Rialc
Rao 99.8

            Pero Martines






    1      Qui·m donara saber e consonants
    2      per a parlar de vos, de llahos digna?
    3      Que pore dir cosa d’onor condigna
    4      a vostres bens que son excellents tants?
    5      Si·ls angels tots ses llengues me prestassen
    6      y los vivents sa fforça e poder,
    7      no so bastant ni he complit saber
    8      lohar vos prou, per molt que me donassen.

    9      No sent ab que vos puga comparar
    10     puy l’etern Verb vos ffeu incomparada;
    11     res d’aquest mon cosa pura creada
    12     no te cabal que us bast a mig llohar.
    13     Los angels bons si no ffossen beats
    14     ffins vuy restant d’aver beatitut,
    15     vostre mitga los donara salut
    16     que altrament no fforen acceptats.

    17     Molt fferm decret ffet per la Trinitat
    18     es que siau de tots intercessora,
    19     reyna sens par, humil verge, senyora,
    20     mare dels trists y que son en peccat.
    21     Al qui negau vostres ulls piadosos
    22     salvar no·s pot ab gemechs e plorar;
    23     me[n]ys se pora lo que mirau dampnar,
    24     car vostres prechs a Deu son graciosos,

    25     Yo trist, catiu, del diable servent,
    26     per inffinits peccats que·m ffan la guerra
    27     so derrocat, humil Verge, per terra,
    28     a gents y cels ffet en estrem pudent.
    29     Depuys que ffuy d’aquella casa tret
    30     hon vag entrar per a lo mon jaquir,
    31     james un jorn he volgut be servir
    32     vostre car ffill ne seguir cami dret.

    33     De naffres mil e molt greus colps mortals
    34     l’arma yo tinch naffrada sens remey
    35     si donchs Jesus, vostre bon ffill e rey,
    36     no vol suplir a mes colpes e mals.
    37     Metge no trob sino la passio
    38     del que paris sens enuig en lo part;
    39     no sent cami, altre poder ni art
    40     sino que vos m’ajau compacio.

    41     Com gosare ab carrechs tant estrems
    42     merçe cridar al eterna bonesa,
    43     puys me conech caygut en tal legesa,
    44     mes al pregon dels lims e pudents ffems?
    45     Per vostres mans mon be se ha d’atenyer,
    46     que altrament perdria tots los prechs;
    47     arbres e ffruyts sens vos se troben sechs,
    48     e pus guastats que no se yo depenyer.

    49     O quant empaig les mies colpes ffan
    50     per conseguir vida religiosa!
    51     difficilment la pensa viciosa
    52     lo castich pren que los bons li daran.
    53     Humiliar cove al cor ffoll dur
    54     sota lo jou de la devota creu;
    55     lo peccador que tal congreny no veu
    56     del viure mai ffora tot’ora mur.

    57     Mare de Deu, amor e dolç conort
    58     a l’invocants, sens ffalla piadosa,
    59     aquests constrasts de l’arma rigorosa
    60     rompre lo preu de vostre ffill e mort.
    61     Puys que mori per tots los peccadors
    62     yo sia l’u per sa bondat remut,
    63     e si mos crims inffern han merescut
    64     en tal juy present vostres dolors.

    65     De vostre guany me ffeu partissipant
    66     dolors y guoigs de vostra vida tota,
    67     de tots los sants dels merits la gran fflota
    68     que son molt mes que no so yo colpant.
    69     Lo mal soffert per vostre ffill sagrat
    70     yo met en mig per conseguir merce;
    71     mos pochs treballs, desigs e bona ffe
    72     per vos soplich tot sia presentat.

    73     Vera dolçor que menys pot dir que sent
    74     lo qui ’s devot de vos, mare donzella;
    75     al molt munda per cert sou vos aquella
    76     que pot donar bon cor e penident.
    77     Yo us lo deman, tribulat e contrit;
    78     no m’o negueu, de pietat exemple;
    79     e puys que ffos del eternal rey temple
    80     remeu mos crims ab son preu inffinit.

    81     Yo caych tots jorns sens poder me llevar,
    82     seguesch delits ffugint de vida santa,
    83     negun temor mos desigs ffolls espanta,
    84     com obstinat correch a mes peccar.
    85     No·m resta pus sino·l coneximent
    86     de mos deffalts superbos, vils e vans;
    87     tot desonest, ab continents huffans,
    88     vaig circuint lo mon tant follament.

    89     E si·m conffes ab uns molt debils plors
    90     moguts molt prest de bona conexença,
    91     e l’altre jorn veureu ma continença,
    92     plena de vent e mundanes sabors.
    93     Molt es llauger lo be que yo comens
    94     y tant be·m ffuig cuytadament en prompte,
    95     lo be que ffas no es digne de compte
    96     pus que del mon en un moment me venç.

    97     Donchs, en tal cas, a qui puch demanar
    98     en mon soccos sino la vostr’ajuda?,
    99     de pochs e grans per tots tant coneguda
    100    que may perdo als trists volgues negar.
    101    Perque us deman y clam que m’ajudeu
    102    ffent me que plor les mies grans errades,
    103    pus que Jesus les haja perdonades
    104    no peque pus, vos Verge, que pregueu.

    105    Ffi del que am, yo viure si volreu,
    106    eternalment, mes colpes cancellades;
    107    e si·m jaquiu ab animes dampnades
    108    vostre devot per sos merits veureu.

 

 

 

Ed. Martín de Riquer, Obras de Pero Martínez, Barcelona, C.S.I.C., 1946, p. 131.

 

Incipitario di Pero Martines
Indice degli autori

Rialc