabar,
    8236   Per que non m’o devetz celar.”
    8237   “Seiner, ben l’am,” so ditz Jaufre,
    8238   “Ez ai bona razon per que;
    8239   Tant m’a gent servit a plazer,
    8240   Per que no·ill deitz nul mal voler,
    8241   Antz la douria mout servir,
    8242   Si ja·n podia en luec venir.”
    8243   “Ieu non o dic,” dis Melian,
    8244   “De quest’amor, mas que·us deman
    8245   Si volriatz sa drudaria.”
    8246   “Seiner, o ieu, s’eser podia,
    8247   Que nula ren tan non desir.
    8248   Mas aiso no·s pot avenir,
    8249   Qu’el mont non a enperador
    8250   Que non fos honrat de s’amor,
    8251   Per qu’ieu seria otracujatz
    8252   Si no·m tenia per pagatz
    8253   De s’amor, tant es bella e pros.
    8254   Mas sevals en serai joios,
    8255   Pos vei c’alre non puesc aver.”
    8256   “Si auretz, qu’ie·i metrai poder,”
    8257   Dis Melians, “que ses doptar
    8258   La·us farai ab tot cant a dar.”
    8259   Aisi o an entr’els parlat.
    8260   Ab tant ve·s Melian levat,
    8261   E venc s’en dreitz ves Brunesentz,
    8262   Lai on la vi sezer tot jentz.
    8263   E Brunesentz, que·l vi venir,
    8264   Levet se per el acuillir:
    8265   Pueis van a una part sezer
    8266   E parleron ab lor plazer.
    8267   Dis Melians: “Ben es honrada,
    8268   Brunesentz, car de vos s’agrada
    8269   Cel que a tot lo pretz del mon.
    8270   E non o dic, si Dieus m’aon,
    8271   Per menzonja ni per plazer,
    8272   Mas per so car o sai en ver.
    8273   E vos si·us o sabetz assatz;
    8274   Car ben cre que ausit aiatz
    8275   Las grant proechas que a faichas,
    8276   Ni con las a ben a cap traichas.
    8277   E ja alre non agues faitz,
    8278   Mas car a me de prison traitz,
    8279   Si·n devetz vos far per m’amor,
    8280   S’ieu o voill, marit e seinor.”
    8281   E Brunesentz respon tot jen
    8282   Aissi con cella que ab sen
    8283   Si sap azaut d’amor cubrir,
    8284   Que la fai plainer e languir,
    8285   E dis per sa paraula feiner:
    8286   “Ben sai e reconosc, bel seiner,
    8287   Que de vos tenc tot so que ai,
    8288   E vostra son tant con viurai;
    8289   De sotz Dieu non ai mais seinor.
    8290   E vos devetz mi per amor
    8291   Conseillar ez a bona fe,
    8292   E dar tal marit que a me
    8293   Sia honrat e bon a ma gentz;
    8294   Qu’eu n’ai estat tan longamentz
    8295   Per vos, e n’ai mout soanatz
    8296   De pros e de ricx e d’onratz.
    8297   Ez eu aquest anc mais no·l vi
    8298   Ni anc parlar mais no n’auzi,
    8299   Ne vi home de son linacie,
    8300   Ni non sai si s’es de paracie.
    8301   Ez ira s’en per aventura,
    8302   C’amors d’aital home non dura,
    8303   Antz frain plus leu d’una retonba
    8304   E fuitz plus que solleltz en comba.
    8305   Ez ieu non sai on lo me queses
    8306   Ni en que lo m’en destreisses,
    8307   Si·s n’anava ni m’escernia.
    8308   E tota jentz m’en gabaria,
    8309   E vos no·i auriatz honor.”
    8310   “D’aquo no·s cal aver paor,”
    8311   Dis Melians, “qu’ie·l conosc tal:
    8312   Tan franc, tan fin e tan lial,
    8313   Que ja non fara malvastat;
    8314   Que cant om auria cercat
    8315   Tot est mont per terra e per mar,
    8316   Non s’en poiria hom meillorar.”
    8317   “Seiner,” dis Brunesentz, “non sai
    8318   Qu’ieu en disses; mas tot farai
    8319   Que·us volretz, sia mal o ben,
    8320   Que no·us en desdirai de ren,
    8321   Car lo meus afar vostre es
    8322   E vos gardatz com o fares.”
    8323   E pueis ditz tot söau e jen,
    8324   Que nulla res non o enten:
    8325   “Bel seiner Melian, per Dieu,
    8326   Si tot vos era mal o grieu,
    8327   Si m’o faria ieu autresi.”
    8328   Amdui partiro se aissi.
    8329   E Meliantz a faitz cridar
    8330   Parlamen, e fes ajostar
    8331   Sas gentz ez a lor o mostrat,
    8332   Si que tuit o an outreiat,
    8333   E lor es bon e lor agrada.
    8334   Mas Brunesentz s’en fein irada,
    8335   Cais que del marit non s’agrat;
    8336   Mas si o avion tuit jurat,
    8337   Per el non romanria plus,
    8338   E dis qu’el man del rei Artus
    8339   Vol sia faitz, pos aissi es.
    8340   E tuitz dizon: “Bon es, bon es!”
    8341   Parlaren de Jaufre ueimais.
    8342   La bruda es grantz el palais
    8343   Dels cavalliers e dels baros,
    8344   Que tuit son d’anar volentos.
    8345   E Melian a lor mandat
    8346   C’ades sion apareillat
    8347   Tuit aquil que anar volran,
    8348   Que d’aqui a dos jorns mouran.
    8349   Senpre viratz apareillar
    8350   Tant arnes, tant garnimentz clar,
    8351   Tantz bels ausberc, tant bels escutz,
    8352   Tanta espaza, tant elms agutz,
    8353   Clars e forbitz e resplandentz;
    8354   E tantz enaps d’or e d’argentz,
    8355   Tantz beltz muls e tant palafre,
    8356   Que ja no·us er contat per me.
    8357   Ni dels vestirs no·m metz eu plaitz;
    8358   Qu’en dos jorns non an alre faitz,
    8359   Mas ades cosir e tailar
    8360   Draps de seda e gris e var,
    8361   Sebelis e ricx draps de grana:
    8362   Anc mais gentz a maior ufana
    8363   Non s’apareilleron d’anar.
    8364   E Melians a faitz menar
    8365   Taulat lai on el lo tenc pres,
    8366   E pueis sun se tuit ensems mes
    8367   El camin ab gran alegrier.
    8368   E son contat li cavallier
    8369   Solamentz ses la autra jentz
    8370   A .viii. milia e cinc centz,
    8371   E ben mil e cinc cent donzellas,
    8372   Ez a·i ben mil domnas ab ellas.
    8373   Tres jorn an aissi cavalcat,
    8374   E per jornadas albergat,
    8375   Ez al quart jorn il son vengut
    8376   En un bel prat vert e foillut
    8377   D’erba fresca e de bellas flors
    8378   Don eissi mout bona flaurors.
    8379   E·l prat ez claus tot en viron
    8380   Dels bellazors arbres del mon.
    8381   Ez el mietz a una fontana
    8382   Gran e preon, clara e sana,
    8383   Don s’azaiga aquella prada
    8384   Que dura demieia jornada.
    8385   E Meliantz per la verdor
    8386   De l’erba e per la flauror,
    8387   Que de lla flor bona issi,
    8388   Dis que albergaran aqui.
    8389   E car i a d’aiga viutat,
    8390   An o tuit ensems autreiat,
    8391   E tendon lor tendas aqui.

 

 

Biblioteca de Rialc

 4027-5846
 8392-9017