Rialc
Rao 179.1

            Guillem de Torroella
            La faula




    1      Una ventura us vulh retrayre,
    2      qui m’avench enqueres no ha gayre,
    3      si com porets ausir anan.
    4      So fo·l mayti de Sant Johan,
    5      que·l temps fon clar e l’alba pura,
    6      ez yeu, per gaug de la verdura,
    7      quavalquey sols vas la merina,
    8      al port de Santa Caterina,
    9      car en la val de Soller fo.
    10     E membre·m que ’n celha sayso
    11     maney per mon prat mon destrer,
    12     car trop lo trobave lauger;
    13     e revolven a totes mars,
    14     e sitot me n’era certas,
    15     si me·n plasia l’asay.
    16     Car voluntatz força may
    17     mantes vets que natural sen,
    18     maney lo tan destretxamen
    19     qu’elh comensech entresuzar;
    20     ez yeu, per luy adelitar,
    21     aney tost vas terre dexendre,
    22     e vau lo per les regnes pendre,
    23     e destrey lo per la ribeyra,
    24     car ben say que ’n tal maneyra
    25     pot hom cavalh assuavar.
    26     E can yeu volgui cavalcar,
    27     ab voler que me·n tornes,
    28     yeu viu en mar, de terra pres,
    29     que·s mostrech al rabeig de l’onda,
    30     en semblan de rocha rodonda,
    31     us grans peys (crey que fos balena),
    32     qui s’aturech sobre l’arena,
    33     en sculh qui no·s movia.
    34     Dessus un papagay havia,
    35     asaut e belh e gint mudat.
    36     E si·n stich maravelhat
    37     del papagay, quant lay lo vi,
    38     car elhs se fan, segons c’om di,
    39     lay en la terra d’ultramar.
    40     E mantinen aney pugar
    41     en mon destrer cutxosamen.
    42     Car cresia verayamen
    43     que l’auzelh estes en sculh,
    44     «a ffar m’es, –fi m’eu– si be·m mulh,
    45     qu’anes envers lo papagay».
    46     E mantinen ani me·n lay
    47     e dexendi sobre·l pexo
    48     e la broca del spero,
    49     si com ja m’era destinatz,
    50     entre l’esquena e·lhs costats
    51     s’anech fermar de la belena;
    52     crey que·n soffris conguxa, pena,
    53     ques anch puys no·s volch atencar,
    54     ans s’enech empenyer en mar,
    55     brugent e manant gran trebalh,
    56     si que·m covench mon bon cavalh
    57     del tot lexar ultra mon grat;
    58     e ’n menys que no us hagra comptat
    59     m’ac portat un miller gran.
    60     Lo papagay anech volan
    61     denant me, cutxos de rendo.
    62     «Senyer Deus, –fi m’eu– no say quo
    63     m’es avengut aycetz perilhs;
    64     mas tu qui est Payres e Filhs,
    65     verays Dieus e Sants Sperits,
    66     prech, que·m sies capdelhs e guitz,
    67     car trop suy mes en gran preso.
    68     Si com de mans de pharaho
    69     desliurest los filhs d’Israel,
    70     desliure·m d’est perilh cruselh;
    71     per ta merce no·m lays perir».
    72     Axi con dich, ab mant sospir,
    73     ples de cossir e de feunia,
    74     preyant Dieus e Santa Maria,
    75     entrey en les mars de Manorcha
    76     e lexey a destra Malhorqua,
    77     vers les ensenyes d’occident.
    78     Ez yeu drecey vers orient,
    79     axi com lo pex ma portava.
    80     Lo papagay primer anave,
    81     axi com vos hay dit denant.
    82     Celh jorn ma portech lo peix tant
    83     que terra pardi de veser
    84     e fuy entrat enans de sser
    85     en mar pus de .D. milhers.
    86     Adonch dobla·m mos cossirers,
    87     cant vi lo solelh declinar,
    88     car no podia cossirar
    89     vars qual part m’anave ne on;
    90     e preguey lo Senyor del mon,
    91     cant vi la nuyt neyre, scura,
    92     que m’ storces de la ventura,
    93     qui fort era cohent e brava.
    94     Ez enaxi, quant yeu orave
    95     ab cor humil, devotamen,
    96     preyant lo Payre omnipotent,
    97     a cuy devem actendre tuyt,
    98     entorn hora de miga nuyt,
    99     la balena se restanquet.
    100    Adonchs vi la mar tranquet
    101    en una terra de pres mi;
    102    ez yeu, qu’apres de terra·m vi,
    103    ffiu un salt gran sobra l’arena
    104    e lunyi·m de la belena,
    105    rendent a Dieu grat e merces,
    106    qui en terra m’avia mas
    107    e delhiurat de mar preyonda,
    108    del peix e del perill de l’onda,
    109    on may no cuydave scapar;
    110    pero no us poria comptar
    111    si·l papagay era primers
    112    o si era romas derrers,
    113    car l’escuredat del cer lo·m tolch.
    114    Ez yeu axi com Deu se volch,
    115    aney vas mantas partz guardar
    116    e vi luny de mi un lum clar
    117    qui rendia gran resplandor.
    118    E dressey vers celha lugor
    119    e fuy vas celha parts vengutz
    120    e reguardey vas celha lutz
    121    e viu un arbra on stave
    122    una serpent, qui·l cap portave
    123    un carboncle fort resplandent.
    124    La viste·m plach de la serpent
    125    per lo carvonclo qui luzia.
    126    En aycelh loch un prat havia
    127    qui era tot cubert de flors,
    128    d’on exien plasens odors,
    129    per qu’yeu me·n doni gran plaser;
    130    mas de l’arbre no say per ver
    131    com s’es nompnats per sa natura;
    132    mas li pom son de tal figura
    133    com son toronges o noronges,
    134    e semblar vos hian monsonges,
    135    segons que crey, o venitats,
    136    qui totes les proprietats
    137    del fruyt vos volia comptar,
    138    car, si us membras d’algun menjar
    139    qui fos de pretz o de valor,
    140    lo fruyt fora de tal sabor
    141    com vos agretz smaginatz.
    142    Ez yeu, qu’avia dejunats
    143    lo jorn passat, per fam qu’avia
    144    mangey del fruyt, mas no us poria
    145    comptar lo plaser que y trobe,
    146    car faysans ne capons no cre
    147    a menjar sien ten plasens
    148    qu’anch per grans encantamens.
    149    Una pila al peu de l’arbre,
    150    qui fon de blancha pera marbra,
    151    trop asautament encelhada
    152    (no·n vis anch altra mils formada
    153    ne mils fayta per sa mesura);
    154    ez havia aytal ventura,
    155    que d’aygua clara plena stave
    156    e no crexia ne minuave,
    157    ans stave en egualtat.
    158    E cant hagui del fruyt manjat
    159    begui de l’aygu’a mon talen.
    160    Mes anch no viu vi ne piment
    161    qui tan plasen sabor hagues;
    162    perque es ver, quisqui re dixes,
    163    que, mal cresent, cossech hom be.
    164    «Senyor Deus, –fi m’eu– are us cre,
    165    que Tu sols has complit poder,
    166    qu’apres dol m’as rendut plaser,
    167    e gaug apres de marrimen,
    168    car ades tot complidamen
    169    m’as donat tot quant ops havia.
    170    Sol posques trobar companyia:
    171    qui·m sabes dir noves del loch!»
    172    E la serpent un pauch se moch.
    173    Abtant la serpent se pres a parlar
    174    asautamen e trop ben clar
    175    e dix perlant tot enaxi:
    176    «Guillalmes, tu es venus si
    177    non ja pour ta volunte.
    178    Car tu has trop bien splayte,
    179    que je te fais tant asavoyr,
    180    qu’enysi tu poues apercevoyr
    181    que tu es en l’ilh anquantea,
    182    on repayra Morguan la fea
    183    e misire lo roys Artus».
    184    Abtant callech e no dix pus
    185    e desperech en un momen.
    186    Ez yeu hagui gran spaven
    187    quant la serpent ausi perlar,
    188    que naturalment no·s deu far,
    189    perque me·n fas maravelhos.
    190    Mes quant yeu entis la raysos,
    191    que la serpent ten gint hac dita,
    192    dins en mon cor la tinch scrita
    193    e fuy trop jausen del novelh.
    194    Mas co que pus ma parech belh,
    195    de quant hagui ausit ni entes,
    196    si fo·m com lenguatge frances.
    197    La serpent ten asaut perlech,
    198    mas no·m fon belh quant se n’anech,
    199    tantost no·n pogui pus apendre.
    200    Adonchs m’eney pel prat stendre,
    201    durmen entre les fresques flors
    202    tro l’endema, que la claros
    203    del solelh mi feu rexidar
    204    e·ls aucelhets qu’ausi xentar
    205    qui·m doneron grand alagratge.
    206    De joy sclari mon coratge,
    207    cant viu les ribeyres e·ls pratz
    208    e·ls arbres, florits e fulhats,
    209    e les fontanes e·ls torrens
    210    e·ls altres deports bells e gens
    211    qu’eron plasens per remirar.
    212    En la pila m’aney levar
    213    mantinent les mans e la cara
    214    ab l’aygua qui fon belha e clara;
    215    e puys aney per la verdura,
    216    maravelhan de la ventura
    217    e del loch on er’aribatz.
    218    Ez anave tots exarratz,
    219    com hom qu’ez en stranys pays;
    220    e sovench me d’aço que·m dis
    221    la serpent, ja la nit passada,
    222    del rey Artus e de la fada;
    223    per qu’yeu regardey say e lay
    224    si vera torr ne palay,
    225    alberç ne mayso ne hostatge.
    226    Abtant yeu vi pel mig l’arbatge
    227    venir un pelaffre ferran,
    228    d’esaut tal, no poquet ne gran,
    229    e mot richament ancelhatz.
    230    Uz reys ne for’encavalcatz,
    231    segons lo belh arnes qu’avia;
    232    cert mil marchs d’aur crech que valia
    233    la celha e·l pitral e·l fres
    234    e li arcos ab tal frances,
    235    del blanch vori gint entalhatz,
    236    d’aur e d’atzur asaut obratz,
    237    ab manta istoria d’amors:
    238    de Floris e de Blanchaflors,
    239    d’Isolda la bronda e de Tristany,
    240    qui per amor s’emeron tan;
    241    de Titus e de Piramus,
    242    e de Serena e d’Ellidus,
    243    e Paris: ab qual gint conques
    244    Elena e dins Troya mes;
    245    lur fayt, lur vida, lur ventura,
    246    tot so divisave ’n pintura
    247    e mays enquer que no us say dir.
    248    Tot li clavell, senes mentir,
    249    petit e gran, foren d’aur fi;
    250    d’un samit vert ultramari
    251    ffon la celha molt gint guarnida,
    252    ab fill d’or sobtilment cosida,
    253    axi con l’obre·s pertanyia;
    254    li gambals eron sens falcia
    255    de seda testa, axi com son
    256    les correges de Neyrapon,
    257    e·ls sobresingles exemen;
    258    les civelhas eren d’argen,
    259    e·ls streps de fin aur messis,
    260    a la manera de Peris,
    261    trop asautament nielhatz.
    262    Del fre no hay enquer comptats
    263    com era faytz mestrivolmen:
    264    no creatz pas que fos d’argen
    265    ne d’aur lo mig, mas de cristalh,
    266    asaut obrat e de belh talh,
    267    ab cornet de semblant manera;
    268    les regnes son d’una cadena
    269    d’aur smaltat molt gint obrat.
    270    Trestot fo asaut compassat
    271    entre la ceda subtilment;
    272    a maravelha stech gen
    273    e semblech fos obra d’onrrança;
    274    les capsanes, a ma semblança,
    275    eron d’or fis, garnides gen;
    276    mil platons hi hac certamen,
    277    qui tots eron d’aur per noblesa;
    278    en cascu hac per dar belhesa
    279    encastats robissos e saffirs,
    280    maracdes, que rebesirs
    281    veyretz les peyres al solelh.
    282    Lo pitral: no·n vis may ten belh,
    283    car fayt fo ab ancantament:
    284    mil cascavelhs hi hac d’argent,
    285    asautz e de belha faiso,
    286    la un e l’altre de belh so,
    287    mas, no gens acordans de vots,
    288    despuys concordaven totz
    289    al pas del paleffre emblan,
    290    a notar un lay de Tristany,
    291    qui molt es plasent de ausir.
    292    D’aytal arnes, com ausitz dir,
    293    ffon lo paleffre gint garnits,
    294    e no fon brau ni dexausitz,
    295    ans vench asaut e gint vas me.
    296    Ez ane·l pendre per lo fre,
    297    remirant l’arnes que portave,
    298    que tot ades yeu me cuydave
    299    qu’axi com van li cavaller
    300    anes a cassa d’esperver
    301    ez algu l’agues menyscabat.
    302    «Eras poray saber vertat
    303   –ffi m’eu– d’ayço que vau quiren».
    304    E vau pujar de mantinen
    305    en major gaug que no us say dir,
    306    car plague·m gent encar servir
    307    a son senyor, per tal qu’ades
    308    que·l del bon rey Artus pogues
    309    sauber algu novelh certa.
    310    E quant volgui a destra ma
    311    tornar, si com mils me plasia,
    312    lo palefre, quaix per faunia,
    313    no·s volch moure, d’on fuy iratz
    314    ez aney dexendre cuytatz,
    315    con hom de cavalcar cutxos;
    316    e vau pendra celhs sperons
    317    que la nuyt havia portatz;
    318    e quant abduy los m’ach calssatz
    319    yeu remontey al pelaffre.
    320    «Or yreu avant, per ma fe,
    321   –ffi m’eu– o veyrem que sera».
    322    Mas, si·l broques tro·l sendema,
    323    enquera no l’hagre mogut.
    324    «En Pelaffre, si Deus m’agut,
    325    pus per mi no volets anar?
    326   –so dix– Yeu no us en vulh forçar;
    327    ans seguiray vostre voler,
    328    vulhatz anar ho romaner,
    329    car per mi no saretz forsatz.
    330    Car no par ges en los costats
    331    qu’esperons vos toquen soven,
    332    perque·m par assats covinen
    333    que me·n dega del tot lexar».
    334    Les regnes li vau alhonguar,
    335    que de lieys moure no hach cura.
    336    Adonch me portech d’ambladura
    337    lo palefres e tench sa via
    338    al travers d’una praderia
    339    qui de flors era gin guarnida,
    340    que no crey que ’n tota ma vida
    341    ve s’en prat tanta belha flor;
    342    ez hac n’i de manta color,
    343    axi com ordenech natura.
    344    Gint cavalquey per l’ambladura
    345    lay on lo palafres volia,
    346    que d’esperons no·l destrenyia,
    347    de fre ni d’als, ans me·n guardave.
    348    Ez enaxi quant yeu passave
    349    pres d’un laurer yeu vi panden
    350    us guants obrats d’aur e d’argen
    351    de la talha de Perpinya;
    352    anch no foron tengutz en ma,
    353    mas sol per lo mestre, so cre,
    354    que semblave que celhs qui·ls fe
    355    mantinent los hagues lexatz.
    356    Cant yeu los vi, fuy trop pegatz,
    357    cresent que pogues leu trobar
    358    cavalher valhen o juglar
    359    qui·m sabes dir novelh del rey.
    360    Abtant a l’arbre me n’aney
    361    e pels cordos d’aur los guants pris.
    362    Que plagre·m fort que celhs vis
    363    qui la·ls pausech, per qu’eu disia
    364    en mi masex: «Con seria?
    365    Aquetz guantz, qui·ls ha say pausats,
    366    ten asautz e ten gint obratz?
    367    No say com s’es fet, ne perque,
    368    mas del senyor del pelaffre
    369    crey que sien a mon scient,
    370    qu’aysi son fayt mestrivolment,
    371    com la cela e l’altr’arnes».
    372    Axi anant per un cendres
    373    viu venir dos branxets peytitz;
    374    en semblan que·ls hagues noyrits,
    375    si·s vengron vas mi conjausir.
    376    «Certes, –fi m’eu– ores pux dir
    377    que ’ncantamen es tot quant vey,
    378    que ges aquests branxets, no crey,
    379    m’agen vist nulh temps, ni yeu lor,
    380    e si·m mostren semblant d’amor.
    381    No say co si·s pot tant fayre,
    382    mas yeu vulh ades a cap trayre
    383    la ventura, pus l’ay trobada».
    384    Axi cavalquey per la prada,
    385    no guardant carrera ne via,
    386    maraveylhats d’ayço que vesia,
    387    e li branxets vengren pres mi.
    388    Aney avant pel prat e vi
    389    un sperver mudat, fort belh,
    390    ab getz obrats; sey cascavelh
    391    eron d’argen trop ben sonan.
    392    Entre ses mans anet ploman
    393    una guatle on sa paxia;
    394    pres de miga guorga tenia,
    395    can yeu lo leve del sablo.
    396    «N’Esperver, –fi m’eu– belh e bo
    397    vos vey, qu’aytal es m’antendença,
    398    segons que mostrats en perença;
    399    pretz e lausors vos pot hom dar.
    400    Be·m meravelh co ssi·s pot far
    401    qu’ells altres son aborrassatz
    402    e vos statz ten gin mudatz,
    403    com pena sol no us soffrany.
    404    Tot quant vey sab, sitot s’es gen,
    405    que natura ges no cossen
    406    mantes causes que vistes hay;
    407    pero no·m despar car ço fay,
    408    pus viu suy stort de la mar.
    409    Sol pogues lo rey Artus trobar,
    410    qui tant es per lo mon nomnatz!»
    411    Axi quavalquey apressatz
    412    longa sayso, mon cap encli,
    413    tan que·m trobey en un jardi,
    414    hon hac mil arbres d’enviro,
    415    tots d’un gran e d’una fayso,
    416    e cascu d’estranya natura;
    417    e trestuyt per egual mesura
    418    eron ayssi spessamen,
    419    e per forca d’encantamen
    420    mostraven flors e fruyts ensemps,
    421    sitot no·ls ho donave al temps.
    422    Li fruyt eron assahonat
    423    e les flors, ab trop gran beutat,
    424    eren fresques e gen flayrans
    425    entre les fulhes verdejans.
    426    Tot li planço n’eron guarnitz
    427    e tuyt li auzelhet peytitz
    428    movion xants, voltes e lays,
    429    car li termini era gays
    430    qui naturalmen joy los dona.
    431    Tot lo verger revironave
    432    per canons aygua pura, clara,
    433    qui vania d’una fontana
    434    ez axia en mig del prat,
    435    en un loch gint paymentat
    436    de belh marbra gint polit;
    437    al mig del jardi, hac bestit
    438    us richs palays meravelhos,
    439    que·l temple que fech Salamos,
    440    qui fon per gran engin obratz
    441    e guarnits de totes beutats,
    442    contra saluy era nient.
    443    Totes les cases veramen,
    444    hon son assis tot li daycelh,
    445    de belh jaspi vert e vermelh,
    446    asaut conjunct ab argent fi.
    447    Lo portal fo fayt atressi
    448    gran e voltat e de belh talh;
    449    quatre colones de cristalh
    450    soffren la volta del limdar.
    451    Les portes foren ses dubtar
    452    d’un neyra fust qui ha nom banus
    453    ab landes d’aur clavat dessus,
    454    trop gin obrades a nielh;
    455    a cayre vench per dret livelh
    456    lo palays hach a totes parts
    457    quatra cents coldes mesuratz
    458    e d’altesa tot atrestant.
    459    Hanc hom no·n vi a mon semblan,
    460    tan rich’obra, ni tan plasen.
    461    Lo palafres asaut e gent
    462    tot dret al palau ma portet
    463    ez aqui masex s’aturet,
    464    si que per mi destret no fo.
    465    «En Palefre, ben pot rayso
    466   –ffi m’eu– qu’yeu dexenda d’uymay,
    467    car ges no us tench ne us exay
    468    que ’n res pas vostra voluntat;
    469    que ’n tan belh loch m’avetz manat,
    470    perque us ho dey assatz grasir».
    471    Dexendut fuy e vi venir
    472    ffors del palays una donzelha,
    473    blancha, gentils e mot belha
    474    e de totes beutats garnida;
    475    d’un rich samit fon gin vestida,
    476    d’on hac brisau ab tal frances;
    477    no y ac de perles, or, de fres,
    478    ornadura ne gornimen,
    479    mas elha se·n vest tan gen
    480    que res no y calia smenar.
    481    Lo vis ach amoros e clar,
    482    la fac blancha e colorada,
    483    e·ls cabells ros e gin formada
    484    ffo pels altres membres del cors,
    485    aytant com yeu ne vi de fors;
    486    e fon en edat de x[ij] anys,
    487    belha era e ben stans,
    488    segons quez en sa fas pausi.
    489    Vas luy me n’ani quant la vi
    490    e saludey la ’b alegratge,
    491    e si·m respos en son lenguatge,
    492    disens esta rayso ses plus:
    493    «Guillalmes, ben soyes venus
    494    or endroyt en cestuy pays.
    495    Un pou scoutes, biaus amis,
    496    comant je te vuelh concelhier.
    497    Tu es venu outra la mer
    498    e puysi pour te gran ventura.
    499    Dunques tant com au munde dure,
    500    n’avient une aysi belha,
    501    ne si stranges, ne si novelha,
    502    ne si complia de tous biens.
    503    Laysa le pelaffriens, eus xiens
    504    hysi demorer totes foys,
    505    car je le says aysi cortoys
    506    quils ne faudront a toy actendre».
    507    Adonch m’anech per la ma pendre
    508    e maney me·n vas lo palays.
    509    «Donzelha, –fi m’eu– ço que us plays
    510    er fayts de mi sens contradir,
    511    qu’yeu hay volentat de complir
    512    vostres comans, con que me·n prengua;
    513    mas prech vos que de vos aprengua
    514    noves del rey Artus, si us plats,
    515    si les sabetz, e que·m fassatz,
    516    ses vostre dan, tant de plaser».
    517    Elha·m respos: «Beaus amis chier,
    518    au tans c’Artus tenoy Bretanya
    519    (de cuy je suy xernelh germenya),
    520    ffuy je per tout le mon clamaya
    521    par mon droyt nom Morgan la feya,
    522    si onques n’oystes perler.
    523    Du rey Artus vous say conter
    524    qu’en cest pays le trouveres:
    525    melades es e desaytres
    526    de trop strange meladia;
    527    sa est tristesa e feunia,
    528    qui l’a sourprist, strange, dura,
    529    pour una mauvaysa ventura
    530    qui sayns li est avenus,
    531    don li roys ha joya perdus
    532    e de parfom du cuer souspire,
    533    car cestuy maus tous jorns enpire,
    534    dilha per bien en sa fassa;
    535    que per nulha xousa que gelh fassa,
    536    ne pour xanter ne pour arper,
    537    ne pour estoyres recompter,
    538    pour art ne pour anchantament
    539    ne puix tolhir son mal talant,
    540    dont je maudi tot mon savoir,
    541    car je n’ay forca ne povoir
    542    de luy tourner a garison».
    543    Axi perlan d’esta rayso,
    544    intrem al palays amanduy,
    545    ma per ma, planamen, ses bruy.
    546    E·ll palaffres e·ls cas lexey
    547    deffors, mas l’esperver portey,
    548    totes vetz al sinestra puny.
    549    Hon yeu regardey pres e luny,
    550    les voltes e·ls entelhaments
    551    e·ls vayrials qui subtilmens
    552    eron obrats de mantes guises:
    553    d’aur e d’atzur hi hac divises,
    554    junctes, batalhas e torneigs,
    555    amors, xausimens e dompneigs;
    556    certz hi ha pleytz d’omens presans
    557    e d’altres fayts richs ben stans,
    558    qui donen pretz, segon valor.
    559    De Tristany, lo fin aymador,
    560    viretz lay pinxes les amors,
    561    les proesas e les valors
    562    perque ’n son temps laus e pretz hac;
    563    e del prous Lancelot del Lach
    564    pogretz vesser lay examen
    565    lo sen, la força, l’ardimen,
    566    ab que mantench cavalharia;
    567    lay pogretz vesser la folhia
    568    de Pelomides lo fortiu,
    569    que ’b son coratge sobraltiu
    570    manech a ffi mant rich assay;
    571    Dinan lo cortes viretz lay:
    572    les beutats e les cortesies,
    573    e d’Arech les cavallaries,
    574    e de Galvany les aventuras
    575    e les batalhas fortz e duras
    576    de Baorç e de Percaval,
    577    que ’n la Questa del Sant Gresal
    578    fforen ensems ab Galeas,
    579    quez hanch per armes no fon laç,
    580    ne per trebalh que sofferis;
    581    de Galeot, celh que hom dis
    582    lo filh de la belha Ganyanda,
    583    viretz lay com hac amor granda
    584    vas Lancelot, per cuy morich,
    585    car stech lonch temps que no·l vich,
    586    ne·n poch sauber cert nulh novelh;
    587    de Blio e de Leyonelh,
    588    com foren prous ez assaians;
    589    de Guochs e de Dinadans
    590    los folhs gabs que saubion dir;
    591    encara, hi pogues pausar
    592    los faytz d’armes e lur afar
    593    del Smarlot e de Brunor,
    594    de Guarriet e de Sagramor
    595    e cascuns dels fis amadors
    596    qui trebelharen per amors
    597    en bades ses nulh altre pro;
    598    e Stor de Mares hi fo
    599    e de Dodinelh lo Salvatge;
    600    e d’Ivany mant rich vasselhatge
    601    e de molts d’altres hi fon la vida,
    602    asaut poxan e divisida.
    603    No say co si pot tan gint fayre,
    604    que la meytat no say retrayre,
    605    sitot ares me·n fau actor.
    606    Peyres de pretz e de valor
    607    viretz lay per lo paymen,
    608    mises en aur ez en argen,
    609    segons que·ls covench per natura.
    610    Lay on la nuyt fos pus scura,
    611    ell temps pus neyr e pus torbatz,
    612    pogretz jugar a manutz datz
    613    axi com si fos belhs jorns clars,
    614    car per voltes e per pilars
    615    veyretz carvoncles flamejants,
    616    d’on exia clartatz ten grans
    617    que la vista d’om se torbave;
    618    ez yeu qui ’n les obres penssave,
    619    aney pel palay sbays,
    620    car les richtatz d’on fo garnis
    621    me fazion merevelhar
    622    e dins mon cor penssiu star,
    623    vesent co qu’anch vist no havia.
    624    Mas dins lo palays no vesia
    625    de mos hulhs persona vivent,
    626    si no celhuy tan solamen
    627    que ’ntret ab me, com dit vos hay;
    628    hon eu reportey per assay
    629    de la donzelha ço que·m dis:
    630    «Madona, –fi m’eu– no n’es vis
    631    vostre dit sion vertadier,
    632    ho mey hulh son trop monsonger.
    633    No say cuy deya blasmar pus
    634    qu’aysi no vey lo rey Artus,
    635    si com vos m’avietz comptat».
    636    Elha, quant m’ach pro scoltat,
    637    prez s’a rire e dix axi:
    638    «Biaus Sire, veraymen vous di
    639    que je ne fay poynt a blasmer.
    640    Ge vous sevray bien reconter;
    641    pour coy mes droyts er conexuç.
    642    Vous etes or endroy venus
    643    du monde, qui est en grief valença,
    644    e pour tres grant signifficança.
    645    Pour or endroyt no poues
    646    veoyr le roy e sa convina,
    647    si de moy no haves doctrina.
    648    Or scoutes que je diray:
    649    cestuy anelet que je hay
    650    en mey senestre doyt petit
    651    est es le miudius que hom ne vit,
    652    aneus de tres si grant vertu,
    653    car le saffirs fermet i fu
    654    pour telha art e pour tel manera
    655    que si erent clara luminere;
    656    com plus sont en chambra scura,
    657    plus revient en si clara e pura,
    658    com a cristal quant es polis;
    659    e si vo l’ajustes au vis,
    660    adonchs veures apertamen
    661    le roys e tout l’anchantamen,
    662    e plus enquer que no cuies».
    663    «Madona, –fi m’eu– mil merces
    664    vos rent, can m’avetz conselhat,
    665    que jamay no m’agra penssat
    666    que ’n me fos lo defelhimens,
    667    cor tots mos cinch corporals sens
    668    cuydave tenir purs e sans;
    669    mas pus en la vista suy vans
    670    e mon dir dey fer mon poder».
    671    Adonchs no·m calech l’anelh carer,
    672    que del dit lo·s trach mantinen,
    673    e passech lo n’asaut e gen
    674    pels hulhs, e puys aney guardar
    675    vas totes parts e viu pus clar
    676    dos tants que far no solia,
    677    car co que d’ebans no vesia,
    678    me fo despuys manifestat,
    679    quant ach lo vist mundifficat ,
    680    per l’ajustamen del saffir,
    681    perque us vulh recomptar e dir
    682    partida d’aco quez yeu vi.
    683    Part unes retxes d’argent fi,
    684    sots unes voltes de cristalh,
    685    hac un belh lit, on res no falh.
    686    Ffo mils garnit qu’anch hom ne vis
    687    de cubertes e de coxis
    688    d’aur e de ceda, richs e bos.
    689    En cest lit tan maravelhos
    690    estech sesen us cavalhers
    691    asaut e belh, grans e sobrers,
    692    jove semblant, de pretz guarnitz,
    693    lo qual fon calssat e vestitz,
    694    quaix per dol, d’un neyr cisclato,
    695    e mostrech be en sa fayso
    696    que no fo alegres ne sans
    697    e tench stretz ab ambes mans,
    698    iratz e felhos, uz bran nutz,
    699    on matia tot son enten,
    700    a guardar ab cor ez ab sen
    701    tant fort que sos hulhs no virave;
    702    pero mantes vetz sospirave
    703    con hom qui veu son desplaser,
    704    si que pel drap viretz xaser
    705    l’aygua qui dels hulhs li partia.
    706    Al pes del cavaller havia
    707    dues dompnes de neyr vestides,
    708    per semblan tristes e marrides,
    709    llur cap cubert per desconort,
    710    que si cascuna tingues mort
    711    al pes marit o filh o frayre,
    712    no mostraren tal desayre,
    713    com faeren celha sayso.
    714    Ez yeu adons mis en rayso
    715    la donzelha qu’era pres mi.
    716    «Madona, –fi m’eu– diatz qui
    717    ez aycelh qui lay vey saser,
    718    que tot son seny e son sauber
    719    mett en mirar un bran que te,
    720    qu’als no ente, ne ou, ne ve,
    721    ne say, mas lo bran reguardar;
    722    e vey dues dompnes star
    723    assats marrides denant luy.
    724    Certes meravelhos ne suy,
    725    car trop mi par stranya causa».
    726    Tot susaumen, quaix qui no hausa
    727    aut reysonar, aycelha·m dix:
    728    «Bieu sire, quan je vous hay mis,
    729    sayins quant vous saches demander,
    730    tout quant vous saches diviser,
    731    hors counter la verite,
    732    moy ensi le feray je,
    733    car pour niant no stes venus.
    734    Saches qu’il est lo rey Artus;
    735    cestes dames sont dos sorors:
    736    l’un’est Amours, l’autre Valors,
    737    qui ja soloyent etre roynes,
    738    or sont veves e orfaynes,
    739    pour ce sount de drap neyr vetus;
    740    au roy sount pour secors venus,
    741    com a fames desconsoleas,
    742    qui sount a tort desariteas
    743    de maris e de senhoria
    744    pour viute e pour trixeria,
    745    que anch en poy dompney e pris.
    746    Or vous saes, biaus, dos amis,
    747    ne manes pas rumors, ne noyza,
    748    que je say que mesires poyse,
    749    car yl ha mis tot son plaser.
    750    E si poues avant aler
    751    de ves celes braxes d’orjan;
    752    e ce say fayt si, sageman,
    753    com miaus pores, je vos en pri».
    754    «Madona, –fi m’eu– anch no fi
    755    nulha res ab tan gran plasser
    756    con seguir vostre voler,
    757    car be conech que far ho dey».
    758    Abtant ausi perlar lo rey,
    759    ab si matex, no ab altruy;
    760    suspirant dix ab gran anuy
    761    e somoguts per gran tristor:
    762    «Pourcoy suy mis en grief dolour:
    763    Scalibor, ma bona peya,
    764    que tal chousa m’a divisea.
    765    Doun mon cuer est doulans e tristes.
    766    Say dompney e pris tant perdistes,
    767    le jour que je lexe le monde,
    768    que je entrey en mer profounde
    769    en la nief on moy mis la fea
    770    pour venir en cest’ancontrea.
    771    Or ge y a ste plusors ans,
    772    toutes foys lies e soyans,
    773    que hanch nulh corrous non soffri.
    774    Ha, peya! Pourquoy te vi?
    775    A cetuy poynt ne cal men chef,
    776    car toy me·n fays de chief en chief
    777    veoir cleramant mon domatge,
    778    car puys je vi laysier perage
    779    e pris, cloyer de valour,
    780    e dompney departir d’amour
    781    pour ce mauvessa companyia!
    782    E l’ordre de chavalharia,
    783    si le voy je de tal maniera;
    784    l’ame n’est strange, fiera;
    785    je suy de la mourt desirans!»
    786    Adonchs plouren plus que d’ebans
    787    les dues dompnes qui lay eren,
    788    e pel gran dol quez elhas feren
    789    ploram la donzelha ez yeu,
    790    car pietat engendra leu
    791    en cor domange d’altruy dan.
    792    Axi stem trestuyt ploran
    793    longa sayso ab cossirer.
    794    Mas yeu tenia l’esperver
    795    en mon puny e sey cascavelh
    796    fforon ausit, qu’aytal auselh
    797    naturalmen son fer e brau.
    798    Al rey Arthus, gent e susau,
    799    giran vas mi, sospiran, dis:
    800    «Qui etes vous, biaus, douç amis,
    801    qui en cestuy lueuch etes entres?
    802    Gel voy savoyr; nel me sales;
    803    dites le moy, je vous en pri».
    804    Cant yeu parlar axi l’ausi,
    805    a les retxes me genolhey,
    806    qu’axi deu hom parlar ab rey,
    807    perque·l deu far reyal honor.
    808    Mas li franch rey per sa valor
    809    mi feu dressar en stan.
    810    Ez hagra plaser trop gran
    811    que la ma baysar li pogues;
    812    mas sitot de luy m’era pres,
    813    lo bestiment m’o deffendia.
    814    «Senyer, –fi m’eu– dret es que us dia
    815    mon nom, pus lo us play demandar
    816    e de me rayso no us vulh far
    817    lonch servis, ne longua novelha:
    818    Guillem hay nom, de Torrelha;
    819    mon payre era cavalhers,
    820    mas eu suy encara scuders
    821    car no hay l’orde resebutz.
    822    Er no say com m’es venguts
    823    que ir mayti sols cavalcave
    824    lay en Mallorques e passave
    825    pres una ribeyra damor,
    826    mot gentil e de gran valor,
    827    e vi un papagay star
    828    asautamen e passajar
    829    sus l’esquena d’un pexo.
    830    E fo·m semblant celha sayso
    831    que l’auzelh en esculh stes
    832    e cuydant que lay m’antendes,
    833    aney me ’n vas luy mantinen».
    834    En breu motz li feu entendent
    835    com si cuydey pendre l’auselh,
    836    qui·m fech de si matex simbelh,
    837    ne com la belena·m lunyet
    838    de terra e com ma portet
    839    en aicest loch ultra mon grat.
    840    Cant yeu lo y hach dit e comptat,
    841    li rey stech ab semblan mon,
    842    axi com hom qui no respon,
    843    e puys levech lo cap en sus;
    844    «Vous soyes le tres bienvenus!»
    845    ffech elh, e puys va suspirar.
    846    «Senyer, –fi m’eu– celh Deu vos gar,
    847    qui volch morir per nostr’amor».
    848    Adonchs guardet vers sa soror
    849    li rey e perlaren abduy.
    850    «Morge, –fit elh– pus que je suy
    851    seynt no vi d’ome viuant,
    852    pour quoy vuelh savoir mantenant
    853    de cetuy touta la rays».
    854    Ab joy sclari sa fayço
    855    la donzela e pres a dire:
    856    «Ce est bien raso, apert me, Sire,
    857    que vous la verite saches.
    858    Veoyr est ilh, e vous la sauves,
    859    que troys jorns abans de la festa
    860    Scalibor, la vostra speya,
    861    car doun pour fort, del lach gitea,
    862    pour grant studi que lor mis,
    863    e tant en fuestes regeysis.
    864    Aüistes plaisir e liessa.
    865    Mas puix revint en gran tristessa
    866    voustres desduyt (ce m’est avis),
    867    car l’ecier, qu’est clars e fourbis,
    868    temoyna chosa qui vous greva.
    869    Mas cant je la oustey de ll’eva
    870    ne recordey se que je voy.
    871    Car bien saches que ja pour moy
    872    ne fosses mis en cesta punya.
    873    Pourtant je suy si bien sertanya
    874    que voustres maus pout empirer;
    875    mandey en una ilha da mer,
    876    que stoyt Mallorques, assaltea,
    877    una fantasma enxantea,
    878    ffayt en semblanca d’un pexo;
    879    e aney sor elh un auzelho,
    880    si com sestuy vous ha;
    881    l’auselh per peyamant mandey ge,
    882    pour cestuy vaylet a savoyr,
    883    que je vuelh fayre mon povoyr
    884    de vous hoster de grief martire,
    885    car il savra counter e dire
    886    a mantes jans vostra besanya
    887    e lour sount tout a vostra sunya.
    888    Li chivalhier e li bar fo
    889    de mander la grief falhiso,
    890    c’an jadit fayta contra vous».
    891    Adonchs stech tout cossiros
    892    le roys Artus ses mot sonar
    893    ez yeu a ma rayso comptar
    894    pris ardimen en mon coratge.
    895    «Eu anctendi vostre lenguatge,
    896    Senyer, –fi m’eu– e hay ausit
    897    cant a la donzelha havetz dit
    898    e co qu’elha s’ha respondut
    899    ez hay plaser e dol hagut
    900    de vostra vista, tot ensemps.
    901    Mas pus que vey qu’es loch e temps,
    902    humilmen vos vulh sopleyar,
    903    Senyor, que no us torn a pesar
    904    una demanda que us vulh fayre,
    905    car s’en torn may en mon repayre,
    906    ben crey que per mans m’er enquist
    907    so qu’ay deca ausit ne vist;
    908    ez hom no deu dir mays lo ver.
    909    On m’es semblant qu’yeu dey sauber
    910    vertat d’ayco un suy dubtans.
    911    Puys poray dir als demandans
    912    certament tot quant vist hauray».
    913    «Contre verte ne parle may,
    914    unques, amis, ne faray ore,
    915    car bien sachies qu’ela demoure
    916    dedans mon cuer, si l’ay trop xier!
    917    Our di que te play demander,
    918    que je te diray verite».
    919    «Senyor, –fi m’eu– Vostra Merce,
    920    com me disetz honor ten granda,
    921    eres vos fau cesta demanda
    922    e no us anuy si us en fau pus:
    923    ets vos, Senyor, lo rey Artus,
    924    aycelh que ’ntendon li Breto?
    925    D’Artus no say s’ets vos ho no,
    926    mays can pel dit d’esta puelha;
    927    car trop me par causa novelha,
    928    vulh me·n per vos certifficar».
    929    Cant aysi m’ausi raysonar
    930    lo rey mi guardet en biays,
    931    en manera d’om qui s’irays,
    932    cuydant que meyspresat l’agues.
    933    «Comant? –fit ilh– Donques no cuges
    934    que je suy il? Dites pour quoy
    935    lo menys cuges. N’e ge de roy
    936    semblance, ne d’ome de pris?»
    937    «Senyor, –fi m’eu– donchs jo no us dis
    938    per menyspreu, saul vostra ’nor:
    939    so que us hay dit mas, li actor
    940    qu’an scritz li faytz dels Bretos
    941    dient d’Artus (no say s’etz vos)
    942    qu’elh morich en celha sayso
    943    que Mordret fech la tracio,
    944    qui lavet ses gents contra luy.
    945    E foren al camp amenduy,
    946    a Celebrayres, en la plana,
    947    ab tot lo poder de Bretanya,
    948    on fo·l rey feritz mortalmens.
    949    Celh jorn perdech totes ses gens,
    950    que d’ambes parts eren tuyt sey;
    951    non storceron mas (so crey)
    952    lo rey e Girflet, filh d’en O,
    953    e Lucas qui mal gasardo
    954    cobret per esser bos e fis,
    955    car lo rey ab ses mas l’ocis,
    956    segons que recompta la gesta;
    957    ez yeu qui mantes vetz l’ay lesta,
    958    hay trobat que quant Girflet hac
    959    Scalibor gitat al lach,
    960    hi vench la fada Morgan per mar
    961    en una nau, on feu intrar
    962    lo rey Artus tan solamen.
    963    La gesta no.n fa pus sment
    964    del noble rey, mas ço d’aytant
    965    que Girflet, d’on parley denant,
    966    romas en la forest salvatge,
    967    planyent ades lo gran dampnatge
    968    del rey, de Lucas e de se.
    969    Car savis homs no recre
    970    per dan ni per desevantura,
    971    lexech son dol e rancura,
    972    que mils volch triar e slir;
    973    si que·s devench en Deu servir,
    974    axi com us panetencjers.
    975    Adonchs tornech li cavalhiers
    976    lay on Lucas era finits;
    977    e can lo cors fon sebollits
    978    trobech una tomba mot belha,
    979    al terc jorn, dins una capelha,
    980    la qual fon de jaspis trop richa,
    981    on hac una rayso scrita
    982    que la mort del rey divisave.
    983    Eras vos hay dit per qu’ieu duptave
    984    que vos fossetz lo rey Artus».
    985    «Car pour ce suy menys conexuç,
    986   –respos lo rey– je te diray
    987    tant mon estre, si u faray
    988    conoysier. Le voy apertamant:
    989    ge suy Arthus verayamant,
    990    que jadit fuy rey de Bretayne;
    991    ge suy Arthus, qui mainte paine
    992    e maynt trebalhs passoit mant jours
    993    pour exausir pretz e valours,
    994    si com es pour livres trove.
    995    Voir, aysi com tu has comte,
    996    que je suy duramant playes
    997    a Celebrayres, car ma nies
    998    ffit contre moy le gran betalha.
    999    Adonchs fu de mourt ses falha.
    1000   E vrayament fi giter
    1001   a Girflet, le mien civalhier,
    1002   se bran, qu’era la milheur du monde,
    1003   en una eva granda, perfonde,
    1004   qu’emsi le me dist mon corages,
    1005   lors sdavinent se que lo sages
    1006   Merlis ja en selhui temps dis:
    1007   que una main al pom le pris,
    1008   qui l’escondit tout maintenant.
    1009   Cesta chousa vrayamant
    1010   ffu, pour tres gran signifficança,
    1011   dan cesta mauvesa maysança,
    1012   que or est au munde venua...
    1013   Devoyt pour li estre fenue...
    1014   Pourtant, si com est or endroyt,
    1015   en celluy point que je m’estoit,
    1016   justa la mer, hors la forest,
    1017   Mourgans, ma surer, qu’ayci est,
    1018   vient en una neff, pour la mer:
    1019   c’aysi mi covient intrer,
    1020   pour ce dit et pour ce raquesta.
    1021   Lors se levoit una tempesta,
    1022   qui·ns redoyt le temps quel hors feu.
    1023   Si nos reduyt en cestuy leu,
    1024   q’unt ors semes tuyt ensamble.
    1025   E cant fumes si arrive,
    1026   ayns que le jorns fust complis,
    1027   ffuy je bien aytes garis,
    1028   senes ponya, senes anxura,
    1029   pour una tres grant aventura,
    1030   quez yeu ne doyt pas oblier:
    1031   car Morgans me fist desarmer
    1032   e si mi fist intrer tout nu
    1033   en una eva de si grant vertu,
    1034   qui sours leans ors en la playna.
    1035   De gran vertu est la fontayna,
    1036   qu’ele part del flum de Trigris,
    1037   qui naxs an mi de peradis:
    1038   ce est en meus maus medicina,
    1039   qui nait pour volunte divina,
    1040   qu’il n’est mia selonch natura.
    1041   Ffu fayta la tomba si belha,
    1042   dedans la petita xapelha,
    1043   qui de ma mours fu fait mamoire:
    1044   car se que mes gans poise croyre,
    1045   que je enquores ne fous mours,
    1046   ja mistret en treval lour cours,
    1047   pour moy cerxar en mante terra.
    1048   Mas quant ilh ne seurant en guerra?
    1049   Cesta fort ponya est perdua,
    1050   pour quoy je le vulh esxiver.
    1051   Amis, pour mes grans enginyer
    1052   ffu la tomba en se louch pausea
    1053   qu’en ela fist Morgan la fea
    1054   pour rexuir le grief martire».
    1055   «Senyor, –fi m’eu– sabetz me dire
    1056   so d’on suy fort maravelhos,
    1057   que ’n les croniques trobam nos
    1058   lo temps e l’anys que vos regnes
    1059   quez eron noranta ho mes,
    1060   ultra celhs que pus son pessatz,
    1061   e ’res no vos en ha aydatz
    1062   de .xxx. anys, ses pus, per semblan?
    1063   Me·n vay al cor maravelha gran
    1064   D’esta causa, car yeu say be
    1065   que naturalmen no reve
    1066   en joven negus homs antichs.
    1067   Ben hay ausit en mants preychs
    1068   que Noe visque dcccc anys,
    1069   car les gens vivion d’ebans
    1070   trop mays qu’eres no poden far;
    1071   mas yeu anch no ausi perlar
    1072   c’om velh retornas en joven».
    1073   Abtant calhey e mantinen
    1074   lo rey sospirant dix axi:
    1075   «Biaus amis, je hay jusque ci
    1076   viscu en plasir e en joya:
    1077   en mon coer desplasir ne avoye,
    1078   ne avoyt, de chousa du munde;
    1079   e si me tretenoyt sans e munde
    1080   le sant Grasaus, on ge fi gesta;
    1081   car celh en celha santa festa
    1082   vint a moy chascun any visiter:
    1083   tous a emplis d’un sant manjer
    1084   qu’est aimple mayne du sel.
    1085   Tel u, con le filhs d’Israel
    1086   avoyt au desert .xxv. anys.
    1087   E li manger est si playsans
    1088   qu’il ne me·n xaut d’autre vianda,
    1089   car cest manger que Deus me manda
    1090   mi fay si jouvens per semblança.
    1091   E tant quant je suy en infança,
    1092   ne suy rey de autra natura.
    1093   Mas tan com cesta festa dura
    1094   poy je manger a mon plasir
    1095   de la moyna; mas pour soffrir
    1096   me·n covient tout un any intier
    1097   et si me poys de tan ventier
    1098   que fans, ne soyt ne me·n tourmenta,
    1099   n’autres mengiers no han talenta,
    1100   qu’elh l’a me Dieus autroye».
    1101   «Senyor, –fi m’eu– digatz de que
    1102   vos datz eras ten gran tristor.
    1103   Pus Dieus vos fa tanta d’onor,
    1104   car no m’etz jausen en parvenca?»
    1105   Adonchs respos sens entendença
    1106   lo rey e dis co que us diray:
    1107   «Biaus amis, le duelh que je hay
    1108   e·ls corrous e la tristessa
    1109   me vient pour una tristessa
    1110   mauvesse qu’est en mon cuer intrea,
    1111   celuns pert en cesta spea.
    1112   Tu mesmes le pouts bien veoir.
    1113   Avisa cest bran, foiralaisir,
    1114   qu’en la clarte porras xausir
    1115   se que me fessoyt conussier».
    1116   Mantinent pris lo bran d’assier
    1117   per la punta, lo pom donant,
    1118   e·l manet, lo bras perlongant,
    1119   entre les rexes de l’argent.
    1120   Es yeu lo pris asautament
    1121   perque l’esperver m’o sofris.
    1122   Abtant la donzelha se·n ris,
    1123   quant vi qu’eu lo bran remirave,
    1124   car en son cor, dins, se pensave
    1125   lo desplaser que ma·n deria.
    1126   «Ajudatz me, santa Maria!
    1127  –ffi m’eu– Qu’es aço qu’yeu vey?»
    1128   Abtant guardi denant lo rey,
    1129   axi con hom sbalaytz.
    1130   «Ges no etz en bades marrits,
    1131   Senyor, –fi m’eu– no sens rayso,
    1132   que ’n cest bran vey tal visio,
    1133   que tothom se·n deu squivar.
    1134   Perque us prech no·m vulhats celar
    1135   d’aycest fayt la signifficanca:
    1136   que ’n aycest bran, a ma semblança,
    1137   vey dues maneres de gents,
    1138   car de marrits e de jausens
    1139   ne vey. Pero joy no s’i tany,
    1140   car per menys rayso se complany
    1141   pres jutge esien mortal.
    1142   Cascus de lhor, si Deus me sal,
    1143   ha dret que suspir e que·s planya,
    1144   car fort me sembla causa stranya
    1145   qu’elhs uns vey ab los hulhs bandats
    1146   e si son alegres e pagats,
    1147   si que no·s deu far segons dreyt;
    1148   e·ls altres son liatz streyt,
    1149   pes e mans, si con trop dolens,
    1150   que sembla que ades breumens
    1151   degen trestuyt resebre mort».
    1152   Abtant respos ses lonch acort
    1153   lo rey e comanca a dir:
    1154   «Biaus amis, yeu hay gran plasir
    1155   quant se que je hay leu voys,
    1156   car say je bien que tu conoys
    1157   que sens occayso ne plour ge.
    1158   Aycests qui soun ab vis bande,
    1159   biaus amis, sont les riches roys;
    1160   Mais tu ne ses mie pour quois
    1161   ilh sount emsi jolis e bau:
    1162   avaressa, que riens no vau,
    1163   los tient d’avoir plens e ’nsayzitz,
    1164   et paubres de valours et pritz,
    1165   car de pritz ne han il recordança,
    1166   amis, car hui manys conoysança;
    1167   e si los tenon en sages,
    1168   menys conoyscen tan verites;
    1169   pour ce sount jolis devoyant.
    1170   Or te diray de l’autra gant,
    1171   que tu voys cuyssi fourt liee:
    1172   se sount ilh que valour agree;
    1173   e car les voys si fort lies
    1174   pourten spuoir e luyes
    1175   de fayre se qui·s vendron fer;
    1176   ne un depoyr, segons le cuer,
    1177   quant se souspirent la lur moya;
    1178   pour quoy te di que cesta voya.
    1179   Or as veyu cant qu’eysi est,
    1180   pour quoy te di: soies toust prest
    1181   de dir a ul voir de se chascus,
    1182   can seras au monde revenus,
    1183   comant nos aviench, biaus amis».
    1184   E quant ausi ço qu’elh me dis,
    1185   humilmen yeu m’egenolhey
    1186   e vas luy mon cap encliney,
    1187   car no·l pogui baysar la ma,
    1188   e dix li: «Senyor, Celh qui a
    1189   poder de sobre tot quant es
    1190   vos don alegres e totz bes,
    1191   e us guard de mal e us luny d’enuy».
    1192   Es ell respos senes gran bruy:
    1193   «Biaus amis, Celhuy qui pour nos
    1194   ffu tuet e poes en croys
    1195   vous guard d’enuy e vous don joya.
    1196   Ales vos e tenes vostra voya».
    1197   E leve·m d’aqui mantinent
    1198   e Morges me pres belhament,
    1199   senes gaub, per la man destra,
    1200   e manech me ’n una finestra
    1201   del palays qui mirava·l prat,
    1202   on yeu havia ja stat,
    1203   cant m’i manech la ventura,
    1204   e dis me: «Amis, d’ambladura
    1205   vous retourneys al peleffroys,
    1206   quez avestes amsi cortoys,
    1207   jusque la mer, si vous sert bo,
    1208   e trovar i ets lo pexo
    1209   qui vous pourtet du pays vostre,
    1210   e feres ce que je vous mostre,
    1211   qu’emsi no poures demorer.
    1212   Si vous conviens la mer passer
    1213   ez aler a vostra pays.
    1214   Het vous le xiens e le rossis
    1215   e·l papagay qui us conduyra
    1216   delay la mer, si com fit ja.
    1217   Ales ades, je vous en pri».
    1218   E cant axi perlar l’ausi,
    1219   dix li: «Madona, gran amor
    1220   m’avetz mostrat e gran honor
    1221   mich havetz fayta, d’on prech Deu
    1222   que·m don s’amor e joya ’n breu».
    1223   «Biaus amis, –fit ela–
    1224   un dia vous vales con sanite».
    1225   Abtant axi d’aycest palays,
    1226   qu’era ’xi richament fays.
    1227   Trobe defors lo palaffre
    1228   e·ls cas e·l papagay tembe,
    1229   e pausey en l’estrep lo pe
    1230   e puys a car ill m’o mande.
    1231   E·l papagay anech denan,
    1232   lo palaffre lo sech emblan.
    1233   E cavalquey tot aycelh jorn,
    1234   que no hac repaus ne sogorn,
    1235   entro m’ach portat a la mar,
    1236   on pres la terra vi star
    1237   lo peix, aycelh qui ma portet.
    1238   Tantost lo paleffres restanquet,
    1239   que no volch plus avant anar.
    1240   E jo pris me descavelcar
    1241   ez aney me·n vas la belhena,
    1242   qui m’esperave sus l’arena.
    1243   Lo paleffre ab son arnes
    1244   se·n fon anat, que no·m dix res.
    1245   E mantinent pris ma senyar
    1246   e sobre·l pexo vau muntar
    1247   e dix: «Val me, Santa Maria!»
    1248   E·l pexo tench tantost sa via,
    1249   Tota la nuyt, tro al mayti
    1250   (que fon clars e les ylhes vi)
    1251   e pausech se en la marina,
    1252   al port de Santa Caterina.
    1253   E mon destrier trobey aqui,
    1254   riba del port; e cant lo vi
    1255   aney vas luy, pris muntar
    1256   e·l pexo se·n va tornar
    1257   vas la ylla d’on vengut era.
    1258   Ez yeu ani me ’n ma carrera,
    1259   vas Mallorques, ab mon paleffre
    1260   e·ls cans e ll’ sperver ab me.
    1261   E lausey Deus, nostre senyor,
    1262   qui m’ach fayta tanta d’onor,
    1263   qui m’ storcech de la belena,
    1264   del mal temps, del cer, de la pena,
    1265   qu’ieu havia soffert en mar.

 

 

 

Incipitario di Guillem de Torroella
Indice degli autori

Rialc