Br

       Jaufre


    2650   Ara·us vuoll de Jaufre contar,
    2651   Con es maritz e angoissos
    2652   E con esta totz vergoinos,
    2653   Car non pot de laens issir
    2654   Per ren qu’i puesca far ni dir.
    2655   “A Dieus,” dis el, “glorios paire,
    2656   Consi cujei ben a cap traire
    2657   So per que sai era vengutz!
    2658   Mas ara vei qu’es remansutz
    2659   Mon pretz, que cuigiei anantir:
    2660   Mais volgra ab armas morir
    2661   O esser en cent luec plaiatz,
    2662   C’aisi remaner encantatz,
    2663   C’ara·n no·m puesc ieu plus valer.
    2664   E Dieus, per que·n donest poder,
    2665   Que sa intres ni aucises
    2666   Aquest mal fat qu’aisi m’a pres?
    2667   Qu’eu volgra mais qu’el m’ages mort;
    2668   C’aras non ai ieu nul conort
    2669   Ni jamais non verai, so cre,
    2670   Monseiner lo rei ne el me.”
    2671   Aisi·s pres a desconortar.
    2672   Ab aitant el auzi cridar
    2673   Gran ren d’enfant en auta vos:
    2674   “Bels seiner Dieus, acoretz nos!”
    2675   E va s’en lai de mantenen,
    2676   Non ges süau, mas tot coren.
    2677   Ez a una porta pasada
    2678   D’una gran sala long’e lada.
    2679   E pueis troba n’autra petita,
    2680   Que fon barada et estanpida
    2681   De dintz, et el pres a sonar
    2682   E ben autamentz a cridar:
    2683   “Obre!” Ez hom no·l sona mot.
    2684   Ez el fer e dona e secot
    2685   Tant, entro que tota l’a fraicha.
    2686   Pueis sal laïntz, espaza traicha,
    2687   Ez a lai trobat lo mezel,
    2688   Que tenia un gran coultel,
    2689   Ab que avia mortz .vii. enfantz.
    2690   Et ac n’i de paucs e de grantz
    2691   De .xxv. entro a trenta,
    2692   Que cascuns plora e gaimenta.
    2693   E Jaufre ac ne pïetat
    2694   Ez a tal al mezel donat
    2695   Del pe, qu’en terra·l fes venir;
    2696   E pueis volc l’autra ves ferir.
    2697   Ez el escrida son seignor,
    2698   Car totz tremola de paor.
    2699   “Per Dieu, n’enflat mezel, puinais,”
    2700   Dis Jaufre, “ja ne·l veiretz mais,
    2701   Car mortz est veramentz de plan.
    2702   E vos perdres ades la man,
    2703   Cela ab que·m fezes la figa,
    2704   Que jamais non m’en faretz miga!”
    2705   Ez a·l tal sus el man donat,
    2706   C’al primier cop l’en a portat
    2707   E·l mezel es el sol casutz
    2708   E pueis leva totz esperdutz
    2709   E gieta·s al pes de Jaufre
    2710   Ez escrida: “Seigner, merce!
    2711   Aisi estet Dieus en la cros,
    2712   Que Dieu aia merce de vos.
    2713   Franc cavallier, non m’aucisatz,
    2714   Que mout gran picat fariatz;
    2715   Qu’iratz e forsatz e marritz
    2716   Ai aquest set enfantz delitz.
    2717   E de totz devia aital far,
    2718   Que·l sanc me fazia ajostar
    2719   Mon seignier saïns malgrat mieu.
    2720   E no·us ment, fe que deg a Dieu,
    2721   Per so que baignar se dovia
    2722   Per garir de la mezellia.”
    2723   Dis Jaufre: “Ara·m digas ver,
    2724   Si a vida vols remaner,
    2725   Si·m poiras de saïntz gitar.”
    2726   “O ieu, seiner, si Dieu mi gar,”
    2727   Dis el, “se vos m’aseguratz,
    2728   Mantenentz en seretz gitatz.
    2729   E dic vos que si m’aucises
    2730   E·ls encantamentz non sabes,
    2731   Que son saïns esquius e grantz,
    2732   Estar sai podetz .c. mil antz,
    2733   Que ja non eissiretz per ren.”
    2734   “Ara,” dis Jaufre, “m’en conven,
    2735   Que tu aissi m’o atendras.”
    2736   “O ieu, per ma fe, si Dieus plas,”
    2737   Dis lo mezel, “mout volentiers.”
    2738   “Ara,” dis el, “doncs vai primier,
    2739   Qu’ieu t’asegur, e gieta m’en!”
    2740   “Seignier, non puesc tan subtamen;
    2741   Car non podetz tan leu eissir,
    2742   C’ancar vos es mais a suffrir
    2743   De mal que non avetz suffert.”
    2744   “Digas m’o tost a descubert,
    2745   Si m’en poiratz gitar o non.”
    2746   “Seigner, o ieu.” “Digas donc con!
    2747   No·m fasas mais entremusar,
    2748   Qu’ieu me tarse e mon anar.”
    2749   “Seiner,” dis el, “se m’aiut fes,
    2750   Aquel que l’encantament fes,
    2751   L’establi d’aquesta faison:
    2752   Que totz hom qu’en esta maison
    2753   Intres, que ren sai forfeses,
    2754   Remaner l’avenia pres,
    2755   Tro que mon seiner l’en trasia,
    2756   Que malament lo destrusia.
    2757   Ma sus en aquela paret
    2758   A una testa de toset
    2759   Enclausa en una fenestra.
    2760   E vos prendetz aquela testa
    2761   E ronpetz la: e mantenen
    2762   Ira s’en tot l’enchantamen.
    2763   Mas ben a ops siatz garnitz,
    2764   Que malamentz sereç feritz.
    2765   Car tota esta maison caira,
    2766   C’ab l’encantamen s’en ira.”
    2767   Dis Jaufre: “E dises me ver?”
    2768   “O ieu, seiner, no·us cal temer.”
    2769   “Tota via m’en voil garar.”
    2770   E va·l aqui mezeis liar
    2771   Los brasses estreitz e calcat
    2772   Ez en apres a·l comandat
    2773   A la pulcella e dis li:
    2774   “Damisella, fatz o aisi:
    2775   Aquest mezel me gardatz ben,
    2776   E si me ment de nula ren,
    2777   A mala mortz lo·n faitz morir!”
    2778   E pueis manda·ls en totz eissir,
    2779   Ez el reman tot solamen.
    2780   Pueis laça son elme luzen
    2781   Ez es vengutz a la fenestra.
    2782   Ez a vista laïntz la testa
    2783   Azaut’e bella e ben faicha,
    2784   Ez aqui eis el la n’a tracha
    2785   E va la en un banc pausar.
    2786   E pueis va sus tal colp donar,
    2787   Que tota l’a per mieg partida.
    2788   E la testa sail sus e crida
    2789   E sibla e mena torment,
    2790   Que par que tuit le alement
    2791   E·l cels e la terra s’ajusta.
    2792   E non roman piera ni fusta,
    2793   Que l’uns ab l’autre no·s combata
    2794   E que sobre Jaufre non bata
    2795   E no·l fera de tal mesura,
    2796   Que gran vertu er, si o dura.
    2797   Ez es escur e tona e plou.
    2798   E Jaufre esta que no·s mou,
    2799   Antz met l’escutz sus en la testa.
    2800   E causon fauser e tenpesta;
    2801   E no·i a trau ni cabrion,
    2802   Teule ni peira ne cairon,
    2803   Que no·l don un colp o un burs.
    2804   E·l cels es trebols et oscurs,
    2805   E leva·s un aurajes grantz,
    2806   Que tot ne porta entrenantz,
    2807   C’a pauc Jaufre non a portat,
    2808   Se non aghes Dieu reclamat.
    2809   E levet tan grant polveriera,
    2810   Tal tabuis e tal fumadiera,
    2811   Que non pogratz lo ciel vesser.
    2812   E pieras prendon a caser
    2813   E lanps e fousers mout soven.
    2814   Ez anet s’en ab aquel ven
    2815   Tota aquella maldicion,
    2816   Que non reman de la maison
    2817   Fundamenta ne nulla res,
    2818   Plus que si anc ren non aghes.
    2819   E Jaufre reman tot causat,
    2820   Que tant fo feritz e machatz,
    2821   C’a pena se pot consel dar.
    2822   E va s’en una part gitar,
    2823   Car totz es las e pesoiantz.
    2824   E la femna ab los enfantz
    2825   E la pulcella e·l lebros,
    2826   Que s’eron luein d’aqui rescos
    2827   En una gran rocha taillada,
    2828   An vist consi s’en es anada
    2829   La maison ab l’encantamen.
    2830   E son ves el vengut corren
    2831   E troban lo jazen tot las:
    2832   “Franc cavallier, e con estas?”
    2833   Dis la pulcella tot rizen.
    2834   Ez el li respon ben e gen:
    2835   “Non ai plaga ni colp mortal,
    2836   Mas mout aurai sofert gran mal,
    2837   E voil m’aici un pauc pausar.”
    2838   Ez ella·l vai senpres baisar
    2839   La boca e·ls uels e la cara.
    2840   Ez ab aitant el se regara
    2841   Ves la femna que·s vi denan:
    2842   “Femna,” dis el, “as ton enfan?”
    2843   “O ieu, seiner, vostra merce.”
    2844   “Ara,” dis el, “donc per ta fe,
    2845   T’en vai ab aquesta pulçella,
    2846   Que tantz es avinentz e bella,
    2847   E mena·ls enfant e·l mezel.
    2848   E non finetz tro al castel
    2849   De Carduol al bon rei Artus.
    2850   E prec vos que·l contetz cascuns
    2851   Vostra ventura em per se,
    2852   E faitz li·n gracias da part me!”
    2853   Pueis a son caval demandat,
    2854   E senpre lo l’a amenat
    2855   La femna, que garat l’avia,
    2856   Que l’ac faitz passer tota via
    2857   De bel’erba fresca e creguda,
    2858   E pueis a·l sa lansa renduda.
    2859   Ez vai lo caval recinglar,
    2860   Pueis s’apareilla de puiar.
    2861   E la pulcella venc denan
    2862   Tot humilmen e tot ploran:
    2863   “Franc cavallier, onratz e pros,
    2864   E non anaretz vos ab nos
    2865   Lai, on nos voletz enviar?”
    2866   “Non ieu jes, que non o puesc far,
    2867   Car tarzar mi poria trop,
    2868   Aintz seguirai cel que non trop;
    2869   Que ja enantz non aurai ben
    2870   Ne alegrier de nulla ren
    2871   Ne pausa, tro l’aia trobat,
    2872   Ni verai lo rei a mon grat.”
    2873   “Ara·m digatz, fe que·m devetz,
    2874   Qui est aquest, c’aisi·l queretz
    2875   Tan fort ni tan cochosamentz?”
    2876   E Jaufre respon bonamentz:
    2877   “Pulcella, el a non Taulat,
    2878   Que a gran tort e a pecat
    2879   Auci l’autrier un cavallier
    2880   Lonc la raïna Gillamier.
    2881   Ez ieu irai lo tant cercar,
    2882   Tro que puesca l’onta venjar,
    2883   O ben leu doblarai la mia.
    2884   Enaissi, com Dieu vora, sia;
    2885   A cui el en dara, si·n aia,
    2886   Al desastruc la pena caia!”
    2887   “Seiner, ara·n digatz, per Dieu,
    2888   Vostre non, e no·us sia greu,
    2889   Si vos platz, que saber lo vuel.
    2890   Car cant ieu serai a Carduel
    2891   Denan lo rei, on anc non fui,
    2892   Ja no·l sabria dir de cui
    2893   M’ages faicha tan gran honor,
    2894   Ni de cui l’en tenges lausor.”
    2895   “Pulcella, ieu ai non Jaufre.
    2896   E si·l reis demanda de me,
    2897   De Jaufre, lo fill de Dovon,
    2898   Li digatz que·us trais de prison.
    2899   Mas non sai ieu consi·us n’anes,
    2900   Car non avetz en que puies.”
    2901   “Seiner, tot per la vostr’amor,
    2902   Cui am e teing per mon seinor,
    2903   Li rendrai ieu,” dis lo mezel,
    2904   “Son palafre e son mantel,
    2905   Car ieu o ai ben estuiat.”
    2906   Dis Jaufre: “Mout as ben parlat.”
    2907   Et ab aitant el es puiatz
    2908   Et a·ls tot a Dieus comandatz.
    2909   Ez enaissi el tenc sa via
    2910   Totz sols sens autra conpagnia.
    2911   Aisi Jaufre s’en vai de pas,
    2912   Car totz es enuiatz e las.
    2913   Et la pucella autressi
    2914   Ab los autres part se d’aqui.
    2915   E non a gaire sejornat,
    2916   Tro que son a Carduol intrat,
    2917   On troberon lo rei Artus
    2918   Tot escarit, que non ac plus,
    2919   De .dc. cavallier, so cre;
    2920   Car non ac retengutz ab se,
    2921   Mas cel que l’eron plus privat,
    2922   Que tuit li autres s’en son anat.
    2923   E la pulcella es venguda
    2924   El palais ez es desenduda,
    2925   E tuit la prenon a garar
    2926   E l’un a l’autre demandar:
    2927   “On se pot esser ajostada,”
    2928   Fan cil, “tant estraina mainada;
    2929   Qui queron, ni que volon dir?”
    2930   E tuit se’joston per auzir
    2931   Torn lo rei, que volon saber,
    2932   Que en la cort venon querer.
    2933   E la pulcella venc primera,
    2934   E·ill cavallier fan li cariera,
    2935   Entro que denan lo rei fon;
    2936   E pueis comensa sa raizon:
    2937   “A quel seiner, qu’es poderos,
    2938   Reis, seiner de vos e de nos
    2939   E ve e sap d’aqui, on es,
    2940   Totz los mal que son faitz e·l bes,
    2941   Que sobre se non a seignor,
    2942   Si·l platz, cresca vostra lauzor
    2943   E mantenga vostra mainada,
    2944   Que tant es bona ez honorada!”
    2945   E·l reis respon: “E vos, pulcella,
    2946   Sal Dieu, que tant es bona e bella
    2947   Ez enseinada e cortesa!
    2948   E vuel que·n digatz, se no·us pesa,
    2949   Don es, ne que venetz querer.”
    2950   “Seiner, ben o devetz saber,”
    2951   Dis la pulcella, “per razon;
    2952   Daus part Jaufre, lo fill Dovon,
    2953   Vos faitz gracias de ma vida,
    2954   Qu’el m’a estorta e garida
    2955   De mort; e dirai vos, consi,
    2956   Enantz que ja·m parta d’aqui.
    2957   Uns cavalier de gran valor,
    2958   Que non cujava que meillor
    2959   N’aghes en tant con·l segle dura,
    2960   Que anava per aventura,
    2961   Per mostrar sa cavaleria
    2962   Ab me, que trais de Normandia,
    2963   Que per s’amor lasei ma maire
    2964   E tota la terra mon paire,
    2965   Del conte Ribert de Dinsaure,
    2966   Que ben avetz auzit mentaure;
    2967   Ez aviam aissi anat
    2968   Set mes e mout mal pas passat,
    2969   Moutz encontres e mouta guerra,
    2970   Tro que venem en questa terra,
    2971   On un mezel nos aissailli.
    2972   Ez anc hom tan estrain non vi,
    2973   Tan orre ne tant desguisat,
    2974   Que non auria tan aturat,
    2975   Si m’auzia sa fason dir,
    2976   Se pogues tenir d’escopir,
    2977   Tant era de laia fason.
    2978   E portet al col un baston;
    2979   Ez anet mon amic ferir,
    2980   Si que·l fes tot esaboizir.
    2981   Pueis pren lo en luec d’un enfan
    2982   E det n’en terra tal creban,
    2983   Que·ls ueil li fes del cap saillir
    2984   E las cervellas espandir.
    2985   E me levet del palafre
    2986   Senpre e portet m’en ab se,
    2987   Tro que fom dentre a son estar.
    2988   Pueis va mi sus un lieg gitar,
    2989   On me volc forzar et aunir.
    2990   Ez esquintet me mo vestir
    2991   Tro aval desotz la ceintura.
    2992   E Dieus per gran bonaventura,
    2993   Qu’eu reclamava mout soven,
    2994   Trames me Jaufre mantenen,
    2995   Que·m deliuret de son poder.
    2996   E puosc vos dire ben en ver,
    2997   Que maior batailla non vis
    2998   Ni home qui tant fort feris,
    2999   Co·l mezel feria Jaufre;
    3000   C’ancaras tres vetz, per ma fe,
    3001   Cujei en ver que l’ages mort,
    3002   Que no·i avia nul conort;
    3003   Tro que vi que l’ac abatut,
    3004   Que ac lo bratz e·l pe perdut
    3005   E la testa per mieg trencada.
    3006   E ve·us, coisi m’a deliurada
    3007   Jaufres. E fes me convenir
    3008   Que a vos o venghes grazir.”
    3009   Ez apres la femna contet,
    3010   Com son enfant li deliuret,
    3011   Que·l mezels en portava pres,
    3012   Que·l fes la figa, cant lo·l ques,
    3013   Per que s’en gazainet moinon.
    3014   E cant ac dita sa raizon,
    3015   E·l mezel a apres contat,
    3016   Consi a longamentz reinat,
    3017   Ni per que·ls enfantz aucisia,
    3018   Ni con son man perdut avia;
    3019   Ez apres co·l mostret la testa,
    3020   Que gitava lams e tenpesta,
    3021   On era totz l’encantamentz;
    3022   Ni consi l’aura e·l pols e·l ventz
    3023   En portet tota la maison;
    3024   E·l trabail e la passion,
    3025   Qu’a Jaufre avenc a soufrir,
    3026   Antz que anc en poghes issir.

    3027   D’aquest avetz assatz ausit,
    3028   Que lor mesaige an fornit;
    3029   E lassem los oimai estar,
    3030   Que de Jaufre vos vuol parlar,
    3031   Que s’en vau tot jen e süau
    3032   E non troba ni ve ni au
    3033   Ome que·l diga veramen
    3034   Novas d’aicel que va queren.
    3035   Ez es totz las ez enuiatz;
    3036   Que tant es feritz e machatz
    3037   E tant a estat de manjar
    3038   E de dormir e de pausar,
    3039   C’ades se cuita renlinquir,
    3040   Car no·s pot el caval tenir.
    3041   Tal son a, qu’ades va dormen
    3042   Ez ades zai e lai volven,
    3043   C’ades a paor de cazer.
    3044   Ez aissi anet tro al ser,
    3045   Que non ten cariera ne via
    3046   Ni non ve ni sap on se sia
    3047   Mas lai on son cavals lo mena.
    3048   E la nuitz fon bella e serena,
    3049   Que non es trebols ni escura.
    3050   Ez es vengutz per aventura
    3051   En un vergier totz claus de marbre,
    3052   Qu’el mon non cre que aia arbre,
    3053   Per so qu’el sia bel ni bos,
    3054   Que no·n i aia un o dos,
    3055   Ni bona erba ni bella flor,
    3056   Que laïns no·n aia largor.
    3057   Ez eis ne una flairor tan grantz,
    3058   Tan dousa e tan ben flairantz,
    3059   Con si fos dins de paradis.
    3060   Ez aitant tost co·l jorn faillis,
    3061   E·ls auzel d’aquella encontrada
    3062   Tot intorn una grant jornada
    3063   S’en venon els arbres jogar.
    3064   E pueis comenson a cantar
    3065   Tan süau e tan dousamentz,
    3066   Que non es negus estrumentz,
    3067   Que fasa tan bon escoutar;
    3068   E tenon o tro al jorn clar.
    3069   E·l vergier es d’una pulcella,
    3070   Que a nom Brunesentz la Bella,
    3071   E son castel a nom Monbrun.
    3072   E non cujes ges que sol un
    3073   N’aia, enantz n’a d’autres moutz;
    3074   Mas Monbrun es lo cap de toutz
    3075   E deu aver la seignoria.
    3076   Mas la pulcella non avia
    3077   Paire ni maire ne marit
    3078   Ni fraire, car tuit son fenit
    3079   E mort e del segle pasat.
    3080   Ez ela ten la eritat,
    3081   Que non i a autre seignor.
    3082   Ez el castel a grant ricor
    3083   De menistraus e de borjes
    3084   E de joves omes cortes,
    3085   Que tot l’an son alegoratz
    3086   E mantenon gautz e solatz,
    3087   E joglars de moutas manieiras,
    3088   Que tot jorn van per las carieiras
    3089   Cantan, trepan e baorden,
    3090   E van bonas novas dizen
    3091   E las proessas e las guerras,
    3092   Que son faichas en autras terras.
    3093   E a·i domnas ben enseinadas,
    3094   Gent parlantz e acustumadas
    3095   De gent acuillir e d’onrar
    3096   E de totas proesas far.
    3097   Tant an lor cors prisatz e gais,
    3098   Que cascuna dis que val mais
    3099   De l’autra, e·s ten per plus bella.
    3100   E si hom d’amar las apella,
    3101   Saubon ou gent e asaut dir
    3102   O d’autreiar o d’escondir.
    3103   Ez el castel a .vii. portiers,
    3104   Que cascun a mil cavaliers,
    3105   Que garon .vii. portas qu’i a.
    3106   E cant nul hom guerra lor fa,
    3107   Aqui mezeis son tuit ensemtz;
    3108   Ez aisi o a tengut long temtz.
    3109   E cascun entent en amor
    3110   E cuja amar la meillor,
    3111   Per que son totz pros e valentz
    3112   Ez enseinat es avinentz,
    3113   E cavalliers meravillos.
    3114   Car per amor es hom plus pros,
    3115   Plus gai e de maior largesa
    3116   E miels s’en gara d’avoilesa;
    3117   Car avol hom non gara ren,
    3118   Que·s voilla diga mal o ben,
    3119   Per que son tuit abandonat
    3120   Per so, car non son ren presat
    3121   En avolesa far ni dir.
    3122   Mas que son pretz vol enantir
    3123   Deu·s eser larcs ez avinentz
    3124   Ez amoros a totas jentz.
    3125   Aital son tuit cil del castel,
    3126   Que non i a un, lag ni bel,
    3127   Que tuit non sion agradiu,
    3128   E que malvestat non esquiu.
    3129   E·l palais es bastit aitals:
    3130   De grans peiras grossas carals,
    3131   E tot entorn claus e muratz
    3132   E menudamentz bataillatz,
    3133   E las tors brunas ensamentz.
    3134   Et a·n el meig mout ricamentz
    3135   Una auta e fortz e dricha,
    3136   Que ja non er per gent destrecha.
    3137   Ez a·i de donzellas .v. centz,
    3138   Que totas servon Brunesentz
    3139   A son plazer la noitz e·l dia.
    3140   Mas Brunesentz a segnoria
    3141   Sobre totas de gran beotat;
    3142   Que cant hom auria cercat
    3143   Tot est mon e pueis mentagudas
    3144   Totas cellas que son nascudas,
    3145   Non auria om una trobada
    3146   Tan bella ni tan jen formada.
    3147   Que sol sos beiltz ueils e sa cara
    3148   Fai oblidar, qui ben l’esgara,
    3149   Totas cellas que vistas a,
    3150   Que ja sol nom l’en menbrara.
    3151   Car plus est fresca, bella e blanca,
    3152   Que neus galada sus en branca,
    3153   Ni que rosas ne flor de lis;
    3154   Que sol ren no·i a mal asis,
    3155   Desavinent ni laig estan.
    3156   Aisi es faicha per garan,
    3157   Que non i a ops ne mais ne mentz.
    3158   E sa boca es tant plazentz,
    3159   Que par, qui ben la vol garar,
    3160   C’ades diga c’om l’an baisar.
    3161   E fora bellazor dos tantz,
    3162   Mas non fon prop a de set antz,
    3163   Ses ira ni ses consirer;
    3164   Que non pot aver alegrier,
    3165   Antz l’aven quec jorn a laisar
    3166   Catre ves en gran dol a far,
    3167   E cada nueg leva·n tres ves
    3168   E plora·n tan, que lassa n’es,
    3169   E mena·n un dol tan esquiu,
    3170   Que meravillas es con viu,
    3171   Ni con pot dormir ni pausar.
    3172   Mas los auzel vai escoltar
    3173   Del vergier qu’es al pe del mur;
    3174   E cant los au, esta segur
    3175   E dorm un pauc; e pues resida
    3176   E leva sus e plain e crida.
    3177   E tota la gent de sa terra
    3178   Mena aquesta eisa guerra,
    3179   Que cascun plora e crida e plain,
    3180   Jove e viell, petit e gran.
    3181   E Jaufre es canbaterratz
    3182   Ez es en el vergier entratz
    3183   Per una porta c’a trobada,
    3184   Gran e bella e ben obrada.
    3185   Ez a·l fren al caval ostat
    3186   E laisa·l a sa volontat
    3187   Paiser de bella erba fresca,
    3188   Que·l reven lo cor e·l refresca.
    3189   E pueis met lo scu a son cap,
    3190   Ez anc per bruida ne per gap
    3191   Ne per neguna ren c’ausis,
    3192   Non laisset que non s’adormis,
    3193   Car fort petit enten ni au
    3194   Ez es se adormis tot süau.
    3195   E Brunesentz ten son solatz
    3196   Ab sos cavalliers plus privatz
    3197   En son palais apres sopar,
    3198   Tro que fon ora de colgar.
    3199   E a ditz: “Partan cort oimais!”
    3200   E tuit deliuron lo palais.
    3201   E pueis entra s’en Brunesentz
    3202   En sa canbra privadamentz
    3203   Ab cellas qu’i·l devon servir.
    3204   E cujet los auzels auzir
    3205   Aisi con cada nueg sol far
    3206   Que cantavon a son colgar:
    3207   E no·ls au, de que es mout irada,
    3208   E dis que bestia es entrada
    3209   Per atrasaig en son vergier,
    3210   O cals que estrains cavallier
    3211   “Per mon enuc e per mon mal.”
    3212   E fa sonar son senescal
    3213   Az una pulcella tot jent.
    3214   Ez el es vengut mantenent
    3215   E demanda·l: “C’avetz ausit?”
    3216   “Fort mal,” dis ella, “m’a servit
    3217   Cels qu’es en mon vergier entratz
    3218   Ez a·ls auzels espaventatz
    3219   Ni·ls a faitz gequir de cantar,
    3220   Que greu poria oimais pausar.
    3221   E anatz vezer qui la·n es,
    3222   E si es hom, sia mort o pres!”
    3223   “Domna,” dis el, “mout volontiers,”
    3224   Ez a sonatz dos escudiers.
    3225   E cascun pres un gran brandon
    3226   E van s’en lai as esperon.
    3227   E can son el vergier intratz,
    3228   An Jaufre laïns atrobatz
    3229   Dormen, a son cap son escut.
    3230   E·l senescals per gran vertut
    3231   Sona Jaufre c’an sus coren;
    3232   Mas el non au ren ni enten.
    3233   Ez el lo bursa e·l secot:
    3234   “Atrasag ne leveretz tot,”
    3235   Dis lo senescals, “o i mores!”
    3236   Ab tant es residatz Jaufres;
    3237   Ez es se levatz en sezentz
    3238   E respondet cortesamentz:
    3239   “Franc cavallier, per Dieu non sia,
    3240   Vailla mi ta cavallaria,
    3241   Tos pretz e ton ensignamentz;
    3242   Laisa·m dormir a mon talentz!”
    3243   “Ja,” dis el, “no·i dormiras plus,
    3244   Antz ne venras ab me lai sus
    3245   Denan ma domna, si be·t pesa;
    3246   Qu’entro c’aia venjansa presa
    3247   De te, non aura alegrier,
    3248   Car anc intrest en son vergier
    3249   Per sos auzels espaventar
    3250   E l’as tout dormir e pausar.”
    3251   So dis Jaufre: “Si Dieus mi vagla,
    3252   Non la·m menares sans batailla,
    3253   O tro que aia pron dormit.”
    3254   E·l senescals, cant a auzit
    3255   Que batailla quer e demanda,
    3256   A un dels escudiers comanda
    3257   Que·l fasa sas armas venir.
    3258   E Jaufre es tornat dormir
    3259   E dormi tan, tro l’escudier
    3260   Ac aportat al cavallier
    3261   Armas e adug son caval.
    3262   E pueis crida: “Va sus, vasal,
    3263   Que cavalier as atrobat!”
    3264   E Jaufre non a mot sonat,
    3265   Aisi dorm apresadamen.
    3266   Ez el lo socot e l’espein,
    3267   Tant entro que residat l’a.
    3268   E can el vi que no·n guara,
    3269   Respont, e ve·l vos sus levat:
    3270   “Cavallier,” dis el, “gran pecat
    3271   As de me, car no·m vols laisar
    3272   Dormir, c’a penas puesc durar,
    3273   Tal son ai e tan sui machatz.
    3274   E pueis vei que ta volontatz
    3275   Es que·t voillas ab me conbatre,
    3276   Si·t puesc de ton caval abatre,
    3277   Lasar m’as pueis dormir?” “O ieu,”
    3278   Respont lo senescals, “per Dieu,
    3279   Que de me non aias paor.”
    3280   E Jaufre ves son caval cor
    3281   E mes lo fre e pues a·l cenglat,
    3282   E ve·l vos mantenent puiat,
    3283   Ez es vengut de gran randon
    3284   Ves lo senescals, lai on fon.
    3285   E·l senescals de gran aisir
    3286   Venc ves el e vai lo ferir,
    3287   Mas non l’a crolat ne mogut,
    3288   E Jaufre fer el per vertut
    3289   Tal colp, que a terra l’a mes.
    3290   “Oimais,” dis el, “sol que no·us pes,
    3291   Me laisaretz dormir, so cre.”
    3292   Dis lo senescals: “Per ma fe,
    3293   O ieu, que asatz n’as razon.”
    3294   E pueis torna s’en d’esporon,
    3295   Totz vergoinos e totz iratz.
    3296   E cant fon el palais entratz,
    3297   Troba sa domna Brunesen,
    3298   Que·l demanda: “Venetz vos en?
    3299   Que avetz el vergier trobatz?”
    3300   “Domna, un cavalier armatz,
    3301   Que ja meillor no·n qual querer.
    3302   E dormia de tal poder,
    3303   C’a penas lo poc residar.”
    3304   “E con l’avetz laisat anar?
    3305   Per que no·l m’avetz amenat?
    3306   Ja per so non l’aiatz laisat,
    3307   Que ja, tro que·l veia pendut,
    3308   Non manjarai, se Dieus m’aiut!”
    3309   Ez el li respon: “Per ma fe,
    3310   Domna, non vol venir per me,
    3311   Ni·l puesc de son dormir levar.”
    3312   “Non?” dis ella; “faitz mi sonar
    3313   A la gaita mos cavalliers!”
    3314   “Domna,” dis el, “mout volontiers.”
    3315   El fa a la gaita cridar
    3316   Los cavalliers et ajostar,
    3317   Que vengut n’i a ben cinc centz
    3318   En petit d’ora tot correntz;
    3319   E son garnitz en mieg la sala.
    3320   E Brunesentz irada e mala
    3321   Dis lor: “Barons, un cavalliers
    3322   Mals e orgoillos e sobriers
    3323   S’en es en mon vergier entratz,
    3324   Que m’a·ls auzels espaventatz
    3325   Per mon enuig e per mon mal.
    3326   E no vol per mon senescal
    3327   Venir a me, tant a d’orguel.
    3328   E s’ieu la testa no l’en tuel,
    3329   O no·l faitz morir a dolor,
    3330   Jamais non vuel tener honor.”
    3331   Ab tant un cavalier repos,
    3332   C’om apella Simon lo Ros,
    3333   Beltz e grantz e fortz e sobriers
    3334   E meraveillos cavalliers:
    3335   “Domna,” dis el, “ieu lai irai,
    3336   Si vos voletz, adur lo·s ai,
    3337   Si·l puesc trobar, o viu o mort.”
    3338   “Seiner,” dis ela, “si vol fort.”
    3339   Dis lo senescals: “Per mon cap,
    3340   Simon, non o tengatz a gap,
    3341   Mout sap ben defendre sa capa;
    3342   Be·l tenc per pros, qui lla·l arapa.”
    3343   E Simon es ab tant puiatz
    3344   Ez es s’en el vergier entratz,
    3345   On a trobat Jaufre dorment,
    3346   Ez ascrida mout autament:
    3347   “Sus, cavallier, leva d’aqui!”
    3348   E Jaufre no·s mou, que dormi
    3349   Tant fort, que ren non au qui·l sona.
    3350   E·l cavalliers gran colp li dona
    3351   De ll’arestol sus el costat.
    3352   Ab tant ve·us Jaufre sus levat,
    3353   E dis: “Cavallier, gran tort as,
    3354   Can ferit ne residat m’as,
    3355   Pos m’aviatz asegurat.
    3356   Pauc a ta fiança durat,
    3357   Mout as faicha grant villania.
    3358   Laissa·m dormir, per Dieu te sia,
    3359   Que ja ves que non puesc durar,
    3360   Tal son ai, ni em pes estar.”
    3361   So dis Simon: “No·i dormiras
    3362   Oimais; e se ades no·n vas
    3363   Ab ben a ma domna parlar,
    3364   Mal gra tieu t’i farai anar.”
    3365   E Jaufre ab aitant respos:
    3366   “Antz er vist, de me e de vos
    3367   Cals er plus fort ni plus sobriers,
    3368   Pos no·n puesc escanpar estiers.”
    3369   Ab tant es el caval puiatz
    3370   Ez es se ves Simon giratz.
    3371   E Simon de gran volontat
    3372   Venc ves el ez a·l tal donat,
    3373   Que la lansa frais en l’escut.
    3374   E Jaufre fer lui per vertut,
    3375   Si que no·l poc arson tener;
    3376   E va de tal guiza cazer,
    3377   C’ab un pauc non es degolatz.
    3378   E Jaufre venc totz abrivatz
    3379   Sobr’el, que·l vol anar ferir,
    3380   Mas Simon, cant lo vi venir,
    3381   Escrida: “Cavallier, merce!
    3382   Non moira, c’ainsi·m rent a te.”
    3383   “E si t’asegur de morir,”
    3384   Dis Jaufre, “laissar m’as dormir?”
    3385   “Oc, tot a vostra volontat,
    3386   Que no·us volgra aver tocat
    3387   Per aitan con ieu puesc donar.”
    3388   E Jaufre a·l laissat estar
    3389   E deisen, pueis es se colgatz
    3390   Aqui, don si era levatz,
    3391   Ez aqui es fon adormitz.
    3392   E Simon torna s’en maritz,
    3393   Son cap clin e totz vergoinos;
    3394   E fon deriere totz terros.
    3395   E venc el palais tot söau,
    3396   Que non fes la meitat d’esclau,
    3397   Que avia faitz al eissir.
    3398   E·l senescal, que·l vi venir,
    3399   Comenset un pauc a sorire
    3400   E pres a Brunesentz a dire:
    3401   “Domna, fug s’en vostre guerrier,
    3402   Que ve·us vengut lo cavallier
    3403   E non n’a minga amenat;
    3404   Ieu cre que l’aia segurat.”
    3405   Respont Brunesentz: “Ja, per Dieu,
    3406   Vostre seguramentz ni·l sieu
    3407   No·l tenra pron, qu’ieu no·l desfasa,
    3408   Enans que ja manju ni jasa.”
    3409   Ab tant respos un cavalliers,
    3410   Que fon un d’aquels .vii. portiers,
    3411   Que a mil cavallier sot se:
    3412   “Domna, si·us voletz, per ma fe,”
    3413   Dis el, “ieu l’adurai ades.
    3414   Non es tan mal ni tan engres,
    3415   Qu’ieu mal grat sieu no·l vos aduga,
    3416   Sol Dieus voilla qu’el non s’en fuga.”
    3417   “Seiner, ja non s’en fugira,”
    3418   Dis Simon, “antz vos atendra;
    3419   Que s’aghes talent de fugir,
    3420   Ja no·s fora tornatz dormir.
    3421   E no·l n’adugatz laiamen
    3422   Ni no·l fasatz descausimen;
    3423   Car mout seria grantz peccatz,
    3424   Que mout es pros es enseinatz.”
    3425   Ab tan respon lo senescal:
    3426   “Aisi·m defenda Dius de mal,
    3427   Com el se defendra de vos!
    3428   E non es tan d’anar cochos,
    3429   Que tot de pas no·us en tornes.”
    3430   E·l cavalliers totz esdemes
    3431   Ez es s’en el vergier entratz
    3432   Ez aissi con venc abrivatz,
    3433   Atrobet Jaufre que dormi,
    3434   Ez escrida: “Leva d’aqui,
    3435   Cavalliers, que ades morras,
    3436   Se denan ma domna non vas!”
    3437   E Jaufre non a mot sonat.
    3438   “Tot iretz sus, mal vostre grat,”
    3439   Dis lo cavaliers, “per ma fe;
    3440   E totz venretz a sa merce
    3441   De ma domna, non es tan mals;
    3442   Que ja Simon ne·l senescals,
    3443   Se tot vos an asegurat,
    3444   No·us i valran.” Et a·l donat
    3445   Tal colp, que tot l’a fag sorzir.
    3446   E Jaufre, cant si sent ferir,
    3447   Leva sus totz eisaborzitz:
    3448   “Dieus,” dis el, “con son escernitz,
    3449   Car anc lassei aquest anar,
    3450   C’aisi·m fer e·m ven reisidar.
    3451   El a gran dreitz e ieu ai tort,
    3452   Car anc n’escanpet meintz de mort,
    3453   Pos doas ves m’ac escernit
    3454   Ni de fizansa m’ac mentit.”
    3455   E·l cavalliers a escridat:
    3456   “Sus iretz, en villan enflat,
    3457   Empachatz, plen de desmesura,
    3458   Que per vostra malaventura
    3459   Cha entres, que vos es venguda;
    3460   Que ma domna s’es irascuda,
    3461   Que des menbres vos desfara.”
    3462   So dis Jaufre: “Non fara ja,
    3463   E poiriatz o dir plus jen;
    3464   Car qui parla vilanamen
    3465   Aqui, on non a nul poder,
    3466   Nozer li pot e non valer.
    3467   Ez ieu ai ne fort avol grat,
    3468   Car vos ai doas ves lassat
    3469   Annar, que·m viniatz ferrir;
    3470   Ben m’en deu aiso avenir.
    3471   E pueis vei que tan gran talen
    3472   N’avetz, no·us en penra tan jen
    3473   Esta terza, si Dieu m’aiut.”
    3474   E pres sa lansa e l’escut
    3475   Ez es deliuramentz puiatz
    3476   E ves lo cavallier giratz.
    3477   E·l cavallier, que·l vi venir,
    3478   Venc ves el e vai lo ferir,
    3479   Si que tota la lansa prisa.
    3480   E Jaufre fer el de tal guisa,
    3481   Que·l escut e·l bratz l’a passat
    3482   E l’ausberc ronput e fausat,
    3483   Si que la lansa·l met el cors,
    3484   Que mais d’un palm en par defors,
    3485   Ez anet en terra cazer.
    3486   E Jaufre tira per poder
    3487   La lansa, si que la·n a traicha,
    3488   Qe non es fenduda ni fraicha;
    3489   Puis venc li desus mantenen.
    3490   E can vi que tan malamen
    3491   Es nafratz, que grieu pot garir:
    3492   “Oimais mi lassaretz dormir,
    3493   Per mon cap,” dis el, “mal grat tieu;
    3494   C’aisi consi·t tolghes lo fieu
    3495   O t’agues requist o roubat,
    3496   M’avias tres ves residat.
    3497   Mas oimais non mi faras nausa;
    3498   Antz cug que dormirai a pausa,
    3499   Que non m’en cal per te gequir.”
    3500   Pueis desen e torna dormir.
    3501   E·l cavalliers es remansutz
    3502   Nafratz e jatz totz estendutz
    3503   El sol. E·ls escuders amdos
    3504   Vengron coren ab los brandos,
    3505   Can lo viron aisi cazut,
    3506   Ez an lo mes en son escut.
    3507   E pueis an l’el palais portat,
    3508   On son li cavallier armat.
    3509   E Brunesentz, que·l vi venir:
    3510   “Aiso non fa jes bon sofrir,”
    3511   Dis ela, “antz o fa fort grieu,
    3512   Cavalliers, e dic vos per Dieu:
    3513   Se d’aquest non prenetz venjansa,
    3514   Neguns nom es en ma fiansa;
    3515   Car l’onta que aquest m’a faicha,
    3516   Me er totz tenps e mal retraicha,
    3517   S’aisi n’escanpa ni s’en va.”
    3518   Dis lo senescals: “Non fera,
    3519   Domna, que venjansa·n er presa;
    3520   Mas aquest es de tal proesa,
    3521   E tan a fer cor e sobrier,
    3522   Que ja per sol un cavallier
    3523   Non er pres, fe que deg a vos;
    3524   Car me e pueis Simon lo Ros
    3525   Deroquet e·s feis convenir
    3526   Que·l laissasen asatz dormir;
    3527   Ez aquest es nafratz, cho cre;
    3528   Per qu’eu·s conseill, per bona fe,
    3529   Que non la n’envietz sol un;
    3530   Car da totz aquels de Monbrun
    3531   Uns es uns vos faria aital.”
    3532   Ella respont al senescal:
    3533   “Ben son garnida d’avol gen.
    3534   Anon la en .l. o cen
    3535   O mais, si mais mestier n’i an;
    3536   Tot verai si·l m’en aduran.
    3537   E qui de me vol ren tener
    3538   Ne en ma cort vol remaner,
    3539   An la ades, e tant non fuga
    3540   Ni·s resconda c’om no·l m’aduga.”
    3541   E·l cavallier, can an auzit
    3542   C’aisi o ditz, totz a un crit
    3543   Son de la sala desendut
    3544   E son s’en el vergier vengut,
    3545   On an Jaufre dormen trobat.
    3546   E non l’an alre demandat;
    3547   Mas qui pot avenir primiers,
    3548   Pren lo, ez aquo volontiers,
    3549   Qui per canbas, qui per costatz
    3550   E qui per mantz e qui per bratz,
    3551   Que per espallas, qui per testa.
    3552   E Jaufre non s’o tenc a festa
    3553   Cant s’es residatz e vi·s pres.
    3554   “Dieus,” dis el, “so quina gent es?
    3555   Per vos mi clam, Santa Maria!
    3556   Baron,” dis el, “per Dieu non sia,
    3557   E digatz me quina gent es,
    3558   On mi portatz ni que·m queres,
    3559   C’aisi m’avetz pres subtamentz!
    3560   Es aversier? Oc veramentz,
    3561   So cre o dels esglasiatz,
    3562   Pueis d’aquesta ora anatz.
    3563   Per Dieu e per sa vergen maire,
    3564   Anatz,” dis el, “en vostr’afaire
    3565   E lassatz mi tornar dormir!”
    3566   “Aintz,” fan cels, “vos er a venir
    3567   Denant ma domna ancar’a nueig,
    3568   Que·us vendra caramentz l’ennueg
    3569   Que l’avetz faitz, e l’esvaizida,
    3570   Que ja no·n iretz ab la vida.”
    3571   Ez en aisi an l’en puiat
    3572   Sus en la sala tot armat,
    3573   On a trobada Brunesentz,
    3574   Qu’es venguda ves el corentz,
    3575   Cant lo vi aissi aportar,
    3576   Ez a lo faitz aqui pausar.
    3577   E Jaufre es en pies levatz;
    3578   E fon grantz e ben faisonatz
    3579   E d’ausberc ricamentz garnitz,
    3580   Que fon clars e beltz e forbitz,
    3581   E son elms clars e resplandentz.
    3582   Ez estet denantz Brunesentz
    3583   En pes, et a·l mout fort garat.
    3584   E pueis apres a·l demandat:
    3585   “Es vos aquel que tant d’enueig
    3586   E tant de mal m’a faitz anueig?”
    3587   Jaufre respont: “Domna, non jes;
    3588   Anc en luec on hom vos fazes
    3589   Enueig, non fui ni serai ja.
    3590   Antz vos dic que, si hom lo·us fa,
    3591   Que·us en defenda a mon poder.”
    3592   “Aici non dises vos jes ver:
    3593   Non entretz vos en mon vergier,
    3594   E non m’avetz un cavallier
    3595   Si nafratz que pres es de mort?”
    3596   “Domna, vers es, mas el n’ac tort,
    3597   Que me levet de mon dormir
    3598   E·m venc tres vegadas ferir
    3599   De sa lansa sus el costat.
    3600   E si m’avia asegurat
    3601   Sobre sa fe e convengut,
    3602   Pos tot l’ac dos ves abatut,
    3603   Que no·m reisides ni·m mogues
    3604   Ni mal ni enueig no·m feses.
    3605   Mas s’ieu saupes que vostre fos,
    3606   E fos dos tantz plus enuios
    3607   E plus mal e plus descauzitz,
    3608   Ja per me non fora feritz.”
    3609   Ab aitan Brunesentz respon:
    3610   “Per totz los saintz qui son el mon,”
    3611   Dis ela, “cant m’escaparetz,
    3612   Jamais mon enueig no·m faretz.
    3613   E dic vos que, si Dieu m’aiut,
    3614   Fort aura en vos bel pendut
    3615   O bel orb o bel escasan.
    3616   E ja enans non er deman,
    3617   Tro que de vos sia venjada.”
    3618   E Jaufre conoc qu’es irada,
    3619   Can l’ausi enaissi parlar,
    3620   E pres la mout fort a garar:
    3621   Son fron e son col e sa cara,
    3622   Que fon fresca e blanca e clara,
    3623   Sa boca e sos oils plaisentz,
    3624   Clars es amoros e rizentz,
    3625   Que·l son entz el cor davallat.
    3626   Aissi fon leu enamorat.
    3627   On plus la ve, ades li gensa,
    3628   Ez ades meintz n’a de temensa
    3629   De las menasas que l’au dir.
    3630   Ez on plus la ve afortir,
    3631   Ades l’a meillor volontat.
    3632   E Brunesentz a comandat
    3633   C’om ades mantenen lo prenda
    3634   E que·l desfasa o que·l penda:
    3635   “O lo·m faitz a tal mort morir,
    3636   Qu’en puesca mo cor esclarzir!”
    3637   E Jaufre respon mantenen:
    3638   “Domna, tot a vostre talen
    3639   Podetz far et a vostra guisa
    3640   De mi; car en vostra camisa
    3641   Senes totz autres garnimentz
    3642   M’auriatz conquist plus corentz
    3643   Que .x. cavallier tuit armat,
    3644   Tant vos ai bona volontat.
    3645   E s’ie·us ai faitz per non saber
    3646   Mal ne inueig ne desplazer,
    3647   Vos metesa·n prenetz venjansa;
    3648   Que escut ni espaza ni lansa
    3649   Non penrai per vos a contendre
    3650   Ni per vostre plaizer defendre.”
    3651   E Brunesentz, cant l’au parlar
    3652   Tan jen e tan ben razonar,
    3653   Es de sa ira refrenada;
    3654   Car amor l’a al cor nafrada
    3655   De son dart, si que mantenen
    3656   Perdonara son mal talen
    3657   A Jaufre, se·l fos bel a far.
    3658   Mas per paor de mal parlar
    3659   Non ausa son cor descubrir,
    3660   E manda c’om l’an desgarnir
    3661   E que malas obras en fasa.
    3662   Mas per o, si tot lo menasa,
    3663   Non vol son mal plus que de se,
    3664   Per so que en el conos e ve.
    3665   E Jaufre dis: “Domna, per Dieu,
    3666   Datz un don e no·us sia grieu!”
    3667   Dis ella: “Si Dieus me perdon,
    3668   Non auretz de me autre don,
    3669   Mas que seretz justisiatz.”
    3670   “Domna, si donaretz, si·us platz;
    3671   Que no·us qier respeig de morir,
    3672   Mais sol que·m laisesetz dormir.
    3673   Pueis faitz de me vostre plaizer,
    3674   Qu’ieu non ai contra vos poder.”
    3675   Aici respon lo senescal:
    3676   “Domna, aiso no·us pot a mal
    3677   Tornar. E laissem lo dormir;
    3678   Que no·l faria bon aucir,
    3679   Tro c’om saicha qui es ni don.
    3680   Car mout ome van per lo mon
    3681   Querem guerras et aventuras,
    3682   Que son ric e de gran naturas.”
    3683   E Brunesentz fes aparer
    3684   Que·l fos mal; mas a gran plazer
    3685   So tenc, que·l dis que non l’auziza;
    3686   Mas ja neguns e nulla guisa
    3687   No·l conseil que l’en lais anar.
    3688   “Baron, si me·l voletz garar
    3689   Sobre tot cant tenetz da me,
    3690   Lo·us laisserai; mais, per ma fe,
    3691   Si no·l mi rendetz al maitin,
    3692   Jamais m’amistat ni ma fin
    3693   Non aura neguns a sa vida.”
    3694   Fort a la paraula escarida
    3695   E fort menasa c’om lo gar.
    3696   “Domna, no·us en cal plus parlar,”
    3697   Dis lo senescal, a mon grat,
    3698   Non vis ome anc miels garat,
    3699   Que ben vos dic en ver de plan,
    3700   Qu’ie·l gardarai, si que deman
    3701   Lo·us rendrai, no·n aiatz paor;
    3702   Car non voill perdre vostr’amor.”
    3703   Dis Brunesentz: “Es ieu lo lais,
    3704   E garatz lo ben fort oimais!”
    3705   “Domna, fort me fai leu garar,”
    3706   Dis Jaufre; “car, si Dieus me gar,
    3707   Tant avetz en me de poder,
    3708   Que miels mi podetz retener,
    3709   Se·us voletz, ab fort frevol fil,
    3710   Que non farion d’autres mil
    3711   Que m’aguesson estreitz liat.”
    3712   E Brunesentz a sospirat
    3713   E fes l’un regart amoros,
    3714   Que non era tant somillos
    3715   Jaufre, que tot lo cor no·l saut;
    3716   E trasua, mas non de caut,
    3717   Antz d’amor, que l’a escalfat.
    3718   E·l senescals a comandat,
    3719   C’om fasa un lieg aportar
    3720   En la sala, pueis fes armar
    3721   Cent cavalliers que veilaran
    3722   Entorn Jaufre, e que·l gardaran.
    3723   E l’autre son s’en tuit anat,
    3724   E un servens a aportat
    3725   En mieg la sala un tapit.
    3726   E pueis a sus un lieg bastit
    3727   De coucers e de cobertors,
    3728   Que ja no·n cal querer meillors,
    3729   Car nulla res anc non fon mentz.
    3730   E·l senescal tot bonamentz
    3731   Venc a Jaufre ez a·l menat
    3732   Al lieg, e pueis a·l demandat
    3733   Son nom, ni que quier, ni don es.
    3734   “Ieu o dirai,” so dis Jaufres;
    3735   “De la cort soi del rei Artus.
    3736   Per Dieu, no m’en demandetz plus,
    3737   Si·us platz, e laissatz me dormir,
    3738   Que no·us en puesc ara mais dir.”
    3739   Ez es se sus el leig gitatz,
    3740   Aissi com era, totz armatz
    3741   E totz causatz e totz vestitz;
    3742   Ez aqui eis fo·s adormitz.
    3743   E Brunesentz es s’en intrada
    3744   En sa canbra, on es colgada.
    3745   Mas non pot pausar ni dormir,
    3746   Car amors la ven assaillir,
    3747   Que la fai volver e girar
    3748   E de son lieg sovent levar.
    3749   “E Dieus,” dis ella, “que farai?
    3750   Con er de quest, si·l amarai?
    3751   Oc ben amar, per atrasaig,
    3752   Que mon cor m’a del ventre traig
    3753   Ez a·m laïns lo sieu gequit.
    3754   Que tal turmen la m’a bastit
    3755   E tal guerra e tal tenson,
    3756   C’ades muer car ab el non son.
    3757   Ben soi folla can aiso dic,
    3758   Qu’eu d’aquest fasa mon amic,
    3759   C’anc mai no·l vi ni sai qui sia.
    3760   E ben leu que tenra sa via
    3761   Deman o l’autre, se l’agrada,
    3762   Can l’aurai m’anta perdonada.
    3763   Osta de te aquest coragie,
    3764   Que non sai si s’es de paragie,
    3765   Que aiso fai ben a garar;
    3766   Car si tu volias amar,
    3767   Pro·n trobarias de meillors,
    3768   De plus ricx e de bellazors,
    3769   Que so tenrion az honor;
    3770   Qu’el mon non a enperador,
    3771   Que non s’en tengues per pagatz.
    3772   Mas so qu’ieu dic es grantz foudatz,
    3773   C’om ja·n pueisca meillor trobar
    3774   Ne que tant fasa a presar.
    3775   Non a el ab armas vencutz
    3776   Tres cavaliers e abatutz
    3777   De ma cort, qu’el mont non avia
    3778   Meillors tres per cavalaria?
    3779   E non ez bels e ben formatz,
    3780   Gen parlantz e ben enseinatz?
    3781   Non ai que far de sa ricor;
    3782   Ja non voill aquesta lauzor,
    3783   C’om diga qu’ieu l’am per riquesa;
    3784   Mais lo voill amar per proesa.
    3785   Car tals es ricx que non val ren,
    3786   Ez als pros vol tota jent ben.
    3787   Ez tals es ricx que s’en peiura,
    3788   E·l pros creis ades e meillora.
    3789   Ez tals es ricx que viu aunitz,
    3790   E·l pros es onratz e servitz.
    3791   Tals es ricx que non es saubutz,
    3792   E·l pros es per tot mentagutz.
    3793   Ez tals es ricx qu’es pauc preisatz,
    3794   E·l pros es servitz e honratz.
    3795   Ez tals es ricx que·s gic mermar,
    3796   E·l pros vol s’ades eisausar.
    3797   Ez tals es ricx qu’es temoros,
    3798   E·l pros es ades coracios.
    3799   Tals es ricx qu’es d’avol paraige,
    3800   E·l pros eisausa son lignaige.
    3801   Tals es ricx qu’es volpiltz provatz,
    3802   E·l pros es temsutz e doptatz.
    3803   E tal es ricx qu’es d’avol guisa,
    3804   E·l pros miels valc en sa camisa
    3805   Quaranta ricx d’avol maniera.
    3806   E doncx malaventura fiera
    3807   Tota domna que don s’amor
    3808   A nul malvais per sa ricor,
    3809   Car non o fa mas per l’aver.
    3810   Mas aquella que·s vol tener
    3811   Ab lo pro, ama lialmentz
    3812   Ez ab lauzor de tuta gentz;
    3813   Per qu’ieu d’aquest no·m partirai,
    3814   Que senes dote l’amerai.
    3815   Mas ieu non sai jes, per ma fe,
    3816   Son cor, s’il s’azauta de me.
    3817   Si fa, que assatz en fes parer
    3818   Quant dis qu’ie·l puesc mels retener
    3819   Nuza, senes totz garnimentz,
    3820   Que s’eron ab armas cinc centz.
    3821   Ben soi folla, pauc ai de sen,
    3822   C’aiso dis per descelamen:
    3823   Per so qu’el vol de te emblar;
    3824   Vai lo tu mezeisa garar,
    3825   C’aici noca puis tu dormir.”
    3826   Ab tant va·s causar e vestir,
    3827   E fora s’en foras issida,
    3828   Can la gaicha de lla tor crida,
    3829   E la gent levon per la villa,
    3830   Que cascuns plain e crida e quilla,
    3831   E li borgeis e·l cavallier
    3832   Menon estrain dol e sobrier.
    3833   E las domnas e las donzellas
    3834   Ez aissi Brunesentz ab ellas
    3835   Son se prezas el dol a far.
    3836   E viratz lor pels deramar
    3837   E bater mans e ronper caras,
    3838   Que son blancas, frescas e claras.
    3839   E levon per la sala tuit
    3840   E menon tal crit e tal bruit,
    3841   Que Jaufre s’en es residatz.
    3842   Ez aisi com enrabiatz
    3843   En son lieg leva·s en sezentz.
    3844   “E Dieus,” dis el, “d’aquesta gentz!
    3845   Baron, e que avetz ausit?
    3846   Per c’avetz tan gran dol bastit?”
    3847   E cascun ab so qu’il tenia,
    3848   Va·l ferir. El crida: “Non sia!
    3849   Per Dieu, no m’aucisatz, seignor!”
    3850   “En fol villan, fill de traichor,
    3851   Car mort seretz senes doptansa!”
    3852   Qui·l fer ab coltel, qui ab lansa,
    3853   Qui ab espaza, qui ab masa,
    3854   Qui d’ascona, qui de connasa.
    3855   Anc non i ac negun dels cent
    3856   Non l’anes ferir mantenent
    3857   Un colp o dos o tres o quatre,
    3858   C’anc non ausi plus menut batre
    3859   Pairolliers ab quatre martels,
    3860   Qu’il lo ferion ab coultels
    3861   Ez ab espazas per poder.
    3862   E Jaufre es tornatz jazer;
    3863   E l’auberc, que fort es serratz,
    3864   E·l drap, on s’es envolupatz,
    3865   An lo defendut e garat,
    3866   Que non l’an en nul luec nafrat.
    3867   Il lo cujon ben aver mort,
    3868   Aissi l’an duramentz e fort
    3869   Ferit e machat e batut.
    3870   Ab tant ve·us lo cri remansut,
    3871   E·l cavallier tornon sezer:
    3872   “Oimais no·s cal paür aver,”
    3873   Fan cil, “d’aquest que ja s’en fuga,
    3874   Que sol non polsa ni remuga.
    3875   Süau poden oimais dormir,
    3876   Que no·us en cal per el gequir.”
    3877   E Jaufre estet si süau,
    3878   Qu’enten tot can dizon, e au.
    3879   E no·s vol moure de paor;
    3880   Antz prega Dieu, nostre seignor,
    3881   De bon cor, non jes per esquern,
    3882   Car esser cuja en enfern,
    3883   Tant li son tuit mal conpaignon.
    3884   Mas cant li menbra la faison
    3885   E la beutat de Brunesentz,
    3886   Es se meravillatz fortmentz,
    3887   Con pot entre tan mala gentz
    3888   Estar nul cors tant avinentz
    3889   Ni tan bels ni tan benestantz.
    3890   “Mas Dieus sai, que·l a donat tantz
    3891   De bon pretz e de bon saber,
    3892   Qu’en totas causas a poder
    3893   Autresi els mals con els bos.
    3894   Ben er donc cel benaüros,
    3895   Que s’amor pora gazainar
    3896   Ni lla pora nuza baisar.
    3897   Mas ieu non la puesc conquerer
    3898   Ses amor e ses far plazer,
    3899   C’ab forsa non la puesc amar.
    3900   E si tot o podia far,
    3901   Amors forsada non es bona;
    3902   Car qui de bon cor no la dona,
    3903   Falsa es e non a durada;
    3904   Mas cant d’amdos es altreiada,
    3905   Ambedui s’en podon jauzir.
    3906   Mais aiso no·m pot avenir,
    3907   Qu’ela·m don de tan bon talen
    3908   S’amor, con ieu l’am finamen,
    3909   Car ella non sap ren qui·m son.
    3910   Per c’eu non cre que s’amor don
    3911   Az home, se non sap qui sia,
    3912   Domna de tan gran cortesia.
    3913   Mas s’eu poghes cha remaner
    3914   Ab lei, que·l poghes far saber
    3915   Mon pretz e ma cavallaria,
    3916   Aissi pot esser que l’auria.
    3917   Ez aiso non puosc ieu ges far,
    3918   Si non volia mal menar
    3919   Ves lo rei que·m fes cavallier,
    3920   Tro que l’aia de son guirer,
    3921   Que tant aurai anat quiren,
    3922   Faicha pas o acordamen.”
    3923   Aissi ab se mezeis parlava
    3924   Ez eintz en son cor remenbrava
    3925   Los faitz e·ls ditz de Brunesentz,
    3926   A tant la gaita subtamentz
    3927   Egal de mieza noitz escrida
    3928   E las gens del castel resida.
    3929   E levon tuit comunalment,
    3930   Que neguns son par no·i atent.
    3931   E tuit comenson a cridar
    3932   E prenon tan gran dol a far,
    3933   Con se cascuns vis mort son paire;
    3934   Qu’ieu ni autre no·us pot retraire
    3935   Lo dol ni·l plor ni·l plant ni·l crit,
    3936   Que aquella gent an bastit.
    3937   E Brunesentz ab sas donzellas
    3938   Son si el dol a far enpresas,
    3939   E levon per la sala tuit,
    3940   Ez an mout estrain dol mogut;
    3941   Car quecx stortz sas mans e sos detz
    3942   E fer del cap a la paretz
    3943   Ez laisa·s en terra cazer,
    3944   Tan autz con es, per gran poder.
    3945   Mas Jaufre non s’es pas mogutz
    3946   Per tal, c’aissi es esperdutz,
    3947   C’ades cuja eser feritz.
    3948   Aissi es totz esbalauzitz,
    3949   Qu’a penas entent ren ni au
    3950   E dis a se mezeis süau:
    3951   “Mal estar fa ci, per mon cap.
    3952   E si Dieu vol que ja n’escap,
    3953   Ni puesc vius de saïn issir,
    3954   Antz me lasaria ferir
    3955   De .x. lansas per meig lo cors
    3956   O peçoiar a menutz tors,
    3957   Qu’ieu jamais en lor poder sia,
    3958   Car mout son d’avol conpagnia;
    3959   Qu’il non son jes omes carnal,
    3960   Aintz son diables, si Dieu mi sal,
    3961   Que son d’enfern vengut en terra,
    3962   Que de nueg menon aital guerra,
    3963   Can tota autra gentz deu pausar.
    3964   Mas, se Dieu mi vol aiudar,
    3965   Non sai m’atrobaran doman!”
    3966   Ez ab aitant lo crit reman,
    3967   Car grant pessa o an tengut.
    3968   E can fo ben tot remansut,
    3969   Que non auziras mot sonar,
    3970   E·l cavallier se van gitar
    3971   Torn lo leig causat e vestit
    3972   Ez aqui eis son adormit.
    3973   Mas Brunesentz ni dorm ni pausa,
    3974   Antz a consirer d’autra causa:
    3975   De Jaufre, com aia s’amor,
    3976   Car aur ni argent ni ricor
    3977   Non presa ves el un denier.
    3978   Car anc mais non vi cavalier,
    3979   Que tant en son cor li plagues,
    3980   Ne per cui tant la destrenges
    3981   Amor, con per aquest fasia.
    3982   E dis, si pot vezer lo dia
    3983   Que sos maritz er atraisaitz.
    3984   Mas Jaufre pensa d’autre faitz:
    3985   Con puesca de laientz eissir.
    3986   E can vi·l cavalliers dormir,
    3987   Levet en son lieg en sezentz.
    3988   Mais si el saupes veramentz
    3989   L’amor qui Brunesentz li porta,
    3990   No·l pogron far pasar la porta
    3991   Totas las jentz d’aquel castel;
    3992   Enantz n’i agra tal masel,
    3993   Que n’i agra gran ren de mortz;
    3994   Car .x. aitant fogra plus fortz,
    3995   Se Brunesentz li des s’amor.
    3996   Mas tal fereza e tal paor
    3997   A de quella gent qui lai son,
    3998   Que ja non cuja la sazon
    3999   Vezer, que lor sia escapatz.
    4000   Ab aitan es en pies levatz
    4001   E vi sa lansa e son escut,
    4002   C’om l’ac a un lancier pendut,
    4003   E pres o e pueis ten sa via.
    4004   Ez enaissi com s’en issia,
    4005   El a son caval atrobat,
    4006   Aissi com hom l’ac amenat,
    4007   Que anc non fon meintz fren ni sela
    4008   (Aquesta aventura fon bella);
    4009   E poia tot söau e gent,
    4010   Pueis eis de laïntz belament.
    4011   E cant fon de laentz eissitz:
    4012   “Dieus,” dis el, “en sia grazitz,
    4013   C’ara lor soi si escapatz;
    4014   Car anc no·n cujei tant honratz
    4015   Eissir, ne ab tant de salutz.
    4016   Mas mal m’es, car non ai sauputz
    4017   De lla bella domna qu’i es;
    4018   Car anc Dieus tan bella non fes,
    4019   Ni nulla ren tant no m’agrada;
    4020   Mas tant a de mala mainada,
    4021   C’om no·s deu entr’els estancar.
    4022   Mas si·m volgues s’amor donar
    4023   La domna, de cui la gent es,
    4024   Totz no·l presera un poges;
    4025   Ab sol qu’ela·s tengues ab me,
    4026   Ren no·m pogra nozer, so cre.”

 

 

 Biblioteca de Rialc

 1342-2649

 4027-5846