Rialc
Rao 99.2
Pero Martines
1 Al rey Jesus donada la sentença
2 de agra mort que ffos crucifficat,
3 viu lo batut axi ffort maltractat,
4 que de son gest perdi la conaxença.
5 Lo poble junt ab so de la trompeta.
6 destorb me ffeu en poder lo mirar,
7 ffins en cert pas hon lo vag divisar
8 humil devot ab vista mansueta.
9 Los plors e crits de les dones e poble,
10 lo bon Jesus axi penat mirant,
11 fferen de nou en mi tant aspre plant
12 que la dolor me va crexer al doble.
13 Axi ploros ab la vista torbada
14 voltant los ulls a la gran multitud,
15 viu prop de mi la reyna de salud
16 mare del Just, en estrem congoxada.
17 La qual humil, de son ffill desijosa.
18 me demana: , «Jesus, haveu lo vist?»
19 e yo desert ab lo continent trist
20 li respongui e ab cara plorosa:
21 «Verg’eccellent, de mi dolça patrona,
22 en mon endret vos veure lo poreu,
23 ab lo cap bax per lo pes de la creu
24 que als no·n par sino l’aspre corona».
25 Amarchs sospirs, sanglots ab molta pena
26 senti fferir lo dolç pits virginal,
27 de plors cubert, gemechs e aspre mal
28 per lo turment del ffill estava plena.
29 Tant que digui: «Humil Verge sagrada,
30 ara veureu vostre car ffill pasar,
31 cuytau c’un punt no·l dexen descansar
32 del estrem pes de la creu carregada».
33 E dol mogut que l’ spirit acora,
34 sa mare stant ab trist capteniment,
35 devant passi la flota de la gent
36 per be mirar lo qui mon co[r a]dora.
37 E acostat molt prop de sa presença
38 viu lo ’n estrem de la creu congoxat
39 regar de sanch per lo cap spinat,
40 plena de colps sa bella contine[n]ça.
41 Llavos lo crit de dol dins mi despara
42 del dan sobrat que ’n mon senyor miri;
43 O peccador! que quant lo contempli
44 trist y batut e inflada la cara,
45 digui cridant: «Mon rey, senyor e vida,
46 sou vos lo ffill, de la Verge real,
47 e sou Jesus, ffill de Deu eternal,
48 que a perdo los peccadors covida?
49 Y que ’s asso, rey de [ce]ls y de terra?
50 e quin’amor aci us ha conduit?
51 O ffill sagrat, digau per quin partit
52 voleu passar tant descominal guerra?
53 Que guanyareu en la mercaderia,
54 donar lo just per cobrar lo que ’s guast
55 Per los ingrats pendre tant amarc past
56 es cambi tal qu’entendre no poria.
57 O ffort leo!, per nostres peccats rembre
58 sou en tal pas de mort sentenciat,
59 per estrany[s] colps axi desfigurat:
60 que semblant dan envides puch compendre.
61 Dau me, Jesus, aquexa creu pesada;
62 donau le·m, donchs, car yo us desig aydar,
63 pus que sols vos me podeu perdonar;
64 vostra dolor en mi es segellada.
65 Altre senyor ne pus persona viva
66 com ffins aci hauran de mi servey;
67 vos sou mon Deu, pare, senyor y rey,
68 per vos amar vull sentir pena squiva.
69 O glorios! Y port vostre creu santa,
70 que tant dols pes devot es e lauger;
71 ffeu me, Jesus, lo vostre penoner
72 ab l’estandart que tot inffern spanta.
73 A, per merçe!, sia crucifficada
74 la mia carn, cruel, inobedient,
75 lo vostre jou sagrat e molt plasent
76 tinga de crims ma pensa denegada.
77 Dolç cruciffix, de qui l’arma devota
78 sant saborint un past que po pot dir;
79 ffeu me, yo us prech, ah vas en creu morir,
80 ah aquell dol que ’n la pensa rebrota».
81 Estant axi, la Mare dolorosa
82 viu acostar prop de son ffill penat;
83 per gran tristor, lo cor atribulat,
84 no pogue dir al ffill alguna cosa;
85 sino ab plors, de nuvol carregada,
86 aygues rajant e mostrant gran ffuror,
87 la·n tolt l’ale, perduda la color,
88 ab mil sospirs de novell cas torbada.
89 La qual veent penada sens mesura,
90 agenollat li vag parlar plorant:
91 «Verge sens par, en vostre penar tant
92 vos m’aculliu, e cruel amargura;
93 que res tant dolç no es com la quomplanta
94 de vostre cor a qui la saborex,
95 si mon deffalt un tal be no merex,
96 senta·l soccos que de vos lo mon canta».
97 Ja l’Ignoscent al gran munt atenyia,
98 Calvari dit, on deu esser penjat,
99 que,de tristor yo ffuy per cert fforçat
100 jaquir a part la santa companyia.
101 Mirant de luny la creu com li ffonch tolta,
102 lo just anyell miri que despullaven
103 ab avalot molts dels juheus cridaven
104 que ffos despes ab una gran revolta.
105 Fi del que am, si no he tant be colta
106 la passio de vostra magestat,
107 ffeu sia prest de tots crims despullat,
108 per tals turments sia ma vida solta.
Ed. Martín de Riquer, Obras de Pero Martínez, Barcelona, C.S.I.C., 1946, p. 114.