Rialc
Rao 0.137

            Facet






    1      Senyors, qui vol esser cortes,
    2      be ensenyat e gint apres,
    3      aquest romans venga ausir
    4      qui·s vol d’ensenyament garnir.
    5      Aquest romans ha nom Fasset,
    6      milor libre en fe us promet
    7      que anc posquessets ausir,
    8      ne atendra per gint noyrir.
    9      E qui studiar hi volra
    10     mantes causes hi atrobara;
    11     d’ensenyament e cortesia
    12     hi apendra cascun dia:
    13     li clerga e li xivaler,
    14     li ciutada e·[l] mercader,
    15     l’infant atressi e l[i] veyll,
    16     tuyt ne apendran bon conseyll
    17     e s’instruhiran tota via,
    18     si aquest romans sovin legia:
    19     doncs qui vol esser cortes,
    20     ben ensenyat e gint apres,
    21     entene en humilitat
    22     e en bonea abrivat.
    23     No vulles esser monsonger,
    24     mas tota via vertader;
    25     ages lo cor ferm e stable
    26     si a tuyt vols esser agradable,
    27     e no sies endenyos,
    28     ne trop mal ne renyinos,
    29     e ages fe e leyaltat
    30     e seras de tuyt amat,
    31     car qui es foyll [e] senes fe
    32     no es cregut de nuyla re.
    33     Mas si s’ave sayso e loch
    34     mentir no nou, ab que dur poc,
    35     car per retrer les veritats
    36     de l’altre pert[s] les amistats.
    37     Pecat de l’amic celeras,
    38     tant con poras o cobriras.
    39     Si vols esser bo ni cortes,
    40     ni laus aver en tota res,
    41     sies gint amesurat
    42     en tu, e tan adoctrina[t].
    43     No vulles largament parlar,
    44     sutzes paraules ne comptar;
    45     tindra t’hom per agualat,
    46     atressi per mal ensenyat.
    47     E con nagu volras lausar
    48     ne ses noveyles recomptar,
    49     deus lo lausar trempadament.
    50     So que diras verayament,
    51     so que d’ell auras comptat,
    52     sia trestot be veritat,
    53     car si deyes mes que no y ha
    54     desonrar l’ies tot en pla,
    55     sobratot quant parlaras
    56     en tot loch, e no y faliras.
    57     Mas no vulles calar de tot
    58     car tindrie t’hom per boc.
    59     So que volras dir ni parlar
    60     en ton cor te deus perpensar;
    61     qui parla a sa voluntat
    62     axi es con cavall desfrenat,
    63     perque dix savi Salamo
    64     que anc lo sovinent sermo
    65     ne·l molt parlar nuyla sayso
    66     anch sens pecat no fo.
    67     Doncs qui cortes vol star
    68     poques paraules deu parlar,
    69     e qui vol esser plazenter
    70     a tot hom, ayço deu aver:
    71     no vulles esser erguylos,
    72     [si] molt hom par bo e par pros.
    73     Tostemps mostra cara rient,
    74     e sies suau exament;
    75     gran virtut es en ell per cert
    76     qui en aço es be apert.
    77     Tostemps sies enginyos
    78     e fug al mon qui ’s erguylos,
    79     perque no sies menyspreat
    80     de nagun hom ascientat.
    81     E sies be studios
    82     en ton offici, e curos;
    83     saviament e conseylada
    84     no y fayliras nuyla vagada.
    85     Dien que l’us ret l’om mestre
    86     en qualque art que·s vulla metre.
    87     E con veura que fass’a fer,
    88     vulla u dispensar volenter,
    89     si que no vages murmurant
    90     ni mala cara demostrant.
    91     So faras segons ton poder
    92     perque no·t playa lo despener,
    93     car qui mes despen que no ganya
    94     tart es que no sofranya.
    95     En tot loc es bona mesura
    96     car sens ella res no dura.
    97     Deus te tenir gint de vestir,
    98     que hom no·t puxa scarnir,
    99     e que no vages saffaros
    100    mas nedeu dins e defors.
    101    E ceyll qui poca roba ha
               . . .
    102    axi con ja avets ausit
    103    si no u avets mes en oblit.
    104    Mas pel vestir ne pel causar
    105    no deu hom son mester lexar,
    106    e visque hom saviament
    107    en beure [e] menjar exament.
    108    E la ploma sia girada
    109    en la ma de cuy es pausada,
    110    trestotes coses recomptants:
    111    ayso pertany als scrivans.
    112    Que hom aprena de doctrina
    113    viur’en lo mon en diciplina.
    114    Ton fill deus metre en clerecia,
    115    per tal que tenga bona via,
    116    e no solament per legir,
    117    mas que·l puxa mils nodrir
    118    mentre lo mestre lo castia
    119    perque no vinga a mala via.
    120    Diu hom que qui no bat merdos
    121    no pot puys batra palos;
    122    perque no puxa folejar
    123    ab veyls homens lo fe anar,
    124    car si ab veyls fa companyia
    125    no pora errar ni fer foylia.
    126    Tin lo, apres, d’esser ventola,
    127    car peu qui·s massa moveder
    128    lo seny deu aver trop leuger.
    129    Si be·s costuma pauc stant,
    130    vergony’aura con sera gran,
    131    perque tostemps playen aysets
    132    qui plagueren per una vets.
    133    E ceyll qui hac virginitat
    134    de grat, jovenet en sa adat,
    135    tostemps sia honest e cast:
    136    deus guardar la de tot malast.
    137    E cant es de salut doctrina
    138    no ses d’ependre nuyt e dia,
    139    per tal que sia dreturat
    140    con or ver, e para nomnat.
    141    Sies valent e entes,
    142    studios en tota res,
    143    e majorment en ton offici,
    144    que no sies tengut per nici,
    145    e que diga pus dignament
    146    sa paraula a Deu omnipotent.
    147    Aycell gran desonor li es
    148    qui·ls propris lexe per res,
    149    car orda, per qui trobats es,
    150    dic vos que no val un puges.
    151    Cant la corona a y son dret
    152    pus blanc par, fe que us deig;
    153    ayso tot prou clar sia
    154    car axi·s deu fer tota via.
    155    Tot clerga deu sos membres cobrir
    156    ab gint calsar, ab lonc vestir;
    157    so es saber los membres d’infants
    158    e majorment de capelans.
    159    Gran desonor li cabria
    160    si la carn nua li aparia.
    161    Mostre soven son vestiment
    162    esser nedeu per cobriment
    163    e denejats de tots pecats,
    164    e per ayço sera honrats.
    165    Sies savi e curos,
    166    e no demans spectacions;
    167    gint ta porta e ab bon seny,
    168    e garda los mandaments,
    169    e si Deus t’a donat aver
    170    no sies scars en despender,
    171    e [a] nagun hom, no say que sia,
    172    usara de gran cortesia,
    173    pus que be·t basta so del teu,
    174    a tu e a altre ben leu.
    175    Cant sies vey o hom honrat
    176    per dies e per gran adat,
    177    lo poble amonestaras
    178    e bons aximplis los daras
    179    de seguir tostemps honestats
    180    – e sera ton nom exalsats –
    181    per tal que no puxa errar
    182    ab tu lo poble, ni pecar.
    183    Aquest romans ense[n]yara
    184    e lo loc li demostrara
    185    a compondre vida plazent,
    186    e aço recompta breument,
    187    qual cosa sta [a] hom be
    188    e qual li play ni li cove.
    189    Primerament si infants as
    190    alguna art los mostraras,
    191    e proveex los enaxi
    192    que si·s partien d’assi
    193    posquessen viure ab lur art,
    194    car [los] homens de bona part
    195    demanen a son infant
    196    de qual art es pus altant.
    197    Si li play letra e que clerch sia,
    198    o esser de gran saviea
    199    axi con jutge o fasia,
    200    doctor, metge, gran scriva,
    201    en poquea li enseny d’amar
    202    los libres, car axi·s deu far,
    203    si l’infant vol esser clergue;
    204    o vula esser cavaler
    205    e los cavalls acontornar
    206    ffermant los peus verament
    207    per tal que·n sia pus sabent.
    208    Diu hom que si abte es un infant
    209    molt n’es pus savi per avant;
    210    e deu esser ans scuder
    211    primerament que cavaler,
    212    e que servesque volenter
    213    si de tots loat vol esser.
    214    Si no vol esser cavaller
    215    e volra esser mercader,
    216    dic que aja conexensa
    217    de les monedes, ses falensa.
    218    Primerament axi deu far,
    219    que aprena de comptar;
    220    sia agut e entricat,
    221    savi mercader assenat,
    222    e serch les terres covinents
    223    per temptar ventura examents,
    224    que nul hom no l’engan leument.
    225    Sapia comptar soptilment,
    226    lavors diran que es valent.
    227    Si no vol esser mercader
    228    e cobeja d’esser ferrer,
    229    cant [ell no] quer [la] diciplina
    230    es ops que pereros no sia,
    231    car ceyll qui en poquesa aprena,
    232    e[n] ell cant es d’adat complida
    233    lavors es l’art en florida.
    234    Si be ladoncs no s’es infant
    235    e es tot barbat e grant,
    236    e no sab nagun mester far,
    237    no·s deu ja vergonya dar,
    238    ni dir: «con apendria ara?»
    239    per veyll que sia, hoc encara;
    240    car mes val mester qu’esperver,
    241    [con] sovin ho ausim retrer.
    242    Bestia es l’om qui·s crusca,
    243    aycell [qui] art no ha alguna.
    244    Art da vida e pensament,
    245    no lexa hom esser noent.
    246    Mas empero asso deu fer
    247    qui vol esser savi enter,
    248    que eyll de tot en tot am
    249    e vulla saber, e deman.
    250    Lo saber no mete en va,
    251    profit ne be algu no fa,
    252    e sol que n’aja de la natura
    253    d’ependra nuyl hom no s’atura.
    254    E la natura molt hom fay
    255    benuhirat e rich e gay
    256    per molts officis verament.
    257    E axi tot hom del mon ha
    258    que pot fabricar tot de pla;
    259    hu molts mesters no deu aver,
    260    poch de son prou ne pot faser.
    261    Cascun per son primer offici
    262    pot esser bo si no es nici,
    263    e que l’am be de tot son cors
    264    sens perea dins e defors.
    265    E no conseyll a nagun hom
    266    que·ls gauges de vida perd’om,
    267    axi que per molt trabaylar
    268    hom ne muyra senes duptar;
    269    ans deu son cor refrescar
    270    en lo temps c’om deu festivar.
    271    Trabayll axi que puxa viure
    272    ab gauig, ab plaser e riure,
    273    car certes la vida florida
    274    per pensa es ennoblehida,
    275    con se mira en alegratge
    276    e vol aver aytal usatge.
    277    Mas ceyll qui·s dona tristicia
    278    viu ab gran avaricia.
    279    E lo macip en son jovent
    280    don se plaser axament,
    281    e cant e bayll e tingue·s gay,
    282    que per un any ne viura may.
    283    E sia a tuyt plasenter,
    284    saviament o sapia fer,
    285    e que sia anamorat
    286    si vol tenir son cor pagat;
    287    mas empero asso es dat
    288    [e] per hora e per adat.
    289    E que tinga sos cabeylls gent,
    290    no·ls aja neyres exament,
    291    car ceyla color es d’om veyll
    292    e no pertany a jovencell,
    293    e que·ls tinga gint pentinats,
    294    mils ne parra afaysonats.
    295    Macip qui vaja safarros
    296    e mal net dins e defors,
    297    de fembra e de nul hom nat
    298    no sera amat ni presat;
    299    mas con es veyll [e] anantat,
    300    lavors no li es [es]gardat,
    301    car con la valea pren tant
    302    no·s cura hom de gint stant.
    303    E qui volra esser cortes
    304    no tinga sos cabeylls largues,
    305    car longa cabeyladura
    306    a fembra tany per sa natura.
    307    Tengue·s gint e cortes
    308    axi con dessus dit es;
    309    sia leus, trempat e leugers
    310    e nostrat en sos moviments.
    311    Calsar se deu stretament
    312    sabates, calses exament,
    313    c’aparega sia leus anats
    314    – cuxes, cames, peus, privats –,
    315    pero ayso segons usansa
    316    de la terra, senes duptansa,
    317    car si hom era singular
    318    faria·s tenir per juglar.
    319    Cove al macip verament
    320    esser entre·ls jausents jausent,
    321    e que sia trist ab los trists,
    322    conpacient es esmarrits;
    323    acompany se ab homens veylls
    324    perque sia de bons conseylls,
    325    e perseverara ’b los bons
    326    lo jovenseyll totes saysons,
    327    car ceyll qui ab bons ha paria
    328    no pot seguir la mala via.
    329    E do a tots saviament
    330    honor e laus publicament.
    331    No vules nagun menyspresar
    332    si tot mesqui lo veus star,
    333    e vulles dar loc al menor;
    334    enclina ton cap al major.
    335    Sempres vulla sa fas mostrar
    336    alegrament, e honrar
    337    aquell o aquells verament
    338    a qui s’esgarda l’onrament.
    339    E no sies entre·ls majors
    340    en paraules trop habundos,
    341    e tinga tant entre sa pensa
    342    so que volra dir ne perpensa,
    343    que hom no·l tenga trop parler:
    344    savi es si·s sap abstener.
    345    On que veja savis star
    346    ab ells se deu acompa[n]yar;
    347    e scolt be lur parlament,
    348    entre ells stia plazent,
    349    car tota ora apendra
    350    seny e rao qui asso fara.
    351    Mas si no vols per ventura
    352    d’aquestes coses aver cura,
    353    e vols esser anamorat
    354    e en amor de fembres dat,
    355    e conexs que mes ta aprofit
    356    que en so que dessus ay dit,
    357    comensaras axi d’aymar,
    358    axi con ayci vull eu dictar.
    359    Gardar t’as de monge sagrada
    360    que sposa de Christ es nomnada,
    361    e ceyll pecat destruu lo cors
    362    e l’arma dins e defors.
    363    E de femna c’age marit
    364    ta gardaras, so no t’oblit,
    365    car semblant es d’aytal pecat:
    366    so sia en ton cor pausat.
    367    Gardar t’as de la putana
    368    e majorment de publicana,
    369    car ceyla amor no·t durara
    370    si·l teu diner primer no ha.
    371    L’aul femna no porta amor
    372    si hom no es larch donador;
    373    metra son pens en tu ne t’ama,
    374    mas so del teu tot jorn te mama.
    375    [Hi] son ne d’altres examents
    376    qui son en tal fayt covinents,
    377    axi con viuda o puncela.
    378    Lo dur pits se amoleix per ella
    379    e fa perdre tota tristor
    380    e axeque tro·l cel lo cor.
    381    De la viuda sa dols’amor
    382    fa aleujar febre e dolor;
    383    aquesta sobre totes ama,
    384    saviament art e aflama.
    385    E beyla puela vagant
    386    de joy replex hom veramant;
    387    ceyla ha los jochs covinents,
    388    franch coyll e boca examents;
    389    aycesta am lo jovenceyll,
    390    saviament tir al casteyll.
    391    Si entens l’art que eu te di
    392    sabras d’aymar lo dret cami.
    393    Cant te volras anamorar
    394    de la nina e enflamar,
    395    gardar l’as de fit en fit
    396    ab dolses uylls, so no t’oblit;
    397    ayço faras a la venguda.
    398    De part d’eyla verament
    399    no [hi] pendras defayliment.
    400    De moltes una n’elegiras
    401    e d’aquella cura auras,
    402    car ceyll qui en moltes enten
    403    semblant es d’asa veramen.
    404    Ab una sapges far ton pro,
    405    mas per esters faras asso:
    406    ab uylls rients la gardaras
    407    en qualque loch l’encontraras,
    408    e gardar le n’as fermement
    409    perque sia a tu consent,
    410    car si ella no y consentia
    411    ayceyla amor res no valria:
    412    per so diu una parladura
    413    que amor d’una part no dura.
    414    E aço deu [hom] ben gardar,
    415    de quin linatg’es ses duptar,
    416    ne si a tu pertanyeria,
    417    ans que l’amor fos en la via.
    418    Hom no deu fembra dema[n]dar
    419    que no·l tangues lo descalsar,
    420    mas deu amar cert sa agual
    421    o mylor que ell, si li u val,
    422    car tost trabuca verament
    423    qui vola sobre·l firmament
    424    del cel, e sobre les steles
    425    vol stendre s’[ab] ses veles.
    426    E l’apostol sent Pau
    427    nos monesta suau
    428    tenir via mijana
    429    car es via ben sana.
    430    Al loch on ceyla sta
    431    que tu fort amaras,
    432    aqui tu aniras.
    433    Aprin los locs on va
    434    e la casa on ella sta,
    435    e para aqui tos filats.
    436    E sies be enraysonats
    437    e con li vendras denant,
    438    lausar l’as tota en xantant,
    439    e apres sospira fortment
    440    quaix qui de cor ha torbament,
    441    e si coneixs que·t vull’amar,
    442    si no, pense·t de be sforsar,
    443    ab ta art e parlaria
    444    sapges aver la maestria
    445    ab que la lics en ta amor,
    446    si vols seguir Facet doctor.
    447    E assage tota ta forsa
    448    e no·t vaja lo cor en orsa,
    449    que leixs tes paraules anar.
    450    Lavors te cresque lo parlar
    451    dolsament e amorosa,
    452    perque sia de tu curosa,
    453    e fe so que ella volra:
    454    sapges que mes te n’amara
    455    ab so que li torn a plaser.
    456    E prin feta ocasio
    457    cant volras anar a sa mayso;
    458    axi con si era sartroresa
    459    ve y per scusa de fer robeta,
    460    car nostra lenga es camisa,
    461    no y erraras naguna via.
    462    E sobra qualque mester aja
    463    prenga scusa con hi vaja,
    464    qualque sia l’anamorat
    465    si vol esser de cor amat,
    466    car fembra es pus diligent
    467    d’aycel qui ama azautament.
    468    Pres de mal ab vol de s’aymia
    469    ab qualque fembra el es confia,
    470    e con trametras res a dir
    471    a ella, que u sapges cobrir,
    472    e ella a ell atretal
    473    per por de descobrir [lo] mal,
    474    qu’en aço es vengut lo mon:
    475    tantost diran que li o fa
    476    o li u ha fet o li u fara.
    477    E qualque la destral sia
    478    l’anamorat grans dons profira
    479    a ella, si be yc es tot dia,
    480    a mes, que no·l don la proferta.
    481    Don li algun cordo o trena,
    482    o sabates per strena,
    483    car major cura se·n dara
    484    e tota ora, si pensara
    485    que axi con [el] dat li a,
    486    si·s fara so que promes li a.
    487    Enapres deu la instruyr
    488    en les paraules que ha dir
    489    ceyla en qui·t confiaras
    490    tu, ni ceyla que amaras.
    491    E les paraules son aytals
    492    que deu dir la destrals
    493    a la [nina] anamorada,
    494    ceyla que as en ton cor pausada:
    495    « Madona dolsa, Deus vos saul,
    496    missatge son, no prena mal
    497    de lo vostre molt dols poder,
    498    amasurat, ple de saber.
    499    Aycel Deus qui us ha formada
    500    ffayta vos a agraciada;
    501    vos sots beyla e vostra cara
    502    resplandent con lo sol e clara.
    503    En vos no vey defaylimen
    504    de balea ni d’altiment.
    505    Sapgats, madona, que dolsor
    506    avets justada ab amor,
    507    milor sabor ne deu aver.
    508    Ayço be o devets saber,
    509    c’un macip de vos es torbat,
    510    anamorat e enflamat,
    511    e ama us mes que res al mon sia
    512    e vol esser en vostra batlia,
    513    e que·l prenats per servidor
    514    e que li donets vostr’amor,
    515    que son cor ha en vos pausat:
    516    no·l partiria null hom nat.
    517    Ans les aygues qui van jus
    518    ffarien lur cors per anar sus
    519    que de vostr’amor no·s partria.
    520    Madona, asso no es falcia,
    521    qu’eu say qu’el vos ama de cor,
    522    jorn que no us veja, per vos mor;
    523    cant vos ve es en paradis,
    524    ayço m’a dit ades per fis.
    525    Si no veya que fes a fer,
    526    d’eyço no n’auzirets parler,
    527    mas ell es dols e vos dolseta,
    528    qual sera cell qui torp hi meta?
    529    Sabets c’una flor ben olent,
    530    ajustada ’b altra exament,
    531    molt n’aurien mylor olors:
    532    axi es de dolses amors,
    533    que con serets justats abdos
    534    anch no foren aytals amors.
    535    Ay, dolsa amor, merce ajats
    536    d’aquell vostra anamorats!
    537    Que tota res n’a en oblit
    538    per vostra amor, axi us o dic,
    539    e fets me resposta breument
    540    que·l fassa star jausent.
    541    Major desir ay que creets
    542    c’ab vos parlas sol una vets;
    543    a mi prega que us o dixes
    544    e que per res no m’oblides,
    545    que tant vos a mesa al cor,
    546    no n’es jorn que per vos no plor.
    547    Menjar e beure pert per vos
    548    con no·s pot raysonar ab vos;
    549    que si ab vos parlar podia
    550    de solas e de joy viuria.
    551    Molta ponceyla veig que l’ama,
    552    mas vey son cor en vos aflama;
    553    a totes ha renunciat
    554    pel vostre cors car e honrat,
    555    e per so m’a tramesa assi
    556    a vos, per tal con se fia ab mi,
    557    e li sia fael e leyal,
    558    e a vos, madona, atretal.
    559    E podets me dir vostre cor,
    560    que no us cal aver de res por».
    561    E si [a] ella per ventura
    562    feya resposta aspr’e dura
    563    la puel’al comensament,
    564    no y donets res, tot es piment;
    565    abte es de ciciliana
    566    qui de primer se mostra mala
    567    e despuys fa blana farina
    568    car veu que l’anamich se declina.
    569    La destral sia tan aguda,
    570    a dos colps l’arbre se n’aduga;
    571    sapia ’b sa lenga pintar
    572    la nina, e afalagar,
    573    e que li diga anaxi
    574    con auzirets dir a mi:
    575    «So que us deman de la amor
    576    vostra prou sera e honor,
    577    tant es ell bo e gint apres.
    578    Per so vol vostre cors cortes,
    579    que·l puxa servir e honrar
    580    e·l puxa tenir gint e car.
    581    Vos avets nom «Na Bonanada»,
    582    tant sots plazent e ensenyada;
    583    per so us ama axi de cor
    584    lo vostre dolset aymador».
    585    E si a la nina desplau,
    586    que li fassa resposta brau,
    587    deu se·n tost al macip tornar
    588    e deu li o tot recomptar,
    589    con li ha respost ferament
    590    e li fo dezobedient.
    591    Mas lo jove no·s desesper,
    592    ans se deu mays sforser,
    593    que ab signes e ab senyals
    594    li parla humils e suaus,
    595    car nina qui no sap d’amar,
    596    axi be [no] y deu hom aucar.
    597    Que li sia hom avinent,
    598    humil e ple d’ensenyament.
    599    Diu hom que mes val giny que forsa:
    600    aquest sermo no vol l’escorza.
    601    E dix un savi entricat
    602    c’axi u deu fer l’anamorat.
    603    Puys fasse y tornar lo macip
    604    la missatgera, no se trich;
    605    qui la pens regeu de temptar,
    606    si que no·s puxa refredar,
    607    car femna·s fa tostemps pregar
    608    de ço per c’om la te en car.
    609    Si mala voluntat ha vensiment
    610    l’amor trenca·ls pits verament,
    611    si con lo ferre svaex·s
    612    e la dura roca destroex·s,
    613    e la pere forts e dura
    614    qui·s fora[da]da per molura,
    615    so es con l’ayga hi degota,
    616    tantost hi es la pera rota,
    617    e fa·s per assiduitat:
    618    axi u deu fer l’anamorat.
    619    Ab molts prechs e ab gran usansa
    620    met hom la nina en acordansa,
    621    axi que per fin’amor
    622    volra parlar ab l’aymador.
    623    Deven abdosos un logar
    624    elegir per secret parlar;
    625    so que a cascun plaura
    626    ne la un a l’altra dira;
    627    sapia u sol la missatgera,
    628    no altre parler ni parlera,
    629    car sol hom dir: «Saben o tres,
    630    despuys o sab tota res».
    631    Cant passarets denant la tor
    632    d’aycel’a cuy portats amor,
    633    eyla ve be acompa[n]yada
    634    de dones ab trop gran maynada;
    635    deu la dignament saludar
    636    e solas tot atretal far,
    637    sgardant ceyla soptilment
    638    perque·l teu cors sia jausent.
    639    Apres deus un jovensel sercar
    640    ab qui pusques sovin anar,
    641    e que d’aquell veynat sia
    642    on sta ta dolsa aymia,
    643    car ab seyll te cobriras
    644    per que ab ella parlar poras.
    645    E con seras aprivadat
    646    en aquell teu dols veynat,
    647    ton companyo anagaras
    648    que comens algun solas
    649    o de baylar o de saltar,
    650    e poras ta virtut mostrar,
    651    que no u sabra nul hom nat
    652    que tu hi sies anamorat,
    653    mas que y vens per rao d’aquells:
    654    aquest es lo mylor conseylls.
    655    Mas lo teu cors celat tindras
    656    aytant de temps con tu poras,
    657    e si t’aymia·t dona loc
    658    de parlar ab ella un poc,
    659    no li vages molejant,
    660    parla li manifestamant,
    661    no·t fasses scut de vergonya
    662    car «qui ha vergonya si s’ha ronya».
    663    E diras li tot enaxi
    664    con ausirets dir a mi:
    665    «Stela clara resplandent,
    666    eu vos salut tot humilment,
    667    e veus assi vostre servent,
    668    sof[e]rits li son parlament.
    669    Si vostra bontat e noblea
    670    e la forma e la belea
    671    se lausava axi con es,
    672    qui al meu semblant en vos es,
    673    de totes quantes nines son
    674    portats vos flor en tot lo mon.
    675    E ceyll Senyor qui vos forma
    676    temps desafanat hi garda,
    677    perque us posques ben faysonar
    678    e de balea carregar.
    679    Angels vos posaren lo nom
    680    certament que no gens hom,
    681    e fos en paradis formada
    682    con axi sots agrasiada,
    683    car ceyll qui ab vos pot parlar
    684    no pot faylir ne pot errar.
    685    Per vos son los pechs instruits
    686    e los pobres enriquehits,
    687    los desconsolats conortats.
    688    Veus doncs, madona, qual[s] bontats!
    689    Con me poria de vos partir,
    690    de vostr’amor ne derre[n]clir?
    691    Si·l peu tenia en paradis
    692    e l’altre assi, so us affis,
    693    de paradis eu lo trauria
    694    per a vos fer companyia.
    695    Vejats con sots agraciada,
    696    milor que fembra c’anc fos nada.
    697    De la verge Maria avall
    698    no fo anch vist tan beyll mestayll.
    699    Deus lo payre speritual
    700    vos ha fayta medicinal.
    701    Si axi fosseu poma con sou dona,
    702    malalts garirets tota hora;
    703    si axi fossets ayga con sots nina,
    704    null hom ja per vos no morria;
    705    si fossets altar atretal,
    706    los pecadors garirets de lur mal
    707    e de lur tribulacio.
    708    En vos, dolsa, es tot asso
    709    e mes que no sabria dir,
    710    asso cregats senes faylir.
    711    Deus vos ha fets cabells daurats,
    712    gracioses e envejats,
    713    asauta fas e resplandents,
    714    uylls amoroses e plazents,
    715    ceyles fetes per maestria,
    716    mils hom dictar no les sabria;
    717    e con vostres uylls regirats
    718    mi e tot hom turmentats,
    719    e fa·m lo cor dins alegrar
    720    e amor moure ses duptar.
    721    E la color de vostra cara
    722    blanxa es, resplandent e clara,
    723    gint fayta e colorada,
    724    lo deu d’amor trop se n’agrada;
    725    lo nas es tan gint ordonat
    726    que tot hom n’es anamorat;
    727    la vostra boca rosedeta
    728    semble·m rosa fresqueta:
    729    ara plagues a sancta Maria
    730    fos prop la vostra de la mia!
    731    Les dents semblen cristals luents
    732    tant blanquexen verayements,
    733    e son per or[de b]en formades,
    734    qu’en re no son desparaylades.
    735    E·l vostra agrados ris
    736    a tot hom play, tant es jolis.
    737    Cant vos riets ploure deuria
    738    tant es plazent vostra cuyndia.
    739    Encara us dich yo mes, madona,
    740    que si es nuvol, si s’axora.
    741    La vostra boca es tan plazent,
    742    tan graciosa exament,
    743    nuyt e jorn baysar la volria,
    744    e que duras un any lo dia,
    745    e la nuyt tot atressi
    746    no volria agues may fi.
    747    E con vos vey tot m’escalent,
    748    tant he en vos l’enteniment;
    749    estes coses me signifiquen
    750    en quant vostres membres me liguen,
    751    que son pus blancs que neu de port:
    752    qui ab vos es ja no tem mort.
    753    E con son dignes los vestits
    754    qui cobren vostra paradis,
    755    so es lo vostre cors ho[n]rat
    756    de cuy eu suy anamorat!
    757    E·l vostra pits agraciat
    758    molt es plasent e ben format,
    759    per virtut de vostres mameles
    760    que feu Deus a grans mereveyles,
    761    qu’en la ma d’un pauc infant
    762    cabrien molt verayama[n]t.
    763    Lo vostre cors es axi dreig
    764    con lo cipres, la fe que us deig,
    765    e es fayt gint per abrassar:
    766    doncs, dolsa, qui us pot desamar?
    767    No yo per cert, axi us o dich.
    768    Tro d’est cors isque l’esperit,
    769    encara puys vos amaria,
    770    vostr’amor no m’oblidaria.
    771    Si sofaria pena e turment
    772    tot me seria bel piment;
    773    pus, madona, vos agues vista,
    774    no·m seria la pena trista.
    775    Los vostres brasses e [les] mans,
    776    blanques e blanes, semblen guants;
    777    trestot es digne de lausor
    778    e tuyt li membres de blancor
    779    qui son en vos, ma dolsa res.
    780    Beneyt sia quant en vos es!
    781    Mays es en vos qu’eu no poria
    782    dir ne nomnar la nuyt ne·l dia.
    783    Cant eu vos vey yo cuyt perir
    784    e cant yo [no] us veig cuyt morir;
    785    aço es senyal de bon’amor
    786    que eu ay mesa dins mon cor.
    787    E fas me assi vostre servent
    788    e vostre hom tot exament,
    789    e ret me a vos per servidor,
    790    al vostre dols cors ple d’amor,
    791    per fer a vostra voluntat
    792    tostemps volenter de bon grat.
    793    Si·m volets vos reebre car,
    794    ma dolsa, ne·m volets amar,
    795    pus ric me farets ses duptansa
    796    que qui·m dava·l regne de Fransa.
    797    Prech vos, madona, humilment,
    798    vullats amar vostre servent;
    799    si vos me amats, mes ne viure,
    800    de gauig mon cors complit aure,
    801    de anamichs aure vensiment,
    802    crexer m’a forsa e ardiment.
    803    Madona, no·m diats de no,
    804    sapiats [que] si u fets mort so,
    805    e si per vostr’amor moria,
    806    lo deu d’amor vos reptaria
    807    que vos avets fet greu homey;
    808    ponir vos n’a, [la] fe que us dey.
    809    E no aurets nul reunador,
    810    tot hom vos sera acusador,
    811    e Virgili primerament,
    812    Tristany e Floris exament,
    813    e Jaufre Rodes de Blaya
    814    qui mori per sa dona gaya,
    815    encara savi Salamo
    816    qui tostemps anamorat fo.
    817    Tots aquests seran contra vos
    818    si vos desdeyts a mes amors
    819    ni per amor me fets morir:
    820    no u fassats vos, merce vos quir».
    821    E si eylla es nina certa
    822    e vol respondra ab cuberta
    823    dient paraules trop squives,
    824    no t’o preus tu, biu te les vives,
    825    que be dins son cor consent;
    826    mas no u vol donar a parvent,
    827    ans te dira tot anaxi:
    828    «Germa, si·t play, part te de mi;
    829    no se de que us entremetets,
    830    anats vos en, fe que·m devets.
    831    Pegues paraulas me comptats,
    832    creu que vos vos cuydats
    833    que sia fembra de viltat.
    834    En va m’avets mon cors lausat,
    835    vets an aquells qui us o sabran,
    836    que yo no m’entremet ne us am.
    837    E si yo son beyla assats,
    838    que us fa a vos de mos pensats?
    839    Que de axo no son curosa.
    840    Lexats me filar ma filosa
    841    e no·m vingats assi torbar.
    842    Viares m’es siats juglar
    843    o que siats encantador
    844    o qualque tragitador.
    845    Bon cavaller forets salvatge,
    846    que beyll parler sots d’evantatge.
    847    Si acaptats donar vos em
    848    del pa, ades con menjarem;
    849    ab tant tenits vostre cami
    850    e partits vos tost denant mi,
    851    si no desonrar vos he ben leu,
    852    de que a mi sera fort greu».
    853    Lavors respona lo macip
    854    e stia be exarnit,
    855    e prena o trestot en joc
    856    car puys aura sayso e loc.
    857    Lo macip diga li axi,
    858    humil stant ab lo cap cli,
    859    e gart la sus en la cara:
    860    «Ha, dolsa res, plasent e cara,
    861    vos perque·m fets axi morir,
    862    e·m carregats de greu martir?
    863    Car la pera sclataria
    864    si tanta dolor sostenia,
    865    con fas yo per vos verament:
    866    madona, de so en res no us ment.
    867    Pecat n’avets gran e forsor
    868    con axi·m fets penar d’emor.
    869    De tant pobre avets merce,
    870    doncs, si us play, ajats la de me;
    871    no us vull tan gran[s] do[s] demandar
    872    que no sien dignes de dar
    873    e d’atorgar tot exament.
    874    Vejats que us nots si·m duyts amor,
    875    quin pecat es ne quina error!
    876    No siats contra mi irada,
    877    que anc no us viu mal ense[n]yada;
    878    ajats un poc de pietat
    879    d’un vostre hom greu turmentat.
    880    S’ab vos merce no pusch trobar,
    881    sus ades me vau confessar,
    882    apres fare mon testament,
    883    la mort m’es prest, que jo m’o sent.
    884    Elegire mos mermassors,
    885    Tristany, Virgili, lo deu d’emors,
    886    als quals ple poder vull donar
    887    de departir e de donar
    888    tot so del meu per a pagar
    889    les injuries senes duptar
    890    qui vertaderament aparran,
    891    axi con ells conexeran».
    892    La nina axi respondra
    893    per ave[n]tura e dira:
    894    «Germa, jo us am covinentment,
    895    que anc no·m fos en res noent!
    896    No us volria null mal veser
    897    a vos ne a altre, ne saber.
    898    Vets vos en e amar vos he
    899    volentera mentre pore,
    900    e no·m vullats mes demandar,
    901    que fer mi ets trop anujar».
    902    Lavors lo jove[n]seyll cortes
    903    partesque·s d’eyla ab grans merces,
    904    enclinant son cap exament,
    905    e profire·s per son servent,
    906    e arrap li tost un baysar,
    907    e puys pens se·n d’anar
    908    alegrament e ab gran goig
    909    pus Deus li ha donat tal goig;
    910    e en tot loch on ell sia
    911    grans laors diga de la nina
    912    lay cant ab nines parlara,
    913    car cascuna le y retraura,
    914    e dir li an: «bona fos nada
    915    c’aytal macip vos ha loada,
    916    e done us tantes de lausors,
    917    retrer no les poriem nos.
    918    Null hom li poria dir mal
    919    de vos ni de vostra hostal:
    920    o es de vos anamorat,
    921    que fort lo veym de vos pagat?»
    922    E ella respondra poder:
    923    «Deus li do be qui per mi·l quer,
    924    que yo anc ab ell no parli
    925    ne no·l conec, so us jur per fi;
    926    si es de mi anamorat
    927    fa be que foyll en veritat,
    928    que d’ell ni d’altre no he cura
    929    car semble·m fort gran horadura
    930    que de mi alre·n volgues dir
    931    on fes mon prou, senes faylir».
    932    Pero eylla trop s’entendra,
    933    del foch d’amor s’escalfara,
    934    e la destral deu procurar
    935    loc on puxen abdos parlar,
    936    la nina e lo jovensell:
    937    ades lou ella, ades lou ell.
    938    E con lo macip entrara
    939    al loc on la nina sera,
    940    deu la francament saludar
    941    ab gint parlar e gint gardar:
    942    «Deus vos saul, ma dolsa res,
    943    beneyta ab cors cortes,
    944    salut lo vostre cors honrat
    945    de Deu, lo payra speritat.
    946    Salut lo loc on vos stats
    947    e·l noble lit on vos pausats,
    948    salut la taula on menjats
    949    e les nines ab qui parlats.
    950    Salut la let que vos mamas
    951    e l’ayga on vos batejas,
    952    e lo capela atretal
    953    qui us posa crisma al cervigal;
    954    salut padrins e les padrines
    955    e trestotes vostres vesines.
    956    Salut la pinta de bontats
    957    d’on vostres cabeylls pentinats,
    958    salut l’anap ab que bevets
    959    e lo pan qu’en taula tenets,
    960    salut lo vi tot axament
    961    que vos bevets, e lo piment.
    962    Salut lo vostre dols anar
    963    e lo vostre gint saludar,
    964    salut lo vostre tocament
    965    de part de Deu omnipotent,
    966    salut la vostra dolsa cara
    967    plazent, rient, fontana clara.
    968    Madona, vayla·m vostr’amor
    969    pus que del mon portats la flor,
    970    car si en res fer se podia,
    971    denant vos la nuyt e·l dia
    972    volria star ajonoylat
    973    tant m’es l’azaut al cor intrat
    974    que yo he de vos, dols’aymia,
    975    plazent, cara e agradiva.
    976    E que us posques tostemps servir
    977    e no us posques enfaylonir;
    978    no volria menjar ni dormir
    979    mas vostra servent posques morir.
    980    Dels portaments qui son en vos
    981    dire un pauc: del vostre cors
    982    certament crey e albir
    983    re no us sta mal, ses mentir,
    984    ans tots quants son d’aquest carrer,
    985    la on stats, ni·s deu fer,
    986    sabets honrar e gint servir,
    987    per que tot hom vos deu bendir.
    988    Vos sots suau, franca, humil,
    989    d’ensenyament portats stil;
    990    vos parlats per auctoritat,
    991    de que cascun de vos ha grat,
    992    tot quant deyts es proverbial.
    993    De vos no ix eximpli de mal,
    994    no us trets scarn de nuyla res,
    995    per que la vostr’amor m’a pres
    996    e liat con a presoner
    997    ab un filet d’amor enter.
    998    Per que us dic certanament
    999    que yo sofir un greu turment,
    1000   que anc Tristany l’anamorat
    1001   major lo sofri, ne nul hom nat.
    1002   No pux re fer la nuyt e·l dia
    1003   que ab vos, dols’amor, no sia;
    1004   menjar e beure mi toylets
    1005   si vos, dolsa, no m’acorrets.
    1006   E no·m fassats axi morir
    1007   c’a penes pux nagun be dir,
    1008   un nuu se para sus assi
    1009   que no·n pux metre lo boci
    1010   de vianda que yo, las, prena.
    1011   Veus con me tenits en cadena!
    1012   Mas sta nit he somiat
    1013   de que·m son un poc alagrat.
    1014   Prech vos me vullats scoltar,
    1015   madona dolsa, e arrenar
    1016   lo us e. Sompnave certament
    1017   qu’era [a]b vos, cors covinent,
    1018   en un verger prop paradis
    1019   on exament auseylls divis,
    1020   e que plorava denant vos,
    1021   ajonoylat, trop engoxos,
    1022   clamant merce molt humilment,
    1023   que la m’aguessets de corrent,
    1024   e vos no·m deyts hoc ni no.
    1025   Ab tant prec Deu de corasso
    1026   e·l deu d’amor senes faylia
    1027   totes les lagrames coylia
    1028   qui dels meus uylls se corria,
    1029   si que n’umpli un gran baci.
    1030   Gite les me pel cap axi
    1031   e con axi l[es] ach gitat
    1032   vera font, viu, fou tornat,
    1033   e volgui de vos aytal far
    1034   si no us pensassets de cuytar
    1035   del fet, e [li] dixes: «Senyor,
    1036   retornats me mon aymador,
    1037   abrassar l’e e besar l’e
    1038   per fin’amor que yo li he».
    1039   «Que·m play» – so dix lo deu d’emor –
    1040   «que del vostra dolç aymador
    1041   ajats merce e pietat.
    1042   Eu l’avia encant gitat
    1043   e vos no·l voliats servir
    1044   e fets lo d’emors morir».
    1045   Tantost torni en mon esser
    1046   e vos, dolsa, volgues me pexer
    1047   de la vostra dolsa gracia
    1048   d’on lo meu cor trist se alegra,
    1049   stant ab vos boca per boca,
    1050   atressi la persona tota,
    1051   con fa la ungla ab la carn;
    1052   ayço vos dic sens scarn.
    1053   E stavem axi [a]brassats
    1054   e no·ns partia nul hom nats;
    1055   so sera ver si Deus ho vol,
    1056   si con mon cor desira e vol.
    1057   E veus lo sompni acabat.
    1058   Doncs prene us de mi pietat
    1059   que·m donassets qual do vos playa,
    1060   un do vos quir, merce mi vayla.
    1061   Donats me un dous baysar,
    1062   fer m’ets de greus mals scapar
    1063   que [yo] sofir per vostr’amor
    1064   qui m’es intrada dins al cor.
    1065   A vos, dolsa, res no us sera,
    1066   e a mi, las, tant me valra».
    1067   Si ella se·n feya forsar,
    1068   sapies le y tu arrapar
    1069   e besa la stretament,
    1070   tin hi la boca longament.
    1071   Dona qui no n’es usada,
    1072   primera e segona vagada
    1073   li deu lo besar arrapar,
    1074   e a la tersa s’i fa far.
    1075   E lo macip li deu disir:
    1076   «Ara posats en vostra albir
    1077   quin do·m farets per ffin’amor,
    1078   que·m fessets jausent en mon cor,
    1079   car nula amor no es presada
    1080   si no s’i dona abrassada,
    1081   car es comensament d’amor
    1082   segons que recompta l’actor».
    1083   E axi con demunt es dit
    1084   arapa li lo baysar ric,
    1085   apres fes li grat e lausor:
    1086   «Gracias mil, na cors gensor,
    1087   ara avets l’amor liada
    1088   de tot en tot, e conformada.
    1089   Ara sabrets que molt vos am,
    1090   a Deu, madona, vos coman».
    1091   Part te d’eyla alegrament,
    1092   saltant [e] jugant e corrent;
    1093   enapres se deu perpensar,
    1094   de tot en tot studiar,
    1095   on pora trobar soleta
    1096   la sua dolsa amoreta,
    1097   que sia en loch covinent
    1098   de raysonar secretament.
    1099   E si·l jova no pot trobar
    1100   loc covinent per a parlar,
    1101   tremeta tost per la destral,
    1102   per derrocar l’arbre fortal.
    1103   Asso fara saviament
    1104   e no y pendra defayliment.
    1105   E con o aura acabat
    1106   la missatgere, e tractat
    1107   ab la nina anamorada
    1108   lo loc que al macip agrada,
    1109   venga lo jove ab son stil
    1110   de gint parlar, mans e humil,
    1111   e salut la covinentment:
    1112   «Deus vo[s] saul, na rosa plazent!
    1113   Rosa vos puix dir ni nomnar
    1114   car pus fresque sots sens duptar
    1115   que la rosa al mes de may
    1116   per lo mati, quant lo sol ray.
    1117   Si eu avia lenga d’asser
    1118   ja no us poria may retrer
    1119   les grans laors qui en vos son.
    1120   Asso vos jur per tot lo mon,
    1121   que si tots los arbres del mon,
    1122   tant con [s’es]tenen environ,
    1123   tornaven plomes verament,
    1124   e la mar tinta exament,
    1125   e les steles fossen mans,
    1126   e que fossen en quatres tants,
    1127   e [que] lo cel fos pregami
    1128   e fos paper tot atressi,
    1129   no bastarien scriure de vos,
    1130   na cors jansor, vostres lausors.
    1131   Mils me tindriets per un ffil,
    1132   vos, madona, na cors gentil,
    1133   car si cortesia·s perdia
    1134   ne ensenyament, senes falia
    1135   per vos seria mils tornada,
    1136   mils que la primera vagada,
    1137   car yo no era ensenyat
    1138   e avets m’o vos tot mostrat,
    1139   d’on yo son un poc ensenyat
    1140   despuys que ab vos fuy privat.
    1141   E fas vos en gracias mil,
    1142   mas fort m’avets aduyt al fil
    1143   de mort, franca res humil.
    1144   So sab la vostra dolsa amor
    1145   qui·m va ferir sus [dins] al cor,
    1146   per que la nit no pux dormir,
    1147   no·m pux pausar ne abaltir.
    1148   Si vos doncs no m’avets merce
    1149   mentre suy viu ne pux dir re».
    1150   Mentre aço li comptaras
    1151   e ses lausors li retrauras,
    1152   ve la tocar en son vestir
    1153   tot suaument ab greu sospir,
    1154   e ves li strenyent la ma,
    1155   qu’eu say que mils s’escalfara,
    1156   e no aura tan forts la pensa
    1157   c’om no le y trenc, qui be s’o pensa,
    1158   e la on hom la toch de ma,
    1159   jochs e ris no muyren ja.
    1160   E si elle·s vol apensir
    1161   ne·l tocament te vol sofrir,
    1162   deus la aver en bon huyr.
    1163   Mas no la vulles derrenclir
    1164   e si li fas greu lo tocar,
    1165   jugant, rient, no deus vagar.
    1166   Ades cuxes, ades costats
    1167   per tu sien sovin palpats,
    1168   mas no u fasses con a porquer
    1169   mas fe u con a franc cavaller,
    1170   car aver manera plasent
    1171   en tota res es covinent.
    1172   Nulla res no val ses mesura
    1173   ne deu valer senes dretura.
    1174   Lo jove·s deu de so curar,
    1175   fassa la nina alegrar,
    1176   ab jangles, ab jochs atretal
    1177   per apansir son cors leyal.
    1178   E cant ella no sera brava,
    1179   que ell no li meta la trava;
    1180   la trava es de gint parlar,
    1181   qui fa molt hom fort declinar
    1182   e les punceles majorment
    1183   qui no son en amor sabent.
    1184   Demana li un dols baysar,
    1185   vulles l’en humilment pregar,
    1186   e dia li tot anaxi:
    1187   «Madona, si yo·l me prenia
    1188   per ventura greu vos sabria,
    1189   mas donats lo·m vos de [bon] grat
    1190   e aurets me puys he[re]tat
    1191   d’un regisme o d’un comptat.
    1192   Aurets me mes en paradis
    1193   on es tostemps [e] joy e ris,
    1194   e no vull que pus me·n donets
    1195   e jurar vos he, si us volets,
    1196   que yo als pus no us deman:
    1197   promet vos ho senes engan,
    1198   que be creu que·m deura bastar
    1199   aytal do per [a] demandar».
    1200   E si ella no·l te vol dar
    1201   e que·s prenga a manassar
    1202   e que·s vage retrahent
    1203   so de que s’es anat plivent,
    1204   e li diga que mal o feu
    1205   e no s’i torn per altra veu,
    1206   e si o fa, que u comprara
    1207   e car venir li o fara,
    1208   lo macip sia tan spert,
    1209   baysar la vaja con a sert,
    1210   no, foylament, una vagada
    1211   mas cinquanta ab abrassada,
    1212   que so que diu vergonya u fa,
    1213   majorment con vezat no u ha.
    1214   Per que tu no deus rebujar,
    1215   lo bras pel coyll spert pausar,
    1216   si u vol o no u vol atretal,
    1217   no li cayla aver destral.
    1218   Lavors no u deu fer moylament
    1219   mas bes la be stretament
    1220   e tinga y molt la sua boca
    1221   e fara cremar la nina tota,
    1222   e meta li la ma al si,
    1223   palp les memeles atressi,
    1224   strenga les li un poc,
    1225   no molt car no seria de joch,
    1226   que semblaria hom porquer
    1227   o strem pauc, o paltuner.
    1228   La cuxa e·l ventre exament,
    1229   cascu senta lo baysament,
    1230   e la calor e·l foc d’amor
    1231   be li intrara dins lo cor.
    1232   Lo macip con conexera
    1233   qu’ela trestota cremara
    1234   e la veura tota tremolar,
    1235   deu la tantost resubinar,
    1236   e gir li les faldes en sus
    1237   si que no parega camus.
    1238   Aqui·s deu lo jove sforsar
    1239   si tot elle·s sap reguitnar
    1240   ne ab ell vol forsejar
    1241   perque li puxa scapar,
    1242   que puys n’aura sayso ne loc;
    1243   ne la lex si con a badoc,
    1244   que si lavors la desempara
    1245   e la lexa anar encara,
    1246   no·l preara puys un diner
    1247   ne·s volra puys en ell fier.
    1248   Apeylar s’a benuhirada
    1249   con axi li es scapada:
    1250   «Car bagassa fora nomnada
    1251   si male·m fos a ell liurada
    1252   ne que lo pecat se fos fet
    1253   que fos putana soldedera.
    1254   Ay, lassa, tan mal m’o valguera!
    1255   No agra amics ne parents
    1256   que tots no·m fossen malvolents;
    1257   be y fora mes certament
    1258   que·m degolassen exament».
    1259   Per que·t dich que no t’ scapas
    1260   naguna fembra en aquell cas,
    1261   e si o fa, Deus te do mal dia
    1262   e que·t meta en mala via,
    1263   car tot hom deu esser baro
    1264   con es en streta mayso
    1265   ab fembra viuda o puncela
    1266   en camisa o en goneyla.
    1267   Avol es e vesa sens mantir
    1268   qui en tal cas la vol jaquir,
    1269   no deu esser digne d’amar
    1270   nula nina, mas de penjar.
    1271   Lebrer a qui scapa presa
    1272   ja no·l preza hom una pugesa,
    1273   ne nuyll auseylet de rapina
    1274   si ell no pren cant veu l’asina.
    1275   Ela pot dir: «Senyer n’Artus,
    1276   ja [a]vets la filosa e·l fus,
    1277   babot camus, babot camus!
    1278   Que ja de mi no n’aurets pus».
    1279   Mas si·l jove n’a avantatge
    1280   e n’age aut lo puncelatge,
    1281   e no sia d’aytal maneyra
    1282   con aquell qui lexa la carreyra
    1283   axi con demunt as ausit,
    1284   con hom al fayt no es ardit,
    1285   deus la nina amonestar
    1286   si del feyt la veus entristar
    1287   plorosament ab greu sospir,
    1288   e que dira senes mentir:
    1289   «Ay, lassa, mal’anch suy nascuda
    1290   e de ten alt castell cayguda!
    1291   Ma virginitat he perduda,
    1292   marit e honor, na faduga!
    1293   Ay, na lassa, yo que fare,
    1294   al meu marit que li dire,
    1295   ceyll que mos amics me daran?
    1296   Yo li fassa tan gran scarn
    1297   que eyll per puncela·m tindra?
    1298   Que·l foyll sospita no n’aura.
    1299   L’escreix m’aura fet abrivat
    1300   per la mia virginitat
    1301   e axi mintre per la gola,
    1302   per desleyal, no con a bona».
    1303   E·l macip deu la conortar
    1304   e amorosament preycar
    1305   que aytal desconort no·s do,
    1306   e jur li per lo Deu del tro
    1307   que nul temps li devenra
    1308   mentre al segla viu sera:
    1309   «Vos no·n perdrets vostre marit,
    1310   que pus siats abdos al lit
    1311   no gardara lo puncelatge,
    1312   tant aura en vos son coratge,
    1313   e que puxa far sos delits,
    1314   e metra hi tots sos envits,
    1315   e vos serets ben leu storta.
    1316   No us calra star con a morta,
    1317   car vos le y porets smenar
    1318   lay cant testament volrets far.
    1319   De ço del vostre li lexats
    1320   e despuys no n’aurets pecats.
    1321   L’escreix li podets ben jaquir,
    1322   que de Deu no n’aurets reptir,
    1323   e axi sera celat
    1324   que no u sabra nul hom nat.
    1325   E yo fer vos he ses duptar
    1326   que no us porets emprenyar,
    1327   e porem fer nostres delits
    1328   vullats per vergers o per lits».
    1329   E si elle·t vol demandar
    1330   con se poria alo far,
    1331   qu’ela no·s posques emprenyar,
    1332   deus tu alguna res trobar
    1333   que crega que alo·s pot far.
    1334   Mas no fos ver axi con dius
    1335   a la nina ni li u scrius,
    1336   major seria lo pecat
    1337   que·l primer que auras tractat,
    1338   que si n’avias un infant
    1339   deliria lo peccat grant,
               . . .
    1340   d’on auria profit la mara,
    1341   o prevere esser poria,
    1342   d’on lo payre honor auria.
    1343   Mas tu deus esser ten cortes,
    1344   o ceyll qui la nina conques,
    1345   que no la vulla dexelar
    1346   ne descobrir de nuyll afar,
    1347   car ceyll qui dexela sa dona
    1348   de sos affers naguna hora,
    1349   deu la per sa colpa perdra,
    1350   e no la deu puys mays aver,
    1351   ni es tengut per natural,
    1352   ans per hom vil e ple de mal.
    1353   Ensenyament e cortesia
    1354   pert hom cant fa vilania,
    1355   e es digne d’alapidar
    1356   qui s’aymia no pot celar.
    1357   Eximpli es de castigar
    1358   [per] tota nina, ses duptar,
    1359   que cant la hoen de fet vanar
    1360   dira cascuna: «Mal fiar
    1361   se faria en ell per cert,
    1362   que veus que diu en descubert
    1363   d’aycela que ha aytant amada:
    1364   assats deu esser malanada».
    1365   Donques si gardes lo Facet
    1366   tostemps sia en tu secret;
    1367   qui tot so que sab vol dir,
    1368   sertes no lexe res a dir.
    1369   Aycell ama secretament
    1370   en far per Deu son mandament.
    1371   Ceyll qui Deu creu ne vol amar
    1372   en ceyl pecat no deu star
    1373   longament, si con alguns fan,
    1374   car trestot los torna a dan.
    1375   Doncs si cobeges de jaquir
    1376   ta aymia qui·t fa perir,
    1377   deus gardar los deu manaments,
    1378   si catolic vert Deus te sen[t]s,
    1379   gardant la sancta Scriptura
    1380   qui diu que hom no·s [deu] dar cura
    1381   de la muyler del prohisme seu,
    1382   car por ne deu aver de Deu.
    1383   No es al mon tan leig pecat,
    1384   tan sutza ne tan malfadat,
    1385   car en una hora perdras Deu
    1386   per vil pecat, e·l regne seu,
    1387   e si vols seguir so que·t dic
    1388   tolras te d’eyla e seras ric.
    1389   Lo pecat te hom enlassat
    1390   qui toyll a hom tota bontat.
    1391   Si gardaves quant es noent
    1392   l’amor de fembra vil, pudent,
    1393   nul temps fembres no amaries
    1394   ni per aquell fet la raquerries;
    1395   pus pudent es que lo Satan
    1396   e pus lege, senes engan.
    1397   Si vols saber la lur balea
    1398   yo te·n dire so que me·n sembla.
    1399   Si tu vols amar fembra grassa,
    1400   faxuga es con una massa
    1401   de plom o d’autre greu matayll.
    1402   Fembra grassa es d’equell tayll,
    1403   moyla con a fanc la trobaras,
    1404   nagun plaser ja no n’auras;
    1405   lo cuyr, con jauras ab ella,
    1406   li suara a mereveyla,
    1407   semblara ensunya de porch,
    1408   puys pudira con a ca mort.
    1409   De fembra roge·t dich aytant,
    1410   anuig fay aytant sertamant
    1411   la con tu la volras tocar,
    1412   sos membres tenir ni palpar.
    1413   [Ab] ayso per una vagada
    1414   no la fa hom de res pagada.
    1415   Fembra magra no pot plaser
    1416   car sos membres punyen per ver
    1417   tot axi con a punta d’eguyla,
    1418   de colteyll o d’espasa nua;
    1419   los ossors li paren de fora
    1420   e la cotna dura totora.
    1421   La lenya tost es cremada
    1422   e per lo foc tost consumada:
    1423   axi destruu hom tost sa amor
    1424   e crema hom dins e defor.
    1425   E longa dona a nul hom plau,
    1426   ne ha bon seny ne natural,
    1427   fada es e trop riolega,
    1428   no sap que s’es amor, la pega,
    1429   e es semblant a bestiassa,
    1430   nul temps se mou con hom le y massa,
    1431   que a penes pot replegar
    1432   sos membres, ne pot loc trobar.
    1433   De fembra poca no·t dons cura,
    1434   dir vos ay qual es sa natura.
    1435   Sempres s’ireix, tant ha d’erguyll,
    1436   tot quant li dius li torn’a anuy,
    1437   e irex se leugerament
    1438   e crema dintre forsorment.
    1439   Cuyda esser tan ultracuydada
    1440   que nul hom viu li agrada,
    1441   e ja no val res s’amor,
    1442   axi con vibra nafra·l cor.
    1443   No poden certes be bastar
    1444   sos membres pocs per a jugar.
    1445   Fembra blancha es tenyida
    1446   de groguea, senes falia;
    1447   semblant es, aço per cert creses,
    1448   d’una flor c’a nom mereveyles,
    1449   c’aytantes hores con a ’l dia,
    1450   d’aytantes colors se cambia.
    1451   Per lo mati la veuras groga,
    1452   despuys blanca e [des]puys roge.
    1453   Fembra blanca tostemps es freda
    1454   e porta fredor con a feda
    1455   trestota dins lo seu cor,
    1456   perque no pot usar d’emor.
    1457   Molt hom n’es enfalagat
    1458   en sa balea, e temptat:
    1459   eylla enten esser pus blanca
    1460   que pera marbre ne ploma d’auca.
    1461   Mas fembra negra per que play
    1462   a nagun hom, si Deus vos saul,
    1463   que eyla tiny trestot lo cors
    1464   de si e de sos aymadors?
    1465   Amor tenyida de negror
    1466   no poden durar de dolsor,
    1467   car sembla foc infernal
    1468   o par sunya o fumeral.
    1469   Con ve la nit, ceyll qui li u fa,
    1470   tot lo crema de sa e de la;
    1471   no volria l’anca lavar
    1472   ne les cuxes debetegar,
    1473   e con l’om se·n vol levar
    1474   ela l’estreny, fa l’aturar,
    1475   car no volria may vagar
    1476   tant li sap bo lo recalcar.
    1477   Fembra roge es verinosa
    1478   per sanch e per colra cremosa;
    1479   lo cors e·l cor cou axament
    1480   de l’amador, tant es calent.
    1481   Axi nafra con a serpents
    1482   e gita veri examents
    1483   per sos membres de malvestats.
    1484   A nul hom no diu leyaltats
    1485   ne bona fe, tant es cruel,
    1486   son coratge es si con fel,
    1487   mes vicis ha qu’eu no say dir,
    1488   piyor ayma, senes mentir.
    1489   Carregada de malencolia,
    1490   tart li bull la sanc, ses falia.
    1491   De fembra fosca [e] quaix groga,
    1492   d’eytal te garda, que no·t noga,
    1493   car del demoni es semblant
    1494   en engan e en tot son talant:
    1495   con d’enganar se jaquira
    1496   lo carbo fuyles levara.
    1497   Qui de totes quantes ay dites
    1498   dessus al libre ni scrites
    1499   vols fer amiga verament,
    1500   deus te·n partir soptosament;
    1501   si·t penses so que yo n’e dit
    1502   ja no les volras en ton lit.
    1503   Mas d’aquelles te deus altar
    1504   que ara ausiras comptar.
    1505   Fembra de forma migensera,
    1506   ceyla es fort plazentera,
    1507   car ceyla es d’aytal fayso,
    1508   so diu l’actor Ovidio.
    1509   Ne sia gran ne massa poca,
    1510   e que no aja ampla moca,
    1511   e que no aja longa cara
    1512   ne ma breu, per cert, encara,
    1513   mas aja la un poc radona,
    1514   no massa ampla, tal es bona,
    1515   e que no sia massa roge
    1516   ne massa grassa, cascu o oge.
    1517   Ceyla ama qu’eu te say dir
    1518   a cuy no puxa hom res dir.
    1519   Ceyla·t fara star jausents
    1520   dins en ton cor verayaments,
    1521   e la amor d’eyla ab dolsor
    1522   trop es azauta, diu l’actor.
    1523   Pense t’en los comensaments
    1524   e aço no liures als vents,
    1525   e part asso, [e] quants dampnatges
    1526   seguexen hom e quants coratges!
    1527   E ceyll qui ama sens manera
    1528   foyll es e sens tota carrera,
    1529   hom ne menysprera son offici,
    1530   pec es hom assats e nici.
    1531   Fembra en lo comensament
    1532   ayma hom trop caldament,
    1533   mas pus sien passats tres meses,
    1534   si no le y fas o no la bezes,
    1535   rau la del breu, que no te prou,
    1536   la tua amor no val un ou;
    1537   tu t’ensendras al foc d’amor,
    1538   e eylla en la gran fredor;
    1539   per que fara amich novell,
    1540   per cert, de qualque jovencell.
    1541   Ceyll la aura a son plaser,
    1542   on tu deuras gran dol aver.
    1543   Diu hom que tu batras les mates,
    1544   los romanins e bufalagues,
    1545   e altre aura los conylls:
    1546   be·t pora hom dir «seny de grils».
    1547   Be saps que diu lo casteylano,
    1548   que fembra fa lo desguiado.
    1549   Los uns amaran fembres castes,
    1550   altres viudes o maridades,
    1551   de que s’enganen malament;
    1552   aço fa per tot lo jovent.
    1553   No y ha belea de puncela
    1554   [qui] no·s mut quaix per mazela;
    1555   pus agen un infant o dos
    1556   tota ceyla color que·s pos,
    1557   tot’es pudor d’on puxes ploren,
    1558   e de dolor per pauc no·s moren.
    1559   Tots dies pensen de pintar
    1560   con ymage, senes duptar;
    1561   d’on hom es assats desastrats
    1562   qui per fembra es enganats.
    1563   Elles s’afaiten per vestir
    1564   d’on puxen sos membres cobrir,
    1565   qui son sutzes e mout pudents
    1566   e vils ses tots comparaments.
    1567   No u garda hom con s’anamora
    1568   e paren oveyla modorra;
    1569   axi fan hom metre en gir
    1570   e fadejar, Deus les ahir!
    1571   Con es hom axi axorbat
    1572   que no veu la lur sutzetat,
    1573   axi giren lurs uylls ten gins
    1574   ab que s’alegren los mesquins;
    1575   en moltes es hom enganats
    1576   e hom ne va mort e cuytats.
    1577   Vols veura la lur balea?
    1578   ve te·n mayti tantost a ella,
    1579   con jau nua en son lit,
    1580   descobri la e no t’oblit,
    1581   e lavors be le t’ sgarda,
    1582   aqui veuras con es galarda.
    1583   E jau ab ella mantinent,
    1584   e garda la puys exament:
    1585   quina pudor exira d’eyla!
    1586   No·s pot sofrir a mereveyla;
    1587   tart sera que no·t taps lo nas.
    1588   Si li stas gayra de fas,
    1589   con ella put en sa natura
    1590   e ’n tots sos membres! De sutzura
    1591   son, e les cuxes exament
    1592   qui prop li stan verament.
    1593   Molt hom d’arenchs no ha talant,
    1594   mas de la pudor ha semblant;
    1595   per que no deu plaura a si
    1596   ne a nul hom, jur te per fi.
    1597   Bona medicina pendra
    1598   qui d’aquest feyt se lexara;
    1599   si to[s]t d’eyla no·s vol partir,
    1600   lo cors te fara amagrir
    1601   per la sua art malvada
    1602   qui trespu’a hom la corada.
    1603   Quatra coses son ses duptar
    1604   qui no·s poden sadoylar:
    1605   la mar, lo cony de la putana,
    1606   foch e avar, causa es certana.
    1607   Puta es fiyla de Satan
    1608   car la ressembla per engan,
    1609   e es plena de dols veri
    1610   ab que engana lo mesqui,
    1611   segons que sent Gregori dits
    1612   recomptant als savis scrits.
    1613   Las d’animas es la putana
    1614   e de lucxuria cabana;
    1615   tot axi put con lo demoni
    1616   qui es tot ple de mal enconi.
    1617   Los mals qu’en la putana son,
    1618   no·ls poria retre[r] d’un jorn,
    1619   car ella fa corrompre lo cors
    1620   e fa destrohir los trezors
    1621   e fa l’arma infernar
    1622   e Deu lo payra oblidar.
    1623   Salamo fo sobrat per cert,
    1624   per femna enganat apert,
    1625   e atressi Sampso lo fort
    1626   per sa muyler, d’on puys fo orp,
    1627   e sent Pere atretal
    1628   per fembra fo enganat mal,
    1629   que tres veus, senes duptar,
    1630   li feu Jesu Christ renegar
    1631   en lo palaus de Ponç Pilat
    1632   on era pres e ligat;
    1633   perque fembra es enganosa
    1634   e de mals aptes abundosa.
    1635   Cant fembra vil se gardara
    1636   que algun hom no decebra,
    1637   la mar certes s’axecara
    1638   e sequer fuylles levara.
    1639   Garda Eva quants mals basti
    1640   cant menget aquell mal boci;
    1641   ele·n dona a son marit,
    1642   d’on puys se tench per scarnit,
    1643   car per aycel mal los malvats
    1644   foren de paradis gitats,
    1645   d’on Jesu Christ n’a presa morts
    1646   d’on nos e ella ne som storts.
    1647   Tostemps fo e tostemps sera
    1648   que la fembra abans fara
    1649   lo contrari sertanament,
    1650   d’eyço en res nul hom no ment.
    1651   Fembra es rayl de barayla
    1652   e de tots mals, ses tota fayla,
    1653   e aytantes veus elle·s gira
    1654   con pot fer lo panell al dia,
    1655   e so con ab sos uylls veura,
    1656   al quaix glassar li o fara.
    1657   Molt hom veig que fa ayrar
    1658   que deurie certes amar.
    1659   Anamich es vostre mortal,
    1660   semblant es del diable mal;
    1661   de que trob en scrit tot breu
    1662   ca fembra ha ymage de Deu,
    1663   de que nul temps fo creada
    1664   car de costeyla fo formada
    1665   en paradis terrenal,
    1666   on elle·ns percassa tot mal,
    1667   si no u avets mes en oblit.
    1668   Fembra vil a hom no ama
    1669   si no con al lit aflama
    1670   de foc lucxurios, malvat,
    1671   per que es Deus oblidat.
    1672   Senyor, ausit podets aver
    1673   quals bontats an en si per ver;
    1674   para e mara fan oblidar,
    1675   fan hom despendre e folejar.
    1676   Con mes en elle us fiarets,
    1677   lavors pus enganat irets,
    1678   car eu la say de tants talents
    1679   con se poden girar los vents,
    1680   mas la fe que promet ne jura,
    1681   vejam e quant de temps li dura,
    1682   que a una hora es girada
    1683   e de son dit descambiada.
    1684   Tot son studi es d’engan,
    1685   no va en alre cogitan,
    1686   car cert no es als mas fems,
    1687   causa frevols, causa calents,
    1688   parlara e sens piatat,
    1689   enganabla las de pecat,
    1690   destruccio de castedat
    1691   e sens tota leyaltat,
    1692   rayl de mala malaltia,
    1693   porta de partiment e via.
    1694   Fembra vil, ses tot mentir,
    1695   ximera li pot hom be dir,
    1696   e tot per aquesta rao,
    1697   con ha lo cap con a leo
    1698   e de cabra tot lo cors:
    1699   axi la pinten los pintors
    1700   e fan li coha de serpent.
    1701   Veus e qual comparament
    1702   a tota fembra vil es dat,
    1703   verayament li es posat.
    1704   Per lo cap de leo es entes
    1705   lo erguyll qu’en les fembres es,
    1706   e per lo cors de cabra que ha
    1707   es entesa lucxuria,
    1708   e per la coha de serpent
    1709   es entes l’enverinament
    1710   e lo foc que en elle·s met
    1711   malvat, per la fe que us dech.
    1712   De malea e de falsedat
    1713   es son coratge carregat.
    1714   No·s fiu en fembra nul hom nat
    1715   si vol creure aquest dictat.
    1716   Mes de malea an per cert
    1717   que no us dire al descobert.
    1718   De mil a penes ne veurets
    1719   una ben casta, ne n’atrobarets;
    1720   per que les bones, ses duptar,
    1721   deuria hom quaix adorar,
    1722   e deuria fer mereveylles
    1723   e virtuts Deu Senyor per elles.
    1724   De les bon[e]s no pux maldir
    1725   car Deu les feu per son servir.
    1726   Doncs prech vos, si us plats,
    1727   que aço en mal no·m prenats
    1728   que ay dit de femnes vilanes
    1729   qui son de castedat mal sanes.
    1730   Elles torben vostres marits,
    1731   d’on vostres hostals son derrenclits,
    1732   e molta dona colpejada
    1733   e farida e ben cast[i]ada,
    1734   car prous dona no·s pot star
    1735   cant veu son alberch destorbar,
    1736   que no reprena son marit
    1737   qui axi·s pert per tal delit.
    1738   Per que assi sia acabat
    1739   del gran doctor lo seu dictat,
    1740   de Fasset lo bell dictador
    1741   qui·ns ha adoctrinats en feyt d’amor.

               Deo gratias

 

 

Incipitario degli anonimi
Indice degli autori