Rialc
Rao 99.8
Pero Martines
1 Qui·m donara saber e consonants
2 per a parlar de vos, de llahos digna?
3 Que pore dir cosa d’onor condigna
4 a vostres bens que son excellents tants?
5 Si·ls angels tots ses llengues me prestassen
6 y los vivents sa fforça e poder,
7 no so bastant ni he complit saber
8 lohar vos prou, per molt que me donassen.
9 No sent ab que vos puga comparar
10 puy l’etern Verb vos ffeu incomparada;
11 res d’aquest mon cosa pura creada
12 no te cabal que us bast a mig llohar.
13 Los angels bons si no ffossen beats
14 ffins vuy restant d’aver beatitut,
15 vostre mitga los donara salut
16 que altrament no fforen acceptats.
17 Molt fferm decret ffet per la Trinitat
18 es que siau de tots intercessora,
19 reyna sens par, humil verge, senyora,
20 mare dels trists y que son en peccat.
21 Al qui negau vostres ulls piadosos
22 salvar no·s pot ab gemechs e plorar;
23 me[n]ys se pora lo que mirau dampnar,
24 car vostres prechs a Deu son graciosos,
25 Yo trist, catiu, del diable servent,
26 per inffinits peccats que·m ffan la guerra
27 so derrocat, humil Verge, per terra,
28 a gents y cels ffet en estrem pudent.
29 Depuys que ffuy d’aquella casa tret
30 hon vag entrar per a lo mon jaquir,
31 james un jorn he volgut be servir
32 vostre car ffill ne seguir cami dret.
33 De naffres mil e molt greus colps mortals
34 l’arma yo tinch naffrada sens remey
35 si donchs Jesus, vostre bon ffill e rey,
36 no vol suplir a mes colpes e mals.
37 Metge no trob sino la passio
38 del que paris sens enuig en lo part;
39 no sent cami, altre poder ni art
40 sino que vos m’ajau compacio.
41 Com gosare ab carrechs tant estrems
42 merçe cridar al eterna bonesa,
43 puys me conech caygut en tal legesa,
44 mes al pregon dels lims e pudents ffems?
45 Per vostres mans mon be se ha d’atenyer,
46 que altrament perdria tots los prechs;
47 arbres e ffruyts sens vos se troben sechs,
48 e pus guastats que no se yo depenyer.
49 O quant empaig les mies colpes ffan
50 per conseguir vida religiosa!
51 difficilment la pensa viciosa
52 lo castich pren que los bons li daran.
53 Humiliar cove al cor ffoll dur
54 sota lo jou de la devota creu;
55 lo peccador que tal congreny no veu
56 del viure mai ffora tot’ora mur.
57 Mare de Deu, amor e dolç conort
58 a l’invocants, sens ffalla piadosa,
59 aquests constrasts de l’arma rigorosa
60 rompre lo preu de vostre ffill e mort.
61 Puys que mori per tots los peccadors
62 yo sia l’u per sa bondat remut,
63 e si mos crims inffern han merescut
64 en tal juy present vostres dolors.
65 De vostre guany me ffeu partissipant
66 dolors y guoigs de vostra vida tota,
67 de tots los sants dels merits la gran fflota
68 que son molt mes que no so yo colpant.
69 Lo mal soffert per vostre ffill sagrat
70 yo met en mig per conseguir merce;
71 mos pochs treballs, desigs e bona ffe
72 per vos soplich tot sia presentat.
73 Vera dolçor que menys pot dir que sent
74 lo qui ’s devot de vos, mare donzella;
75 al molt munda per cert sou vos aquella
76 que pot donar bon cor e penident.
77 Yo us lo deman, tribulat e contrit;
78 no m’o negueu, de pietat exemple;
79 e puys que ffos del eternal rey temple
80 remeu mos crims ab son preu inffinit.
81 Yo caych tots jorns sens poder me llevar,
82 seguesch delits ffugint de vida santa,
83 negun temor mos desigs ffolls espanta,
84 com obstinat correch a mes peccar.
85 No·m resta pus sino·l coneximent
86 de mos deffalts superbos, vils e vans;
87 tot desonest, ab continents huffans,
88 vaig circuint lo mon tant follament.
89 E si·m conffes ab uns molt debils plors
90 moguts molt prest de bona conexença,
91 e l’altre jorn veureu ma continença,
92 plena de vent e mundanes sabors.
93 Molt es llauger lo be que yo comens
94 y tant be·m ffuig cuytadament en prompte,
95 lo be que ffas no es digne de compte
96 pus que del mon en un moment me venç.
97 Donchs, en tal cas, a qui puch demanar
98 en mon soccos sino la vostr’ajuda?,
99 de pochs e grans per tots tant coneguda
100 que may perdo als trists volgues negar.
101 Perque us deman y clam que m’ajudeu
102 ffent me que plor les mies grans errades,
103 pus que Jesus les haja perdonades
104 no peque pus, vos Verge, que pregueu.
105 Ffi del que am, yo viure si volreu,
106 eternalment, mes colpes cancellades;
107 e si·m jaquiu ab animes dampnades
108 vostre devot per sos merits veureu.
Ed. Martín de Riquer, Obras de Pero Martínez, Barcelona, C.S.I.C., 1946, p. 131.