Rialc
Rao 99.9
Pero Martines
1 Si be lo dol me tenia setjat
2 mirant juhi tant e inhuma,
3 mori pobre cor en prompte s’esforça
4 tant que torni mirar mon car amat.
5 Trobi·l tot nuu, ab la ffaç inclinada,
6 ab tants açots que comptar no poguera,
7 de hon sentint una dolor molt ffera
8 ma pensa ffonch en un punt tribulada.
9 Vent tribanar la creu e los fforats
10 per a los claus, molt grossos e terribles,
11 senti mos senys de uns esmays orribles,
12 subbitament estar tots alterats.
13 Lo gran martell e ffort artalleria
14 per ffer lo clot a la creu grant e grossa
15 viu menestrals cavar y ffer la ffossa
16 hon lo gran pal petjat estar devia.
17 Tengui m’esment lo dolç anyell Jesus,
18 ja si los ulls voltaran qualque part,
19 e james viu que ffes algun esguard
20 sino humil mirar tostemps dejus.
21 E atent ffuy sa ma si mirara
22 en tals turments per ffer la consolada;
23 mes no viu may sa persona mududa
24 e ad algu que affranquis la cara.
25 Crits e remor de plors e de parlar
26 mesclats ensemps a totes parts s’ohien
27 tots los demes la mort del Just planyien;
28 sens compte gent venia per mirar.
29 Acostant me a la creu tota stesa
30 digui plorant: «Cambra del rey amarga,
31 puys tolre pots ma colpa, que ’s tant llarga,
32 ma voluntat tu ffes de dol encesa».
33 Voltant los ulls al senyor affligit,
34 tot ragant sanch del cap entro als peus,
35 fforen torbats tots los centiments meus,
36 de mil dolors restant mon cor fferit.
37 Agenolli·m dient: «Ma sperança,
38 goig e delit y repos de ma pensa,
39 perdonau me car jo us he ffet offensa
40 seguint lo mon e sa ffolla semblança.
41 Yo us am, ador e tostemps servire,
42 tem y desig lo vostre gran poder;
43 a vos offir mon cos, cor y saber,
44 voler y seny, tot mon recort y ffe.
45 Nuu sense res passau d’aquesta vida,
46 original de grant obediença;
47 per que us suplich despulleu ma consciença
48 d’aquell foch vil c’a mil peccats covida.
49 Humil Jesus, amor y ver desig,
50 rey singular y dels trists advocat,
51 qui us ha vençut?, morir tan maltractat,
52 en tals turments axi penar en mig!
53 O acte gran que los senys sobrepuja!,
54 mirar a vos mansuet e benigne;
55 ay de mi, trist!, de tal dolor indigne
56 a la qual sols plorant cove que fuja.
57 Los peus e mans aqui us fforadaran
58 sus per les ffonts ab estrem sentiment;
59 o sagrat Ffill!, aquest mortal turment
60 mon cor y seny quant vos rega oyran.
61 O ffoll ingrat! Per que no he servida
62 vostra merçe, que tots los crims perdona?
63 Mes jo us ffaç vot james altre persona
64 pus contentar, la vostra desservida».
65 E no podent envides acabar
66 a Jesus dir mon cor e voluntat,
67 ja lo clot ffonch, y tot l’als acunsat
68 per a lo rey en lo pal enclavar.
69 Perque·ls fforats de la creu tribanada
70 eren mes luny que lo cos atenyia,
71 per quatre saigs aqui ’n presença mia
72 ffonch de mon Deu la persona stirada.
73 Lo noble cos quasi tot desmembrat
74 per l’estirar yo·l sentia cluxir,
75 de que yo, llas vingui ’n punt de morir
76 d’un dol estrem que·m tenia setjat.
77 Y exequant la creu ab molta fforça,
78 ja enclavats los peus ab pena dura,
79 senti dolor y molt gran amargura,
80 lo cos vehent balancejar a hora.
81 Sanch com a ffont de mans e peus brollar
82 quant devisi, mortals plors me sobtaren,
83 tant que los ulls e los senys me torbaren
84 tal ffet mirant qual yo no bast comtar.
85 Cridi: «Hon sou, vos, Mare dolorosa?;
86 hon sou?, veniu, mirau que agra ffesta;
87 lo rey mirau ab la corona ’n testa,
88 no cert de or mes de junchs spinosa.
89 Reyna, cuytau, donzella, prestament
90 veureu convit estrem trist doloros;
91 veniu, que ja vostre ffill glorios
92 se·n vol anar al Pare certament.
93 Cuytau, yo us prech, Verge pura, sagrada,
94 ans de morir algun mot si us diria,
95 plena de dol, dolça suau Maria,
96 pregau per tots en tant aspra jornada».
97 Ffi del que am, ffeu sia ffort granada
98 la pacio de vostre ffill sagrat
99 en l’arma dins de mi, ple de peccat,
100 tant ffermament que may sia segada.
Ed. Martín de Riquer, Obras de Pero Martínez, Barcelona, C.S.I.C., 1946, p. 118.