Incipitario degli anonimi
Indice
degli autori
Rialc
Rao 0.38
Poesie anonime
1 Destret
d’emors mi clam a vos,
2 dona, de
l’honrat cors joyos
3 vostre plazent e senyoril,
4 e pregui vos ab cor humil,
5 aclis, per merce
m’entendats,
6
e, segons raho, que·m vullats
7 jutjar per dret e ab merce.
8 Dona, Jhesu Christ qui
[vos] fe
9 axi complida de beutat,
10 ha volgut
qu’eu aja pausat
11 en vos mon cor e tot quant he,
12 per que tostemps, tant cant viure,
13 ffare lo seu voler
e·l vostre,
14 e mon poder; e no creu mostre
15 nagus homs vius, tant cant mar clau,
16 ques anc tan ferm
[fos], si tot brau
17 cor mi mostrats cant de
re ’s prech;
18 e
si us o posques tenir nech
19 ffera.o, tant tem
que us anug;
20 mas anch
[mays] repaus, jorn ni nuyt,
21 no hac mon cors, dona,
co us vi:
22 los peals resplandents plus
c’aur fi,
23 e·ls cils vouts,
e[·l] clar front blanc
24 e
l’esgart amoros e franch,
25 tan plazent que dins lo cor sayll,
26 e.ls mursolets que de cristayll
27 semblen e fis robis mesclats,
28 e.l nas
qu’es beyll e gint formats
29 e boqueta pus fresque que grana,
30 ab simpla parladura plana,
31 tan plasent
qu’en als no decori ;
32 e les dents pus blanxes que vori,
33 e·l menton beyll e gint taylat,
34 e la gola que neus en prat,
35 cant es gelat, par, tant es beyla,
36 e·l beyll pits clar, on la goneyla
37 leven un pauch les memeletes
38 dures, blanxes e redonetes,
39 e·ls bras de tayll bels e adreyts,
40
– don abrassan fos eu streyts!
41 axi leujara mon sospir!
–;
42 e les mans dolses de tenir,
43 axi blanes com es la seda,
44 e los dits lonchs, on res nos reda,
45 ans son pus plans que nul bericle;
46 e les ungles semblen
d’onicle,
47 tant son luzents mas que son blanques;
48 e·ls costats drets dessus les anques,
49 e·l cors gay dols,
qu’es gint taylats,
50 grayles e blanxs, gras e delgats,
51 estrets vestits
d’un cisclato
52 endis daurats
d’aytal fayço
53 que res
no y ha ops menys ni may.
54 E vos, dona, semblats .i. ray
55 com ere
us faits tan gran clardat
56 qui ix de la vostra bautat
57 que no minva ne no dessana;
58 ne no trobam de carn humana
59 ne formes Deus nul temps tan bela,
60 car vostra beutats es noveyla
61 e
d’un gran d’estiu e d’ivern.
62 E dich vos be que si
’n Infern
63 eren tuyt
l’Anamich aytal,
64 que
y volria, si Deus me sal,
65
star mil tans qu’en Paradis.
66 E membre·m cum tan plasen ris
67 ffaes vas mi en aquella hora,
68
c’a penes poders [aic] abora
69 per nu caser, que no case,
70 tan destreyts fui cant vos garde
71
– que ’s portes pus dretxa c’us fills,
72 sobre les altres senyorils,
73 humils, ab beylls capteniments
–
74
qu’eu, c’axi comparadements
75 vos vi complida de beutat,
76 de prets,
d’honor e de grat,
77 de lausor ab valor enteyre,
78 mirayll
d’amor fo en mi vera,
79 don ix tots gauigs on hom re dir
80 del mon no pot, si doncs mentir
81 no vol, que
y aja obs mes ni menys.
82 Lo cor
e·l cors e los .v. senys
83 ane
metr’en vostra preso
84 ab cor e ab intencio
85 que ja nul temps may no
n’axis,
86 ne anch puys no fo que·l dols ris
87 no·m sovingues e·l temps e·l loch
88 e vos, per cuy el trepajoch
89 suy
d’emors trist caut e gays,
90 aytals com
n’Aimerich retrays
91 de Beyla Nuyt que res no
y fall:
92
Tant es
d’amoros tayll
93
la beyla que·m rete
94
que nul hom no la ve
95
no·n sia anamorats,
96
e si eu ne suy forsats.
97
ja
no us pensets grans mereveyles sia
98
car sa beutats on se deslia
99
vens enaxi trestota autra beutats,
100
com lo soleys passa tota clardat.
101 Perque
[m’]avets apoderat
102 tan fort
c’a vos no m’aus defendre
103 Ne posque anc, cant venc al pendre
104 força ne art, giny ne poders
105
no m’ayderon seny ni sabers
106 ans foren tuyt encontra mi
107 liar per vos, que mal anch vi
108 si Merce ab vos
no m’acorda.
109 e Humilitats, que remorda
110 vostre cors
qu’es pus dur que roca
111 vas mi, que trebaylls tan fort toca
112 e turments plus amars que tora,
113 e desirs
que m’art e m’acora,
114 e·ls lonchs sospirs que passan prenc
115 de vos, que per pauch no destench.
116 Mas sol est conort mi soste,
117 cant
m’albir que Deus de tot be
118 vos ha donada tan gran part
119
que ’n tot lo mon lo ters ni·l quart
120 a les altres non ha lexat,
121 so es assaber de beutat,
122 flors
d’autres flors, e de jovent,
123 don fayts mereveylar la gent,
124 e lausa Deu
qu’eytal vos feu
125 con retrays, e ab mays de be,
126 antan Rigaut de Berbezils,
127 un trobador franc e gentils
128 qui
d’emors ha mant beyls rapaus:
129
Veyla de seny e de laus,
130
joves on joy se lia,
131
veyla de prets e
d’onrar,
132
joves ab gint dompnejar,
133
luny de foylia;
134
veyla de tots fayts leyaus
135
joves on jovents es suaus,
136
Mils-de-dona, veyla de beyll jovent,
137
avinent;
138
[Veyla ses veylesir]
139
jove d’anys e veyla d’acoylir.
140 E no·s pot far que Deus bastir
141 vos volgues aytal, ses merce
142 e sens amor, don tuyt li be
143 e·ls gaugs prendon myloraments,
144 ni nagus homs
no l’es plasents
145 sens aquestes. Per que voler
146 les devets, o en re plaser
147 no podets a Nostre Senyor,
148 car ell vos crezet per amor
149 e ab merce vos restauret.
150 E doncs ell qui volch
e us mostret
151
qu’ensemps les aguessets ab nos,
152 amor e merce, per que vos
153 no les devets de vos lunyar.
154 E vull vos dire e mostrar
155 perque volch Deus que vos ames
156 e que mon cor en vos pauses.
157
[ . . . ]
158 Deus sap tot so que es passat,
159 present e
sdevenidor:
160 doncs ell sabia
sta amor
161 de lonc temps anans
qu’eu nasques
162 e si no volgues
qu’e us ames
163 no agra feyt contra son grat
164 obrera. E doncs es pausat
165 que vol que
us am, perque plaser
166 vos deu; sino,
contra·l voler
167 seu farets, e ges no·s cove,
168 car anch Deu no volch res mas be,
169 ni feu nul temps, ne no fara;
170 e aquell que·l seu plaser fa
171 cobra per ell gran gasardos.
172 Per que
us prech que playa a vos,
173 pus que plats a ell e o vol;
174 e aurets mi partit de dol
175 e de mariment e
d’esmay
176 e rendrets mi
– qui tant smay
177
n’ai soferts, que tot suy languits –
178 a vos, de cuy mos
sperits
179 no·s part, ni mon cors, per afany,
180 a cuy
l’arma e·l cors coman
181 cant me leu ne·m vaig jaser.
182 E ja Deus lo gauig
qu’eu sper
183 de vos no·m do
– e res tan car
184 no
m’es, si·m volia Deus far
185 rey e senyor de tot lo mon
–
186 si o prenia ses vos, don
187 tench mi e ma mort e ma vida.
188 Ni es jorn en
l’any que complida
189 festa·m sembla, si vos
no y veiy,
190 ans son trist e en tal destreig
191
c’apoderat m’a e vensut,
192 e res sens vos no·m pot salut
193 donar, ni defendre de mort.
194 Doncs, si eu muyr, vos
n’aurets tort,
195 e Deus
porie us ne encolpar,
196 car vos me podets restaurar
197 ab sol que·m donets
vostr’amor.
198 E devets saber que menor
199 pecat farets si le·m donats
200 que si vos aman me lexats
201 morir ni del tot perdre
l’arma
202 e la vostra,
c’ab naguna arma
203 no·s poria
d’est pecat defendre;
204
que l’Avengeli dits que mendre
205 deu hom de dos pecats causir,
206 e sabets be que si morir
207 me fayts sera maior pecats
208 que si
vostr’amor mi donats.
209 Doncs segons Deu be·m devets dar
210 e segons lo segle car pus car
211 er vostra prets per mi tenguts
212 en mantes terres, quant saubuts
213 sera per so
qu’eu de vos dich.
214 E no se jove ni amich
215 al mon, home sol
qu’en amor
216
s’entenda, qu’eu per jutgador
217 no·l reebes en aquest faig,
218 car anc advocat de bon plaig
219 gasanyar no fo pus segurs.
220 E doncs, clars rays resplandents e purs
221 castells de tots bes ples e claus,
222 prengue
us de mi, que ses repaus
223 languey, merce e causiments
224 sia; blasmes
d’algunes gents
225 ni de Deus no
us fassa temor:
226 car qui per abatre major
227 pecat ne fa menor, merce
228
n’a, e Deus, per razo del be
229 que fa, ret li·n bon gazardo.
230 Assats entendets per razo,
231 doncs, que de Deu no
us cal temer.
232 E dich vos que, si vol aver
233 una prous dona amador,
234 leyal e franc, cobeu
d’honor,
235 que sos fis prets
n’es mais grasits;
236 ez anch nul temps nul bon marits
237 no ausim dire que vedes
238 a
ssa muller que no ames
239 amich, si
l’ac bo ni leyal;
240 mas sabets de quals dits hom mal
241 e son levades en barayll?
242 De aquelles a cuy bons sens fayll,
243 que
d’un no·s tenen per pegades:
244
[ . . . ]
245 que
n’amaran leu dos o tres
246
o may, e ges aco non es
247 amor, mas mal-cor e foldats,
248 e per aquelles es marcats
249 bos prets e per les altres creys.
250 E car anc mon cor no ateys
251
nagun’amor mas sol la vostra,
252 que vera raso vivent mostra
253 que dar me devets
vostr’amor
254 sens que no
us cal aver temor
255 de Deu, ne blasme de
[les] gents,
256 placia us que complidaments
257 sia de
vostr’amor garnits
258 breument, car si·m tarda, fenits
259
[son] so·m cre, puys serets al pendre
260 tart. Ja re no
us poria rendre
261 lo dan que vos e eu pendrem.
262 E comptar vos he, car sove·m,
263 un aximpli qui fo vertats.
264 Us reys al temps qui
n’es passats
265 fo,
c’apeylaven N’Ariens,
266 galarts e prous, que luny e pres
267 anava sa fama e sos noms,
268 e hac muyler que sos renoms
269 era ses blasmes e ses clams.
270 E Deus donet los ez entrams
271 ab tan gran beutat una fiyla
272 que
’n tot lo mon
s’ach a mereveyla
273 co·s poc far
c’aital creatura
274 pus beyla, que en res natura
275
no y poch mylorar ne no y calc.
276 E membre·m be
c’un senescalc
277
avi’an aquell matex temps,
278 e ach fill de sa muyler, e ensemps
279 feren noyrir ab la donseyla.
280
D’un jorns e d’un gran fo ab eylla,
281 e si de lor beutat comptar
282 vos volia, tem
l’escoltar
283 vos anujes, e·l dir a mi.
284 Letres apreseren e lati,
285 e
l’art d’amor e d’autres mans
286 cortes mesters, tro que .xii. ans
287 agron passats e complits.
288 E Amors, qui tan gint noyrits
289 los viu, volch aver part,
290 e trasch los tan prim son dols dart
291 que dins lo cor lo mes a cascu,
292 puys feu los
d’abdos cors un
293 tan soptilment los ajustet.
294 E si
us dizia con amet
295 cascus son par, ni qual afany
296 trasch
l’un per l’autre, mays d’un any
297 lonch seria. Mas tant languit
298 cascun que·l donseyll descobrit
299 car plus no pot sofrir
l’amor
300 que avia e la dolor
301 que sostenia jorn e nuyt.
302 E la donseyla, que
l’anuig
303 del donseyll passava el seu,
304 respos li:
«Bells amics, per Deu,
305 major ne sostench yo per vos,
306
c’anch no cuyde veser que fos
307 nul temps tan destretxa per re;
308 e veig e conech e se be
309 que tot ayço parta
d’amor.
310 E pert son temps qui crey alor
311 fera may son prou que dessa,
312 car ja nul temps tant no fara
313 mal turment, anuig ni dolor,
314
qu’eu fassa re que a desonor
315 me torn, ne que·m puxen blasmar!»
316 E que
us dire: hanc tant preyar
317 no la poch, en re obehir
318 li volgues e cant al partir
319 lo convench, denant leys ploran
320 dix li:
«Dona, a Deu vos coman!»,
321 sospiran e ab gran senglot
322 ez anch plus no li poc dir mot,
323 car en pauc lo cor no·l crebava.
324 E cant ella viu que·s
n’anave
325 dix en ploran:
«Amich, e on
326 volets
anar?» «Dona, preyon –
327 dix ell
– en aquella forest
328 on la mort me trobara prest
329 de luy seguir, si·m denya
pendre!»
330 E cant ella
l’entendet, fendre
331 cuget, tal dol hac, e caser
332 la covench, que no hac poder
333 ne seny ne saber de parlar
334 de lonch temps. E cant remembrar
335 se poc, levet si, e seguit
336 lo vas lo bosch, mas anc no·l vi
337 de dos jorns ni no·l poc trobar.
338 E cant venc al ters,
l’endurar
339 e·l trabayll
l’agren tant vensuda
340
c’anc no·s poc dar clam, cant venguda
341 ffo sus la riba
d’un riu clar;
342 don ausi lo donseyll cridar
343 e planyer, e cant
l’entendet
344 levet sus, car Amor
l’aydet,
345 e Sabers menet la tro al loch
346 on era, tan frevols que no·s poc
347 levar. Juntes mans li dix:
348
«Don’, a vostra hom qui languix
349 ajats
merce!» e no·l poch als
350 dire, car li sospirs coralls
351 e·ls plans li vederon lo parlar.
352 E cant ela·l viu nuu
star
353 llanguit, descolorat e tint
354 e de la mort tan fort atent
355 que no·l podia restaurar,
356 lats lui se colguet e tant beysar
357 lo volc, e dix ploran en auts crits:
358
«Amich, playe us que l’esperits
359 meus ab lo vostre van,
360 e que partam abduy
l’afan
361 e·l gaug que Deus vos volra
dar».
362
No us en vull plus [lonch] compte far;
363 tant
l’abrasset e tant l’estreys
364 e ceyll leys, que cascus
steys
365 don fo dampnatge. E
d’un jorn
366 los payres, qui mant mal sejorn
367
n’avien, feren los tant sercar
368 que abdos los anet hom trobar
369 en la forest, axi co
us dich.
370 E si los payres ni
l’amich
371 ni·ls parents
n’agren dol ni mal,
372 ni
d’altres gents ja no us o cal
373 demandar, car grans pietats
374 es
d’ausir. Per que us prech prendats
375 conseyll de mi, ans que languir
376
m’ajats tant fayt que puys garir
377 no·m puxats per nagun
sfors.
378 E car non es castell tan forts,
379 roca, tors, miranda ni murs
380 on eu me tingues per segurs,
381 ni res qui de vos mi defenda,
382 prech, si·l plats, a Amor que
us prenga
383 e Merces, a cuy me corril,
384 que, axi con Giraut de Bornil
385 dits, non
sper autres capdells:
386
Axi con us frevols castells
387
assetjats per mals senyors,
388
con la pereyra fon la tors
389
e·l calabres e·ls mangonells
390
abaten los murs a grans tropells
391
e·l
guer’es grans vas totes parts
392
que
no y te prou enginy ni arts
393
e·ls crits e·ls bruxs son grans e fers,
394
no y ha don atendon guers
395
conseyll mas de merce clamar
396
cant leys vezon perilar,
397
axi
us clam merce humilments
398
bona dompna e conexents.
399 E car autres defendiments
400 contre vos no vull ni gos pendre,
401 Humilitat vos deu rependre
402 e Merce, tro merce
m’ajats,
403 car Deus dix, e es vertats,
404 que hom ni femne ses merce
405 merce no trobara, perque
406 la vullats en tots vostres fayts.
407 E sera vos per mi retrayts
408 us fayts ques avenc Leones,
409 a una dona
d’un cortes
410 compte muyler,
c’us cavallers seus
411 paubre de terra e de feus,
412 amet sus totes autres res.
413 E ella,
perqu’el may valgues
414 e·n fos pus galarts, det
l’a des
415 joyes en pres; mays
que y passes
416 blasme ne mal, no
us o cugets.
417 E si·l cavaller ladoncs fo quets,
418 ladoncs fo per
s’amor ardits,
419 gais e gaylarts, pros e grasits
420 sus tots los autres de la cort.
421 E per tal que
us fassa pus cort
422 compte, un jorn venc voluntats
423 al compte
c’ab de sos privats
424 anes en la forest cassar
425 e ab sa muyler, que lexar
426 no volch, tras si lo cavaler,
427 que ja no
us pensets
qu’el derrer
428 de·ls altres fos apareylats,
429 ans fo pus tost a delats
430 sidons tots jorns, on que sabes.
431 Axi cavalqueron tro pres
432 de mig jorn, ses cassa trobar.
433 E
[lors] los cans feron levar
434 un grans serffs blanx, don
s’esbahit
435 lo comps car anc aytal no·n vic
436 nul temps may e puys lo cavals
437 apres luy per puigs e per vals
438
c’anch l’us l’autre no atendet,
439 mas lo chevalers, qui cavalquet
440 costa sidons gent e suau
441 parlant de mantes res,
l’esclau
442 seguent dels altres, tro passet
443 hora nona, que
s’acostet
444 la dona, qui viu una font
445 entre dos pins al peu d`un mont,
446 lats un bosquet, un dexenderon
447 e car poc eser que
stanqueron
448 los cavals per menys anug far,
449 a lor anes mils pausar
450 costa la font en un ver prat
451 de floretes entremesclat.
452 E duret devas totes parts
453 mige legua, on dos leoparts
454 ac de marbre entretaylats,
455 axi que semblava laxats
456 hi fossen per la font gardar.
457 E perque
no y posques intrar
458 soleys,
fo y nat un sicamor
459 qui cobri la font
d’or en or
460 e quatre brasses tot entorn.
461 E anch may tan plasent sajorn
462 ausit no fo con los auceylls
463 menaven cantant pels rameylls,
464 entremesclant lurs dolses veus.
465 E car lay
d’on axits la deus
466 de la font fo pura graveyla,
467 e ren mays plazents e pus bela
468 per
sgardar e per veser.
469 E·l cavallers qui loc e leser
470 viu doncs pregar, Amors
471 det li·n raso, fets li socors
472 Ardiments, e anc re no·l noc
473 Aysina; e, car ges no·l poc
474 mils ajudar Sabers ni Senys,
475 gardet la Mesura, que menys
476 ni may
no y dix, mas so que·s tays.
477 E la dona, cuy no sofrays
478 raso, respos li may de grat:
479
«Ben sabrets si us do m’amistat
480 e·l meu matex, dins mon castell,
481
c’ayci, car em [en] descapdell,
482 semblaria que per paor
483
o fes may que per vostr’amor,
484 car em en loch
strany e sol.
485 Perque
[vos] defendi que sol
486 no·m parlets plus
d’aquest afar
487
o jamay no us cal sperar
488 de mi nul gauig ni altre
be».
489 E cant ell o ausi, per re
490 non parlera plus, tant duptet
491 a perdre sa amor, ans
stech
492 marrits e plus suaus
c’us muts,
493 tan
c’a la dona fo venguts
494 cor de puyar e de tenir
495 lur cami. Cant viron venir
496 .vii. dones sus lur palafres
497 blanxs coma neus, ab lur arnes
498 rendats ab flors
d’aur e d’asur.
499 E no
us pensets que fos scur,
500 lay on foren, ans resplandit
501 tant cascuna que fit a fit
502 no les
podion regardar.
503 E si
us deya con eren car
504 lurs vestiments ni taxels
d’aur
505 tem
que y faylis, que del tresaur
506
d’un ric rey no foren comprats.
507 E ja no
us cal de lur beutat
508 demandar ni·l solas ni·l ris
509 que avian, car de Paradis
510 semblaven mils que terrenals.
511 E parech veu celestials
512 la primera, cant comenset
513 son cant, ab un ram que portet
514 garnit de fuyles e de flors,
515 axi que de nuyles colors
516 tan bell no·l poria hom dictar.
517 E cantet gint, azaut e clar,
518
sta cansoneta d’amors:
519
Qui leyalment serueix amors
520
bon marit ha;
521
nos la servirem tots jorns
522
qui lleialment serveix amors.
523
Per so avem, ses dolors,
524
joy qui no falra.
525 Axi cantant vengren tro la
526 a·ls leuparts sus on dexendet
527 cascuna e car no·ls aydet
528 res a lur dexendre ni·ls noc,
529 car anc no·s mogren
d’un loc
530 lurs palafrens ni·ls calc tenir,
531 tro que torneron de coylir
532 ffloretes e de la font clara
533 on cascuna levet sa cara
534 e ses mans; e foren puyades.
535 E anc gayre
d’aqui lunyades
536 no·s foren ni del loch partides
537 que·s foren del tot
svanchides,
538
c’anc no sab hom qual part tingeren.
539 E no·s triguet gayre vengeren
540 altres .vii., mal apareylades,
541 playent, tristes, encavalcades
542 de muls magres, negres e gasts,
543 e car nagus ceyles ni basts
544 no porteron, lo cavalcars
545 ffo lur anutjos e amars.
546 E ja dels plans ni dels sospirs
547 que gitaven, ne dels
vestirs
548 que portaven negres trencats,
549 ni de lurs caps mal pentinats
550
– eren de plorar raucasides, –
551 no demandets, car plus marrides
552 no·n viu hom ne pus trabaylades,
553 pero no crey pus gint formades,
554 avinents, ne de pus bel tayll
555
qu’eles foren, si del trabayl
556 que
us dich no fossen tan attentes
557 car eren
menues, destentes
558 e despuylades de beutat.
559 E semblava que mal lur grat
560 dixessen est cantar, ploroses:
561
Deus! car fom tan erguyloses
562
tostemps
contr’amor, en plor,
563
languen ab dolor,
564
tostemps serem angoxoses,
565
Deus! car tant fom erguyloses
566
e serem axi ploroses
567
per ceylls que dolor d’amor
568
sofriren tot jor.
569 Axi planyent ab gran tristor
570 aneron lats la font dixendre
571 e volien de
l’ayga pendre,
572 don axi armat un cavaller
573 joves e bels, grans e sobrer,
574 amoros, clars e resplandents,
575 lo genser
c’anch nuls homs vivents;
576 e fo tot cubert
d’aur batut,
577 e tench en la ma son bran nut
578 plus luzent que flama de foc.
579 E ceyles, cuy no parech joch
580 lo seu venir, feren se atras.
581 E·l cavalers, qui no venc de pas
582 mas tost, dix los:
«Falses cruzels,
583 amares a Deu pus que fels,
584 veyles
d’amor e de merce,
585 no toquets a la font, car de
586 trabaylls orribles e coents
587 vos turmentare tan greuments
588 que·s doblara vostra
dolor!»
589 E ceyles plenes de tristor
590 vengren vas los muls per puyar,
591 cant la dona pres a sonar
592 son cavaler ab luy venguts
593 qui tost, con gint apercebuts,
594 fo costa leys en pes salits,
595 cant del chevaler viren
c’axits
596 era de la font ni intret.
597 E ceyla,
qu’esmereveylet
598 de ço que viu, dix:
«Si tenir
599 mi volets may pro, ni grazir
600 vos volets de
m’amor en re,
601 vos prech que sapiats perque
602 van aquelles dones aqui
603 tristes, e de les autres qui
604 son, qui primer vengren
cantan».
605 E·l chevaler, qui re pauc ni gran
606 no duptara far per
s’amor
607 a conquerir, senes paor
608 anet vas elles, e saludet
609 les gent, mas neguna·l sonet
610 mot, ans
s’aysinavon ades
611
d’anar, cant cella que plus pres
612
l’era pres a bras dolsament,
613 qui·l dix:
«Amich, no us esta gent
614 de tocar aytals trabaylades,
615 dones
d’est segla trespassades
616 e mortes passats ha .C.
anys!»
617 E·l chevalers, a cuy nul afanys
618 no fora greu per gasayar
619
l’amor de sa dona, lexar
620 no la volc tro dit li agues
621 so per que
l’avia trames
622 sa dona. Alor ela li dix:
623
«Vaets, les .vii. dones que vis
624 venir sempres tan gint garnides
625 son totes
d’est segla partides.
626 Lavors avian amichs
627 que eles amaven, axi rics
628 eren o paubres, no
us en cal,
629 car amichs no quer mas leyal
630 cor e humil
[e] amador,
631 e tal que prenga ses temor
632 gauig de sidons cant
n’es en loch.
633 E cant elles veren
qu’el foc
634 eren
d’amors destreixs tan fort
635 que no podien a la mort
636
scapar senes lor socors,
637 fferen per lor tot so
c’Amors
638 vol que dona
fass’a amich,
639 que no duptara fals repich
640 de leusenger ni
d’autres gents.
641 E car foren obedients
642 a complir lo seu mandament,
643 van e
stan alegrement
644 ab gauig, e faran tostemps mais
645 axi con en
l’amoros lais
646 que cantaven es contengut.
647 E a nos, lasses, a·n rendut
648 Amors aytals logers co·s tany;
649 e totes seyles don sofrany
650 Merces prendon aytal matex
651
o piyor. Qu’el temps que destreys
652 ceyls
qu’ab leyal cor nos amaven
653 e juntes mans merces clamaven
654 que·ls donassem
nostr’amor
655 mostrant lurs mals e la dolor
656 e·ls loncs sospirs e la greu pena
657 que sofarien en la cadena
658 on Amor los tenia pres,
659 tan fort que no podia sens
660 nostra merce vius
scapar,
661 no·ls poch
[res] ab nos ajudar,
662 ne prechs
[ne] Merce ne nuls dreigs;
663 ans, on plus
[els] eren destreigs
664 faziam de lor nostre
squern.
665 Per que cavalcam muls
d’infern,
666 don fem sospirs e greus badaylls
667 e·n sofrem turments e trabals
668 e farem mays tostemps ses
fi».
669
«Enquera vos prey, diats qui
670 es lo cavallers
qui us manasset,
671 qui axi de la font e
intret».
672 Ceyla
«Lo Deus d’Amors – respon –
673 ceyll que en totes parts del mon
674 nos garreja e·ns fa mal sofrir
675 per so car en re obezir
676 no volguem Merce ni Amor;
677 perque ab lagremes e ab plor
678 dizem lo cant, ab greu que·ns
es».
679 Ab aytant puyet, cant hac pres
680 compjat de ceyll, que se·n tornet
681 vas sa dona
c’un pauc stech
682 pensiva, cant el dix:
«Volets
683 ausir
que m’ha
dit?» «No certes
684
– dix ela – que ausit o ay tot!»
685 Un pauch
stech sens sonar mot,
686 cap encli; puys, cant hac gitat
687 un dols sospir, ha regardat
688 son cavaler a cui dix:
«Amics,
689 car poria aver destrics,
690 ans que fossem a nostre hostals
691 e car no podem saber cals
692 jorns es derrer de nostra vida,
693 vos vull donar ma amor complida,
694 e per gandir al greu afany
695
c’ayceles sofren cavalcan
696 los muls
d’infern, don Deus nos gar!»
697 No volc aycela cavalcar
698 muls
d’infern; ne vos los vullats,
699 car be sab Deu que eu suy nats
700 e noyrits perque tostemps fes
701 vostres comans en totes res,
702 aytant cant vida·m sostendra.
703 E car no fo ni no sera
704 nul temps vista tan bela flor
705 con vos ets, placia
us dolsor,
706 prenga·l fruyt e merce
m’ajats.
707 E vos,
qu’eu tant prech Deu, viscats,
708 que non anardire per re.
Deo gracias
Incipitario degli anonimi
Indice degli autori