Rialc
Rao 179.1
Guillem de Torroella
La faula
1 Una ventura us vulh retrayre,
2 qui m’avench enqueres no ha gayre,
3 si com porets ausir anan.
4 So fo·l mayti de Sant Johan,
5 que·l temps fon clar e l’alba pura,
6 ez yeu, per gaug de la verdura,
7 quavalquey sols vas la merina,
8 al port de Santa Caterina,
9 car en la val de Soller fo.
10 E membre·m que ’n celha sayso
11 maney per mon prat mon destrer,
12 car trop lo trobave lauger;
13 e revolven a totes mars,
14 e sitot me n’era certas,
15 si me·n plasia l’asay.
16 Car voluntatz força may
17 mantes vets que natural sen,
18 maney lo tan destretxamen
19 qu’elh comensech entresuzar;
20 ez yeu, per luy adelitar,
21 aney tost vas terre dexendre,
22 e vau lo per les regnes pendre,
23 e destrey lo per la ribeyra,
24 car ben say que ’n tal maneyra
25 pot hom cavalh assuavar.
26 E can yeu volgui cavalcar,
27 ab voler que me·n tornes,
28 yeu viu en mar, de terra pres,
29 que·s mostrech al rabeig de l’onda,
30 en semblan de rocha rodonda,
31 us grans peys (crey que fos balena),
32 qui s’aturech sobre l’arena,
33 en sculh qui no·s movia.
34 Dessus un papagay havia,
35 asaut e belh e gint mudat.
36 E si·n stich maravelhat
37 del papagay, quant lay lo vi,
38 car elhs se fan, segons c’om di,
39 lay en la terra d’ultramar.
40 E mantinen aney pugar
41 en mon destrer cutxosamen.
42 Car cresia verayamen
43 que l’auzelh estes en sculh,
44 «a ffar m’es, –fi m’eu– si be·m mulh,
45 qu’anes envers lo papagay».
46 E mantinen ani me·n lay
47 e dexendi sobre·l pexo
48 e la broca del spero,
49 si com ja m’era destinatz,
50 entre l’esquena e·lhs costats
51 s’anech fermar de la belena;
52 crey que·n soffris conguxa, pena,
53 ques anch puys no·s volch atencar,
54 ans s’enech empenyer en mar,
55 brugent e manant gran trebalh,
56 si que·m covench mon bon cavalh
57 del tot lexar ultra mon grat;
58 e ’n menys que no us hagra comptat
59 m’ac portat un miller gran.
60 Lo papagay anech volan
61 denant me, cutxos de rendo.
62 «Senyer Deus, –fi m’eu– no say quo
63 m’es avengut aycetz perilhs;
64 mas tu qui est Payres e Filhs,
65 verays Dieus e Sants Sperits,
66 prech, que·m sies capdelhs e guitz,
67 car trop suy mes en gran preso.
68 Si com de mans de pharaho
69 desliurest los filhs d’Israel,
70 desliure·m d’est perilh cruselh;
71 per ta merce no·m lays perir».
72 Axi con dich, ab mant sospir,
73 ples de cossir e de feunia,
74 preyant Dieus e Santa Maria,
75 entrey en les mars de Manorcha
76 e lexey a destra Malhorqua,
77 vers les ensenyes d’occident.
78 Ez yeu drecey vers orient,
79 axi com lo pex ma portava.
80 Lo papagay primer anave,
81 axi com vos hay dit denant.
82 Celh jorn ma portech lo peix tant
83 que terra pardi de veser
84 e fuy entrat enans de sser
85 en mar pus de .D. milhers.
86 Adonch dobla·m mos cossirers,
87 cant vi lo solelh declinar,
88 car no podia cossirar
89 vars qual part m’anave ne on;
90 e preguey lo Senyor del mon,
91 cant vi la nuyt neyre, scura,
92 que m’ storces de la ventura,
93 qui fort era cohent e brava.
94 Ez enaxi, quant yeu orave
95 ab cor humil, devotamen,
96 preyant lo Payre omnipotent,
97 a cuy devem actendre tuyt,
98 entorn hora de miga nuyt,
99 la balena se restanquet.
100 Adonchs vi la mar tranquet
101 en una terra de pres mi;
102 ez yeu, qu’apres de terra·m vi,
103 ffiu un salt gran sobra l’arena
104 e lunyi·m de la belena,
105 rendent a Dieu grat e merces,
106 qui en terra m’avia mas
107 e delhiurat de mar preyonda,
108 del peix e del perill de l’onda,
109 on may no cuydave scapar;
110 pero no us poria comptar
111 si·l papagay era primers
112 o si era romas derrers,
113 car l’escuredat del cer lo·m tolch.
114 Ez yeu axi com Deu se volch,
115 aney vas mantas partz guardar
116 e vi luny de mi un lum clar
117 qui rendia gran resplandor.
118 E dressey vers celha lugor
119 e fuy vas celha parts vengutz
120 e reguardey vas celha lutz
121 e viu un arbra on stave
122 una serpent, qui·l cap portave
123 un carboncle fort resplandent.
124 La viste·m plach de la serpent
125 per lo carvonclo qui luzia.
126 En aycelh loch un prat havia
127 qui era tot cubert de flors,
128 d’on exien plasens odors,
129 per qu’yeu me·n doni gran plaser;
130 mas de l’arbre no say per ver
131 com s’es nompnats per sa natura;
132 mas li pom son de tal figura
133 com son toronges o noronges,
134 e semblar vos hian monsonges,
135 segons que crey, o venitats,
136 qui totes les proprietats
137 del fruyt vos volia comptar,
138 car, si us membras d’algun menjar
139 qui fos de pretz o de valor,
140 lo fruyt fora de tal sabor
141 com vos agretz smaginatz.
142 Ez yeu, qu’avia dejunats
143 lo jorn passat, per fam qu’avia
144 mangey del fruyt, mas no us poria
145 comptar lo plaser que y trobe,
146 car faysans ne capons no cre
147 a menjar sien ten plasens
148 qu’anch per grans encantamens.
149 Una pila al peu de l’arbre,
150 qui fon de blancha pera marbra,
151 trop asautament encelhada
152 (no·n vis anch altra mils formada
153 ne mils fayta per sa mesura);
154 ez havia aytal ventura,
155 que d’aygua clara plena stave
156 e no crexia ne minuave,
157 ans stave en egualtat.
158 E cant hagui del fruyt manjat
159 begui de l’aygu’a mon talen.
160 Mes anch no viu vi ne piment
161 qui tan plasen sabor hagues;
162 perque es ver, quisqui re dixes,
163 que, mal cresent, cossech hom be.
164 «Senyor Deus, –fi m’eu– are us cre,
165 que Tu sols has complit poder,
166 qu’apres dol m’as rendut plaser,
167 e gaug apres de marrimen,
168 car ades tot complidamen
169 m’as donat tot quant ops havia.
170 Sol posques trobar companyia:
171 qui·m sabes dir noves del loch!»
172 E la serpent un pauch se moch.
173 Abtant la serpent se pres a parlar
174 asautamen e trop ben clar
175 e dix perlant tot enaxi:
176 «Guillalmes, tu es venus si
177 non ja pour ta volunte.
178 Car tu has trop bien splayte,
179 que je te fais tant asavoyr,
180 qu’enysi tu poues apercevoyr
181 que tu es en l’ilh anquantea,
182 on repayra Morguan la fea
183 e misire lo roys Artus».
184 Abtant callech e no dix pus
185 e desperech en un momen.
186 Ez yeu hagui gran spaven
187 quant la serpent ausi perlar,
188 que naturalment no·s deu far,
189 perque me·n fas maravelhos.
190 Mes quant yeu entis la raysos,
191 que la serpent ten gint hac dita,
192 dins en mon cor la tinch scrita
193 e fuy trop jausen del novelh.
194 Mas co que pus ma parech belh,
195 de quant hagui ausit ni entes,
196 si fo·m com lenguatge frances.
197 La serpent ten asaut perlech,
198 mas no·m fon belh quant se n’anech,
199 tantost no·n pogui pus apendre.
200 Adonchs m’eney pel prat stendre,
201 durmen entre les fresques flors
202 tro l’endema, que la claros
203 del solelh mi feu rexidar
204 e·ls aucelhets qu’ausi xentar
205 qui·m doneron grand alagratge.
206 De joy sclari mon coratge,
207 cant viu les ribeyres e·ls pratz
208 e·ls arbres, florits e fulhats,
209 e les fontanes e·ls torrens
210 e·ls altres deports bells e gens
211 qu’eron plasens per remirar.
212 En la pila m’aney levar
213 mantinent les mans e la cara
214 ab l’aygua qui fon belha e clara;
215 e puys aney per la verdura,
216 maravelhan de la ventura
217 e del loch on er’aribatz.
218 Ez anave tots exarratz,
219 com hom qu’ez en stranys pays;
220 e sovench me d’aço que·m dis
221 la serpent, ja la nit passada,
222 del rey Artus e de la fada;
223 per qu’yeu regardey say e lay
224 si vera torr ne palay,
225 alberç ne mayso ne hostatge.
226 Abtant yeu vi pel mig l’arbatge
227 venir un pelaffre ferran,
228 d’esaut tal, no poquet ne gran,
229 e mot richament ancelhatz.
230 Uz reys ne for’encavalcatz,
231 segons lo belh arnes qu’avia;
232 cert mil marchs d’aur crech que valia
233 la celha e·l pitral e·l fres
234 e li arcos ab tal frances,
235 del blanch vori gint entalhatz,
236 d’aur e d’atzur asaut obratz,
237 ab manta istoria d’amors:
238 de Floris e de Blanchaflors,
239 d’Isolda la bronda e de Tristany,
240 qui per amor s’emeron tan;
241 de Titus e de Piramus,
242 e de Serena e d’Ellidus,
243 e Paris: ab qual gint conques
244 Elena e dins Troya mes;
245 lur fayt, lur vida, lur ventura,
246 tot so divisave ’n pintura
247 e mays enquer que no us say dir.
248 Tot li clavell, senes mentir,
249 petit e gran, foren d’aur fi;
250 d’un samit vert ultramari
251 ffon la celha molt gint guarnida,
252 ab fill d’or sobtilment cosida,
253 axi con l’obre·s pertanyia;
254 li gambals eron sens falcia
255 de seda testa, axi com son
256 les correges de Neyrapon,
257 e·ls sobresingles exemen;
258 les civelhas eren d’argen,
259 e·ls streps de fin aur messis,
260 a la manera de Peris,
261 trop asautament nielhatz.
262 Del fre no hay enquer comptats
263 com era faytz mestrivolmen:
264 no creatz pas que fos d’argen
265 ne d’aur lo mig, mas de cristalh,
266 asaut obrat e de belh talh,
267 ab cornet de semblant manera;
268 les regnes son d’una cadena
269 d’aur smaltat molt gint obrat.
270 Trestot fo asaut compassat
271 entre la ceda subtilment;
272 a maravelha stech gen
273 e semblech fos obra d’onrrança;
274 les capsanes, a ma semblança,
275 eron d’or fis, garnides gen;
276 mil platons hi hac certamen,
277 qui tots eron d’aur per noblesa;
278 en cascu hac per dar belhesa
279 encastats robissos e saffirs,
280 maracdes, que rebesirs
281 veyretz les peyres al solelh.
282 Lo pitral: no·n vis may ten belh,
283 car fayt fo ab ancantament:
284 mil cascavelhs hi hac d’argent,
285 asautz e de belha faiso,
286 la un e l’altre de belh so,
287 mas, no gens acordans de vots,
288 despuys concordaven totz
289 al pas del paleffre emblan,
290 a notar un lay de Tristany,
291 qui molt es plasent de ausir.
292 D’aytal arnes, com ausitz dir,
293 ffon lo paleffre gint garnits,
294 e no fon brau ni dexausitz,
295 ans vench asaut e gint vas me.
296 Ez ane·l pendre per lo fre,
297 remirant l’arnes que portave,
298 que tot ades yeu me cuydave
299 qu’axi com van li cavaller
300 anes a cassa d’esperver
301 ez algu l’agues menyscabat.
302 «Eras poray saber vertat
303 –ffi m’eu– d’ayço que vau quiren».
304 E vau pujar de mantinen
305 en major gaug que no us say dir,
306 car plague·m gent encar servir
307 a son senyor, per tal qu’ades
308 que·l del bon rey Artus pogues
309 sauber algu novelh certa.
310 E quant volgui a destra ma
311 tornar, si com mils me plasia,
312 lo palefre, quaix per faunia,
313 no·s volch moure, d’on fuy iratz
314 ez aney dexendre cuytatz,
315 con hom de cavalcar cutxos;
316 e vau pendra celhs sperons
317 que la nuyt havia portatz;
318 e quant abduy los m’ach calssatz
319 yeu remontey al pelaffre.
320 «Or yreu avant, per ma fe,
321 –ffi m’eu– o veyrem que sera».
322 Mas, si·l broques tro·l sendema,
323 enquera no l’hagre mogut.
324 «En Pelaffre, si Deus m’agut,
325 pus per mi no volets anar?
326 –so dix– Yeu no us en vulh forçar;
327 ans seguiray vostre voler,
328 vulhatz anar ho romaner,
329 car per mi no saretz forsatz.
330 Car no par ges en los costats
331 qu’esperons vos toquen soven,
332 perque·m par assats covinen
333 que me·n dega del tot lexar».
334 Les regnes li vau alhonguar,
335 que de lieys moure no hach cura.
336 Adonch me portech d’ambladura
337 lo palefres e tench sa via
338 al travers d’una praderia
339 qui de flors era gin guarnida,
340 que no crey que ’n tota ma vida
341 ve s’en prat tanta belha flor;
342 ez hac n’i de manta color,
343 axi com ordenech natura.
344 Gint cavalquey per l’ambladura
345 lay on lo palafres volia,
346 que d’esperons no·l destrenyia,
347 de fre ni d’als, ans me·n guardave.
348 Ez enaxi quant yeu passave
349 pres d’un laurer yeu vi panden
350 us guants obrats d’aur e d’argen
351 de la talha de Perpinya;
352 anch no foron tengutz en ma,
353 mas sol per lo mestre, so cre,
354 que semblave que celhs qui·ls fe
355 mantinent los hagues lexatz.
356 Cant yeu los vi, fuy trop pegatz,
357 cresent que pogues leu trobar
358 cavalher valhen o juglar
359 qui·m sabes dir novelh del rey.
360 Abtant a l’arbre me n’aney
361 e pels cordos d’aur los guants pris.
362 Que plagre·m fort que celhs vis
363 qui la·ls pausech, per qu’eu disia
364 en mi masex: «Con seria?
365 Aquetz guantz, qui·ls ha say pausats,
366 ten asautz e ten gint obratz?
367 No say com s’es fet, ne perque,
368 mas del senyor del pelaffre
369 crey que sien a mon scient,
370 qu’aysi son fayt mestrivolment,
371 com la cela e l’altr’arnes».
372 Axi anant per un cendres
373 viu venir dos branxets peytitz;
374 en semblan que·ls hagues noyrits,
375 si·s vengron vas mi conjausir.
376 «Certes, –fi m’eu– ores pux dir
377 que ’ncantamen es tot quant vey,
378 que ges aquests branxets, no crey,
379 m’agen vist nulh temps, ni yeu lor,
380 e si·m mostren semblant d’amor.
381 No say co si·s pot tant fayre,
382 mas yeu vulh ades a cap trayre
383 la ventura, pus l’ay trobada».
384 Axi cavalquey per la prada,
385 no guardant carrera ne via,
386 maraveylhats d’ayço que vesia,
387 e li branxets vengren pres mi.
388 Aney avant pel prat e vi
389 un sperver mudat, fort belh,
390 ab getz obrats; sey cascavelh
391 eron d’argen trop ben sonan.
392 Entre ses mans anet ploman
393 una guatle on sa paxia;
394 pres de miga guorga tenia,
395 can yeu lo leve del sablo.
396 «N’Esperver, –fi m’eu– belh e bo
397 vos vey, qu’aytal es m’antendença,
398 segons que mostrats en perença;
399 pretz e lausors vos pot hom dar.
400 Be·m meravelh co ssi·s pot far
401 qu’ells altres son aborrassatz
402 e vos statz ten gin mudatz,
403 com pena sol no us soffrany.
404 Tot quant vey sab, sitot s’es gen,
405 que natura ges no cossen
406 mantes causes que vistes hay;
407 pero no·m despar car ço fay,
408 pus viu suy stort de la mar.
409 Sol pogues lo rey Artus trobar,
410 qui tant es per lo mon nomnatz!»
411 Axi quavalquey apressatz
412 longa sayso, mon cap encli,
413 tan que·m trobey en un jardi,
414 hon hac mil arbres d’enviro,
415 tots d’un gran e d’una fayso,
416 e cascu d’estranya natura;
417 e trestuyt per egual mesura
418 eron ayssi spessamen,
419 e per forca d’encantamen
420 mostraven flors e fruyts ensemps,
421 sitot no·ls ho donave al temps.
422 Li fruyt eron assahonat
423 e les flors, ab trop gran beutat,
424 eren fresques e gen flayrans
425 entre les fulhes verdejans.
426 Tot li planço n’eron guarnitz
427 e tuyt li auzelhet peytitz
428 movion xants, voltes e lays,
429 car li termini era gays
430 qui naturalmen joy los dona.
431 Tot lo verger revironave
432 per canons aygua pura, clara,
433 qui vania d’una fontana
434 ez axia en mig del prat,
435 en un loch gint paymentat
436 de belh marbra gint polit;
437 al mig del jardi, hac bestit
438 us richs palays meravelhos,
439 que·l temple que fech Salamos,
440 qui fon per gran engin obratz
441 e guarnits de totes beutats,
442 contra saluy era nient.
443 Totes les cases veramen,
444 hon son assis tot li daycelh,
445 de belh jaspi vert e vermelh,
446 asaut conjunct ab argent fi.
447 Lo portal fo fayt atressi
448 gran e voltat e de belh talh;
449 quatre colones de cristalh
450 soffren la volta del limdar.
451 Les portes foren ses dubtar
452 d’un neyra fust qui ha nom banus
453 ab landes d’aur clavat dessus,
454 trop gin obrades a nielh;
455 a cayre vench per dret livelh
456 lo palays hach a totes parts
457 quatra cents coldes mesuratz
458 e d’altesa tot atrestant.
459 Hanc hom no·n vi a mon semblan,
460 tan rich’obra, ni tan plasen.
461 Lo palafres asaut e gent
462 tot dret al palau ma portet
463 ez aqui masex s’aturet,
464 si que per mi destret no fo.
465 «En Palefre, ben pot rayso
466 –ffi m’eu– qu’yeu dexenda d’uymay,
467 car ges no us tench ne us exay
468 que ’n res pas vostra voluntat;
469 que ’n tan belh loch m’avetz manat,
470 perque us ho dey assatz grasir».
471 Dexendut fuy e vi venir
472 ffors del palays una donzelha,
473 blancha, gentils e mot belha
474 e de totes beutats garnida;
475 d’un rich samit fon gin vestida,
476 d’on hac brisau ab tal frances;
477 no y ac de perles, or, de fres,
478 ornadura ne gornimen,
479 mas elha se·n vest tan gen
480 que res no y calia smenar.
481 Lo vis ach amoros e clar,
482 la fac blancha e colorada,
483 e·ls cabells ros e gin formada
484 ffo pels altres membres del cors,
485 aytant com yeu ne vi de fors;
486 e fon en edat de x[ij] anys,
487 belha era e ben stans,
488 segons quez en sa fas pausi.
489 Vas luy me n’ani quant la vi
490 e saludey la ’b alegratge,
491 e si·m respos en son lenguatge,
492 disens esta rayso ses plus:
493 «Guillalmes, ben soyes venus
494 or endroyt en cestuy pays.
495 Un pou scoutes, biaus amis,
496 comant je te vuelh concelhier.
497 Tu es venu outra la mer
498 e puysi pour te gran ventura.
499 Dunques tant com au munde dure,
500 n’avient une aysi belha,
501 ne si stranges, ne si novelha,
502 ne si complia de tous biens.
503 Laysa le pelaffriens, eus xiens
504 hysi demorer totes foys,
505 car je le says aysi cortoys
506 quils ne faudront a toy actendre».
507 Adonch m’anech per la ma pendre
508 e maney me·n vas lo palays.
509 «Donzelha, –fi m’eu– ço que us plays
510 er fayts de mi sens contradir,
511 qu’yeu hay volentat de complir
512 vostres comans, con que me·n prengua;
513 mas prech vos que de vos aprengua
514 noves del rey Artus, si us plats,
515 si les sabetz, e que·m fassatz,
516 ses vostre dan, tant de plaser».
517 Elha·m respos: «Beaus amis chier,
518 au tans c’Artus tenoy Bretanya
519 (de cuy je suy xernelh germenya),
520 ffuy je per tout le mon clamaya
521 par mon droyt nom Morgan la feya,
522 si onques n’oystes perler.
523 Du rey Artus vous say conter
524 qu’en cest pays le trouveres:
525 melades es e desaytres
526 de trop strange meladia;
527 sa est tristesa e feunia,
528 qui l’a sourprist, strange, dura,
529 pour una mauvaysa ventura
530 qui sayns li est avenus,
531 don li roys ha joya perdus
532 e de parfom du cuer souspire,
533 car cestuy maus tous jorns enpire,
534 dilha per bien en sa fassa;
535 que per nulha xousa que gelh fassa,
536 ne pour xanter ne pour arper,
537 ne pour estoyres recompter,
538 pour art ne pour anchantament
539 ne puix tolhir son mal talant,
540 dont je maudi tot mon savoir,
541 car je n’ay forca ne povoir
542 de luy tourner a garison».
543 Axi perlan d’esta rayso,
544 intrem al palays amanduy,
545 ma per ma, planamen, ses bruy.
546 E·ll palaffres e·ls cas lexey
547 deffors, mas l’esperver portey,
548 totes vetz al sinestra puny.
549 Hon yeu regardey pres e luny,
550 les voltes e·ls entelhaments
551 e·ls vayrials qui subtilmens
552 eron obrats de mantes guises:
553 d’aur e d’atzur hi hac divises,
554 junctes, batalhas e torneigs,
555 amors, xausimens e dompneigs;
556 certz hi ha pleytz d’omens presans
557 e d’altres fayts richs ben stans,
558 qui donen pretz, segon valor.
559 De Tristany, lo fin aymador,
560 viretz lay pinxes les amors,
561 les proesas e les valors
562 perque ’n son temps laus e pretz hac;
563 e del prous Lancelot del Lach
564 pogretz vesser lay examen
565 lo sen, la força, l’ardimen,
566 ab que mantench cavalharia;
567 lay pogretz vesser la folhia
568 de Pelomides lo fortiu,
569 que ’b son coratge sobraltiu
570 manech a ffi mant rich assay;
571 Dinan lo cortes viretz lay:
572 les beutats e les cortesies,
573 e d’Arech les cavallaries,
574 e de Galvany les aventuras
575 e les batalhas fortz e duras
576 de Baorç e de Percaval,
577 que ’n la Questa del Sant Gresal
578 fforen ensems ab Galeas,
579 quez hanch per armes no fon laç,
580 ne per trebalh que sofferis;
581 de Galeot, celh que hom dis
582 lo filh de la belha Ganyanda,
583 viretz lay com hac amor granda
584 vas Lancelot, per cuy morich,
585 car stech lonch temps que no·l vich,
586 ne·n poch sauber cert nulh novelh;
587 de Blio e de Leyonelh,
588 com foren prous ez assaians;
589 de Guochs e de Dinadans
590 los folhs gabs que saubion dir;
591 encara, hi pogues pausar
592 los faytz d’armes e lur afar
593 del Smarlot e de Brunor,
594 de Guarriet e de Sagramor
595 e cascuns dels fis amadors
596 qui trebelharen per amors
597 en bades ses nulh altre pro;
598 e Stor de Mares hi fo
599 e de Dodinelh lo Salvatge;
600 e d’Ivany mant rich vasselhatge
601 e de molts d’altres hi fon la vida,
602 asaut poxan e divisida.
603 No say co si pot tan gint fayre,
604 que la meytat no say retrayre,
605 sitot ares me·n fau actor.
606 Peyres de pretz e de valor
607 viretz lay per lo paymen,
608 mises en aur ez en argen,
609 segons que·ls covench per natura.
610 Lay on la nuyt fos pus scura,
611 ell temps pus neyr e pus torbatz,
612 pogretz jugar a manutz datz
613 axi com si fos belhs jorns clars,
614 car per voltes e per pilars
615 veyretz carvoncles flamejants,
616 d’on exia clartatz ten grans
617 que la vista d’om se torbave;
618 ez yeu qui ’n les obres penssave,
619 aney pel palay sbays,
620 car les richtatz d’on fo garnis
621 me fazion merevelhar
622 e dins mon cor penssiu star,
623 vesent co qu’anch vist no havia.
624 Mas dins lo palays no vesia
625 de mos hulhs persona vivent,
626 si no celhuy tan solamen
627 que ’ntret ab me, com dit vos hay;
628 hon eu reportey per assay
629 de la donzelha ço que·m dis:
630 «Madona, –fi m’eu– no n’es vis
631 vostre dit sion vertadier,
632 ho mey hulh son trop monsonger.
633 No say cuy deya blasmar pus
634 qu’aysi no vey lo rey Artus,
635 si com vos m’avietz comptat».
636 Elha, quant m’ach pro scoltat,
637 prez s’a rire e dix axi:
638 «Biaus Sire, veraymen vous di
639 que je ne fay poynt a blasmer.
640 Ge vous sevray bien reconter;
641 pour coy mes droyts er conexuç.
642 Vous etes or endroy venus
643 du monde, qui est en grief valença,
644 e pour tres grant signifficança.
645 Pour or endroyt no poues
646 veoyr le roy e sa convina,
647 si de moy no haves doctrina.
648 Or scoutes que je diray:
649 cestuy anelet que je hay
650 en mey senestre doyt petit
651 est es le miudius que hom ne vit,
652 aneus de tres si grant vertu,
653 car le saffirs fermet i fu
654 pour telha art e pour tel manera
655 que si erent clara luminere;
656 com plus sont en chambra scura,
657 plus revient en si clara e pura,
658 com a cristal quant es polis;
659 e si vo l’ajustes au vis,
660 adonchs veures apertamen
661 le roys e tout l’anchantamen,
662 e plus enquer que no cuies».
663 «Madona, –fi m’eu– mil merces
664 vos rent, can m’avetz conselhat,
665 que jamay no m’agra penssat
666 que ’n me fos lo defelhimens,
667 cor tots mos cinch corporals sens
668 cuydave tenir purs e sans;
669 mas pus en la vista suy vans
670 e mon dir dey fer mon poder».
671 Adonchs no·m calech l’anelh carer,
672 que del dit lo·s trach mantinen,
673 e passech lo n’asaut e gen
674 pels hulhs, e puys aney guardar
675 vas totes parts e viu pus clar
676 dos tants que far no solia,
677 car co que d’ebans no vesia,
678 me fo despuys manifestat,
679 quant ach lo vist mundifficat ,
680 per l’ajustamen del saffir,
681 perque us vulh recomptar e dir
682 partida d’aco quez yeu vi.
683 Part unes retxes d’argent fi,
684 sots unes voltes de cristalh,
685 hac un belh lit, on res no falh.
686 Ffo mils garnit qu’anch hom ne vis
687 de cubertes e de coxis
688 d’aur e de ceda, richs e bos.
689 En cest lit tan maravelhos
690 estech sesen us cavalhers
691 asaut e belh, grans e sobrers,
692 jove semblant, de pretz guarnitz,
693 lo qual fon calssat e vestitz,
694 quaix per dol, d’un neyr cisclato,
695 e mostrech be en sa fayso
696 que no fo alegres ne sans
697 e tench stretz ab ambes mans,
698 iratz e felhos, uz bran nutz,
699 on matia tot son enten,
700 a guardar ab cor ez ab sen
701 tant fort que sos hulhs no virave;
702 pero mantes vetz sospirave
703 con hom qui veu son desplaser,
704 si que pel drap viretz xaser
705 l’aygua qui dels hulhs li partia.
706 Al pes del cavaller havia
707 dues dompnes de neyr vestides,
708 per semblan tristes e marrides,
709 llur cap cubert per desconort,
710 que si cascuna tingues mort
711 al pes marit o filh o frayre,
712 no mostraren tal desayre,
713 com faeren celha sayso.
714 Ez yeu adons mis en rayso
715 la donzelha qu’era pres mi.
716 «Madona, –fi m’eu– diatz qui
717 ez aycelh qui lay vey saser,
718 que tot son seny e son sauber
719 mett en mirar un bran que te,
720 qu’als no ente, ne ou, ne ve,
721 ne say, mas lo bran reguardar;
722 e vey dues dompnes star
723 assats marrides denant luy.
724 Certes meravelhos ne suy,
725 car trop mi par stranya causa».
726 Tot susaumen, quaix qui no hausa
727 aut reysonar, aycelha·m dix:
728 «Bieu sire, quan je vous hay mis,
729 sayins quant vous saches demander,
730 tout quant vous saches diviser,
731 hors counter la verite,
732 moy ensi le feray je,
733 car pour niant no stes venus.
734 Saches qu’il est lo rey Artus;
735 cestes dames sont dos sorors:
736 l’un’est Amours, l’autre Valors,
737 qui ja soloyent etre roynes,
738 or sont veves e orfaynes,
739 pour ce sount de drap neyr vetus;
740 au roy sount pour secors venus,
741 com a fames desconsoleas,
742 qui sount a tort desariteas
743 de maris e de senhoria
744 pour viute e pour trixeria,
745 que anch en poy dompney e pris.
746 Or vous saes, biaus, dos amis,
747 ne manes pas rumors, ne noyza,
748 que je say que mesires poyse,
749 car yl ha mis tot son plaser.
750 E si poues avant aler
751 de ves celes braxes d’orjan;
752 e ce say fayt si, sageman,
753 com miaus pores, je vos en pri».
754 «Madona, –fi m’eu– anch no fi
755 nulha res ab tan gran plasser
756 con seguir vostre voler,
757 car be conech que far ho dey».
758 Abtant ausi perlar lo rey,
759 ab si matex, no ab altruy;
760 suspirant dix ab gran anuy
761 e somoguts per gran tristor:
762 «Pourcoy suy mis en grief dolour:
763 Scalibor, ma bona peya,
764 que tal chousa m’a divisea.
765 Doun mon cuer est doulans e tristes.
766 Say dompney e pris tant perdistes,
767 le jour que je lexe le monde,
768 que je entrey en mer profounde
769 en la nief on moy mis la fea
770 pour venir en cest’ancontrea.
771 Or ge y a ste plusors ans,
772 toutes foys lies e soyans,
773 que hanch nulh corrous non soffri.
774 Ha, peya! Pourquoy te vi?
775 A cetuy poynt ne cal men chef,
776 car toy me·n fays de chief en chief
777 veoir cleramant mon domatge,
778 car puys je vi laysier perage
779 e pris, cloyer de valour,
780 e dompney departir d’amour
781 pour ce mauvessa companyia!
782 E l’ordre de chavalharia,
783 si le voy je de tal maniera;
784 l’ame n’est strange, fiera;
785 je suy de la mourt desirans!»
786 Adonchs plouren plus que d’ebans
787 les dues dompnes qui lay eren,
788 e pel gran dol quez elhas feren
789 ploram la donzelha ez yeu,
790 car pietat engendra leu
791 en cor domange d’altruy dan.
792 Axi stem trestuyt ploran
793 longa sayso ab cossirer.
794 Mas yeu tenia l’esperver
795 en mon puny e sey cascavelh
796 fforon ausit, qu’aytal auselh
797 naturalmen son fer e brau.
798 Al rey Arthus, gent e susau,
799 giran vas mi, sospiran, dis:
800 «Qui etes vous, biaus, douç amis,
801 qui en cestuy lueuch etes entres?
802 Gel voy savoyr; nel me sales;
803 dites le moy, je vous en pri».
804 Cant yeu parlar axi l’ausi,
805 a les retxes me genolhey,
806 qu’axi deu hom parlar ab rey,
807 perque·l deu far reyal honor.
808 Mas li franch rey per sa valor
809 mi feu dressar en stan.
810 Ez hagra plaser trop gran
811 que la ma baysar li pogues;
812 mas sitot de luy m’era pres,
813 lo bestiment m’o deffendia.
814 «Senyer, –fi m’eu– dret es que us dia
815 mon nom, pus lo us play demandar
816 e de me rayso no us vulh far
817 lonch servis, ne longua novelha:
818 Guillem hay nom, de Torrelha;
819 mon payre era cavalhers,
820 mas eu suy encara scuders
821 car no hay l’orde resebutz.
822 Er no say com m’es venguts
823 que ir mayti sols cavalcave
824 lay en Mallorques e passave
825 pres una ribeyra damor,
826 mot gentil e de gran valor,
827 e vi un papagay star
828 asautamen e passajar
829 sus l’esquena d’un pexo.
830 E fo·m semblant celha sayso
831 que l’auzelh en esculh stes
832 e cuydant que lay m’antendes,
833 aney me ’n vas luy mantinen».
834 En breu motz li feu entendent
835 com si cuydey pendre l’auselh,
836 qui·m fech de si matex simbelh,
837 ne com la belena·m lunyet
838 de terra e com ma portet
839 en aicest loch ultra mon grat.
840 Cant yeu lo y hach dit e comptat,
841 li rey stech ab semblan mon,
842 axi com hom qui no respon,
843 e puys levech lo cap en sus;
844 «Vous soyes le tres bienvenus!»
845 ffech elh, e puys va suspirar.
846 «Senyer, –fi m’eu– celh Deu vos gar,
847 qui volch morir per nostr’amor».
848 Adonchs guardet vers sa soror
849 li rey e perlaren abduy.
850 «Morge, –fit elh– pus que je suy
851 seynt no vi d’ome viuant,
852 pour quoy vuelh savoir mantenant
853 de cetuy touta la rays».
854 Ab joy sclari sa fayço
855 la donzela e pres a dire:
856 «Ce est bien raso, apert me, Sire,
857 que vous la verite saches.
858 Veoyr est ilh, e vous la sauves,
859 que troys jorns abans de la festa
860 Scalibor, la vostra speya,
861 car doun pour fort, del lach gitea,
862 pour grant studi que lor mis,
863 e tant en fuestes regeysis.
864 Aüistes plaisir e liessa.
865 Mas puix revint en gran tristessa
866 voustres desduyt (ce m’est avis),
867 car l’ecier, qu’est clars e fourbis,
868 temoyna chosa qui vous greva.
869 Mas cant je la oustey de ll’eva
870 ne recordey se que je voy.
871 Car bien saches que ja pour moy
872 ne fosses mis en cesta punya.
873 Pourtant je suy si bien sertanya
874 que voustres maus pout empirer;
875 mandey en una ilha da mer,
876 que stoyt Mallorques, assaltea,
877 una fantasma enxantea,
878 ffayt en semblanca d’un pexo;
879 e aney sor elh un auzelho,
880 si com sestuy vous ha;
881 l’auselh per peyamant mandey ge,
882 pour cestuy vaylet a savoyr,
883 que je vuelh fayre mon povoyr
884 de vous hoster de grief martire,
885 car il savra counter e dire
886 a mantes jans vostra besanya
887 e lour sount tout a vostra sunya.
888 Li chivalhier e li bar fo
889 de mander la grief falhiso,
890 c’an jadit fayta contra vous».
891 Adonchs stech tout cossiros
892 le roys Artus ses mot sonar
893 ez yeu a ma rayso comptar
894 pris ardimen en mon coratge.
895 «Eu anctendi vostre lenguatge,
896 Senyer, –fi m’eu– e hay ausit
897 cant a la donzelha havetz dit
898 e co qu’elha s’ha respondut
899 ez hay plaser e dol hagut
900 de vostra vista, tot ensemps.
901 Mas pus que vey qu’es loch e temps,
902 humilmen vos vulh sopleyar,
903 Senyor, que no us torn a pesar
904 una demanda que us vulh fayre,
905 car s’en torn may en mon repayre,
906 ben crey que per mans m’er enquist
907 so qu’ay deca ausit ne vist;
908 ez hom no deu dir mays lo ver.
909 On m’es semblant qu’yeu dey sauber
910 vertat d’ayco un suy dubtans.
911 Puys poray dir als demandans
912 certament tot quant vist hauray».
913 «Contre verte ne parle may,
914 unques, amis, ne faray ore,
915 car bien sachies qu’ela demoure
916 dedans mon cuer, si l’ay trop xier!
917 Our di que te play demander,
918 que je te diray verite».
919 «Senyor, –fi m’eu– Vostra Merce,
920 com me disetz honor ten granda,
921 eres vos fau cesta demanda
922 e no us anuy si us en fau pus:
923 ets vos, Senyor, lo rey Artus,
924 aycelh que ’ntendon li Breto?
925 D’Artus no say s’ets vos ho no,
926 mays can pel dit d’esta puelha;
927 car trop me par causa novelha,
928 vulh me·n per vos certifficar».
929 Cant aysi m’ausi raysonar
930 lo rey mi guardet en biays,
931 en manera d’om qui s’irays,
932 cuydant que meyspresat l’agues.
933 «Comant? –fit ilh– Donques no cuges
934 que je suy il? Dites pour quoy
935 lo menys cuges. N’e ge de roy
936 semblance, ne d’ome de pris?»
937 «Senyor, –fi m’eu– donchs jo no us dis
938 per menyspreu, saul vostra ’nor:
939 so que us hay dit mas, li actor
940 qu’an scritz li faytz dels Bretos
941 dient d’Artus (no say s’etz vos)
942 qu’elh morich en celha sayso
943 que Mordret fech la tracio,
944 qui lavet ses gents contra luy.
945 E foren al camp amenduy,
946 a Celebrayres, en la plana,
947 ab tot lo poder de Bretanya,
948 on fo·l rey feritz mortalmens.
949 Celh jorn perdech totes ses gens,
950 que d’ambes parts eren tuyt sey;
951 non storceron mas (so crey)
952 lo rey e Girflet, filh d’en O,
953 e Lucas qui mal gasardo
954 cobret per esser bos e fis,
955 car lo rey ab ses mas l’ocis,
956 segons que recompta la gesta;
957 ez yeu qui mantes vetz l’ay lesta,
958 hay trobat que quant Girflet hac
959 Scalibor gitat al lach,
960 hi vench la fada Morgan per mar
961 en una nau, on feu intrar
962 lo rey Artus tan solamen.
963 La gesta no.n fa pus sment
964 del noble rey, mas ço d’aytant
965 que Girflet, d’on parley denant,
966 romas en la forest salvatge,
967 planyent ades lo gran dampnatge
968 del rey, de Lucas e de se.
969 Car savis homs no recre
970 per dan ni per desevantura,
971 lexech son dol e rancura,
972 que mils volch triar e slir;
973 si que·s devench en Deu servir,
974 axi com us panetencjers.
975 Adonchs tornech li cavalhiers
976 lay on Lucas era finits;
977 e can lo cors fon sebollits
978 trobech una tomba mot belha,
979 al terc jorn, dins una capelha,
980 la qual fon de jaspis trop richa,
981 on hac una rayso scrita
982 que la mort del rey divisave.
983 Eras vos hay dit per qu’ieu duptave
984 que vos fossetz lo rey Artus».
985 «Car pour ce suy menys conexuç,
986 –respos lo rey– je te diray
987 tant mon estre, si u faray
988 conoysier. Le voy apertamant:
989 ge suy Arthus verayamant,
990 que jadit fuy rey de Bretayne;
991 ge suy Arthus, qui mainte paine
992 e maynt trebalhs passoit mant jours
993 pour exausir pretz e valours,
994 si com es pour livres trove.
995 Voir, aysi com tu has comte,
996 que je suy duramant playes
997 a Celebrayres, car ma nies
998 ffit contre moy le gran betalha.
999 Adonchs fu de mourt ses falha.
1000 E vrayament fi giter
1001 a Girflet, le mien civalhier,
1002 se bran, qu’era la milheur du monde,
1003 en una eva granda, perfonde,
1004 qu’emsi le me dist mon corages,
1005 lors sdavinent se que lo sages
1006 Merlis ja en selhui temps dis:
1007 que una main al pom le pris,
1008 qui l’escondit tout maintenant.
1009 Cesta chousa vrayamant
1010 ffu, pour tres gran signifficança,
1011 dan cesta mauvesa maysança,
1012 que or est au munde venua...
1013 Devoyt pour li estre fenue...
1014 Pourtant, si com est or endroyt,
1015 en celluy point que je m’estoit,
1016 justa la mer, hors la forest,
1017 Mourgans, ma surer, qu’ayci est,
1018 vient en una neff, pour la mer:
1019 c’aysi mi covient intrer,
1020 pour ce dit et pour ce raquesta.
1021 Lors se levoit una tempesta,
1022 qui·ns redoyt le temps quel hors feu.
1023 Si nos reduyt en cestuy leu,
1024 q’unt ors semes tuyt ensamble.
1025 E cant fumes si arrive,
1026 ayns que le jorns fust complis,
1027 ffuy je bien aytes garis,
1028 senes ponya, senes anxura,
1029 pour una tres grant aventura,
1030 quez yeu ne doyt pas oblier:
1031 car Morgans me fist desarmer
1032 e si mi fist intrer tout nu
1033 en una eva de si grant vertu,
1034 qui sours leans ors en la playna.
1035 De gran vertu est la fontayna,
1036 qu’ele part del flum de Trigris,
1037 qui naxs an mi de peradis:
1038 ce est en meus maus medicina,
1039 qui nait pour volunte divina,
1040 qu’il n’est mia selonch natura.
1041 Ffu fayta la tomba si belha,
1042 dedans la petita xapelha,
1043 qui de ma mours fu fait mamoire:
1044 car se que mes gans poise croyre,
1045 que je enquores ne fous mours,
1046 ja mistret en treval lour cours,
1047 pour moy cerxar en mante terra.
1048 Mas quant ilh ne seurant en guerra?
1049 Cesta fort ponya est perdua,
1050 pour quoy je le vulh esxiver.
1051 Amis, pour mes grans enginyer
1052 ffu la tomba en se louch pausea
1053 qu’en ela fist Morgan la fea
1054 pour rexuir le grief martire».
1055 «Senyor, –fi m’eu– sabetz me dire
1056 so d’on suy fort maravelhos,
1057 que ’n les croniques trobam nos
1058 lo temps e l’anys que vos regnes
1059 quez eron noranta ho mes,
1060 ultra celhs que pus son pessatz,
1061 e ’res no vos en ha aydatz
1062 de .xxx. anys, ses pus, per semblan?
1063 Me·n vay al cor maravelha gran
1064 D’esta causa, car yeu say be
1065 que naturalmen no reve
1066 en joven negus homs antichs.
1067 Ben hay ausit en mants preychs
1068 que Noe visque dcccc anys,
1069 car les gens vivion d’ebans
1070 trop mays qu’eres no poden far;
1071 mas yeu anch no ausi perlar
1072 c’om velh retornas en joven».
1073 Abtant calhey e mantinen
1074 lo rey sospirant dix axi:
1075 «Biaus amis, je hay jusque ci
1076 viscu en plasir e en joya:
1077 en mon coer desplasir ne avoye,
1078 ne avoyt, de chousa du munde;
1079 e si me tretenoyt sans e munde
1080 le sant Grasaus, on ge fi gesta;
1081 car celh en celha santa festa
1082 vint a moy chascun any visiter:
1083 tous a emplis d’un sant manjer
1084 qu’est aimple mayne du sel.
1085 Tel u, con le filhs d’Israel
1086 avoyt au desert .xxv. anys.
1087 E li manger est si playsans
1088 qu’il ne me·n xaut d’autre vianda,
1089 car cest manger que Deus me manda
1090 mi fay si jouvens per semblança.
1091 E tant quant je suy en infança,
1092 ne suy rey de autra natura.
1093 Mas tan com cesta festa dura
1094 poy je manger a mon plasir
1095 de la moyna; mas pour soffrir
1096 me·n covient tout un any intier
1097 et si me poys de tan ventier
1098 que fans, ne soyt ne me·n tourmenta,
1099 n’autres mengiers no han talenta,
1100 qu’elh l’a me Dieus autroye».
1101 «Senyor, –fi m’eu– digatz de que
1102 vos datz eras ten gran tristor.
1103 Pus Dieus vos fa tanta d’onor,
1104 car no m’etz jausen en parvenca?»
1105 Adonchs respos sens entendença
1106 lo rey e dis co que us diray:
1107 «Biaus amis, le duelh que je hay
1108 e·ls corrous e la tristessa
1109 me vient pour una tristessa
1110 mauvesse qu’est en mon cuer intrea,
1111 celuns pert en cesta spea.
1112 Tu mesmes le pouts bien veoir.
1113 Avisa cest bran, foiralaisir,
1114 qu’en la clarte porras xausir
1115 se que me fessoyt conussier».
1116 Mantinent pris lo bran d’assier
1117 per la punta, lo pom donant,
1118 e·l manet, lo bras perlongant,
1119 entre les rexes de l’argent.
1120 Es yeu lo pris asautament
1121 perque l’esperver m’o sofris.
1122 Abtant la donzelha se·n ris,
1123 quant vi qu’eu lo bran remirave,
1124 car en son cor, dins, se pensave
1125 lo desplaser que ma·n deria.
1126 «Ajudatz me, santa Maria!
1127 –ffi m’eu– Qu’es aço qu’yeu vey?»
1128 Abtant guardi denant lo rey,
1129 axi con hom sbalaytz.
1130 «Ges no etz en bades marrits,
1131 Senyor, –fi m’eu– no sens rayso,
1132 que ’n cest bran vey tal visio,
1133 que tothom se·n deu squivar.
1134 Perque us prech no·m vulhats celar
1135 d’aycest fayt la signifficanca:
1136 que ’n aycest bran, a ma semblança,
1137 vey dues maneres de gents,
1138 car de marrits e de jausens
1139 ne vey. Pero joy no s’i tany,
1140 car per menys rayso se complany
1141 pres jutge esien mortal.
1142 Cascus de lhor, si Deus me sal,
1143 ha dret que suspir e que·s planya,
1144 car fort me sembla causa stranya
1145 qu’elhs uns vey ab los hulhs bandats
1146 e si son alegres e pagats,
1147 si que no·s deu far segons dreyt;
1148 e·ls altres son liatz streyt,
1149 pes e mans, si con trop dolens,
1150 que sembla que ades breumens
1151 degen trestuyt resebre mort».
1152 Abtant respos ses lonch acort
1153 lo rey e comanca a dir:
1154 «Biaus amis, yeu hay gran plasir
1155 quant se que je hay leu voys,
1156 car say je bien que tu conoys
1157 que sens occayso ne plour ge.
1158 Aycests qui soun ab vis bande,
1159 biaus amis, sont les riches roys;
1160 Mais tu ne ses mie pour quois
1161 ilh sount emsi jolis e bau:
1162 avaressa, que riens no vau,
1163 los tient d’avoir plens e ’nsayzitz,
1164 et paubres de valours et pritz,
1165 car de pritz ne han il recordança,
1166 amis, car hui manys conoysança;
1167 e si los tenon en sages,
1168 menys conoyscen tan verites;
1169 pour ce sount jolis devoyant.
1170 Or te diray de l’autra gant,
1171 que tu voys cuyssi fourt liee:
1172 se sount ilh que valour agree;
1173 e car les voys si fort lies
1174 pourten spuoir e luyes
1175 de fayre se qui·s vendron fer;
1176 ne un depoyr, segons le cuer,
1177 quant se souspirent la lur moya;
1178 pour quoy te di que cesta voya.
1179 Or as veyu cant qu’eysi est,
1180 pour quoy te di: soies toust prest
1181 de dir a ul voir de se chascus,
1182 can seras au monde revenus,
1183 comant nos aviench, biaus amis».
1184 E quant ausi ço qu’elh me dis,
1185 humilmen yeu m’egenolhey
1186 e vas luy mon cap encliney,
1187 car no·l pogui baysar la ma,
1188 e dix li: «Senyor, Celh qui a
1189 poder de sobre tot quant es
1190 vos don alegres e totz bes,
1191 e us guard de mal e us luny d’enuy».
1192 Es ell respos senes gran bruy:
1193 «Biaus amis, Celhuy qui pour nos
1194 ffu tuet e poes en croys
1195 vous guard d’enuy e vous don joya.
1196 Ales vos e tenes vostra voya».
1197 E leve·m d’aqui mantinent
1198 e Morges me pres belhament,
1199 senes gaub, per la man destra,
1200 e manech me ’n una finestra
1201 del palays qui mirava·l prat,
1202 on yeu havia ja stat,
1203 cant m’i manech la ventura,
1204 e dis me: «Amis, d’ambladura
1205 vous retourneys al peleffroys,
1206 quez avestes amsi cortoys,
1207 jusque la mer, si vous sert bo,
1208 e trovar i ets lo pexo
1209 qui vous pourtet du pays vostre,
1210 e feres ce que je vous mostre,
1211 qu’emsi no poures demorer.
1212 Si vous conviens la mer passer
1213 ez aler a vostra pays.
1214 Het vous le xiens e le rossis
1215 e·l papagay qui us conduyra
1216 delay la mer, si com fit ja.
1217 Ales ades, je vous en pri».
1218 E cant axi perlar l’ausi,
1219 dix li: «Madona, gran amor
1220 m’avetz mostrat e gran honor
1221 mich havetz fayta, d’on prech Deu
1222 que·m don s’amor e joya ’n breu».
1223 «Biaus amis, –fit ela–
1224 un dia vous vales con sanite».
1225 Abtant axi d’aycest palays,
1226 qu’era ’xi richament fays.
1227 Trobe defors lo palaffre
1228 e·ls cas e·l papagay tembe,
1229 e pausey en l’estrep lo pe
1230 e puys a car ill m’o mande.
1231 E·l papagay anech denan,
1232 lo palaffre lo sech emblan.
1233 E cavalquey tot aycelh jorn,
1234 que no hac repaus ne sogorn,
1235 entro m’ach portat a la mar,
1236 on pres la terra vi star
1237 lo peix, aycelh qui ma portet.
1238 Tantost lo paleffres restanquet,
1239 que no volch plus avant anar.
1240 E jo pris me descavelcar
1241 ez aney me·n vas la belhena,
1242 qui m’esperave sus l’arena.
1243 Lo paleffre ab son arnes
1244 se·n fon anat, que no·m dix res.
1245 E mantinent pris ma senyar
1246 e sobre·l pexo vau muntar
1247 e dix: «Val me, Santa Maria!»
1248 E·l pexo tench tantost sa via,
1249 Tota la nuyt, tro al mayti
1250 (que fon clars e les ylhes vi)
1251 e pausech se en la marina,
1252 al port de Santa Caterina.
1253 E mon destrier trobey aqui,
1254 riba del port; e cant lo vi
1255 aney vas luy, pris muntar
1256 e·l pexo se·n va tornar
1257 vas la ylla d’on vengut era.
1258 Ez yeu ani me ’n ma carrera,
1259 vas Mallorques, ab mon paleffre
1260 e·ls cans e ll’ sperver ab me.
1261 E lausey Deus, nostre senyor,
1262 qui m’ach fayta tanta d’onor,
1263 qui m’ storcech de la belena,
1264 del mal temps, del cer, de la pena,
1265 qu’ieu havia soffert en mar.
Incipitario
di Guillem de Torroella
Indice
degli autori