4027
Aissi s’en vai totz sol parlan.
4028 E Bruneisentz traitz gran afan
4029 En la canbra, on s’es colgada;
4030 Car amor l’a si
escalfada
4031 Que non puet dormir ni pausar
4032 Ni faitz mas volver e girar.
4033 Ez ades pensa de Jaufre,
4034 Co·l puesca retener ab se.
4035 Ez a tengut aquest trebail,
4036 Tro que·l jorn venc e la noitz fail,
4037 Que la gaicha desus escrida
4038 E la gentz del castel reisida,
4039 Que tuit escridan a un fais.
4040 Ez anc non fon ni er jamais
4041 En terra per neguna gentz
4042 Levatz tals critz ne tal tormentz,
4043 Car tota la terra resona.
4044 E Jaufre fer e bat e dona
4045 Dels esporons a son caval
4046 E va coren d’amont d’aval,
4047 Que non ten cariera ne via
4048 Ni sap on s’an, ni on se sia;
4049 Aissi es totz esbalauzitz.
4050 Ab tant es remansutz lo critz,
4051 E·l jorn comenset a parer.
4052 E Brunesentz no·s pot tener,
4053 Que no·s leu, e venc en la sala
4054 E fes
parvent que fos trop mala,
4055 E demanda del cavallier
4056 Az
aquel que troba primier,
4057 Si dorm o si s’es reisidatz.
4058
“Domna,” dis aquel, “ben creiatz
4059 En ver, ja no·l veiretz mais viu.”
4060 Az aquella fon tant asquiu,
4061 C’a pauc non es enrabiada.
4062 Ez a si sa color mudada,
4063 Que deiseratz que morta es.
4064 Ez a demandat:
“So con es?
4065 Qui l’a mort? Cum es avengut?”
4066 E·l senescals a respondut:
4067
“Domna,” dis el, “ieu o dirai,
4068 Que ja de motz no·us mentirai:
4069 Anoitz, quant nos fon tuit levat,
4070 Aissi com aven costumat,
4071 Ez el demandet l’aventura.
4072 E si agues la carn tan dura,
4073 Com es fer o acier tenpratz,
4074 Si fora el totz peçoiatz:
4075 Aissi fon feritz duramentz,
4076 Que de colps pres mais de cinc centz;
4077 E ve·l vos en aquel lieg mortz.”
4078
“So,” dis ella, “m’enoia fortz,
4079 Car enaissi es avengut;
4080 Que si·l m’acses aital rendut,
4081 Con lo·s avia ieu baillat,
4082 Ieu m’en fera ma volontat.
4083 Mas ieu fui folla e musarda,
4084 Car anc lo lassei en tal garda,
4085 Con vo es; que, s’ieu lo m’agues
4086 Ab
me de dintz ma canbra mes,
4087 Ara lo·m atrobara viu.”
4088 Ab tant venc ves lo lieg de briu,
4089 Que tot mort lo
cujet baisar,
4090 Car non pot mais l’amor celar.
4091 E leva·ls draps, e cant no·l vi,
4092 Per pauc de son sen non issi,
4093 C’aissi com forsenada crida:
4094
“Baron, per que m’avetz traïda?
4095 On es lo cavallier anatz?
4096 Per Dieu, mala·n fon enviatz!
4097 E no·us o dic jes per escern;
4098 Que se·l n’avion en enfern
4099 Cent millia diable portat,
4100 Vos lo·m rendretz mal vostre grat;
4101 O per Dieu o per sa vertut
4102 Tuit es per la gola pendut,
4103 Que ja rens no·us en tenra pron.”
4104 Cant aquil auzon la razon,
4105 Son torn lo lieg vengut coren.
4106 E·l senescals primieramen
4107 Leva·ls lansols e·l cobertors.
4108 E cant no·l vi, ac tal dolors
4109 E tal oncta e tal vergoina,
4110 Que de totz los autres si lonia.
4111 Ez es as una part gitatz,
4112 Pueis a son vestir esquintatz
4113 Tro aval desotz la ceintura.
4114
“E Dieus,” dis el, “qual aventura!
4115 So con pot esser avengut?
4116 Con l’avem enaissi perdut?
4117 Enjanatz nos a malamentz;
4118 Per Dieu, trop sap d’encantamentz
4119 E d’enginc aquest cavalliers;
4120 Que se fos feres o aciers,
4121 Si ll’agran nos tot estendutz:
4122 Tantz colps a anoitz receubutz.”
4123 E Brunesentz esta marida
4124 Az una part e plain e crida
4125 E menasa son senescal,
4126 Que
cuja ben que per son mal
4127 N’aia·l cavallier enviat.
4128 E dis que:
“Fort er car conprat;
4129 Que non i a negun tan fort,
4130 Que ja n’estorça meintz de mort,
4131 Qu’ieu no·l fasa cremar o pendre.”
4132
“Domna, ieu no·l vos puesc jes rendre,”
4133 Dis lo senescals,
“so veses;
4134 Mas per
so car m’en descreses
4135 Ni·us
pensatz qu’iei·us n’aia mentit,
4136 Vos farai aquel escondit,
4137 Que vostra cort conoisera.”
4138
“Ja, per Dieu, estier non sera,”
4139 Dis ela,
“mas que·l mi rendres
4140 Viu o mort; c’aisi fon enpres,
4141 Can ieu lo laissei per garar.”
4142
“Domna, e s’ieu non o puesc far?”
4143
“Si·us voletz, metetz i poder.”
4144
“Ieu non sai on lo m’an querer,
4145 C’anc mais no·l vi ni sai qui s’es.”
4146
“Si·us azauta, vos lo queres;
4147 Que, si m’aiut Dieu ni sos saintz,
4148 Non auretz m’amistat enaintz,
4149 Tro que·l m’aiatz tornat aici
4150
Planamentz on ieu lo·s giqui.”
4151 Mout malamentz l’a menasat;
4152 Mais pueis fon aissi adobat,
4153 Qu’el e tuit li cent cavallier
4154 Devon jurar que volontier
4155 Ni ab lor vol ni ab lor grat
4156 Non aion aquel enviat.
4157 E·l senescals deu tot un an
4158 Lo cavalier anar cercan,
4159 Que non deu en luec estancar
4160 Mas una noitz per nul afar,
4161 Si doncs desaize non avia
4162 De preson o de malautia.
4163 E si·l troba, deu l’amenar,
4164 O si non, en prezon tornar
4165 Al cap del an sens tota failla.
4166 E deu se escondir per batailla
4167 Ves
cui que l’en voill’apellar,
4168 Que non deu home soanar.
4169 Aissi o juret sobre saintz
4170 E det de bos ostaiges tantz,
4171 Que la domna n’es ben segura;
4172 Pueis fini aissi sa rancura.
4173 E·l senescals lo bon maitin
4174 Vai s’en e ten son dreitz camin
4175 Ves la cort del bon rei Artus
4176 Si tertz, que anc non foron plus,
4177
Saber se ja·l poira trobar.
4178 Ara deven oimais contar
4179 De Jaufre, com s’en va couchos,
4180 Que tan es agut paoros
4181 D’aquella gent, don s’es partitz,
4182 Qu’enquar n’es totz esbalauzitz.
4183 E va s’en ades tant con pot,
4184 Süau es anblan e de trot.
4185 E·l caut es se levat mout grantz,
4186 Per qu’el es tot las e pesantz
4187 E totz greu e totz enuiatz.
4188 Ez aissi el s’en es anatz,
4189 Tro que fon ora de disnar,
4190 Aissi con tercia deu sonar,
4191 Que las jentz cridon per la terra
4192 E menon tal bruit e tal guerra,
4193 Que Jaufre se n’es esperdutz
4194 Ez eis del caval deisendutz,
4195 Que non sap don s’an ne que·s fassa.
4196 Ez estet s’aqui en la plassa,
4197 Tro que·l crit es totz estanquatz.
4198 E pues pueia·s totz enuiatz,
4199 E va s’en tot süau e gentz.
4200 E non ac anat
lonjamentz,
4201 Que a un bover encontrat,
4202 Que mena un carre cargat
4203 De pan e de carn e de vin.
4204 Ez estet en mieg lo camin,
4205 Que sperava c’om i passes,
4206 Que a manjar lo solases.
4207 Ab tant Jaufre venc bellamentz
4208 Ez a·l salutat mantenentz.
4209 Lo bovier li rent sas salutz:
4210
“Seiner,” dis el, “ben siatz venutz!
4211 Deisendetz per bon’aventura,
4212 Que mout avia gran frachura
4213 De vos e d’autre conpaignon.
4214 E per Dieu no·m digatz de non,
4215 Si·us platz, e disnatz vos ab me!”
4216
“Amicx, grant merces,” dis Jaufre,
4217
“Que no·m puesc en luec estancar,
4218 Que mout ai gran cocha d’anar.”
4219
“Seiner, per sainta caritat
4220 E per Dieu e per amistat
4221 Vos prec, e per Santa Maria,
4222 Si·us platz, que·m faissatz conpagnia!”
4223 E Jaufre respon al bovier:
4224
“Amicx, per so car m’a mestier
4225 E car conosc que mout vos platz
4226 E car tan jen m’en convidatz,
4227 E per vostre amor, manjarai.
4228 E
fe que·us dei, non mangei mai
4229 Tres jorns a, ni non o volc far
4230 Tot per temensa de tarsar.”
4231
“Seiner,” dis lo bovier, “merces.”
4232 E a la lansa e l’escut
pres,
4233 E Jaufre es canbaterratz.
4234 E·l boviers es s’en tost pueiatz
4235 Sus el carre, don el deissen
4236 Bon vin e bel pan de formen,
4237 E dos grosses caupons rostitz
4238 E tre panadas de perditz
4239 E de senglar una gran anca.
4240 E s’a bella toailla blanca,
4241 Que estendet sus en un bel prat
4242 On ac un bel arbre foillat,
4243 En que·s podion sotz onbrar
4244 Cent cavalliers a larc
estar.
4245 E da l’autra part una font,
4246 Tota la belazor del mont,
4247 De bel’aiga clar’e corentz.
4248 Ez a mes dos enaps d’argentz
4249 Plen de vin sus en la toailla
4250 E pueis tota l’autra vitailla.
4251 E Jaufre anet desarmar
4252 Son cap es apres vai fleisar
4253 Son caval ez a·l lo fren tout
4254 Ez a·l laisat anar tot sout
4255 Per mieg lo prat l’erba passent.
4256 E pueis a lavat mantenent
4257 Sas maintz ez es anatz sezer.
4258 E·l bovier de tot son poder
4259 A Jaufre servit ez honrat.
4260 E cant agron assatz manjat
4261 Pro e gen tro sus a la gauta
4262 De tot so que mais lor azauta,
4263 Jaufre demandet al bovier:
4264
“Amicx,” dis el, “de qual mestier
4265 Es vos ni con estatz aici?”
4266 Ez anc lo bovier non menti:
4267
“Seiner,” dis el, “ieu sui boviers,
4268 Que deitz de .xxx. cavalliers
4269 A ma domna un alberc far.
4270 Ez ai o faitz apareillar
4271 Al mieltz que sap, et al genses.”
4272
“Amicx, ara·m digatz qui es
4273 Vostra domna, fe que·m devetz.”
4274
“Seiner, e non la conoissetz?”
4275
“Non ieu.” “Aquo es Brunesentz,
4276 La domna dels ensegnamentz
4277 E de bon pretz e de beutat;
4278 Qu’en ella son tuit ajostat
4279 Lo bens, c’on de las autras
mentz.
4280 E a de castel mais de
centz,
4281 E fe que·us deitz, a·n i tal un,
4282 On esta, qu’apellon Monbrun,
4283 Qu’esquers senblaria d’auzir,
4284 Qui·us volia la fazon dir,
4285 Ni la riquesa qui lai es
4286 De cavallier e de borjes.”
4287 E Jaufre estet un petit
4288 En se mezeis, cant ac auzit
4289 Lo bovier enaissi parlar,
4290 Ez au lo castel tant lausar
4291 E la domna sobre que tot;
4292 El estet, que non sonet mot,
4293 Una pessa totz esbaïtz,
4294 E tenc se mout fort per faillitz,
4295 Car enaissi s’en es enblatz.
4296 E ja, tro que·i sia tornatz,
4297 Non aura fort grant alegrier.
4298 “Beltz amicx,” dis el al bovier,
4299
“E·m tarze e voill m’en anar.”
4300
“Seiner, vos o podetz ben far
4301 E nom de Diu, cam vos er bon,
4302 Que gautz ez alegrier vos don!”
4303 Ab tan leva sus mantenent
4304 E ven ves son caval corrent
4305 E met li·l fren, pueis l’a cinglat,
4306 E ve·l vos aqui eis puiat;
4307 E pren sas armas e vai s’en.
4308 E non ac anat
lonjamen,
4309 Que n’es ves lo bovier tornatz,
4310 E dis li:
“Bels amicx, si·us platz,
4311 Per Dieu, digatz mi veritat
4312 D’una ren c’avia oblidat,
4313 E no·us enueig!”
“Non fara ja,
4314 Seiner, enaintz me plazera,”
4315 Dis lo bovier,
“que si saber
4316 O puosc, de tot vos dirai ver.”
4317
“Amicx, la vostra gran merce,
4318 Digatz m’o doncs, per vostra fe,
4319 Las jentz per que cridun tan fort!”
4320 E·l boviers escrida:
“A mort!
4321 No·n podetz anar, en villan.”
4322 E tenc un’ascona el man
4323 E trames la·l de tal vertut,
4324 Que tota·s ronp sus en l’escut,
4325 Que fuec e flama·m fa saillir.
4326 E Jaufre comens’a fugir.
4327 E·l bovier venc apre cridan:
4328
“Per Dieu, en bacalar truan,
4329 No·n podetz la vida portar!”
4330 E pres li peiras a lansar,
4331 Tant con pot, e Jaufre s’en va.
4332 E can
vi que no·l consegra,
4333 Es tan dolentz e tant iratz,
4334 Que senpres s’es totz esquintatz,
4335 Ez es ab aquel mal talent
4336 Ves son carre vengutz corent.
4337 Pueis a una conasa presa
4338 E dona sus ab brasa tesa
4339 Tant, tro que l’a tot peceiat
4340 E tot cant a sus escampat.
4341 E quatre bous sobriers e fortz,
4342 Que tiravo·l carre, a
mortz.
4343 E Jaufre es se regiratz
4344 Ez es se mout
meravillatz
4345 Cant o vi, e pren s’en a rire,
4346 Car enaissi l’a vist aucire
4347 Sos bous ne son carre trencar
4348 Per so, car auset demandar
4349 Del crit, per que leva tan grantz.
4350 Mas ja ben non aura enantz,
4351 Tro c’om la veritat l’en diga,
4352 Qu’estiers non presa una figa
4353 Tot cant a faitz ne
cuja far.
4354 Ez aissi pren s’en az anar,
4355 Tro fon ora nona passada,
4356 Que·l crit leva autra vegada
4357 Fors ez esquius e fers e grantz.
4358 Dis Jaufre:
“Bel segner pueisantz,
4359 So qui es ni quals aventura?
4360 Poirai trobar ja creatura,
4361 Que m’o voilla dir verament?
4362 Oc; tant o irai ieu querent.”
4363 Aissi s’en vai jent ez azaut,
4364 Que non s’en laissa per lo caut,
4365 Per trabail ni per lasetat;
4366 Antz tot lo jorn a cavalcat
4367 Tro al vespre, c’a encontratz
4368 Dos donzels ben encavalcatz,
4369 Que casavon ab esparviers
4370 E menon bracetz e liurers.
4371 E cant viron Jaufre venir,
4372 Van lo·n mantenent aicoillir
4373 E conjauzir ez invidar:
4374
“Seiner, sazon es d’albergar
4375 Oimais, e remanretz ab nos!”
4376
“Moutas merces,” dis el, “baros,
4377 Que non remanria per ren.”
4378
“Aco,” fan cil, “si faretz ben,
4379 Car non podetz plus loing anar,
4380 Per so c’oimais puiscatz trobar
4381 Vila ni castel ne ciutat;
4382 Antz auriatz ben cavalcat
4383 Dotze legas a tot lo mentz,
4384 Longas e largas atrasentz.
4385 E s’ab nos voletz remaner,
4386 Ja non podetz ostal aver,
4387 Que hom de tan bon cor lo·s fasa,
4388 Ni home a cui tan fort plasa
4389 Vostre romaner com a nos.”
4390
“E donc remanrai ieu ab vos,”
4391 Dis Jaufre,
“pos tant vos sap bon.”
4392
“Si Dieus bonaventura·n don,”
4393 Fan cil,
“mais vo·n saven de grat,
4394 Que si nos aviatz donat
4395 Cant avetz ni podetz donar.”
4396 Aissi s’en prenon az anar
4397 Gent ez azaut e bellamentz,
4398 Gaban e parlan e rizentz,
4399 Tro que·l solleil lor es faillitz.
4400 Ab aitant es levat le critz
4401 Per la terra esquius e grantz,
4402 C’omes e femnas ez enfantz
4403 Ploron e cridan autamentz.
4404 E·ls donzels andos aussimentz
4405 Son s’i enpres ez an cridat,
4406 Con si foson enrabiat
4407 O agueson lor sen perdut.
4408
“Dieus,” dis Jaufre, “per ta vertut,
4409 So que pot esser d’aquest crit?
4410 Baron, a qui avetz auzit?
4411 Per que cridatz? Avetz paor?”
4412
“Per Dieu, en bacalar trachor,”
4413 Fan cil,
“mala·us paset le col,
4414 Nos vos faren tener per fol.”
4415 E l’un a son esparvier pres,
4416 Que non a alre que trases,
4417 Ez a·l en la cara ferit.
4418 E l’autre vi amanoït
4419 Aqui denan se un lebrier,
4420 E pren lo per lo pe derier
4421 E feri l’en de tal vertut,
4422 Que mort lo l’a sus en l’escut.
4423 E Jaufre es se d’el partitz,
4424 Ez il lo segon ab un critz
4425 Menasan:
“Ja non la·us garres,
4426 En vilan, fill d’avol pages!”
4427 Ez el s’es adoncx regiratz
4428 E dis lor:
“De la m’o digatz,
4429 Baron, que sens faretz, so cre;
4430 E tolletz vos oimais de me,
4431 Que non voill vostra conpagnia.”
4432 E ten aitan con pot sa via,
4433 Tro que·l critz es totz estancatz.
4434 Ez aquil son si refrenatz
4435 De lor ira, e mantenent
4436 Apelon Jaufre bellament,
4437 Que torn ab el penre l’ostal.
4438
“Non farai ja, si Dieus mi sal,”
4439 Dis Jaufre,
“que mala gent es.
4440 Tot sia vostre cant aves,
4441 Que non voill vostra conpaignia.”
4442 Ab aitant ez el ten sa via.
4443
“Seiner, per Deu lo glorios,
4444 Venetz vos recuillir ab nos.
4445 Vos pregam, e per amistat,
4446 Que tornetz, ez en caritat,
4447 E non aiatz paor de ren,
4448 Que tot restaurarem e ben
4449 Lo mal que·us aven ditz ni faitz.”
4450
“Baron, toletz vos de mon plaitz,
4451 Que no·m poiria en vos fizar!”
4452
“Seiner, ja no·us en cal doptar,
4453 C’aissi·us prometen lialmen
4454 Mantenensa ves tota jen
4455 Ses enjan o per bona fe.”
4456
“Baron,” dis el, “ez ie·us en cre,
4457 Pos tant fort m’o aves promes.”
4458 E ve·ls vos ajostatz totz tres.
4459 Mas il lo castion mout fort,
4460 Que, se non vol recebre mort,
4461 Ja mais del crit non deman ren;
4462
“E disem o per vostre ben.”
4463 Aissi s’en van totz tres ades
4464 Parlan, tro que foron de pres
4465 D’un castel petit ez azaut,
4466 Don li mur son espes e aut,
4467 Tot entorn menut bataillat
4468 E desotz son cau li vallat
4469 Plen d’aiga, on a gran pescier.
4470 Ez ac el pont un cavalier,
4471 Que fasia a un juglar
4472 Lo Lais de Dos Amans cantar;
4473 Ez eira paire dels donzels.
4474 E cant vi·l cavallier ab els,
4475 Ac gautz e venc ves el corrent.
4476 E Jaufre, cant lo vi, desent,
4477 E·l cavallier a·l conzausit:
4478
“Seiner,” dis el, “jen m’an servit
4479 Cels que·us an amenat aci,
4480 Que ben a .vii. antz que non vi
4481 Ome estraintz dentz mon ostal,
4482 Que·m plagues tant, si Dieus mi sal.”
4483 Aissi n’intron dintz lo castel
4484 Parlan de so que lor es bel.
4485 E cant foron intz el palais:
4486
“Seiner, dignaretz vos oimais,”
4487 Dis lo cavalliers a Jaufre,
4488
“E pausaretz vos, que, so cre,
4489 Non avetz uei gaire pausat.”
4490 Ab tant son li donzel entrat,
4491 Que corron Jaufre desgarnir.
4492 En apres il viron issir
4493 D’una canbra una pucella
4494 Avinentz e fresca e bella.
4495 Ez a un mantel aportat,
4496 Ab que Jaufre s’es afublat,
4497 Ez un coisi en que s’apil
4498 De paili obrat mout sotil.
4499 E pueis va de lonc el sezer,
4500 E parleron a lor plazer,
4501 Tro c’on lor dis:
“Anon lavar,
4502 C’apareillat es de manjar!”
4503 Ab tant Jaufre es sus levatz,
4504 Ez un donzels fon asermatz,
4505 Que·l a als mans aiga donada.
4506 E la donzella es anada
4507 Ves el, que·l servi al lavar.
4508
“Donzella, non voill soanar
4509 Vostre servisi; que se·l mieus
4510 Vos era ops, si m’aiut Dieus,
4511 Ieu·l vos faria volontiers
4512 E seria vostre cavalliers
4513 En tot loc, on mestier vos fos,
4514 Que no·i atendria somos.”
4515
“Seiner, la vostra gran merce,”
4516 Dis ella,
“car ben sai e cre
4517 Que pros hom deu gazardon rendre
4518 De servisi, cant lo vol prendre.
4519 E car volontiers lo prenetz,
4520 Conosc que bon cor i avetz
4521 De rendre doble gizardon,
4522 Si·n vezias luec ni sazon.”
4523 Aissi s’en son parlan vengut;
4524 A la taula son s’asegut
4525 Cels qui de manjar an talent.
4526 E la pulcella serf mout gent
4527 A Jaufre, ez a·l jent servit
4528 E taillat d’un capon roustit.
4529 E cant agron asatz manjat,
4530 Pron e jent a lor volontat,
4531 Ez hom a la taula
levada,
4532 E la donzella s’es entrada
4533 En la canbra per lo lieg far,
4534 Ez a laissiat aqui estar
4535 Son paire e Jaufre parlan,
4536 Que l’anet novas demandan,
4537 On va ni de cal terra es.
4538
“Ie·us o dirai,” so dis Jaufres;
4539
“De la cort del rei Artus son,
4540 E mon paire ac non Dovon,
4541 E ieu Jaufre, que vac querent
4542 Un cavallier, que malament
4543 A la cort del rei esvaisida.
4544 E non pretz un diner ma vida,
4545 Si no·m puesc ab el encontrar.”
4546 E cant aquel auzi parlar
4547 De Dovon, es em pes saillitz:
4548
“Ara seretz vos ben servitz,”
4549 Dis el,
“Seiner, que, per ma fe,
4550 D’un mes no·us partiretz da me,
4551 Tro que ben aiatz sejornat
4552 E de tot mon poder honrat.
4553 Vostre paire fon mos conpaintz
4554 Plevitz e juratz ben .xv. antz,
4555 Ez avia ab me convinentz,
4556 Que s’eu moris primieramentz,
4557 Si lial ere non avia,
4558 Que tota ma terra fos sia.
4559 E s’el moris enantz que ieu,
4560 Que tot cant avia fos mieu.
4561 Ez anc non ac tan d’amistat
4562 Ab nul ome de maire nat.
4563 Per qu’ie·us am mais que ren que sia,
4564 E prec vos per Santa Maria,
4565 Que remanges aici ab me.
4566 E promet vos en bona fe,
4567 C’aissi com un de mos enfantz
4568 Vos amarai, ses totz enjantz,
4569 E·us ferai ab els ereitar.”
4570
“Seiner,” dis el, “non o puesc far,
4571 Que ja non auria alegrier
4572 De ren, tro que aquel
cavallier
4573 Que vauc
queren aia trobat;
4574 Ni sejornerai ab mon grat
4575 Mas una noitz en un ostal.
4576 E si no·us o tenetz a mal,
4577 Al bon matin tenrai ma via.”
4578
“Amics,” dis el, “per Deu non sia;
4579 Remanetz ab me sol un mes!”
4580
“Seiner,” dis el, “ja no·n parles,
4581 Que rem no·m poria tener.
4582 E se·m voletz far mon plazer
4583 Ne servir a ma volontat,
4584 No·m retengatz oltra mon grat.
4585 E d’aitant faitz ieu gran follor
4586 E·m malmen contra mon seignor,
4587 Car ja pause ni noitz ne dia,
4588 Entro c’ab lo cavallier sia
4589 E que·m sia ab el conbatutz,
4590 Tro l’un sia mortz o vencutz.”
4591
“Amicx, tot a vostre lezer
4592 Vos servirai, mas gran plazer
4593 Mi feras, si remanseses.”
4594
“Seiner,” dis Jaufre, “non parles,
4595 Mas fatz lo lieg apareillar,
4596 C’ueimais es ora de colcar,
4597 Qu’ieu m’en irai al bon matin.”
4598 E·l ricx hom fes aportar vin,
4599 E pueis son s’en intratz jazer
4600 En la canbra, on a plazer
4601 Fon Jaufre servitz ez honratz.
4602 E senpre, can se fon colgatz,
4603 Es se adormitz jent e
süau,
4604 Car nulla ren non ve ni
au
4605 Que·l fassa nausa ne enueig.
4606 Ez aissi dormi tota nueig
4607 Süau, que ren non a ausit
4608 Del plor ni del dol ni del crit,
4609 C’om la noitz per lo castel fes,
4610 Que tuit se son lassat tres ves.
4611 Mas sus al jorn s’es residatz
4612 Ez es se vestutz e causatz,
4613 E l’ostes es levatz ab el.
4614 Ab aitan vengro li donzel,
4615 Que l’aporton d’aigas als mans
4616 Ez oron que Saintz Jullians
4617 Li don bon jorn e bon levar.
4618
“Barons,” dis el, “e Dieus vos gar!
4619 A hom mon caval enselat?”
4620
“ Seiner, aintz auretz pro manjat,”
4621 Dison,
“antz que·us partatz de nos.”
4622
“ Non aurai, fe que dei a vos;
4623 Ni per beure ni per manjar,”
4624 Dis el,
“ni per nul autr’a far
4625 Non romarai, c’ades non an.”
4626
“Seiner, per Dieu vos o deman,”
4627 Dis l’ostes,
“e per amistat,
4628 Que de
so que i es adobat,
4629 Entrenans sol un pauc manjes,
4630 Que ja no·us en destorbares,
4631 Qu’enantz c’om aia aresat
4632 Vostre caval, auretz manjat.”
4633 Ab tant intra per mieç la porta
4634 La filla del seinor, c’aporta
4635 Dos pans ez uns bels
toaillons;
4636 Ez apres venc ab dos capons
4637 Jent roustit et apareillatz
4638 Uns escudiers ben enseignatz,
4639 E son vengut denan
Jaufre.
4640 E dis:
“A manjar m’er, so cre.”
4641 E cant ac begut e manjat
4642 Pro e gent a sa volontat
4643
Atant con li plac ni·l fon bon,
4644 Om l’aporta sa
garnison,
4645 Ez es se ricamentz garnitz.
4646 E pueis es de laïntz eissitz
4647 Ez a pres de totz comïat.
4648 E ve·l vos el caval puiat,
4649 Que l’ac un escudier adut.
4650 Ez apres a·l dat son escut
4651 E pueis sa lansa la pucella.
4652 Ez a li dit:
“Amiga bela,
4653 Dieus mi lais ancara venir
4654 En
luec on vos puesca servir,
4655 Que mout volontiers o faria!”
4656 Ez enaissi el ten sa
via
4657 E sos ostes
ieis s’en ab el,
4658 Ez apres amdui li donzel
4659 En lor palafres cavalcan.
4660 E van s’en enaissi parlan,
4661 Tro que son del castel
loniat.
4662 E Jaufre ac en
volontat
4663 Que demant del cri, per que·s fa,
4664 Car ben pensa que l’o dira
4665 Sos ostes, pos tant li profer,
4666 E·s
cuja que ja mals non l’er.
4667 Ez enaissi ez el anet
4668 Gran pessa que motz non sonet.
4669 E sos hostes a·l demandat:
4670
“Consi anatz aconsirat?
4671 Si avetz consirer de ren,
4672 Digatz m’o, e faretz o ben.”
4673
“Seiner,” dis Jaufre, “s’eu sabia
4674 Que mal no·us fos, ie·us o diria.”
4675
“Ja non m’er mal, antz m’er fort bon:
4676 Qu’estier ejan o tracion,
4677 Non er el mon null’autra
res
4678 Qu’ieu per vostr’amor non fezes.”
4679
“Ara·m digatz, fe que·m deves,
4680 Veritat, si far o sabes,
4681 Per que cridan aquesta gentz
4682 La noitz e·l jorn tan fieramentz
4683 Ni per que menon tan gran dol;
4684 Fan o forsat o ab lor vol?”
4685 E·l cavallier a escridat:
4686
“En bastart, plen de malvastat,
4687 Vostra mort avetz demandada.”
4688 E venc ves el sa man levada,
4689 Que·l
cujet anar aregnar.
4690 E siei fill prenon a cridar:
4691 “Tenetz lo, seiner, no·us escap!”
4692 E Jaufre a girat lo cap
4693 Al caval e pres a fugir,
4694 Cant aisels vi ves el venir
4695 Cridan e menasan totz
tres.
4696 “Baron,” dis el,
“aiso qui es?
4697 Aver me degratz desfizat.
4698 Es aiso la gran amistat,
4699 Que·m faretz, si romanc ab vos?
4700 Aiso es
rams de tracios,
4701 C’albergat m’avetz e servit
4702 E pueis
cujatz m’aver traït
4703 Sentz forfaitz que no·us ai de ren.
4704 Fols est, qui en vostr’alberc ven.”
4705 E·l cavalliers en aut escrida:
4706
“Per Dieu, no portaretz la vida!”
4707 E sec lo, tant con pot, coren,
4708 Sos cabels tiran e ronpen;
4709 Tal dol
a que no·l pot consegre,
4710 Tant no·l pot encausar ni segre.
4711 E cant o vi, es remansutz
4712 Ez a totz sos vestirs ronputz
4713 Ez agra mort son palafre
4714 Mantenent, si tengues de que.
4715 E cant si fon pron trebaillatz,
4716 Feritz e batutz e machatz,
4717 A laissat aquel dol estar,
4718 Can vi que non pot alre far,
4719 Ez a escridat a Jaufre:
4720 “Seiner,” dis el, “tornatz ves me
4721 E non aiatz oimais paor;
4722 Que mon mal cor e ma dolor
4723 E ma ira m’es trespassada.”
4724
“Assatz vos trabaillatz en bada,”
4725 Dis Jaufre,
“fol me ou dizes;
4726 Car no·n seretz mais de plus
pres
4727 Que·us est; mas si re·m voletz dir,
4728 Digatz m’ou, si c’o puesca auzir.”
4729
“Aras siner, faitz vos en cha,
4730 Qu’ie·us dirai
so que·us plazera,
4731 E d’aiso que anatz querentz,
4732 Vos dirai novas veramentz.
4733 E non aiatz oimais temensa;
4734 Que·us jur ma fe e ma cresensa
4735 E·us promet en ma lialtat,
4736 Qu’ie·us diga de tot veritat
4737 De so que·m sabretz demandar;
4738 E ja no·us cal de ren doptar.”
4739 Doncs tornarai ieu,” dis Jaufre,
4740
“Ves vos, pueis vos en bona fe
4741 Me prometetz que·m conseilletz
4742 E que ensegnas me metretz
4743 Del
cavallier que tant ai quist.”
4744
“Seiner,” dis el, “o ieu, per Crist.”
4745 E Jaufre es vas el tornatz;
4746 E can si foron ajostatz,
4747 Dis lo cavallier:
“No·us sia mal
4748 So qu’ieu ai faitz, se Dieus vos sal;
4749 Que per la fe que deitz a Deu,
4750 Tant m’es mal e estraintz e greu,
4751 Cant aug l’aventura retraire,
4752 Que si era mos fils o mos paire,
4753 Si volria
ieu qu’il fos pendutz.
4754 E per so, si·m sui irascutz,
4755 Seiner, no·us sia miga fer.”
4756 E Jaufre respon li:
“Non er;
4757 Mas si·m sabiatz dir lo ver
4758 D’un
cavallier que vauc querer,
4759 Ves qual part lo poria seguir,
4760 Ja no·m sabriatz novas dir,
4761 De qu’ieu tan vos sapes de grat.”
4762
“E qui es?” “El a nom Taulat.”
4763
“Taulat?” “Oc, aço veramentz.”
4764
“E per qual ops l’anatz querentz?”
4765
“Aco·us dirai ieu volontiers:
4766 Tant es
orgoillos e sobriers,
4767 Qu’en la cort del rei venc l’autr’ier
4768 Ez aucis la un cavallier
4769 Senes forfaitz que non avia,
4770 Sol car a son manjar servia
4771 Al bon rei ez a la raïna.
4772 E det li tal per la petrina,
4773 Que denan lo l’abate mort,
4774 En que fes vilania e tort
4775 E grant orgoill e grant folor.
4776 Ez ieu quis al rei, mon seignor,
4777 La batailla d’el e de me.
4778 E det la·m, la sua merce,
4779 De que·l detz grazir e lausar.
4780 Mas el me dovria blasmar,
4781 Si non faitz aquesta batailla,
4782 E dic vos ben, sens tota failla,
4783 Que jamais lo reis non veirai
4784 Ni gautz ni delieç non aurai,
4785 Tro que·m sia ab el conbatutz
4786 E que l’uns se renda vencutz,
4787 E tro c’aia lo ver auzit,
4788 Per que las jentz levan lo
crit.”
4789 E·l cavallier a respondut:
4790
“Seiner,” dis el, “se Deus m’aiut,
4791 Trop vos es mes en gran afan,
4792 Car vos aquest anatz cercan,
4793 Que aço es un cavalliers
4794 Totz le pior e·l plus
sobriers
4795 De qu’ieu anc mais ausis parlar;
4796 C’al mon non cre c’aia son par,
4797 Tant esquius ni tant estrunat,
4798 Ne que tant aia gazainat
4799 Ab armas per cavalaria.”
4800 Jaufre respon:
“Es el so sia;
4801 Que s’el era dos tans plus fortz,
4802 Ja tro el o ieu sia mortz
4803 O vencutz, pausa non aurai;
4804 Que, si es fortz, ieu o verai.
4805 E tolletz vos de son lausar,
4806 Que aiço nom m’a ren que far.
4807 S’es pros, ab el s’en anara;
4808 Mas ja per tant non remanra,
4809 Que, s’ieu puesc, no·l venda l’orgoil
4810 Que fes en la cort de Cardoil.”
4811
“Seiner, Dieus vos en don poder,
4812 Que ben vos dic: se conquerer
4813 Lo podetz, mais auretz
conquist
4814 Que
cavallier que aia vist.”
4815
“Seiner, laissem aiço estar,
4816 Mas si·l me sabetz enseinar,
4817 Faitz o tost e no m’o tarzes!”
4818
“Seiner,” dis el, “vos vo·n ires
4819 Uei tot jorn per aquest camin,
4820 Que non trobaretz pan ni vin,
4821 Castel ni villa ne ciutat,
4822 Ni nul home de maire nat.
4823 E cant er sazon d’albergar,
4824 Podetz vos, si vos platz, pausar
4825 Sus en la bella pradaria.
4826 E deman, aintz que
mietz jorn sia,
4827 E vos venretz en una plaina,
4828 On a una rausta montaina.
4829 Ez al pe veiretz un castel
4830 Azaut e jent bastit e bel.
4831 E defoiras e vos veires
4832 Tendas tendudas mout espes
4833 E cabanas e paveillons,
4834 On a cavalliers e barons,
4835 Que son ric e de gran afar,
4836 Ez er vos per el a passar,
4837 Mas a neguns non sonetz motz!
4838 E cant los auretz passatz totz,
4839 El castel entratz mantenen,
4840 E per neguna ren viven
4841 Tro el palais non estanques!
4842 E desendetz, cant la seretz,
4843 E laissat l’escut e la lansa,
4844 E non aiatz de ren doptansa!
4845 E pueis intratz vo·n en la sala
4846 E veiretz la
(de qu’es grantz tala)
4847 Un cavallier nafrat jazer
4848 En un lietz, es al pe sezer
4849 Una domna jona, mout jenta,
4850 Irada, ploran e dolenta.
4851 Ez al cap set una veilarda,
4852 Que·s prenon del cavalier garda.
4853 E non aiatz de ren temor,
4854 Mas sonatz la domna maior
4855 E menatz la az una part
4856 E
digatz c’Augiers de Cliart
4857 La·us tramet
(qu’ieu ai nom aisi,
4858 Mas ben a .viii. antz que no·m vi)
4859 Que·us diga del crit veritat.
4860 E cant vos o aura contat,
4861 Vos sabres de Taulat on es,
4862 Que ja enans non trobares
4863 Home qu’alre vo·n voilla dir,
4864 Si donc non vollia morir.
4865 Ni ieu non vos aus ren dir mais,
4866 Que tal ira n’ai e tal pantais,
4867 Cant ne parle ni·n aug parlar,
4868 C’ades mi vol lo cor crebar.”
4869
“Seiner,” dis Jaufre, “gran onor
4870 Me avetz facha e gran amor,
4871 Car aissi m’avetz adreissat.
4872 E si·us en pogues rendre grat,
4873 Voluntiers o farai, per
Dieu.
4874 Voletz mi mais ren dir?”
“O ieu;
4875 Vos prec que tornetz albergar
4876 Ab me, si Dieus ve lais tornar.”
4877
“Seiner,” dis Jaufre, “Dieus o don,
4878 E ja no vos dirai de non,
4879 Qu’ieu torn ves vos penre l’ostal,
4880 Sol Dieus me defenda de mal.”
4881
“Ar anatz per bonaventura,
4882 Que·l seiner, qu’en tot a
dreçura
4883 Cant es el mont, e sap e ve
4884 Los mals e·l be, vos las ves me
4885 Tornar, e per sa pietat
4886 Abata l’orguel de Taulat.”
4887 Ez ab tant el se part d’aqui.
4888 Ez Augier, aitant com lo vi,
4889 No·s mou, antz se plora mout greu
4890 E·l siegna e·l comanda a Dieu.
4891 E Jaufre va s’en totz cochos,
4892 Totz alegres e totz joios.
4893 Tal gautz a e tal alegrier
4894 De so que l’a contat Ugier,
4895 Que·l cor l’en es un palm levat.
4896 E Jaufre a tant cavalcat
4897 Tot jorn, tro que fon vespre bas,
4898 Que sos cavals es auques las.
4899 Ez es vengut en un bel prat
4900 E deissent e pueis a fleisat
4901 Son caval ez a·l tout lo fren.
4902 E pais de l’erba que·l reven
4903 Lo cor e·l refresca e·l reviu.
4904 E cant ac pascut un gran briu,
4905 Jaufre puia e ten sa via,
4906 Que non pausara, tros que sia
4907 Al castel, e c’aia trobat
4908 Qui·l diga novas de Taulat.
4909 Ez aissi anet tota nueig
4910 Tro al jorn, que a vist lo pieig
4911 E·l castel e las albergadas
4912 E las tendas mout grant e ladas;
4913 E vi·ls cavalliers bolegar,
4914 Que comenseron a
levar.
4915 E ac gautz, c’anc no·n ac
maior;
4916 E fer e dona per vigor
4917 A son caval dels esporos
4918 E vai s’en aissi totz cochos,
4919 Tro que fon vengut en la ost,
4920 E passa s’en, ez aquo tost.
4921 E tuit l’an mout fort esgarat,
4922 E disen:
“Pauc a sejornat
4923 Est cavallier, so fai parer;
4924 Fort cochos ven son mal querer;
4925 Ben a cavalcat tota noitz
4926 Per son dan e per son enoitz.”
4927 E Jaufre au ben et
enten
4928 Que dison, mas non fes
parven
4929 Que·ls ausis ez es s’en
anatz
4930 Tant qu’el castel s’en es intratz.
4931 Ez a garat tot en viron,
4932 E vi tanta bella maison
4933 E tant soliers mout ben
obratz,
4934 Mas non lai a home trobatz,
4935 Femna ne nulla creatura,
4936 Si obratz no·i fon en penchura.
4937 Aissi regaran ten sa via
4938 Las bellas
obras que vezia,
4939 Tro que fon el palais vengutz.
4940 Ez es mantenen desendutz
4941 Ez a son caval aregnat,
4942 La lansa e l’escut pausat.
4943 E pueis a garat denan se
4944 A l’un corn del palais e ve
4945 Una porta obrada·n flors
4946 E pencas de moutas colors,
4947 Mout azauta e mout jen cuberta,
4948 Ez estet un pauc som uberta.
4949 Ez es s’en lai vengut tot jen
4950 Ez enpeis la, pueis intra s’en.
4951 E vi la un lietz, non ren plus.
4952 Ez un cavallier jac desus
4953 Nafrat, e jagon li denan
4954 Doas domnas, que per senblan
4955 Son mout marridas ez iradas,
4956 Que lor gautas an apiladas
4957 En lor codes e sospiravon
4958 Mout sovent e lagremavon.
4959 E Jaufre venc ves la maior:
4960
“Domna,” dis el, “per grant amor
4961 Vos prec, si·us platz, e per merce,
4962 Que parletz un petit a me.”
4963 Ez ella leva mantenen:
4964
“Seigner,” dis ella, “parletz jen,
4965 Per Dieu e per Santa Maria!
4966 Per aquest cavalier no·s sia,
4967 Que jatz nafrat en aquel lieg;
4968 Car lonc tenp a, non ac delieg
4969 Ni gautz ni alegrier de ren.”
4970
“Domna,” dis Jaufre, “aquo ben;
4971 E prec, si·us platz, que·m escoutes:
4972 Augiers de Cliart sa·m trames,
4973 Per so que·m digatz veritat,
4974 En cal luec trobarai Taulat,
4975 E que·m digatz novas del crit,
4976 Que tan soven aurai auzit.”
4977 E cant Jaufre l’ac domandat,
4978
“Seiner,” dis ella, “veritat
4979 Vos dirai de
so que·m queres.
4980 Mas, si·us platz, saber voil don es
4981 Ne que sai es vengut querer.”
4982
“Domna, ie·us en dirai lo ver,
4983 E ja no·us o tarzarai plus.
4984 De la cort soi del rei Artus,
4985 Que m’a de novel adobat,
4986 E soi vengut querer Taulat,
4987 Que fes una gran desenor
4988 En la cort del rei, mon seinor;
4989 Que feri, denant la raïna,
4990 Un cavalier per la petrina,
4991 Si c’a sos pes l’abatet mort.
4992 E pueis dis autament e fort,
4993 Si que totas las jentz l’auzi,
4994 Que cad’an o fara aissi,
4995 Per son enueig e per son mal,
4996 Al jorn de quella festenal.
4997 E ieu voill m’en ab el conbatre;
4998 E si·l puesc venser ni abatre,
4999 Se Dieus mi dona tant d’aisina,
5000 Enviar l’ai a la raïna
5001 A Carduol, que, a son talent,
5002 Prenda de l’anta venjament.”
5003 E la domna plora mout greu
5004 E respont:
“Bel seiner, per Dieu,
5005 Si Taulatz fes tant grantz sobriera,
5006 Non es jes aiso la primiera,
5007 Que gan ren en a d’autres faichas:
5008 Moutas armas a del cors traichas
5009 A grantz orguel ez a gran tortz,
5010 E mout cavaliers pres e mortz,
5011 Don moutas domnas son maridas;
5012 E moutas pucellas faisidas
5013 E mout enfant azorfanat
5014 E mout regne
deseritat.
5015 D’un an non auria retraig
5016 La meitat del
mal qu’el a faig.”
5017
“Domnas,” dis Jaufre, “s’el es mals
5018 Ni orgoillos ni desloials,
5019 A son enemicx fai amor,
5020 Car orgueltz ausit son seignor,
5021 E cant l’a pauc e pauc puiat,
5022 El prent tot ensems un esclat
5023 Tal que jamais non levara.
5024 Per que, si·l trob, non remanra
5025 Que non veia qu’en poirai far.
5026 E si·l me podetz enseinar,
5027 Fatz o, car mout l’aurai cercat,
5028 E faretz mi gran amistat.”
5029
“Seiner, ben lo·us enseinerai,”
5030 Dis ella,
“mas contar vos ai
5031 Lo gran erguel e·l gran pecat,
5032 Qu’el fai, e la gran malvastat
5033 D’aquest cavaliers, qu’es aici,
5034 Que a negun jorn non pren fi.
5035 Quar el volria mais morir
5036 Que aquesta angoissa soffrir.
5037 Que son paire l’aocis a tort
5038 E az erguel, e cant l’ac mort,
5039 Donet az aquest de la guerra
5040 E tolc li gan ren de sa terra
5041 Ez aucis li mout de sa gentz.
5042 Ez el nafret tant malamentz
5043 Ab lansa per mietz la petrina,
5044 Si que de tras per mietz l’asquina
5045 En fes un palm e mietz eissir.
5046 E pueis fes l’en aici venir
5047 En sa maison, on l’a tengut
5048 .Vii. ans aura, si Dieus m’aiut,
5049 Az aquest primier San Joan,
5050 Ez a cada un mes de l’an
5051 Es laiamens martirriatz.
5052 Que cant es guerit e sanatz
5053 E de sas plaias revengutz,
5054 E Taulat es aici
vengut
5055 E fai a sos serventz
liar,
5056 E pueis fa·l aquel pueg puiar,
5057 Baten ab unas coreiadas.
5058 E cant es sus, son li crebadas
5059 Sas plagas denant e detras,
5060 Tant es encalanat e las;
5061 E pueis torna en
recaliu,
5062 E
ve·us a quina dolor viu.”
5063 Es ab aitan Jaufre respon:
5064
“Domna, per tos los saintz del mon,
5065 Mout a aici feira ventura!
5066 Meraveillas
ai con o dura
5067 Lo cavalliers tan longamens!
5068 Ara·m digatz de quellas gens,
5069 Que lai fora son albergat,
5070 Qui son, si·n sabetz veritat.”
5071
“Seiner,” dis ella, “si sai ben,
5072 Ja non en mentirai de ren.
5073 Tuit son cavalier, que son pres
5074 De Taulat, qui·ls a totz conques
5075 Ab armas per
cavalaria;
5076 E non i a un que non sia
5077 Seiner de castels tres o
quatre.
5078 Que·s venon aici conbatre
5079 Per est cavalier
deliurar,
5080 Mas anc negun non lo poc
far,
5081 Ni ieu non ai jamais fiansa
5082 En cavaliers ne en speransa
5083 Que·l desliure, mais que Galvan;
5084 Car tuit li trabail e l’afan,
5085 En que l’autre son fadiat,
5086 Son leu per aquest acabat;
5087 Car el confont los orgoillos
5088 E fai socors als besoinos.”
5089
“Domna,” dis Jaufre, “ben creiatz,
5090 Tro qu’ieu me sia fadigatz,
5091 Mon seiner Galvan no veira.
5092 Mas digatz, cora ci sera
5093
Taulat? Toletz vos d’autre plaig.”
5094
“D’uei en .viii. jorn per atrasaig
5095 Ci er, senes tota faillensa,
5096 E fara far la penedensa
5097 Al cavallier que jatz nafratz,
5098 Que de sas plagas er sanatz.
5099 E s’adoncs çai voletz tornar,
5100 Poretz lo ben aici trobar,
5101 Pueis diçes que tant l’avetz quist.”
5102 Jaufre respon:
“Domna, per Crist,
5103 Be·l volria trobar enantz,
5104 Car aquest terme m’es un antz
5105 Tant ai de lui gran volontat,
5106 C’ades ci seria ab mon grat.”
5107 Ab aitant la domna respon:
5108
“Seiner, se Dieus e fe m’aon,
5109 S’a vos es loncx, a me es
breus
5110 Le termen, ez esquieus e
greus.
5111 Qu’enantz ci
er qu’ieu non volria,
5112 Per que, se jamais no·l vezia,
5113 Grant onor m’auria Dieus faicha
5114 E de mout gran cativier traicha.
5115 E doncs non es jes cominals,
5116 S’a vos es bon ez a me mals
5117 Son venir, car anc nulla ves
5118 No·l vi, que irada no·m fes.”
5119
“Domna, ancar en seretz jausenta,”
5120 Dis Jaufre,
“s’anc en fos dolenta,
5121 Car le meu gran dreitz e·l seu tortz
5122 E sos ergueil l’abatra mortz.”
5123
“Seiner,” dis ella, “Dieus o don;
5124 Que ben dovria per razon
5125 Ueimai sos ergueilltz remaner,
5126 Car totz tenps n’a faitz son poder.”
5127 Aissi an longamentz
parlat,
5128 Ab atant Jaufre a demandat
5129 On poiria Taulat asperar.
5130 “Seiner, aqui·us n’er az anar,”
5131 Dis la domna,
“don ier mougues,
5132 Car aici non atrobares
5133 Qui·us aus de nulla ren servir,
5134 Si donc non volria morir.”
5135
“Ez aiso con? Digatz m’en ver!”
5136
“S’a Taulat venia a saber,
5137 Que ça·us agues om albergat,
5138 Per mort auria enviat.”
5139 E cant Jofre o a auzit:
5140
“Pos enaissi es establit,
5141 Domna,” dis el, “tornar m’en ai.
5142 Mas be·us convenc, qu’ieu ci serai
5143 D’uei en .viii. jorn, ses tota failla,
5144 Garnitz, asermat de batailla.
5145 Mas antz que prena comïat,
5146 Si·us platz, me diretz veritat,
5147 Per que la gent cridon tan fort,
5148 Ni per que lor es mal de
mort
5149 Qui del crit lor demanda ren.”
5150
“Seiner, aco·us dirai ieu ben:
5151 Mout o fan per bona
razon,
5152 Car aquest que jatz en prison
5153 Nafratz, es lor seignor carnals,
5154 Ez es lor agutz tant lials,
5155 E tan bons e tant enseinatz,
5156 Per que cascuns n’es tant iratz
5157 E tant n’a quecx son cor marrit,
5158 Que per s’amor il fan lo crit;
5159 Sabon que soffre gran
afan.
5160 Per aquo devon tener tan,
5161 Tro que Dieus per sa gran vertut
5162 Lor aia lor seinor rendut.
5163 E can neguns o au retraire,
5164 Tal dol a que, s’era sos paire,
5165 Si·l volria el aver mort.
5166 E dic vos que no n’an jes tort;
5167 Que los amava finamen,
5168 E fasia lor o parven,
5169 C’anc non fes a negun sobriera,
5170 Tan era de bona maniera.
5171 A cascuns tenia razons
5172 Altresi als mals com als bons.
5173 E per aiquo tuit comunal,
5174 Grant e petit e bon e mal
5175 Son dolentz e trist ez irat.
5176 Ez ai vos dicha veritat
5177 De so que demandat m’aves,
5178 E si mais nulla ren
voles
5179 Qu’ieu diga, aiquo farai ben.”
5180
“Domna,” dis el, “non voil mais ren,
5181 Mas oimais a Dieu vos coman.”
5182 E part se d’aqui ab aitan,
5183 Pueis eis del castel mantenen,
5184 Iratz e plen de mal talen,
5185 Car cel que quer non pot trobar.
5186 E dis que ja non vol tornar
5187 A son oste, que·l n’a pregat,
5188 Tro qu’aia·l cavalier trobat,
5189 Per cui s’es aitant trabaillatz.
5190 Aissi ez per la ost passatz,
5191 E laissa·l camin per on venc,
5192 E vi un carrairon que tenc
5193 Ves un bosc espes e foillut.
5194
“Per aici,” dis el, “son tengut
5195 Calsque jentz qu’en aquest bosc son,
5196 Que i an lor abitacion.
5197 Ez irai ab els albergar,
5198 Car atrasaitz an que manjar,
5199 Car ses aquo non podon viure.”
5200 E va s’en, ez aquo desliure
5201 Per lo carrairon mout viatz.
5202 E cant se fon ben enboscatz,
5203 Garda e vi en lo camin
5204 Una veilla desotz un pin
5205 Que i
ac; e stet acoudada,
5206 E fon pelosa e ruada,
5207 Maigra e sicca plus que lina.
5208 E cant vi Jaufre, sol no·s dina
5209 Moure, mais que dreiset son cap,
5210 Que ac maior, senes tot gap,
5211 D’una orca de dos sestiers,
5212 E·ls uels tan pauc com un deniers,
5213 Lagrimoses e grepoillatz
5214 E tot en torn blaus e machatz.
5215 E las ceillas grans e cregudas,
5216 E lauras grosas e morudas,
5217 E longas eç amplas las dentz
5218 E tan rossas com aurspimentz,
5219 Que l’eisson de foras tres detz.
5220 Ez ac en la barba peletz,
5221 E los grinons loncs et canutz,
5222 E·ls brases plus secs que pendutz,
5223 Las mans plus nigras que carbon;
5224 E·l mursel e·l front e·l menton
5225 Negre e ruat e fronsit,
5226 E·l ventre enflat e fraisit,
5227 Espalas corbas ez agudas,
5228 E las cuissas seccas e nudas,
5229 Que no·i a mais la pel e l’os;
5230 E·ls genoils reganatz e gros,
5231 E las ganbas secas e longas
5232 E·ls pes enflat ez grantz las onglas,
5233 Si que non pot portar sabata.
5234 Ez ac elmusa d’escarlata,
5235 Tota de sebelin orlada;
5236 E tot entorn son cap liada
5237 Saven’ac prima d’un folleil,
5238 Ab que son estreitz siei capeil,
5239 Que l’estan ensus erisat.
5240 Ez ac un mantel acolat
5241 D’escarlata ab pel d’ermini,
5242 E bliaut de cendat sanguini
5243 E camisa de ric camsil,
5244 Blanca e prima e soutil.
5245 E Jaufre a la saludada,
5246 Cant la vi, e mout fort garada
5247 Sa faison e son lait senblant.
5248 Ez ella, can lo vi denant,
5249 Dis li:
“Cavallier, que faras?
5250 Torna t’en aitant con poiras!”
5251
“Domna,” dis Jaufre, “non farai;
5252 Ja per aitan non fugirai,
5253 Entro que veia ben per que.”
5254
“Tu t’en pentiras, per ma fe,”
5255 Dis ella,
“s’ades non o fas;
5256 Que cant volras, ja non poiras;
5257 Ja non tornaras sens gran dan
5258 E ses ira e ses afan
5259 Tal con de mortz o de prison.”
5260
“Domna,” dis Jaufre, “e so con?”
5261
“Vai enantz, que ben o veras.”
5262
“Ara voil,” dis el, “ce·m digas,
5263 Si·us platz, quinas gentz sai estan.”
5264
“Cels que trobaras t’o diran.”
5265
“Ara·m digatz de vos, qui es!”
5266 E la veilla leva en pes:
5267
“Tu,” ditz ella, “o pos vezer.”
5268 E lasset son mantel cazer.
5269 Ez ac una gran lansa d’aut,
5270 E tenc en la man per lo
caut
5271 Un moscail ab que s’adus vent.
5272
“Dieus,” dis Jaufre, “a vos mi rent!
5273 Qui vi anc mais aital figura
5274 Ni tant
estraigna creatura?”
5275
“Per mon cap, peior en veiras,”
5276 Dis la vieilla,
“can torneras,
5277 Se, per ton peccat, vas enant.”
5278
“Ja no remanrai per aitant,”
5279 Dis Jaufre,
“que tot tenc a vent
5280 Cant mi disses, ez a nïent.”
5281 Ez ab aitant part se d’aqui
5282 E pueis anet tant, tro que vi
5283 Una glesia asatz petita,
5284 On servia un saintz ermita
5285 Autar de Santa Ternitat.
5286 Ab tant un cavalier armat,
5287 Aitant negres con es carbons,
5288 E sos cavals d’eisas faiçons
5289 E sa lansa e son escut,
5290 Venc ves Jaufre per gran vertut.
5291 E vai l’aqui mezeis ferir,
5292 Aisi con venc, per tal azir
5293 Qu’el e·l caval a mes el sol.
5294 E Jaufre ac ancta e dol,
5295 Car enaissi era casutz.
5296 E leva con apercebutz
5297 Ez aiqui mezeis trais lo bran
5298 E venc ves el per mal talan.
5299 Cuida·l consegre denan
se,
5300 Mas jes no·l troba ni no·l ve,
5301 Ni sap vas cal part s’es anatz,
5302 De que s’es fort meravillatz.
5303 Ez a garat d’amont d’aval
5304 Ez anc cavalier ni caval
5305 Non vi, ne nulla creatura.
5306
“E Dieus,” dis el, “cal aventura!
5307 On es est cavalier tengutz?”
5308 Ez es ves son caval vengutz,
5309 E mantenent, cant fon puiatz,
5310 E·l cavalier venc abrivatz,
5311 Totz apareillatz de ferir.
5312 E cant Jaufre lo vi venir,
5313 Es autresi apareillatz
5314 E venc ves el totz abrivatz,
5315 Tant co·l cavals lo pot portar.
5316 E van si tan grantz colps donar,
5317 C’amdui son a terra vengut.
5318 E Jaufre leva per vertut
5319 Tost e deliuramentz en pes,
5320 Totz iratz e fels ez ingres.
5321 E venc son escut abrassat
5322 Ves
aquel, que l’a derocat,
5323 Mas no·l troba ni·l ve ni l’au
5324 Ni ve carriera ni esclau,
5325 Per on deia esser tengutz,
5326 E fon iratz ez esperdutz.
5327
“Dieus,” dis el, “con soi escernitz!
5328 Con s’en es aitan leu fugitz
5329 Est cavaliers, no sai ves on;
5330 Trobarai ja on se rescon?”
5331 E va gardan d’amont d’aval.
5332 Pueis es tornat ves son caval
5333 E pueia. E cant fon puiatz,
5334 E·l cavalier venc abrivatz,
5335 Siblan e ploran e brugent
5336 Con fouzers cant de ciel
desent,
5337 E va·l ferir sus en l’escut
5338 Jaufre, si que l’a abatut.
5339 E Jaufre fer lui autressi,
5340 Que l’escut e·l cors l’esvaisi,
5341 Ez anet en terra cazer,
5342 C’anc arçons no·l poc retener.
5343 Pueis venc ves el totz
esdemes,
5344 Mas no·l troba, c’anatz s’en es.
5345 E vi el sol jazer la lansa,
5346 Que l’ac messa per mieg la panssa.
5347
“Santa Maria, on es anatz
5348 Aquest diable, aquest mal fatz?”
5349 Dis Jaufre,
“con ja l’ai passada
5350 De la lansa una brassada
5351 Per lo cors e l’ai faitz cazer,
5352 E no·l puosc trobar ni vezer?
5353 Anc hom non fes mais aital guerra!
5354 Ieu non sai si·s rescon sotz terra,
5355 O ves cal part s’en es fugitz.
5356 Per vos me clam, Sains Esperitz!”
5357 Ez anc tan tost non fon puiatz
5358 En son caval ni asermatz,
5359 Que·l cavalier lo venc ferir,
5360 Si que a terra lo fes venir.
5361 E que·us irai alres parlant?
5362 Qu’enaissi o a tengut tant,
5363 Tro que·l sollel e·l jorn failli.
5364 Ez
anc cant fon a pe no·l vi,
5365 Mas cant era puiatz, tornava
5366 E·l feria e·l derocava.
5367 E Jaufre per malanconia,
5368 Dis que jamais non puiaria,
5369 Mas que tot a pe s’en ira,
5370 E que jamais non puiara,
5371 Tro que sia a la capella.
5372 E met la lansa sotz l’assela
5373 Pueis pren lo caval per lo fren.
5374 Ab atant lo cavalier ven
5375 A pe per mout mala mesura,
5376 E la nueitz fon nigra ez oscura,
5377 Si c’a penas lo pot chausir
5378 Jaufre, mas que·l senti venir,
5379 Ez a messa el sol la
lansa,
5380 Puieis trais lo brant, don a fiansa,
5381 Ez estet lo scut abrasat.
5382 E·l cavallier a·l tal donat,
5383 Aissi con venc totz esdemes,
5384 C’a pauc en terra non l’a mes
5385 E dell’elme fes fuec eissir.
5386 E Jaufre ez l’anatz ferir
5387 Sus en l’elme per mal talen,
5388 Que tota l’enspalla·n deissen
5389 E de l’escut l’una meitat.
5390 Mas fort a petit
enansat,
5391 Car senpre fon sanat e pres,
5392 Que disseiras que ren non es,
5393 Ne no·i par que l’aia tocat.
5394 E·l cavalier a·l tal donat,
5395 Que tot lo fes estaboisir,
5396 Si qu’al genoil lo fai venir.
5397 E Jaufre leva
mantenen
5398 E fer lo si que tot lo fen
5399 La testa tro intz en las
dentz;
5400 Mas mout si fon sanat
corentz,
5401 Qu’atan tost co·l bran n’a mogut,
5402 Par que no·l aia colp ferut.
5403 Mout se conbaton malamentz
5404 E mout se feron diramentz
5405 De las espazas per vigor,
5406 C’om non pot triar lo meillor.
5407 Car Jaufre lo part tot e·l fent,
5408 Mas aqui mezeis se reprent.
5409 E·l cavalliers no·l pot nafrar,
5410 Mas sovent lo fai trabucar.
5411 Tant lo fer duramentz e·l bat,
5412 Que non a cuissa ne costat,
5413 Ni bratz ni canba qui no·il doilla.
5414 E per tant non
cujetz qu’el voilla
5415 Ricrere ni atras tornar.
5416 Ne·l cavalier no·l gic anar
5417 Un pas enan, tant non es pros,
5418 Que no·l torn atras mais de
dos,
5419 Tant lo fer durament e
fort.
5420 C’anc non ausi hom meintz de mort
5421 Tan grantz cops d’espaza ferir,
5422 E per ren no·s volon partir.
5423 E can son della spasa las,
5424 Ez il se coron penre as bras.
5425 E cai l’uns e pueis l’autre apres;
5426 E feron de puing e de pes
5427 Per pietz, per costatz e per caras.
5428 Anc non cre que vis hom encaras
5429 Tan gran batailla ni tan fera.
5430 E·l bon om qu’en la gliesa era,
5431 O a tota noitz
escoutat,
5432 Car a sa mala volontat
5433 Li tolun pausar e dormir:
5434
No·l volon laissar ni gequir.
5435 Leva·s e vai sas armas penre,
5436 Cellas ab que se deu defendre
5437 Del diable e de sa mainada:
5438 Estola ez aiga seinada,
5439 La cros e·l cors de Jesu Crist.
5440 Pueis venc ves
cels qui son requist
5441 Tota la noitz tan malamen,
5442 L’aiga gitan, sos salms dizen.
5443 E·l cavalier, qui·l vi venir,
5444 Part se d’aqui, pres a
fugir
5445 Tan con pot, autament cridan.
5446 E leva·s un aureges gran
5447 De pluia, d’auras e de trons.
5448 E·l bons hom dis sas orazons
5449 E sos salms ez a Jaufre pres
5450 Ez a lo en la glesia mes.
5451 E·l caval no a oblidat
5452
Jaufre; antz l’a ben estuiat
5453 En una maison gent e ben,
5454 Ez a·l donat civad’e fen
5455 E fa li lieg de bella pailla.
5456 E pueis deslasa la ventailla
5457 Ez a desarmada sa testa.
5458 E cazon folzers e tenpesta
5459 Tota la noig, e plou e tona
5460 Tro al jorn que l’esquella sona,
5461 Que·l bons hom vai matinas
dir,
5462 Ez a faitz Jaufre desgarnir.
5463 E cant ac bonament cantat,
5464 Desvest se, pueis a demandat
5465 A Jaufre, don es ni que quer.
5466 “Bel
seiner, ja celat no·us er:
5467 De la cort soi del rei Artus,
5468 Si ai ben quist .viii. jorntz o plus
5469 Un cavalier c’a nom Taulat,
5470 Que fes una grant malvestat
5471 En la cort del rei l’autre jorn.
5472 A trobar l’ai antz que m’en torn
5473 Ab mon voil, c’aissi o convinc
5474 Al rei mon seiner can chai vinc.”
5475
“Amics, ja no·l te cal cercar
5476 En sa, car non se pot passar
5477 Hom ni femna, petit ni grantz,
5478 Ni fes, passatz a .xxx. antz.”
5479
“Ara·m digatz, seiner, per Dieu,
5480 E no·us enueig ne sia greu,
5481 D’aquest cavalier veritat:
5482 Qui
es que tan fort se conbat
5483 E tant m’a requist malamentz?”
5484 “Amicx, ieu t’o dirai breumentz,”
5485 Dis lo bons hom,
“mas non sabres,
5486 Cant vos o aurai ditz, qui es.
5487 Car el non es jes cavallier,
5488 Aintz es lo maier averser,
5489 Qu’en enfern abite ne sia.
5490 E fes l’i ab nigromansia
5491 Venir la maire del jeians,
5492 Una viella esquiva e grans,
5493 Maigra e sicca e ruada;
5494 Non sai si la·us avetz trobada.”
5495
“O ieu, signer,” so dis Jaufres.
5496
“Amicx, ar ascoutatz con es:
5497 La veilla avia marit,
5498 Un jaan mal e deschausit,
5499 Que a tota esta terra morta,
5500 Tant com una jornada porta,
5501 Chai e
lai, aval ez amont,
5502 C’om no·i pot trobar ren del mont,
5503 Mas buscajes e pradarias,
5504 Erms e roizes e malas vias.
5505 Si o a mort ez asermat,
5506 Que tuit l’ome s’en son anat
5507 E fugit per las autras terras,
5508 Que non podon soffrir las guerras,
5509 Que lor fasia aquest jaantz,
5510 Car ren no·l garia denantz.
5511 Mas cant venc un jorn, fon anatz,
5512 Non sai on, e venc si nafratz,
5513 Que a cap de tres jorntz fon mortz.
5514 Non era tan mal ni tan fortz,
5515 Que non s’encontres a peor.
5516 E la veilla ac grant paor,
5517 Cant vi que mortz fon son maritz,
5518 De se e de sos filz
petitz
5519 Ques avia, que no·ls presesson
5520 Las jentz e que no·ls aucisesson.
5521 E fes ci ab encantament
5522 Venir aquest, c’aissi·s defent
5523 Aquest pas ez aquesta via
5524 Que, per nulla ren c’al mont sia,
5525 Non pot passar hom natz de maire.
5526 Ne vos non o feratz, bel fraire,
5527 De mil antz, s’ieu non sa·us aghes
5528 Ab las armas Jesu Crist mes.
5529 Car nula res no·s pot defendre
5530 Ves aquestas ne res contendre;
5531 Car aquel que las a ab se,
5532 Sol qu’en Dieu aia bona fe,
5533 Nulla res no·l puet pueis dannar.
5534 E se neguns o
cuja far,
5535 On plus sobriers er e plus fort,
5536 Aintz sera confondutz e mortz.
5537 Car me an aici defendut,
5538 Que nulla res non m’a nogut,
5539 Enemicx, bestia ni jaantz,
5540 Oimais a ben .xxiiii. antz.
5541 Aisi a la veilla noritz
5542 Josta me sos enfants petitz,
5543 E l’enemicx aici estat
5544 .Xxx. antz ez aquest pas gardat,
5545 Si que anc nonqua poc intrar
5546 Nuls hom, per ren que poges far.
5547 E son s’en i moutz asaiatz,
5548 Que l’un son mortz, l’autre tornatz.
5549 E·ls enfantz son d’aqui eissitz,
5550 Que son grantz e fortz e noritz
5551 E son se pres a mal a faire,
5552 Que anc non fon peier lor
paire
5553 Que aquil son, ni plus tensutz.
5554 Mas l’uns es mezel devenutz
5555 Ez es si partitz de son
fraire.
5556 C’una maisons li fes sa maire,
5557 Non sai don, ab encantament,
5558 Mas mout lo vai vezer sovent.
5559 E ar i es sos fraire anatz,
5560 Marritz e dolentz e iratz;
5561 Que lor dis hom que mort l’avia
5562 Un cavalier, non sai qui sia,
5563
Car anc ren no·n demandai plus,
5564 Mas aitant que del rei Artus
5565 Lor ausi dir, qu’i es mogutz;
5566 E non saben on s’es tengutz.
5567 Ez aquel va per tot queren,
5568 Que·l
cuja venjar veramen;
5569 E Dieus, que el mont a poder,
5570 Lo defenda per so plazer.”
5571
“Seiner, be·s defendra, so cre,”
5572 So li a respondut Jaufre,
5573 D’el,” dis Jaufre,
“a mon viaire.
5574 E ja no·l calgra tan mal traire
5575 Del cavalier anar cercar,
5576 Car plus prop lo pogra trobar.
5577 Qu’ieu ai desfaitz l’encantamen
5578 E·l mezel mort certainamen,
5579 E dirai vos consi ni con.”
5580 Pueis conta·l tota la razon,
5581 Consi la femna ques ploran,
5582 Per Dieu, que·l rendes son enfan,
5583 Que·l mezel ne portava pres,
5584 E la vilania que·l
fes;
5585 E com l’autre mezel tenia
5586 La pulcella que tolt’avia
5587 Al cavalier, que la menava,
5588 E con en son lieg la fforsava
5589 E co·s conbatet
malamentz.
5590 Ez apres del encantamentz,
5591 Que l’autre mezels l’enseinet,
5592 Co·l desfes e con s’en anet
5593 Tota la maison ab la testa,
5594 Que gitava lams e tenpesta;
5595 E com deliuret los enfantz,
5596 Que·l mezel, que tant era grantz,
5597 Fasia sancnar ez oucir,
5598 Que·s
cujava el sanc garir,
5599 Car aissi l’era enseinat.
5600 Tot lo a mot a mot contat,
5601 Si con avetz denantz auzit,
5602 Que de ren non l’en a mentit.
5603
“Amicx,” dis lo bons hom, “no·t pes,
5604 Digas
mi aqui qui·t trames.”
5605
“Seiner, aventura, que·m mena.”
5606
“Dieus don, si·l platz, que be·us en prena,”
5607 Dis lo bons hom,
“per sa douçor,
5608 Que mout ai de vos gran paor,
5609 Que·l jaantz no·us trob al tornar.”
5610
“Seiner, si vol, ben o po far,”
5611 Dis Jaufre,
“que non fai temensa;
5612 Que en Dieu ai ferma crezensa
5613 Ez el poder ques el m’a dat,
5614 Ez el mieu dreitz e·l sieu pecat,
5615 Que·l rendrai recresut e mort,
5616 Que·l cor mi sen certan e fort.”
5617 Dis lo bons hom:
“Oc, si Deu platz.
5618 Amicx, anatz sus e lavatz
5619 Vostras mans ez anatz manjar,
5620 E pueis pensatz de vostr’afar!
5621 Tornatz vos en, mentre que·us les,
5622 E mentre que·l jaantz no·i es!”
5623
“Seiner,” dis Jaufre, “e so con?
5624 Gitatz me de vostra maison?”
5625
“Non ieu, amicx, ma, per mon cap,
5626 Paor ai, se·l jaantz o sap,
5627 Que cha venga e vos en traga.”
5628
“Ja ieu noca vesta mai braga,”
5629 Dis Jaufre,
“cant ja m’en traira,
5630 Aitant con viu mi trobaira,
5631 Ni porai d’espaza ferir!
5632 Mas si·us platz,
que·m voillatz souffrir,
5633 Qu’ieu m’estia aci ab vos
5634 O a present o a rescos
5635 Sol .viii. jorntz, que non ja mais re,
5636 Amor mi faretz e gran be.
5637 Car adoncx m’en er az anar,
5638 Que no·i poiria plus estar;
5639 Que aquel jorn, sens tota failla,
5640 Farai ab Taulat la batailla,
5641 Qu’enaissi o ai convengut,
5642 E si puesc,
sera atendut.”
5643
“Antz, auretz sai enantz a far,”
5644 Dis lo bons hom,
“si Deus mi gar.
5645 Mas pos Dieus sai vos a trames,
5646 Aitant con vos star ci volres,
5647 Cho que chai es no·s er vedat,
5648 Aintz er vos partit per meitat.”
5649
“Seiner, la vostra gran merce!”
5650
“Amicx, non rendat grat a me,
5651 Mas a Dieus, que·ns o a trames.”
5652 Tant sejornet aqui
Jaufres
5653 Tro que .viii. jorn en son passat.
5654 Ez al uchem pren comïat
5655 De son oste, mas tota via
5656 L’a demandat que si·l venia
5657 Lo nemicx, con o poiria far,
5658 Con s’en poiria desliurar.
5659
“Amicx, ja no·us dotetz en ren,
5660 Que ja no·us fara mal ni ben,
5661 Ni o pot far, que·us en tornes.
5662 Mas cel Dieu, que tot lo mon fes,
5663 Vos gart da las mans del jaan!”
5664 E son se partit ab aitan.
5665 Vai s’en Jaufre ez el reman,
5666 Que·l seina soven ab la man
5667 E·l comanda a Jesu Crist,
5668 Ez aiquo
aitant con l’a vist.
5669 Pueis entra s’en e vai cantar
5670 Una messa sus a l’autar
5671 Per Jaufre de Sant Esperit,
5672 Que Dieus lo defenda e·l guit
5673 Del jaan, se·l ven a plazer.
5674 E Jaufre vai s’en per poder,
5675 Vivatz ez eisernidamentz,
5676 Aissi con cavallier valentz.
5677 E non a longamentz anat,
5678 Qu’il vi venir esfellenat
5679 Lo jaan ab una pulcella,
5680 Que portava de sotz s’aisella,
5681 Aissi con fera un enfant,
5682 Plainen ez autament cridant:
5683
“Acorretz mi, Santa Maria!”
5684 E fon rauca, que tant avia
5685 Cridat, qu’a pena pot fornir
5686 Sa paraula ni esclarzir.
5687 E son estrasat siei cabel,
5688 Qui lusiron contra·l solel,
5689 Ausi con fa fins aurs brunitz,
5690 Que sai e lai son espanditz.
5691 E sos blizautz es coissendutz
5692 E denans e detras ronputz.
5693 E siei oil clar, jen faissonatz,
5694 Son un pauc gros, tant a ploratz.
5695 E tortz sos deitz e bat sas mans:
5696 Anc mais non ausi cristians
5697 A nulla ren tant gran dol far.
5698 E pres ves Jaufre a garar,
5699 Aissi co·l vi ves si venir,
5700 E pren a cridar ez a dir,
5701 Aissi con pot, mout umilmentz:
5702 “Franc cavaliers, plen d’ardimentz,
5703 Acorretz az aquesta lassa,
5704 Que nulla ren non sap que·s fassa:
5705 Tant sui marrida e caitiva,
5706 Car mout m’enuoia, car soi viva!”
5707 E Jaufre a·l caval girat
5708 Ves ella, que n’ac piatat.
5709 E pueis met se l’escu denant
5710 E la lansa, pueis ven brocant
5711 Ves lo jaan per gran vertut,
5712 Ez escrida:
“Si Dieus m’aiut,
5713 Don mal sers, mala la toques
5714 La pulcella, laissatz la ades!”
5715 E·l jaantz, quan lo vi venir
5716 Aissi garnitz per grant azir,
5717 A la lassada
mantenen,
5718 E venc ves un arbre coren
5719 E va·l penre per una branca
5720 E tira, e l’arbre s’aranca.
5721 Ez enantz que l’agues levat,
5722 Jaufre venc ez a·l tal donat
5723 De la lansa, c’una brasada
5724 L’a denans per lo pieitz gitada:
5725 D’anbas partz l’a tot esfrondat.
5726 E·l jaantz a l’albre levat
5727 Ez a lo·n ferit malamentz,
5728 Mas no·l conseguet fermamentz,
5729 Que tut l’agra per mieg partit.
5730 E aissi com eisaboisit,
5731 Que ren non ve ne sap on s’es,
5732 Aissi l’a tot en terra mes
5733 E·l caval estet acropitz.
5734 E Jaufre ez en pes saillitz
5735 Mout tost; pueis met la man al bran
5736 E vai ferir sus al jaan
5737 Un pauc desobre la centura
5738 Ab la spaze, qu’es fort e dura,
5739 Que ben n’a mais d’un palm portat
5740 De la carn ab tot lo costat,
5741 Si que·l cor li pogratz vezer.
5742 E sanc ies en per tal poder,
5743 C’a penas se pot conssel dar
5744 Ni non pot sus l’arbre levar.
5745 Mas Jaufre vai si fort ferir
5746 Del puig en l’elme per azir,
5747 Qu’el sol lo mes tot estendut,
5748 Si que tot lo sen a perdut,
5749 Que non au ni ve ni enten.
5750 E·l sancs totz vius, clars e coren
5751 L’eis per las nars e per la boca,
5752 Ez anc no·s mou plus d’una soca.
5753 E l’espaza es li salida
5754 Del puig e la pulcella crida:
5755
“Acoretz li, Santa Maria,
5756 Per aquesta marrida·us sia!”
5757 E met s’el sol en abausos,
5758 Sos brasses estendut en cros,
5759 E met l’a terra e prega Dieu,
5760 Sospiran e ploran molt grieu:
5761 “Seiner, que per nos a salvar
5762 Morist e·t laisest clavelar
5763 En cros et garist Danïel
5764 Dels
leüns e·l filtz d’Israel
5765 De las mans del rei Faraon,
5766 Jonnas del ventre del peison
5767 E Noe de peril e mar
5768 E Susana de lapidar,
5769 Deffendes aquest cavallier
5770 Ez a me donatz so qu’ieu qer!”
5771 E·l jaantz es vengutz ab tan
5772 Ez a levat del sol lo bran
5773 E
cuja venir ves Jaufre;
5774 Mas tant es fenitz que non ve
5775 Ne·s pot moure, ez es casutz
5776 En la plaina totz estendutz.
5777 E Jaufre es se renenbratz
5778 Ez es mantenen sus levatz.
5779 Pueis venc ves lo jaantz corens,
5780 Qu’el vi el sol jazer adens
5781 Tot estendut, e tenc en man
5782 La spaza e non jes en van,
5783 Aintz la tenc estreitz e calcat;
5784 Qu’enantz i ac assatz poignat
5785 Jaufre, que torre la·l poghes.
5786 Ez cant vi c’aissi es conques,
5787 Tol li·s pes e laisa·l estar.
5788 E la pulcella va·s gitar
5789 Als pes de Jaufre mantenen:
5790
“Seiner, cinc cent merces vos ren,
5791 Car aissi m’avetz deliurada.”
5792 E Jaufre a la sus levada,
5793 Que l’a aqui eis conoscuda.
5794
“Pulcella,” dis el, “Dieus aiuda!
5795 Con es de vos? Con es aici?”
5796
“Seiner, ieu dirai ben consi:
5797 Ma maire me menava ier
5798 Per deportar en un vergier,
5799 Aissi con soven se sol far.
5800 E cant nos en deghem tornar,
5801 Nos vim venir aquest jaan.
5802 E pres mi per mout mal talan
5803 Ez a·m tro aici aportada.
5804 Mas Dieus e vos m’a ben gardada,
5805 Que non m’a de mon cors onida.”
5806
“Santa Maria en sia grazida,”
5807 Dis Jaufre,
“que m’a faitz venir
5808 En luoc, on vos poghes servir!
5809 Ara·m digatz de vostre paire,
5810 On era, ne vostre dos fraire.”
5811
“Seiner, en la forest casar.
5812 Mas mout mi faitz meravillar
5813 De mon paire, co·l conoissetz,
5814 Ni per que tant a Dieu graetz,
5815 Car m’avetz servida enaissi;
5816 Que anc mais, ce·n menbre, no·us vi.”
5817
“Pulcella, ancara non a gaire
5818 Que vos ez Ugiers, vostre paire,
5819 E vostre dos fraire ensement
5820 Me servis ben a mon talent
5821 En vostr’ostal est autre dia.”
5822
“Bel seiner, beneeta sia
5823 La ora que vos i vengues,
5824 C’anc servisi ni ben vos fes.”
5825
“Pulcella, ar podetz saber,”
5826 Dis Jaufre,
“qual pro pot tener,
5827 Qui voluntier ser tota jen;
5828 C’uns hom gizardona per cen.
5829 Non sap
hom qui va ne qui ven,
5830 Ni cant a mal ni cant a ben
5831 Ne que l’es ades a venir.
5832 Per que fai ades bon servir,
5833 O d’acoilir o de parlar,
5834 O de son aver a donar.
5835 Ez a cel qu’o fa esta jent,
5836 Ez a cel que·l servisi prent,
5837 Esta laig si no·l gizardona,
5838 S’era coms o maiers persona.”
5839
“Seiner Jaufre,” dis la pucella,
5840
“Si·us platz, ara·m digatz noella,
5841 Quina ventura cha·us adus?”
5842
“Pulcella, no·us demandetz plus
5843 De novas, car trop ai a far
5844 Ez ai gran paor de tarzar.
5845 Assatz vos dirai veritat,
5846 Cant ne serem alegorat.”
