Rialc
Rao 99.2

            Pero Martines






    1      Al rey Jesus donada la sentença
    2      de agra mort que ffos crucifficat,
    3      viu lo batut axi ffort maltractat,
    4      que de son gest perdi la conaxença.
    5      Lo poble junt ab so de la trompeta.
    6      destorb me ffeu en poder lo mirar,
    7      ffins en cert pas hon lo vag divisar
    8      humil devot ab vista mansueta.

    9      Los plors e crits de les dones e poble,
    10     lo bon Jesus axi penat mirant,
    11     fferen de nou en mi tant aspre plant
    12     que la dolor me va crexer al doble.
    13     Axi ploros ab la vista torbada
    14     voltant los ulls a la gran multitud,
    15     viu prop de mi la reyna de salud
    16     mare del Just, en estrem congoxada.

    17     La qual humil, de son ffill desijosa.
    18     me demana: , «Jesus, haveu lo vist?»
    19     e yo desert ab lo continent trist
    20     li respongui e ab cara plorosa:
    21     «Verg’eccellent, de mi dolça patrona,
    22     en mon endret vos veure lo poreu,
    23     ab lo cap bax per lo pes de la creu
    24     que als no·n par sino l’aspre corona».

    25     Amarchs sospirs, sanglots ab molta pena
    26     senti fferir lo dolç pits virginal,
    27     de plors cubert, gemechs e aspre mal
    28     per lo turment del ffill estava plena.
    29     Tant que digui: «Humil Verge sagrada,
    30     ara veureu vostre car ffill pasar,
    31     cuytau c’un punt no·l dexen descansar
    32     del estrem pes de la creu carregada».

    33     E dol mogut que l’ spirit acora,
    34     sa mare stant ab trist capteniment,
    35     devant passi la flota de la gent
    36     per be mirar lo qui mon co[r a]dora.
    37     E acostat molt prop de sa presença
    38     viu lo ’n estrem de la creu congoxat
    39     regar de sanch per lo cap spinat,
    40     plena de colps sa bella contine[n]ça.

    41     Llavos lo crit de dol dins mi despara
    42     del dan sobrat que ’n mon senyor miri;
    43     O peccador! que quant lo contempli
    44     trist y batut e inflada la cara,
    45     digui cridant: «Mon rey, senyor e vida,
    46     sou vos lo ffill, de la Verge real,
    47     e sou Jesus, ffill de Deu eternal,
    48     que a perdo los peccadors covida?

    49     Y que ’s asso, rey de [ce]ls y de terra?
    50     e quin’amor aci us ha conduit?
    51     O ffill sagrat, digau per quin partit
    52     voleu passar tant descominal guerra?
    53     Que guanyareu en la mercaderia,
    54     donar lo just per cobrar lo que ’s guast
    55     Per los ingrats pendre tant amarc past
    56     es cambi tal qu’entendre no poria.

    57     O ffort leo!, per nostres peccats rembre
    58     sou en tal pas de mort sentenciat,
    59     per estrany[s] colps axi desfigurat:
    60     que semblant dan envides puch compendre.
    61     Dau me, Jesus, aquexa creu pesada;
    62     donau le·m, donchs, car yo us desig aydar,
    63     pus que sols vos me podeu perdonar;
    64     vostra dolor en mi es segellada.

    65     Altre senyor ne pus persona viva
    66     com ffins aci hauran de mi servey;
    67     vos sou mon Deu, pare, senyor y rey,
    68     per vos amar vull sentir pena squiva.
    69     O glorios! Y port vostre creu santa,
    70     que tant dols pes devot es e lauger;
    71     ffeu me, Jesus, lo vostre penoner
    72     ab l’estandart que tot inffern spanta.

    73     A, per merçe!, sia crucifficada
    74     la mia carn, cruel, inobedient,
    75     lo vostre jou sagrat e molt plasent
    76     tinga de crims ma pensa denegada.
    77     Dolç cruciffix, de qui l’arma devota
    78     sant saborint un past que po pot dir;
    79     ffeu me, yo us prech, ah vas en creu morir,
    80     ah aquell dol que ’n la pensa rebrota».

    81     Estant axi, la Mare dolorosa
    82     viu acostar prop de son ffill penat;
    83     per gran tristor, lo cor atribulat,
    84     no pogue dir al ffill alguna cosa;
    85     sino ab plors, de nuvol carregada,
    86     aygues rajant e mostrant gran ffuror,
    87     la·n tolt l’ale, perduda la color,
    88     ab mil sospirs de novell cas torbada.

    89     La qual veent penada sens mesura,
    90     agenollat li vag parlar plorant:
    91     «Verge sens par, en vostre penar tant
    92     vos m’aculliu, e cruel amargura;
    93     que res tant dolç no es com la quomplanta
    94     de vostre cor a qui la saborex,
    95     si mon deffalt un tal be no merex,
    96     senta·l soccos que de vos lo mon canta».

    97     Ja l’Ignoscent al gran munt atenyia,
    98     Calvari dit, on deu esser penjat,
    99     que,de tristor yo ffuy per cert fforçat
    100    jaquir a part la santa companyia.
    101    Mirant de luny la creu com li ffonch tolta,
    102    lo just anyell miri que despullaven
    103    ab avalot molts dels juheus cridaven
    104    que ffos despes ab una gran revolta.

    105    Fi del que am, si no he tant be colta
    106    la passio de vostra magestat,
    107    ffeu sia prest de tots crims despullat,
    108    per tals turments sia ma vida solta.

 

 

 

Ed. Martín de Riquer, Obras de Pero Martínez, Barcelona, C.S.I.C., 1946, p. 114.

 

Incipitario di Pero Martines
Indice degli autori

Rialc