Spill 3c

Rialc
Rao 152.1, 152.1a

[Tercer libre]

Terçera part del Terçer

    5596       5597       5598       5599       5600       5601       5602       5603       5604       5605       5606       5607       5608       5609       5610       5611       5612       5613       5614       5615       5616       5617       5618       5619       5620       5621       5622       5623       5624       5625       5626       5627       5628       5629       5630       5631       5632       5633       5634       5635       5636       5637       5638       5639       5640       5641       5642       5643       5644       5645       5646       5647       5648       5649       5650       5651       5652       5653       5654       5655       5656       5657       5658       5659       5660       5661       5662       5663       5664       5665       5666       5667       5668       5669       5670       5671       5672       5673       5674       5675       5676       5677       5678       5679       5680       5681       5682       5683       5684       5685       5686       5687       5688       5689       5690       5691       5692       5693       5694       5695       5696       5697       5698       5699       5700       5701       5702       5703       5704       5705       5706       5707       5708       5709       5710       5711       5712       5713       5714       5715       5716       5717       5718       5719       5720       5721       5722       5723       5724       5725       5726       5727       5728   «Senyor!».
    5729       5730       5731       5732       5733       5734       5735       5736       5737       5738       5739       5740       5741       5742       5743       5744       5745       5746       5747       5748       5749       5750       5751       5752       5753       5754       5755       5756       5757       5758       5759       5760       5761       5762       5763       5764       5765       5766       5767       5768       5769       5770       5771       5772       5773       5774       5775       5776       5777       5778       5779       5780       5781       5782       5783       5784       5785       5786       5787       5788       5789       5790       5791       5792       5793       5794       5795       5796       5797       5798       5799       5800       5801       5802       5803       5804       5805       5806       5807       5808       5809       5810       5811       5812       5813       5814       5815       5816       5817       5818       5819       5820       5821       5822       5823       5824       5825       5826       5827       5828       5829       5830       5831       5832       5833       5834       5835       5836       5837       5838       5839       5840       5841       5842       5843       5844       5845       5846       5847       5848       5849       5850       5851       5852       5853       5854       5855       5856       5857       5858       5859       5860       5861       5862       5863       5864       5865       5866       5867       5868       5869       5870       5871       5872       5873       5874       5875       5876       5877       5878       5879       5880       5881       5882       5883       5884       5885       5886       5887       5888       5889       5890       5891       5892       5893       5894       5895       5896       5897       5898       5899       5900       5901       5902       5903       5904       5905       5906       5907       5908       5909       5910       5911       5912       5913       5914       5915       5916       5917       5918       5919       5920       5921       5922       5923       5924       5925       5926       5927       5928       5929       5930       5931       5932       5933       5934       5935       5936       5937       5938       5939       5940       5941       5942       5943       5944       5945       5946       5947       5948       5949       5950       5951       5952       5953       5954       5955       5956       5957       5958       5959       5960       5961       5962       5963       5964       5965       5966       5967       5968       5969       5970       5971       5972       5973       5974       5975       5976       5977       5978       5979       5980       5981       5982       5983       5984       5985       5986       5987       5988       5989       5990       5991       5992       5993       5994       5995       5996       5997       5998       5999       6000       6001       6002       6003       6004       6005       6006       6007       6008       6009       6010       6011       6012       6013       6014       6015       6016       6017       6018       6019       6020       6021       6022       6023       6024       6025       6026       6027       6028       6029       6030       6031       6032       6033       6034       6035       6036       6037       6038       6039       6040       6041       6042       6043       6044       6045       6046       6047       6048       6049       6050       6051       6052       6053       6054       6055       6056       6057       6058       6059       6060       6061       6062       6063       6064       6065       6066       6067       6068       6069       6070       6071       6072       6073       6074       6075       6076       6077       6078       6079       6080       6081       6082       6083       6084       6085       6086       6087       6088       6089       6090       6091       6092       6093       6094       6095       6096       6097       6098       6099       6100       6101       6102       6103       6104       6105       6106       6107       6108       6109       6110       6111       6112       6113       6114       6115       6116       6117       6118       6119       6120       6121       6122       6123       6124       6125       6126       6127       6128       6129       6130       6131       6132       6133       6134       6135       6136       6137       6138       6139       6140       6141       6142       6143       6144       6145       6146       6147       6148       6149       6150       6151       6152       6153       6154       6155       6156       6157       6158       6159       6160       6161       6162       6163       6164       6165       6166       6167       6168       6169       6170   –:
    6171       6172       6173       6174       6175       6176       6177       6178       6179       6180       6181       6182       6183       6184       6185       6186       6187       6188       6189       6190       6191       6192       6193       6194       6195       6196       6197       6198       6199       6200       6201       6202       6203       6204       6205       6206       6207       6208       6209       6210       6211       6212       6213       6214       6215       6216       6217       6218       6219       6220       6221       6222       6223       6224       6225       6226       6227       6228       6229       6230       6231       6232       6233       6234       6235       6236       6237       6238       6239       6240       6241       6242       6243       6244       6245       6246       6247       6248       6249       6250       6251       6252       6253       6254       6255       6256       6257       6258       6259       6260       6261       6262       6263       6264       6265       6266       6267       6268       6269       6270       6271       6272       6273       6274       6275       6276       6277       6278       6279       6280       6281       6282       6283       6284       6285       6286       6287       6288       6289       6290       6291       6292       6293       6294       6295       6296       6297       6298       6299       6300       6301       6302       6303       6304       6305       6306       6307       6308       6309       6310       6311       6312       6313       6314       6315       6316       6317       6318       6319       6320       6321       6322       6323       6324       6325       6326       6327       6328       6329       6330       6331       6332       6333       6334       6335       6336       6337       6338       6339       6340       6341       6342       6343       6344       6345       6346       6347       6348       6349       6350       6351       6352       6353       6354       6355       6356       6357       6358       6359       6360       6361       6362       6363       6364       6365       6366       6367       6368       6369       6370       6371       6372       6373       6374       6375       6376       6377       6378       6379       6380       6381       6382       6383       6384       6385       6386       6387       6388       6389       6390       6391       6392       6393       6394       6395       6396       6397       6398       6399       6400       6401       6402       6403       6404       6405       6406       6407       6408       6409       6410       6411       6412       6413       6414       6415       6416       6417       6418       6419       6420       6421       6422       6423       6424       6425       6426       6427       6428       6429       6430       6431       6432       6433       6434       6435       6436       6437       6438       6439       6440       6441       6442       6443       6444       6445       6446       6447       6448       6449       6450       6451       6452       6453   «Ave» gira.
    6454       6455       6456       6457       6458       6459   «de Deu mare»,
    6460       6461       6462       6463       6464       6465       6466       6467       6468       6469       6470       6471       6472       6473       6474       6475       6476       6477       6478       6479       6480       6481       6482       6483       6484       6485       6486       6487       6488       6489       6490       6491       6492       6493       6494       6495       6496       6497       6498       6499       6500       6501       6502       6503       6504       6505       6506       6507       6508       6509       6510       6511       6512       6513       6514       6515       6516       6517       6518       6519       6520       6521       6522       6523       6524       6525       6526       6527       6528       6529       6530       6531       6532       6533       6534       6535       6536       6537       6538       6539       6540       6541       6542       6543       6544       6545       6546       6547       6548       6549       6550       6551       6552       6553       6554       6555       6556       6557       6558       6559       6560       6561       6562       6563       6564       6565       6566       6567       6568       6569       6570       6571       6572       6573       6574       6575       6576       6577       6578       6579       6580       6581       6582       6583       6584       6585       6586       6587       6588       6589       6590       6591       6592       6593       6594       6595       6596       6597       6598       6599       6600       6601       6602       6603       6604       6605       6606       6607       6608       6609       6610       6611       6612       6613       6614       6615       6616       6617       6618       6619       6620       6621       6622       6623       6624       6625       6626       6627       6628       6629       6630       6631       6632       6633       6634       6635       6636       6637       6638       6639       6640       6641       6642       6643       6644       6645       6646       6647       6648       6649       6650       6651       6652       6653       6654       6655       6656       6657       6658       6659       6660       6661       6662       6663       6664       6665       6666       6667       6668       6669       6670       6671       6672       6673       6674       6675       6676       6677       6678       6679       6680       6681       6682       6683       6684       6685       6686       6687       6688       6689       6690       6691       6692       6693       6694       6695       6696       6697       6698       6699       6700       6701       6702       6703       6704       6705       6706       6707       6708       6709       6710       6711       6712       6713       6714       6715       6716       6717       6718       6719       6720       6721       6722       6723       6724       6725       6726       6727       6728       6729       6730       6731       6732       6733       6734       6735       6736       6737       6738       6739       6740       6741       6742       6743       6744       6745       6746       6747       6748       6749       6750       6751       6752       6753       6754       6755       6756       6757       6758       6759       6760       6761       6762       6763       6764       6765       6766       6767       6768       6769       6770       6771       6772       6773       6774       6775       6776       6777       6778       6779       6780       6781       6782       6783       6784       6785       6786       6787       6788       6789       6790       6791       6792       6793       6794       6795       6796       6797       6798       6799       6800       6801       6802       6803       6804       6805       6806       6807       6808       6809       6810       6811       6812       6813       6814       6815       6816       6817       6818       6819       6820       6821       6822       6823       6824       6825       6826       6827       6828       6829       6830       6831       6832       6833       6834       6835       6836       6837       6838       6839       6840       6841       6842       6843       6844       6845       6846       6847       6848       6849       6850       6851       6852       6853       6854       6855       6856       6857       6858       6859       6860       6861       6862       6863       6864       6865       6866       6867       6868       6869       6870       6871       6872       6873       6874       6875       6876       6877       6878       6879       6880       6881       6882       6883       6884       6885       6886       6887       6888       6889       6890       6891       6892       6893       6894       6895       6896       6897       6898       6899       6900       6901       6902       6903       6904       6905       6906       6907       6908       6909       6910       6911       6912       6913       6914       6915       6916       6917       6918       6919       6920       6921       6922       6923       6924       6925       6926       6927       6928       6929       6930       6931       6932       6933       6934       6935       6936       6937       6938       6939       6940       6941       6942       6943       6944       6945       6946       6947       6948       6949       6950       6951       6952       6953       6954       6955       6956       6957       6958       6959       6960       6961       6962       6963       6964       6965       6966       6967       6968       6969       6970       6971       6972       6973       6974       6975       6976       6977       6978       6979       6980       6981       6982       6983       6984       6985       6986       6987       6988       6989       6990       6991       6992       6993       6994       6995       6996       6997       6998       6999       7000       7001       7002       7003       7004       7005       7006       7007       7008       7009       7010       7011       7012       7013       7014       7015       7016       7017       7018       7019       7020       7021       7022       7023       7024       7025       7026       7027       7028       7029       7030       7031       7032       7033       7034       7035       7036       7037       7038       7039       7040       7041       7042       7043       7044       7045       7046       7047       7048       7049       7050       7051       7052       7053       7054       7055       7056       7057       7058       7059       7060       7061       7062       7063       7064       7065       7066       7067       7068       7069       7070       7071       7072       7073       7074       7075       7076       7077       7078       7079       7080       7081       7082       7083       7084       7085       7086       7087       7088       7089       7090       7091       7092       7093       7094       7095       7096       7097       7098       7099       7100       7101       7102       7103       7104       7105       7106       7107       7108       7109       7110       7111       7112       7113       7114       7115       7116       7117       7118       7119       7120       7121       7122       7123       7124       7125       7126       7127       7128       7129       7130       7131       7132       7133       7134       7135       7136       7137       7138       7139       7140       7141       7142       7143       7144       7145       7146       7147       7148       7149       7150       7151       7152       7153       7154       7155       7156       7157       7158       7159       7160       7161       7162       7163       7164       7165       7166       7167       7168       7169       7170       7171       7172       7173       7174       7175       7176       7177       7178       7179       7180       7181       7182       7183       7184       7185       7186       7187       7188       7189       7190       7191       7192       7193       7194       7195       7196       7197       7198       7199       7200       7201       7202       7203       7204       7205       7206       7207       7208       7209       7210       7211       7212       7213       7214       7215       7216       7217       7218       7219       7220       7221       7222       7223       7224       7225       7226       7227       7228       7229       7230       7231       7232       7233       7234       7235       7236       7237       7238       7239       7240       7241       7242       7243       7244       7245       7246       7247       7248       7249       7250       7251       7252       7253       7254       7255       7256       7257       7258       7259       7260       7261       7262       7263       7264       7265       7266       7267       7268       7269       7270       7271       7272       7273       7274       7275       7276       7277       7278       7279       7280       7281       7282       7283       7284       7285       7286       7287       7288       7289       7290       7291       7292       7293       7294       7295       7296       7297       7298       7299       7300       7301       7302       7303       7304       7305       7306       7307       7308       7309       7310       7311       7312       7313       7314       7315       7316       7317       7318       7319       7320       7321       7322       7323       7324       7325       7326       7327       7328       7329       7330       7331       7332       7333       7334       7335       7336       7337       7338       7339       7340       7341       7342       7343       7344       7345       7346       7347       7348       7349       7350       7351       7352       7353       7354       7355       7356       7357       7358       7359       7360       7361       7362       7363       7364       7365       7366       7367       7368       7369       7370       7371       7372       7373       7374       7375       7376       7377       7378       7379       7380       7381       7382       7383       7384       7385       7386       7387       7388       7389       7390       7391       7392       7393       7394       7395       7396       7397       7398       7399       7400       7401       7402       7403       7404       7405       7406       7407       7408       7409       7410       7411       7412       7413       7414       7415       7416       7417       7418       7419       7420       7421       7422       7423       7424       7425       7426       7427       7428       7429       7430       7431       7432       7433       7434       7435       7436       7437       7438       7439       7440       7441       7442       7443       7444       7445       7446       7447       7448       7449       7450       7451       7452       7453       7454       7455       7456       7457       7458       7459       7460       7461       7462       7463       7464       7465       7466       7467       7468       7469       7470       7471       7472       7473       7474       7475       7476       7477       7478       7479       7480       7481       7482       7483       7484       7485       7486       7487       7488       7489       7490       7491       7492       7493       7494       7495       7496       7497       7498       7499       7500       7501       7502       7503       7504       7505       7506       7507       7508       7509       7510       7511       7512       7513       7514       7515       7516       7517       7518       7519       7520       7521       7522       7523       7524       7525       7526       7527       7528       7529       7530       7531       7532       7533       7534       7535       7536       7537       7538       7539       7540       7541       7542       7543       7544       7545       7546       7547       7548       7549       7550       7551       7552       7553       7554       7555       7556       7557       7558       7559       7560       7561       7562       7563       7564       7565       7566       7567       7568       7569       7570       7571       7572       7573       7574       7575       7576       7577       7578       7579       7580       7581       7582       7583       7584       7585       7586       7587       7588       7589       7590   «Senyor!»
    7591       7592       7593       7594   «Verament,
    7595   es«;
    7596       7597       7598       7599       7600       7601       7602       7603       7604       7605       7606       7607       7608       7609       7610       7611       7612       7613       7614       7615       7616       7617       7618       7619       7620       7621       7622       7623       7624       7625       7626       7627       7628       7629       7630       7631       7632       7633       7634       7635       7636       7637       7638       7639       7640       7641       7642       7643       7644       7645       7646       7647       7648       7649       7650       7651       7652       7653       7654       7655       7656       7657       7658       7659       7660       7661       7662       7663       7664       7665       7666       7667       7668       7669       7670       7671       7672       7673       7674       7675       7676       7677       7678       7679   juheus«;
    7680       7681       7682       7683       7684       7685       7686       7687       7688       7689       7690       7691       7692       7693       7694       7695       7696       7697       7698       7699       7700       7701       7702       7703       7704       7705       7706       7707       7708       7709       7710       7711       7712       7713       7714       7715       7716       7717       7718       7719       7720       7721       7722       7723       7724       7725       7726       7727       7728       7729       7730       7731       7732       7733       7734       7735       7736       7737       7738       7739       7740       7741       7742       7743       7744       7745       7746       7747       7748       7749       7750       7751       7752       7753       7754       7755       7756       7757       7758       7759       7760       7761       7762       7763       7764       7765       7766       7767       7768       7769       7770       7771       7772       7773       7774       7775       7776       7777       7778       7779       7780       7781       7782       7783       7784       7785       7786       7787       7788       7789       7790       7791       7792       7793       7794       7795       7796       7797       7798       7799       7800       7801       7802       7803       7804       7805       7806       7807       7808       7809       7810       7811       7812       7813       7814       7815       7816       7817       7818       7819       7820       7821       7822       7823       7824       7825       7826       7827       7828       7829       7830       7831       7832       7833       7834       7835       7836       7837       7838       7839       7840       7841       7842       7843       7844       7845       7846       7847       7848       7849       7850       7851       7852       7853       7854       7855       7856       7857       7858       7859       7860       7861       7862       7863       7864       7865       7866       7867       7868       7869       7870       7871       7872       7873       7874       7875       7876       7877       7878       7879       7880       7881       7882       7883       7884       7885       7886       7887       7888       7889       7890       7891       7892       7893       7894       7895       7896       7897       7898       7899       7900       7901       7902       7903       7904       7905       7906       7907       7908       7909       7910       7911       7912       7913       7914       7915       7916       7917       7918       7919       7920       7921       7922       7923       7924       7925       7926       7927       7928       7929       7930       7931       7932       7933       7934       7935       7936       7937       7938       7939       7940       7941       7942       7943       7944       7945       7946       7947       7948       7949       7950       7951       7952       7953       7954       7955       7956       7957       7958       7959       7960       7961       7962       7963       7964       7965       7966       7967       7968       7969       7970       7971       7972       7973       7974       7975       7976       7977       7978       7979       7980       7981       7982       7983       7984       7985       7986       7987       7988       7989       7990       7991       7992       7993       7994       7995       7996       7997       7998       7999       8000       8001       8002       8003       8004       8005       8006       8007       8008       8009       8010       8011       8012       8013       8014       8015       8016       8017       8018       8019       8020       8021       8022       8023       8024       8025       8026       8027       8028       8029       8030       8031       8032       8033       8034       8035       8036       8037       8038       8039       8040       8041       8042       8043       8044       8045       8046       8047       8048       8049       8050       8051       8052       8053       8054       8055       8056       8057       8058       8059       8060       8061       8062       8063       8064       8065       8066       8067       8068       8069       8070       8071       8072       8073       8074       8075       8076       8077       8078       8079       8080       8081       8082       8083       8084       8085       8086       8087       8088       8089       8090       8091       8092       8093       8094       8095       8096       8097       8098       8099       8100       8101       8102       8103       8104       8105       8106       8107       8108       8109       8110       8111       8112       8113       8114       8115       8116       8117       8118       8119       8120       8121       8122       8123       8124       8125       8126       8127       8128       8129       8130       8131       8132       8133       8134       8135       8136       8137       8138       8139       8140       8141       8142       8143       8144       8145       8146       8147       8148       8149       8150       8151       8152       8153       8154       8155       8156       8157       8158       8159       8160       8161       8162       8163       8164       8165       8166       8167       8168       8169       8170       8171       8172       8173       8174       8175       8176       8177       8178       8179       8180       8181       8182   «L’escoltar
    8183       8184       8185       8186       8187       8188       8189       8190       8191   «Pudira.
    8192       8193       8194       8195       8196       8197   veure?«
    8198       8199       8200       8201       8202       8203       8204       8205       8206       8207       8208       8209       8210       8211       8212       8213       8214       8215       8216       8217       8218       8219       8220       8221       8222       8223       8224       8225       8226       8227       8228       8229       8230       8231       8232       8233       8234       8235       8236       8237       8238       8239       8240       8241       8242       8243       8244       8245       8246       8247       8248       8249       8250       8251       8252       8253       8254       8255       8256       8257       8258       8259       8260       8261       8262       8263       8264       8265       8266       8267       8268       8269       8270       8271       8272       8273       8274       8275       8276       8277       8278       8279       8280       8281       8282       8283       8284       8285       8286       8287       8288       8289       8290       8291       8292       8293       8294       8295       8296       8297       8298       8299       8300       8301       8302       8303       8304       8305       8306       8307       8308       8309       8310       8311       8312       8313       8314       8315       8316       8317       8318       8319       8320       8321       8322       8323       8324       8325       8326       8327       8328       8329       8330       8331       8332       8333       8334       8335       8336       8337       8338       8339       8340       8341       8342       8343       8344       8345       8346       8347       8348       8349       8350       8351       8352       8353       8354       8355       8356       8357       8358       8359       8360       8361       8362       8363       8364       8365       8366       8367       8368       8369       8370       8371       8372       8373       8374       8375       8376       8377       8378       8379       8380       8381       8382       8383       8384       8385       8386       8387       8388       8389       8390       8391       8392       8393       8394       8395       8396       8397       8398       8399       8400       8401       8402       8403       8404       8405       8406       8407       8408       8409       8410       8411       8412       8413       8414       8415       8416       8417       8418       8419       8420       8421       8422       8423       8424       8425       8426       8427       8428       8429       8430       8431       8432       8433       8434       8435       8436       8437       8438       8439       8440       8441       8442       8443       8444       8445       8446       8447       8448       8449       8450       8451       8452       8453       8454       8455       8456       8457       8458       8459       8460       8461       8462       8463       8464       8465       8466       8467       8468       8469       8470       8471       8472       8473       8474       8475       8476       8477       8478       8479       8480       8481       8482       8483       8484       8485       8486       8487       8488       8489       8490       8491       8492       8493       8494       8495       8496       8497       8498       8499       8500       8501       8502       8503       8504       8505       8506       8507       8508       8509       8510       8511       8512       8513       8514       8515       8516       8517       8518       8519   «Ave»,
    8520       8521   delictes. Donchs, si be scoltes,
lleva·ls ulls alt,
ffes hun gran salt,
surt ab bell tranch,
hix d’aqueix fanch
hon jaus mullat,
de fanchs sullat,
tinyes e ronya.
Tu, sens verguonya,
en lo fanguaç
ple d’alvaraç
me par hi jagues,
ab altres plagues
prou verinoses
he doloroses,
he no les sens:
son te plasens
perque les ames,
he no te·n clames
ni te n’acuses,
ans les escuses.
Ffebra tens vera,
arma y cos, qu’era
cotidiana
gloria vana;
tens ycteriçia,
per avariçia
groch tot lo cos;
tens hereos,
bestial furia
de gran luxuria;
ffrenetiquea,
hira, bravea,
ffolla furor;
d’ale pudor
tens de guolaça;
tans mals a traça
tens de enveja;
hulçera llega
he corrosiva
de vida·t priva;
parlitiquea
tens de perea.
Tals discrasies
he chachechies,
llanguos aguudes,
si t’i ajudes
poras curar,
si vols sercar
devotament
he humilment
la medeçina
vera, divina.
Deu verdader
qui n’ha·l poder,
si tu·l supliques
he li repliques,
ell t’ohira
he guarira.
La Cananeha,
no de Judeha
mas de Sidonia,
ab querimonia
porfidiant
he alt cridant
«Senyor, merçe!»,
d’ell obtengue
que fon curada:
endiablada
sa filla era.
Ab fe sançera,
sorts, muts, llebrosos,
sechs, tremolosos,
orps axi nats,
tropichs, inflats,
tisichs, febrosos,
los puagrosos,
coxos, artetichs,
ffolls e frenetichs,
subets, llitargichs,
etichs, mirarchichs,
mentres vixque
he li plague,
quants hi venien
tots obtenien
llus sanitats.
Primer, peccats
los remetia,
puys los guaria
la corporal
he temporal
infirmitat.
Tal sanitat
hi trobaras
si tu vendras
ab fe, sperança
he confiança.
Com na Sofia,
sanch flux tenia
antiguament,
lo vestiment
sols li tocha,
de fet cura.
He com plorant,
los peus llavant
ab huntament
de fin hunguent,
vench Magdalena.
Solempne strena
Dimas ague:
per prompta fe
hach parahis.
Pren per avis
Centurio
e·l reyato
que obtingueren
quant hi vingueren
ab tanta fe.
Ves hi tanbe,
no duptes pus,
perque Jhesus
prest te repare,
piados pare,
Crist redemptor
e salvador.
Al cel muntat,
aparellat
es per hoyr
qui vol guarir,
a perdonar,
justificar
lo peccador
cridant Si y vols venir,
pot te guarir,
si molt lo pregues
he no·l renegues
d’ell despitant
he blasfemant
com foll eretge.
Ell es rich metge,
aromatari
he hunguentari,
cirurgia;
de quant ell fa
may ne pren res;
Deu or may pres
ni vol grans pagues,
sols vol tes plagues
li manifestes,
tes desonestes
he praves obres
vol li descobres
he les confesses,
a ell t’endreçes,
d’ell sols confies,
abrenunçies
Bel e Satan,
he a quant fan
exarmadores,
encortadores,
les piromantiques
he nigromantiques
de Zabuch filles
ab ses fetilles.
Tu, enseguat,
desesperat,
de quant dit es
ffas lo reves:
Bel no bandejes
ans lo festeges,
he res no fas
sens Satanas;
viçis amats
continuats,
tes passions,
illusions
axi revesses,
quant pots desfresses
he les amagues;
be t’embriagues
ffort de vinagre!
Ple de puagre
tens lo çervell!
Pren lo consell
del Sant Silvestre,
papa he mestre,
qui diverti
a Guostanti
que no·s llavas
– pus ver sullas –
en tantes sanchs:
molts infans franchs
matar volia;
per altra via
– sens sanchs tochar,
tants chichs matar –
ell lo feu sa
he cristiha.
Consell pus breu
pren d’Eliseu:
ves set veguades
per set errades,
set dolenties,
set astrosies
que son en tu,
llava·t tot nu
al flum Jorda.
Com acorda
duch Nahaman,
al riu te man
llebros mesell,
te fasses bell
ffent i set banys.
Dorm per set anys
no en moll llit,
nu, no vestit,
no pas cubert,
en lo desert
a la serena:
sobre ta squena
he tot lo cos
caygua lo ros;
com bou remugua,
com feu Nabugua
donosor, rey:
de tant omey
he crueldat
en son regnat
ffets al proysme,
a Deu altisme
tanta ofensa,
hach conexença;
repenedit,
devot, contrit,
torna·s a Deu,
humilment feu
tal penitençia,
gran paçiençia
com Job ague;
a Deu plague,
cobra·l perdut.
Axi salut
prest cobraras,
he reviuras
ressuçitat,
com lo tocat
per Eliseu:
com aquell feu,
hulls obriras,
badallaras
tu set badalls,
perdras set calls
he set brians
quals en les mans
tens e als peus.
Lleva·t d’on seus,
mala cadira!
Surt, fuig e tira,
pus no t’i sigues!
Per que t’obligues
ab neus e pluges
a guardar truges
per les muntanyes?
Par que t’i banyes
en ayguaros!
Roses e flos,
clavells, gesmir
hi creus collir
quant ensollat,
porch engrassat,
jaus en lo fanch.
Deu t’a fet franch,
net e llibert:
en lloch desert
te fas catiu;
ffuigs de Deu viu,
dexes senyor,
ton creador
omnipotent;
ffas te servent
del teu peccat;
Deu oblidat,
vas al diable.
Ffuig de l’estable
tan profanat!
Deschaminat,
lluxurios,
prodich, guolos,
ab gran instançia,
de la substançia
de ton rich pare
he bona mare
ta part as presa;
has la despesa
prodiguegant,
meretricant
a ton delit.
Has pres partit
molt honoros:
ab lo fanguos
porch t’aconpanyes!
De ses castanyes
he seguonades,
ffaves sobrades,
no·t pots fartar,
que y vols restar?
Les dones totes
sabs que son glotes
mes que la mar;
ffoch de cremar,
terra del ros,
d’infern cahos,
no son pus glots;
Chuquer llus clots
no·ls ompliria
ni y bastaria
Ebro tanpoch.
Ffuig de mal lloch,
puys no y atures,
ves hon t’apures
al foch, com l’or;
com fenix mor
home ja vell;
com serp de pell,
aguila vella,
te renovella.
Muda de viure,
dexa lo siure
tan oçios
he pereos,
dreça·t, partix.
Com Jacob, hix
de Canahan,
servix Llaban
set anys pastor
– ffel servidor,
poras aver
Llia primer –,
set mes per zel
d’aver Raxel,
sis anys de tornes
perque rich tornes.
Primer treballa,
pugna, batalla,
obte victoria,
puys Raxel. Gloria
si vols conplida,
ta carn oblida,
mon, fills – si·n tens –,
muller, parens,
ans soterrar;
renunçiar
primer a bens,
no·t torbe jens:
may fall fosser,
menys ereter.
Qui, pres l’aladre,
mira·l baladre
restat darrere,
dret solch no spere
ni bon recapte:
no·s pot dir abte
per alt regnar.
Per dret llaurar
he fer guaret
he bon esplet,
t’anima y cos
juny los abdos
jus jou sançer,
tots d’un voler
he d’un consell
ffent bon parell.
Pren per pilot
aquell prom Llot,
hoste tan bo:
ses filles no,
ni sa muller
– mira darrer
he torna·s marbre –.
De poble barbre
volent exir,
segur fogir
de faraho,
de la preso
d’Egipte vil,
per adalil
pren Moyses.
No·t recort res
de les carns cuytes,
cohonbros, fruytes,
ffigues, magranes
egipçianes,
terra lexada.
Mas trespassada
la Roiga mar,
cuyta mirar
la serp de coure:
no·t poran noure
les serps detras;
he gustaras,
lo fust anprant,
sabor mudant
d’aygues amargues.
Ffes que t’allargues
no fent vedell
per Deu novell
en lo cami.
Avança t’i,
no murmurant
ni Deu temptant,
ab Josue
seguint lo be;
passa della
lo flum Jorda,
he no t’atures
per les pastures
de Gualahat,
com fills de Guat
he de Ruben,
mas fort enten
ffer nou altar
he trihunfar
en terr’amable,
desiderable,
hon los vivents
terratinents
porçions han.
Tambe Johan,
vestit de pell
d’algun camell
– los molls vestits,
grossos convits
ffogint, lexant –,
llaguosts mengant
en lo desert,
lo sucre vert
o mel silvestre,
pren lo per mestre.
Ffuig, com Mateu,
del teloneu
de campviar.
Dexa peixcar
com Pere feu
e com Andreu:
sobre parats,
nau e filats
a qui·ls repare!
Lexant son pare,
en Zebedeu,
en son bateu
o nau, tot sol,
ab tot son bol;
he la sposada
en sa posada;
he lo mantell
de terçanell
o de çendat,
desabriguat
o nu corrent,
adoloçent,
Johan fogint.
A Deu venint
treballant sies:
les tues vies,
desigs e fins,
tots tos camins,
tot lo teu cor,
voler, amor,
tes acçions,
intençions,
a Deu ordena,
girant la squena
al ja passat.
Si del fossat
ffet tan fondable
per lo diable,
mon, carn – antichs
tres enemichs –,
no·t pots retraure
he t’i fa caure
ffragilitat,
lleva·t, girat
a la paret,
en tu retret
com Ezechies
he, mort Uries,
com David feu;
he com a Deu
negua greument,
amarguament
plora com Pere.
No·s desespere
com Cahim, Judes,
per les caygudes
l’anima tua.
Per culpa sua,
quant en tu sia
en frau, falsia,
perque no sages,
guarda·t no vages
com jovençell
en lo consell
o foll ajust,
malvat, injust,
d’inpiadoses,
maliçioses
dones royns;
en los camins
de peccadores,
infels traydores,
pus no y estigues,
e may te sigues
en la cadira
de dol, frau, yra
he pestilençia.
Ab gran prudençia
he caritat,
hostalitat
– si u has mester –
a tu primer,
puys als servents,
apres parens
– los afins teus,
pobres si·ls veus –,
apres veyns,
puys pelegrins,
los peus llavant,
past, vi, llit dant,
morts soterrar,
catius quitar,
malalts guarir,
los nuus vestir,
orfens casar,
trists consolar.
Sperituals
he corporals,
tals obres pies
ffent com Tobies
he Aguosti,
Llorenç, Marti
he Nicolau,
Tomas: palau
en lo çel obra.
D’allo que·t sobra,
presa ta part
he restant fart,
del qu’es de mes
almoynes fes.
Si, com Sufia,
dant quant havia
a l’hedefiçi;
he si l’ofiçi
ffas o faena
de Magdalena,
donant hunguent
o llavament
tant preçios
al glorios
omnipotent;
si carament
– Marta soliçita –
ab obra lliçita
a Deu ministres,
als seus ministres,
qui son los pobres,
ffent pies obres,
sens vanagloria,
havent memoria
que·l pare teu
tot quant fas veu
– Deu de concordia! –,
misericordia
d’ell obtendras
– inpetraras los teus peccats,
rasos, dampnats,
seran delits,
tots extingits.
Si çinch talents
o dos que tens
acomanats,
ben esmerçats
neguoçiant
he ben obrant,
redoblaras
he los retras
multiplicats
– no soterrats
sens guany algu,
com feu de l’hu
lo necligent
he vil servent –,
mas, fel factor,
a ton senyor
raho daras,
quant tornaras
de ton viatge,
dar t’a per guatge
com mercader,
no quart diner
tan solament,
mas mil per çent;
a la final,
guany e cabal
tot t’o dara
he teu sera
eternalment.
He si felment
ta vida activa
he volitiva,
elecçio,
a la lliço
divina gires,
jorn he nit mires
la curial
lley e moral
qual Deu trames
per Moyses
en dues taules
– sols deu paraules,
tres sobiranes,
les set humanes –,
jou tot cortes,
prou llauger pes
de tollerar,
si·l vols portar,
en quant faras
prosperaras
abundantment.
He l’instrument
lo qual descriu
lo rey Daviu
en son Psaltiri
– ha nom saltiri,
fet de deu cordes –,
ffes que·t recordes
ab armonia
he melodia
tots temps sonar.
He per servar
cordes setena
he la novena
de rompiment,
per lo ponent
tan perilloses,
de frauduloses
dones t’absenta:
stranya, parenta,
totes les lexa,
d’elles te squexa,
descus e talla,
prest te·n desmalla,
ben avorrides,
destituydes,
abominades,
lluny bandejades,
pus no te·n cures.
Ffes te·n procures
oblivio:
oraçio
t’i far’ajuda.
Puys coneguda
has llur manera,
muda carrera,
llexa·l cami
llur, serpenti,
tan espinos
he verinos,
costes, barranchs,
hullals e fanchs,
xara, baladres,
llaços e lladres:
lo de ma squerra,
molt hom s’i erra,
tir’a l’infern.
Gira·l guovern,
fferma e baxa
timons de caxa,
mira sovent
buxola, vent,
compas e carta;
de sculls t’aparta,
de naufreguar
he d’encallar;
mira la stela,
muda la vela,
guarda·l mudar
d’encapellar;
cala primer
com fa nauxer
ben atentat.
Humiliat,
serva man dreta,
ves via streta
qui du a vida
de be complida,
pren a la creu
– hiras pus breu –:
lo menys ferrat
may fon errat.
Dexa·l real,
tir’a l’ostal
d’aquell’antregua
verge sens bregua,
humil, cortesa,
sabent, entesa
– ab gran mesura
dels ostes cura,
may se n’agreuga –:
aqui t’alleuga,
aqui t’atura.
Casa segura,
plasent e richa:
lo bordo y ficha,
ffes hi mallada,
pren hi posada,
be t’i vallega,
ffort t’i ormega
he t’enfrenella.
Cartes cansella
de t’ancartada,
llexa sposada,
novi’abomina:
açi reclina.
Muller deposa:
açi reposa.
Drudes encorre:
açi recorre.
Viudes ayra:
a ’questa·t gira.
Monges esquiva:
ab esta·t priva.
Beguines lexa:
ab esta·t fexa.
Beates fuig:
aci confuig.
Vergens rebuga:
ves esta puga.
Jovens evita,
velles vomita,
belles no·n veges,
no mires lleges,
totes bandega,
totes morrega,
d’elles te clama:
esta reclama,
esta servex,
esta seguex,
esta sols ama.
Ton cor enflama
en molt’amor;
ab gran temor
santa y humil,
no pas servil,
la honraras;
esperaras
qu’ella t’enpare
com vera mare.
Cuyta lo pas,
torna ’l seu mas
segurament;
devotament,
quant la veuras,
l’adoraras
ab set prostrades,
agenollades,
ab genol nu
– a n’Esahu
com Jacob feu
de fet que·l veu –,
he ploraras,
inploraras
lo seu auxili,
perque l’exili
teu revocat
sia y cassat;
suplicaras
et obtendras
que, perdonat,
pasçificat,
rebut seras.
Per bon solas
he festegar,
ffer t’a mengar
d’un gras vedell;
d’or bell anell
he que calçar
te fara dar,
he prima stola;
sons de viola,
orgue, tanbor,
arpa, tamor
ffara sonar.
Apres dinar
reposaras,
contemplaras
sa plasent cara
de mare cara,
no de madastra,
ni germanastra,
ni de cunyada,
ni desdenyada
muller diable,
ni desamable
dels pobrellets
pobils chiquets,
mar’enviudada
apres casada,
als fills cruel,
les quals sens fel,
bandos e guerra
ab l’om en terra
viure no solen.
Tal mare colen
los bons fills fels
qui alt als çels
pugar cobegen,
los qui sedegen
esser tots seus.
He puys ja veus
prou clarament
com la serpent
o Lluçifer
ffon conseller:
no pas forçant,
Ev’acordant,
de tot son grat
ffent lo peccat,
lo pom morde.
Lo que·n perde,
esta u cobra:
Satan sobra,
dampnat infel;
de Israel
vergua exint,
ffort percodint
duchs de Mohab;
talla lo cap
del duch inich
mils que Judich;
millor que dita
la tebesita,
mola llança;
lo clau fica
mils que Jabel.
Del duch Obel
llur cap feri
he conteri
molt virilment,
he dignament
cobra la stola
qual per sa guola
Ev’ach perduda.
Donchs nom li muda
ffent li bell ves:
«Eva»·l reves
en Guabriel mira
com saluda:
li comença:
«Ave Maria».
Diu lo y tot dia,
he perque·t repare
com ha padrina;
«Salve Regina,
dolçor de vida»,
sovint la crida.
He no t’oblide,
perque·t convide
aci dinar,
sobre l’altar
pels pexcados
he sucçessos
ffet en la barcha
– no pels de l’archa,
raus de la Tora,
mas per la nora
de son fill sposa,
qui dir se guosa
sgleya novella –,
hon s’aparella
altar e ara,
taula s’i para,
hon mengaras
mentres viuras,
no·l fruyt vedat
ab qu’enguanat
ffon l’om primer
per sa muller,
no dir poras
que t’enguanas
ta conpanyona,
d’Eva sa dona
com Adam dix.
Alli·s partix
molt alt pulment.
Si prestament
tu despertat,
de peus llevat
jus lo ginebre,
prest volras rebre
pa rescaldat,
subçinerat,
aygua bevent,
he dignament
lo sumiras,
anar poras
per tes jornades
he nits contades
pus de quaranta,
ffins a la santa
de Deu muntanya.
Menjar t’afanya,
si t’i convida,
tal pa de vida:
pa de virtut,
pa de salut,
pa ’ngelical,
pa divinal,
fforment candel.
Pus alt del çel
es devallat,
humilitat
del çel l’a tret:
en Natzaret
molt e çernut;
pastat, fengut
dins en Betlem;
Jherusalem
ffort lo punxa
he l’enforna:
ffon pel costat
hubert, buydat,
com aquell pa
que ’n Lleyda·s fa;
alli·s cogue
he no·n prengue,
com l’ague cuyt,
puja ne fruyt.
Salem pecca,
mas be u plora;
be son peccat
ffon castiguat.
Vespesia
la·n disçipa,
Titus tanbe
sa part ague
de la victoria.
Llexe l’istoria
he llur imperi;
vull l’alt misteri
de l’enfornar
arromançar,
perque·t declare
del que mon pare
lo rey Davit
en salms a scrit
molt llarguament,
queucom breument,
del dit desus.
Partint Jhesus
de la gran çena
hon Magdalena
huntat l’avia,
tirant sa via
ab sos criats,
d’ells dos leguats,
Pere, Feliu
– Pere, qui·s diu
ver confessant;
Ffeliu preycant
ab dimissoria –,
executoria
del que volgue
ell tramete.
Executaren
he deslliguaren
que·ls fon manat.
Cami ferrat
tira de fet,
ab prou gran fret
ves la çiutat,
com profetat
ffon llarguament.
L’ompnipotent
Messies ver
son alt poder
he senyoria
mostrar volia
ans de sa mort:
esser rey fort,
princep de pau,
lleo fort, brau
he vençedor,
duch regidor
de Israel,
Hemanuel
he huntat Crist,
volgue fos vist
en la gran festa,
hon troba presta
reçepçio.
Rebetlio
no li tarda.
Humil entra,
no ab riguor
mas ab amor,
simpliçitat,
benignitat;
no faustuos
mas poderos
senyor regnant;
rey no portant
davant bandera
ni gent guerrera
entorn armada,
la spas’alçada,
pali brocat,
carro daurat,
alt, trihunfal,
ceptre real,
coron’, anell,
ni lo mantell
ffrederical;
sense fiscal,
procurador,
posentador
ni alguazir,
sens sons clangir
d’anafils, trompes
– tals reals pompes
als reys tirans,
gentils, profans,
del mon lexant –;
no cavalcant
cavall cosser
mas en somer,
no en roçi
mas en polli,
no gens domat
ni aveat
a dur cabestre:
anava ’n destre,
may porta carregua,
ffeltre ni marregua
sobre los rebbles.
Los seus dexebles,
en lloch de bast,
sense contrast
se concordaren:
dotze y posaren
los seus mantells,
segut sobr’ells,
rey mansuet,
sobre l’asnet
ffill de femella.
L’asna aquella
que fon trobada
al peu lliguada
ha hun pinell,
prop lo castell
ple d’almuguaves
he de gens braves
moltes esquadres,
cullerats, lladres,
saltejados
he robados
– inichs contraris
als comissaris
he tots ells massa –,
com a baguassa
sodomitava
he fornicava
ab sos tacanys,
molts deus stranys,
pseudo divins,
asens, roçins:
quants hi anaven
la cavalcaven
com a publica.
Vench la ynica
coxa e manca
per dolor d’anca
he fals corter,
sens traginer
ni altra guarda,
sens bast, albarda,
collar, tifells,
sens cascavells,
pitral, ransal,
boç e dogual,
llansada carregua
– la sobrecarregua,
bagues, çivelles,
guarrots, armelles,
romputs, llansats –,
he oblidats
deu manaments,
he los tants çents
bans o calonies
he çerimonies.
Vench casi nua
per culpa sua
he tant abus:
duya, sens pus,
sobre la pell
hun mandil vell,
antich, spletat,
hun poc pintat.
Ja no·s mostraven
ni se·n menbraven
d’algunes marques
de patriarques
del temps passat:
del tot sessat
era l’untar,
Juda regnar.
Ceptre perdut,
bisbat venut,
saçerdots llechs,
guiados sechs
– si çech orp guia
herren la via,
cahen abdos
dins en lo fos,
llechs son maldestres
per esser mestres,
cechs mals doctos
de lley, colos.
Per ço barons
ni promens bons,
hom de Deu sant
ni profetant
ja no y avia;
per ço vivia
desenjoyada,
desabillada
he desguarnida,
destituyda
com a infel.
Ja sent Miquel
no la guardava,
ans la lexava
abandonada,
acomanada
a llops e cans,
buytres, milans,
corps e voltos,
per guardados.
No se·n servi,
tal la jaqui.
De la cansada
he cansellada
lley de scriptura
era figura,
axi çertera
com la figuera
que malahi
prop lo cami
– ffruyt no tenia –;
he maçeria
hedificada
he relloguada,
morts los primes,
a nous faynes.
He com Vasti,
qui n’obey
ni volch res fer
per Asuer,
rey no tement
son manament,
ensuperbida
perde la vida
he la persona,
anell, corona,
ceptre real;
serqua son mal,
prest lo troba:
Ester guanya
la senyoria
Vasti tenia.
Per Jhesabel,
reyna rebel,
dalt espenyada
he calsiguada
per Hieu rey,
l’antigua lley
ffon figurada
en la entrada
del vençedor
senyor major,
ser derribada,
per cans menjada.
Ffills de Llevi,
prinçep rabi,
mal doctrinats,
no castiguats
– les grasses reses
qu’eren trameses
ells les menjaven,
fflaques posaven
als sacrifiçis,
he d’altres viçis
encriminats –,
morts e dampnats,
cert indicaren,
pronosticaren,
mal creticar
a mort finar,
perdiçio,
dampnaçio
d’esta parlera
vella somera
d’aquell Balam.
Lo prom Abram
molt rich e vell,
mula, camell
ab daurat fre,
no palafre
ni dromedari,
ell cavalcar i
no se·n cura;
sols cavalca
ase, somer,
anant serter
al munt Tabor.
Lo rey senyor
rich, cavalca
qui l’adora
he reveri:
ase polli,
qui·l conegue
quant ell naxque.
Tot profetat
o figurat
ffon, o figura.
Ab rams, verdura
de les murteres,
brots d’oliveres
he altres arbres,
molts d’aquells barbres
qui s’i trobaren
ne enramaren
Jhetsemani;
rau ni rabi
de Betfaget
ram ni ramet
cert no tallaren,
ans s’amaguaren
de gran mati.
Ffon lo cami
com a bell prat,
tot enramat
per artesans;
pochs çiutadans,
molts estranges
he forastes
se desbriguaren
he despullaren
lo que vestien
he u estenien
per hon passava.
La gent portava
ab gran plaer
al cap llorer
signant victoria;
designant gloria,
en les mans palmes;
he tocant palmes,
alguns cantant,
altres ballant,
qui preçehien
he qui seguien.
De la primera
lley e tercera,
no fariseus
ni seduseus,
scrivans, rabins,
no vells mesquins
ni jovens grans,
mas chics infans
he molts gentils,
ab nous estils
molt reverien
he benehien
ab psalmodia
lo qui venia,
rey, redemptor
he salvador
en nom de Deu,
ab clara veu
he tots hun crit:
«Ffill de Davit
alt, osanna!»
Com rey entra
ab gran honor,
com ver senyor,
Deu e Messia.
Sols aquell dia,
pels llechs atmes,
lo jorn despes
tot en preycar;
per al sopar
com no trobas
qui·l convidas,
ell se n’ana.
Apres torna,
rey ab riguor,
ffort ab viguor:
los billones,
ffalsos banques,
saçerdots vells,
ab çerts cordells
començ’a batre,
els feu abatre,
tancar, fallir,
mancar, fogir;
llurs banchs trenca,
he derrocha
la vella tenda
de compra y venda
he llogreria,
de simonia
lleig ensutzida
he pervertida,
ffeta no pocha
de lladres clocha
he velleguaça,
ffera vinyaça,
tant per malea
com per perea
dels podados,
conreados:
llargua talada,
llobaçejada,
sens morguonar
ni scanyotar,
los çeps molt vells,
panpols vermells,
la sarment grogua;
la sinaguogua
celler tot buyt,
vinya sens fruyt,
exorqua, erma.
Terra pus ferma,
nova, mes plana,
blana, solana,
tot bon terreny
lluny de l’areny,
bon reguadiu
de font o riu,
mogue, llaura.
Planta tria
stranya, pus sana,
de muntalbana,
boval, negrella,
no ferrandella
ni monestrell,
mallol novell
volent plantar
he conrehar
pus fructuos
he virtuos.
Com feu Nohe,
triar volgue
del bosch sarmens
de gentils gens,
poble tot llaych,
poc del judaych,
vell entecat:
de çep corcat
sarment plantada,
ni de brocada,
ni de sporguim
– tart fa raym
ni cabrerots.
Dels sacerdots
algu no·n pres,
rabins no res,
llechs los prengue.
Lo camp, donchs, be
set palms contats,
drets senyalats,
ffondo clota;
sarments planta
no de rebuscha
de la llabrusca,
com Nohe pres;
plantant hi, mes,
per endolçir,
asaborir
amarguor tanta
de borda planta,
llim, fem e fanch
de terreny, sanch,
ffets d’animals
quatre brutals
– lleo bravea,
molto simplea,
lluxuriar
porch, e traguar,
bugi’anvega.
Al qui glopega
lo vi sovent,
ffort e pruent,
grans cantitats,
les qualitats
dels animals
li resten tals.
Causa u Nohe:
primer begue,
torba·s del vi,
Cam l’escarni –,
sarments elents.
Hi mes deu vents,
portants dolçor
a la lliquor
dels seus rayms;
fems ni tarquims
no y hac mester;
per son plaer,
d’aygua y sanch propia
hi mes gran copia;
rahels meteren,
totes vixqueren,
sino·l dampnat
Judes penjat.
Puys, acotades,
mes en brocades
he encanya;
he conçerta
del seu costat
mes arreglat
he millor rech,
may sera sech
ni ayguamoll.
Sischa, fenoll,
evols, braçeres,
carts, romagueres,
canyota, gram,
cuqua, faram,
si y naxeran
no y crexeran.
Ben vallegat,
enbardiçat
com fon mester,
obra y çeller,
torre, aljup,
premsa, trull, cup
he nous vexells.
Ffaynes novells
altres llogua
al que planta
mallol novell;
del çeller vell
que derroqua,
fforagita
los vells que y eren,
per lo que feren,
matant arreu,
ffins a l’ereu,
per llur maliçia,
per avariçia,
los fraus e llogres.
He perque sogres
ab nores sues
totes ser crues,
descominals,
braus animals
de mal e lleig
he fer meneig
– experiençia
ne fa ciençia
he bastant prova –,
la vinya nova
– pus ver’Esgleya –
que de nou feya,
per muller presa,
de tal contesa
volent llunyar
he separar
nora donzella
de la lley vella.
Com d’ella fos
ffill sols pel cos,
no conegut
ni gens volgut
dels de Juda,
delibera
mare jaquir
he aderir
a sa muller,
com al primer,
Adam, fon dit.
Com ver marit,
hora per ora,
l’archa o tora
de fust obrada,
moble, portada
per caminans
per colls e plans,
taules e vergua,
manna sobergua,
los çinch volums,
drets e torts fums,
lleys e judiçis,
los sacrifiçis,
alisos pans,
basto en mans
a l’inmolar,
guaspes tallar,
les çerimonies
he querimonies
ja malastrugues,
quax ballarugues,
chiulets, juguetes,
baçeroletes,
ffluxes lliçons
de chichs minyons,
li desecha,
he rebuga,
com a fumosa
casa plujosa
he descuberta,
restant deserta,
vella y antigua.
La Sgley’amigua
ell de sa ma
cert la s’obra
ciutat murada,
en monts fundada,
temple inmoble;
he al nou poble,
homens, barons,
d’altes liçons,
no sols politiques
mas metafisiques,
sobre natura,
hultra mesura
tot trançendent
enteniment,
ffeu auditori,
scoles, pretori,
fferm culiseu;
botigua·n feu
molt sumptuosa
he cabalosa,
richa, fornida
de infinida
gran drogueria,
de pedreria
pus preçiosa,
mes virtuosa
en medeçina,
la pedra fina
ffilosofal
qual may fon tal
ffeta ni vista
per alquimista;
de general
tiriacal,
bezaart fi,
de tot veri
guaridor fel;
manna del cel
maravellosa,
molt saborosa
he delectable,
inextimable,
de gran valor;
per sol’amor,
no pas venent
ni preu prenent,
repartidora
he donadora
ffranch als confrares.
En senyal d’arres
he testimoni
del matrimoni
tant excellent,
li feu present
no arres d’or,
d’ordi hun cor
he mig contats
quinze ’rgentats,
ni d’or anell,
corder, anyell,
no carn ni grex;
mas, si matex
dant per estrenes,
mes en rehenes
sa magestat,
divinitat,
anima y cos.
May tal socos
ni tan alt do
en lo mon fo,
may fon lleguat
tal preleguat
ni tal herençia,
magnifiçençia
may tal se feu.
Tot lo Salt meu
he quant Davit
hac provehit
per fer la obra,
sitim, manobra,
argent e or,
tot lo tresor
per mi despes
en los obres
les mans paguant,
no valgue tant.
Octovia
cert quant llegua
tot son imperi
al gran Tiberi;
quant Guostanti
restituhi
donaçio,
oblaçio
quesvulla fos,
quant del seu cos
ffon metge destre
papa Silvestre,
cert no lleguaren
ni res donaren
que valgues tant:
pus trihunfant
he major cosa
don’a sa sposa
he la·n dota.
Mes li ’ncarta
ffent testament
– fferm disponent
de fet tan sopte –,
apres son opte,
ressuçitat,
als cels muntat,
taula conpondre,
regne dispondre
– no monarchia
ni senyoria
gens mundanal
ni temporal,
tost transitoria
he dilusoria,
ni part de terra
ab cruel guerra
de gent traydora
conquistadora,
a infinits
d’Egypt’exits
juheus promesa,
he sols obtesa
per dos d’aquells
he per novells
pel cami nats;
ab grans debats,
perills, temos,
treballs, suos,
cultivadora,
posseydora
no sens afanys
al mes çent anys –,
mas supernal,
celestial,
eterna gloria
als qui memoria
d’ell, mort, auran:
tots quants volran
esser fills seus,
ffills, donchs, ereus
per son plan do,
per merits no,
del regne seu.
Al gran conreu
del seu camp pla
qual ell planta,
dels seus criats
dotze triats
ffeu capitans,
he pres ne tants
en saçerdots
dels pus devots,
com feu Esdraç
dels vells pus clas.
Dotze tanbe,
com Josuhe,
promens tria
quant lo Jorda
volgue passar.
He yo regnar
quant començi,
constituhi
dotze prefets
en tots los fets
ma cort regissen
he just partissen
les raçions;
mes tants barons
los figuri
yo quant obri
los leonets
dotze chiquets,
d’or fi, molt bells,
per capitells
al meu real
alt sitial.
He mes mana,
com de Juda,
pus car fill seu,
en Jacob feu
entre·ls germans
trips començans
ffos preferit
he reverit;
en Simo Pere
major prevere
ffeu e clavari,
per ell vicari,
ab general
he liberal
gran potestat,
ab honestat,
a deslliguar,
obrir, tancar,
clau no errant,
al freturant
los seus tresos.
Dels sucçesos
per ell criats
he ordenats
a tal ofiçi,
ffa·l sacrifiçi
sols lo prevere,
altri no spere
tan alt poder:
no·l pot aver
angel, llech, dona
mala ni bona.
Sols capellans
per les lurs mans
ffeu partidos
he donados
als casats llechs,
llatins e grechs,
ffels llarguament.
Be scassament,
a beguinotes,
ffictes devotes,
qui totes festes
se paren prestes
al conbreguar
– massa privar
causa menyspreu –
lliurar se deu
molt cautament,
he majorment
a les convesses,
per ser revesses
he contumaçes,
he pertinaçes,
plenes de çisma
– pert s’i la crisma!
Perfidament
del prepotent
ver Deu, hom, rey,
he de sa lley
se desesperen,
encara speren
altre Messies,
ni son juhyes
ni cristianes,
hoc son marranes
he filistehes,
cert cananehes,
samaritanes,
increduls, vanes,
apostatades.
Son batejades,
he la judayca
lley e musayca
en lo cor tenen;
a llur dan prenen
lo pa sagrat
sens fe, sens grat,
indignament,
mas çertament
per llur error
no·n pert valor
ni·n val res menys,
per llurs desdenys,
l’alt sagrament.
Ell, donchs, volent
conplir s’anpresa,
ab gran largesa
– com, profetat,
ffon figurat
antiguament –,
son testament
ab mort volch cloure.
Ell, serp de coure,
aram, llauto,
en pal, basto
mes a traves,
per Moyses
en alt alçada,
entrecruada,
clavada ’b clau,
de treva y pau
arch e senyal
celestial,
yris pintat,
ffon lo posat
al firmament.
Ell, fonament,
pedra molt ferma
en que·s referma
tot lo senat,
apostolat,
pels artesans
hedificans
ans reprovada,
puys paredada,
ffet’angular;
pedra calar
sens mans tallada,
he declarada
per Daniel,
del rey cruel
regnes rompent
– d’or e d’argent,
d’aram terçer,
lo quart d’açer,
quint terra cuyta –,
crexent ab cuyta,
ffeta tamanya
com gran muntanya;
oricorn fort
domat e mort,
cantant donzella
humil e bella;
brufol portant
jou, dret llaurant;
anyell rostit,
tot enguollit
os no trencat;
ell gra sembrat,
mort verament,
molt fruyt retent;
ell balsem fi
de l’Enguadi;
raym penjat,
en pal portat
al coll per dos
guardegados
– lo cristia
de cara y va,
juheu de squena:
primer lo mena
poble rebel –;
ell com Abel,
mort e batut;
Jhosef venut
a gent dolenta,
per dines trenta,
per llus germans;
de peus e mans
Samso lliguat;
Jhonas llançat,
tres jorns begut,
pel peix retut
qui·s diu balena,
ffora ’n l’arena
tornat en sest;
Ysach, fill prest
la mort volent,
obedient
al pare seu;
el fill de Deu,
ver redemptor,
llarch comprador,
paguador franch,
del cos la sanch
– ell pellica
sos pits nafra –
pels fills salvar
he restaurar,
scampant la tota
– com una guota
sola y bastas –:
no gens escas,
ffeu abundosa
he copiosa,
intensament,
no stesament,
redempçio.
Tal passio,
açots, colona,
de junchs corona,
martell tan greu,
llança, claus, creu,
set de gent stranya,
sponga e canya,
vinagre y fel,
mort tan cruel,
vituperosa,
tant dolorosa,
ell la·s volgue
he la prengue
per amor nostra,
he per fer mostra
d’inmensitat
de caritat.
Ell, jutge just,
Adam pel gust
condempn’a mort;
morint a tort
ell e greument,
molt justament
volch anullar
he revocar
dita sentençia,
dada ’n absençia,
als naxedors
ffills sucçessos
generalment.
Molt carament
de tots peccats
ffets e innats
ell feu ajust,
he, alt en fust
– d’on fon llevat
lo pom vedat
pels ignoçens –
cinch mil doçens
any xixante
los remete.
Hora matexa
ffon la madexa
drachma dehena,
hora novena,
llavos trobada,
al coll portada
ab alegria;
qual ja peria
l’errant ovella,
les erros d’ella
portant al dos,
ffill prodiguos
ffon acollit,
l’enfellonit
ffora romas;
mori lo gras
he roig vedell,
de cos e pell
inmaculat,
sacrificat
per lo comu,
alt e tot nu.
Ver hom e Deu,
sobre la creu
ffermant la squena,
nostra cadena
d’açer tan fort
d’infernal mort
morint desfeu;
sa mort refeu
lo nostre stat
mortificat,
donant li vida
cert sa ferida.
Humanitat,
divinitat
may se partiren,
no·s desuniren
ni dellexaren.
Be u confessaren
he conegueren
en lo que veren
dels mirados
execudos
alguns sabuts,
en les virtuts
he grans senyals
tots divinals
he molts secrets
que y foren fets.
Just lo preyca
preu quant torna
Judes traydor;
crida·l Dimas lladro;
Centurio,
hu cap de çent,
dix ffill de Deu Pilat, françes,
rey l’escrivi;
gentil Longi
Deu l’adora
com se veu sa
– ans era çech.
Lo sol s’estech
de dar claror,
per son senyor
ser turmentat;
anuvolat,
lo çel trona,
ffort llampegua
movent grans vens,
tremolaments
fferen les terres,
dels mons e serres
roques caygueren,
en si·s romperen.
Cent çinch çiutats
ab tots sos nats,
en Orient,
de fonament,
fforen perides;
fforen solsides
moltes muntanyes;
naçions stranyes
del cap del mon,
ffins hon se pon
lo sol tots jorns,
vent tals contorns
temoregaren,
Deu invocaren.
Com hun gentil
mestre suptil
dit Dionis
lo mon sentis
ffort tremolar,
ves eclipsar
lo sol e lluna
contra comuna
astrologia,
en jorn de dia
ves tal foscura,
Deu de natura
dix soferia,
o periria
la mundanal
huniversal
machina sempre.
Aquest destempre
ben prop lo veu
lo mal juheu,
major prelat,
del gran bisbat
sols per lo guany
en aquell any
arrendador,
prinçep traydor,
ab sos secaços
ypocritaços:
mas no y cregueren.
Ans dels que y eren
alli venguts,
escomoguts
mes per temor
que per dolor
ni pietat,
a pas cuytat,
esbalayts,
batent se·ls pits,
barbes pelant,
los caps calant,
trits se·n tornaren,
may atorguaren
haver fet mal.
Lo trihunfal
titol subscrit,
per tots llegit
– grechs e llatins –,
als raus rabins
no·ls paregue
que digues be
«Rey dels ab agres veus
ne despitaren
he infestaren
ne fos llevat;
mas a Pilat
no li plague,
ans romangue
a llur despit
tal com fon scrit.
Dels moniments
molts dels durments
o morts sans cossos,
ab pell, carn, ossos
ressuçitaren,
he reçitaren
que vist avien
lla d’on venien.
L’altar çelat
pel vel tallat
se descobri.
L’infern obri,
llim e preso,
com feu Samso;
ab clau de comte
l’alcayt en promte
apresona,
he fort lligua
sa cavalcada,
al llim tancada,
qual ell tenia
ab tirannia
animes santes,
qui pot dir quantes!
A mi, per graçia,
ab pertinaçia
cert no mori:
yo·m penedi
ans de morir;
gens referir
no guos lo crim.
Tots los del llim
o si d’Abram,
Eva y Adam,
sos desçendens,
Deu conexens,
de fet cobra
he se·n porta
tots Deu llohant,
Caym dexant
he tots los mals,
perpetuals
abitados
en lo cahos,
totstemps penant.
En l’entretant,
Josef, baro,
decurio
he noble, nat
en la çiutat
Arimatia,
prop vas tenia
o fossa nova
semblant a cova,
tallat en roqua
a pich de broqua,
ffet per a si;
ell provehi
ab diligençia
haver liçençia
de Ponç Pilat
ser soterrat,
qual obtengue;
comprat ague
net drap de lli,
nart, benjhuhi,
altres perfums,
seguons costums
es dels juheus,
tot a grans preus,
lliures ben çent;
devotament
lo cos lliguat,
enbalsemat,
lo soterra,
he çimenta
la porta closa
ab molt gran llosa.
Pels seus lo cos
ffurtat no fos,
los raus duptaren,
per tant instaren
sa sepoltura
ab molta cura
per hun baro
centurio
ffos ben guardada,
sa gent armada,
tots ben paguats.
Puys esglayats,
terç jorn mati,
quant fort sorti
del moniment,
esmayament
he por agueren.
Tots lo cregueren
esser ver Deu,
tots huna veu
de fet cuytaren
hi u reçitaren
dins la çiutat:
«Ressusçitat
es verament!»
Mas, promptament
d’ells sobornats,
d’ells menaçats,
molt variaren
he deposaren
mentint vilment.
Ans, çertament,
que lo dit cos
despenjat fos
de la creu alt,
encara calt,
del dret costat
hon fon nafrat
gran sanch n’ixque,
aygua tanbe:
lo poble u veu;
tot aço·s feu
per a figures,
psalms he scriptures
dar compliment.
L’Omnipotent,
quant feu fer l’archa
al patriarcha
antich Nohe,
aygua volgue
punis lo viçi
he fos inhiçi
a la virtut.
Lo retengut
poble prou bo
per faraho
com a catiu,
resta tot viu
he feu lo franch
aquella sanch
del sant anyell,
he fon coltell
de gran matança
en la criança
d’Egipte tanta.
Puys la gent santa
Deu feu passar
la Roga Mar
com per trespol;
del rey l’estol,
l’aygua·l negua.
Mes, Deu mana
que·l poble ves
com Moyses,
fferint sa rocha,
aygua, no pocha
manal, n’ixque,
de qual begue
tot Israel.
Ezechiel
– ell profetant,
Deu inspirant –
gran aygua viva,
net’, absterçiva,
promet donar
per denejar
los delinquens.
Als penidens
sedegans crida,
beure convida,
Deu aygua francha.
Com llana blancha
promet tornar
he canejar
les astrosies,
per Ysayes.
Dexen Deu vena
habundant, plena
d’aygues vivents,
als descrehents,
diu Jheremies.
Scriu Zacharies
ab prophecia:
«En aquell dia
he temps de pau,
en lo palau
del rey Daviu
ffont gran com riu
s’i mostrara
he llavara
la mestruosa».
Aygu’abundosa
del dret costat,
per hun forat
del templ’exint,
ffon vist guarint
les malalties.
He ell, Messies,
volch començar
sanctificar
aquell flum gran
com sent Johan
lo y batega;
he com torna
de l’aygua vi,
architicli
beure mana:
alli mostra
començ de gloria.
La natatoria
de Silohe
la mostra be.
Prop de Sichar
promes donar
a l’aldeana
samaritana
aygua de vida,
ffont infinida,
perpetual.
Ffont d’aygua tal,
ja figurada
he profetada,
per Deu promesa,
may fon obtesa
pels de natura
ni de scriptura
pobles passats,
a Deu ingrats,
ni quant sua
sanch, com plora
orant en l’ort;
sols apres mort
ffon dada, çert,
quant fon hubert
lo costat seu.
Alt en la creu,
mig començades
he sols forjades,
les claus del çel
a Pere fel
promeses dar,
volch acabar:
subtil manya,
ell les tempra,
com bon armer
tempra l’açer
ab aygua y sanch.
Be lo barranch,
fflum e torrent
passa bevent
calzer e guot,
rey saçerdot
Melchisedech.
Hubert lo rech
del costat dret,
ffon lo pertret
he aparell
pel senat vell
tot revocat,
he reprovat
dels husuraris
e potecaris
llur reçeptari.
Hubert l’armari
de deytat,
per pietat
al nou sacrari
antidotari
novell dona,
hon ordena
set medeçines
ab set divines,
spirituals,
no naturals,
propietats;
ab calitats
ben divisades
he graduades
a quatre graus
– tres per tres claus,
quart per la llança –;
ab sa balança
just dret pesades,
ben dispensades
les cantitats
ab que·ls prelats,
sos hunguentaris
he pigmentaris,
ffessen hunguents
he fins piments,
preservatius
he curatius,
ratificans
he conservans
la sanitat,
suavitat
beneyta, noble,
salut al poble,
novell ramat
elet, triat,
anyells, moltons,
barbuts cabrons
habandonant.
Ell alt cridant,
anyell benigne,
com fa lo signe,
ab veu molt fort
prop de sa mort,
ab lo cap dret,
haver gran set
de tots crida,
per tots pagua
ell bastantment;
l’obedient
anyell, corder,
qui volenter
hi es vengut,
es franch remut
complidament.
Lo fre mordent
de dur çervell
– ga odre vell,
enbotanat,
desenpeguat –
juheu altiu
resta catiu
per culpa llur;
puys en lo fur
o profeçies
d’ell ver Messies
no han fermat,
en son ramat
no son contats;
desvehinats,
no·ls es permes
posseir res
en realench.
Lo rey qui vench
del çel al mon,
Messies fon;
no l’an cregut,
han ne perdut
llur bovalar,
en l’anprivar
prioritat,
la salvetat
en prats, pastura,
per oradura.
Los qui lloguats,
humiliats
obrar volran,
he suaran
en les cavades,
no fent llobades,
del diurnal
diner real
seran paguats.
Los enguanats
moros e atres,
turchs, ydolatres,
fferoçes, braus,
romanen sclaus
descaminats.
Son figurats
l’enterch ebraych,
lo gentil laych
– pobles abdos –,
pels servidos
dos jovençells,
l’aze ab ells,
ensemps restats
baix, no muntats
ffer en la penya
altar, ni llenya
pel sacrifiçi
d’Abram, iniçi
començador
de fe y amor.
Ysach, terçer,
lo poble ver
he cristia,
qui creu, e fa
lo que Deu vol:
aquest tot sol,
la hu de tres,
sols elet es,
los dos dampnats.
Molts son cridats,
pochs los elets.
Deu quants ha fets
vol ser salvats,
he molts malvats
esser no u volen,
puys ells se tolen
lo be promes,
afectant mes
la vida grassa,
restar en plaça
plogua u no plogua;
troben qui·ls llogua,
no·ls plau lloguer
ni·l lloguader
conduydor,
convidador
no·ls plau oyr,
molt menys seguir;
ni les figures,
Sanctes Scriptures,
llegir, entendre;
lo ver seny pendre
a ells s’inputa.
Deu no refuta
qui s’i atança;
no fora llança
ni desempara
l’om qui·s prepara
rebre sa graçia,
tot quant li plaçia
ffent, obehint;
Satan jaquint
dret a ell ve,
promet la fe
ffent homenatge
de vasallatge
perpetual,
rebent la sal
de sapiençia
en mans, presençia
del seu curat,
propi prelat
he saçerdot
– solemne vot
a Deu n’a fet –.
Aquest, de fet,
es ben rebut,
ffranch e remut,
lo seu rescat
per Deu paguat
degudament.
Per inçident
me vull llunyar,
fforaviar
hun poch del rench,
saltar entench
ffora·l cavat:
tant he malgrat
de les mesquines
ffictes beguines!
Prest puys m’i moch,
llur saber poch
he molt cuydar
vull inçertar.
Veig la beguina
saltamartina
de sella ’n sella,
de vetla ’n vetla,
giramantells,
picamartells,
disputadora,
demanadora
de questions,
he fent rahons
als confessos
he preycados.
De Deu demana:
«Puys d’Ell emana
tant virtual,
huniversal
he fructuosa,
tan graçiosa
ffont d’aygua viva,
com no·s diriva
a tots los vius
per eguals rius?,
car molts no·n prenen,
he los que·n tenen
no per egual».
Demanat tal,
es atrevida
com la guarida
del flux antich:
com en poblich
hoys preycar
al popular
lo ver Messies,
fforts malalties
li ves curar,
volch s’ariscar,
la veu alçant
he fort cridant;
a qui·l porta
he l’alleta
alt benehi.
Deu l’arguhi
sols pel parlar.
Dix: he creur’apres
valen molt mes».
Marta tanbe
la reprengue
com replica
quant ell mana
«Llevau la llosa».
Ella duptosa
dix: Quatridia
es ja podrit».
«No t’e yo dit
– dix– si creuras
ffets singulas,
te fare Donchs, mes val creure
que disputar
ni altercar.
D’on altercant
he inquestant,
causa movent
l’omnipotent,
altre senyor
que Deu major
vol inquirir.
Tal departir
es gran error.
Lo creador
en fer, crear,
no pot errar;
vol, pot e sap,
tiny lo seu drap
vermell, vert, blau,
groch, com li plau.
A son plaer
ffa com l’oller,
qui d’una massa
ne fa terraça,
olla, scudella,
plat, canterella,
morter, llibrell,
gentil vexell,
lleig, com se vol.
Deu al mallol
qu’ell s’a plantat
hi ha lloguat
quals ha volguts;
d’ells son venguts
ab sa lleguona
a prima, nona,
vespres, conpleta;
ffaena feta,
crida ’ls faynes:
los matines
cansats, suats,
he los lloguats
a la vesprada;
dona·ls soldada
egual diner:
axi u vol fer.
Qual injuria
si per hun dia
tots vol paguar?
Qui·s deu clamar
si tal l’a feta
o contrafeta:
si Rachel, Llia,
Marta, Maria,
si Ester, Vasti,
Rut, Nohemi?
Al seu partir
qui y pot res dir?
Per sol’amor
ffa bo y millor
al plaer seu.
Qui Ell vol, beu
s’aygua o graçia
ab eficaçia,
tant com ne cap
en lo seu cap.
La qui no·l vol,
altre Deu col:
moltes peus tenen
– ni y van, ni y venen –,
les mans per pendre,
cap per apendre,
orelles, hulls;
per sos entulls
no·ls plau hoyr
ni obeyr
los crits e lloure;
no·s volen moure,
sos rolls obrir;
son elegir
ab llibertat,
sa volentat
no l’an forçada.
La mal dreçada
roman en sech:
qui·s clou son rech,
son portell tancha,
l’aygua li mancha
ab gran raho.
Qui ab oro
se aparella
e va ’b çistella,
cedaç, guarbell
o chich vexell
de l’aygua pendre,
be deu rependre,
si·s mor de set,
lo mal pertret
propi mateix;
no d’on parteix
la font tan ampla,
qual Deu exampla
per rius, braçals,
conduyts, canals
e çequioles,
rolls e filloles,
distillados
e brollados,
miganes causes.
Ab orde, pauses,
conte, mesura,
pes e dretura,
l’aygu’abandona.
Ffrancha la dona
l’alt çequier
a l’ereter,
qui pel que ou
sa terra mou
ab jou e rella;
ab sa trugella,
exada, pala,
son camp eguala,
ffa y cavallons
ab alerons,
obre boqueres,
clou talponeres
del seu ribatge;
sols poch mundatge
e l’escurim,
tragua·l tarquim
del seu portell.
Qui son çervell
he los çinch senys
a Pasqua ’l menys
cad’any no ’rbega
e no·ls denega,
ffa·s herm, desert.
Lo temps hi pert,
te martellada
l’antrecuydada
beguina folla,
qui quant bull l’olla
no u coneix clar,
ni sap filar
ni res cosir,
ni menys llegir;
he del saber,
poder, voler,
ffer e crear,
graçies dar,
secrets juhis,
ne vol avis
he s’entramet.
Que Deu promet
es infallible,
cert e crehible.
Tot hom – diu Deu –
qui ferm no creu
o no creura,
dampnat sera
he bandegat.
Tot bategat
d’aygua manal
he natural
– no d’alambi,
oli, llet, vi,
ni tal llicor:
no y han valor –,
per son prelat
propi curat
– en temps de pressa
si fall endressa
de capella,
tot cristia
hi pot soplir,
si sap ben dir
sens barbarisme
mots del babtisme –,
l’aygua vessant
l’Esperit Sant,
pel llavament
obte granment
ffe d’om mateix,
si ja·s coneix,
o del padri,
si ’s chich fadri,
he dels presents:
ffe dels parents
d’aquell malalt
del terrat alt
ffet hun forat,
per ells calat,
jahent al llit,
que fos guarit
tant hi basta
que romas sa.
Si per fe stranya
l’ome tant guanya,
quant mes per propia
lo qui·n te copia,
regenerat
e ordenat,
recreat, fet,
per Deu elet
ffill adoptiu,
– caritatiu –
qui sperara
he ferm creura
aquells cartells
qui, pels mantells
al ruch posats
he pels sobrats
dotze sportins,
del peix cofins
e pa pleguats,
son figurats!
Per dotze, tretes
del riu, eletes,
pedres molt belles
– Josue d’elles
ffeu fabricar
novell altar –,
son denotats,
pronostichats
los dotze mots
dictats per tots
los majosdomens,
apostols, promens
de l’apostolica,
huna, catolicha
he santa Sgleya;
no seguons creya
lo manicheu,
contra qui·s feu
credo novell
en hun consell
sant e consult:
«Quicunque vult»,
per Atanas
a bon conpas
ffet gentilment,
diu verament
lo que·s deu creure.
A sopar, beure,
tot tal crehent
qui prou sovent
de tot son tort
açi ’n la cort
de son prelat
s’es composat,
he dels enguents
he sagraments
s’es ja huntat
he ben dinat
– no en posada
pel rey dexada
ab na Vasti,
qui sols basti
dinar a fades
mullers malvades,
mas en bellissim
ort de l’altissim
rey Asuer,
per ell fet fer
ab conselles,
contra mulles,
en or, argent –,
menjant, bevent
a son delit;
no conpellit,
ab fe formada,
aconpanyada
de virtuosos
he piadosos
ffets, obrant be;
no morta fe
mas ab fe viva,
caritativa,
tot elevat
– Gesseu pujat
en arbre, creu
per veure Deu:
Jhesus lo crida
e s’i convida
ab ell restar,
ensemps menjar –;
si no u recusa
ni se n’escusa
per pres aver
de nou muller,
es convidat:
asegurat,
no dupt’entrar
alt al sopar
celestial,
si nupçial
roba polida
porta vestida.
Qui mal ropat
sera trobat
en semblant çena,
pres en cadena
sera lliguat,
d’infern llançat
en la foguera.
Donchs la huxera
qui te·l retret
sagell secret,
la clau del pa,
com dit es ja
– pa consagrat,
pa enfornat,
pa cuyt e bla –,
puys per sa ma
as a sopar,
la deus preguar
sia contenta
he que consenta
tu entres dins.
Mentres temps tins,
de roba muda,
he la saluda
totstemps ab preguant te llave
los teus

Quarta part del tercer

    8522   Per tants conflictes
    8523   qui son en tu,
    8524   yo, inportu
    8525   he transformat,
    8526   ben informat
    8527   te so trames.
    8528   He ja d’uymes
    8529   s’acosta l’alba;
    8530   ta llengua balba
    8531   a queucom dir
    8532   he contradir,
    8533   a mi respondre
    8534   la veig dispondre
    8535   he tremolar.
    8536   Aconsolar
    8537   te vull hun tant:
    8538   si est duptant
    8539   en alguns passos,
    8540   e·t paren cassos
    8541   mal dits o nulles,
    8542   o falses butles,
    8543   lo que t’e dit
    8544   he repetit
    8545   tant de les dones
    8546   – les abandones –,
    8547   si y as duptat
    8548   – la voluptat
    8549   te fa torbar,
    8550   ffa t’exorbar
    8551   los hulls e seny –,
    8552   raho·t costreny
    8553   he ta edat;
    8554   consells t’e dat
    8555   de prou prudençia
    8556   – experiençia
    8557   tots los conferma –:
    8558   ages ne ferma
    8559   opinio,
    8560   oblivio
    8561   del voluptari.
    8562   Si·m fas contrari
    8563   del manament
    8564   seguonament
    8565   en parays,
    8566   ans del divis
    8567   ja provehit
    8568   – per Deu fon dit:
    8569   «Multiplicau
    8570   he aumentau,
    8571   honpliu la terra» –,
    8572   qui no s’afferra
    8573   ni se n’atura
    8574   seguint natura,
    8575   ans se·n desix,
    8576   poch obehix,
    8577   trenca·l manar,
    8578   responch de clar
    8579   tal argument
    8580   es defallent.
    8581   Adam creat
    8582   ffon e format
    8583   engendrador,
    8584   començador
    8585   d’uma llinatge;
    8586   ffera ultratge
    8587   he greu peccat
    8588   si engendrat
    8589   ell no n’agues;
    8590   tots los apres
    8591   Adam venguts
    8592   no y son tenguts.
    8593   Tambe peccara
    8594   si no ’ngenrara
    8595   Emanue;
    8596   Abram tanbe,
    8597   he Jhoachim;
    8598   ffora gran crim
    8599   en aquells dies
    8600   si Zacharies
    8601   se·n fos estat:
    8602   no fora nat
    8603   aquell Johan,
    8604   dels nats pus gran,
    8605   qui may fill feu
    8606   ni hac ereu
    8607   – sense peccar.
    8608   No y cal estar
    8609   molt en aço,
    8610   semblant lliço
    8611   ffon l’alt parlar
    8612   del consagrar:
    8613   «Aço fareu
    8614   per recort meu«
    8615   a tots se dix,
    8616   mas no·s partix
    8617   ni·s fa per tots.
    8618   Aquells dos mots
    8619   – tots engendrau,
    8620   tots consagrau –
    8621   son parlar breu
    8622   manat per Deu
    8623   llarchs en virtut,
    8624   a multitut
    8625   e en comu,
    8626   no a cascu
    8627   singularment.
    8628   L’omnipotent
    8629   Jhesus, hom ver,
    8630   no hac muller;
    8631   si·n fos tengut
    8632   n’aguer’agut.
    8633   Nunca pecca:
    8634   donchs may trencha
    8635   la lley aquesta.
    8636   Ell a la festa
    8637   ffon convidat
    8638   del tant amat
    8639   cosin germa,
    8640   he y conferma
    8641   lo matrimoni
    8642   ab testimoni
    8643   miraculos;
    8644   mas ell l’espos
    8645   no volch complis,
    8646   ni que dormis
    8647   may ab la sposa.
    8648   Donchs prou par cosa
    8649   mes voluntaria
    8650   que nessessaria:
    8651   cert l’engendrar
    8652   o lo servar
    8653   l’establiment,
    8654   propiament
    8655   es dit consell.
    8656   Qui l’obrar d’ell
    8657   en tot semblar,
    8658   ben himitar
    8659   vol e seguir,
    8660   be·n pot fogir
    8661   sense peccar
    8662   ni lley trencar.
    8663   Ffaça u quisvulla;
    8664   tu te·n despulla
    8665   de tal calor,
    8666   no·t faça por
    8667   per esser buyt
    8668   de fills o fruyt
    8669   sies vedat,
    8670   ni ton curat
    8671   te scomunique
    8672   ni que t’abdique
    8673   entrar als temples.
    8674   Si mes contemples
    8675   les maravelles
    8676   d’algunes d’elles,
    8677   com referir
    8678   he l’arguir
    8679   de la molt alta
    8680   he sense falta
    8681   sabent reyna,
    8682   Sabba Austrina
    8683   se nomena
    8684   – ab si mena
    8685   de saviesa
    8686   he gentilesa
    8687   ben abillada
    8688   he avisada,
    8689   gentil conpanya
    8690   de lley be stranya.
    8691   Ella, famosa
    8692   he poderosa,
    8693   en lo moral
    8694   he natural
    8695   molt erudida,
    8696   avent oyda
    8697   la nomenada
    8698   pel mon anada
    8699   del meu poder
    8700   he alt saber,
    8701   mes divinal
    8702   que humanal,
    8703   per mes entendre,
    8704   de mi apendre,
    8705   lo mon passant,
    8706   entravessant,
    8707   ha veure·m vench
    8708   he ab mi tench
    8709   grans parlaments.
    8710   Dona m’hunguents
    8711   molt fins d’olor,
    8712   de gran valor
    8713   dona·m planter
    8714   he sementer,
    8715   de balsem brots
    8716   – Enguadi tots
    8717   vinya·n plantam –;
    8718   sovint parlam
    8719   he discutim,
    8720   molt departim
    8721   d’astronomia:
    8722   molt ne sabia.
    8723   Ella·m signa
    8724   he designa:
    8725   «En aquest fust
    8726   hun rey robust
    8727   molt desigat
    8728   sera penjat
    8729   per los juheus,
    8730   mals vasalls seus,
    8731   en creu ben alt».
    8732   De l’ort del Salt
    8733   prest lo·n tragui
    8734   e l’amagui
    8735   jus la peçina;
    8736   d’ell mediçina
    8737   l’aygua prenia:
    8738   homens guaria
    8739   sols la llacuna,
    8740   dones denguna
    8741   no·s llig guaris.
    8742   Per llur avis,
    8743   apres per dies,
    8744   Jhesus Messies
    8745   als fariseus
    8746   he seduçeus
    8747   los allegua
    8748   he divulgua;
    8749   tal diligençia
    8750   per mes sçiençia
    8751   al jutgament,
    8752   ffort argument
    8753   a ells seria –,
    8754   llarch respondria
    8755   si no duptas
    8756   temps hi bastas:
    8757   curt hi vull dir.
    8758   No·m cal desdir
    8759   per pocha streta:
    8760   hun’oroneta
    8761   cert no fa stiu.
    8762   Muller la viu
    8763   de infel rey,
    8764   ffon fora lley,
    8765   de tot hague,
    8766   tanbe·s caygue.
    8767   Si mes t’inpliques,
    8768   he fort repliques
    8769   de virtuoses
    8770   dones famoses
    8771   he venerades,
    8772   qui son estades
    8773   vergens, fadrines,
    8774   monges, beguines,
    8775   poques casades,
    8776   canonizades
    8777   per papa santes,
    8778   sibilles tantes,
    8779   Deu redemptor
    8780   ser venidor
    8781   pronosticans,
    8782   d’algunes grans
    8783   – mas foren poques! –
    8784   mares e çoques
    8785   de lley antigua,
    8786   bo es te digua
    8787   la veritat.
    8788   Per equitat
    8789   he Deu honrar,
    8790   per ell formar
    8791   d’Eva lo cos
    8792   – qui d’om fon os,
    8793   carn de carn llur –,
    8794   perque fan dur
    8795   per genitura
    8796   obrant natura
    8797   en lo mon hom,
    8798   algun queucom
    8799   son poc amables.
    8800   No extimables
    8801   que valguen mes
    8802   per ser mulles,
    8803   car matrimoni
    8804   no ’s testimoni
    8805   no sospitos,
    8806   ans prou duptos:
    8807   inducçio,
    8808   presumpçio
    8809   es de bondat;
    8810   seguretat
    8811   no·n porta gens,
    8812   car moltes gens
    8813   ffills d’altri crien.
    8814   Cove, donchs, sien
    8815   no molt amades,
    8816   mas comportades
    8817   per ses aynes,
    8818   com les guallines
    8819   – qui tot ho sullen
    8820   hon se recullen –
    8821   per tants ous pondre.
    8822   Mes vull respondre
    8823   a l’argument,
    8824   generalment,
    8825   per que les dones
    8826   fforma Deu bones.
    8827   Bondat alguna,
    8828   sols la comuna
    8829   si·s vol, en tenen;
    8830   d’elles ne prenen
    8831   alguna part;
    8832   les mes, a part
    8833   ben lluny l’arullen
    8834   he la·s despullen,
    8835   de si la llançen.
    8836   Les que s’atançen
    8837   ffer qualque be
    8838   sots lley e fe,
    8839   son estimades,
    8840   hun tant preades,
    8841   en gran recort
    8842   – com l’ome tort
    8843   rey entre·ls çechs –,
    8844   per alguns llechs
    8845   mençionades,
    8846   perpetuades
    8847   per llongua fama.
    8848   D’aquestes ama
    8849   lo que han bo,
    8850   no tot lo so
    8851   que·n fa la gent,
    8852   mas solament
    8853   sola virtut:
    8854   la fortitut
    8855   de na Judich;
    8856   de Ster te dich
    8857   la complaçençia;
    8858   per sapiençia
    8859   Rebecha mira;
    8860   de Sarra tira
    8861   – o Sarrahi –,
    8862   qui requiri
    8863   Abram tocar
    8864   la mos’Aguar,
    8865   ffidelitat;
    8866   humilitat
    8867   molt gran de Llia;
    8868   la parleria
    8869   he bell estil
    8870   d’Abiguayl;
    8871   Delbora tria
    8872   sols profeçia;
    8873   Raab çelant;
    8874   lo clau ficant
    8875   al pols Guabel;
    8876   amant Rachel;
    8877   viudatge d’Anna;
    8878   de na Susanna
    8879   pren continençia;
    8880   la penitençia
    8881   de Magdalena;
    8882   d’alta Elena
    8883   peregrinatge;
    8884   spitalatge,
    8885   dels pobres zel,
    8886   de Ysabel,
    8887   reyna, contessa
    8888   he menoressa;
    8889   de Caterina,
    8890   Tecla, Merina,
    8891   Anastasia,
    8892   Agnes, Lluçia,
    8893   virginitat,
    8894   ab caritat
    8895   per fe, martiri.
    8896   Sense reptiri,
    8897   ne pots amar,
    8898   ben afamar
    8899   he ben voler,
    8900   dir ab plaer
    8901   sols tals virtuts.
    8902   Soliçituts
    8903   de dones vives
    8904   te prech esquives,
    8905   sols te deportes
    8906   de semblants mortes
    8907   llegint llur vida,
    8908   car han seguida
    8909   en qualque pas,
    8910   sens contrapas,
    8911   la bona via
    8912   de qui m’envia.
    8913   Axi desfas
    8914   he satisfas
    8915   tos arguments
    8916   he pensaments.
    8917   Llexa disputes
    8918   he no refutes
    8919   los consells meus;
    8920   cert si no·ls creus
    8921   viuras penat,
    8922   morras dampnat.
    8923   Ta testa calba,
    8924   puys es ja l’alba,
    8925   volra dormir:
    8926   vull me·n partir.
    8927   Coman t’a Deu.

Incipitario di Jaume Roig
Indice degli autori