Rialc
Rao 99.7

            Pero Martines






    1      O corredor del divinal encant,
    2      ab crits suaus mostrant carrera santa,
    3      y ministrer d’aquella vida tanta
    4      hon sols delit habita sense plant!
    5      Valencia de molt plasent manera,
    6      religios de orde singular,
    7      Vicens devot, per que us sapia lohar
    8      dau me saber y pensa vertadera.

    9      Docte sabut, de religio mirall,
    10     humil sançer sensa ypocresia,
    11     a tots comu seguint la pura via,
    12     preycador valent de novell tall.
    13     Subtil claro qui en la matinada
    14     ffa despertar christians y devots,
    15     merçe us deman, que mos pensaments tots
    16     hagen en vos sa vida trespostada.

    17     Trompa reyal tocant devotament
    18     al gran manjar del bon Jesus e cena,
    19     y dolç mitga per qui la gent s’esmena
    20     de llurs deffalts e viure ffollament.
    21     L’orde primer dels cans de theologia,
    22     per que lladrant revoquen los errats
    23     per vos ha pres lo vintetres quirats
    24     que lo ffin or en lo començ tenia.

    25     Preycadors e los altres solien
    26     en llurs sermons servar neguna fforma.
    27     e vos venint trobas la viva norma
    28     tal que·ls hoynts estrem delit havien.
    29     Confusio per vos fforagitada,
    30     los pus grossers prenien gran delit,
    31     e los subtils havent lo mon jaquit,
    32     en vos hoyr han llur pensa girada.

    33     Devotament tots matins celebrant,
    34     lo gran preych al selebrar seguia;
    35     la multitut que vostres dits hoya
    36     plena de past estava Deu lohant.
    37     Com ardent ffoch ab infflamada cara,
    38     los crims mortals reprenen stament,
    39     e ab dolç gust mirant vos tanta gent
    40     de llurs desigs lo bon jesus s’empara.

    41     No sens raho, puys vos essent malalt
    42     lo Redemptor vos toca en la galta,
    43     cobrant salut la persona malalta,
    44     com a gigant prengues tan estrany salt.
    45     Jesus dient: «Ve·t, yo t’esper encara,
    46     ves preycar lo gran juy ffinal,
    47     lo qual seguint ab crit universal
    48     ffes que·l dampnat mal viure desempara».

    49     Moros, juheus, hoynt vos se conffonen
    50     y batejats jaquexen llur errada;
    51     los matadors ab pensa tribulada
    52     de cor contrits lurs colpes se perdonen.
    53     Princeps y reys, mirant tan santa vida,
    54     en sos mesters vostre consell imploran;
    55     mals e devots ab crits e gemechs ploran,
    56     la ffi del mon de vos havent hoyda.

    57     Domingo sant de hu tal ffill content,
    58     vos ha portat en la santa cadira
    59     hon lo gran rey a sos [e]lectes mira,
    60     dant los dolçor qual sols lo devot sent.
    61     Yo son aquell ffill abortiu maligne,
    62     qui ffonch rebut en vostr’orde sagrat,
    63     clamant merçe que sia perdonat
    64     del jutge just, patro dolç e benigne.

    65     Yo son aquell qui ffuy llevat del[s] ffems,
    66     lo mon vila tenint presa ma pensa,
    67     seguint lo ffoch de la mortal offensa,
    68     sense mitjans corrent als fforts estrems.
    69     Yo so lo vil, per cert, abominable,
    70     cegat servint al princep del inffern;
    71     per que u penit prenint vos per guovern
    72     e advocat a mon plet ffavorable.

    73     Yo so aquell qui en ma joventut
    74     del mon ffuy tret per seguir l’observança,
    75     e, inconstant, molt prest vag ffer mudança
    76     prenint peccats e ’bandonatit virtut
    77     Yo so aquell qui per ma vida mala
    78     so derrocat en viure tant pregon;
    79     per que Vicens, tolent de mi, lo mon,
    80     ffeu me cantar en la devota sala.

    81     Yo son aquell a qui Deu ha donat
    82     dispost cabal per servir sa bonesa,
    83     e lo saber sotterrant en letjesa
    84     en publica, lo voler he girat.
    85     Yo son aquell qui clam merçe tot’ora
    86     al Ffill de Deu qui m’ha de crims remut;
    87     per vostres prechs me torn la rectitud
    88     que·m va donar e ara mon cor plora.

    89     Ffi del que am, ma pensa vos implora,
    90     siau mitja d’espiritual salut,
    91     car per mos mals so tornat com a mut
    92     considerant la colpa que m’acora.

 

 

 

Ed. Martín de Riquer, Obras de Pero Martínez, Barcelona, C.S.I.C., 1946, p. 110.

 

Incipitario di Pero Martines
Indice degli autori

Rialc