Br
Jaufre
2650 Ara·us vuoll de Jaufre contar,
2651 Con es maritz e angoissos
2652 E con esta totz vergoinos,
2653 Car non pot de laens issir
2654 Per ren qu’i puesca far ni dir.
2655 “A Dieus,” dis el, “glorios paire,
2656 Consi cujei ben a cap traire
2657 So per que sai era vengutz!
2658 Mas ara vei qu’es remansutz
2659 Mon pretz, que cuigiei anantir:
2660 Mais volgra ab armas morir
2661 O esser en cent luec plaiatz,
2662 C’aisi remaner encantatz,
2663 C’ara·n no·m puesc ieu plus valer.
2664 E Dieus, per que·n donest poder,
2665 Que sa intres ni aucises
2666 Aquest mal fat qu’aisi m’a pres?
2667 Qu’eu volgra mais qu’el m’ages mort;
2668 C’aras non ai ieu nul conort
2669 Ni jamais non verai, so cre,
2670 Monseiner lo rei ne el me.”
2671 Aisi·s pres a desconortar.
2672 Ab aitant el auzi cridar
2673 Gran ren d’enfant en auta vos:
2674 “Bels seiner Dieus, acoretz nos!”
2675 E va s’en lai de mantenen,
2676 Non ges süau, mas tot coren.
2677 Ez a una porta pasada
2678 D’una gran sala long’e lada.
2679 E pueis troba n’autra petita,
2680 Que fon barada et estanpida
2681 De dintz, et el pres a sonar
2682 E ben autamentz a cridar:
2683 “Obre!” Ez hom no·l sona mot.
2684 Ez el fer e dona e secot
2685 Tant, entro que tota l’a fraicha.
2686 Pueis sal laïntz, espaza traicha,
2687 Ez a lai trobat lo mezel,
2688 Que tenia un gran coultel,
2689 Ab que avia mortz .vii. enfantz.
2690 Et ac n’i de paucs e de grantz
2691 De .xxv. entro a trenta,
2692 Que cascuns plora e gaimenta.
2693 E Jaufre ac ne pïetat
2694 Ez a tal al mezel donat
2695 Del pe, qu’en terra·l fes venir;
2696 E pueis volc l’autra ves ferir.
2697 Ez el escrida son seignor,
2698 Car totz tremola de paor.
2699 “Per Dieu, n’enflat mezel, puinais,”
2700 Dis Jaufre, “ja ne·l veiretz mais,
2701 Car mortz est veramentz de plan.
2702 E vos perdres ades la man,
2703 Cela ab que·m fezes la figa,
2704 Que jamais non m’en faretz miga!”
2705 Ez a·l tal sus el man donat,
2706 C’al primier cop l’en a portat
2707 E·l mezel es el sol casutz
2708 E pueis leva totz esperdutz
2709 E gieta·s al pes de Jaufre
2710 Ez escrida: “Seigner, merce!
2711 Aisi estet Dieus en la cros,
2712 Que Dieu aia merce de vos.
2713 Franc cavallier, non m’aucisatz,
2714 Que mout gran picat fariatz;
2715 Qu’iratz e forsatz e marritz
2716 Ai aquest set enfantz delitz.
2717 E de totz devia aital far,
2718 Que·l sanc me fazia ajostar
2719 Mon seignier saïns malgrat mieu.
2720 E no·us ment, fe que deg a Dieu,
2721 Per so que baignar se dovia
2722 Per garir de la mezellia.”
2723 Dis Jaufre: “Ara·m digas ver,
2724 Si a vida vols remaner,
2725 Si·m poiras de saïntz gitar.”
2726 “O ieu, seiner, si Dieu mi gar,”
2727 Dis el, “se vos m’aseguratz,
2728 Mantenentz en seretz gitatz.
2729 E dic vos que si m’aucises
2730 E·ls encantamentz non sabes,
2731 Que son saïns esquius e grantz,
2732 Estar sai podetz .c. mil antz,
2733 Que ja non eissiretz per ren.”
2734 “Ara,” dis Jaufre, “m’en conven,
2735 Que tu aissi m’o atendras.”
2736 “O ieu, per ma fe, si Dieus plas,”
2737 Dis lo mezel, “mout volentiers.”
2738 “Ara,” dis el, “doncs vai primier,
2739 Qu’ieu t’asegur, e gieta m’en!”
2740 “Seignier, non puesc tan subtamen;
2741 Car non podetz tan leu eissir,
2742 C’ancar vos es mais a suffrir
2743 De mal que non avetz suffert.”
2744 “Digas m’o tost a descubert,
2745 Si m’en poiratz gitar o non.”
2746 “Seigner, o ieu.” “Digas donc con!
2747 No·m fasas mais entremusar,
2748 Qu’ieu me tarse e mon anar.”
2749 “Seiner,” dis el, “se m’aiut fes,
2750 Aquel que l’encantament fes,
2751 L’establi d’aquesta faison:
2752 Que totz hom qu’en esta maison
2753 Intres, que ren sai forfeses,
2754 Remaner l’avenia pres,
2755 Tro que mon seiner l’en trasia,
2756 Que malament lo destrusia.
2757 Ma sus en aquela paret
2758 A una testa de toset
2759 Enclausa en una fenestra.
2760 E vos prendetz aquela testa
2761 E ronpetz la: e mantenen
2762 Ira s’en tot l’enchantamen.
2763 Mas ben a ops siatz garnitz,
2764 Que malamentz sereç feritz.
2765 Car tota esta maison caira,
2766 C’ab l’encantamen s’en ira.”
2767 Dis Jaufre: “E dises me ver?”
2768 “O ieu, seiner, no·us cal temer.”
2769 “Tota via m’en voil garar.”
2770 E va·l aqui mezeis liar
2771 Los brasses estreitz e calcat
2772 Ez en apres a·l comandat
2773 A la pulcella e dis li:
2774 “Damisella, fatz o aisi:
2775 Aquest mezel me gardatz ben,
2776 E si me ment de nula ren,
2777 A mala mortz lo·n faitz morir!”
2778 E pueis manda·ls en totz eissir,
2779 Ez el reman tot solamen.
2780 Pueis laça son elme luzen
2781 Ez es vengutz a la fenestra.
2782 Ez a vista laïntz la testa
2783 Azaut’e bella e ben faicha,
2784 Ez aqui eis el la n’a tracha
2785 E va la en un banc pausar.
2786 E pueis va sus tal colp donar,
2787 Que tota l’a per mieg partida.
2788 E la testa sail sus e crida
2789 E sibla e mena torment,
2790 Que par que tuit le alement
2791 E·l cels e la terra s’ajusta.
2792 E non roman piera ni fusta,
2793 Que l’uns ab l’autre no·s combata
2794 E que sobre Jaufre non bata
2795 E no·l fera de tal mesura,
2796 Que gran vertu er, si o dura.
2797 Ez es escur e tona e plou.
2798 E Jaufre esta que no·s mou,
2799 Antz met l’escutz sus en la testa.
2800 E causon fauser e tenpesta;
2801 E no·i a trau ni cabrion,
2802 Teule ni peira ne cairon,
2803 Que no·l don un colp o un burs.
2804 E·l cels es trebols et oscurs,
2805 E leva·s un aurajes grantz,
2806 Que tot ne porta entrenantz,
2807 C’a pauc Jaufre non a portat,
2808 Se non aghes Dieu reclamat.
2809 E levet tan grant polveriera,
2810 Tal tabuis e tal fumadiera,
2811 Que non pogratz lo ciel vesser.
2812 E pieras prendon a caser
2813 E lanps e fousers mout soven.
2814 Ez anet s’en ab aquel ven
2815 Tota aquella maldicion,
2816 Que non reman de la maison
2817 Fundamenta ne nulla res,
2818 Plus que si anc ren non aghes.
2819 E Jaufre reman tot causat,
2820 Que tant fo feritz e machatz,
2821 C’a pena se pot consel dar.
2822 E va s’en una part gitar,
2823 Car totz es las e pesoiantz.
2824 E la femna ab los enfantz
2825 E la pulcella e·l lebros,
2826 Que s’eron luein d’aqui rescos
2827 En una gran rocha taillada,
2828 An vist consi s’en es anada
2829 La maison ab l’encantamen.
2830 E son ves el vengut corren
2831 E troban lo jazen tot las:
2832 “Franc cavallier, e con estas?”
2833 Dis la pulcella tot rizen.
2834 Ez el li respon ben e gen:
2835 “Non ai plaga ni colp mortal,
2836 Mas mout aurai sofert gran mal,
2837 E voil m’aici un pauc pausar.”
2838 Ez ella·l vai senpres baisar
2839 La boca e·ls uels e la cara.
2840 Ez ab aitant el se regara
2841 Ves la femna que·s vi denan:
2842 “Femna,” dis el, “as ton enfan?”
2843 “O ieu, seiner, vostra merce.”
2844 “Ara,” dis el, “donc per ta fe,
2845 T’en vai ab aquesta pulçella,
2846 Que tantz es avinentz e bella,
2847 E mena·ls enfant e·l mezel.
2848 E non finetz tro al castel
2849 De Carduol al bon rei Artus.
2850 E prec vos que·l contetz cascuns
2851 Vostra ventura em per se,
2852 E faitz li·n gracias da part me!”
2853 Pueis a son caval demandat,
2854 E senpre lo l’a amenat
2855 La femna, que garat l’avia,
2856 Que l’ac faitz passer tota via
2857 De bel’erba fresca e creguda,
2858 E pueis a·l sa lansa renduda.
2859 Ez vai lo caval recinglar,
2860 Pueis s’apareilla de puiar.
2861 E la pulcella venc denan
2862 Tot humilmen e tot ploran:
2863 “Franc cavallier, onratz e pros,
2864 E non anaretz vos ab nos
2865 Lai, on nos voletz enviar?”
2866 “Non ieu jes, que non o puesc far,
2867 Car tarzar mi poria trop,
2868 Aintz seguirai cel que non trop;
2869 Que ja enantz non aurai ben
2870 Ne alegrier de nulla ren
2871 Ne pausa, tro l’aia trobat,
2872 Ni verai lo rei a mon grat.”
2873 “Ara·m digatz, fe que·m devetz,
2874 Qui est aquest, c’aisi·l queretz
2875 Tan fort ni tan cochosamentz?”
2876 E Jaufre respon bonamentz:
2877 “Pulcella, el a non Taulat,
2878 Que a gran tort e a pecat
2879 Auci l’autrier un cavallier
2880 Lonc la raïna Gillamier.
2881 Ez ieu irai lo tant cercar,
2882 Tro que puesca l’onta venjar,
2883 O ben leu doblarai la mia.
2884 Enaissi, com Dieu vora, sia;
2885 A cui el en dara, si·n aia,
2886 Al desastruc la pena caia!”
2887 “Seiner, ara·n digatz, per Dieu,
2888 Vostre non, e no·us sia greu,
2889 Si vos platz, que saber lo vuel.
2890 Car cant ieu serai a Carduel
2891 Denan lo rei, on anc non fui,
2892 Ja no·l sabria dir de cui
2893 M’ages faicha tan gran honor,
2894 Ni de cui l’en tenges lausor.”
2895 “Pulcella, ieu ai non Jaufre.
2896 E si·l reis demanda de me,
2897 De Jaufre, lo fill de Dovon,
2898 Li digatz que·us trais de prison.
2899 Mas non sai ieu consi·us n’anes,
2900 Car non avetz en que puies.”
2901 “Seiner, tot per la vostr’amor,
2902 Cui am e teing per mon seinor,
2903 Li rendrai ieu,” dis lo mezel,
2904 “Son palafre e son mantel,
2905 Car ieu o ai ben estuiat.”
2906 Dis Jaufre: “Mout as ben parlat.”
2907 Et ab aitant el es puiatz
2908 Et a·ls tot a Dieus comandatz.
2909 Ez enaissi el tenc sa via
2910 Totz sols sens autra conpagnia.
2911 Aisi Jaufre s’en vai de pas,
2912 Car totz es enuiatz e las.
2913 Et la pucella autressi
2914 Ab los autres part se d’aqui.
2915 E non a gaire sejornat,
2916 Tro que son a Carduol intrat,
2917 On troberon lo rei Artus
2918 Tot escarit, que non ac plus,
2919 De .dc. cavallier, so cre;
2920 Car non ac retengutz ab se,
2921 Mas cel que l’eron plus privat,
2922 Que tuit li autres s’en son anat.
2923 E la pulcella es venguda
2924 El palais ez es desenduda,
2925 E tuit la prenon a garar
2926 E l’un a l’autre demandar:
2927 “On se pot esser ajostada,”
2928 Fan cil, “tant estraina mainada;
2929 Qui queron, ni que volon dir?”
2930 E tuit se’joston per auzir
2931 Torn lo rei, que volon saber,
2932 Que en la cort venon querer.
2933 E la pulcella venc primera,
2934 E·ill cavallier fan li cariera,
2935 Entro que denan lo rei fon;
2936 E pueis comensa sa raizon:
2937 “A quel seiner, qu’es poderos,
2938 Reis, seiner de vos e de nos
2939 E ve e sap d’aqui, on es,
2940 Totz los mal que son faitz e·l bes,
2941 Que sobre se non a seignor,
2942 Si·l platz, cresca vostra lauzor
2943 E mantenga vostra mainada,
2944 Que tant es bona ez honorada!”
2945 E·l reis respon: “E vos, pulcella,
2946 Sal Dieu, que tant es bona e bella
2947 Ez enseinada e cortesa!
2948 E vuel que·n digatz, se no·us pesa,
2949 Don es, ne que venetz querer.”
2950 “Seiner, ben o devetz saber,”
2951 Dis la pulcella, “per razon;
2952 Daus part Jaufre, lo fill Dovon,
2953 Vos faitz gracias de ma vida,
2954 Qu’el m’a estorta e garida
2955 De mort; e dirai vos, consi,
2956 Enantz que ja·m parta d’aqui.
2957 Uns cavalier de gran valor,
2958 Que non cujava que meillor
2959 N’aghes en tant con·l segle dura,
2960 Que anava per aventura,
2961 Per mostrar sa cavaleria
2962 Ab me, que trais de Normandia,
2963 Que per s’amor lasei ma maire
2964 E tota la terra mon paire,
2965 Del conte Ribert de Dinsaure,
2966 Que ben avetz auzit mentaure;
2967 Ez aviam aissi anat
2968 Set mes e mout mal pas passat,
2969 Moutz encontres e mouta guerra,
2970 Tro que venem en questa terra,
2971 On un mezel nos aissailli.
2972 Ez anc hom tan estrain non vi,
2973 Tan orre ne tant desguisat,
2974 Que non auria tan aturat,
2975 Si m’auzia sa fason dir,
2976 Se pogues tenir d’escopir,
2977 Tant era de laia fason.
2978 E portet al col un baston;
2979 Ez anet mon amic ferir,
2980 Si que·l fes tot esaboizir.
2981 Pueis pren lo en luec d’un enfan
2982 E det n’en terra tal creban,
2983 Que·ls ueil li fes del cap saillir
2984 E las cervellas espandir.
2985 E me levet del palafre
2986 Senpre e portet m’en ab se,
2987 Tro que fom dentre a son estar.
2988 Pueis va mi sus un lieg gitar,
2989 On me volc forzar et aunir.
2990 Ez esquintet me mo vestir
2991 Tro aval desotz la ceintura.
2992 E Dieus per gran bonaventura,
2993 Qu’eu reclamava mout soven,
2994 Trames me Jaufre mantenen,
2995 Que·m deliuret de son poder.
2996 E puosc vos dire ben en ver,
2997 Que maior batailla non vis
2998 Ni home qui tant fort feris,
2999 Co·l mezel feria Jaufre;
3000 C’ancaras tres vetz, per ma fe,
3001 Cujei en ver que l’ages mort,
3002 Que no·i avia nul conort;
3003 Tro que vi que l’ac abatut,
3004 Que ac lo bratz e·l pe perdut
3005 E la testa per mieg trencada.
3006 E ve·us, coisi m’a deliurada
3007 Jaufres. E fes me convenir
3008 Que a vos o venghes grazir.”
3009 Ez apres la femna contet,
3010 Com son enfant li deliuret,
3011 Que·l mezels en portava pres,
3012 Que·l fes la figa, cant lo·l ques,
3013 Per que s’en gazainet moinon.
3014 E cant ac dita sa raizon,
3015 E·l mezel a apres contat,
3016 Consi a longamentz reinat,
3017 Ni per que·ls enfantz aucisia,
3018 Ni con son man perdut avia;
3019 Ez apres co·l mostret la testa,
3020 Que gitava lams e tenpesta,
3021 On era totz l’encantamentz;
3022 Ni consi l’aura e·l pols e·l ventz
3023 En portet tota la maison;
3024 E·l trabail e la passion,
3025 Qu’a Jaufre avenc a soufrir,
3026 Antz que anc en poghes issir.
3027 D’aquest avetz assatz ausit,
3028 Que lor mesaige an fornit;
3029 E lassem los oimai estar,
3030 Que de Jaufre vos vuol parlar,
3031 Que s’en vau tot jen e süau
3032 E non troba ni ve ni au
3033 Ome que·l diga veramen
3034 Novas d’aicel que va queren.
3035 Ez es totz las ez enuiatz;
3036 Que tant es feritz e machatz
3037 E tant a estat de manjar
3038 E de dormir e de pausar,
3039 C’ades se cuita renlinquir,
3040 Car no·s pot el caval tenir.
3041 Tal son a, qu’ades va dormen
3042 Ez ades zai e lai volven,
3043 C’ades a paor de cazer.
3044 Ez aissi anet tro al ser,
3045 Que non ten cariera ne via
3046 Ni non ve ni sap on se sia
3047 Mas lai on son cavals lo mena.
3048 E la nuitz fon bella e serena,
3049 Que non es trebols ni escura.
3050 Ez es vengutz per aventura
3051 En un vergier totz claus de marbre,
3052 Qu’el mon non cre que aia arbre,
3053 Per so qu’el sia bel ni bos,
3054 Que no·n i aia un o dos,
3055 Ni bona erba ni bella flor,
3056 Que laïns no·n aia largor.
3057 Ez eis ne una flairor tan grantz,
3058 Tan dousa e tan ben flairantz,
3059 Con si fos dins de paradis.
3060 Ez aitant tost co·l jorn faillis,
3061 E·ls auzel d’aquella encontrada
3062 Tot intorn una grant jornada
3063 S’en venon els arbres jogar.
3064 E pueis comenson a cantar
3065 Tan süau e tan dousamentz,
3066 Que non es negus estrumentz,
3067 Que fasa tan bon escoutar;
3068 E tenon o tro al jorn clar.
3069 E·l vergier es d’una pulcella,
3070 Que a nom Brunesentz la Bella,
3071 E son castel a nom Monbrun.
3072 E non cujes ges que sol un
3073 N’aia, enantz n’a d’autres moutz;
3074 Mas Monbrun es lo cap de toutz
3075 E deu aver la seignoria.
3076 Mas la pulcella non avia
3077 Paire ni maire ne marit
3078 Ni fraire, car tuit son fenit
3079 E mort e del segle pasat.
3080 Ez ela ten la eritat,
3081 Que non i a autre seignor.
3082 Ez el castel a grant ricor
3083 De menistraus e de borjes
3084 E de joves omes cortes,
3085 Que tot l’an son alegoratz
3086 E mantenon gautz e solatz,
3087 E joglars de moutas manieiras,
3088 Que tot jorn van per las carieiras
3089 Cantan, trepan e baorden,
3090 E van bonas novas dizen
3091 E las proessas e las guerras,
3092 Que son faichas en autras terras.
3093 E a·i domnas ben enseinadas,
3094 Gent parlantz e acustumadas
3095 De gent acuillir e d’onrar
3096 E de totas proesas far.
3097 Tant an lor cors prisatz e gais,
3098 Que cascuna dis que val mais
3099 De l’autra, e·s ten per plus bella.
3100 E si hom d’amar las apella,
3101 Saubon ou gent e asaut dir
3102 O d’autreiar o d’escondir.
3103 Ez el castel a .vii. portiers,
3104 Que cascun a mil cavaliers,
3105 Que garon .vii. portas qu’i a.
3106 E cant nul hom guerra lor fa,
3107 Aqui mezeis son tuit ensemtz;
3108 Ez aisi o a tengut long temtz.
3109 E cascun entent en amor
3110 E cuja amar la meillor,
3111 Per que son totz pros e valentz
3112 Ez enseinat es avinentz,
3113 E cavalliers meravillos.
3114 Car per amor es hom plus pros,
3115 Plus gai e de maior largesa
3116 E miels s’en gara d’avoilesa;
3117 Car avol hom non gara ren,
3118 Que·s voilla diga mal o ben,
3119 Per que son tuit abandonat
3120 Per so, car non son ren presat
3121 En avolesa far ni dir.
3122 Mas que son pretz vol enantir
3123 Deu·s eser larcs ez avinentz
3124 Ez amoros a totas jentz.
3125 Aital son tuit cil del castel,
3126 Que non i a un, lag ni bel,
3127 Que tuit non sion agradiu,
3128 E que malvestat non esquiu.
3129 E·l palais es bastit aitals:
3130 De grans peiras grossas carals,
3131 E tot entorn claus e muratz
3132 E menudamentz bataillatz,
3133 E las tors brunas ensamentz.
3134 Et a·n el meig mout ricamentz
3135 Una auta e fortz e dricha,
3136 Que ja non er per gent destrecha.
3137 Ez a·i de donzellas .v. centz,
3138 Que totas servon Brunesentz
3139 A son plazer la noitz e·l dia.
3140 Mas Brunesentz a segnoria
3141 Sobre totas de gran beotat;
3142 Que cant hom auria cercat
3143 Tot est mon e pueis mentagudas
3144 Totas cellas que son nascudas,
3145 Non auria om una trobada
3146 Tan bella ni tan jen formada.
3147 Que sol sos beiltz ueils e sa cara
3148 Fai oblidar, qui ben l’esgara,
3149 Totas cellas que vistas a,
3150 Que ja sol nom l’en menbrara.
3151 Car plus est fresca, bella e blanca,
3152 Que neus galada sus en branca,
3153 Ni que rosas ne flor de lis;
3154 Que sol ren no·i a mal asis,
3155 Desavinent ni laig estan.
3156 Aisi es faicha per garan,
3157 Que non i a ops ne mais ne mentz.
3158 E sa boca es tant plazentz,
3159 Que par, qui ben la vol garar,
3160 C’ades diga c’om l’an baisar.
3161 E fora bellazor dos tantz,
3162 Mas non fon prop a de set antz,
3163 Ses ira ni ses consirer;
3164 Que non pot aver alegrier,
3165 Antz l’aven quec jorn a laisar
3166 Catre ves en gran dol a far,
3167 E cada nueg leva·n tres ves
3168 E plora·n tan, que lassa n’es,
3169 E mena·n un dol tan esquiu,
3170 Que meravillas es con viu,
3171 Ni con pot dormir ni pausar.
3172 Mas los auzel vai escoltar
3173 Del vergier qu’es al pe del mur;
3174 E cant los au, esta segur
3175 E dorm un pauc; e pues resida
3176 E leva sus e plain e crida.
3177 E tota la gent de sa terra
3178 Mena aquesta eisa guerra,
3179 Que cascun plora e crida e plain,
3180 Jove e viell, petit e gran.
3181 E Jaufre es canbaterratz
3182 Ez es en el vergier entratz
3183 Per una porta c’a trobada,
3184 Gran e bella e ben obrada.
3185 Ez a·l fren al caval ostat
3186 E laisa·l a sa volontat
3187 Paiser de bella erba fresca,
3188 Que·l reven lo cor e·l refresca.
3189 E pueis met lo scu a son cap,
3190 Ez anc per bruida ne per gap
3191 Ne per neguna ren c’ausis,
3192 Non laisset que non s’adormis,
3193 Car fort petit enten ni au
3194 Ez es se adormis tot süau.
3195 E Brunesentz ten son solatz
3196 Ab sos cavalliers plus privatz
3197 En son palais apres sopar,
3198 Tro que fon ora de colgar.
3199 E a ditz: “Partan cort oimais!”
3200 E tuit deliuron lo palais.
3201 E pueis entra s’en Brunesentz
3202 En sa canbra privadamentz
3203 Ab cellas qu’i·l devon servir.
3204 E cujet los auzels auzir
3205 Aisi con cada nueg sol far
3206 Que cantavon a son colgar:
3207 E no·ls au, de que es mout irada,
3208 E dis que bestia es entrada
3209 Per atrasaig en son vergier,
3210 O cals que estrains cavallier
3211 “Per mon enuc e per mon mal.”
3212 E fa sonar son senescal
3213 Az una pulcella tot jent.
3214 Ez el es vengut mantenent
3215 E demanda·l: “C’avetz ausit?”
3216 “Fort mal,” dis ella, “m’a servit
3217 Cels qu’es en mon vergier entratz
3218 Ez a·ls auzels espaventatz
3219 Ni·ls a faitz gequir de cantar,
3220 Que greu poria oimais pausar.
3221 E anatz vezer qui la·n es,
3222 E si es hom, sia mort o pres!”
3223 “Domna,” dis el, “mout volontiers,”
3224 Ez a sonatz dos escudiers.
3225 E cascun pres un gran brandon
3226 E van s’en lai as esperon.
3227 E can son el vergier intratz,
3228 An Jaufre laïns atrobatz
3229 Dormen, a son cap son escut.
3230 E·l senescals per gran vertut
3231 Sona Jaufre c’an sus coren;
3232 Mas el non au ren ni enten.
3233 Ez el lo bursa e·l secot:
3234 “Atrasag ne leveretz tot,”
3235 Dis lo senescals, “o i mores!”
3236 Ab tant es residatz Jaufres;
3237 Ez es se levatz en sezentz
3238 E respondet cortesamentz:
3239 “Franc cavallier, per Dieu non sia,
3240 Vailla mi ta cavallaria,
3241 Tos pretz e ton ensignamentz;
3242 Laisa·m dormir a mon talentz!”
3243 “Ja,” dis el, “no·i dormiras plus,
3244 Antz ne venras ab me lai sus
3245 Denan ma domna, si be·t pesa;
3246 Qu’entro c’aia venjansa presa
3247 De te, non aura alegrier,
3248 Car anc intrest en son vergier
3249 Per sos auzels espaventar
3250 E l’as tout dormir e pausar.”
3251 So dis Jaufre: “Si Dieus mi vagla,
3252 Non la·m menares sans batailla,
3253 O tro que aia pron dormit.”
3254 E·l senescals, cant a auzit
3255 Que batailla quer e demanda,
3256 A un dels escudiers comanda
3257 Que·l fasa sas armas venir.
3258 E Jaufre es tornat dormir
3259 E dormi tan, tro l’escudier
3260 Ac aportat al cavallier
3261 Armas e adug son caval.
3262 E pueis crida: “Va sus, vasal,
3263 Que cavalier as atrobat!”
3264 E Jaufre non a mot sonat,
3265 Aisi dorm apresadamen.
3266 Ez el lo socot e l’espein,
3267 Tant entro que residat l’a.
3268 E can el vi que no·n guara,
3269 Respont, e ve·l vos sus levat:
3270 “Cavallier,” dis el, “gran pecat
3271 As de me, car no·m vols laisar
3272 Dormir, c’a penas puesc durar,
3273 Tal son ai e tan sui machatz.
3274 E pueis vei que ta volontatz
3275 Es que·t voillas ab me conbatre,
3276 Si·t puesc de ton caval abatre,
3277 Lasar m’as pueis dormir?” “O ieu,”
3278 Respont lo senescals, “per Dieu,
3279 Que de me non aias paor.”
3280 E Jaufre ves son caval cor
3281 E mes lo fre e pues a·l cenglat,
3282 E ve·l vos mantenent puiat,
3283 Ez es vengut de gran randon
3284 Ves lo senescals, lai on fon.
3285 E·l senescals de gran aisir
3286 Venc ves el e vai lo ferir,
3287 Mas non l’a crolat ne mogut,
3288 E Jaufre fer el per vertut
3289 Tal colp, que a terra l’a mes.
3290 “Oimais,” dis el, “sol que no·us pes,
3291 Me laisaretz dormir, so cre.”
3292 Dis lo senescals: “Per ma fe,
3293 O ieu, que asatz n’as razon.”
3294 E pueis torna s’en d’esporon,
3295 Totz vergoinos e totz iratz.
3296 E cant fon el palais entratz,
3297 Troba sa domna Brunesen,
3298 Que·l demanda: “Venetz vos en?
3299 Que avetz el vergier trobatz?”
3300 “Domna, un cavalier armatz,
3301 Que ja meillor no·n qual querer.
3302 E dormia de tal poder,
3303 C’a penas lo poc residar.”
3304 “E con l’avetz laisat anar?
3305 Per que no·l m’avetz amenat?
3306 Ja per so non l’aiatz laisat,
3307 Que ja, tro que·l veia pendut,
3308 Non manjarai, se Dieus m’aiut!”
3309 Ez el li respon: “Per ma fe,
3310 Domna, non vol venir per me,
3311 Ni·l puesc de son dormir levar.”
3312 “Non?” dis ella; “faitz mi sonar
3313 A la gaita mos cavalliers!”
3314 “Domna,” dis el, “mout volontiers.”
3315 El fa a la gaita cridar
3316 Los cavalliers et ajostar,
3317 Que vengut n’i a ben cinc centz
3318 En petit d’ora tot correntz;
3319 E son garnitz en mieg la sala.
3320 E Brunesentz irada e mala
3321 Dis lor: “Barons, un cavalliers
3322 Mals e orgoillos e sobriers
3323 S’en es en mon vergier entratz,
3324 Que m’a·ls auzels espaventatz
3325 Per mon enuig e per mon mal.
3326 E no vol per mon senescal
3327 Venir a me, tant a d’orguel.
3328 E s’ieu la testa no l’en tuel,
3329 O no·l faitz morir a dolor,
3330 Jamais non vuel tener honor.”
3331 Ab tant un cavalier repos,
3332 C’om apella Simon lo Ros,
3333 Beltz e grantz e fortz e sobriers
3334 E meraveillos cavalliers:
3335 “Domna,” dis el, “ieu lai irai,
3336 Si vos voletz, adur lo·s ai,
3337 Si·l puesc trobar, o viu o mort.”
3338 “Seiner,” dis ela, “si vol fort.”
3339 Dis lo senescals: “Per mon cap,
3340 Simon, non o tengatz a gap,
3341 Mout sap ben defendre sa capa;
3342 Be·l tenc per pros, qui lla·l arapa.”
3343 E Simon es ab tant puiatz
3344 Ez es s’en el vergier entratz,
3345 On a trobat Jaufre dorment,
3346 Ez ascrida mout autament:
3347 “Sus, cavallier, leva d’aqui!”
3348 E Jaufre no·s mou, que dormi
3349 Tant fort, que ren non au qui·l sona.
3350 E·l cavalliers gran colp li dona
3351 De ll’arestol sus el costat.
3352 Ab tant ve·us Jaufre sus levat,
3353 E dis: “Cavallier, gran tort as,
3354 Can ferit ne residat m’as,
3355 Pos m’aviatz asegurat.
3356 Pauc a ta fiança durat,
3357 Mout as faicha grant villania.
3358 Laissa·m dormir, per Dieu te sia,
3359 Que ja ves que non puesc durar,
3360 Tal son ai, ni em pes estar.”
3361 So dis Simon: “No·i dormiras
3362 Oimais; e se ades no·n vas
3363 Ab ben a ma domna parlar,
3364 Mal gra tieu t’i farai anar.”
3365 E Jaufre ab aitant respos:
3366 “Antz er vist, de me e de vos
3367 Cals er plus fort ni plus sobriers,
3368 Pos no·n puesc escanpar estiers.”
3369 Ab tant es el caval puiatz
3370 Ez es se ves Simon giratz.
3371 E Simon de gran volontat
3372 Venc ves el ez a·l tal donat,
3373 Que la lansa frais en l’escut.
3374 E Jaufre fer lui per vertut,
3375 Si que no·l poc arson tener;
3376 E va de tal guiza cazer,
3377 C’ab un pauc non es degolatz.
3378 E Jaufre venc totz abrivatz
3379 Sobr’el, que·l vol anar ferir,
3380 Mas Simon, cant lo vi venir,
3381 Escrida: “Cavallier, merce!
3382 Non moira, c’ainsi·m rent a te.”
3383 “E si t’asegur de morir,”
3384 Dis Jaufre, “laissar m’as dormir?”
3385 “Oc, tot a vostra volontat,
3386 Que no·us volgra aver tocat
3387 Per aitan con ieu puesc donar.”
3388 E Jaufre a·l laissat estar
3389 E deisen, pueis es se colgatz
3390 Aqui, don si era levatz,
3391 Ez aqui es fon adormitz.
3392 E Simon torna s’en maritz,
3393 Son cap clin e totz vergoinos;
3394 E fon deriere totz terros.
3395 E venc el palais tot söau,
3396 Que non fes la meitat d’esclau,
3397 Que avia faitz al eissir.
3398 E·l senescal, que·l vi venir,
3399 Comenset un pauc a sorire
3400 E pres a Brunesentz a dire:
3401 “Domna, fug s’en vostre guerrier,
3402 Que ve·us vengut lo cavallier
3403 E non n’a minga amenat;
3404 Ieu cre que l’aia segurat.”
3405 Respont Brunesentz: “Ja, per Dieu,
3406 Vostre seguramentz ni·l sieu
3407 No·l tenra pron, qu’ieu no·l desfasa,
3408 Enans que ja manju ni jasa.”
3409 Ab tant respos un cavalliers,
3410 Que fon un d’aquels .vii. portiers,
3411 Que a mil cavallier sot se:
3412 “Domna, si·us voletz, per ma fe,”
3413 Dis el, “ieu l’adurai ades.
3414 Non es tan mal ni tan engres,
3415 Qu’ieu mal grat sieu no·l vos aduga,
3416 Sol Dieus voilla qu’el non s’en fuga.”
3417 “Seiner, ja non s’en fugira,”
3418 Dis Simon, “antz vos atendra;
3419 Que s’aghes talent de fugir,
3420 Ja no·s fora tornatz dormir.
3421 E no·l n’adugatz laiamen
3422 Ni no·l fasatz descausimen;
3423 Car mout seria grantz peccatz,
3424 Que mout es pros es enseinatz.”
3425 Ab tan respon lo senescal:
3426 “Aisi·m defenda Dius de mal,
3427 Com el se defendra de vos!
3428 E non es tan d’anar cochos,
3429 Que tot de pas no·us en tornes.”
3430 E·l cavalliers totz esdemes
3431 Ez es s’en el vergier entratz
3432 Ez aissi con venc abrivatz,
3433 Atrobet Jaufre que dormi,
3434 Ez escrida: “Leva d’aqui,
3435 Cavalliers, que ades morras,
3436 Se denan ma domna non vas!”
3437 E Jaufre non a mot sonat.
3438 “Tot iretz sus, mal vostre grat,”
3439 Dis lo cavaliers, “per ma fe;
3440 E totz venretz a sa merce
3441 De ma domna, non es tan mals;
3442 Que ja Simon ne·l senescals,
3443 Se tot vos an asegurat,
3444 No·us i valran.” Et a·l donat
3445 Tal colp, que tot l’a fag sorzir.
3446 E Jaufre, cant si sent ferir,
3447 Leva sus totz eisaborzitz:
3448 “Dieus,” dis el, “con son escernitz,
3449 Car anc lassei aquest anar,
3450 C’aisi·m fer e·m ven reisidar.
3451 El a gran dreitz e ieu ai tort,
3452 Car anc n’escanpet meintz de mort,
3453 Pos doas ves m’ac escernit
3454 Ni de fizansa m’ac mentit.”
3455 E·l cavalliers a escridat:
3456 “Sus iretz, en villan enflat,
3457 Empachatz, plen de desmesura,
3458 Que per vostra malaventura
3459 Cha entres, que vos es venguda;
3460 Que ma domna s’es irascuda,
3461 Que des menbres vos desfara.”
3462 So dis Jaufre: “Non fara ja,
3463 E poiriatz o dir plus jen;
3464 Car qui parla vilanamen
3465 Aqui, on non a nul poder,
3466 Nozer li pot e non valer.
3467 Ez ieu ai ne fort avol grat,
3468 Car vos ai doas ves lassat
3469 Annar, que·m viniatz ferrir;
3470 Ben m’en deu aiso avenir.
3471 E pueis vei que tan gran talen
3472 N’avetz, no·us en penra tan jen
3473 Esta terza, si Dieu m’aiut.”
3474 E pres sa lansa e l’escut
3475 Ez es deliuramentz puiatz
3476 E ves lo cavallier giratz.
3477 E·l cavallier, que·l vi venir,
3478 Venc ves el e vai lo ferir,
3479 Si que tota la lansa prisa.
3480 E Jaufre fer el de tal guisa,
3481 Que·l escut e·l bratz l’a passat
3482 E l’ausberc ronput e fausat,
3483 Si que la lansa·l met el cors,
3484 Que mais d’un palm en par defors,
3485 Ez anet en terra cazer.
3486 E Jaufre tira per poder
3487 La lansa, si que la·n a traicha,
3488 Qe non es fenduda ni fraicha;
3489 Puis venc li desus mantenen.
3490 E can vi que tan malamen
3491 Es nafratz, que grieu pot garir:
3492 “Oimais mi lassaretz dormir,
3493 Per mon cap,” dis el, “mal grat tieu;
3494 C’aisi consi·t tolghes lo fieu
3495 O t’agues requist o roubat,
3496 M’avias tres ves residat.
3497 Mas oimais non mi faras nausa;
3498 Antz cug que dormirai a pausa,
3499 Que non m’en cal per te gequir.”
3500 Pueis desen e torna dormir.
3501 E·l cavalliers es remansutz
3502 Nafratz e jatz totz estendutz
3503 El sol. E·ls escuders amdos
3504 Vengron coren ab los brandos,
3505 Can lo viron aisi cazut,
3506 Ez an lo mes en son escut.
3507 E pueis an l’el palais portat,
3508 On son li cavallier armat.
3509 E Brunesentz, que·l vi venir:
3510 “Aiso non fa jes bon sofrir,”
3511 Dis ela, “antz o fa fort grieu,
3512 Cavalliers, e dic vos per Dieu:
3513 Se d’aquest non prenetz venjansa,
3514 Neguns nom es en ma fiansa;
3515 Car l’onta que aquest m’a faicha,
3516 Me er totz tenps e mal retraicha,
3517 S’aisi n’escanpa ni s’en va.”
3518 Dis lo senescals: “Non fera,
3519 Domna, que venjansa·n er presa;
3520 Mas aquest es de tal proesa,
3521 E tan a fer cor e sobrier,
3522 Que ja per sol un cavallier
3523 Non er pres, fe que deg a vos;
3524 Car me e pueis Simon lo Ros
3525 Deroquet e·s feis convenir
3526 Que·l laissasen asatz dormir;
3527 Ez aquest es nafratz, cho cre;
3528 Per qu’eu·s conseill, per bona fe,
3529 Que non la n’envietz sol un;
3530 Car da totz aquels de Monbrun
3531 Uns es uns vos faria aital.”
3532 Ella respont al senescal:
3533 “Ben son garnida d’avol gen.
3534 Anon la en .l. o cen
3535 O mais, si mais mestier n’i an;
3536 Tot verai si·l m’en aduran.
3537 E qui de me vol ren tener
3538 Ne en ma cort vol remaner,
3539 An la ades, e tant non fuga
3540 Ni·s resconda c’om no·l m’aduga.”
3541 E·l cavallier, can an auzit
3542 C’aisi o ditz, totz a un crit
3543 Son de la sala desendut
3544 E son s’en el vergier vengut,
3545 On an Jaufre dormen trobat.
3546 E non l’an alre demandat;
3547 Mas qui pot avenir primiers,
3548 Pren lo, ez aquo volontiers,
3549 Qui per canbas, qui per costatz
3550 E qui per mantz e qui per bratz,
3551 Que per espallas, qui per testa.
3552 E Jaufre non s’o tenc a festa
3553 Cant s’es residatz e vi·s pres.
3554 “Dieus,” dis el, “so quina gent es?
3555 Per vos mi clam, Santa Maria!
3556 Baron,” dis el, “per Dieu non sia,
3557 E digatz me quina gent es,
3558 On mi portatz ni que·m queres,
3559 C’aisi m’avetz pres subtamentz!
3560 Es aversier? Oc veramentz,
3561 So cre o dels esglasiatz,
3562 Pueis d’aquesta ora anatz.
3563 Per Dieu e per sa vergen maire,
3564 Anatz,” dis el, “en vostr’afaire
3565 E lassatz mi tornar dormir!”
3566 “Aintz,” fan cels, “vos er a venir
3567 Denant ma domna ancar’a nueig,
3568 Que·us vendra caramentz l’ennueg
3569 Que l’avetz faitz, e l’esvaizida,
3570 Que ja no·n iretz ab la vida.”
3571 Ez en aisi an l’en puiat
3572 Sus en la sala tot armat,
3573 On a trobada Brunesentz,
3574 Qu’es venguda ves el corentz,
3575 Cant lo vi aissi aportar,
3576 Ez a lo faitz aqui pausar.
3577 E Jaufre es en pies levatz;
3578 E fon grantz e ben faisonatz
3579 E d’ausberc ricamentz garnitz,
3580 Que fon clars e beltz e forbitz,
3581 E son elms clars e resplandentz.
3582 Ez estet denantz Brunesentz
3583 En pes, et a·l mout fort garat.
3584 E pueis apres a·l demandat:
3585 “Es vos aquel que tant d’enueig
3586 E tant de mal m’a faitz anueig?”
3587 Jaufre respont: “Domna, non jes;
3588 Anc en luec on hom vos fazes
3589 Enueig, non fui ni serai ja.
3590 Antz vos dic que, si hom lo·us fa,
3591 Que·us en defenda a mon poder.”
3592 “Aici non dises vos jes ver:
3593 Non entretz vos en mon vergier,
3594 E non m’avetz un cavallier
3595 Si nafratz que pres es de mort?”
3596 “Domna, vers es, mas el n’ac tort,
3597 Que me levet de mon dormir
3598 E·m venc tres vegadas ferir
3599 De sa lansa sus el costat.
3600 E si m’avia asegurat
3601 Sobre sa fe e convengut,
3602 Pos tot l’ac dos ves abatut,
3603 Que no·m reisides ni·m mogues
3604 Ni mal ni enueig no·m feses.
3605 Mas s’ieu saupes que vostre fos,
3606 E fos dos tantz plus enuios
3607 E plus mal e plus descauzitz,
3608 Ja per me non fora feritz.”
3609 Ab aitan Brunesentz respon:
3610 “Per totz los saintz qui son el mon,”
3611 Dis ela, “cant m’escaparetz,
3612 Jamais mon enueig no·m faretz.
3613 E dic vos que, si Dieu m’aiut,
3614 Fort aura en vos bel pendut
3615 O bel orb o bel escasan.
3616 E ja enans non er deman,
3617 Tro que de vos sia venjada.”
3618 E Jaufre conoc qu’es irada,
3619 Can l’ausi enaissi parlar,
3620 E pres la mout fort a garar:
3621 Son fron e son col e sa cara,
3622 Que fon fresca e blanca e clara,
3623 Sa boca e sos oils plaisentz,
3624 Clars es amoros e rizentz,
3625 Que·l son entz el cor davallat.
3626 Aissi fon leu enamorat.
3627 On plus la ve, ades li gensa,
3628 Ez ades meintz n’a de temensa
3629 De las menasas que l’au dir.
3630 Ez on plus la ve afortir,
3631 Ades l’a meillor volontat.
3632 E Brunesentz a comandat
3633 C’om ades mantenen lo prenda
3634 E que·l desfasa o que·l penda:
3635 “O lo·m faitz a tal mort morir,
3636 Qu’en puesca mo cor esclarzir!”
3637 E Jaufre respon mantenen:
3638 “Domna, tot a vostre talen
3639 Podetz far et a vostra guisa
3640 De mi; car en vostra camisa
3641 Senes totz autres garnimentz
3642 M’auriatz conquist plus corentz
3643 Que .x. cavallier tuit armat,
3644 Tant vos ai bona volontat.
3645 E s’ie·us ai faitz per non saber
3646 Mal ne inueig ne desplazer,
3647 Vos metesa·n prenetz venjansa;
3648 Que escut ni espaza ni lansa
3649 Non penrai per vos a contendre
3650 Ni per vostre plaizer defendre.”
3651 E Brunesentz, cant l’au parlar
3652 Tan jen e tan ben razonar,
3653 Es de sa ira refrenada;
3654 Car amor l’a al cor nafrada
3655 De son dart, si que mantenen
3656 Perdonara son mal talen
3657 A Jaufre, se·l fos bel a far.
3658 Mas per paor de mal parlar
3659 Non ausa son cor descubrir,
3660 E manda c’om l’an desgarnir
3661 E que malas obras en fasa.
3662 Mas per o, si tot lo menasa,
3663 Non vol son mal plus que de se,
3664 Per so que en el conos e ve.
3665 E Jaufre dis: “Domna, per Dieu,
3666 Datz un don e no·us sia grieu!”
3667 Dis ella: “Si Dieus me perdon,
3668 Non auretz de me autre don,
3669 Mas que seretz justisiatz.”
3670 “Domna, si donaretz, si·us platz;
3671 Que no·us qier respeig de morir,
3672 Mais sol que·m laisesetz dormir.
3673 Pueis faitz de me vostre plaizer,
3674 Qu’ieu non ai contra vos poder.”
3675 Aici respon lo senescal:
3676 “Domna, aiso no·us pot a mal
3677 Tornar. E laissem lo dormir;
3678 Que no·l faria bon aucir,
3679 Tro c’om saicha qui es ni don.
3680 Car mout ome van per lo mon
3681 Querem guerras et aventuras,
3682 Que son ric e de gran naturas.”
3683 E Brunesentz fes aparer
3684 Que·l fos mal; mas a gran plazer
3685 So tenc, que·l dis que non l’auziza;
3686 Mas ja neguns e nulla guisa
3687 No·l conseil que l’en lais anar.
3688 “Baron, si me·l voletz garar
3689 Sobre tot cant tenetz da me,
3690 Lo·us laisserai; mais, per ma fe,
3691 Si no·l mi rendetz al maitin,
3692 Jamais m’amistat ni ma fin
3693 Non aura neguns a sa vida.”
3694 Fort a la paraula escarida
3695 E fort menasa c’om lo gar.
3696 “Domna, no·us en cal plus parlar,”
3697 Dis lo senescal, a mon grat,
3698 Non vis ome anc miels garat,
3699 Que ben vos dic en ver de plan,
3700 Qu’ie·l gardarai, si que deman
3701 Lo·us rendrai, no·n aiatz paor;
3702 Car non voill perdre vostr’amor.”
3703 Dis Brunesentz: “Es ieu lo lais,
3704 E garatz lo ben fort oimais!”
3705 “Domna, fort me fai leu garar,”
3706 Dis Jaufre; “car, si Dieus me gar,
3707 Tant avetz en me de poder,
3708 Que miels mi podetz retener,
3709 Se·us voletz, ab fort frevol fil,
3710 Que non farion d’autres mil
3711 Que m’aguesson estreitz liat.”
3712 E Brunesentz a sospirat
3713 E fes l’un regart amoros,
3714 Que non era tant somillos
3715 Jaufre, que tot lo cor no·l saut;
3716 E trasua, mas non de caut,
3717 Antz d’amor, que l’a escalfat.
3718 E·l senescals a comandat,
3719 C’om fasa un lieg aportar
3720 En la sala, pueis fes armar
3721 Cent cavalliers que veilaran
3722 Entorn Jaufre, e que·l gardaran.
3723 E l’autre son s’en tuit anat,
3724 E un servens a aportat
3725 En mieg la sala un tapit.
3726 E pueis a sus un lieg bastit
3727 De coucers e de cobertors,
3728 Que ja no·n cal querer meillors,
3729 Car nulla res anc non fon mentz.
3730 E·l senescal tot bonamentz
3731 Venc a Jaufre ez a·l menat
3732 Al lieg, e pueis a·l demandat
3733 Son nom, ni que quier, ni don es.
3734 “Ieu o dirai,” so dis Jaufres;
3735 “De la cort soi del rei Artus.
3736 Per Dieu, no m’en demandetz plus,
3737 Si·us platz, e laissatz me dormir,
3738 Que no·us en puesc ara mais dir.”
3739 Ez es se sus el leig gitatz,
3740 Aissi com era, totz armatz
3741 E totz causatz e totz vestitz;
3742 Ez aqui eis fo·s adormitz.
3743 E Brunesentz es s’en intrada
3744 En sa canbra, on es colgada.
3745 Mas non pot pausar ni dormir,
3746 Car amors la ven assaillir,
3747 Que la fai volver e girar
3748 E de son lieg sovent levar.
3749 “E Dieus,” dis ella, “que farai?
3750 Con er de quest, si·l amarai?
3751 Oc ben amar, per atrasaig,
3752 Que mon cor m’a del ventre traig
3753 Ez a·m laïns lo sieu gequit.
3754 Que tal turmen la m’a bastit
3755 E tal guerra e tal tenson,
3756 C’ades muer car ab el non son.
3757 Ben soi folla can aiso dic,
3758 Qu’eu d’aquest fasa mon amic,
3759 C’anc mai no·l vi ni sai qui sia.
3760 E ben leu que tenra sa via
3761 Deman o l’autre, se l’agrada,
3762 Can l’aurai m’anta perdonada.
3763 Osta de te aquest coragie,
3764 Que non sai si s’es de paragie,
3765 Que aiso fai ben a garar;
3766 Car si tu volias amar,
3767 Pro·n trobarias de meillors,
3768 De plus ricx e de bellazors,
3769 Que so tenrion az honor;
3770 Qu’el mon non a enperador,
3771 Que non s’en tengues per pagatz.
3772 Mas so qu’ieu dic es grantz foudatz,
3773 C’om ja·n pueisca meillor trobar
3774 Ne que tant fasa a presar.
3775 Non a el ab armas vencutz
3776 Tres cavaliers e abatutz
3777 De ma cort, qu’el mont non avia
3778 Meillors tres per cavalaria?
3779 E non ez bels e ben formatz,
3780 Gen parlantz e ben enseinatz?
3781 Non ai que far de sa ricor;
3782 Ja non voill aquesta lauzor,
3783 C’om diga qu’ieu l’am per riquesa;
3784 Mais lo voill amar per proesa.
3785 Car tals es ricx que non val ren,
3786 Ez als pros vol tota jent ben.
3787 Ez tals es ricx que s’en peiura,
3788 E·l pros creis ades e meillora.
3789 Ez tals es ricx que viu aunitz,
3790 E·l pros es onratz e servitz.
3791 Tals es ricx que non es saubutz,
3792 E·l pros es per tot mentagutz.
3793 Ez tals es ricx qu’es pauc preisatz,
3794 E·l pros es servitz e honratz.
3795 Ez tals es ricx que·s gic mermar,
3796 E·l pros vol s’ades eisausar.
3797 Ez tals es ricx qu’es temoros,
3798 E·l pros es ades coracios.
3799 Tals es ricx qu’es d’avol paraige,
3800 E·l pros eisausa son lignaige.
3801 Tals es ricx qu’es volpiltz provatz,
3802 E·l pros es temsutz e doptatz.
3803 E tal es ricx qu’es d’avol guisa,
3804 E·l pros miels valc en sa camisa
3805 Quaranta ricx d’avol maniera.
3806 E doncx malaventura fiera
3807 Tota domna que don s’amor
3808 A nul malvais per sa ricor,
3809 Car non o fa mas per l’aver.
3810 Mas aquella que·s vol tener
3811 Ab lo pro, ama lialmentz
3812 Ez ab lauzor de tuta gentz;
3813 Per qu’ieu d’aquest no·m partirai,
3814 Que senes dote l’amerai.
3815 Mas ieu non sai jes, per ma fe,
3816 Son cor, s’il s’azauta de me.
3817 Si fa, que assatz en fes parer
3818 Quant dis qu’ie·l puesc mels retener
3819 Nuza, senes totz garnimentz,
3820 Que s’eron ab armas cinc centz.
3821 Ben soi folla, pauc ai de sen,
3822 C’aiso dis per descelamen:
3823 Per so qu’el vol de te emblar;
3824 Vai lo tu mezeisa garar,
3825 C’aici noca puis tu dormir.”
3826 Ab tant va·s causar e vestir,
3827 E fora s’en foras issida,
3828 Can la gaicha de lla tor crida,
3829 E la gent levon per la villa,
3830 Que cascuns plain e crida e quilla,
3831 E li borgeis e·l cavallier
3832 Menon estrain dol e sobrier.
3833 E las domnas e las donzellas
3834 Ez aissi Brunesentz ab ellas
3835 Son se prezas el dol a far.
3836 E viratz lor pels deramar
3837 E bater mans e ronper caras,
3838 Que son blancas, frescas e claras.
3839 E levon per la sala tuit
3840 E menon tal crit e tal bruit,
3841 Que Jaufre s’en es residatz.
3842 Ez aisi com enrabiatz
3843 En son lieg leva·s en sezentz.
3844 “E Dieus,” dis el, “d’aquesta gentz!
3845 Baron, e que avetz ausit?
3846 Per c’avetz tan gran dol bastit?”
3847 E cascun ab so qu’il tenia,
3848 Va·l ferir. El crida: “Non sia!
3849 Per Dieu, no m’aucisatz, seignor!”
3850 “En fol villan, fill de traichor,
3851 Car mort seretz senes doptansa!”
3852 Qui·l fer ab coltel, qui ab lansa,
3853 Qui ab espaza, qui ab masa,
3854 Qui d’ascona, qui de connasa.
3855 Anc non i ac negun dels cent
3856 Non l’anes ferir mantenent
3857 Un colp o dos o tres o quatre,
3858 C’anc non ausi plus menut batre
3859 Pairolliers ab quatre martels,
3860 Qu’il lo ferion ab coultels
3861 Ez ab espazas per poder.
3862 E Jaufre es tornatz jazer;
3863 E l’auberc, que fort es serratz,
3864 E·l drap, on s’es envolupatz,
3865 An lo defendut e garat,
3866 Que non l’an en nul luec nafrat.
3867 Il lo cujon ben aver mort,
3868 Aissi l’an duramentz e fort
3869 Ferit e machat e batut.
3870 Ab tant ve·us lo cri remansut,
3871 E·l cavallier tornon sezer:
3872 “Oimais no·s cal paür aver,”
3873 Fan cil, “d’aquest que ja s’en fuga,
3874 Que sol non polsa ni remuga.
3875 Süau poden oimais dormir,
3876 Que no·us en cal per el gequir.”
3877 E Jaufre estet si süau,
3878 Qu’enten tot can dizon, e au.
3879 E no·s vol moure de paor;
3880 Antz prega Dieu, nostre seignor,
3881 De bon cor, non jes per esquern,
3882 Car esser cuja en enfern,
3883 Tant li son tuit mal conpaignon.
3884 Mas cant li menbra la faison
3885 E la beutat de Brunesentz,
3886 Es se meravillatz fortmentz,
3887 Con pot entre tan mala gentz
3888 Estar nul cors tant avinentz
3889 Ni tan bels ni tan benestantz.
3890 “Mas Dieus sai, que·l a donat tantz
3891 De bon pretz e de bon saber,
3892 Qu’en totas causas a poder
3893 Autresi els mals con els bos.
3894 Ben er donc cel benaüros,
3895 Que s’amor pora gazainar
3896 Ni lla pora nuza baisar.
3897 Mas ieu non la puesc conquerer
3898 Ses amor e ses far plazer,
3899 C’ab forsa non la puesc amar.
3900 E si tot o podia far,
3901 Amors forsada non es bona;
3902 Car qui de bon cor no la dona,
3903 Falsa es e non a durada;
3904 Mas cant d’amdos es altreiada,
3905 Ambedui s’en podon jauzir.
3906 Mais aiso no·m pot avenir,
3907 Qu’ela·m don de tan bon talen
3908 S’amor, con ieu l’am finamen,
3909 Car ella non sap ren qui·m son.
3910 Per c’eu non cre que s’amor don
3911 Az home, se non sap qui sia,
3912 Domna de tan gran cortesia.
3913 Mas s’eu poghes cha remaner
3914 Ab lei, que·l poghes far saber
3915 Mon pretz e ma cavallaria,
3916 Aissi pot esser que l’auria.
3917 Ez aiso non puosc ieu ges far,
3918 Si non volia mal menar
3919 Ves lo rei que·m fes cavallier,
3920 Tro que l’aia de son guirer,
3921 Que tant aurai anat quiren,
3922 Faicha pas o acordamen.”
3923 Aissi ab se mezeis parlava
3924 Ez eintz en son cor remenbrava
3925 Los faitz e·ls ditz de Brunesentz,
3926 A tant la gaita subtamentz
3927 Egal de mieza noitz escrida
3928 E las gens del castel resida.
3929 E levon tuit comunalment,
3930 Que neguns son par no·i atent.
3931 E tuit comenson a cridar
3932 E prenon tan gran dol a far,
3933 Con se cascuns vis mort son paire;
3934 Qu’ieu ni autre no·us pot retraire
3935 Lo dol ni·l plor ni·l plant ni·l crit,
3936 Que aquella gent an bastit.
3937 E Brunesentz ab sas donzellas
3938 Son si el dol a far enpresas,
3939 E levon per la sala tuit,
3940 Ez an mout estrain dol mogut;
3941 Car quecx stortz sas mans e sos detz
3942 E fer del cap a la paretz
3943 Ez laisa·s en terra cazer,
3944 Tan autz con es, per gran poder.
3945 Mas Jaufre non s’es pas mogutz
3946 Per tal, c’aissi es esperdutz,
3947 C’ades cuja eser feritz.
3948 Aissi es totz esbalauzitz,
3949 Qu’a penas entent ren ni au
3950 E dis a se mezeis süau:
3951 “Mal estar fa ci, per mon cap.
3952 E si Dieu vol que ja n’escap,
3953 Ni puesc vius de saïn issir,
3954 Antz me lasaria ferir
3955 De .x. lansas per meig lo cors
3956 O peçoiar a menutz tors,
3957 Qu’ieu jamais en lor poder sia,
3958 Car mout son d’avol conpagnia;
3959 Qu’il non son jes omes carnal,
3960 Aintz son diables, si Dieu mi sal,
3961 Que son d’enfern vengut en terra,
3962 Que de nueg menon aital guerra,
3963 Can tota autra gentz deu pausar.
3964 Mas, se Dieu mi vol aiudar,
3965 Non sai m’atrobaran doman!”
3966 Ez ab aitant lo crit reman,
3967 Car grant pessa o an tengut.
3968 E can fo ben tot remansut,
3969 Que non auziras mot sonar,
3970 E·l cavallier se van gitar
3971 Torn lo leig causat e vestit
3972 Ez aqui eis son adormit.
3973 Mas Brunesentz ni dorm ni pausa,
3974 Antz a consirer d’autra causa:
3975 De Jaufre, com aia s’amor,
3976 Car aur ni argent ni ricor
3977 Non presa ves el un denier.
3978 Car anc mais non vi cavalier,
3979 Que tant en son cor li plagues,
3980 Ne per cui tant la destrenges
3981 Amor, con per aquest fasia.
3982 E dis, si pot vezer lo dia
3983 Que sos maritz er atraisaitz.
3984 Mas Jaufre pensa d’autre faitz:
3985 Con puesca de laientz eissir.
3986 E can vi·l cavalliers dormir,
3987 Levet en son lieg en sezentz.
3988 Mais si el saupes veramentz
3989 L’amor qui Brunesentz li porta,
3990 No·l pogron far pasar la porta
3991 Totas las jentz d’aquel castel;
3992 Enantz n’i agra tal masel,
3993 Que n’i agra gran ren de mortz;
3994 Car .x. aitant fogra plus fortz,
3995 Se Brunesentz li des s’amor.
3996 Mas tal fereza e tal paor
3997 A de quella gent qui lai son,
3998 Que ja non cuja la sazon
3999 Vezer, que lor sia escapatz.
4000 Ab aitan es en pies levatz
4001 E vi sa lansa e son escut,
4002 C’om l’ac a un lancier pendut,
4003 E pres o e pueis ten sa via.
4004 Ez enaissi com s’en issia,
4005 El a son caval atrobat,
4006 Aissi com hom l’ac amenat,
4007 Que anc non fon meintz fren ni sela
4008 (Aquesta aventura fon bella);
4009 E poia tot söau e gent,
4010 Pueis eis de laïntz belament.
4011 E cant fon de laentz eissitz:
4012 “Dieus,” dis el, “en sia grazitz,
4013 C’ara lor soi si escapatz;
4014 Car anc no·n cujei tant honratz
4015 Eissir, ne ab tant de salutz.
4016 Mas mal m’es, car non ai sauputz
4017 De lla bella domna qu’i es;
4018 Car anc Dieus tan bella non fes,
4019 Ni nulla ren tant no m’agrada;
4020 Mas tant a de mala mainada,
4021 C’om no·s deu entr’els estancar.
4022 Mas si·m volgues s’amor donar
4023 La domna, de cui la gent es,
4024 Totz no·l presera un poges;
4025 Ab sol qu’ela·s tengues ab me,
4026 Ren no·m pogra nozer, so cre.”