Biblioteca del Rialc
Rao 0.50
Blandin de Cornoalha
1 [E]n non de Dieu commenzeray
2 un bel dictat et retrayrai
3 d’amors et de cavalaria
4 et d’una francha compagnia
5 che van far dos cavaliers,
6 de Cornoalha bons guerriers
7 che volgron per lo mond annar
8 e lur [a]vantura cerchar.
9 E la un, se Dieu me valha,
10 ac non Blandin de Cornoalha,
11 e l’aotre si fa appellar
12 Guilhot Ardit de Miramar.
13 E diray vos primierament
14 consi els feron verament:
15 la fe d’el cors els sy doneron
16 et sobre sans els jureron
17 che els si tenrrien lialtat
18 la un a l’autre sans barat.
19 E quant ayso agron promes
20 cascun va penre son arnes,
21 e monten sobre bon destrier,
22 cascus comme bon cavalier,
23 e parten se de leur hostals
24 come valens [gens], se Dieus my sal,
25 van s’en e tenon lor chamin.
26 Aysso fu un diluncx ben matin,
27 e intren s’en per los desertz
28 com bons cavaliers et apertz
29 tot jorn lur avanturas sercan.
30 E de lur novellas parlan
31 e ben miech an e[l]s cavalcheron
32 che avantura non troberon.
33 E puis quant ven un jorn [matin],
34 els van tenir lo lur camin,
35 e intren s’en per un boscage
36 com bons cavaliers de parage.
37 Et quant agron grant temps annat
38 per lo boscage et cavalcat,
39 els viron venir un brachet
40 che s’en venc a elos tot drech
41 e met se tresto[t] [lo] primier
42 e va amb els per lo sendier.
43 Adonc els se merevilheron
44 quant lo brachet achi troberon
45 e disseron la un a l’autre:
46 «Aysso es avantura sen fauta».
47 Adonchas Bla[n]dinet a dich:
48 «Segan lo entro a la nuich,
49 e veyrem cal chamin tenrra
50 ni cal avantura most[r]era».
51 Adonc lo brachet tot corren
52 s’en va intra[r] per un torrent,
53 e aqui trobet una cava
54 che dedins terra s’en intrava,
55 e met se dins lo cap primier
56 che depuys hom no·l poc vezer.
57 Aysso vi Guilhot Ardit
58 de que [el] fu fort esbait,
59 e Blandin non fu avissat
60 dal can on [el] s’en fu intrat
61 e dis a son companh Guillot:
62 «Vesses lo can achi en loch?»
63 Respont Guilhot et ha parlat:
64 «Per esta cava es intrat».
65 Adonches Blandinet a dich:
66 «Esperas my, Guilhot Ardit,
67 car jou, per sert, [lay] volle intrar
68 dedins l’avantura sercar.
69 Tres jours my attendes ayssi,
70 pueys non fasses conte de my».
71 Respont Guilhot et a ly dich:
72 «So che playra a vos ami
73 penssas de anar quant, vos volres
74 car vos ayssi me trobares».
75 Aqui presseron cumjat
76 e Blandinet s’en es intrat
77 tot armat d’armes vermelhas
78 e aotras a gran[s] merevelhas,
79 tot jort avant per la escura
80 con bon cavallier d’avantura.
81 E quant ac un gran tems anat
82 el vi una gran claredat
83 e aylla luench ac un hostal
84 en che ac [un] trop bel portal.
85 A sel portal el s’en anet
86 e achi un porter trobet
87 che li ubri tantost la porta
88 e dis: «Intras en sella orta
89 car vos aqui [a]trobares
90 aventura si la volles».
91 Adonc Blandin s’en va entrar
92 en sela orta s’en va anar;
93 aqui trobet, dins aquel ort,
94 verayament mot bel desport:
95 desot un bel pomer florit
96 achi a l’ombra s’es dormit.
97 En mentre che el si dormia
98 e reysidar non si podia,
99 aneron venir doas donsellas
100 mot bellas a gran merveilhas.
101 Dis l’una a l’autra: «Bel cavallier
102 dorm lay desot aquel pomier,
103 preg te che l’anen reysidar,
104 car si nos podie conquistar
105 d’ayssel jayan che aysi nos ten,
106 nos l’amarian de bon tallen».
107 Adonch elas s’en van annar
108 vers Blandin e van li sonar:
109 «Sus cavaller, annas avant
110 davant che venga lo jayant,
111 car certas el vos ausirie
112 se consegre vos hi podie,
113 car mot d’aotres [el] n’y a mort
114 e fach morir a mala mort
115 che nos volien conquistar
116 [e] per fach d’armes recobrar».
117 Adonc Blandin che las aosit,
118 tantost d’amors el fu f[e]rit
119 de ellas doas che eran bellas
120 e dis lur: «Franchas damoasellas,
121 volres vos en am my annar
122 si jou vos pode conquistar?»
123 Respondon elas: «Hoc verament,
124 e faren vo [com]mandament».
125 En mentre che aysi estan parlan,
126 ve vos venir lo grant jayan
127 che dis: «Qual sies tu desastrat
128 che tant avant t’en sies intrat?»
129 Adonc[has] e[l] li respondet:
130 «Per sert jou ay non Blandinet;
131 chi suy vengut per conquistar
132 aquestas e ellas en vuelh mennar».
133 Adonc lo jayan fu fort irat
134 car Blandin li ac ayssi parlat,
135 e levet [li] una gran massa,
136 e dis che li fara far plassa.
137 Adonc Blandin fu fort irat
138 un saut a travers a sautat,
139 e secodet ly d’una lanssa
140 che portava de gran fissanza,
141 e a luy tan gran colp donat
142 per miech del cors che l’a tombat.
143 Adonch lo jayan nafrat se senti
144 e gita un gran crit e leva ssi,
145 devers Blandin s’en va anar
146 e tan gran colp ly va donar
147 che tot l’escut li a romput
148 e Blandin per terra es cassut.
149 Adonc lo jayan, chi lo sanc perdia
150 e restanchar no se podia,
151 trestot lo cor li va fallir
152 e achi s’anet esmortir.
153 Ares so[n a]mdos tombat[z]
154 per los grans colps che[·s] son donatz.
155 Adonch las donsellas che aqui estavon,
156 de jonnelhons a Dieu pregavon,
157 vessen lo jayan amortit
158 e van ss’en vers lur amich,
159 a Blandinet de Cornoalha
160 che n’ac facha la batagla,
161 e dison li: «Franch cavalier,
162 anas sus per lo vergier
163 car vos lo jayan aves mort
164 e faich morir a mala mort,
165 recorda vos de vostra amya
166 e de nobla cavallaria».
167 E quant Blandin aus las noellas
168 d’aquestas franchas damoysselas,
169 levet si e pres corage
170 com bon cavallier de parage
171 e vi lo jayant estandut
172 vaye ss’en ver el, l’escut romput,
173 e senti lo un pauch polsar,
174 tantost la testa li va levar
175 e las donsellas gran gauch agron
176 quan lo jayan achi mort viron
177 e disson li: «Cavaller ardit,
178 fach de nos a vostre delit
179 car tos temps mais vos serviren
180 e lialtat nos vos tenren,
181 e prec vos che e·ns volhas gitar
182 d’ayssi, senhor, et an vos mennar».
183 Respon Blandin apertamen:
184 «Doncas anen nos veramen,
185 la fora ha un cavallier
186 chi m’aspera per lo sandier
187 e serie mot esbait
188 si non vessie venir amich».
189 Adonques Blandinet la pren
190 per las mans blanches et va ss’en
191 et va ss’en ver Guilhot Ardit
192 e atroban lo che s’es adormit.
193 Adons Blandin li va sonar:
194 «Levas, compan, pansen d’anar,
195 car l’avantura ay atrobada
196 che nos avion demandada.
197 Ve vos ayssi doas donsellas
198 franchas, bellas a merevilhas
199 che ay conquistadas d’un jayan
200 che era plen de mal tallan».
201 Adonc Guilhot che·ls vis venir
202 apert si leva de dormir
203 e dis lo: «Tres che ben vengut
204 sias vos companch, si Dieu m’ajut,
205 car sertas gran paor avia
206 de vos quant venir non vos vessia,
207 e era en corage de intrar
208 [de]dins la cava vos sercar.
209 Repaussas vos e parlerem
210 en qual partida nos tenrren».
211 Respon Blandin: «Pansen d’annar
212 car jou no vuelh repausar.
213 Portas la una vos davant
214 e jou l’aotra, anem avant».
215 E Guilhot pris una donsella
216 e mes la si davant la sella
217 e Blandinet feis aytrestal
218 de l’autra, car ben ho val.
219 Ares, s’en van per lo boschage
220 los dos cavallers de parage,
221 . . .
222 e las donsellas van amb els
223 che calvacan a myeia via.
224 Achi [lor a] fallit lo dia.
225 Adonc[has] Blandinet a dich:
226 «Che faren nos Guilhot Ardit
227 car lo jorn ven que·ns vol falhir
228 per la nuich che va ss’en venir».
229 Respont Guilhot: «Jou monteray
230 sus un arbre e regarderay
231 si veyrie qualche masage
232 ont tengesson nostre hostage».
233 Adonques el s’en va annar
234 et en un arbre va montar
235 e regardet d’amon d’aval,
236 si vigra calche ostal.
237 Ayla [a]val, [el] vi un castel
238 che a son semblant erat mot bel,
239 e dis a son compangn Blandin:
240 «Pensen d’anar nostre camin
241 car jou ay vist la un castel
242 che jamais no lo vi plus bel.
243 Pensen de cavalcar apert,
244 che de jours iscan del desert».
245 Apertamen e[l]s cavalcheron
246 tant che·l desert detrays laseron
247 e intren s’en per una prada
248 d’erba frecha che lur agrada
249 e al miech luoch fo lo castel
250 che era gratios e mout bel.
251 E las donzellas quant viron
252 lo castel, elas ploreron
253 e planhon si mout aygramen
254 la una e l’autra verayament.
255 E Blandinet, chi ben amava
256 las donzellas che menava,
257 demandet lur de que ploravan
258 ni per que aytal dolor menavan.
259 Adonc respondet la maior:
260 «Comme non menerian nos dolor?
261 car sel castel sol estre nostre,
262 e an lo nos tot per lor gran forza,
263 et tenon pres tot mon lignage
264 e de bons cavaliers de grant parage».
265 Respon Blandin: «Ne vos plores
266 car lo castel ben cobrares.
267 Respausan nos donques ayssi
268 e combaterem lo matin».
269 Disseron elas: «Per Dieu non sia!
270 Pensen de tenir nostra via,
271 car sel chi lo ten non a pavor
272 de vos, senhor, ni de maior».
273 Adonc Blandinet lur demanda:
274 «Chi es aquel [qui·l] ten en garda?»
275 Respondon elas: «Un jayant mout fort,
276 frayre d’aquel che aves mort».
277 Respon Blandin: «Jou non partirai
278 d’ayssi, per sert, che jou vist auray
279 si sel jayant es aytant fort
280 comme l’aotre frayre che je ay mort.
281 Per so descavalchen ayssi
282 e combaterem le matin».
283 Ares son els descavalcha[t]s
284 e passeron per miech lo prat.
285 So dis Guilhot: «Che mangeren?
286 car pauca vianda nos tenen».
287 Respon Blandin: «Passeron nos,
288 alegramen parleren d’amors
289 e deman nos en trobaren,
290 per grat o per forza n’auren».
291 Tota la nuich si repausseron
292 tro lo matin che si leveron.
293 E tantost quant foron levatz
294 apertamen si son armat[z]
295 e van si ben apparelhar
296 per lo castell a batalhar.
297 [E] dis Guilloth de bon tallan:
298 «Volgra combatre an sel jayan,
299 si vos plages a vos senhor
300 che·m fesseses tanta d’onor».
301 Respon Blandin e a ly dich
302 apertamen: «Guillot Ardit,
303 si bon corage vos santes,
304 la batagla [per] vos prenes».
305 Adonch Guillot apertament
306 s’en va al castell verament
307 e trobet lo portal ubert
308 e intra ss’en ben [et] apert;
309 et quant el fu dedins intrat
310 tantost lo portal fu serat.
311 E vi la molher del jayan,
312 ben plena de mal talhan,
313 che destacava dous leons
314 che erun malvais et fellons.
315 E los leons [s’en] van venir
316 vers Guilloth et van l’asallir,
317 e Guilloth comme valen
318 defendet se apertament,
319 e va a l’un tal co[l]p donar
320 che la testa li va talhar.
321 Devers l’autre el s’en annet
322 e un gran te[m]ps [el] combatet,
323 che no·l podia conquistar
324 per ren del mont che poghes far.
325 E a la fin s’es avissat
326 e a li tan gran colp donat
327 che tot un bras li a rumput
328 e lo leon per terra es cassut.
329 Adonc lo jayant che aqui estava
330 e la batalha riguardava,
331 vi los leons per terra estar
332 e commanset fort a cridar.
333 Adonc dos jayans vengheron,
334 payre et filh crese che eron,
335 devers Guilhot s’en van venir
336 e aqui lo van asalhir
337 e Guilhot come valent
338 defandet se apertament.
339 Devers la un el s’en anet
340 e tan gran colp el ly donet
341 che tot l’escut li va trenchar
342 et mout greumen l’anet nafrar.
343 Adonc aquel aotre jayan
344 che era plen de mal talan,
345 devers Guilhot s’en va annar
346 e tan gran colp li va donar
347 d’una massa per lo costat
348 che per terra el l’a tombat.
349 Adonc Guilhot non pot levar
350 per res dou monde che poges far,
351 car tan gran colp el avie pres
352 che’ anc no ac poder che si leves.
353 Adonc los jayans lo presseron
354 e en fort presson lo meseron.
355 Dis un jayant: «Tu pagaras
356 lo dapnage che donat m’as!»
357 Aras es Guilot presoner,
358 Dieu li ajut, che ben li fa mestier.
359 E Blandinet, que esperava
360 Guilhot Ardit che non tornava,
361 a las donzellas el a dich:
362 «Vauc m’en devers Guilhot Ardit,
363 car pavor ay che l’aya mort,
364 aquel jayan che es plus fort.
365 Gardas me aysi los cavals,
366 far o podes car non son mals».
367 Adonc las doncellas ploreron
368 e aqui [mot] gran dol meneron
369 e cascunna lo va baysar
370 e Blandinet s’en va annar.
371 Blandin s’en va trestot corren
372 e an sa lanssa ben broden.
373 Vers lo castel s’en es anat
374 tantost dedins s’en es intrat.
375 En mentre che el s’en intrava
376 un jayan aysso regoardava,
377 e adonques son filh sonet
378 che avia non Lionet
379 e dis ly: «Vai t’en as aquel
380 che s’en monta per lo castel
381 e defent li aqui lo pas,
382 tant che·l fasas tornar atras».
383 Adonc lo fils del jayan s’en anet
384 apertamen vers Blandinet,
385 e ges non ac tantost anat
386 che Blandinet s’an es intrat
387 e aqui andous s’encontreron.
388 . . .
389 Lo jayan una massa portava
390 [che] un quintals ho plus pessava
391 a Blandinet el ha donat
392 [un] tant gran colp che l’a tombat.
393 Adonc Blandin come vayllent
394 se leve[t] apertament
395 e [el] fo mout fort corrozat,
396 e devers el s’en [es] anat
397 [e] an la spassa ben bornde[n]t
398 levet li un pe, verament!
399 Lo jayan ac lo pe perdut
400 e per terra el es cazut.
401 Adonc Blandin s’en va venir
402 devers el et va l’aussir.
403 L’autre jayan vi son filh venzut
404 e per terra [tot] estandut,
405 [de]vers Blandin s’en va venir,
406 mout corrozat, e va li dir:
407 «Mal y es nat, ar[e]s [tu] moras
408 per lo dapnage che dat m’as».
409 Aqui commanse bella batalha
410 el [am] Blandin de Cornevalha,
411 e tant grans colps els si doneron
412 entr’andous che per terra tomberon,
413 e levan ss’en apertamen
414 la un e l’autre veramen.
415 L’un vers l’autre s’en van venir,
416 aqui vigras armes cruzir.
417 Ares batalhon aspramen
418 entr’andous vera[ya]men.
419 Guiloth, che la batalha aussie
420 de la presson, «Las! –el dissie–
421 Ares fusse jou an tu, Blandin,
422 che jou t’ajudes et tu a my!»
423 [Et] entretant el s’avisset
424 com pogra anar vers Blandinet,
425 e va ss’en come fellon
426 vers la porta de la presson,
427 am los brasses, tant fort tiret
428 che per terra tot ho tombet.
429 Adonx issi apertament
430 de la presson, veray[a]ment;
431 dins una salla s’en intret
432 e achi pro d’armes trobet.
433 Apertamen s’en va armar
434 e vers Blandin s’en va annar
435 e dis li: «Cavalier amic
436 ve vos ayssi Guiot Ardit,
437 recorda vos de vostra amia
438 e de nobla cavallaria».
439 Adon[c] Blandin ac trop gran gauch
440 quant vi Guillot e fi un saut.
441 Vers lo jayan s’en es anat
442 e tan gran colp li a donat
443 che tot l’escut li va trenchar
444 e per terra lo fes tombar.
445 Adonc lo jayan veramen
446 se levet apertamen
447 e volgh annar ver Bla[n]dinet;
448 en son camin Guilot trobet
449 che li donet un colp de lanssa
450 e pasa lo per miech la panssa.
451 Adonc lo jayan se santi nafrat
452 e per terra el es tombat
453 e ges tantost non poc surgir
454 che Blandin sus li va venir
455 e levet li un beroyer
456 che portava de fin acier,
457 e Guilhot li va ayudar
458 e antr’andos lo van matar.
459 Ares son mors los dos jayans
460 che eran plens de mals talans.
461 Apres s’en intren per lo castel
462 che era gratios et [mout] bel,
463 puyesses las donzellas soneron
464 e ellas tantost vengheron.
465 Gran gauch agron, non qual parlar,
466 cascunna son amic va bayssar.
467 Adonch elas si meron per hostal,
468 regarderon d’amon, d’aval
469 e en una presson troberon
470 tot lor lignage de que eron:
471 viron aqui lor payre histar
472 e mais lo[r] frayre Baltassar.
473 Adonc elas [s’en] van venir
474 vers Blandinet et van li dir:
475 «Senhor amic, aysi venes
476 e mos amics delieurares».
477 Adonc Blandin verayamen
478 s’en va a la presson apertamen
479 e va los tos d’aqui gittar
480 e d’aquella pena desliurar.
481 Adonc lo senhor del castel
482 e tot lor linhage amb el,
483 feron aqui granda honor
484 als dous cavaliers de valor;
485 e las donsellas van bayssar
486 tot lur linage abrassar.
487 Tot emssens, de gran gauch che avien,
488 ploravan, quant de presson ysien.
489 Aqui feron mout bella festa
490 tos ensems e ben [e] honesta.
491 E quant els agron repausat,
492 aysso fu ben myech jort pasat,
493 adonques Blandinet a dich:
494 «Che faren nos, Guiloth Ardit?
495 Voles che repaussen aysi
496 aquesta nuch tro lo matin?»
497 Respon Guilhot et a li dich:
498 «So che plara a vos, amy».
499 Adonc parlet tot lo linage
500 e disseron: «Cavaliers de bel parage,
501 volres vos en tantost annar
502 che non voles plus reposar?
503 Per amor e per cortessia,
504 per Dieu, senhors, aquo no sia
505 che nos fassas tal desonor
506 car nos [en] mo[r]rian de dolor.
507 Repausas vos un mes o dos,
508 tant quant playra a vos, senhors,
509 e dal castel las claus p[re]nes
510 e si vos plays, senhors en sares».
511 Respon Blandin: «Gentils senhors,
512 si a vos plays, perdonas nos,
513 car nos non poden remanir
514 e conven nos a despartir.
515 Nos sem cavalliers d’Orien,
516 sercan avantura veramen,
517 e conven la nos a sercar
518 per lo desert senza tardar,
519 car aotrament non serian presat
520 ni per bons cavalie[r]s reputa[t]s;
521 per que reges vostre castel
522 car, per ma fe, el es mout bel;
523 e dic vos que·l podes gardar
524 a tot lo mont per bataglar;
525 e randes graties a Dieu
526 che vos ajudat, non pas jou».
527 Ares parlaron las donzellas
528 gratiosamen a mer[a]veilhas.
529 Ausen che non volian remanir
530 en sospiran elas van dir:
531 «Gentils cavaliers de parage
532 che nos amen de fin corage
533 che vos en vulhas tan tost annar?
534 Per ren del mont non se pot far,
535 nos vos pregon, gentils senhors,
536 che remangas per nostra amor
537 aquesta nuch tro lo matin
538 e puis tenres vostre camin».
539 Las donzellas tant los pregeron
540 che aquella nuch remangeron
541 e puis quant vench lo dia clar,
542 els panseron de cavalcar.
543 Lur camin tengron vers Orient
544 andos [ensems], vera[ya]men,
545 e van parlan de l’avantura
546 che entr’andos era venguda.
547 E quant furon lunch del castel,
548 els van ausir un can d’aossel
549 chi dissia en son cant:
550 «Gentils senhors, annas avant,
551 e atrobares un grant desert;
552 intras vos [en] ben [et] apert
553 e quant seres jus un bel pin
554 che trobares en lo camin,
555 la un tenga a la part drecha
556 per una cariera estrechia
557 e l’autre tenga a l’autra man:
558 aventura trobares gran».
559 Adonc si van mereviglar
560 quant ausiron l’aussel parlar,
561 so dis Guilhot : «Aves aussit
562 d’ayssel ausel che vos a dich?»
563 Respon Blandin: «Hoc veramen,
564 de que so merveillat fortmen,
565 mas per tot sert nos sercaren
566 l’avantura si trobar la porrien.
567 Per so pensen de cavalcar,
568 veyrem si la poyrem trobar».
569 Els cavalcheron tot apert
570 tant che atroberon lo desert.
571 Apertamen escavalcheron
572 tro che lo pin trobat agheron.
573 Adonc dis lo bon Blandin:
574 «Gui[l]hot Ardit, ve vos le pin.
575 Ayssi coven ayan conselh
576 de so che nos a dich l’ausel;
577 ayam lo bon, si nos poden
578 consy gouvernar nos poyrem».
579 Desot lo pin descavalqueron
580 e aqui lor conselh tengeron.
581 So dis Blandin: «Che cogitas
582 Guilhot Ardit, ni vos penssas?
583 De dos camins la un prenes
584 aquel che mais vos amares,
585 car forza es che anem sercar
586 l’avantura si la poyren trobar».
587 Respon Guilhot e va li dir:
588 «Mout irat suy dal departir,
589 totas las ves che nos voliem,
590 . . .
591 mas pus che avantura vol ayssim,
592 jou vol tenir lo gran camin
593 e diray vos che nos faren:
594 si a vos plais, nos enpenren
595 en qual loch nos poyren trobar,
596 che non nos qualha fort sercar».
597 Respon Blandin: «Per sen Tomas,
598 Guilot Ardit, aysso me plas!
599 Troben nos [de] jus aquest pin
600 lo jort apres de sent Martin».
601 Adonch els si van abrassar
602 e en la bocha estrech bayssar;
603 ploran, planhen se despartiron
604 lo cada un de dol che agron.
605 La via estrecha teng Blandin,
606 Guiloth Ardit lo gran camin.
607 Guiloth pensa de cavalcar
608 apertamen senza tardar,
609 e intra s’en per lo desert
610 cum bon cavalier e apert.
611 E·l primier hom che el trobet
612 so fu un pastre, aqui dinet
613 e Guiloth li va demandar:
614 «Digas pastre, as che mangar?»
615 Respon lo pastre: «Se Dieu my don
616 hoc jou, un cartier de monton
617 che un mien frayre m’a trames,
618 bel e rostit, si en volles
619 e mangias en, si a vos plays,
620 car per ma fe, gran gauch n’array».
621 Adonc Guilhot descavalchet
622 e an lo pastre se dinet.
623 E mentre che els se dinavam
624 e lur novas aqui contavam,
625 viron venir un mesagier
626 mot fort co[r]ren per lo sandier,
627 et davant els aqui passet,
628 che anc mot el non lur sonet.
629 Adonc Guillot si va levar
630 e al mesagier va cridar
631 e dis: «Amic, tornas atras
632 e si ti plais am mi parleras».
633 Adonc lo mesagier va cridar:
634 «Gentil senhor, laysas m’anar
635 car tant grant es la coch[a] che ay
636 che per ren dire non la say».
637 Respon Guiloth: «Si choja as
638 tol la penras, ben a de pas,
639 digas me ta mesageria
640 sinon dire la ti faria».
641 Adonc respon lo mesagier:
642 «Jou suy dal negre cavalier
643 che es mot san et [tot] apert,
644 e esta en garda d’un desert,
645 e deman deu aver batalha
646 an dos cavaliers de Cornialha.
647 Per so, seng[n]or, el my tramet
648 a un syen fraire, Leonet,
649 chi li trameta son caval,
650 car lo sien, senhor, tan non val».
651 So dis Guilloth: «Encora mais
652 [tu] me diras se a ti plais.
653 Digas, lo negre cavalier
654 che tu me fas tant bon guerrier,
655 en cal loch lo porray trobar
656 car, per ma fe, la vuelh annar».
657 Adonc respont lo mesagier:
658 «Vos, senhor, noble cavalier
659 lo trobares en un desert
660 che hon appella Claus Cubert.
661 Mais volgra vos aconselhar
662 che per ren no i vogeses annar,
663 car totz aquels che passon lay,
664 per lo desert ont el istay,
665 tos, senhor, i los fa langir
666 e a mala mort [fach] morir».
667 Respont Guilhot: «No t’a que far
668 si fa langir o·m fa pennar;
669 aras t’en va en non de Dieu
670 car, se Dieu plais, tal faray jou».
671 Adonch Guillot pren son arnes
672 e cumiat dal pastre pres,
673 e cavalchet trestout apert
674 tant che atrobet aquel desert.
675 E intret s’en am bon corage
676 com bon cavalier de parage.
677 E quant el ac gran temps anat
678 per lo desert e cavalcat,
679 el va trobar un gran vergier
680 ont avia trop bel pesquier,
681 cubert era d’un pavaglon
682 trestot entorn a l’aviron.
683 Adonc fort se meravilhet
684 quant tal pesquier aqui trobet,
685 e mentre ch’el istava rigardan
686 aquel pesquier et remiran,
687 el vi venir lo cavalier
688 che li ac dich lo mesagier,
689 e venc sus un gran caval corrent
690 d’arnes cubert, vera[ya]ment,
691 e dis: «Cal sies tu, cavalier,
692 che sies intrat en mon vergier?
693 Pensa tantost descavalcar
694 e de tot ton armes layssar,
695 car, per ma fe, tu penras mort
696 pus che sies intrat en lo mien ort.
697 Per sert jou te trayray los feges
698 . . .
699 e te faray mangar a cans:
700 a mos mastins et a mos alans».
701 Adonc Guiloth enfla las narres
702 et cruys las dens entre las beres
703 e dis: «Cal sies tu, tant malvat,
704 che tant vil[a]ment m’ais parlat?
705 Jou non te presse un boton,
706 an[s] ti rumpray ton pavalhon
707 e si tu abre i voles far,
708 pensa tantost de batalhar.
709 Per so che as dich, jou lo rompray,
710 e ges per tu non estaray».
711 Adon[quas] el s’en va anar,
712 e·l pavalhon li va trinchar.
713 Adonc lo negre cavalier,
714 che era in garda del paschier,
715 fo mout irat et fort felon
716 quant vi romput son pavalhon,
717 e devers el s’en va venir
718 e tan gran colp lo va ferir
719 sobre la penna de l’escut
720 che ben dous pals l’en a romput.
721 Apres, Guillot lo va ferir
722 de colp de lansa, sans mentir,
723 che tot l’escut li va trenchar
724 e mot greument l’anet nafrar.
725 Aqui ben myech jorn combateron
726 che conquistar non se pogheron.
727 Apres si van tals colps donar
728 che per terra se van tombar,
729 la un de sa, l’autre de la,
730 cambas enversas s’en vira.
731 Esteron tots amortitz,
732 per miech del sol e esbait[z],
733 e ges levar non si podian
734 per los grans colps que pres avian.
735 A cap da temps si van levar
736 e torneron a batalhar.
737 Al primier colp che si doneron
738 adonc las espasses romperon.
739 Adons furon ben comminals,
740 e meron mans per les ponhals
741 e trop greumens els se nafreron
742 e [mout] gran sanc andos perderon.
743 E Guiloth vi che mal annava
744 car tot son sanc el escampava;
745 an gran corage so es pres,
746 che tot son coltel li a mes
747 per miech del col ly a donat
748 e per terra el l’a tombat.
749 Adonc G[uilhot] sus ly montet
750 e hostet li son bacinet,
751 e dona li per miech la gorja
752 che semblet manescalc en forja.
753 E nafra lo per miech lo col,
754 che encar rendre non se vol.
755 So dis Guiloth: «Tu te rendras
756 o per tot sert aras moras».
757 Adonc le cavalier va dir:
758 «Jou suy venzut, sensa mantir,
759 e preg te che·m dones un don
760 pus che tu veses che mort son:
761 un pauch a beure my daras
762 car, per ma fes, marsi n’aras».
763 So dis Guiloth: «Che ty daray?
764 che vin ni ayga jou non ay!»
765 Respon lo negre cavaler:
766 «Das my de l’aiga del paschier».
767 Respon Guilhot de bon talen:
768 «Aquo farai jou veramen».
769 Adonc Guilhot s’en va anar
770 e de l’ayga li va portar.
771 En mentre d’ayga li donava
772 aquel cavalier s’en passava.
773 Achi morit el verament,
774 de que Guilhot fu mot dolent,
775 car mais amera che visches
776 e a marse el l’ages pres.
777 Adonch [li] dix lo bon Guillot:
778 «Dieus ti perdon, chi faire o pot,
779 ayssi non pode alre far,
780 prec Dieus che te vulha perdonar».
781 Adonc el pris le cavallier
782 e gitet lo en lo peschier
783 per so che chins non lo mangesson
784 ho aotres besties che venge[s]son.
785 D’aqui partit lo bon Guilloth
786 sus son caval tot de gran trot;
787 apert s’en va [tres]tot nafrat.
788 En son camin el a trobat
789 un saint armita, verament,
790 che l’aculhi payssiblament
791 en son hostal el lo menet
792 e en son liech el lo co[l]get.
793 De so che Dieus ly a donat
794 le bon prodom l’a confortat,
795 achi e[l] lo va desermar
796 e sas plagas li va megar.
797 Adonch [li] dis lo bon prodons:
798 «Digas, vos, noble gentil hom,
799 cal es aquel che vos a nafrat
800 ni chi tant mal vos a adobat?»
801 Respond G[uilhot] e va li dir:
802 «Aysso a faich senssa mantir
803 un noble cavallier apert,
804 . . .
805 e per so car jou [m’en] pa[ssa]va
806 per lo desert ont el [e]stava.
807 Podes vesser com m’a adobat
808 mas per sert el non a ren gassagnat
809 car, per ma fe, [j]e l’ay tot mort
810 dins un peschier, en lo sien ort».
811 Dis l’ermita: «Dieu n’aya grat!
812 Che ben set ans y a histat
813 gardant lo bosch e lo vergier,
814 a mort trop nobles cavaliers.
815 So era hom de gran corage
816 e atressis de gran lingnage.
817 Per so, senhor, avissa[s] vos
818 car sos parens son grans sengnors
819 e poyriam vos far otrage
820 o per avantura dar dampnage,
821 car sapias qu’els ho saveran
822 e puys tantost vos serqueram;
823 per so, senhor, se m’en crezes,
824 de mon hostal non yssires,
825 car els volran tan[to]st serca[r]
826 en loech si vos poyran trobar».
827 Respon Guiloth: «Si my van sercant
828 en vostre hostal my trobaran
829 car, per ma fe, non fugeray,
830 per tot quant son, non m’en yrai;
831 car jou my sente tal corage
832 che non feran ges poinch d’autrage
833 e si ho fan, nos nos bateren
834 e sus los camps batalharen.
835 Mas preg vos che·[m] vuelhas pensar
836 e faich viandes leu comparar.
837 Ve vous ayssi d’aur e d’argent,
838 despandes pro apertament
839 per so che sia tost garit
840 lo bon Guilhot Ardit;
841 e puys vengon ardidament
842 tos sos parens apertament».
843 Aqui s’estet G[uilhot] Ardit
844 tro che fu sanat e goarit
845 e puys un jorn [el] pris cumiat
846 del sante ermita ond hestat.
847 D’aor e d’argent el li donet
848 et en la bocha [lo] baysset,
849 per so car l’avia servit
850 dins son hostal et acuglit.
851 Adons l’armita lo va sengnar
852 e·l bon Guilhot s’en va annar.
853 Guillot s’en va sus son caval
854 e va sercant d’amont, d’aval;
855 e tot un jorn el cavalchet
856 che anc avantura no atrobet.
857 E puis, quant vench l’autre matin,
858 el encontret en son camin
859 un cavaler armat de negre
860 che menava mot gran brega,
861 cridant mout fort: «Las! che faray?
862 De grant dolor per sert moray,
863 si no trobe lo cavallier
864 sel chi a mort lo bon garier!»
865 Adonc G[uilhot] lo saludet
866 e de noves li demandet
867 e dis: «Cavallier d’avantura,
868 de que menes tan gran rancura?
869 Demandas vos sel cavalier
870 che a mort l’autre al peschier?»
871 Respond l’autre: «Hoc verament,
872 de que suy plen de mariment
873 car lo myen fraire [el] m’a mort
874 e faich morir a mala sort;
875 per so lo vogra fort trobar
876 e amb el volgra bataglar».
877 Respond Guillot apertament:
878 «Trobat l’aves v[e]rayament
879 car hieu suy sel che·l vos a mort
880 per gran batalha dins un ort».
881 Adonques l’autre cavallier,
882 che era frayre del mort primier,
883 anet gitar un fort grant crit:
884 «Sies tu aquel che l’as aosit?
885 Pensa tantost de batalhar
886 car tu non podes escampar.
887 Sies tot sert che ares moras
888 per lo mien fraire che mort as».
889 Respon G[uilhot]: «Jeu non ho say
890 se per avantura jou moray».
891 Adoncha [els] s’en van intrar
892 en un bel camp per batalhar;
893 l’un ver l’autre s’en van venir
894 de colp[s] de lansa se van ferir.
895 E Guilhot li va tal donar
896 che de part en part lo va passar.
897 Adonch lo cavallier, de contrent
898 si tombet de son caval trestot freit,
899 che anc [un] mot non poch parlar
900 per ren che Guilhot poges far.
901 E Guilhot vi che mort jassia,
902 sa lanza pren et teng sa via.
903 Apertament va cavalchar
904 tro che fo hora de dinar.
905 En una font che el trobet,
906 sus un bel prat el se dinet,
907 e tantost quant el fo dinat,
908 ni sus son caval fu montat,
909 el vi venir gran cavalcada
910 de cavaliers per miech la strada
911 cridant mot fort an gran rimor:
912 «Mora, mora lo traydor!»
913 E Guilhot vi tanta de gent
914 che contra el venium corrent,
915 son bon caval el [va] brochar,
916 e a una part se va tirar.
917 Adonch vengron dos cavaliers
918 al bon G[uilhot] che se randes.
919 Respos Guilhot tot corrozat:
920 «No ho feray ges de bon grat,
921 car non es de bon cavallier
922 che se renda al colp primier.
923 Mas se aotrage me volles far,
924 pansas tantost de batalhar».
925 Adonc dison los cavalliers:
926 «Tu ho veyras tantost ades».
927 Et tornen s’en apertament
928 vers lo senhor, veray[a]ment,
929 e disson li: «Senhor cortes
930 non se vol rendre per nulla res».
931 Adonc lo senhor va comandar
932 che tos l’anesson batalhar.
933 D’aqui partiron .xxiij.
934 che·l bon Guilhot menasson pres;
935 e Guilhot chi los vi venir
936 brocha·[l] caval et va ferir;
937 per miech de tos el va passar
938 e dos per terra en fa tombar.
939 Aqui se portet come un leon
940 Guilhot Ardit lo bon baron,
941 mais contra tos el non podia
942 car de grans colps el rezevia.
943 Adonc el, la lansa al punch,
944 tiret s’atrays, un paoch lunch
945 e va cridar aytam com pot:
946 «Un per un venes a Guilhot
947 e non vengas tots avissatz
948 car semblant es paor ayatz».
949 Adonc respont un cavallier,
950 cossin german del mort primier:
951 «Tu sabes ben per veritat
952 che gran dampnage tu n’as donat,
953 per so seras ho mort ho pres,
954 si nos poden per nulla res».
955 E Guilhot vi ch’elos venion
956 encontra luy tan com podian;
957 una autra ves el va ferir
958 per miech de totz, senssa mantir,
959 e lo primier che el encontret
960 de colp de lanza a mort lo met.
961 Adonques totz lo[s] cavaliers
962 li van venir davant dareires
963 e disson ly: «Ren ti, ren ti!
964 si non per sert tu penrras fin».
965 Respont Guilhot: «Jou dich vos ay
966 che de bon grat non my rendray.
967 Si per forssa penrre my podes,
968 puyes en fasses so che volres».
969 Adonques un li vauc detras
970 e pres lo fort atros de bras,
971 e puisses un autre s’avansset
972 e son caval el ly nafret.
973 Lo caval, se senti nafrat
974 e per terra el es tombat.
975 Adonch Guilhot fon esperdut
976 e rendet se coma vensut.
977 Adonch[as] els lo van liar
978 e en lor castel lo van menar
979 e en fort presson lo messeron,
980 che nulla merssi non agheron.
981 Ares es Guilot pressoner.
982 Dieus li ajut che ben li fa mester!
983 D’aqui se part lo bon Blandin
984 e va ss’en per l’estrech camin,
985 e intra s’en per lo boscage
986 com bon cavallier de parage.
987 Apertamen el va sercar
988 avantura, si la porria trobar.
989 E quant el ac un temps anat
990 per lo boscage ont era intrat,
991 el va vezer una donzella
992 mout gratiosa a maravilha,
993 che goardava, en un [bel] prat
994 un caval blanc tot ensellat,
995 e cantava joliamen
996 un cant d’amors, veraiament.
997 E quant Blandin vi la donzella,
998 apertamen s’en va vers ella
999 e bellament la saludet,
1000 e d’amors [el] li demandet
1001 e dis: «Donzella de gran parage,
1002 com es ayssi en tal boscage?
1003 Ai! De qui es tam bel caval?
1004 Preg Dieus che lo garde de mal,
1005 car, per ma fe, el es mout bel
1006 a cavalchar atot donzel».
1007 Adonc la donzella respondet
1008 cortessament a Blandinet
1009 e dis: «Senhor, per veritat,
1010 diray vos atot de bon grat.
1011 Jou suy donzella d’otra mar
1012 che avantura vaoc sercar,
1013 e vuelh panrre ma dinada
1014 an mon chival per esta prada,
1015 e si dinar am mi vos plaissia,
1016 per ma [fe], gran gauch n’auria,
1017 car de viandes ay abastament
1018 a mi e a vos verament».
1019 Blandi[n], quant aossi la cortessia
1020 che la donzella li dissia
1021 respondet li corteissament
1022 com bon cavallier verament
1023 e dix: «Donzella de parage,
1024 jou penseria de far aotrage
1025 si plus avant jou cavalchava
1026 et jou am vos non mi dinava.
1027 Si lo convit jou non prenia
1028 per sert faria gran vilania.
1029 Per vostra amor jou lo penrray,
1030 e an vos jou me dineray».
1031 Adonc Blandin descalvachet
1032 e la donzella acompanhet.
1033 La donzella mes tantost taula
1034 de jus l’ombra de un bel sausse,
1035 [e] estandet blancha toagla
1036 davant Blandin de Co[r]nivalha,
1037 e commanseron a dinar,
1038 e leur viandes a mangiar.
1039 Adonch[as] Blandinet parlet
1040 a la donzela demandet
1041 e dis li: «Franch[a] creatura,
1042 preg vos che·m digas l’avantura
1043 che vos disses che annas cerchan.
1044 Digas m’o leu de bon talan
1045 car, sus ma fe, prometeray
1046 che de bon cor vos serviray».
1047 Dis la donzella: «Gran merces
1048 de so, senhor, que dich aves,
1049 car vos non podes ajudar
1050 a m’avantura sercar,
1051 mais an per ho dinaren nos
1052 et puysses [jou] diray la vos».
1053 Aqui dineron franchament
1054 andous ensems, verayament
1055 et quant agron de tot dinat
1056 deportant se per miech lo prat.
1057 Adonc Blandin ac gran tallent
1058 de dormir, veray[a]ment,
1059 e dis: «Donzella, sans mentir,
1060 grant tallent ay d’un pauc dormir
1061 preg vos che aysi nos repausen
1062 per aquest prat et dormiren».
1063 Dis la donzella: «En non de Dieu
1064 car atressi gran sompn ay jou».
1065 Adonquas el[s] s’en va[n] annar,
1066 sot un bel pin s’en van paussar.
1067 Aqui dormi lo bon Blandin
1068 sus lo bel prat, desot un pin.
1069 E la donzella quant sentit
1070 che Blandinet fon adormit
1071 tot plain ella se levet
1072 e pres lo caval de Blandinet.
1073 Apertament sus va montar
1074 e mot corrent s’en va annar.
1075 Va s’en fugent per lo camin
1076 an lo caval del bon Blandin
1077 e layssa·l sien per mich del prat
1078 desot un arbre estachat;
1079 e torna ss’en apertament
1080 ver sa maysson, verayament.
1081 E quant Blandin ac pro dormit
1082 apert se leva tot ardit.
1083 Cuget trobar la companilha
1084 che el de primier avia,
1085 e non la trobet verament
1086 de que fu merveilhat fortment.
1087 E regardet d’amont d’aval
1088 aytan pauch vi lo sien caval,
1089 mais vis aquel de la donzella
1090 che sus lo dos porta la ssela.
1091 Adonquas el s’en va annar,
1092 e apertament sus va montar.
1093 E quant el fon desus montat
1094 en un bel camp el l’a menat,
1095 e aqui el lo asaget
1096 e vi che trop ben si portet.
1097 Adonch el dis: «Se Dieu m’ajut,
1098 aotre trobat per un perdut».
1099 Apres tantost d’aqui partit,
1100 quays tresque tot e[n]felonit,
1101 e va jurar sobre sa testa
1102 che non colra nulla festa
1103 tro son caval aya trobat
1104 e sella che l’en a mennat.
1105 E intre ss’en per lo boscage
1106 com bon cavalier de parage
1107 e va sercan de la donzella
1108 apert si en trobara novella.
1109 E ben tres jours el cavalchet
1110 che anc avantura non atrobet.
1111 E puis quant venc lo quart matin
1112 el encontret en son camin,
1113 un escuder tot cavalchant
1114 che venia mot fort plorant,
1115 credant : «Catyeu! Las! Che faray?
1116 De grant dolour per sert morray».
1117 Adonc Blandin lo saludet,
1118 e de novas li demandet
1119 e va li dir de que plorava,
1120 ny per che aytal dol menava?
1121 Adonc respondet lo scuder:
1122 «Diray vos o, bon cavalier.
1123 Debes saber, per veritat,
1124 che mon maystre a batalhat
1125 per una dona encantada
1126 che en esta terra s’es trobada,
1127 que goardon .x. bons cavaliers
1128 en un castel che es ayssi pres.
1129 E chi podia conquistar,
1130 los cavalliers per batalhar
1131 dis si que aurie hom la donzella
1132 che es mot gratiosa e bella.
1133 E mon maystre, per amor,
1134 che gazanhes pres e honor,
1135 volc combatre an los cavaliers.
1136 Mais, per ma fe, mal li n’es pres,
1137 q’assi quant el la vol[c] intrar
1138 dins lo castel, per bataglar,
1139 los cavaliers tos se leveron
1140 chi, senhor, a mort lo meteron.
1141 Per zo, senhor, hyc vaoc plangent
1142 la siena mort verayament».
1143 Respont Blandin de Cornialha:
1144 «Non vos plores, se Dieus vos valha,
1145 car hom deu penrre bon conort
1146 d’un homme quant lo vey mort;
1147 mas faich ayssi quant vos diray:
1148 an my yres, si a vos plays,
1149 e lo castel my mostrares
1150 e la donssela, si podes.
1151 Apres sares mon servidor
1152 et jou seray vostre senhor;
1153 car jou feray verayament,
1154 che vos en tenres per content.
1155 E si aysso vos plays a far,
1156 digas cum vos faich appellar».
1157 Adonc respondet lo scuder:
1158 «Aquo feray mot volentiers,
1159 e [jou] dic vos per veritat
1160 che Peytavin soy appellat».
1161 Adonques els trestot corren
1162 s’e[n] van al castel veramen;
1163 e quant foron sus al portal,
1164 Blandin densent de son caval
1165 e Peytavin el l’avisset
1166 e son caval li commandet
1167 e va ly dir: «Esperat my
1168 apertamen tro lo matin
1169 e plus avant no m’espetes
1170 car vos novellas en sabres».
1171 Adonc Blandin s’en va anar
1172 e al castel s’en va intrar.
1173 E aqui trobet .x. cavaliers
1174 che apparrian bons guerriers,
1175 [e] tos armats de fina malha
1176 com valens gens, se Dieu mi valha.
1177 E ayssi come el volc intrar
1178 los cavaliers si van levar
1179 e disson li: «Atras!, atras!
1180 car aysi tu non interras».
1181 Respon Blandin: «Si Dieu m’ajut,
1182 non vol ma lanssa ni mon escut,
1183 che jou torne atras per nulla res,
1184 an verray com vos defandares
1185 Per tot sert jou interrai
1186 e per tot quant es non isteray».
1187 Adonques un gran chivaler
1188 avanset se trestot primier
1189 e vers Blandin s’en va venir,
1190 e tan gran colp lo va ferir
1191 d’una destral sul basinet
1192 che fuoch e flamma en salit.
1193 Adonch Blandin s’enfelonit,
1194 quant aquel l’ac ayssi ferit,
1195 [e] devers el s’en va anar,
1196 et tam gran colp li va donar
1197 d’una lanssa per la peytrina
1198 che un palm l’en passa tras l’esquina
1199 e tombet lo tot estandut,
1200 en terra mort sus son escut.
1201 Adonq los aotres chivaliers
1202 li van venir davant et derriers,
1203 e van lo tot environnar
1204 et de gran colp li van donar.
1205 Adonc Blandin ac gran corage,
1206 com bon cavalier de parage
1207 brandet l’espassa et va ferir
1208 un cavalier sensa mentir,
1209 e det li tal sul bacinet,
1210 che entro el manton lo fendet
1211 e tombet lo tot estendut,
1212 en terra mort sus son escut.
1213 . . .
1214 Mot corayos et fort sobrier
1215 devers Blandin s’en va anar
1216 et tant gran colp li va donar
1217 d’una jusarma sus l’escut
1218 che ben dous palms l’en a fandut.
1219 Adonc Blandin fu fort irat
1220 quant aquel l’a anesy tochat,
1221 e tan gran colp el ly donet
1222 entre·l camalh e·l basinet,
1223 che la testa ly va talhar
1224 et per terra lo fy tombar
1225 e tombet lo tot [e]standut,
1226 en terra mort sus son escut.
1227 Adonch lo senhor del castel
1228 mot corrosat s’en vench vers el,
1229 e va lli dir fellonnament :
1230 «Aras moras verayamens,
1231 plus che m’ais mors mos cavaliers
1232 che eron tam nobles guerriers».
1233 Adonques el lo voch ferir
1234 d’un colp de lansa, sans mantir,
1235 mas che Blandin s’avisset
1236 et en lo [e]scut lo paret.
1237 Adon[c] Blandin, lo bon baron,
1238 vers el s’en va come fellon
1239 et tant grant col li va donar
1240 che las jambas li va taglar
1241 et tombet lo tot estandut,
1242 en terra mort se son escut.
1243 Adonch los autres chivaliers
1244 che vinien trestos derriers,
1245 viron aqui lor senhor mort
1246 e van penrre trop mal conort,
1247 e commansseron a plorar
1248 et mot gran dol aqui mennar.
1249 E quant Blandin vi che ploravam
1250 e tam fort se desconfortavam,
1251 apertamens s’en va ver els
1252 e voch combatre mais amb els.
1253 E·ls cavaliers lo viron venir
1254 e commanseron a fugir
1255 e intren s’em trestot fugent
1256 per lo castel, verayament.
1257 E Blandinet l’escut al bras
1258 apertament los sec detras.
1259 Enmentre che els s’en intravan
1260 [a] Blandinet ensems cridavan:
1261 «Gentil senhor, subre la fey,
1262 per Dieu, nos prenes a merce,
1263 car nos faren com bonna gent
1264 trestot vostre commandament».
1265 Respont Blandin: «Per veritat
1266 aquo feray jou de bon grat,
1267 sy sus la fey mi prometes
1268 che lialtat vos my tenrres».
1269 Respon[don] els: «V[e]rayament
1270 d’aquo faren bon sacrament,
1271 che lialtat nos vos tenrrem
1272 e de bon cor vos servirien».
1273 Adons els se van desarmar
1274 e sobre sans li van jurar
1275 che els lialtat ly terrien
1276 e de bon cor lo servirien.
1277 Adonc Blandin pres lo sacramen
1278 de .vj. che eran, verayament,
1279 e [apres] trestoz el los botet
1280 en una presson che atrobet.
1281 Apres tantost s’en va anar
1282 e per lo castel s’en va intrar
1283 e va sercan de la doncella
1284 apert si en trobera novella.
1285 En mentre che el annava regardan
1286 per lo castel e remiran,
1287 un gran vergier el atrobet,
1288 e tantost el dins s’en intret.
1289 Lo vergier era [mot] gratios
1290 e de ramage ben fulhos.
1291 Aqui avia tant d’auzels,
1292 mot mervilhos et bels
1293 che cantavon mot doussament
1294 en lor langage, veramen.
1295 E quant Blandin los va ausir
1296 tantost el si vol adormir
1297 per lo gran plasser che prennia.
1298 . . .
1299 Adonc[has] el s’en va annar
1300 e sot un arbre s’en va pausar.
1301 En mentre che el estava escoutan
1302 aquels ausels che van cantan,
1303 e[l] regardet tot devant el
1304 e [el] vi un gratios donzel
1305 che si estava jus un pomier
1306 e al poinch tenia un esparvier.
1307 Adonc Blandin se va levar
1308 e devers el s’en va annar;
1309 cortessament lo saludet
1310 et de novas li demandet,
1311 e dis [li]: «Donzel gratios,
1312 preg vos che·[m] digas per amors,
1313 si sabes per esta encontrada
1314 una donzella encantada,
1315 car jou, donzel, la va[u]ch sercar
1316 e vogra fort [la] de[s]liurar».
1317 Adonc lo donzel respondet
1318 cortesament a Blandinet
1319 e va li dir: «Bon cavalier,
1320 . . .
1321 aquella che vos demandas
1322 ma sorre es, si a vos plas,
1323 e e[s] dedins aquel pallais
1324 d’aqui no pot ysir jamais,
1325 car nostre payre, l’encantet
1326 en aquels temps che el perdet
1327 tot son contat et mais sa terra;
1328 ayso fu per la granda gherra.
1329 E va layssar .x. cavaliers
1330 en garda, c’omme non sa intres;
1331 per so suy fort merevilhat
1332 com tant avant n’es si entrat,
1333 car los senhors non vos an mort
1334 e fach morir a mala mort».
1335 Respon Blandin de Cornualha:
1336 «Diray vos ho, se Dieu mi valha.
1337 Deves saber, per veritat,
1338 car jou amb els ay batalhat,
1339 e ay mort .iiij. cavaliers
1340 e .vj. que·n tene presonn[i]e[r]s,
1341 car no mi layssavon intrar
1342 per la donsella desliurar».
1343 Adonc lo donsel a parlat:
1344 «Gentil senhor, dices veritat
1345 che siem mors los cavaliers
1346 che eran tant marvais murtriers?»
1347 Respon Blandin: «Certanament,
1348 che mors, che pres son verament».
1349 Adonc lo donzel s’anellet
1350 davant los pes de Blandinet,
1351 e va si fort [se] humiliar,
1352 e tot plorant lo va pregar:
1353 «Gentil senhor, non vos anes
1354 tro ma ssor deslieurada aures».
1355 Respon Blandin: «No plaissa a Dieu
1356 che tant grand fauta fessa jou,
1357 che jou parta d’esta encontrada
1358 tro che jou l’aya deslieurada!
1359 Per so pensas la my de mostrar,
1360 car jou la vol[e] deslieurar».
1361 «Gentil senhor», dis lo donzel,
1362 «Intren nos dedins lo castel,
1363 e plus che tant vezer la vos,
1364 aqui, senhor, la vos mostray;
1365 mais conven vos mais batalhar
1366 si [vos] la voles conquistar.
1367 Mais jou creze sertanament
1368 che vos aves tant d’ardiment,
1369 che plus che aves conquistat
1370 los .x. cavaliers malvas,
1371 che atressis conquistares
1372 so per que la deslieureres».
1373 Respon Blandin: «Verament jou la conquisteray
1374 o en la peynna jou morray».
1375 Adonchas els s’en va[n] intrar,
1376 e aqui el ly va mostrar
1377 dins una cambra, la donzella
1378 chi era gratiosa e bella,
1379 de grant beutat ela resplandia
1380 tant era bella e jollia!
1381 E estava se asetada
1382 sobre un liech, tota encantada.
1383 E aqui avie .vij. damaysselas
1384 mot merveylosas et bellas
1385 che nuich e jorn la servien,
1386 e d’ella no si partien.
1387 E quant Blandim vi la donzella,
1388 che era mout blancha et mot bella,
1389 va s’en tam fort ennamorar
1390 che el non saup en se che far.
1391 E va dire al dich donzel:
1392 «Sabes vos en aquest castel
1393 nulla causa ni nulla res
1394 per que hom la deslieures?»
1395 Adonques respon lo donzel:
1396 «Gentil senhor, hoc! Un aussel
1397 che on appella blanc astor,
1398 e es saïns dins una tor.
1399 Aquel convien che conquistes
1400 si ma sor deslieurar volles.
1401 E si vos plais a conquistar
1402 diray vos con aves a far.
1403 A la tor, senhor, vos ires
1404 e tres grans portas trobares:
1405 a la primiera veramen
1406 atrobares un gran serpen;
1407 a la segonda un dragon
1408 che es malvaitz et fort fellon;
1409 a la terzia, per veritat,
1410 un gran Sarraxin encantat,
1411 che es aytal comme vous diray:
1412 el ha de golla un palm o mais,
1413 e a las dens grans comme verre
1414 [e] fort[z] e duras come ferre,
1415 e a las narras ben fendudas,
1416 e a las aurelhas ben ponchudas,
1417 e es ben negre veramen
1418 e ferejos a tota gent,
1419 el ha de barba mieya brassa,
1420 e ten al col una gran maza.
1421 D’aquel conven sias avissat
1422 che el morir no pot jamais
1423 o el pendrie un deins dal cays.
1424 Et quant aura perdut un deins ,
1425 qual che sia, ardidament,
1426 tantost el pendra sa vertut.
1427 Per so vos dich che en avisses
1428 che un dent dal cais li arabes.
1429 E puys, intras vos en la tor,
1430 e atrobares lo blanch astor,
1431 e prenes lo apertament,
1432 car far lo podes segurament.
1433 Tot aysso vos convent a far
1434 si ma sor voles deslieurar».
1435 Respon Blandin de Cornivalha:
1436 «Donzelot amoros, se Dieus vos valha,
1437 aquellas bestias my mostras
1438 car jou n’ay ja enflat lo nas
1439 per so, gentil donzel, che m’aves dich
1440 d’aquel Serraxin tant ardit».
1441 Dis lo donzel: «Mot volontier
1442 aquo feray, bon cavalier».
1443 Adonques els s’en va[n] annar
1444 e lo donzel li va mostrar
1445 de contenent la dicha tor
1446 en que era lo blanch astor.
1447 Aqui presseron cumiat,
1448 e Blandinet s’en es intrat.
1449 Blandin come bon cavalier
1450 intret per lo portal primier.
1451 E quant el fu dedins intrat
1452 el regoardet vers un costat,
1453 e vi per un gran paviment
1454 de lonc en long, lo gran serpent
1455 che fo salida d’una fossa;
1456 e fu si granda e si grossa
1457 che ac de lonc .viij. on .viiij. passes
1458 e ben de grueyssa dos brasses.
1459 Adonc Blandin tot corajos
1460 vers lo serpent s’en va de cors;
1461 e lo serpent lo vi venir,
1462 atressi lo volc assaglir
1463 e venc an gran golla badada
1464 com si fossa cosa enrabiada.
1465 Mais che Blandin s’avisset,
1466 e tam gran colp el ly donet
1467 de la lansa, per miech del cays,
1468 che bien ly en mes tres palms o mays
1469 e tenc la frem [et] enastada,
1470 per miech del sol tot’enversada.
1471 Adonc lo serpent non se po[t] ajudar
1472 an la gola, per mal a far,
1473 mais tantost ela se bosset
1474 entorn entorn de Blandinet.
1475 Adonc Blandin, comme valent,
1476 tray la spassa ben luxent,
1477 e tant de colp el li donet
1478 che tot lo ventre li fandet.
1479 Adonc la serp suffrir non poch,
1480 vera[ya]ment aquel joc,
1481 mais que tantost perdet la vida
1482 e romas morta esmarrida.
1483 E Blandin vi che era morta
1484 e laysset la detrays la porta,
1485 e puys s’en va, trestot corrent
1486 al segon portal veramen,
1487 e vi lo dragon che dormia
1488 per miech del sol el si jassia,
1489 e gis non li volc mot sonar
1490 mais tot avant si va intrar.
1491 Avant s’en intra·l bon Blandin
1492 tant che atrobet lo Sarraxin;
1493 e ayssi quant el volc intrar,
1494 lo Sarraxin sans mot sonar
1495 lo vench asalhir, e requerre
1496 an una gran massa de ferre,
1497 e mot gran colp lo volc ferir,
1498 mais che Blandin si va gandir
1499 e la mas[s]a donet al sol
1500 un tan gran colp, per saint Cristol,
1501 che tot l’ostal fes tremolar
1502 per lo gran colp che va donar.
1503 Adonc Blandin per gran vigor
1504 brandet la spassa de valor,
1505 e donet li tal per lo cors
1506 che un palm l’en passa tras lo dos.
1507 Adonch lo Serraxin malvatz
1508 non fes per nent che fos nafrat
1509 mas comme fol, la lansa prent
1510 e rompet la felonament.
1511 E va levar un’aotra veis
1512 aquel[l]a massa de gran peys,
1513 e puys s’en va come fellon
1514 vers Blandinet lo bon baron,
1515 e volc lo ferir de la massa,
1516 mais che B[landin] li fes [far] plassa
1517 e va consegre un pillar
1518 che per terra l’en va mennar.
1519 Adonc Blandin chi no ac lansa,
1520 tras l’espasa de [gran] fisanza
1521 e va si mout fort corrozar
1522 e devers el s’en va annar,
1523 e tant gran colp el li donet
1524 che·l bras senestre li rompet.
1525 Apres li donna un altre colp
1526 che·l vezer e l’aosir li tolc.
1527 Adonc lo Sarraxin, marit,
1528 tombet al sol tot [e]sbaït
1529 e mout gran sanc aqui perdet
1530 dels colps che B[landin] li donet;
1531 mais [che] morir el non podia,
1532 car proprietat avia,
1533 che non pogra morir jamais,
1534 o el perdera un dent del cays.
1535 Adonc B[landin], chi aquo vi,
1536 montet desus lo Sarraxin,
1537 e recordet li del coltel
1538 che li ac dona[t] lo donzel,
1539 e trays la daga soptament
1540 e avisset sobre la dent,
1541 e tant grant colp el ly donet
1542 che doas caysals li arabet.
1543 Adonc lo Sarraxin sanglent
1544 senti che ac perdut una dent,
1545 alre non fis mas un sospir
1546 e soptament el va morir.
1547 Adonc Blandin pres ben conort,
1548 quant el vi che el l’avie mort,
1549 e intret s’en dedins la tor
1550 e atrobet lo blanch astor,
1551 e va lo penrre plainnament
1552 sus en son ponch, veraiament,
1553 e commenset s’en a salhir
1554 an gran gauch, non vos [o] qual dir,
1555 per tal qual avia trobat
1556 aquel austor et conquistat.
1557 E quant el fu sus lo dragon
1558 che era malvais et fellon,
1559 atrobet lo, per veritat,
1560 denpes che s’era reyssidat.
1561 Adonc Blandin non poc passar
1562 per ren del mont che poghes far,
1563 car lo dragon li defendie
1564 aquel pas tant quant podie.
1565 Dis adonc B[landin]: «Dieu me don rendas
1566 che tot jort me crexon fassendas,
1567 aynsi·m coven a batalhar
1568 si plus avant vole pas[s]ar».
1569 Adonc el [re]tornet l’astor
1570 de contenent dedins la tor,
1571 e puis s’en venc come fellon,
1572 apertament vers lo dragon,
1573 e an l’espassa flamey[a]n
1574 ben lussant et ben talhant,
1575 [e] tant gran colp el li donet
1576 che doas costas a li rompet.
1577 Adonc lo dragon, sans mentir,
1578 devers Blandin s’en va venir
1579 e sautet li sobre lo col
1580 e degorar aqui lo vol.
1581 Mais che Blandin se avisset,
1582 e sus l’eschinna li montet
1583 e dirai vos consi fes el.
1584 El annet trayre son coltel,
1585 e dona li tal per la gola
1586 che tot son sanc achi li colla.
1587 Adonc lo dragon, sens mantir,
1588 tantost comanset a morir.
1589 E Blandin vi che el moria:
1590 l’austor el prent e tenc sa via,
1591 e intret s’en en lo castel.
1592 [E] trobet tantost lo donzel
1593 aqui prest e apparelhat
1594 an las donzelas per veritat,
1595 che aqui tos l’esperavan:
1596 d’en junenhols a Dieu pregavan
1597 che li dones forssa e vigor
1598 a gazanhar lo blanc astor.
1599 Adonc B[landin] dis al donzel:
1600 «Es aquest aquel aossel
1601 che vostra sor pot deslieurar?
1602 car aotre non pode trobar».
1603 Adonc dis lo donzel: «Per veritat
1604 aquo es el, Dieu n’alha grat!»
1605 Adonquas els s’en van annar
1606 e a la donzela s’en van intrar;
1607 et quant els li foron davant
1608 lo donzel[ot] de bon tallant
1609 dis a Blandin: «Gentil senhor,
1610 baylas me vos lo blanc astor,
1611 car jou sabe de temps passat
1612 la siena grant proprietat;
1613 e jou garay de contenent
1614 la myene sorre verament».
1615 Dis Blandin: «Trop ben disses
1616 ve·l ves aysi, vos lo penrres».
1617 Adonquas lo dich donzel
1618 va penrre lo blanc aosel
1619 e dirai vos consi el feis.
1620 La man de la donzela pris
1621 e va li metre, plannamens,
1622 [l’] astor desus, verayament.
1623 E la donzella quant santi
1624 lo blanc astor de sobre si,
1625 tantost ella cobret la vida
1626 et fo sanada e goarida,
1627 e tot denpes se va levar
1628 e tantost de present comanzet a sospirar;
1629 e estet fort maravelhada,
1630 car [hom] l’avia deslieurada.
1631 Dis adonc lo donzel: «Sorre gentil
1632 ve vos un cavallier humil,
1633 che vos es venguda desliurar
1634 e per faich d’armes recobrar;
1635 per que non vos mer[a]veilhes
1636 mais rendes li grandas merces».
1637 Aras vos diray de la donzella
1638 las contenansas che fes ella.
1639 Ela adonc s’en va vers Blandinet
1640 e a sos pes s’anjonnelhet
1641 e dis li: «Noble cavaller,
1642 come la flor de bon gherrier,
1643 vos rendde grandes merses
1644 del servixi che faig m’aves;
1645 e preg[e] vos, lo mieu senhor, r
1646 aytant cum pode per amor,
1647 que vos prengas aquest castel
1648 e tota la signoria d’el,
1649 e tot mon aor et mon argent,
1650 tot a vostre comandament;
1651 e tot quant ay, si a vos plas,
1652 preg vos che trestot ho prenas.
1653 E per so che jou puesc recontar
1654 chi m’es venguda desliurar,
1655 jou, Brianda, vos requer
1656 che vostre non me vuelhas dir».
1657 Respon B[landin] de Cornivalha:
1658 «Brianda, se Dieus mi valha,
1659 de vos non volle per present
1660 castel, ni terra, ni argent,
1661 ni ren alre che vos ayas,
1662 mais vostra amor, si a vos plas;
1663 car sapias per veritat
1664 che [jou] suy tant ennamorat
1665 de vos, Brianda, sans mentir,
1666 che d’amors, jou cuge morir.
1667 Per che non vole point d’argent,
1668 mas vostra amor soletament.
1669 E plus che a vos ven a plaser
1670 che vos mon non vulhas saber,
1671 hom m’apella, si Dieu mi valha,
1672 Blandinet de Co[r]nivalha».
1673 Adonc respondet la donzella
1674 cortessament a meravelha,
1675 e dis li: «Cavalier plassent,
1676 la myena amor sertanament
1677 es tot jort vostra, sens fallir,
1678 davant tos sels che n’an dessir.
1679 Per sert, al mont non ha senhor,
1680 duc, ni rey, ni emperador,
1681 che jou ame tant sertanament,
1682 et faray vos ho aparvent».
1683 Adonc ela se va levar
1684 e vers Blandin s’en va anar,
1685 e hostet li son basinet
1686 e de bon cor lo avisset;
1687 e vi lo blanch e gratios,
1688 joly, corteys e amoros;
1689 e comanset lo a bayssar
1690 de bon’amor, non qual parlar.
1691 E Blandin fe[i]s aytrestal
1692 de Brianda, si Dieu mi sal.
1693 Aqui esteron un gran tems
1694 abrassas andous ensems,
1695 e puys s’aneron despartir
1696 an gran gauch, non vos o qual dir.
1697 E la donzella saludet
1698 lo donzel e lo baysset,
1699 e atressi las donzellas
1700 d’una en una, totas ellas.
1701 Ar vos ay dich de la doncella
1702 las contenenssas che fes ella.
1703 Adonc parlet lo donzellon
1704 a Blandinet, lo bon baron,
1705 e dis: «Vos ses tot trebalhat,
1706 car vos aves trop batalhat
1707 per que, si vos plays, anen dinar,
1708 car jou n’ai fach aparelhar».
1709 Respon Blandin: «Aquo mi plais
1710 car, per ma fe, jou sui tot las;
1711 mas preg vos che primier annes
1712 fora al portal, ont trobares
1713 Peytavin mon escuder
1714 che achi garda mon destrier,
1715 e preg vos que·l fassas intrar
1716 e venrra si an nos dinar».
1717 Dis lo donzel: «Mot volentier
1718 aquo feray, bon cavalier».
1719 Adonch lo donzel tot corrent
1720 s’en va al portal verament
1721 e dis ly: «Compahn Pe[y]tavin,
1722 aysi·m tramet mosen Blandin,
1723 e manda vos que·us en intres
1724 apertament e non tardes».
1725 Adonch Peytavin s’en entret
1726 an lo donzel, et non tardet,
1727 e los cavals van establar,
1728 e lur sivades lur van donar.
1729 Adonc s’en tornam a Blandin
1730 e lo donzel e Peytavin.
1731 E quant els foron aribas
1732 trestot ensems s’en son annas
1733 en lo vergier, mot gratios,
1734 ont cantavan ausel[s] d’amors.
1735 Aqui foron taules drissades
1736 e bonne[s] viandes aparelhades,
1737 e van si trestotz assetar
1738 et commanseron si a dinar,
1739 tot jort parlant de lor novellas
1740 Blandin an las damoyselas.
1741 En mentre che els si dinavan
1742 e lur novellas achi contavan,
1743 a Blandin[et] va recordar
1744 de la donçella d’otra mar,
1745 d’aquella che l’en avia menat
1746 lo caval quant era al prat.
1747 E dis: «Brianda, una novella
1748 vos diray d’[una] damaysela
1749 che m’a faich grant vilania
1750 mentre che en un prat me jasia.
1751 Deves saber, per veritat,
1752 che mon caval m’en a menat;
1753 totas veis, jou no vuelh mentir,
1754 mas la ver[i]tat vos vulh dir,
1755 che un aotre m’en va layssar
1756 che jou poghes caval[ca]r;
1757 si che, conpenssant vilania,
1758 un pauch m’a fach de cortessia.
1759 Mas jou ay jurat sobre ma testa
1760 che jou non colray dengunna festa,
1761 tro mon caval aya trobat
1762 e sella che l’en a menat».
1763 Adonc Brianda, verament,
1764 dis a Blandin tot en rissent:
1765 «Blandin, non vos en corrosses,
1766 car vostre caval trobares,
1767 car sapias per veritat
1768 che sella che l’en a menat
1769 jou, senhor, l’avie tramessa
1770 per lo mont e che serchessa
1771 qualche noble cavallier
1772 vallent e pros e bon gherier,
1773 che mi poghessa deslieurar
1774 e per faich d’armes recobrar.
1775 Per so ella vos enganet,
1776 e Dieu o volc che vos trobet
1777 per tal che l’anessas sercar
1778 e che·m venghesses deslieurar.
1779 Per que non vos meravilhes,
1780 mas preg vos che li perdones».
1781 Adonc Blandin fu fort gaussent
1782 e mot alegre, verament,
1783 car Brianda li dis novella
1784 d’aquella aotra damoysella.
1785 Dis Blandinet: «Per v[e]ritat
1786 jou li perdonne de bon grat,
1787 e dic vos che mot mi plais
1788 plus che an vos trobada l’ay;
1789 car jou l’agra tot jort sercada
1790 tro che jou l’agessa trobada».
1791 E quant aysso agron dich,
1792 trestot lur dinar fu complit,
1793 adonc de taula si leveron
1794 e per lo vergier s’en intreron
1795 deportant se alegrament,
1796 pensar o podes verament.
1797 Adonc Blandin[et] va parlar
1798 e dis: «Donzella che porrien far
1799 d’aquestos malastrucz cavaliers
1800 che jou tene per presonniers?
1801 Playra vos che los deslieurem?
1802 o my digas che en faren».
1803 Respont Brianda ardidament:
1804 «Deslieuras los apertament,
1805 e anon s’en en mal gassan
1806 car, per ma fe, ayssi lur tanh».
1807 Adon[quas] lo bon Blandin
1808 e lo donzel e Peytavin
1809 s’en va[n] annar als cavaliers
1810 che tenien per presonniers,
1811 e van los trestotz deslieurar;
1812 e Blandin lur va comandar
1813 che los .iiij. mors enportessan
1814 deforas e los soteressan.
1815 Respondon els: «Per veritat
1816 aquo farem nos de bon grat».
1817 Adonc los jetan de l’ostal
1818 e van lur sarar lo portal.
1819 E puysses lo bon Blandin,
1820 e lo donzel e Peytavin
1821 s’en van tornar a las donzellas,
1822 en lo vergier, jugar amb ellas.
1823 Aqui feron mot bel desport
1824 tro fon mich jort, dins aquel ort;
1825 e puys, quant venc mich jort passat,
1826 Brianda dis e a parlat:
1827 «Blan[dinet], lo myen senhor,
1828 jou vos prege per amor
1829 che nos intren dins lo c[a]stel
1830 vos, e jou, et lo donzel;
1831 car jou, senhor, vos vulh mostrar
1832 tot mon tesaur et mon afar».
1833 Respon B[landin]: «Aquo my play,
1834 ardidament anen no·n lay».
1835 Adonques totz tres s’en aneron,
1836 en una cambra s’en intreron,
1837 e Brianda senssa mantir
1838 trestotz sos cofres va hubrir;
1839 e puis apelet Blandinet
1840 e aqui ela li mostret
1841 tot son tessaur e sos joels
1842 che eran mot nobles e bels
1843 e dis li: «Cavallier gentil,
1844 preg vos che sias tant humil
1845 che [vos] prengas d’aor e d’argent
1846 tant quant vos venrra a talent;
1847 car, per ma fes, si en prenes,
1848 per sert gran plasser my fares».
1849 Respon Blandin de Cornoalgla
1850 cortessament: «Si Dieus mi valha,
1851 Brianda, jou vos dich vos ay
1852 che aor ny argent non my play,
1853 ny ren alre che vos agias
1854 mas vostra amor, si a vos plays;
1855 car jou aquella vulh servir
1856 tant quant vivray, senza mentir».
1857 Ar vos ay dich de Blandinet
1858 con Brianda lo conquistet,
1859 e tot apres jou vos diray
1860 consy el fes encara mais.
1861 El va estar en lo castel
1862 an Brianda et an lo donzel,
1863 ben un bon mes trestot complit
1864 che de aqui non se partit;
1865 e puys, quant venc lo mes passat,
1866 Blandin va penrre cumiat
1867 de Brianda e del donzel,
1868 e volc se partir del castel
1869 car de Guillot li recordet
1870 e lo terme se apropjet.
1871 Adonc Brianda se mes plorar
1872 e mout gran dol aqui mennar,
1873 e va li dir tot en plorant:
1874 «Franc cavallier, lo myen amant,
1875 ben vesse, lo myen car senhor,
1876 che vos non m’amas per amor,
1877 car se my volgesses amar,
1878 de mi non vos volgras lunhar».
1879 Respon Blandin e a parlat:
1880 «Brianda per veritat,
1881 la veritat vos volle dir
1882 per che me convient despartir.
1883 Deves saber che en nostra terra
1884 per seguir la bonna gherra
1885 e ben mich an nos cavalquen
1886 che anc avantura non troben;
1887 e puis quant venc un jort matin,
1888 anen tenir nostre camin,
1889 e intren nos en tot apert
1890 dins en un bosch per lo desert,
1891 e aqui troben avantura
1892 mot aspra e mout dura
1893 de que non vos volle contar,
1894 mas tot avant vole parlar.
1895 [E] nos intren trestot avant
1896 per lo boschage cavalquant,
1897 e quant forem pres d’un castel
1898 anen aossir un cant d’ausel
1899 che dissia en son cant:
1900 Gentils senhors, anas avant,
1901 e trobares un grant desert;
1902 intras la ins ben e apert
1903 e quant sares jus un bel pin,
1904 che atrobares en lo camin,
1905 la un tengha a la part drecha
1906 per una cariera estregia,
1907 e l’autre tencha a l’aotra man;
1908 e avantura trobares gran.
1909 Adonch quant nos agem aossit
1910 d’aquel ausel che nos a dich,
1911 nos cavalchen trestot apert
1912 tant che atroben aquel desert,
1913 e apertament nos entrem
1914 tro che lo pin trobat agem,
1915 e aqui nos tenghem conselh
1916 de so che nos a dich l’aussel,
1917 e aqui no[s] nos departem
1918 che anc depuys non nos venguem.
1919 E prenghem nos en convenent:
1920 che nos trobassen certanament
1921 en aquel luoch, desot lo pin,
1922 lo jort apres de Sent Martin,
1923 per que a mi conven tenir
1924 aquel terme senssa mantir».
1925 Adonc Brianda respondet,
1926 mot fort plorant, a Blandinet
1927 e dis ly: «Senhor, si vos plays,
1928 un don al mens me aotrias,
1929 che quant aquel trobat aures
1930 andos ensems vos en verres».
1931 Respon Blandin: «Jou tornerai
1932 breument, per sert, se a Dyeu play».
1933 Adonc el [a] pres cumiat
1934 de totz aqui per veritat;
1935 e pueis Brianda va bayssar,
1936 e pensset s’en de calvachar.
1937 D’aqui se part lo bon Blandin
1938 an son escudyer Peytavin;
1939 apert s’en van tot cavalcant
1940 las lor jornadas caminant;
1941 e tant lonc temps es cavalcheron
1942 che nuich ni jort no repauseron,
1943 tro che foron desot lo pin
1944 lo jort apres de Sain Martin.
1945 E aqui van descavalcar
1946 e·l bon Guillot van esperar.
1947 E Blandin tres jors l’esperet
1948 che anc Guillot gis non tornet.
1949 E quant el l’ac ben esperat
1950 tro che fu lo ters jort passat,
1951 Blandin se va meravilhar,
1952 e dis che l’anera sercar,
1953 e che jamais non torneria
1954 tro che novellas en sabria.
1955 D’aqui parti lo bon Blandin
1956 an son escudier Peytavin,
1957 e jntret s’en per lo desert
1958 cum bon cavalier e apert.
1959 E quant el ac gran temps anat
1960 per lo desert e cavalcat,
1961 el atrobet per [ay]tal astre
1962 aquel bon prodome de pastre,
1963 an qui Guilhot se va dinar
1964 aquel jort che i va passar.
1965 Adonc Blandin lo saludet
1966 et de novas li demandet,
1967 e dis ly: «Prodom, Dieus te sal!
1968 Digas, si Dieus ti gart de mal,
1969 auries tu vist un cavalier
1970 de Cornoalha, bon garrier,
1971 che per son nom se fa appellar
1972 Guillot Ardit de Miramar?
1973 Jou te preghe se tu vist l’as
1974 che m’o digas, se a tu plas».
1975 Adonch lo pastre respondet
1976 cortessament a Blandinet,
1977 e dis: «Senhor, per veritat
1978 gran temps a che sa es passat
1979 e mais che an my si dinet
1980 aquel jort che aysi passet,
1981 e puys[sas] teng aquest camin,
1982 e jou, senhor, puis non lo vi».
1983 Adonc Blandin lo saludet
1984 e tot avant el cavalchet,
1985 e intret s’en per [lo] sandier
1986 a[n] Peytavin son escudier;
1987 e [va] serca[r] lo bon Guilhot
1988 per lo desert aytam cum pot.
1989 E quant el ac gran temps anat
1990 per lo desert ont era intrat,
1991 el esdevenc en lo vergier
1992 ont era aquel bel pesquier,
1993 la ont Guillot avie mort
1994 lo negre cavalier tant fort.
1995 E aqui non va res trobar,
1996 mas tot avant va cavalcar.
1997 E tant lonc tems el cavalchet
1998 tro che l’ermita atrobet,
1999 aquel che avie garit
2000 lo bon companh Guillot Ardit.
2001 Adon Blandin lo saludet
2002 et de novas li demandet
2003 e dis: «Bon prodom, Dieu vos sal!
2004 Digas, si Dieu vos gard de mal
2005 aurias [my] vist un cavalier
2006 de Cor[noalha, bon gu]errier,
2007 che per son nom se fa appellar
2008 Guillot Ardit de Miramar?
2009 Jou vos preghe se vist l’aves
2010 che m’o digas, et non tardes».
2011 Adonch l’ermita respondet
2012 cortessament a Blandinet
2013 e dis: «Senhor, per veritat
2014 gran temps a che sa es passat
2015 e mais, senhor, se Dieu mi sal,
2016 estet .viij. jort[z] en mon hostal
2017 e puissas teng aquest camin,
2018 e puys, senhor, jou no lo vi».
2019 Adonc Blandin lo saludet
2020 e tot avant el cavalchet.
2021 D’aqui parti lo bon Blandin
2022 an son escuder Peytavin,
2023 e va serchar lo bon Guillot
2024 per lo desert aytant cum pot.
2025 E tot aquel jort cavalchet
2026 che anc novellas non trobet.
2027 E puys quant venc lo jort sequent,
2028 el cavalchet apertament;
2029 e quant el ac ben cavalcat
2030 tro che fon bien miech jort passat,
2031 e[l] vi davant si un castel
2032 che era mout noble e bel.
2033 E desot ac un pauch de massage
2034 a la ribba d’un boscage,
2035 e aqui ac, che bons che mals,
2036 endeviron de .I. hostals.
2037 Dins lo massage s’en intret
2038 e aqui el descavalchet.
2039 E quant el fon descavalchat
2040 vers un prodom s’en es anat
2041 e dis li: «Prodom, Dieu vos sal!
2042 Digas, se Dieu vos gard de mal,
2043 aurias my vist un cavallier
2044 de Cornoalha, bon guerrier,
2045 chi per son non se fa appellar
2046 Guilot Ardit de Miramar?
2047 Jou vos prege, se vist l’aves,
2048 che m’o digas e non tardes
2049 car jou, amic, lo vau sercar
2050 e volgra lo fort atrobar».
2051 Adonc lo prodom respondet
2052 iradament a Blandinet
2053 e dis: «Jou vos en say novellas
2054 che non son bonas ni belas,
2055 car lo senhor d’aquest castel
2056 e sos parens che son amb el,
2057 lo tenon fort pres et liat
2058 ben a dos meis per veritat,
2059 car el, senhor, avie mort
2060 quatre cavaliers mot fors
2061 chi eran trestotz parens
2062 del dich senhor vera[ya]ment.
2063 Per que, senhor, si m’en cresses,
2064 d’aquest homme non demandes,
2065 car si vos l’anas demandant,
2066 vos en porres far vostre dan».
2067 Adonch[as] Blandin li a dich:
2068 «Jou vos preghe, cortes amich,
2069 che vos me menes al castel
2070 car jou vuelh parlar amb el».
2071 Respondet el: «Mot volentier
2072 aquo feray, bon cavalier».
2073 Adons d’aqui els si partirom
2074 e al castel andos annerom,
2075 e Blandin[et], si Dieu mi sal,
2076 apert va tocar al portal.
2077 Adonc tantost venc lo portier
2078 e dis: «Cal es tu cavalier,
2079 che ayssi venes tant ardit?»
2080 Respon Blandin e a li dich:
2081 «Jou suy B[landin] de Cornualha,
2082 e preg[e] te, se Dieus ti valha,
2083 che digas al senhor del castel
2084 che jou li volho parlar amb el».
2085 Adonc lo portier s’en intret
2086 e a son maystre parlet
2087 e dis: «Senhor, un cavallier
2088 a defora sobre un destrier,
2089 e a mi dich che vos plages
2090 che amb el parlar anesses».
2091 Adonc lo sengnor, s’en va venir
2092 devers Blandin, senssa mantir;
2093 e tantost el lo saludet
2094 et de novas li demandet
2095 e va li dir: «Che demandas
2096 cavalier, ni che [a] vos plas?»
2097 Respon Blandin et a li dich:
2098 «Jou vene aysi, car ay aosit
2099 che vos tenes per presoner
2100 Guilhot Ardit, lo bon guarrier,
2101 e volgra [vos] mot fort pregar
2102 che lo my volghesses bayllar,
2103 car de bon drech non lo tenes
2104 per que vos prec ch·el deslieures».
2105 Adonc lo senhor respondet
2106 iradament a Blandinet,
2107 e dis: «Jou ten per veritat
2108 Guilhot Ardit pres et liat,
2109 e vos per tot vostre poder
2110 per ren non lo podes aver,
2111 si dons am my non batalhas
2112 e per batalha my venssas.
2113 E vos feray trop bel partit,
2114 jou vos metaray Guilhot Ardit
2115 a la un corn de la batalha
2116 mout volentier, se Dieu mi valha;
2117 e si vos venser mi podes
2118 ardidament che l’en menes».
2119 Adonquas lo bon Blandinet
2120 an gran gauch li respondet
2121 e va ly dir: «Bon cavallier,
2122 aquo feray mot volentier,
2123 et preg vos che annes armar
2124 e che pensen de batalhar
2125 car, per ma fes, vos non parles
2126 jamais de que tal gauch agues».
2127 Adonc lo sengnor s’en va intrar
2128 e tot apert se va armar,
2129 e puis tantost el va salhir
2130 ambe Guillot, sensa mantir,
2131 e intren s’en apertament
2132 per miech del camp verayament.
2133 E Blandin fes a[y]trestal
2134 mot valentement, si Dieu mi sal.
2135 Adonquas els van commansar
2136 tantost aqui a batalhar.
2137 L’un vers l’autre s’en va[n] venir,
2138 de colps de lanssa se van ferir,
2139 e tant grans colps els si doneron
2140 che per terra andous tomberon,
2141 e tot apert si van levar
2142 e tan gran colps si van donar
2143 de las spassas sus l’escut,
2144 que l[o]s brasses lor an romputz.
2145 Adonc lo senhor del castel
2146 un tant grant colp li donet el
2147 de la spassa sul bassinet,
2148 che fuoc e flamma en gitet.
2149 Adonc Blandin coma valent,
2150 vers el s’en va apertament
2151 e an l’espassa flameian
2152 li va dona[r] un colp tam gran
2153 che tot l’aubert li va passar
2154 et mout greument l’anet nafrar.
2155 Aqui batalhon un gran temps,
2156 mot asprament andous ensems,
2157 tant che per forssa lur convench
2158 a cobrar forssa et alench;
2159 e quant agron alen cobrat
2160 la un e l’aotre s’es levat,
2161 e fieron se si asprament
2162 an las espassas, verament,
2163 che tomberon estaboitz
2164 per miech del sol tot esbaitz.
2165 A cap de temps els si leveron
2166 e batalhar tantost torneron.
2167 Adonc Blandin corage pres,
2168 e diray vos cunsi el fes.
2169 Vers el s’en va apertament
2170 et f[e]ri lo sy asprament
2171 che per terra lo fes tombar
2172 et mout greument l’anet nafrar;
2173 e encaras lo cavaler,
2174 si volc levar, cum bon g[u]erier,
2175 mais che Blandin fon avissat
2176 e tantost sus li es montat,
2177 e hostet li apertament
2178 l’erme del cap veraiament
2179 e va li dir en alta vois:
2180 «Cavaler, tantost rende[s] vos,
2181 si non per sert ares mores,
2182 si vos tantost non vos randes».
2183 Adonc, quant el anet aosir
2184 che Blandin lo volie aucir,
2185 va sy rendre de contenent
2186 a Blandinet, verayament.
2187 Adon Blandin levar lo fes
2188 e a mersy aqui lo pres,
2189 e fes l’anar, se Dieus m’ajut,
2190 en son castel, trop ben batut.
2191 E puysses pres Guilhot Ardit
2192 et en apres e[l] a ly dich:
2193 «Guilhot, penssen nos en d’annar
2194 apertament senssa tardar,
2195 car nos non fam plus ren ayssi».
2196 Adonc tengron lo lur camin
2197 e va[n] ss’en ben apertament
2198 tos tres emsems, veraiament,
2199 e intran s’en per lo[s] deser[t]s
2200 com bon[s] cavaliers et apertz.
2201 E mentre che els s’en anavam
2202 per lo[s] desertz e cavalcavan,
2203 Blandinet anet recontar
2204 al bon Guilhot de Miramar
2205 l’avantura che atrobet
2206 quant Brianda [lo] conquistet.
2207 E atresys Guilhot Ardit
2208 aqui a recontat e dich
2209 consy li pres dels cavaliers
2210 che avie mors tan bons guerrie[r]s.
2211 Adonquas els tots cavalchant,
2212 las lur jornadas caminant,
2213 s’en van tornar en lo castel
2214 de Brianda et del donsel,
2215 e quant els foron prop d’aqui
2216 Blandin va dir a Peytavin:
2217 «Pe[y]tavin penssa t’en d’anar
2218 tot drech al castel, sans tardar,
2219 e dicas a Brianda novella
2220 che jeu seray anuch amb ella».
2221 Adonc Peytavin s’avansset
2222 e drech al castel s’en anet,
2223 tantost [a]trobet lo donzel
2224 chi s’esbatia per lo castel.
2225 Adonc tantost lo saludet
2226 e dis li: «Cortes donzel[et],
2227 Blandin vos manda saludar,
2228 e mays Guilhot de Miramar,
2229 e seran tantost, senssa falha,
2230 ayssi am vos, se Dieus my valha».
2231 Adonch lo donzel lo va aculhir
2232 an gran gauch sensa mantir,
2233 e puis s’en va trestot corrent
2234 devers Brianda verament,
2235 e va li dire la novella
2236 che Blandin fora anuich amb ella.
2237 Adonch[as] Brianda, gratiossa,
2238 fon [mot] alegra et joyossa
2239 quant lo donzel et Peytavin
2240 li disson novas de Blandin,
2241 e va aculhir verament
2242 Peytavin alegrament.
2243 Apres tantost s’en voch anar
2244 devers Blandin sensa tardar.
2245 E fes adobar las donzellas
2246 e als cavals metre la[s] sella[s],
2247 e montan sus apertament
2248 e van ver el verayament.
2249 E quant forem del castel ysitz,
2250 tantost aqui els los an vistz.
2251 Adonc Brianda, sans mentir,
2252 che vi los cavaliers venir,
2253 tantost son caval va brochar
2254 e devers el s’en va anar,
2255 e Blandinet fes aytrestal
2256 ver Brianda, se Dieu me sal.
2257 Aqui el s’en va[n] aculhir
2258 an gran gauch, non vos o cal dir,
2259 e puys s’en tornan, verament,
2260 vers lo castel jugant, rissent.
2261 E quant foron dedins intras
2262 tantost els son desca[va]lchas,
2263 e tos ensens s’en va[n] annar
2264 lay ont els devion sopar.
2265 Aqui foron taules drissades
2266 e [bonnes] viandas apparalhadas.
2267 E van si trestotz assetar,
2268 e commansseron a sopar.
2269 Aqui soperon, verament,
2270 tos emsems, alegrament.
2271 E quant agron de tot sopat,
2272 Blandinet dis et a parlat:
2273 «Tot hom se pensse de co[l]car
2274 e paussen nos tos tro al jort clar,
2275 e puys doman nos parleren
2276 consy no nos governarem».
2277 Adonch Brianda et las donzellas
2278 tantost co[l]char s’aneron elas;
2279 e puissas Guilhot et Blandin
2280 e lo donzel et Peytavin,
2281 dins una cambra van intrar,
2282 e aqui els si van colquar,
2283 tota la nuich si repausseron
2284 tro lo matin che si leveron.
2285 E tantost quant foron levatz,
2286 Blandin e Guilhot son annats
2287 per la muralha del castel,
2288 e aqui tengheron lur conselh.
2289 Adonch[as] Blandin[et] a dich:
2290 «Che·m conselhas, Guilhot Ardit?
2291 Ayssi es Brianda gentil,
2292 che es francha e humil,
2293 che jou ame de fin corage
2294 senssa panser [ges] point d’outrage;
2295 e ay en cor, si vos plages,
2296 che per molher jou la presses
2297 e atressi conselheria
2298 che, se a vos Guilhot plassia,
2299 che l’autra sorre fremasses
2300 e per molher la presesses,
2301 car mai nos val che·ns molherem
2302 andous emsems plus che poden».
2303 Adonc lo bon Guillot Ardit
2304 li respondet e a ly dich:
2305 «Si vos, Blandin, o conselhas
2306 ardidament aquo my plas».
2307 «Don –dis Blandin– atras tornen
2308 e a Brianda en parlen».
2309 Adonquas els atras torneren
2310 e a Brianda s’en a[ne]ren,
2311 e Blandin, la va saludar
2312 e a una part la va tirar
2313 e dis li: «Brianda, sapias,
2314 che jou volle, se a vos plas,
2315 vostra sor prenga per marit
2316 mon companh[o]n Guilhot Ardit,
2317 car el es noble cavallier,
2318 valent e pros e bon gherrier;
2319 humil, cortois et fort leal
2320 es atresis, si Dieu me sal.
2321 E prege vos, si a vos plas,
2322 che vos per my aysso fayssas.
2323 Apres vos preghe humilmen,
2324 aytant cum pode verament,
2325 che vos my prenghas per marit
2326 car, per ma fey, tot mon delit
2327 metray tos temps en vos servir
2328 tant quant vi[v]ray, senssa mantir».
2329 Adonch Brianda respondet
2330 cortessament a Blandinet
2331 e dis: «Senhor, per v[e]ritat,
2332 aquo feray jou de bon grat
2333 car, per ma fe, al mont vivent
2334 no a un altre, verament,
2335 che jou ame tant com vos, Blandin,
2336 lialment an bon cor fin.
2337 E per ma fe, plus che a vos pla[i]s,
2338 mot volentiers jou o faray,
2339 mas preg[e] vos che lo donzel
2340 sia appellat en aquest conselh».
2341 Adonc lo donzel fon appellat,
2342 e d’aysso els ly an parlat
2343 e lo donzel, verayament,
2344 respondet lur cortessament
2345 e dis: «Senhor, aquo my plas
2346 ardidament che o fassas».
2347 Adonc [els] van sonar Yrlanda,
2348 che era sor[r]e de Brianda,
2349 e Guilhot la va fermar
2350 devant trestotz e espossar,
2351 e Blandin feis aytrestal
2352 de Brianda, se Dieu me sal.
2353 E quant si foren esposatz
2354 trestos quatre, et mais jurat,
2355 Blandinet dis a [na] Brianda
2356 e a sa sorre na Yrlanda
2357 che convidesson lur parens,
2358 car els volien verayament
2359 che al jort venent de Sant Anthoni
2360 si fessa lur matrimonii.
2361 E puis apres e el a dich
2362 a son companh Guillot Ardit:
2363 «Guilhot, fassen justas cridar,
2364 a tot hom che vulha justar
2365 car vos et jou, vera[ya]ment,
2366 tenren la taula a tous vennent».
2367 Ayssi cum o dis ayssi o feren.
2368 Tantost las justas cridar faren
2369 e puys, quant venc a la jornada
2370 che els lur agron donada,
2371 vengheron de nobles cavaliers
2372 e gran ren de bons escuders
2373 per faire honor a [na] Brianda
2374 e a sa sorre na Yrlanda.
2375 Aqui feron mot bella festa
2376 totz ensentz [e] ben e honesta.
2377 E feron justas e biorst
2378 che dureron ben .xv. jortz.
2379 E quant los biortz foron pasatz,
2380 tot hom estranch s’en es anat,
2381 e Blandin[et] de Cornivalha
2382 e Guilhot, se Dieu me valha,
2383 van remanir an lors molhers,
2384 e feron cum bons cavaliers;
2385 e d’aqui non volgron partir,
2386 ni volgron plus g[u]era seg[u]ir,
2387 mas che feron cum bona gent;
2388 e Dieus lor donet pron de ben.
2389 Aras ve vos che vos ay dich
2390 cum Blandin et Guilhot Ardit
2391 atroberon bonas molers,
2392 car feron com bons cavaliers.
2393 E pregas Dieus che ayssi vos prenna
2394 e che ve don a tut e a tute la bonna strenna.